BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2018

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL Data del document: 10 de juliol de (v.1) La temperatura mitjana ha estat semblant o superior als valors mitjans climàtics a la major part del territori, malgrat algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on l estació es pot qualificar de freda De manera general ha estat la primavera més plujosa des del 2013, amb especial incidència al Pirineu i Prepirineu occidental, on localment s han enregistrat els valors pluviomètrics primaverals més alts d almenys els darrers 69 anys. Tot i així, a punts del litoral Sud i Central ha resultat seca La irradiació solar ha estat inferior a la mitjana dels darrers anys a pràcticament tot Catalunya, especialment a la meitat oest Pel que fa al vent, ha destacat el mes de març, amb cinc episodis de vent fort. Posteriorment, només cal remarcar un episodi, enregistrat durant el mes de maig Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de la primavera 1

2 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Balanç de la temperatura de la primavera a tot Catalunya Balanç de la precipitació de la primavera del a tot Catalunya Precipitació de la primavera a la XEMA en el context històric Anàlisi de primaveres precedents de caràcter plujós a les sèries de la XEMA de més de 20 anys Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera del Dies de tempesta del segons la XDDE Principals episodis de vent fort de la primavera del Balanç de la irradiació solar global durant la primavera Episodis meteorològics de la primavera Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya Temperatura de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra Precipitació de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant la primavera a l Estartit ANNEX

3 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la primavera, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. En relació amb les dades utilitzades: En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica del la primavera per a les variables temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a l apartat 6 es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa d Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s usen també les sèries climàtiques del període referenciades al BAIC (Butlletí Anual d Indicadors Climàtics). A l apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de la primavera pel que fa a dies de tempesta. En aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l SMC. La XDDE és una xarxa gestionada per l SMC. En l apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s han identificat durant la primavera, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent. A l apartat 9 s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el gener de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any A l apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. En relació amb el càlcul dels valors estacionals: L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents

4 Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d un mínim del 80% de totes les dades del mes que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, En el cas de les sèries centenàries de l Observatori de l Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s explicita una altra cosa, sempre s usa el trentenni de referència quan en el text s indiquen els valors d anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: , i també i En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra, s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables: Es detallen els episodis que s han identificat durant la primavera 2017, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el 4

5 gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent. En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys: Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s utilitzen les dues sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l Ebre i Fabra), el conjunt d EMA (Estacions Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 18 sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del Algunes d aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment dins la XEMA (s assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d aquestes EMA tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l anàlisi de precedents la sèrie climàtica històrica. Les sèries climàtiques històriques amb inici al 1950 són: Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici 1 Ebre Baix Ebre Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 * 2 Fabra Barcelonès Lleida Segrià Igualada_Òdena Anoia 1950 * 3 Moià Moianès Girona Gironès 1950 * 4 Vilafranca_P Alt Penedès Flix_Vinebre Ribera d'ebre 1950 * 5 Vielha Val d'aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 * 6 Vic Osona Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 * 7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 * 8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès Oliana Alt Urgell 1950 * (*) Sèries amb continuïtat gràcies a la XEMA En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 5

6 2. Balanç de la temperatura de la primavera a tot Catalunya La primavera del es pot qualificar de càlida o termomètricament normal a la major part de Catalunya (figura 1), encara que ha presentat algunes excepcions fredes al Pirineu i Prepirineu. Al contrari que les primaveres dels anys 2017 i 2015, les anomalies positives no s han enfilat fins a valors gaire elevats, i com a màxim han assolit +1,8 C a la ciutat de Barcelona. Aquest comportament de la temperatura es troba en consonància amb la circulació zonal a nivells mitjans de la troposfera que ha predominant al llarg dels tres mesos, la qual ha inhibit les masses d aire fred procedent d altes latituds. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la primavera (mapa esquerre) i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 2 mostra els mapes d anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de març, abril i maig. El balanç de temperatura ha estat resultat de tres mesos en què es poden identificar diferents comportaments: l abril va ser càlid en conjunt, mentre que el març i el maig van tenir valors de temperatura contrastats, amb alguns sectors càlids i altres normals o freds, però sense anomalies extremes. Si bé el patró general dels tres mesos va ser zonal (circulació de l oest), el caràcter decididament càlid de l abril es pot explicar, d una banda, pel flux del sud-oest, amb aire temperat en els nivells baixos de la troposfera que acompanyava les pertorbacions atlàntiques, i de l altra banda, per l episodi de temperatura molt alta del dia 24 al 26. En l anàlisi de l anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, s observa l absència de valors cridaners. Gairebé la meitat del territori ha enregistrat valors de temperatura dins la normalitat climàtica (entre -0,5 C i +0,5 C), mentre que les anomalies positives, distribuïdes especialment al llarg del litoral i prelitoral i puntualment a la confluència de les comarques del Segrià, el Pla d Urgell i les Garrigues, no han arribat a presentar valors excessivament càlids, situant-se entre +0,5 C i +1,8 C. Les excepcions fredes, amb anomalies entre -0,5 C i -1,5 C, es troben a punts del Pirineu i Prepirineu, i es troben associades a les diverses pertorbacions i tempestes que han afectat particularment aquests indrets. La taula següent recull les estacions on els valors d anomalia positiva han estat més alts, per sobre de +1,0 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Barcelona - el Raval Barcelonès +1,8 Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,6 Riudoms Baix Camp +1,5 Parets del Vallès Vallès Oriental +1,4 Barcelona - Zoo Barcelonès +1,4 Girona Gironès +1,3 Port de Barcelona - ZAL Prat Baix Llobregat +1,3 Vila-rodona Alt Camp +1,3 Aldover Baix Ebre +1,3 Mas de Barberans Montsià +1,2 Torroella de Fluvià Alt Empordà +1,2 6

