BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2015

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2015 Data del document: 16 de juliol de 2015 La primavera del 2015 ha estat càlida a tot Catalunya, resultant una de les més càlides de les últimes dècades, comparable a les del 2011, 2006 i Pel que fa a la pluviometria, la primavera es pot qualificar com a seca a gran part del país, i molt seca a àmplies zones de Ponent, si bé ha estat plujosa o molt plujosa a punts del sud i extrem nord-est. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la primavera del 2015, la qual cosa es realitza després d una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i de precipitació registrades a la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), les quals cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. Aquest contingut es presenta a la primera part. En una segona part, s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el juliol de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any Finalment, es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a la primavera mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s estructura en quatre apartats: 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera del 2015 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació 2. Episodis de la primavera del Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera, segons dos observatoris 3.1 Observatori de l Ebre Temperatura Precipitació 3.2 Observatori Fabra Temperatura Precipitació

2 4. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a la primavera a l Estartit Al llarg de tot l informe: S expressa la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i la precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 4, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica molt sec < 30% molt càlid +3 C sec normal plujós molt plujós entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190% càlid normal fred molt fred entre +3 C i +0,5 C entre +0,5 C i -0,5 C entre -0,5 C i -3 C -3 C Sempre s entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència de 30 anys (gairebé sempre el , però també el en el cas dels Observatoris Fabra i Ebre). En el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En termes climatològics, s entén que la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig; l estiu, els mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre, i l hivern, els mesos de desembre, gener i febrer. En el cas de l hivern, el desembre pertany a l any anterior. L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Pel conjunt de Catalunya els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s utilitzen s extreuen de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període , mentre que per a les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra, s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). 2

3 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera del 2015 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La primavera del 2015 ha resultat càlida a tot el país, però sobretot al Prepirineu i al massís del Montseny. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la primavera del 2015 (mapa esquerre) i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 2 mostra els mapes d anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de març, abril i maig. La primavera de 2015 ha estat una de les més càlides de les darreres dècades, termomètricament comparable a les dels anys 2011 i 2006, i en menor mesura a la del Fins i tot a algunes estacions gestionades per l SMC, aquesta ha resultat la més càlida de tota la sèrie, com és el cas de Lac Redon (2.247 m) (la Val d Aran) i Vinyols i els Arcs (el Baix Camp), aquesta darrera amb dades des de la primavera de l any El precedent més càlid el trobem la primavera del 2011 en el cas de bona part de les comarques del terç oest i sud del país, com el Segrià, la Segarra, el Pla d Urgell, l Alta Ribagorça, la Val d Aran, la Noguera, el Tarragonès o el Montsià. Al Baix Empordà, el Baix Ebre, el Pallars Sobirà, les Garrigues o el Montsià, hem de retrocedir fins a la primavera del 2006 per a trobar valors més elevats. A l Alt Empordà, ha estat la primavera més càlida des del 2011 i fins i tot de 2001, depenent de l estació. Aquestes anomalies estacionals tan elevades s expliquen per uns mesos de març, abril i maig càlids en conjunt, resultants en part per la persistent presència durant bona part dels dies d aquest període d una dorsal anticiclònica, i de l altra, del caràcter atlàntic de bona part de les pertorbacions que van visitar Catalunya al llarg d aquests mesos. La totalitat de les estacions de la XEMA han enregistrat anomalies de temperatura clarament positives, per sobre de +0,5 ºC. Les anomalies més destacades s han donat al Montseny i a punts del Priorat, on la primavera ha estat molt càlida, amb valors que han superat lleugerament els +3,0 ºC. També han estat remarcables les anomalies registrades a bona part del Prepirineu, i de forma més puntual, al Pirineu occidental, nord de Ponent, Catalunya Central i a punts del litoral Central. Tot seguit es mostren les anomalies de temperatura superiors a +2,5 ºC enregistrades per les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +3,1 Pantà de Siurana Priorat +3,0 Sant Romà d'abella Pallars Jussà +2,9 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà +2,8 Oliana Alt Urgell +2,8 Vilanova de Meià Noguera +2,7 la Quar Berguedà +2,7 Lladurs Solsonès +2,7 la Pobla de Segur Pallars Jussà +2,7 Santuari de Queralt Berguedà +2,6 la Seu d'urgell Alt Urgell +2,5 Vallirana Baix Llobregat +2,5 3

4 Montserrat - Sant Dimes Bages +2,5 Camarasa Noguera +2,5 Tremp Pallars Jussà +2,5 el Pont de Suert Alta Ribagorça +2,5 Taula 1. Anomalies positives més altes corresponents a la primavera del 2015 Les anomalies positives més baixes s han donat al llarg del litoral català, sobretot a les estacions del Montsià, però també a l Alt i Baix Penedès, al Garraf, Maresme i Alt i Baix Empordà. A continuació es mostren les anomalies positives inferiors a +1,0 ºC enregistrades per les estacions de la XEMA: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Cunit Baix Penedès +0,6 Amposta Montsià +0,6 els Alfacs Montsià +0,7 Alcanar Montsià +0,8 Castell d'aro Baix Empordà +0,8 Malgrat de Mar Maresme +0,8 Canyelles Garraf +0,9 Sant Martí Sarroca Alt Penedès +0,9 Portbou Alt Empordà +0,9 4

