Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2017

Transcripción

1 Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2017 Equip de Canvi Climàtic Àrea de Climatologia Servei Meteorològic de Catalunya Resum executiu

2 Pàgina 2 CONCLUSIONS Temperatura de l aire La temperatura mitjana anual per al conjunt de Catalunya i per al període , ha augmentat a un ritme de +0,25 C/decenni, valor estadísticament significatiu i força homogeni en el territori (no es detecten zones amb major o menor augment de la temperatura). Aquest augment, però, no ha estat regular en el temps, variant segons el període analitzat. Així, entre 1950 i 1970, la tendència és negativa però sense significació estadística; entre 1971 i 1990 hi ha un creixement molt marcat i significatiu de +0,79 C per decenni; finalment, entre 1991 i 2017, continua l augment significatiu, però de menor magnitud (+0,40 C/dec). Al mateix temps, la mitjana anual de les temperatures màximes ha augmentat en tot el període a un ritme superior (+0,31 C/decenni) al de la mitjana anual de les temperatures mínimes (+0,18 C/decenni), ambdós valors amb significació estadística. Estacionalment, es destaca l increment de la temperatura mitjana estival (+0,36 C/decenni), seguit per la primavera, la tardor i l hivern. La mitjana estival de la temperatura màxima presenta l augment més marcat, per sobre de +0,40 C/decenni i amb significació estadística a totes les sèries analitzades. A partir del valor de la temperatura mitjana del 2017, aquest any se l pot qualificar com a càlid, amb una anomalia de +0,9 C respecte la mitjana climàtica L any 2017 ha estat el cinquè any més càlid des de 1950, només superat pels anys 2015, 2006, 2014 i Evolució de la temperatura mitjana anual per al conjunt de Catalunya i per al període Els valors s expressen com a anomalies respecte al període de referència , i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres. L estudi específic de les sèries de l Observatori de l Ebre ( ) i de l Observatori Fabra ( ) indica que: La temperatura mitjana anual des de principis del segle XX s ha incrementat a un ritme estadísticament significatiu de +0,14 C/decenni a ambdós observatoris, essent l augment de la mitjana anual de la temperatura màxima superior al de la temperatura mínima també als dos punts. L anàlisi estacional mostra que l augment més marcat de temperatura es produeix a l estiu als dos observatoris (la temperatura mitjana d estiu ha augmentat a un ritme de +0,19 C/ decenni tant al Fabra com a l Ebre). L any 2017 es pot qualificar com a càlid als dos observatoris, amb una anomalia de +1,1 C a l Obs. de l Ebre (el més càlid de tota la sèrie) i de +0,8 C a l Obs. Fabra (el cinquè més càlid de la sèrie). Les anomalies s han calculat respecte del període

3 CONCLUSIONS Precipitació La tendència de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya i per al període és de -2,1 %/decenni, però sense superar el llindar de significació estadística. Geogràficament, la tendència de la precipitació anual a gairebé la totalitat de les sèries presenta signe negatiu, i només disset sèries (un 24 %) presenten significació estadística (majoritàriament a punts del Pirineu, Prepirineu i depressió Central). Sis sèries (al litoral Nord i a punts del prelitoral Sud) donen tendències lleugerament positives, però cap és estadísticament significativa. Estacionalment, l estiu és l època de l any on el descens de la precipitació és més marcat i general a tot el país, superant el nivell de significació estadística en gairebé el 50 % de les sèries estudiades. A l hivern predomina la disminució de precipitació a tot el territori, tret de lleugers increments al litoral Nord; a la primavera, el sector central mostra lleugers descensos pluviomètrics i gran part de la meitat sud i el litoral Nord lleugers increments; la tardor té un patró espacial a l inrevés de la primavera al sud i al centre del país. Ara bé, l escassa o nul la significació estadística de les tendències d hivern, primavera i tardor no permet obtenir resultats concloents. Per al conjunt de les 70 sèries de precipitació, l any 2017 es pot qualificar com a sec, amb una anomalia de precipitació de -26 % prenent el període de referència Ha estat l any més sec des de 1950, i dos dels tres darrers anys estan entre els sis anys més secs a Catalunya des de 1950 (aquests són: 2017, 2007, 2006, 1973, 1950 i 2015). Evolució de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya i per al període Els valors s expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència , i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres. L anàlisi de les sèries de precipitació de l Observatori de l Ebre ( ) i de l Observatori Fabra ( ) continua sense mostrar una tendència clara envers un augment o un descens. S observa un lleuger descens a l estiu i una tendència pràcticament nul la o al lleuger augment la resta de l any, però cap valor és estadísticament significatiu. El 2017 ha estat un any sec a ambdós observatoris, amb valors inferiors a la mitjana del període : -47 % a l Observatori de l Ebre (268,9 mm), el sisè any més sec de la sèrie, i -17 % a l Observatori Fabra (518,4 mm), el 33è any més sec de la sèrie. Pàgina 3