7 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +1,2 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +1,2 Badalona - Museu Barcelonès +1,2 Mollerussa Pla d'urgell +1,2 Lleida - la Bordeta Segrià +1,2 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +1,1 Fornells de la Selva Gironès +1,1 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +1,1 Viladecans Baix Llobregat +1,1 Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme +1,1 Rellinars Vallès Occidental +1,1 Tivissa Ribera d'ebre +1,1 Taula 1: Valors d anomalia positiva més alts corresponents a la primavera del La taula següent recull les estacions on els valors d anomalia negativa han estat més baixos, inferiors a -0,5 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -1,5 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -1,1 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -1,0 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -1,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -0,9 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -0,7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès -0,7 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -0,6 Taula 2: Valors d anomalia negativa més baixos corresponents a la primavera del 7

8 Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l anomalia respecte de la mitjana climàtica de la primavera Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. Figura 2 Figura 2: Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera (març, abril i maig) respecte de la mitjana climàtica

9 3. Balanç de la precipitació de la primavera del a tot Catalunya La distribució de la precipitació mostra una primavera molt plujosa (més del 190% respecte de la precipitació mitjana climàtica) al Pirineu i Prepirineu, sectors de Ponent i de les serralades prelitorals. En analitzar les sèries històriques disponibles, que s inicien l any 1950, 4 sèries del quadrant nord-occidental presenten el rècord de precipitació per a una primavera: Vielha (la Val d Aran), Oliana (l Alt Urgell) Nerets-Tremp (el Pallars Jussà) i el Pont de Suert (l Alta Ribagorça). Per tant, en aquests indrets la primavera de ha estat la més plujosa d almenys els darrers 69 anys. El precedent més recent de primavera plujosa al conjunt de Catalunya data del Enguany, tot i que una gran part del país ha presentat precipitació per sobre de la mitjana, hi ha sectors on l abundància de precipitació no ha arribat. Al delta de l Ebre especialment, així com a la resta del litoral Sud i punts del litoral Central ha resultat una primavera seca. El dèficit pluviomètric és persistent en aquests indrets, que ja s arrossega des de fa més d un any. En xifres absolutes, la pluja recollida ha estat superior a 600 mm a punts elevats del Pirineu occidental. El valor més alt enregistrat per les estacions de la XEMA i de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) ha estat de 789,9 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, seguit de 664,6 mm a Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça, i de 626,4 mm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. A l altre extrem es troben alguns punts de la comarca del Montsià, que han recollit menys de 60 mm, és a dir, menys d una desena part de la precipitació recollida als indrets amb més abundància de precipitació. A les estacions de la XEMA, destaca Illa de Buda, amb només 47,0 mm i els Alfacs, amb 58,8 mm. La figura 4 il lustra la distribució dels totals de precipitació de la primavera del (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 5 il lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de la primavera del (març, abril i maig), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. El desglossament mensual mostra un esquema de distribució espacial de precipitació molt similar durant els tres mesos (figura 4), tot i que amb algunes variacions. La situació predominant, de circulació zonal, afavoreix el pas de pertorbacions d origen atlàntic. Aquesta configuració general, dominant des del mes de febrer, sol comportar precipitació al sectors de l interior sobretot nord, però no tant al litoral, on les pertorbacions arriben molt més desgastades, i per tant la pluviometria ha resultat més discreta. Durant l abril, però, van tenir especial incidència situacions del sud-oest, i la precipitació va afectar sectors més amplis particularment les serralades prelitorals, punts de l altiplà Central i del litoral Nord. A banda de la precipitació total, cal fer esment de l alt nombre de dies de precipitació durant els tres mesos. Al Pirineu occidental el nombre de dies de precipitació superior a 0,2 mm ha sobrepassat els 60, mentre que al Prepirineu ha superat els 40 dies, entre 30 i 40 dies a gran part de l interior i prelitoral, i finalment entre 20 i 30 dies al litoral, prelitoral Sud i punt de Ponent. Aquestes xifres suposen un nombre molt elevat respecte del que és habitual. A 19 de les 58 estacions de la XEMA amb 20 o més anys de dades, el nombre de dies de precipitació ha estat el rècord de les respectives sèries, mentre que a 14, la primavera de es situa en la segona posició. Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 450 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l SMC: 9