5 Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de la primavera del 2015 i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. Figura 2 Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels mesos de primavera del 2015 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. 5

6 1.2 Precipitació La primavera de 2015 es pot qualificar de seca a bona part del país, i molt seca a punts de Ponent. En canvi ha estat plujosa o molt plujosa a punts del sud i nord-est del Principat. La figura 3 il lustra la distribució dels totals de precipitació durant la primavera de 2015 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació primaveral respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). Les quantitats acumulades més importants s han enregistrat al massís dels Ports, on han estat extraordinàries i s han recollit un total de 740,7 mm. També trobem màxims estacionals a l Alt Empordà i a punts de la Terra Alta, on s han superat àmpliament els 300 mm, així com a punts del Pirineu Occidental i de la Garrotxa. Els valors més escassos oscil len entre els 20 i 30 mm a algunes comarques de Ponent, com el Pla d Urgell, la Noguera o l Urgell, on l estació ha estat molt seca. A la figura 4 s il lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de març, abril i maig de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Aquesta distribució estacional de la precipitació s explica per un mes de març caracteritzat per una distribució molt irregular de la precipitació degut, en bona part, a la llevantada que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 25 del mes, provocant que els màxims de precipitació es concentressin majorment als relleus del prelitoral dels dos extrems del país. Així, el mes va resultar en general normal o plujós, si bé va ser molt plujós al litoral i prelitoral Sud, al nord del cap de Creus, plana interior de l Alt Empordà, serra de l Albera, serralada Transversal, Alta Garrotxa i extrem oriental del Pirineu. En canvi, va resultar sec al Prepirineu, a àmplies zones de la Noguera, del prelitoral Central i de la depressió Central. El mes d abril va ser també sec en general, i fins i tot molt sec a àmplies zones del litoral i la plana de Lleida, prelitoral Central i Nord, extrem oriental de la serra del Montsec i punts de les comarques de la Ribera de l Ebre i la Terra Alta, fruit de les característiques de les pertorbacions que van afectar Catalunya, de caire atlàntic, que arribaren molt desgastades. Finalment, el maig, tot i resultar climàticament el més plujós va ser molt sec en conjunt, tret del Pirineu, Prepirineu i la franja compresa entre el delta del Llobregat i el prelitoral Central, on va ser sec. Al Barcelonès, per contra, va resultar normal o plujós. Pel que fa a la neu, cap dels tres mesos ha estat especialment nivós, resultant els gruixos mensuals màxims, en conjunt, inferiors als dels mateixos mesos de l any passat. Al març es van acumular gruixos inferiors en general, a excepció del Pirineu més oriental i punts del vessant sud del Pirineu occidental, en relació amb l episodi de precipitació del període de març, mentre que durant el mes d abril, l escassa precipitació caiguda en forma de neu va concentrar-se al vessant nord del Pirineu. Finalment, al maig els gruixos de neu també van ser inferiors als de l any passat, a excepció de l estació de Sasseuva (2.228 m, a la Val d Aran), que el primer dia de mes mostrava un gruix superior. D aquesta forma, a excepció de l estació de Bonaigua (2.266 m, al Pallars Sobirà), a finals del mes de maig, totes les estacions van acabar amb un gruix de neu igual a zero. 6

7 A continuació es mostren les dades de precipitació superiors a 300 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) 5 gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) PN dels Ports Baix Ebre 740,7 Horta de Sant Joan (XOM) Terra Alta 390,5 Albanyà Lliurona (XOM) Alt Empordà 376,5 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 368,3 Horta de Sant Joan Terra Alta 342,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 323,8 Batet de la Serra- Mas el Solà (XOM) Garrotxa 315,6 Mieres (XOM) Garrotxa 314,0 Olot Garrotxa 313,2 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 309,0 Taula 3. Valors màxims de precipitació acumulada durant la primavera del 2015 La taula següent mostra els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 30 mm, enregistrats durant la primavera del 2015 a les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Golmés Pla d'urgell 22,2 Castellnou de Seana Pla d'urgell 24,4 Vallfogona de Balaguer Noguera 27,6 el Poal Pla d'urgell 29,8 Taula 4. Valors mínims de precipitació acumulada durant la primavera de La precipitació estacional inclou les observacions de les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) quan aquestes, que es fan en base al dia pluviomètric (de 07 a 07 h UTC), són coherents amb els registres de 0 a 24 hores de les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. 7

8 Figura 3 Mapes de precipitació acumulada durant la primavera del 2015 i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d un episodi significatiu. Figura 4 Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de març, abril i maig de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. 8

