INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L ANY PLUVIOMÈTRIC Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya

Transcripción

1 Data: Introducció INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L ANY PLUVIOMÈTRIC Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d un territori, generalment s utilitza l anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l inici de la tardor d un any i el final de l època estival de l any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum de la precipitació recollida al país entre l 1 setembre de 2007 i el 31 d agost de 2008 a partir, sobretot, de les dades de les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). L estudi s estructura en cinc apartats: 1. Trets generals de la pluviometria de l any pluviomètric Balanç de la precipitació acumulada durant l any pluviomètric Episodis de precipitació més importants durant l any pluviomètric Evolució històrica de la precipitació als observatoris de l Ebre i Fabra 5. Precipitació estacional durant l any pluviomètric : 5.1 Tardor Hivern Primavera Estiu 2008 Cal esmentar que al llarg de tot l informe s expressen les quantitats de precipitació en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Per tal de no pertorbar els resultats, aquelles EMA que disposen d una cobertura temporal de dades inferior al 80% de la informació en algun dels períodes analitzats i/o no han enregistrat cap episodi de pluja destacat, no han estat considerades en l estudi. En tot l informe es comparen els totals pluviomètrics amb els seus respectius valors mitjans climàtics, que s han obtingut a partir de les dades de l Atles Climàtic de Catalunya, Enguany és el primer cop que s utilitza aquesta font i aquest període de referència. Quan s efectua aquesta comparativa s adopten els criteris següents, i s assigna a cadascun un determinat codi de color: - Es considerarà que el període ha estat molt plujós si els totals registrats han estat per damunt d un 190% respecte a la mitjana climàtica. - El període es considerarà plujós si la precipitació ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la mitjana climàtica. - Es considerarà normal si els totals registrats s han situat entre un 90 i un 110% respecte a la mitjana climàtica. - El període es considerarà sec si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climàtica. - Es considerarà molt sec si les quantitats registrades han estat per sota del 30%. 1 Martín-Vide, J. i Raso Nadal, J.M. (2008): Atles Climàtic de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona. 1

2 1. Trets generals de la pluviometria de l any pluviomètric A continuació, es destaquen els trets principals que han caracteritzat la pluviometria durant el període de setembre de 2007 a agost de 2008: 1. L any pluviomètric es pot qualificar de lleugerament sec o normal al conjunt del territori. Els sectors on el dèficit pluviomètric ha estat més accentuat i extens són l Alt Empordà, el sector central de l Alt i el Baix Penedès, i alguns sectors del Segrià, la Cerdanya i el delta de l Ebre. En l altre extrem de la balança es localitzen les àrees on s han enregistrat superàvits pluviomètrics, com és el cas de l àrea d influència dels Ports, bona part del Tarragonès, i alguns sectors de la Costa Brava més meridional i del Prepirineu central. 2. Malgrat que el balanç del conjunt de l any pluviomètric el situa proper a la normalitat o tímidament per sota, cal fer esment de la marcada irregularitat pluviomètrica interestacional enregistrada. Així, la tardor de 2007 fou seca o molt seca a bona part del territori (amb totals inferiors al 50% respecte a la mitjana a tres quartes parts del país) i característiques similars es van detectar durant l hivern , amb dèficits pluviomètrics generalitzats, a excepció del sector proper als Ports, la comarca del Tarragonès i determinats punts de la Costa Brava. Per contra, la primavera de 2008 es pot qualificar de plujosa o molt plujosa al conjunt de Catalunya (amb l única excepció de l Alt Empordà), mentre que l estiu, per bé que menys generalitzat i accentuat, també va participar del caràcter humit, especialment a les comarques centrals del Principat. 3. La primavera va ser clarament l estació més plujosa a tot el país, en bona part gràcies a un mes de maig extraordinàriament plujós: a tres quartes parts del país es va doblar la precipitació mitjana. Per contra, els mesos de setembre i novembre van enregistrar els dèficits de precipitació més marcats i extensos de tot l any. 4. L any pluviomètric trenca lleugerament la tendència seca enregistrada en els darrers tres anys. Si bé no s han detectat superàvits pluviomètrics més o menys generals, com els que es van percebre per darrer cop l any , sí que s ha reduït clarament l extensió de les àrees amb una sequera important (amb dèficits inferiors al 70% respecte a la mitjana climàtica). Malgrat tot, les terres de Ponent han experimentat el quart hivern consecutiu amb precipitacions inferiors a la mitjana. 2