10 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 789,9 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 664,6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 626,4 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 580,8 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 573,5 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 567,3 el Pont de Suert Alta Ribagorça 564,6 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 554,9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 543,9 Gisclareny Berguedà 530,4 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 512,9 el Port del Comte (1.813 m) Solsonès 510,4 Núria (1.971 m) Ripollès 495,1 Vilanova de Meià Noguera 475,0 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 459,5 Ciuret Osona 457,5 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 452,6 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la primavera A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 100 mm, enregistrats durant la primavera a les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Illa de Buda Montsià 47,0 els Alfacs Montsià 58,8 Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 71,0 Alcanar - la Martorella Montsià 81,0 Alcanar Montsià 84,6 Tamarit Tarragonès 87,4 Amposta Montsià 91,7 Torredembarra Tarragonès 95,6 Mont-roig del Camp Baix Camp 98,7 Cunit Baix Penedès 99,5 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la primavera 10

11 Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d un episodi significatiu. Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels mesos de la primavera (març, abril, maig) 11

12 3.1. Precipitació de la primavera a la XEMA en el context històric 3.2. Anàlisi de primaveres precedents de caràcter plujós a les sèries de la XEMA de més de 20 anys Per a obtenir la perspectiva de quant plujosa ha estat la primavera del en referència amb la sèrie històrica, s analitzen els valors d aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes, i que són: 57 EMA, 16 EM que disposen ja de 69 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l Ebre i Fabra; en total 75 sèries climàtiques de més de 20 anys. D aquestes 75, 12 han registrat la primavera més plujosa de la seva sèrie (situades al quadrant nord-occidental i punts de la Conca de Barberà, Osona i el Vallès Oriental) per a altres 9 estacions, la primavera del ha estat la segona més plujosa, mentre que a 6 ha estat la tercera en el rànquing, i a 5, la quarta més plujosa. La figura 6 mostra on s ubiquen les sèries segons la posició que ocupa el valor de precipitació de la primavera en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1a, 2a, 3a, o 4a primavera més plujosa, entre la 5a i 10a més plujoses, i entre l 11a i 20a més plujoses de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d anys complets disponibles de la sèrie de l EMA. Figura 6: Rànquing de la primavera per a les sèries de precipitació de més de 20 anys 12

13 4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera del En relació amb les acumulacions de neu a les zones d alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, durant la primavera del s han enregistrat valors excepcionals. A 6 de les 11 EMA amb més de 10 anys de dades, aquesta primavera ha estat la més nivosa de les respectives sèries, mentre que a 4 EMA ha estat la segona. La successió d episodis de precipitació abundant des de principis d any, l ambient fred dels mesos de febrer, març, principis d abril, així com una primavera singularment plujosa al Pirineu i Prepirineu occidental, han estat la causa d aquesta acumulació rècord. Atesa la gran variabilitat que s observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa (taula 5) on s explicita el gruix de neu mig d aquest la primavera, i també en ordre decreixent, la de les quatre primaveres de la sèrie que han estat més nivoses per a una selecció d estacions de la XEMA que disposen de les sèries més llargues d aquesta variable (figura 7). Figura 7: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues Taula 5: Gruix de neu mitjà de la primavera i primaveres més nivoses a una selecció d estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues Gruix de neu mitjà (cm) - PRIMAVERA Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Boí (2.535 m) El Port del Comte (2.316 m) Cadí Nord Prat d'aguiló (2.143 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) PRIMAVERA Primaveres més nivoses de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm) 1r n r t Taula 5: Gruix de neu mitjà de la primavera i primaveres més nivoses a una selecció d estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues A la figura 8 es mostren els gràfics d evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades disponible. S hi superposen també els valors de la present primavera, així com els de l any anterior. 13

14 Figura 8: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l any en curs i també del de l any anterior, i la seva corresponent mitjana diària 14