9 2. Episodis meteorològics de la primavera 2015 Tot seguit s esmenten els episodis que han tingut lloc durant la primavera del 2015, en ordre cronològic. Episodi de precipitació els dies 4 i 5 de març, amb un front que creua Catalunya i deixa entre 20 i 40 mm a punts del quadrant nord-est. Els ruixats van acompanyats de calamarsa o calabruix al Vallès Occidental i Oriental, Maresme, Bages, Osona, Baix Llobregat, Barcelonès. La cota de neu baixa fins als 600 metres. Episodi de vent els dies 4 i 5 de març, quan una pertorbació va creuar Catalunya i va produir ratxes fortes o molt fortes de vent a l Alt Empordà, Pirineu, Prepirineu i a les parts més elevades del massís del Port. Aquesta situació va provocar que es superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima i 126 km/h a l Alt Empordà i terres de l Ebre) a molts punts d aquestes zones. Episodi de precipitació entre els dies 13 i 17 de març que provocar xàfecs, molt sovint acompanyats de calamarsa, calabruix, neu, aiguaneu o neu granulada. Destaquen els 56,5 mm de Beget (XOM, el Ripollès), els 46,9 mm a Portbou (l Alt Empordà) i a Oix-Vila (XOM, la Garrotxa) i els 46,3 a Albanyà Lliurona (XOM, l Alt Empordà) i els gruixos de neu de 22 cm a Ulldeter (2.410 m, el Ripollès) i 21 cm a Bonaigua (2.266 m, el Pallars Sobirà) i Sasseuva (2.228 m, la Val d Aran). Important episodi de precipitació entre el dies 18 i 28 de març, quan una profunda depressió a tots els nivells va impulsar llevant sobre el litoral mediterrani. Les quantitats més importants van concentrar-se als relleus del prelitoral dels dos extrems del país, amb acumulacions superiors als 200 mm a l interior de les terres de l Ebre i registres excepcionals de fins a 700 mm a les zones altes del massís del Port. A l interior del país la precipitació va ser més dispersa i menys abundant, amb registres inferiors als 20 mm a diversos sectors de la Catalunya Central, valls del Pirineu i àrees de ponent, i fins i tot inferiors als 10 mm al nord de l Urgell. Episodi de vent del nord i del nord-est entre els dies 25 i 28 de març, en relació amb la pertorbació que va creuar Catalunya entre els dies 22 i 28. Va afectar als dos extrems del país i a les parts més elevades del Pirineu. Aquesta situació va provocar que es superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 126 km/h de ratxa màxima) a l EMA de Portbou (l Alt Empordà). Episodi de temperatura alta entre els dies 28 i 31 de març, amb l entrada d una massa d aire càlid que va provocar que la temperatura mínima del dia 30 fos la més alta de la sèrie en un mes de març a una cinquena part de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (26 de 127 estacions). La temperatura màxima del dia 31 també va ser la més alta de la sèrie en 6 de les 127 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades. Episodi de vent els dies 30 i 31 de març, en relació amb el flux del nord-oest i de l oest que es va generar en relació amb l anticicló Atlàntic que abraçava la península Ibèrica en forma de falca. Destaquen els 121,3 km/h a Espot (2.519 m, el Pallars Sobirà) o els 110,2 km/h a Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà). Episodi de vent del nord el dia 1 d abril. Destaquen els 107,6 km/h a Portbou (l Alt Empordà) i els 93,2 km/h PN dels Ports (el Baix Ebre). L arribada d una pertorbació entre els dies 9 i 13 d abril va causar un episodi de precipitació que va afectar fonamentalment l extrem nord, on es van registrar precipitacions minses o poc abundants. 9