3 2. Balanç de la precipitació acumulada durant l any pluviomètric En el període comprès entre el setembre de 2007 i l agost de 2008, els totals pluviomètrics acumulats al conjunt del territori han tingut una distribució espacial força propera a la mitjana, i han recollit l elevada variabilitat dels règims climàtics propis del país (mapa 2.1). Així, els màxims pluviomètrics s han concentrat en aquelles àrees de relleu més marcat, com ara el Pirineu més occidental i el Prepirineu central. Malgrat tot, en aquest any pluviomètric l àrea que ha rebut més precipitació no ha estat la pirinenca sinó l àrea dels Ports, amb acumulacions superiors als mm, gràcies sobretot a un hivern extraordinàriament humit. Per contra, un sector que acostuma a rebre precipitacions abundants, com és el Pirineu del Ripollès, enguany no ha assolit acumulacions tan marcades i les precipitacions amb prou feines han superat els mm. Tot seguit es mostra la taula amb les quantitats màximes recollides a la xarxa d EMA gestionada per l SMC. NOM DE L EMA COMARCA PPT (mm) PN dels Ports el Baix Ebre 1.485,9 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 1.241,2 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 1.186,3 Cadí Nord (2.200 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 1.025,8 Bonaigua (2.250 m) el Pallars Sobirà 1.003,8 Núria (1.971 m) el Ripollès 1.003,4 Pel que fa als sectors més secs, novament han estat les terres de Ponent les que han recollit les precipitacions més minses (inferiors als 400 mm), i la comarca del Segrià és la que ha concentrat els totals més modestos, és a dir, inferiors als 300 mm. En aquest apartat, cal destacar, a més, el sector proper al golf de Roses, on també s han recollit precipitacions acumulades inferiors als 400 mm (Roses, 346 mm; Castelló d Empúries, 387 mm). La taula següent presenta el llistat amb les precipitacions totals més baixes. NOM DE L EMA COMARCA PPT (mm) Alcarràs el Segrià 228,6 Torres de Segre el Segrià 263,7 Lleida Raimat el Segrià 289,3 Gimenells el Segrià 294,4 Alguaire Aeròdrom el Segrià 304,9 Seròs el Segrià 315,4 Per tal d avaluar si els totals pluviomètrics obtinguts han estat suficients per cobrir les necessitats hídriques del territori, cal comparar-los amb els seus respectius valors climàtics mitjans. Per al conjunt del país, l any pluviomètric es pot qualificar de lleugerament sec o normal, atès que els totals de precipitació s han situat al voltant del 80-90% respecte a la mitjana climàtica (mapa 2.2). Amb tot, hi ha sectors on aquests percentatges han estat clarament superiors. Aquest és el cas, sobretot, de l àrea d influència del massís dels Ports, que ha registrat percentatges de fins al 170% a l EMA del PN dels Ports (a m d altura). D altres sectors on l any també es pot considerar humit, per bé que amb menys rotunditat i menys extensió territorial, són: la comarca del Tarragonès, l àrea propera a la serra del Port del Comte i determinats sectors de la Costa Brava més meridional. A l altre costat de la balança, també s han detectat sectors on la precipitació ha estat inferior a la mitjana, la qual cosa porta a qualificar l any com a sec. Aquest és el cas, en especial, del conjunt de la 3