15 5. Dies de tempesta del segons la XDDE En aquest apartat s analitzen els dies de tempesta (dt), definits com aquells dies en què com a mínim s ha detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l anomalia de dies de tempesta respecte del període La figura 9 mostra el mapa de dies de tempesta de la primavera (mapa esquerre) i la diferència d aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). Tot Catalunya presenta anomalia positiva, especialment a punts del Prepirineu occidental, on s arriba a +11 dies respecte de la mitjana, així com sectors del Pirineu, del prelitoral Sud i massís del Montseny. Les àrees que presenten una anomalia més modesta, entorn dels +2 dies, es troben a la franja litoral (figura 9). Figura 9: Mapa de dies de tempesta durant la primavera i d anomalia de dies de tempesta, respecte de la mitjana del període

16 6. Principals episodis de vent fort de la primavera del Durant la primavera del s han produït 6 episodis en què la ratxa màxima ha igualat o superat els 90 km/h a zones habitades de Catalunya. Al març se n van produir 5: dies 1 i 2; dies 9 a 11; dies 19 i 20; dies 24 i 25; dia 31 Al maig es va produir 1 episodi: dies 12 i 13 A la figura 10 es presenten els mapes de ratxa màxima de vent d aquests episodis. Figura 10: Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA durant els principals episodis de vent fort de la primavera 16

17 17

18 7. Balanç de la irradiació solar global durant la primavera Durant la primavera la irradiació solar global ha estat inferior a la mitjana a pràcticament tot el territori, particularment a la meitat occidental. El mapa d'anomalia d'irradiació solar d'aquesta primavera (figura 11), mostra com els mínims s han enregistrat a punts del Prepirineu occidental. Sectors del prelitoral Sud també han enregistrat valors d irradiació solar clarament inferior a la mitjana. Aquesta distribució d anomalies és coherent amb el pas de les pertorbacions d origen atlàntic. Figura 11: Mapa d anomalia d irradiació solar global de la primavera, respecte de la mitjana dels últims 10 anys Figura 12: Mapes de l anomalia d irradiació solar global dels mesos de la primavera (març, abril, maig) 18

19 8. Episodis meteorològics de la primavera A continuació s esmenten els episodis que han tingut lloc durant la primavera, en ordre cronològic, els quals s acompanyen d un mapa de distribució de la quantitat 4 de precipitació, i si s escau i a la seva dreta, també de neu: març dies 1-2 Episodi de precipitació que va afectar especialment el Pirineu occidental, amb acumulacions minses o poc abundants a la resta del país. Acumulacions de més de 50 cm de neu nova al llarg de l episodi en alguns sectors del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu. A més, gran temporal marítim i forta ventada a diversos sectors. març dies 4-7 Episodi de precipitació que va afectar tot el territori, encara que les quantitats no van arribar a ser abundants. Localment van anar acompanyades de calamarsa. març dies 9-12 Episodi de pluja i neu abundant al Pirineu. El vent fort del sud-oest que va acompanyar la pertorbació atlàntica va afectar diversos sectors de zones altes del prelitoral, Prepirineu i del Pirineu. març dies Episodi de precipitació que va afectar especialment el vessant sud del Pirineu i Prepirineu. Localment la precipitació va anar acompanyada de calamarsa. març dies Episodi de precipitació que va afectar especialment el vessant sud del Pirineu, Prepirineu i massís del Ports. Localment va anar acompanyada de tempesta i calamarsa. març dies Episodi de neu que va arribar a afectar sectors fora del Pirineu i Prepirineu, a cotes baixes de la Catalunya Central, del prelitoral i fins i tot de la serralada litoral. Localment la precipitació va anar acompanyada de tempesta i de calamarsa o neu granulada. 4 La llegenda que acompanya els mapes d episodis de precipitació és la següent: Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm 19

