INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L ANY PLUVIOMÈTRIC Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya

Transcripción

1 Data: INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L ANY PLUVIOMÈTRIC Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. Introducció En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d un any i el dia 31 d agost de l any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya i integrades a la Xarxa d Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec), de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2006 i l agost de Així, s analitzen les quantitats absolutes enregistrades i la seva comparació amb els valors mitjans climàtics, i també els episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s han obtingut a partir de les dades de l Atles climàtic digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001) 1. Igualment, també s aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional 2 mesurada a les EMA de l SMC. També es fa un balanç pluviomètric de l any utilitzant les dades dels dos observatoris catalans amb major cobertura i continuïtat temporal: l Observatori de l Ebre a Roquetes, amb registres des de 1905 i l Observatori Fabra de Barcelona, amb registres des de Cal esmentar que al llarg de tot l informe s expressen les quantitats de precipitació en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. S utilitzaran les dades amb una disponibilitat superior del 80% de la informació en tots els períodes analitzats. Quan s efectua la comparació entre les quantitats absolutes registrades i els corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: - Es considerarà que el període ha estat molt plujós si els totals registrats han estat per damunt d un 190% respecte a la mitjana climàtica. - El període es considerarà plujós si la precipitació ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la mitjana climàtica. - Es considerarà normal si els totals registrats s han situat entre un 90 i un 110% respecte a la mitjana climàtica. - El període es considerarà sec si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climàtica. - Es considerarà molt sec si les quantitats registrades han estat per sota del 30%, és a dir, ha plogut menys d un 70% que la mitjana climàtica. 1 Ninyerola, M., Pons, X. i Roure, J. M. (2001): Atles climàtic digital de Catalunya. Departament de Geografia, Unitat de Botànica. Universitat Autònoma de Barcelona. 2 S entén per tardor els mesos de setembre, octubre i novembre, per hivern els mesos de desembre, gener i febrer, per primavera els mesos de març, abril i maig, i per estiu els mesos de juny, juliol i agost. 1

2 2. Trets generals de la pluviometria de l any pluviomètric A continuació, es destaquen els trets principals que han caracteritzat la pluviometria durant el període de setembre de 2006 a agost de 2007: 1. L any pluviomètric s ha de considerar sec a gran part del territori. Els sectors on el dèficit pluviomètric ha estat més accentuat són la capçalera del riu Llobregat i determinats sectors de les valls superiors dels rius Segre i Ter. Només alguns punts de les terres de l Ebre s han desmarcat d aquest comportament sec, i es pot qualificar el període de lleugerament plujós. 2. L hivern va ser l estació que va enregistrar els dèficits pluviomètrics més accentuats. Bona part del territori va rebre la meitat de la precipitació mitjana. Igualment, l estiu de 2007 es pot qualificar de molt sec (inferior al 30% respecte a la mitjana climàtica) als sectors al voltant de les serres del Montsant i Prades, i comarques de la Ribera d Ebre, la Terra Alta, la Noguera i el Segrià. 3. La primavera va ser l única estació que es va desmarcar del caràcter sec de l any, gràcies a un mes d abril extraordinàriament plujós a tot el país. 4. Els mesos de novembre, gener i juny varen ser clarament els més secs de tot l any hidrològic. 5. L any hidrològic és el tercer consecutiu que ha enregistrat totals pluviomètrics inferiors a la mitjana climàtica a bona part del Principat. Des de l any hidrològic no s enregistren superàvits pluviomètrics més o menys generals. Territorialment, les terres de Ponent han experimentat el tercer hivern consecutiu amb precipitacions inferiors a la mitjana. 2