4 comarca de l Alt Empordà, on s ha recollit al voltant d un 30% a un 40% menys que la precipitació mitjana, és a dir, un 70% o 60% respecte a la mitjana climàtica. De menys extensió i severitat han estat els dèficits enregistrats a d altres punts, com són el sector central de l Alt i el Baix Penedès, determinats punts del Segrià i de la Cerdanya i la muntanya de Montserrat 2. Tot seguit s indiquen les EMA que han mesurat els percentatges més elevats i més baixos respecte a la mitjana climàtica. NOM DE L EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) PN dels Ports el Baix Ebre 170 Torredembarra el Tarragonès 146 Ascó la Ribera d Ebre 125 Horta de Sant Joan la Terra Alta 120 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 119 Mas de Barberans el Montsià 116 NOM DE L EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Roses l Alt Empordà 54 Montserrat Sant Dimes 2 el Bages 57 Espolla l Alt Empordà 58 Castelló d Empúries l Alt Empordà 59 Das la Cerdanya 60 Sant Pere Pescador l Alt Empordà 62 2 En referència a l EMA de Montserrat Sant Dimes, la precipitació recollida està afectada per les característiques especials de la seva ubicació, just a l extrem d un espadat, que fan augmentar la turbulència de l aire i, en conseqüència, disminuir la precipitació total recollida. 4

5 Mapa 2.1 5

6 Mapa 2.2 6

7 3. Episodis de precipitació més importants durant l any pluviomètric Durant l any hidrològic , s han produït diversos episodis de precipitació que han acumulat quantitats destacades. Tot seguit, se n indiquen els més rellevants. Del 3 al PN dels Ports el Baix Ebre 148,6 mm Mas de Barberans Abocador el Montsià 79,0 mm Constantí el Tarragonès 71,7 mm Torredembarra el Tarragonès 70,2 mm Del 17 al Torredembarra el Tarragonès 114,6 mm l Ametlla de Mar el Baix Ebre 76,2 mm el Perelló el Baix Ebre 68,6 mm Del 19 al PN dels Ports el Baix Ebre 466,7 mm Horta de Sant Joan la Terra Alta 212,2 mm Mas de Barberans Abocador el Montsià 184,6 mm Mas de Barberans el Montsià 173,9 mm Del 3 al Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 85,4 mm Sasseuva (2.226 m) la Val d Aran 68,9 mm Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 67,9 mm Del 7 a l el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 113,2 mm Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 100,0 mm Sant Romà d Abella el Pallars Jussà 80,4 mm Del 17 al el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 144,1 mm Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 127,8 mm el Pont de Suert l Alta Ribagorça 92,6 mm Cadí Nord (2.149 m) la Cerdanya 89,4 mm Del 8 al Prades el Baix Camp 191,4 mm PN dels Ports el Baix Ebre 185,6 mm Torredembarra el Tarragonès 183,0 mm Constantí el Tarragonès 172,6 mm Falset el Priorat 163,0 mm De l 1 al Santuari de Queralt el Berguedà 188,6 mm Caldes de Montbui el Vallès Oriental 97,8 mm Orís Osona 89,6 mm 7

8 Cal assenyalar que en alguns d aquests episodis s han assolit acumulacions destacades de precipitació en només vint-i-quatre hores. La taula següent assenyala aquelles EMA que han enregistrat valors superiors als 100 mm en 24 hores, de les quals destaca l EMA de PN dels Ports, que ha superat en quatre ocasions aquesta xifra. NOM DE L EMA COMARCA Data PPT acumulada en 24 h (00-24 h) PN dels Ports el Baix Ebre 21/12/ ,9 mm PN dels Ports el Baix Ebre 20/12/ ,6 mm Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 20/11/ ,2 mm PN dels Ports el Baix Ebre 10/05/ ,0 mm Prades el Baix Camp 10/05/ ,0 mm Viladecans el Baix Llobregat 10/05/ ,1 mm PN dels Ports el Baix Ebre 03/10/ ,7 mm Horta de Sant Joan la Terra Alta 21/12/ ,4 mm Torredembarra el Tarragonès 10/05/ ,2 mm Mas de Barberans el Montsià 20/12/ ,8 mm Sant Martí Sarroca l Alt Penedès 10/05/ ,1 mm Falset el Priorat 10/05/ ,1 mm 8