4 Pàgina 4 CONCLUSIONS Variables marines a l Estartit La temperatura de l aigua del mar a l Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat al voltant de +0,3 C per decenni durant el període , tant a superfície com fins als 50 m de fondària. A 80 m de profunditat l escalfament és inferior (+0,19 C/decenni). L increment més marcat de la temperatura de l aigua del mar s assoleix a l estiu i a la tardor a totes les fondàries, obtenint el valor màxim a 20 m de profunditat i a l estiu (+0,35 C/dec). Els valors mitjans de la temperatura de l aigua del mar a diferents fondàries a l Estartit durant l any 2017 continuen essent, com en els anys anteriors, clarament superiors a les mitjanes climàtiques. En superfície, la temperatura mitjana ha estat de 17,8 C (una anomalia de +0,9 C respecte a la mitjana del període ), essent el segon valor més alt des que es va iniciar la sèrie (any 1969), només superat pel de l any 2014 (17,9 C). Evolució de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit en superfície (esquerra) per al període i a 80 m de profunditat (dreta) per al període Els valors s expressen com a anomalies respecte el període de referència , i la línia contínua negra indica la seva tendència lineal. L elevació del nivell del mar durant el període ha estat de 3,1 cm/decenni, valor força coincident amb el que apareix al darrer informe de l IPCC publicat l any 2013 (per a un període similar, però a escala global). L estació de l any amb una tendència a l augment del nivell del mar més important correspon a la primavera (+3,8 cm/decenni). Evolució del nivell del mar mitjà mensual (en cm) a l Estartit per al període El pendent de la línia contínua negra indica la seva tendència lineal, i la corba en vermell indica una mitjana mòbil de 12 mesos de període. Font: Josep Pascual.

5 Pàgina 5 CONCLUSIONS Índexs climàtics L evolució dels índexs climàtics per a les sèries de l Observatori de l Ebre ( ) i de l Observatori Fabra ( ) mostra poques variacions respecte estudis anteriors. Quant als índexs relacionats amb la temperatura, a ambdós observatoris DISMINUEIXEN Dies de glaçada, Nits fredes, Dies freds i Indicador de durada de ratxa freda, i AUGMENTEN Dies d estiu, Nits tropicals, Màxima de la temperatura màxima, Mínima de la temperatura màxima, Mínima de la temperatura mínima, Nits càlides, Dies càlids, Indicador de durada de ratxa càlida i Amplitud tèrmica anual. També es detecta un AUGMENT significatiu en les hores de sol efectives (per al període comú ). Quant als índexs relacionats amb precipitació, no hi ha cap tendència comuna i estadísticament significativa als dos observatoris. Disminueixen Dies de neu a l Observatori de l Ebre i Dies de boira a l Observatori Fabra. En aquest últim punt també augmenta l Índex simple d intensitat diària i Dies de precipitació molt abundant. El càlcul dels índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació a vint-i-tres sèries repartides per Catalunya, per al període , constata una tendència positiva (augment) estadísticament significativa a totes les sèries per a quatre índexs ( Dies d estiu, Nits càlides, Dies càlids, Indicador de durada de ratxa càlida ), així com una disminució (tendència negativa) de l índex Dies freds amb significació estadística també a totes les sèries estudiades. Així mateix, s ha obtingut un augment general i significatiu (tret d algun punt concret del país) dels índexs Dies de calor, Nits tropicals, Màxima de la temperatura màxima, Màxima de la temperatura mínima, Mínima de la temperatura màxima i Amplitud tèrmica anual, i una disminució força general i significativa de l índex Nits fredes. TX10p Dies freds DE25 Dies d estiu El percentatge de dies en què la temperatura màxima és inferior al percentil 10 (TX10p) tendeix a disminuir amb significació estadística a tot el territori, variant entre -0,8 % de dies per decenni (Vinebre) i -1,6 % per decenni (Aeroport de Reus) o -1,4 % per decenni (Aeroport de Barcelona). El nombre de dies en un any on la temperatura màxima és superior a 25 C (DE25) és un dels índexs amb resultat més clar, ja que totes les tendències obtingudes són positives i amb significació estadística, amb valors entre 3 i 7 dies per decenni en general. Només hi ha dues sèries amb un valor positiu inferior a 3, i En general, les disminucions més marcades es localitzen al litoral i corresponen als dos punts més elevats: Puig Sesolles (+1,2 dies per prelitoral. decenni) i Ransol (+2,5 dies/dec).