3 3. Anàlisi de la precipitació acumulada durant l any pluviomètric En el període comprès entre el setembre de 2006 i l agost de 2007, s han enregistrat valors inferiors a la mitjana climàtica a gran part del territori català, en especial a les comarques del Prepirineu central (Berguedà, Alt Urgell, Solsonès i Osona). Solament alguns punts de les terres de l Ebre, la Conca de Barberà, el Vallès Occidental i el Bages han rebut precipitacions per damunt de la mitjana climàtica. La distribució geogràfica de la precipitació total acumulada (mapa 3.1) mostra una elevada variabilitat territorial lligada a la riquesa de règims climàtics de Catalunya. Així, en pocs quilòmetres de distància s acumulen valors superiors als mm i d altres que amb prou feines arriben als 300 mm. Els valors màxims s han concentrat al sector de l Alta Ribagorça i la Val d Aran, on s han superat els mm; s han assolit els mm a les parts més elevades de l Alta Ribagorça. S han fregat els 900 mm en l àmbit proper a la serra del Cadí i el nord del Ripollès. Les quantitats màximes apareixen a la taula següent: NOM EMA COMARCA PPT (mm) Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 1.118,3 Sasseuva (2.200 m) la Val d Aran 1.008,8 Vielha e Mijaran la Val d Aran 990,6 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 928,4 Molló el Ripollès 887,6 Cadí Nord (2.200 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 853,6 Els valors mínims s han concentrat a les comarques del Segrià i el nord de la Ribera d Ebre, on s han acumulat valors inferiors als 300 mm. NOM EMA COMARCA PPT (mm) Alcarràs el Segrià 243,1 Riba-roja d Ebre la Ribera d Ebre 283,2 Lleida-la Bordeta el Segrià 289,2 Vinebre la Ribera d Ebre 294,6 Aitona el Segrià 311,6 Albesa la Noguera 315,4 El mapa 3.2 compara els valors de la precipitació acumulada en el darrer any pluviomètric amb els valors mitjans climàtics. S hi observa com pràcticament la totalitat del territori ha enregistrat dèficits pluviomètrics d entre un 70% i un 90% respecte a la mitjana climàtica. Especialment al Prepirineu central, l any ha estat sec, amb percentatges inferiors al 70%, és a dir, que hi ha plogut un terç menys del que sol acumular-se. A l altre cantó de la balança hi ha les terres de l Ebre, especialment la comarca del Baix Ebre, amb percentatges que superen per poc el 110%. Això porta a qualificar l any en aquest sector com a lleugerament plujós. 3

4 Seguidament, s indiquen els percentatges més elevats respecte a la mitjana climàtica. NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) l Aldea el Baix Ebre 116 el Perelló el Baix Ebre 115 Aldover el Baix Ebre 113 l Espluga de Francolí la Conca de 112 Barberà Rellinars el Vallès Occidental 109 el Pont de Vilomara el Bages 107 Els percentatges més baixos s han obtingut a les EMA següents: NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Santuari de Queralt el Berguedà 52 Roses l Alt Empordà 59 Alcarràs el Segrià 59 Muntanyola Osona 62 Perafita Osona 63 Orís Osona 64 4

5 Mapa 3.1 Precipitació acumulada durant l any pluviomètric

6 Mapa 3.2 Comparativa de l any pluviomètric amb els valors mitjans climàtics 6

7 Balanç de l any pluviomètric a l Observatori de l Ebre i Observatori Fabra L Observatori de l Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i l Observatori Fabra (Barcelona, el Barcelonès) són dos dels observatoris catalans que disposen de sèries climàtiques contínues i amb una àmplia cobertura temporal. L Observatori de l Ebre va iniciar les seves observacions l any 1905, mentre que l Observatori Fabra ho va fer l any Aquest fet permet contextualitzar l any hidrològic amb els seus precedents. A l Observatori de l Ebre, l any ha estat lleugerament més plujós respecte a la mitjana (figura 3.3). Concretament s hi han recollit uns 638 mm, fet que suposa un 22% per sobre de la mitjana. Aquest balanç positiu trenca el comportament dels dos darrers anys hidrològics que havien estat més secs que la mitjana en aquest observatori. El comportament a l Observatori Fabra ha estat invers a l experimentat a l Ebre (figura 3.4). Així, el total durant l any pluviomètric d enguany ha estat de 522 mm, quantitat que representa un 19% per sota de la mitjana Aquest és el tercer any consecutiu amb dèficit pluviomètric. Cal destacar que en aquest observatori només dos dels darrers deu anys pluviomètrics han enregistrat balanços positius. Figura 3.3 Evolució dels anys hidrològics a l Observatori de l Ebre ( ) Els valors s expressen com a percentatge de la precipitació de cada any hidrològic respecte a la mitjana climàtica dels anys hidrològics Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys més secs. La línia negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període % PPT