10 Destaquen els 6,6 mm a Vielha e Mijaran (la Val d Aran), 3,9 mm al Port del Comte (2.316 m, el Solsonès) o els 2,3 mm a Espot (2.159 m, el Pallars Sobirà). Una baixa deslligada del corrent general en els nivells mitjans de la troposfera va provocar un episodi de precipitació entre els dies 15 i 17 d abril. Les precipitacions van ser d intensitat entre feble i moderada i van anar acompanyades de tempesta i localment de calamarsa. A Sant Martí de Riucorb i Solsona es va superar el llindar de la Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts) amb 22,1 mm i 21,6 mm, respectivament. A més, les estacions que van igualar o superar els 2 mm en 1 minut van ser: 2,8 mm a Ulldemolins (el Priorat); 2,5 mm a Sant Martí de Riucorb (l'urgell); 2,2 mm a Pinós (el Solsonès); i 2,0 mm a Benissanet (la Ribera d Ebre). De neu destaquen els 9 cm a Boí (2.535 m, l Alta Ribagorça), els 7 cm a Espot (2.519 m, el Pallars Sobirà) o els 5 cm a Salòria (2.451 m, el Pallars Sobirà) i Ulldeter (2.410 m, el Ripollès). Episodi de precipitació entre el 18 i 20 d abril, quan una pertorbació va deixar precipitació abundant a la meitat nord de Catalunya, de neu al Pirineu i Prepirineu al voltant dels m. Localment, els ruixats van anar acompanyats de calamarsa. Destaquen els 52,1 mm d Albanyà Lliurona (XOM, l Alt Empordà), 46,9 mm a Calonge (XOM, el Baix Empordà) o 43,0 mm a Horta de Sant Joan (la Terra Alta), i els 26 cm de neu a Bonaigua (2.266 m, el Pallars Sobirà) o els 23 cm a Lac Redon (2.247 m, la Val d Aran). Episodi de precipitació entre el 22 i 27 d abril, quan dos solcs freds van afectar Catalunya. El primer, entre els dies 22 i 23, va deixar quantitats poc abundants. El segon va creuar entre els dies 24 i 27 i va deixar precipitació abundant. A les estacions d Horta de Sant Joan (la Terra Alta) i Margalef (el Priorat), durant el dia 26 es va superar el llindar d SMP per intensitat de precipitació amb 26,4 mm i 23,1 mm respectivament. Les intensitats que van superar els 2 mm en 1 minut van ser: Mas de Barberans Abocador (el Montsià) amb 3,3 mm; Margalef (el Priorat) amb 3,2 mm; Horta de Sant Joan (la Terra Alta) amb 2,6 mm; Solsona (el Solsonès) amb 2,4 mm; i finalment, Montserrat - Sant Dimes (el Bages) amb 2,1 mm. De neu, destaquen els 19 cm de Sasseuva (2.228 m, la Val d Aran) o els 18 cm a Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà). Episodi de vent del nord entre els dies 27 i 28 d abril. A l EMA de Portbou es va superar el llindar de nivell 1 de la Situació Meteorològica de Perill per Vent (ratxes superiors als 126 km/h). Episodi de precipitació el 29 d abril, amb el pas d un front molt desgastat. Destaquen els 13,4 mm a Perafita (Osona), i els 13,0 mm a Orís (Osona) i al Santuari de Queralt (el Berguedà). Calorada els dies 4 i 5 de maig, quan la presència d una massa d aire càlid va provocar una anomalia de temperatura molt marcada a Catalunya, típica d onada de calor a la Mediterrània occidental. El radiosondatge de Barcelona del dia 4 va registrar 21,0 ºC a 850 hpa, un valor 13 ºC superior a la temperatura mitjana de principis de maig. Així, 18 de les 129 estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada per l SMC amb més de 10 anys de dades van registrar la temperatura màxima més alta de la seva sèrie en una primera quinzena de maig, bàsicament situades al prelitoral Central. A 6 de les 128 estacions amb més de 10 anys de dades es va superar la temperatura mínima més alta en un mes de maig el dia 5. Episodi de vent els dies 4 i 5 de maig, amb un flux del sud-oest que va afectar les parts més elevades de Catalunya. Destaquen els 151,2 km/h de Lac Redon (2.247 m, la Val d Aran) o els 122,4 km/h d Ulldeter (2.410 m, el Ripollès). Calorada entre els dies 10 i 14 de maig, quan una massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica va provocar temperatura de ple estiu a bona part del país, especialment els dies 13 i 14, amb 10

11 màximes que es van situar entre els 30 i els 35 ºC a molts indrets. L estació de radiosondatge de Barcelona va mesurar el dia 14 a les 00h UTC una temperatura de 24,6 ºC a 850 hpa (a uns m d'altura). Es tracta d un nou rècord de la sèrie en un mes de maig, superant els 23,8 ºC del 18 de maig de 2006 i els 23,0 ºC del 22 de maig de A dos terços de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va registrar la temperatura màxima més alta de la seva sèrie en una primera quinzena de maig. A l Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des de 1914, els 32,2 ºC mesurats el dia 14 superen l anterior valor més elevat en una primera quinzena de maig (29,8 ºC el 15 de maig de 1945), tot i que no és el valor més elevat de la sèrie de maig (33,4 ºC el 31 de maig de 2001). Episodi de precipitació entre els dies 13 i 16 de maig, acompanyat d una notable baixada de la temperatura. Destaquen els 21,9 mm a Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà), els 15,6 mm al Lac Redon (2.247 m, la Val d Aran) i els 11,7 mm a Bonaigua (2.266 m, el Pallars Sobirà). La neu va fer acte de presència a les parts més elevades del Pirineu, amb 16 cm de neu nova a Certascan (2.400 m), 12 cm a Bonaigua (2.266 m) i 8 cm a Sasseuva (2.228 m) a la Val d Aran. Episodi de vent entre els dies 14 i 16 de maig que va ser força general, però va afectar especialment els dos extrems del país, les parts més elevades Pirineu i punts de la serralada Prelitoral. Va estar relacionat amb el flux de nord que es va generar a Catalunya després del pas d una pertorbació i impulsant una massa freda d altes latituds que posar fi al calor de la primera quinzena de mes. A l EMA de Portbou es va superar el llindar de nivell 1 de la Situació Meteorològica de Perill per Vent (ratxes superiors als 126 km/h). Episodi de precipitació entre el dia 19 i 20 de maig, quan un solc creua Catalunya i deixa precipitació abundant al nord i nord-est del país, amb un màxim al nord de la ciutat de Barcelona de més de 50 mm segons l estimació obtinguda combinant les dades de la xarxa de radar i dels pluviòmetres de la XEMA. L episodi es va allargar fins el dia 26 com a conseqüència del flux del nord que es va generar després del pas de la pertorbació, provocant precipitacions a la meitat septentrional del país, especialment al vessant nord del Pirineu. Episodi de tempestes entre els dies 29 i 31 de maig, sobretot al Pirineu i interior de Catalunya. Destaquen els 43,4 mm d Olot (la Garrotxa), els 41,7 mm de Malniu (2.230 m, la Cerdanya). 11