20 març dies Episodi de precipitació general que va deixar quantitats superiors als 20 mm a una àmplia franja central del Principat, des de Ponent (Pla d Urgell, Noguera i nord del Segrià) fins al litoral (del nord del Tarragonès a la Costa Brava), amb màxims de més de 50 mm en 24 hores (dia 24) a punts del Vallès i el Barcelonès. Localment va anar acompanyada de tempesta i calamarsa o pedra. març dia 31 Important ventada de mestral, amb superacions dels llindars d'smp. Al voltant del Camp de Tarragona feia fins a més de 10 anys que no hi feia tant de vent. abril dies 1-4 Episodi de temperatura baixa el dia 1, amb rècords de temperatura mínima absoluta del mes d abril. Entre el 2 i el 4, episodi de precipitació que va afectar sobretot el quadrant nord-occidental. Localment acompanyada de calamarsa a punts de l'alt Empordà. abril dies 6-8 Episodi de pluja i neu abundant a Catalunya. Es van recollir més de 50 mm a sectors d alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, parts més altes del massís dels Ports i comarques del nord-est (Garrotxa, Pla de l Estany, Gironès i fins a punts del Baix Empordà). abril dies 9-12 Episodi de pluja i neu abundant a Catalunya. Localment la precipitació va anar acompanyada de calamarsa. abril dies Episodi de precipitació general, amb acumulacions importants al llarg de la serralada Prelitoral, puntualment per sobre dels 60 mm. La neu va fer acte de presència a cotes altes del Pirineu. Localment va anar acompanyada de tempesta i calamarsa. abril dies Episodi d'estabilitat atmosfèrica, com a conseqüència d'una falca anticiclònica, si bé durant el dia 16 es van registrar algunes tempestes a la vall de l Ebre que van acumular quantitats minses. abril dies Episodi de calor com a conseqüència d una massa d aire càlid procedent d Àfrica. La convecció associada a la calor va provocar tempestes que van arribar a ser fortes al Prepirineu, acompanyades de tempesta i calamarsa. abril dies Episodi de precipitació general, neu al Pirineu i una baixada de la temperatura. En molts casos els ruixats anaven acompanyats de tempesta, calamarsa i pedra petita. També van anar acompanyats de fortes ratxes de vent, fins i tot superiors als 70 o 80 km/h. maig dies 1-2 Episodi de fred que va provocar un ambient hivernal, amb una temperatura mínima rècord per a un mes de maig a diversos sectors. 20

21 maig dies 2-4 Episodi de precipitació en forma de neu al Pirineu, amb acumulacions importants al vessant nord. maig dies 7-10 Episodi de precipitació que va afectar bàsicament el Pirineu i Prepirineu. De manera local va anar acompanyada de tempesta, de calamarsa i de pedra. maig dies Episodi de tempestes, localment acompanyades de calamarsa o pedra, així com d una significativa baixada de la temperatura. Vent de component nord amb ratxes màximes que van arribar a superar els 90 km/h al nord del cap de Creus i a les Terres de l Ebre. maig dies Episodi de xàfecs amb màxims de pluja que es van donar al prelitoral, Prepirineu i punts de l interior. Intensitat localment forta i acompanyats de tempesta i calamarsa o pedra. maig dies Episodi de precipitació, amb màxims al Pirineu, Prepirineu, depressió Central i prelitoral. Ruixats d'intensitat localment forta acompanyats de tempesta i puntualment calamarsa o pedra. 21

22 9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d agost de l any 1913 Observatori de l Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l any Temperatura de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra A l Observatori de l Ebre, la temperatura mitjana de la primavera ha estat de 17,0 C, la 10a més elevada d entre totes les primaveres de la sèrie de dades disponibles, que per a aquest observatori s inicia la primavera de La temperatura mitjana ha estat +1,8 C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a la primavera. Durant tots tres mesos, l anomalia ha estat positiva, tot i que destaca la del mes d abril, amb +2,1 C. Pel que fa als valors de temperatura màxima i mínima, han estat per sobre de la mitjana al llarg dels tres mesos, amb una anomalia de + 2,1 C per a la màxima i una anomalia més baixa, de +1,4 C, en el cas de la mínima. Destaca particularment l anomalia de la temperatura màxima de l abril, amb +2,8 C. Pel que fa a les mínimes, el mes en què l anomalia ha estat més elevada ha estat el maig, amb +1,6 C. A l Observatori Fabra, la temperatura mitjana de la primavera ha estat de 14,2 C, la 25a més càlida de la seva sèrie, en aquest observatori des de la primavera de L anomalia ha estat més moderada que a l Observatori de l Ebre, de +1,3 C. Els tres mesos han tingut anomalia positiva, tot i que el març es podria qualificar de normal, amb una anomalia de només +0,4 C respecte de la mitjana del període L abril ha estat, amb diferència, el mes més càlid, ja que va presentar una anomalia de +2,2 C. Globalment, la temperatura màxima ha contribuït més al caràcter càlid de la primavera, ja que la seva anomalia s ha situat en +1,6 C, mentre que la mínima ha estat de +1,0 C. Tot i així, en el desglossament mensual trobem matisos, ja que a l abril, l anomalia de la temperatura mínima, amb +2,5 C, va superar a la de la màxima, amb +2,1 C, és a dir, bona part del caràcter càlid de l abril va ser causat per una temperatura mínima més alta de l habitual. A la taula 6 es presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris. A la figura 13 es presenta l evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-). A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional de la primavera, i també els corresponents valors mensuals. A la figura 14 es mostra l evolució de la temperatura mitjana de la primavera per a l Observatori de l Ebre en el període 1906-, i per a l Observatori Fabra per a 1914-, així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana. 22