8 Figura 3.4 Evolució dels anys hidrològics a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen com a percentatge de cada any hidrològic respecte a la mitjana climàtica dels anys hidrològics Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys més secs. La línia negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període % PPT

9 4. Episodis més importants durant l any pluviomètric Durant l any hidrològic , cal destacar diversos episodis de precipitació importants. Tot seguit, s indiquen les dates i les quantitats de precipitació acumulades més elevades en cadascun d aquests episodis. Del 12 al Constantí el Tarragonès 267,3 mm Castelló d Empúries l Alt Empordà 256,1 mm Vinyols i els Arcs el Baix Camp 230,9 mm Aldover el Baix Ebre 221,2 mm Del 22 al Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 91,4 mm el Pont de Suert l Alta Ribagorça 79,4 mm Castell d Aro el Baix Empordà 76,4 mm la Tallada d Empordà el Baix Empordà 93,6 mm Serra de Daró el Baix Empordà 81,4 mm Monells el Baix Empordà 74,4 mm Del al Prades el Baix Camp 149,8 mm el Perelló el Baix Ebre 140,8 mm Dosrius - PN Montnegre-Corredor el Maresme 126,1 mm Vilanova de Meià la Noguera 123,0 mm Del 04 al Montsec d Ares (1.517 m) el Pallars Jussà 96,9 mm PN dels Ports el Baix Ebre 84,7 mm Òdena l Anoia 54,2 mm Del 05 al la Seu d Urgell l Alt Urgell 132,0 mm Òdena l Anoia 101,6 mm Sant Pere de Ribes PN del Garraf el Garraf 97,5 mm Cal indicar que l agost de 2007 va viure dos episodis de precipitació de gran intensitat. El 6 d agost, l EMA d Òdena (l Anoia) va enregistrar una precipitació de 53,2 mm en mitja hora, mentre que, el dia 12, l EMA de Torredembarra (el Tarragonès) va mesurar 58,4 mm en el mateix període. Aquesta darrera intensitat suposa el màxim mai enregistrat a la xarxa d estacions meteorològiques automàtiques gestionades per l SMC, en funcionament des de

10 5. Precipitació estacional durant l any pluviomètric Precipitació durant la tardor de 2006 Durant la tardor de 2006, la distribució territorial dels totals pluviomètrics va ser força irregular, fruit dels diferents episodis de pluja que es van produir. En general, però, es pot qualificar el període de lleugerament sec a bona part del Principat, en gran part per l escassa pluviometria dels mesos d octubre i, sobretot, de novembre. Com a mostra, en aquest darrer mes, tres quartes parts del territori van enregistrar menys de 10 mm de precipitació total. El mapa mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant la tardor de 2006 a la xarxa de les EMA gestionades per l SMC. En aquest mapa, s observa l esmentada irregularitat espacial dels totals, atès que hi conviuen sectors amb més de 400 mm de precipitació, al nord de l Alta Ribagorça, amb d altres que amb prou feines arriben als 100 mm, com ara els sectors a cavall de les comarques del Segrià i la Ribera d Ebre, i la comarca de la Segarra. Les quantitats de precipitació més abundants durant el període tardorenc es va recollir a les estacions següents: NOM EMA COMARCA PPT (mm) Lac Redon (2.236 m) la Val d Aran 523,8 Boí (2.540 m) el Pallars Sobirà 449,4 la Bonaigua (2.250 m) el Pallars Sobirà 422,0 Vielha e Mijaran la Val d Aran 365,6 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 352,8 Aldover el Baix Ebre 352,7 En canvi, les quantitats més modestes es van obtenir a les estacions que tot seguit s indiquen: NOM EMA COMARCA PPT (mm) Seròs el Segrià 68,2 Alcarràs el Segrià 83,0 Tàrrega l Urgell 84,4 el Canós la Segarra 92,3 Riba-roja d Ebre la Ribera d Ebre 94,0 Clariana de Cardener el Solsonès 95,8 El mapa compara els valors de la precipitació acumulada durant la tardor de 2006 amb els valors mitjans climàtics del mateix període. En aquest mapa, s observa com globalment el territori està sota dèficits de precipitació tret de cinc àrees ben definides, on les precipitacions acumulades van superar els valors mitjans. L àrea propera a la vall del riu Francolí i el sector del Baix Ebre i el Montsià van enregistrar un percentatge superior al 150%, lligat en bona part a l episodi del 12 al 15 de setembre. També es van donar percentatges superiors a la mitjana a l àrea al voltant de les comarques de l Alta Ribagorça i Val d Aran, els dos vallesos i el sector de les Gavarres i el golf de Roses. 10