9 4. Evolució històrica de la precipitació als observatoris de l Ebre i Fabra Un cop analitzat el comportament de l any pluviomètric en el conjunt del país, tot seguit s examinen quines han estat les seves característiques en dos observatoris que disposen de sèries climàtiques de gran continuïtat i cobertura temporal: l Observatori de l Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i l Observatori Fabra (Barcelona, el Barcelonès). L Observatori de l Ebre va iniciar les seves observacions l any 1905, mentre que l Observatori Fabra ho va fer l any Ambdues sèries permeten contextualitzar l any hidrològic amb els seus precedents. A l Observatori de l Ebre, l any es pot considerar com a normal si es compara amb la mitjana (figura 4.3). Concretament, s hi han recollit 614,8 mm, fet que suposa un 9,6% per sobre de la mitjana. Aquesta quantitat, juntament amb el fet que cinc dels darrers set anys han enregistrat percentatges per damunt de la mitjana, fa que per primer cop des de finals de la dècada de 1970 la mitjana mòbil dels darrers cinc anys s estabilitzi al voltant dels valors mitjans. El comportament a l Observatori Fabra ha estat invers al que ha experimentat l Observatori de l Ebre (figura 4.4). Així, el total durant l any pluviomètric d enguany ha estat de 526,2 mm, quantitat gairebé idèntica a la mesurada durant l any anterior i que representa un 19% per sota de la mitjana Cal destacar que en aquest observatori és el quart any consecutiu amb dèficit pluviomètric, i només dos dels darrers onze anys han enregistrat balanços positius % PPT Figura 4.3. Anomalies de precipitació dels anys hidrològics a l Observatori de l Ebre ( ). Els valors s expressen com a percentatge de la precipitació de cada any hidrològic respecte a la mitjana climàtica dels anys hidrològics Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys més secs. La línia negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. 9

10 % PPT Figura 4.4. Anomalies de precipitació dels anys hidrològics a l Observatori Fabra ( ). Els valors s expressen com a percentatge de la precipitació de cada any hidrològic respecte a la mitjana climàtica dels anys hidrològics Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys més secs. La línia negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. 10

11 5. Precipitació estacional durant l any pluviomètric Un cop analitzat el comportament de la precipitació per al conjunt de l any pluviomètric, tot seguit s indiquen els trets més característics a nivell estacional. Enguany, aquesta anàlisi és especialment rellevant a causa de l elevada variabilitat interestacional que s ha esdevingut, amb una tardor de marcats i extensos dèficits pluviomètrics i una primavera on els totals han doblat en molts casos els valors mitjans. Per a una anàlisi més detallada, es poden consultar també els diferents butlletins estacionals que es troben publicats al web del Servei Meteorològic de Catalunya. 5.1 Precipitació durant la tardor de 2007 La precipitació acumulada durant la tardor de 2007 va ser clarament inferior a la mitjana en la totalitat del territori. De fet, tres quartes parts del país van enregistrar dèficits pluviomètrics inferiors al 50% respecte a la mitjana climàtica i només en alguns petits sectors la sequera va ser menys severa. Si a aquestes condicions s afegeix el fet que la tardor és a bona part de Catalunya la primera o segona estació de l any més plujosa, hom pot concloure que aquesta manca de precipitació havia de tenir un impacte profund sobre el conjunt de l any pluviomètric El mapa mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant la tardor de 2007 a la xarxa de les EMA gestionades per l SMC. En aquest mapa s observen àmplies àrees amb totals pluviomètrics inferiors als 100 mm, i les comarques del Segrià i la Segarra són les que van presentar els totals més baixos de Catalunya: Gimenells (el Segrià), 24,2 mm; Lleida-Raimat (el Segrià), 36,4 mm, i Cervera (la Segarra), 27,6 mm. Els sectors més plujosos en cap cas no van superar els 300 mm, i tots van coincidir amb alguns dels relleus més marcats del país: Espot m (el Pallars Sobirà), 278,5 mm; el PN dels Ports (el Baix Ebre), 274,7 mm, i el Port del Comte m (el Solsonès), 208,6 mm. El mapa compara els valors de la precipitació acumulada durant la tardor de 2007 amb els valors mitjans climàtics del mateix període. S observa el que s havia assenyalat anteriorment, és a dir, la presència generalitzada de dèficits pluviomètrics que porten a qualificar la tardor de 2007 com a seca o molt seca. La sequera fou especialment severa a l àrea d influència de les Guilleries, un sector que precisament és durant la tardor quan concentra els totals de precipitació més elevats de l any. Així, EMA com la d Anglès (la Selva) o la Vall d en Bas (la Garrotxa) amb prou feines van recollir un 20-25% de la precipitació mitjana, però en d altres sectors les condicions no foren pas millors: Malgrat de Mar (el Maresme), 17%; Cervera (la Segarra), 20%, o Gimenells (el Segrià), 21%. Només algun episodi de pluja de distribució força irregular i de caràcter puntual va alleugerir les condicions en algun punt, com ara el Pla d Urgell (EMA del Poal), on gràcies sobretot a les pluges caigudes entre el 21 i el 23 de setembre, el percentatge va assolir el 88% respecte a la mitjana climàtica. 11