6 Pàgina 6 CONCLUSIONS Fenologia La fenologia és la branca de l ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.). A banda d explicar breument la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), creada per l SMC l any 2013 i formada per gairebé 50 observadors repartits per tot el territori, en aquesta edició del BAIC s han presentat per primera vegada els resultats de l estudi de la sèrie fenològica de la Serra d Almos (la Ribera d Ebre), contínua i completa des de 1971 fins a l actualitat, i la seva relació amb l evolució del clima a la mateixa zona i per als mateixos 48 anys ( ). La temperatura mitjana anual a la Serra d Almos ha augmentat en el darrers 47 anys a un ritme de +0,38 C/decenni, valor estadísticament significatiu, mentre que la precipitació ha disminuït lleugerament a raó de -0,3 %/decenni, però sense assolir el llindar de significació estadística requerit. La temperatura màxima ha augmentat més que la mínima (+0,48 C/dec. per a la mitjana anual de màximes i +0,28 C/dec. per a la de mínimes) i, a escala estacional, l augment més marcat s ha registrat a l estiu i la primavera. A més, l estiu també és l'única estació de l any amb una tendència estadísticament significativa per a la precipitació, amb una important disminució des de 1971 de -17 % per decenni. Amb la sèrie fenològica de la Serra d Almos, s ha estudiat l evolució durant els darrers 47 anys de la data d observació de 48 parelles espècie/fenofase, les quals són combinacions entre 18 espècies (16 plantes i 2 ocells) i 8 fenofases (per als ocells, la data d arribada i la de migració; per a les plantes, la data de floració, foliació, maduració del fruit, caiguda de fulles, sembra i recol lecció). Aquesta evolució per al període presenta una tendència negativa (avanç de la fenofase) estadísticament significativa per a les parelles següents: Oreneta vulgar - Arribada Oreneta vulgar - Migració Albercoquer - Floració Olivera - Floració Vinya - Floració Albercoquer - Maduració del fruit Perera - Maduració del fruit Pomera - Maduració del fruit Presseguer - Maduració del fruit Vinya - Maduració del fruit Olivera - Recol lecció Patates - Recol lecció Evolució de la data d observació (dia de l any) de la maduració del fruit de l albercoquer (Prunus armeniaca) a la Serra d Almos per al període , indicant el valor de la tendència, els seus límits superior i inferior (entre claudàtors) per a un nivell de confiança del 95% i el valor de l estadístic p (p-value) segons el test de Mann-Kendall.