12 3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a dos observatoris 3.1 Observatori de l Ebre Temperatura La primavera del 2015 ha estat càlida a l Observatori de l Ebre. La temperatura mitjana ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència 6 : Temperatura mitjana estacional ( C) Primavera 17,7 15,2 15,5 Taula 5. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera amb la mitjana climàtica de l Observatori de l Ebre L anomalia ha estat de +2,5 ºC respecte de la mitjana i de +2,2 ºC si es pren com a referència el període Per a trobar una primavera igual o més càlida cal anar fins a l any 2006, quan el valor mitjà estacional va ser lleugerament superior. Aquest valor, de 17,7 ºC, suposa que l estació ha resultat la tercera més càlida des de l inici de la sèrie, l any 1906, desprès de les de l any 2001 (18,0 ºC) i 2006 (17,9 ºC). L evolució mensual de la temperatura mitjana, amb les corresponents mitjanes climàtiques, ha estat la següent: Temperatura mitjana mensual ( C) Març 14,7 12,5 13,1 Abril 16,8 15,0 15,1 Maig 21,5 18,2 18,4 Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques de l Observatori de l Ebre A l hora d analitzar l evolució mensual de la temperatura mitjana s observa com tots els mesos de l estació han estat clarament per sobre de les mitjanes climàtiques corresponents, però en especial el mes de maig. Aquest, amb una temperatura mitjana de 21,5 ºC ha resultat el maig més càlid des de que es disposa de registres en aquest observatori, l any 1906, desprès del maig de 2009 (21,2ºC) i 2006 (21ºC). Les anomalies concretes han estat de +3,3 ºC respecte de la mitjana de i +3,1 ºC respecte de la de Al març, les anomalies pel que fa a les mitjanes climàtiques van ser de +2,2 ºC si es compara amb la mitjana del període i de +1,6 ºC si es pren com a referència el , mentre que a l abril, aquestes no van ser tan elevades i es van situar en +1,8 ºC i +1,7 ºC respecte de cadascun dels dos períodes de referència. El gràfic següent conté l evolució de la temperatura mitjana de la primavera (figura 5); s observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. La figura 6 mostra el gràfic d anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica. 6 Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s usen per fer estudis són el de i el de Els valors mitjans climàtics mensuals, estacionals i anuals de temperatura i precipitació que s utilitzen s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). 12

13 Figura 5 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) L evolució de la temperatura mitjana de la primavera s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. Figura 6 Anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la primavera calculada segons el període de

14 Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, ha estat clarament superior a la mitjana dels dos períodes climàtics de referència; concretament, les anomalies han estat de +3,0 ºC i +2,7 ºC, igualant així els valors de la primavera del Per a trobar un valor més elevat cal anar fins a l any 2001 (24,3 ºC). Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Primavera 23,9 20,9 21,2 Taula 7. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre Els valors de temperatura màxima mitjana mensual durant la primavera han estat els següents: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Març 20,0 18,1 18,7 Abril 23,4 20,5 20,7 Maig 28,2 24,0 24,1 Taula 8. Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre Seguint la tendència de la temperatura mitjana, al llarg del tres mesos de l estació la temperatura màxima mitjana ha estat clarament per sobre dels valors climàtics de referència, i ha estat durant el mes de maig quan s ha enregistrat la temperatura màxima mitjana més alta de tota la sèrie en un mes de maig, 28,2 ºC. Les anomalies concretes han estat de +4,2 ºC si prenem com a referència el primer període, i de +4,1 ºC respecte el període de Les anomalies dels mesos de març i abril, tot i ser positives, han estat més discretes, de +1,9 ºC i +1,3 ºC al mes de març i de +2,9 ºC i +2,7 ºC a l abril, respecte dels dos períodes de referència. La temperatura mínima mitjana de la primavera ha estat també superior a les mitjanes climàtiques: +1,9 C respecte de la mitjana del període de i +1,6 ºC respecte de la del període de Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Primavera 11,4 9,5 9,8 Taula 9. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre Tot seguit es mostren els valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de la primavera: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Març 9,2 6,9 7,4 Abril 10,2 9,4 9,4 Maig 14,8 12,3 12,7 Taula 10. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre Les anomalies han estat positives tots tres mesos de l estació, i seguint la tendència de la mitjana i de la màxima mitjana, la temperatura mínima mitjana de nou ha estat més destacable al maig, amb un valor de 14,8 ºC, xifra que suposa el segon valor més elevat de tota la sèrie, desprès del maig de Les anomalies concretes han estat de +2,5 ºC i +2,1 ºC respecte als dos períodes climàtics de referència. Al mes de març l anomalia ha estat de +2,3 ºC si prenem com a referència el període i de +1,8 ºC si en fixem amb el període , mentre que a l abril les anomalies han estat molt més discretes, de +0,8 ºC respecte a cada període de referència. 14