12 Mapa

13 Mapa

14 5.2 Precipitació durant l hivern L hivern climatològic va presentar unes característiques properes a les experimentades durant la tardor precedent, per bé que la intensitat i extensió de la sequera fou menor. El predomini de situacions anticiclòniques va comportar absència de precipitacions a bona part del centre i nord del país, mentre que al sud del Principat les situacions de sud i sud-est que es van esdevenir sobretot al desembre, però també al febrer, van aportar quantitats de precipitació destacades en alguns punts. El mapa mostra la distribució de la precipitació acumulada a Catalunya durant l hivern de a les EMA de l SMC. S hi observa una àmplia àrea que cobreix les comarques de ponent i centrals, on els totals de precipitació són inferiors als 50 mm, encerclada per una altra que afecta la costa central i els contraforts pirinencs, on la precipitació, per bé que superior a l àrea anterior, no arriba a superar els 100 mm. L EMA que va enregistrar els totals més minsos de la xarxa fou Torres de Segre (el Segrià) amb només 24,6 mm, però d altres sectors, com ara la vall pirinenca del riu Segre, també van enregistrar quantitats molt modestes: Das (la Cerdanya), 29,2 mm, o la Seu d Urgell (l Alt Urgell), 37,6 mm. Aquest ampli sector, però, contrasta fortament amb l extrem sud del país, i en especial amb l àrea d influència del massís dels Ports. Aquí es van superar amb escreix els 250 mm i van destacar per sobre de tots el total de precipitació assolit a l EMA del PN dels Ports, on es van recollir 691,8 mm per al conjunt de l hivern. En aquesta EMA, entre els dies 20 i 21 de desembre de 2007, es van recollir 406,5 mm fruit d una marcada situació de fluxos de vents de l est/sud-est. A molta distància d aquest màxim de precipitació cal destacar les quantitats acumulades a d altres punts, com ara a la comarca del Tarragonès (Torredembarra, 221,4 mm) o del Pallars Sobirà (Espot m, 232 mm; Certascan m, 225 mm). La comparació d aquests totals de precipitació hivernal amb els corresponents valors mitjans climàtics mostra una distribució molt similar a la indicada prèviament (vegeu el mapa 5.2.2). Així, a tres quartes parts del país l hivern s ha de considerar sec, amb percentatges de precipitació que van representar menys del 70% de la mitjana climàtica. Fins i tot, a bona part del sector central del Principat i del Prepirineu el percentatge fou inferior al 50%, i esdevingué marcadament sec (amb percentatges inferiors al 30%) a la capçalera del Segre i al Prepirineu més occidental: Das (la Cerdanya), 18%; el Pont de Suert (l Alta Ribagorça), 21%, i la Pobla de Segur (el Pallars Jussà), 29%. Un comportament completament oposat a aquest es va donar uns 200 km més al sud, al massís dels Ports, on les abundants precipitacions caigudes durant l hivern van fer que es recollís més del triple de la precipitació mitjana. A l EMA del PN dels Ports es va assolir un percentatge del 366% respecte a la mitjana climàtica, mentre que a les comarques que l envolten aquest percentatge va assolir el 200%: Mas de Barberans (el Montsià), 210%, i Horta de Sant Joan (la Terra Alta), 202%. També el sector del Tarragonès va més que doblar els percentatges climàtics i a l EMA de Torredembarra es va arribar a un 238% respecte a la mitjana climàtica. Finalment, a l altre extrem de la costa catalana, també es van arribar a enregistrar superàvits pluviomètrics, per bé que més modestos i de menys extensió. Aquest és el cas de l EMA de Portbou (l Alt Empordà), on l acumulació de precipitació hivernal va significar un percentatge del 154% respecte a la mitjana, gràcies sobretot a l episodi del 2 al 5 de gener de 2008, quan s hi van acumular 97 mm. 14