7 Pàgina 7 Per al mateix període , les parelles espècie/fenofase amb una tendència positiva (retard de la fenofase) estadísticament significativa són: Albercoquer - Caiguda de les fulles Cirerer - Caiguda de les fulles Perera - Caiguda de les fulles Pomera - Caiguda de les fulles Presseguer - Caiguda de les fulles Figuera - Caiguda de les fulles Noguera - Caiguda de les fulles Ametller (Llargueta) - Caiguda de les fulles Avellaner - Caiguda de les fulles Vinya - Caiguda de fulles Patates - Sembra L anàlisi de la sèrie fenològica d aquestes 23 parelles espècie/fenofase en funció de les sèries anuals/estacionals de temperatura (mitjana, màxima i mínima) i de precipitació determina que les variables fenològiques a la Serra d Almos, i per aquest període de 47 anys, estan molt més ben correlacionades amb la temperatura que amb la precipitació. Cap parella espècie/fenofase proporciona un valor del coeficient de correlació (r) superior a 0,4 (en valor absolut) quan es relaciona amb la precipitació anual o estacional, mentre que l anàlisi amb les temperatures anuals/estacionals proporciona 103 casos (un 30 % dels casos estudiats) amb un valor del coeficient de correlació superior (en valor absolut) a 0,5, i la tendència sempre supera el test de significació estadística requerit a l estudi. Evolució de la data d observació (dia de l any) de la maduració del fruit de l albercoquer (Prunus armeniaca) en funció de la mitjana de primavera de les temperatures màximes (TX Primavera) a la Serra d Almos per al període La línia negra indica la recta de regressió de les observacions, proporcionant també l equació d aquesta recta i el valor de la bondat de l ajust (r 2 ). Una correlació negativa (73 casos, un 21 % del total) equival a dir que un augment de temperatura implica un avançament en la data d observació de la fenofase, mentre que una correlació positiva (30 casos, un 9 %) indica que un augment de la temperatura comporta un retard en la data d'observació de la fenofase. En aquests estudi, tots els casos amb un coeficient de correlació positiu amb la temperatura corresponen a la fenofase Caiguda de les fulles de diverses espècies vegetals (albercoquer, perera, pomera, presseguer, ametller varietat llargueta o avellaner), mentre que altres fenofases (floració i maduració del fruit, bàsicament) proporcionen correlacions negatives amb la temperatura.

8 Pàgina 8 Sèries climàtiques utilitzades Distribució geogràfica de les sèries climàtiques emprades en el BAIC 2017, amb diferents colors segons la seva tipologia. El punt vermell indica disponibilitat de sèrie de precipitació i de temperatura, el punt blau indica disponibilitat de sèrie només de precipitació, el punt verd indica disponibilitat de sèrie de nivell i de temperatura de l aigua del mar i el punt morat indica disponibilitat de sèrie fenològica. A la taula que apareix a continuació hi ha informació addicional de cadascuna de les sèries utilitzades.

9 Pàgina 9 Codi Sèrie climàtica (altura, m) Comarca/país Variables Cobertura % de dades temporal* sobre el total 10 el Pont de Suert (823) l Alta Ribagorça TM, TX, TN i PPT Vielha (975) la Val d Aran TM, TX, TN i PPT Figueres/Cabanes (31) l Alt Empordà TM, TX, TN i PPT Moià (735) el Moianès TM, TX, TN i PPT Observatori de l Ebre (48) el Baix Ebre TM, TX, TN i PPT Aeroport de Reus (73) el Baix Camp TM, TX, TN i PPT Aeroport de BCN/Viladecans (3) el Baix Llobregat TM, TX, TN i PPT Observatori Fabra (420) el Barcelonès TM, TX, TN i PPT Girona (72) el Gironès TM, TX, TN i PPT Flix-Vinebre (53) la Ribera d Ebre TM, TX, TN i PPT Tivissa (313) la Ribera d Ebre TM, TX, TN i PPT Lleida (192) el Segrià TM, TX, TN i PPT Reus-Centre de Lectura (138) el Baix Camp PPT Tàrrega (380) l Urgell TM, TX, TN i PPT Caldes de Montbui (176) el Vallès Oriental TM, TX, TN i PPT Cardedeu (193) el Vallès Oriental TM, TX, TN i PPT Malla Torrellebreta (570) Osona TM, TX, TN i PPT Turó de l Home/Puig Sesolles (1668) el Vallès Oriental TM, TX, TN i PPT Oliana (490) l Alt Urgell TM, TX, TN i PPT Igualada/Òdena (333) l Anoia TM, TX, TN i PPT Vilafranca del Penedès (176) l'alt Penedès TM, TX, TN i PPT Tremp (461) el Pallars Jussà TM, TX, TN i PPT Vic (499) Osona TM, TX, TN i PPT Puigcerdà (1214) la Cerdanya PPT Ransol (1645) ANDORRA TM, TX, TN i PPT Valls (230) l Alt Camp PPT Llinars del Vallès (194) el Vallès Oriental PPT Terrassa (290) el Vallès Occidental PPT Rocallaura (645) l Urgell PPT Agramunt (342) l Urgell PPT Vilalba dels Arcs (442) la Terra Alta PPT Breda (169) la Selva PPT Cabacés (357) el Priorat PPT Taradell (632) Osona PPT Prats de Lluçanès (701) Osona PPT Rocafort de Queralt (560) la Conca de Barberà PPT Montblanc (340) la Conca de Barberà PPT Esparreguera (206) el Baix Llobregat PPT Begues (355) el Baix Llobregat PPT Torroella de Montgrí/l Estartit (2) el Baix Empordà PPT Montbrió del Camp (120) el Baix Camp PPT Organyà (566) l Alt Urgell PPT Castellfollit de la Roca (296) la Garrotxa PPT Cadaqués (10) l Alt Empordà PPT el Bruc (480) l Anoia PPT