23 Taula 6: Comparativa de la primavera actual amb les primaveres prèvies als observatoris Ebre i Fabra que han estat més càlides i més fredes Temperatura mitjana TMm primavera ( C) Observatori de l Ebre Observatori Fabra primavera primavera març abril maig març abril maig 17,0 13,9 17,1 20,0 14,2 10,8 14,7 17,1 TMm estacional i mensual de les primaveres prèvies més càlides de la sèrie ( C) 1r ,0 17,0 17,3 19, ,6 14,8 13,8 18,1 2n ,9 15,0 17,8 21, ,3 12,0 15,1 18,8 3r ,7 14,7 16,8 21, ,3 12,0 14,8 19,1 4t ,6 15,0 16,6 21, ,3 13,3 14,2 18,3 TMm estacional i mensual de les primaveres prèvies més fredes de la sèrie ( C) 1r ,9 10,8 15,5 15, ,6 8,9 12,6 13,4 2n ,0 11,4 12,9 17, ,6 8,2 12,1 14,5 3r ,1 11,0 14,3 16, ,8 7,5 12,2 15,6 4t ,1 11,2 14,4 16, ,8 8,8 10,7 15,8 Taula 6: Comparativa dels valors de la primavera del amb les quatre més càlides i més fredes de les respectives sèries 23

24 Figura 13: Evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l hivern calculada segons el període La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 24

25 Taula 7: Valors a l Observatori de l Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de la primavera, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la primavera, i dels tres mesos que el composen a l Observatori de l Ebre. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l anomalia: Temperatura mitjana ( C) - PRIMAVERA Observatori de l Ebre TMm ,0 15,2 15,5 16,2 ATMm ( C) +1,8 +1,5 +0,8 TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm març 13,9 12,5 +1,4 13,1 +0,8 13,7 +0,2 abril 17,1 15,0 +2,1 15,1 +2,0 15,7 +1,4 maig 20,0 18,2 +1,8 18,4 +1,6 19,1 +0,9 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TXm ,0 20,9 21,2 22,0 ATXm ( C) +2,1 +1,8 +1,0 TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM març 19,6 18,1 +1,5 18,7 +0,9 19,4 +0,2 abril 23,3 20,5 +2,8 20,7 +2,6 21,5 +1,8 maig 26,1 24,0 +2,1 24,1 +2,0 25,0 +1,1 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TNm ,9 9,5 9,8 10,4 ATNm ( C) +1,4 +1,1 +0,5 TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm març 8,1 6,9 +1,2 7,4 +0,7 8,0 +0,1 abril 10,8 9,4 +1,4 9,4 +1,4 9,9 +0,9 maig 13,9 12,3 +1,6 12,7 +1,2 13,2 +0,7 Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l Observatori de l Ebre 25

26 Taula 8: Valors a l Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de la primavera, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la primavera, i dels tres mesos que el composen a l Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l anomalia: Temperatura mitjana ( C) - PRIMAVERA Observatori Fabra TMm ,2 12,9 13,2 13,8 ATMm ( C) +1,3 +1,0 +0,4 TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm març 10,8 10,4 +0,4 10,9-0,1 11,4-0,6 abril 14,7 12,5 +2,2 12,5 +2,2 13,2 +1,5 maig 17,1 15,9 +1,2 16,1 +1,0 16,9 +0,2 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TXm ,3 16,7 17,0 17,8 ATXm ( C) +1,6 +1,3 +0,5 TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm març 15,1 14,0 +1,1 14,4 +0,7 15,1 +0,0 abril 18,4 16,3 +2,1 16,4 +2,0 17,2 +1,2 maig 21,4 19,8 +1,6 20,1 +1,3 21,0 +0,4 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TNm ,1 9,1 9,4 9,9 ATNm ( C) +1,0 +0,7 +0,2 TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm març 6,5 6,9-0,4 7,3-0,8 7,7-1,2 abril 11,1 8,6 +2,5 8,6 +2,5 9,2 +1,9 maig 12,8 12,0 +0,8 12,2 +0,6 12,8 +0,0 Taula 8. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l Observatori Fabra 26

27 Figura 14: Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-) El gràfic següent mostra l evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 27