15 Mapa

16 Mapa

17 5.3 Precipitació durant la primavera de 2008 Des del punt de vista pluviomètric, la primavera de 2008 no va tenir res a veure amb les dues estacions anteriors. Les abundants i extenses precipitacions caigudes durant tot el període porten a qualificar la primavera com a plujosa al 80% del territori i molt plujosa a determinats sectors. Només l àrea de l Alt Empordà es va escapar d aquest comportament general i aquí l estació fou lleugerament més seca. El mapa mostra la distribució territorial de la precipitació caiguda durant la primavera de 2008 a la xarxa d estacions automàtiques gestionada per l SMC. Els màxims es van concentrar al sector del Pirineu central i occidental i, en menor mesura, a l oriental. Aquí les quantitats de precipitació van superar els 400 mm arreu i en els sectors més elevats els totals van superar els 500 mm: el Port del Comte m (el Solsonès), 625 mm; Espot m (el Pallars Sobirà), 588 mm, i Cadí Nord m (la Cerdanya), 537 mm. Aquestes abundants precipitacions van ser en forma de neu en aquest sector i es van traduir en gruixos de neu destacats. Així, el 21 d abril es van mesurar els gruixos més elevats de tota la temporada hivernal i primaveral: Boí m (l Alta Ribagorça), 282 cm; Certascan m (el Pallars Sobirà), 231 cm, o Bonaigua m (el Pallars Sobirà), 225 cm. D altres sectors fora de l àmbit pirinenc també van enregistrar totals de precipitació importants, com són novament l àrea dels Ports (PN dels Ports, 424 mm), la serra de Prades (Prades, 416 mm) o el sector de Montseny-Guilleries (Viladrau, 371 mm). Malgrat tot, no tot el país va poder gaudir de les precipitacions abundants i el sector de l Alt Empordà i, especialment, l àrea al voltant del golf de Roses van acumular totals pluviomètrics molt inferiors: Roses, 103 mm; Castelló d Empúries, 129 mm, o Sant Pere Pescador, 136 mm. Igualment, d altres punts del territori no van superar els 150 mm, tot i que de manera més puntual: Alcarràs (el Segrià), 131 mm, o Badalona Museu (el Barcelonès), 133 mm. Tal com mostra el mapa 5.3.2, que compara els valors de la precipitació acumulada durant la primavera de 2008 amb els valors mitjans climàtics del mateix període, la majoria de comarques de Catalunya va concentrar percentatges superiors al 130%, és a dir, superiors a la precipitació mitjana i que qualifiquen la primavera com a plujosa. Els sectors que van enregistrar els superàvits de precipitació més destacats presenten certa similitud amb els que van enregistrar les acumulacions màximes de precipitació, però amb matisos. Així, el Pirineu occidental supera els percentatges del 170% respecte a la mitjana climàtica, però també ho fa en d altres sectors, com ara les comarques de la Ribera d Ebre, el Priorat, el Tarragonès, l Urgell i l Anoia. En totes aquestes àrees, la precipitació caiguda durant la primavera va ser superior al doble de la mitjana: Torredembarra (el Tarragonès), 270%; Ascó (la Ribera d Ebre), 247%; el Port del Comte m (el Solsonès), 233%; Maials (el Segrià), 216%; Montsec d Ares m (el Pallars Jussà), 214%; Prades (el Baix Camp), 205%; Falset (el Priorat), 204%; Òdena (l Anoia), 201%, o Tàrrega (l Urgell), 201%. Novament, l Alt Empordà i, per extensió, la conca del riu Fluvià van enregistrar percentatges propers a la mitjana o, fins i tot, inferiors. Aquest és el cas de Roses, 63%; Castelló d Empúries, 74%; Cabanes, 75%, o Sant Pere Pescador, 76%. La costa del Barcelonès, el delta de l Ebre i determinats sectors de la muntanya de Montserrat també es van desmarcar de la conducta general i van mostrar percentatges propers a la mitjana climàtica. 17