10 Pàgina 10 Codi Sèrie climàtica (altura, m) Comarca/país Variables Cobertura temporal* % de dades sobre el total 579 St. Quintí M./Canaletes (325) l Alt Penedès PPT Castellví de la Marca (190) l Alt Penedès PPT Balsareny (327) el Bages PPT Palafrugell (81) el Baix Empordà PPT Jafre/la Tallada d Empordà (16) el Baix Empordà PPT Puig-reig (420) el Berguedà PPT Berga (711) el Berguedà PPT Sarral (473) la Conca de Barberà PPT els Omellons (400) les Garrigues PPT la Granadella (532) les Garrigues PPT Cubelles/Cunit (17) el Garraf PPT Malgrat de Mar (2) el Maresme PPT Mas de Barberans (240) el Montsià PPT Amposta (12) el Montsià PPT Torelló (350) Osona PPT Benissanet (30) la Ribera d Ebre PPT Riba-roja d Ebre (88) la Ribera d Ebre PPT Miravet (28) la Ribera d Ebre PPT Campdevànol (761) el Ripollès PPT Cervera (540) la Segarra PPT Riner (610) el Solsonès PPT Vimbodí (480) la Conca de Barberà PPT Godall (180) el Montsià PPT l Ametlla de Mar (93) el Baix Ebre PPT la Pobla de Segur (690) el Pallars Jussà PPT Sèries climàtiques utilitzades en el BAIC 2017, indicant la cobertura temporal, variables i percentatge de dades disponibles un cop superat el procés de control de qualitat. TM, Temperatura mitjana anual o estacional / TX, Temperatura màxima mitjana anual o estacional / TN, Temperatura mínima mitjana anual o estacional / PPT, Precipitació acumulada anual o estacional * Algunes sèries, disposen d una cobertura temporal més àmplia, però s ha escollit el període com a període comú, a excepció dels Observatoris Fabra i de l Ebre en què també s ha seleccionat la totalitat de la sèrie.

11 Pàgina 11 Agraïments El Servei Meteorològic de Catalunya vol agrair al CENMA (Centre d Estudis de la Neu i la Muntanya d Andorra) de l Institut d Estudis Andorrans (IEA) la cessió de les dades de les sèries andorranes, i al Centre en Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) el suport tècnic en l elaboració d aquest butlletí. Al mateix temps a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra, a l Estació Meteorològica de l Estartit (Sr. Josep Pascual) i a l Estació Meteorològica de la Serra d Almos (Sr. Josep Borrell)per la cessió de les dades, pas ineludible per a desenvolupar el present treball. Igualment, vol reconèixer la tasca realitzada per tots els observadors meteorològics i fenològics del país, gràcies als quals ha estat possible que hagin arribat fins als nostres dies sèries climàtiques i fenològiques com les que s utilitzen al present BAIC. Finalment, hom vol expressar l agraïment a l acció COST ES0601 HOME (Advances in HOmogenisation MEthods of climate series) per l elaboració del programari HOMER emprat durant la fase d homogeneïtzació de les sèries climàtiques, i destacar la participació de l SMC en els projectes OPCC - Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (refª. EFA 235/11) i CLIM PY (refª. EFA 081/15), finançats per la UE dins del programa POCTEFA, que han permès col laborar amb altres entitats (especialment Météo France) i compartir sèries de dades d ambdós vessants dels Pirineus. Tanmateix, la col laboració amb entitats expertes en diferents aspectes de la fenologia com la Institució Catalana d Història Natural (ICHN), el Centre de Recerca en Ecologia i Activitats Forestals (CREAF), l Institut Català d Ornitologia (ICO) i el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) del Museu de Ciències Naturals de Granollers permet un bon control de qualitat de les observacions i assegura una bona anàlisi de les mateixes.