11 Tot seguit es mostren les estacions amb percentatges més elevats: NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Constantí el Tarragonès 169 Aldover el Baix Ebre 166 Alcanar el Montsià 163 Vielha e Mijaran la Val d Aran 149 l Alta el Pont de Suert Lac Redon (2.236 m) Ribagorça 142 la Val d Aran 142 Els sectors on els dèficits de precipitació van ser més marcats es van concentrar a bona part del Prepirineu central i Pirineu oriental, comarques del Garraf, el Baix Llobregat i l Alt Penedès, i al sector de confluència dels rius Ebre i Segre. Seguidament, s indiquen els percentatges més baixos enregistrats: NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) la Vall d'en Bas la Garrotxa 39 Das la Cerdanya 47 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 48 Clariana de Cardener el Solsonès 48 Banyoles el Pla de l'estany 49 Seròs el Segrià 54 11

12 Mapa Precipitació acumulada durant la tardor de

13 Mapa Comparativa de la tardor de 2006 amb els valors mitjans climàtics 13

14 5.2 Precipitació durant l hivern 2006/07 L hivern climatològic 2006/07 es va caracteritzar pel seu caràcter sec o molt sec a gairebé tot el país, amb amplis sectors on la precipitació acumulada va ser la meitat que la mitjana, en especial a la meitat nord i comarques centrals i les terres de l Ebre. Només alguns sectors del Baix Empordà van enregistrar totals pluviomètrics propers a la mitjana. El mapa mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant l hivern de 2006/2007 a les EMA de l SMC. S hi observen tres àrees amb els valors màxims, que superen els 150 mm: les parts més elevades del Pallars Sobirà, la Val d Aran i l Alta Ribagorça, el nord del Ripollès i el Solsonès, i el Baix Empordà. Els valors mínims es concentren a una àmplia àrea central i occidental, i a la vall de l Ebre, amb totals pluviomètrics inferiors als 60 mm. Les quantitats de precipitació més abundants, tot i ser modestes, es van recollir a les estacions següents: NOM EMA COMARCA PPT (mm) Lac Redon (2.236 m) la Val d'aran 167,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 157,4 la Tallada d'empordà el Baix Empordà 156,0 Serra de Daró el Baix Empordà 155,6 Cassà de la Selva el Gironès 154,0 Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 151,2 En l altre extrem, les precipitacions més minses van ser: NOM EMA COMARCA PPT (mm) Baldomar la Noguera 28,5 Sant Romà d Abella el Pallars Jussà 30,8 Vilanova de Meià la Noguera 32,4 Seròs el Segrià 34,0 Alcarràs el Segrià 35,0 Camarasa la Noguera 32,4 La comparació dels valors mitjans climàtics hivernals amb els acumulats durant l hivern 2006/2007, tal com mostra el mapa 5.2.2, dóna percentatges inferiors a la mitjana a gairebé tot el Principat. Destaca en aquesta dinàmica general el sector del Montsec i la Conca de Tremp, amb percentatges fins i tot per sota del 30%, fet que qualificaria l hivern com a molt sec. Alguns punts del Baix Empordà es desmarquen de la dinàmica general enregistrant percentatges molt propers a la mitjana i lligats, en bona part, a l episodi de pluges del 17 i 18 de febrer. 14