18 Mapa

19 Mapa

20 5.4 Precipitació durant l estiu de 2008 La precipitació durant l estiu de 2008 va estar marcada pels diferents episodis de tempesta que es van anar produint, especialment durant el mes de juny. La naturalesa convectiva d aquestes precipitacions va fer que la distribució dels totals pluviomètrics fos força irregular i sense un patró espacial definit. Malgrat tot, sí que és possible identificar un sector central, a cavall de les comarques del Berguedà i del Bages, on les precipitacions van ser clarament superiors a la mitjana. El mapa mostra la distribució dels totals de precipitació durant l estiu de S hi observa una àrea ben definida que cobreix la conca superior dels rius Llobregat, Ter i Fluvià, on es van acumular precipitacions superiors als 250 mm, gràcies en gran part als freqüents episodis de tempesta que es van produir durant el mes de juny. Les EMA que van enregistrar els totals més destacats foren: el Santuari de Queralt (el Berguedà), 390 mm; Olot (la Garrotxa), 335 mm; Orís (Osona), 331 mm, o Sant Pau de Segúries (el Ripollès), 302 mm. Per contra, les comarques de Ponent i de la meitat sud van enregistrar precipitacions inferiors als 100 mm. En aquest grup cal afegir l àrea septentrional de l Alt Empordà, un sector que ja havia estat afectat per l absència de pluges durant la primavera. Tot seguit s indiquen aquelles estacions que van mesurar els totals pluviomètrics més baixos del país durant l estació estiuenca: Illa de Buda (el Montsià), 27 mm; Riba-roja d Ebre (la Ribera d Ebre), 34 mm; Alcarràs (el Segrià), 35 mm; el Poal (el Pla d Urgell), 36 mm, o Roses (l Alt Empordà),48 mm. El mapa exposa la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació estival respecte a la mitjana climàtica. S hi aprecia una disposició força irregular però hi destaca un sector on l estiu es pot qualificar d humit o molt humit i que coincideix amb la vall central i septentrional del riu Llobregat. L estiu també es pot considerar plujós a bona part del centre del país, les comarques del Vallès Oriental, la Selva, el sud del Maresme, la Costa Brava més meridional, així com una estreta franja a cavall de la Terra Alta i la Ribera d Ebre. En tots aquests sectors l estiu va presentar percentatges respecte a la mitjana climàtica superiors al 110% i les EMA més sobresortints en aquest sentit foren: Castellnou de Bages (el Bages), 180%; Sant Salvador de Guardiola (el Bages), 159%; el Pont de Vilomara (el Bages), 158%, i el Santuari de Queralt (el Berguedà), 152%. En relació amb aquells sectors que van acumular totals pluviomètrics inferiors a la mitjana climàtica, destaquen bona part de l àrea pirinenca, en especial el Pirineu més occidental, que va registrar percentatges inferiors al 50%, l Alt Empordà, i d altres sectors d extensió més reduïda, com són el delta de l Ebre, punts del Segrià, la Noguera i el Pla d Urgell i l àmbit proper a la vall del riu Foix. Cal indicar que la vall superior del riu Ter, tot i haver acumulat valors de precipitació superiors als 250 mm, no va assolir els valors mitjans, en ser l estiu l època més plujosa de l any. Els dèficits pluviomètrics més marcats es van assolir a les següents EMA gestionades per l SMC: Illa de Buda (el Montsià), 29%; Salòria m (el Pallars Sobirà), 42%; Amposta (el Montsià), 42%; Font-rubí (l Alt Penedès), 45%, o Espot m (el Pallars Sobirà), 47%. 20

21 Mapa

22 Mapa