28 9.2. Precipitació de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra La primavera ha estat seca a l Observatori de l Ebre, però plujosa a l Observatori Fabra. A l Observatori de l Ebre, la precipitació acumulada la primavera ha estat de 108,4 mm, valor que suposa una anomalia de -29,4 mm, i que representa un 78,7% del valor climàtic de referència. En l anàlisi mensual, destaca pel seu dèficit pluviomètric el mes de maig, quan es va recollir menys de la meitat de la precipitació mitjana d aquest mes del període , només un 48,8%. El mes de març també va ser sec, però es va apropar molt més a la normalitat, ja que la pluja recollida representa un 85,2% respecte de la mitjana climàtica. L abril, en canvi, va resultar plujós, amb un total de 53,1 mm (112,7% respecte de la mitjana de l abril). Tot i aquest dèficit global de precipitació, s ha de tenir en compte que el nombre de dies de precipitació (igual o superior a 0,2 mm) ha estat molt superior a la mitjana, sent un total de 30, el més alt des de l any 1971 pel que fa a la primavera. El mes de març va contribuir especialment a aquest valor tan elevat. A l Observatori Fabra, la precipitació acumulada la primavera ha estat de 225,8 mm, 62,9 mm superior al valor mitjà climàtic de referència, la qual cosa suposa un 138,6%. El desglossament mensual mostra, també en aquest cas, un mes de maig amb un total de precipitació proper a la meitat respecte de la mitjana climàtica (49,4 %). En canvi, a l Observatori Fabra el mes que més superàvit va tenir va ser el març, quan es van recollir un total de 112,5 mm, molt per sobre del que és habitual (250,6% respecte del valor mitjà climàtic del mes de març). Per últim, l abril també va resultar plujós, amb un valor que representa el 146,4% respecte de la mitjana climàtica d aquell mes. No només ha estat una primavera plujosa des del punt de vista del total de precipitació recollida, sinó que el nombre de dies de precipitació (igual o superior a 0,2 mm) ha estat molt remarcable: un total de 35, la xifra més elevada per a una primavera des de En tots tres mesos, el nombre de dies de precipitació ha estat superior a la mitjana. Cal esmentar també la baixa pressió atmosfèrica estacional enregistrada, la qual ha estat uns 4 hpa per sota de la mitjana, fet que no passava des de la primavera de l any A la taula 9 es presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris. A la taula 10 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra de la primavera, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència. A la figura 15 es pot consultar l evolució de la precipitació de la primavera a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-). A la figura 16 es presenta el percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-). A la figura 17 es pot consultar l evolució del nombre de dies de precipitació de la primavera a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-). 28

29 Taula 9: Comparativa de la primavera actual amb els primaveres prèvies als observatoris Ebre i Fabra que han estat més plujoses i més seques Precipitació PPT primavera (mm) Observatori de l Ebre Observatori Fabra primavera primavera març abril maig març abril maig 108,4 mm 25,8 mm 53,1 mm 29,5 mm 225,8 mm 112,5 mm 83,0 mm 30,3 mm PPT estacional i mensual de les primaveres prèvies més plujoses de la sèrie (mm) 1er ,0 54,7 235,3 144, ,0 49,2 56,7 235,1 2on ,7 62,4 240,2 88, ,4 161,0 19,5 146,9 3er ,0 44,0 74,1 224, ,1 85,7 113,6 112,8 4rt ,8 195,3 74,5 45, ,2 98,8 40,9 165,5 PPT estacional i mensual de les primaveres prèvies més seques de la sèrie (mm) 1er ,0 6,4 5,4 15, ,4 18,2 7,2 3,0 2on ,2 2,8 16,3 15, ,7 8,3 14,8 13,6 3er ,4 13,4 19,6 2, ,7 24,0 13,5 15,2 4rt ,4 4,7 7,4 30, ,7 22,6 3,4 27,7 Taula 9: Comparativa dels valors de la primavera del amb les quatre més plujoses i més seques de les respectives sèries 29

30 Taula 10: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a la primavera, i valors dels períodes climàtics de referència La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de la primavera, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d anomalia (APPT) expressats en mm. Observatori de l Ebre PPT primavera ,4 mm 137,8 mm 130,0 mm 135,5 mm APPT (mm) -29,4 mm -21,6 mm -27,1 mm PPT APPT PPT APPT PPT APPT març 25,8 mm 30,3 mm -4,5 mm 31,2 mm -5,4 mm 28,0 mm -2,2 mm abril 53,1 mm 47,1 mm +6,0 mm 45,1 mm +8,0 mm 50,0 mm +3,1 mm maig 29,5 mm 60,4 mm -30,9 mm 53,7 mm -24,2 mm 57,5 mm -28,0 mm Observatori Fabra PPT primavera ,8 mm 162,9 mm 167,3 mm 155,9 mm APPT (mm) +62,9 mm +58,5 mm +69,9 mm PPT APPT PPT APPT PPT APPT març 112,5 mm 44,9 mm +67,6 mm 46,0 mm +66,5 mm 44,2 mm +68,3 mm abril 83,0 mm 56,7 mm +26,3 mm 55,2 mm +27,8 mm 53,7 mm +29,3 mm maig 30,3 mm 61,3 mm -31,0 mm 66,0 mm -35,7 mm 58,0 mm -27,7 mm Taula 10: valors de precipitació de la primavera i dels seus mesos a l Observatori de l Ebre i Fabra 30