15 El gràfic que es mostra a continuació il lustra l evolució de la temperatura extrema de la primavera des de l inici de la sèrie. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 7). Figura 7 Evolució de les temperatures extremes de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de la primavera (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. 15

16 3.1.2 Precipitació La primavera del 2015 ha estat plujosa a l Observatori de l Ebre; la precipitació recollida ha estat lleugerament superior als valors mitjans climàtics de referència: Precipitació estacional acumulada (mm) Primavera 161,5 137,8 130,0 Taula 11. Comparació entre els valors de precipitació de la primavera i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori de l Ebre Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant la primavera ha estat: 23,7 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (per tant, ha plogut un 117,2% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període). 31,5 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (que representa un 124,2% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat). A continuació es mostra la precipitació de la primavera desglossada per mesos: Precipitació mensual acumulada (mm) Març 114,6 30,3 31,2 Abril 43,2 47,1 45,1 Maig 3,7 60,4 53,7 Taula 12. Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos de primavera i les mitjanes corresponents a l Observatori de l Ebre Al analitzar l evolució mensual, es pot veure com és el mes de maig el què ha decantat el balanç final de l estació, ja que aquest va resultar molt plujós degut a la presència d una àrea de baixes pressions estancada al sud de la península Ibèrica que va provocar un important episodi de precipitacions a Catalunya, sobretot entre els dies 20 i 25. D aquesta manera, la precipitació acumulada al maig va ser clarament superior als valors mitjans climàtics de referència, amb percentatges de 378,2% i 367,3%, respectivament, respecte del període i Des del març de 2011 que no es donava un mes de març tan plujós, essent el març de 2015 el quart més plujós de tota la sèrie, amb dades des de l any El mes d abril es pot qualificar de normal, amb unes anomalies de precipitació que van quedar molt properes als valors climàtics de referència, amb percentatges de 91,7% respecte del període i de 95,8% respecte del període El maig per contra, va ser molt sec, amb valors totals que suposen només un 6,1% i 6,9% respecte a cada període de referència, resultant així el cinquè maig més sec de tota la sèrie. 16

17 Les figures 8 i 9 il lustren l evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de la primavera. No s hi observa cap tendència estadísticament significativa. Figura 8 Evolució de la precipitació de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents al maig del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant la primavera d aquell any. Figura 9 Percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre ( ) Els valors s expressen en relació amb la mitjana climàtica de la primavera dels anys Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents al maig del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant la primavera d aquell any. 17

18 3.2 Observatori Fabra Temperatura La primavera del 2015 es pot qualificar de termomètricament càlida a l Observatori Fabra, ja que la temperatura mitjana ha estat clarament superior a la dels dos períodes climàtics de referència. Temperatura mitjana estacional ( C) Primavera 15,3 12,9 13,2 Taula 13. Comparació entre la temperatura mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra La temperatura mitjana ha estat 2,4 ºC superior a la mitjana climàtica del període de referència i 2,1 ºC superior a la del període , igualant així els valors de la primavera de l any 2006, i només 0,3 ºC per sota dels 15,6 ºC de la primavera del 2001, la més càlida des de que es tenen registres en aquest observatori. La taula següent conté els valors mensuals de temperatura mitjana de la primavera de 2015 i les corresponents mitjanes climàtiques: Temperatura mitjana mensual ( C) Març 12,0 10,4 10,9 Abril 14,8 12,5 12,5 Maig 19,1 15,9 16,1 Taula 14. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra La temperatura mitjana al llarg de la primavera ha anat augmentant mes a mes, seguint així la tendència climàtica que mostren els dos períodes de referència. Tots tres mesos han presentat anomalies positives, amb un març i abril càlids i un maig que es pot qualificar de molt càlid. Els valors concrets de les anomalies van ser, al març, de +1,6 ºC respecte de la mitjana del període i de +1,1 ºC respecte la de i a l abril, de +2,3 ºC respecte dels dos períodes de referència. Ha estat el mes de maig el que ha presentat les anomalies positives més altes, concretament de +3,2 ºC respecte de la mitjana de i de +3,0 ºC si es pren com a referència el període D aquesta manera, el valor del maig, amb 19,1 ºC, suposa el segon maig més càlid de tota la sèrie, desprès del maig de Aquest fet s explica per la presència d una massa d aire càlid que va provocar una temperatura molt elevada, sobretot durant la primera meitat del mes, com ho destacava el radiosondatge de Barcelona del dia 4, que va registrar 21,0 ºC a 850 hpa, valors plenament d estiu. Els gràfics següents il lustren l evolució de la temperatura mitjana de la primavera (figura 10) i l anomalia respecte de la mitjana climàtica (figura 11). S hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%. 18

19 Figura 10 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori Fabra ( ) L evolució de la temperatura mitjana de la primavera s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. Figura 11 Anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori Fabra ( ) L anomalia s expressa pel que fa a la temperatura mitjana climàtica de la primavera calculada segons el període

20 La temperatura màxima mitjana de la primavera ha estat clarament superior als valors mitjans climàtics, amb unes anomalies que han estat de +2,9 C i +2,6 C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència, igualant així el valor de la primavera de 2006 i només a 0,3ºC d igualar el valor màxim de tota la sèrie, de la primavera de 2001: Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Primavera 19,6 16,7 17,0 Taula 15. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra La taula següent mostra els valors mensuals de temperatura màxima mitjana: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Març 15,9 14,0 14,4 Abril 19,1 16,3 16,4 Maig 23,7 19,8 20,1 Taula 16. Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra Observant els valors a nivell mensual de la temperatura màxima mitjana, es pot apreciar de nou una tendència positiva al llarg de tots els mesos de l estació, amb valors d anomalia que han anat en augment mes a mes a mesura que avançava la primavera. Els valors concrets han estat de +1,9 ºC si es compara amb la mitjana del període i +1,5 ºC si es pren com a referència el al març i de +2,8 ºC i +2,7 ºC respecte cada període a l abril. Finalment, al mes de maig les anomalies han estat de +3,9 ºC i +3,6 ºC respecte els dos períodes de referència, i la temperatura màxima mitjana mensual ha igualat el valor més alt fins ara de tota la sèrie en un mes de maig, l any 2005, amb 23,7 ºC. El dia 14 de maig la temperatura màxima absoluta va assolir els 32,2 ºC, valor que suposa la tercera màxima absoluta des de 1914 en un mes de maig, desprès de la dels anys 1920 (32,3 ºC) i 2001 (33,4 ºC) i supera l anterior valor més elevat en una primera quinzena de maig (29,8 ºC el 15 de maig de 1945). La temperatura mínima mitjana de la primavera ha resultat també superior a les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència. En concret, l anomalia ha estat de +1,8 ºC si la comparem amb la mitjana i de +1,6 ºC en referència a la del període : Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Primavera 11,0 9,2 9,4 Taula 17. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra Els valors mensuals de temperatura mínima mitjana al llarg de la primavera van ser els següents: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Març 8,1 6,9 7,3 Abril 10,5 8,6 8,6 Maig 14,5 12,0 12,2 Taula 18. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra 20

21 La temperatura mínima mitjana ha seguit una tendència molt similar a la de les darreres variables de temperatura analitzades i ha estat per sobre de les mitjanes climàtiques durant tots els mesos de l estació, sobretot durant el maig. Al març les anomalies han estat de +1,2 ºC respecte del període i de +0,8 ºC respecte del , mentre que a l abril els valors son de +1,9 ºC respecte dels dos períodes de referència. Al maig els valors son de +2,5 ºC respecte del període i de +2,3 ºC respecte del El següent gràfic il lustra l evolució de la temperatura de la primavera des de l inici de la sèrie. S hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana i temperatura mínima mitjana. Figura 12 Evolució de les temperatures extremes de la primavera a l Observatori Fabra ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de la primavera (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. 21

22 3.2.2 Precipitació La precipitació acumulada durant la primavera del 2015 ha estat inferior als valors mitjans climàtics de referència; és per això que es pot qualificar de seca. Hem de retrocedit fins a la primavera de 2006 per a trobar valors més baixos de precipitació. Precipitació estacional acumulada (mm) Primavera 113,7 162,9 167,2 Taula 19. Comparació entre els valors de precipitació de la primavera i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori Fabra La precipitació total recollida durant la primavera ha estat de 113,7 mm: 49,2 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (per tant, ha plogut un 69,8% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de ). 53,5 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (que representa un 68% de la precipitació mitjana climàtica de ). Tot seguit es mostra la distribució mensual de la precipitació durant la primavera de 2015: Precipitació mensual acumulada (mm) Març 48,0 44,9 46,0 Abril 12,5 56,7 55,2 Maig 53,2 61,3 66,0 Taula 20. Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos de primavera i les mitjanes corresponents a l Observatori Fabra Com es pot apreciar, el mes de març va resultar normal, amb una precipitació recollida que va representar el 106,9% de la precipitació mitjana climàtica del període i el 104,3% de la del període Aquesta distribució de les anomalies és producte d una configuració sinòptica marcada per la presència d una dorsal anticiclònica durant la primera quinzena del mes que malgrat la seva presència va permetre el pas d alguns fronts i per una llevantada durant bona part de la segona quinzena. La precipitació del mes de maig, tot i no quedar molt lluny dels valors climàtics mitjans, ja que suposa un 86,8% de la precipitació mitjana climàtica del període i un 80,6% de la del període , es va recollir només en dos dies com a conseqüència del pas d un sistema frontal fred i va tenir un comportament molt irregular. Va ser el mes d abril el que va acabar decantant l estació, ja que aquest va ser molt sec, amb valors de precipitació mensual acumulada que van significar només un 22,0% i 22,6% respecte de la mitjana de cada període. A continuació es mostren els gràfics amb l evolució de la precipitació durant la primavera (figura 13) i del percentatge d aquesta respecte de les mitjanes climàtiques (figura 14). No s hi observa cap tendència estadísticament significativa. 22