31 Figura 15: Evolució històrica de la precipitació corresponent a les primaveres de l Observatori de l Ebre (1905-) i de l Observatori Fabra (1914-) La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 31

32 Figura 16: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de les primaveres respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la primavera del període Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 32

33 Figura 17: Evolució històrica del nombre de dies de precipitació corresponent a les primaveres de l Observatori de l Ebre (1905-) i de l Observatori Fabra (1914-) La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 33

34 10. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant la primavera a l Estartit L Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d agost de l any 1978 La temperatura mitjana de l aigua del mar de la primavera ha presentat una anomalia lleugerament positiva en superfície, i molt propera a la mitjana a les diferents fondàries. A la primavera el valor de la temperatura de l aigua és en mitjana de 14 C en superfície, mentre que enguany ha estat de 14,4 C. A 20 m, 50 m i 80 m de fondària, amb valors entre 13,4 C i 13,0 C, l anomalia respecte de la mitjana ha oscil lat entre -0,1 C i +0,1 C. Al mes de març es van donar lleugeres anomalies negatives a tots els nivells, a l abril l anomalia en superfície va passar a ser positiva i al maig ja tots els nivells van presentar valors de temperatura per sobre de la mitjana. La figura 18 presenta la temperatura del mar a l Estartit durant les primaveres a les diferents fondàries. La figura 19 presenta l anomalia de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit de les primaveres de la sèrie. Taula 11: Anàlisi de la temperatura de l aigua del mar a diferents fondàries a l Estartit La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de la primavera, dels seus mesos, i el valor corresponent al període climàtic de referència , així com també els diferents valors d anomalia: L Estartit PRIMAVERA Temperatura mitjana i anomalia respecte del període ( C) fondàries Superfície -20 m - 50 m - 80 m 14,4 13,4 13,1 13, ,0 13,5 13,2 12,9 AT +0,4-0,1-0,1 +0,1 TM ATM TM ATM TM ATM TM ATM març 12,3 12,7-0,4 12,2 12,6-0,4 12,3 12,5-0,2 12,3 12,5-0,2 abril 14,0 13,6 +0,4 12,9 13,1-0,2 12,7 12,9-0,2 12,9 12,8 +0,1 maig 16,8 15,9 +0,9 15,2 14,9 +0,3 14,4 14,0 +0,4 13,8 13,4 +0,4 Taula 11: valors de temperatura de l aigua del mar de la primavera i dels seus mesos a l Estartit 34

35 Figura 18: Evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant les primaveres La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència amb traç discontinu. Figura 19: Evolució de l anomalia de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit a la primavera 35

36 11. ANNEX Al llarg de tot l informe cal tenir en compte els següents aspectes: 1) Sempre s expressa la temperatura (T) en graus Celsius ( C), la precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per metre quadrat (MJ/m2). 2) En termes climatològics, s entén que l hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l hivern, el desembre pertany a l any anterior. 3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l horari oficial d estiu i una hora per obtenir l horari oficial de l hivern. 4) Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3,0 C Sec Normal Plujós Molt plujós 30% i < 90% 90% i < 110% 110% i < 190% 190% Càlid Normal Fred Molt fred +0,5 C i <+3,0 C -0,5 C i < +0,5 C -3,0 C i < -0,5 C < -3,0 C 5) Es fan servir les següents abreviatures: TEMPERATURA ( C) Mensual o estacional: Abreviatura TMm TXm TNm TXx TNn ATMm ATXm ATNm Nom de la variable Temperatura mitjana Temperatura màxima mitjana Temperatura mínima mitjana Temperatura màxima absoluta Temperatura mínima absoluta Anomalia de la temperatura mitjana Anomalia de la temperatura màxima mitjana Anomalia de la temperatura mínima mitjana Anual: Abreviatura TMM TXM TNM TXX TNN Nom de la variable Temperatura mitjana Temperatura màxima mitjana Temperatura mínima mitjana Temperatura màxima absoluta Temperatura mínima absoluta 36