23 Figura 13 Evolució de la precipitació de la primavera a l Observatori Fabra ( ) Figura 14 Percentatge de la precipitació de la primavera pel que fa a la mitjana climàtica a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen pel que fa a la mitjana climàtica de la primavera dels anys Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. 23

24 4. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant la primavera a l Estartit L evolució dels valors de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit (latitud ; longitud ) durant la primavera del 2015 a diferents fondàries ha estat la següent: Primavera del 2015 Març Abril Maig T mitjana de la T ( C) T ( C) T ( C) primavera ( C) En superfície 13,4 14,6 16,9 15,0 20 m de fondària 13,3 14,1 15,8 14,4 50 m de fondària 13,2 13,7 14,8 13,9 80 m de fondària 12,9 13,5 14,3 13,6 Taula 21. Temperatura mitjana de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant la primavera del 2015 La taula 22 mostra la temperatura mitjana dels mesos de març, abril i maig, així com la temperatura mitjana de la primavera enregistrada a les diverses fondàries, calculada segons la mitjana climàtica del trentenni : Primavera, mitjana del Març T ( C) Abril T ( C) Maig T ( C) T mitjana de la primavera ( C) En superfície 12,7 13,6 15,9 14,0 20 m de fondària 12,6 13,1 14,9 13,5 50 m de fondària 12,5 12,9 14,0 13,1 80 m de fondària 12,5 12,8 13,4 12,9 Taula 22. Temperatura mitjana climàtica de la primavera de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d aquesta primavera respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries: Anomalies de la primavera 2015 Març T ( C) Abril T ( C) Maig T ( C) Primavera del 2015 ( C) En superfície +0,7 +1,1 +1,0 +0,9 20 m de fondària +0,7 +1,0 +0,9 +0,9 50 m de fondària +0,7 +0,8 +0,8 +0,8 80 m de fondària +0,4 +0,7 +0,9 +0,7 Taula 23. Anomalies tèrmiques de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant els mesos de primavera A nivell global, la temperatura mitjana de l aigua del mar ha tingut anomalies positives a tots els nivells, sobretot en els més superficials, mentre que a més fondària les anomalies han estat lleugerament més baixes. Aquest és el resultat de tres mesos amb una temperatura mitjana de l aigua del mar per sobre de les mitjanes climàtiques a tots els nivells d anàlisis. Si ens fixem amb els valors mensuals, el mes de març presenta una notable homotèrmia entre la superfície i els 50 m de fondària, degut en bona part al remenament marítim ocasionat per les freqüents tramuntanades que van afectar la zona. Aquest fet, conjuntament amb la presència de precipitació i una escassa insolació, explica que les anomalies hagin estat lleugeres o moderades a tots els nivells de fondària. És el mes d abril el que ha presentat les anomalies més marcades a bona part dels nivells analitzats, sobretot en superfície i a 20 m de fondària, on assoleixen +1,1 ºC i +1,0 ºC, respectivament. Aquest comportament s explica per un abril que en general ha estat força estable, amb una temperatura per sobre dels valors normals, poca precipitació i absència de vents destacables i de temporals marítims. Al maig les anomalies han augmentat respecte als 24

25 mesos anteriors als nivells de 50 m i 80 m, mentre que en superfície i a 20 m de fondària han estat lleugerament més baixes. Aquesta distribució de les anomalies s explica per una primera meitat de mes amb una temperatura càlida que va fer pujar de manera apreciable la temperatura de l aigua dels nivells més superficials, i una segona meitat de mes caracteritzada per una tramuntana persistent que, si bé no va ser molt forta, va barrejar les aigües superficials i més càlides amb les més profundes i més fredes. Tot seguit es mostren els gràfics amb l evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant la primavera (figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries. 25

26 Figura 15 Evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant la primavera El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de la primavera a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il lustren les anomalies tèrmiques de l aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie. 26