15 Aquestes són les estacions amb els percentatges de precipitació hivernal més elevats: NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Sant Pere Pescador l Alt Empordà 104 Serra de Daró el Baix Empordà 94 Torroella de Fluvià l Alt Empordà 93 la Tallada d Empordà el Baix Empordà 93 la Bisbal d Empordà el Baix Empordà 91 Per contra, les estacions amb els percentatges més inferiors a la mitjana són: NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Montsec d'ares (1.571 m) el Pallars Jussà 25 Sant Romà d Abella el Pallars Jussà 26 Vilanova de Meià la Noguera 27 Vacarisses el Vallès Occidental 36 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 37 Òdena l Anoia 37 15

16 Mapa Precipitació acumulada durant l hivern 2006/

17 Mapa Comparativa de l hivern 2006/2007 amb els valors mitjans climàtics 17

18 5.3 Precipitació durant la primavera de 2007 Des del punt de vista pluviomètric, la primavera de 2007 va ser normal o plujosa a bona part del territori. Malgrat tot, això va ser així bàsicament per la contribució del mes d abril, ja que tant el mes de març com el de maig van enregistrar, en general, precipitacions inferiors a la mitjana. El mapa mostra la precipitació acumulada durant la primavera de 2007 a les estacions automàtiques gestionades per l SMC. Els màxims es van concentrar als sectors més elevats de l àrea a cavall de la Val d Aran i el nord del Pallars Sobirà, amb totals superiors als 400 mm. També el sector dels Ports, a l altre extrem del país, va enregistrar precipitacions superiors a aquest llindar, i els relleus més destacats del Ripollès van quedar-hi a frec. Les quantitats de precipitació més abundants es van recollir a les estacions següents: NOM EMA COMARCA PPT (mm) la Bonaigua (2.250 m) el Pallars Sobirà 446,0 PN dels Ports el Baix Ebre 441,3 Sasseuva (2.200 m) la Val d Aran 399,2 Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 359,1 Molló el Ripollès 358,8 Vielha e Mijaran la Val d Aran 344,6 Els mínims pluviomètrics es van concentrar, sobretot, a la comarca del Segrià i a la franja litoral central i meridional on es van acumular entre 100 i 150 mm. També van participar d aquesta situació el sector proper al cap de Creus i les terres menys elevades de l Alt Urgell, i properes a la vall del Segre. NOM EMA COMARCA PPT (mm) Lleida la Bordeta el Segrià 100,4 Roses l Alt Empordà 101,4 Cabrils el Maresme 104,1 Vilassar de Mar el Maresme 105,4 Lleida Raimat el Segrià 111,0 Alfarràs el Segrià 114,0 Tal com mostra el mapa 5.3.2, que compara els valors de la precipitació acumulada durant la primavera de 2007 amb els valors mitjans climàtics del mateix període, la majoria de comarques de Catalunya va concentrar percentatges superiors al 100%, és a dir, superiors a la precipitació mitjana. Els sectors que van enregistrar superàvits de precipitació més destacats van ser, de nou, els sectors més elevats del nord del Pallars Sobirà i la Val d Aran, les terres de l Ebre i els Ports, la comarca de les Garrigues i l àrea d influència de la serra de Prades. Per la seva banda, determinats sectors de l Alt Urgell i l àrea propera al golf de Roses van rebre quantitats de precipitació inferiors a la mitjana. 18

19 Tot seguit, es mostren en dues taules les EMA que van enregistrar els percentatges de precipitació més elevats i més baixos respecte a la mitjana climàtica de la primavera. NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 185 l Espluga de Francolí la Conca de Barberà 184 el Perelló el Baix Ebre 183 PN dels Ports el Montsià 177 Prades el Baix Camp 169 Cervera la Segarra 167 NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Roses l Alt Empordà 60 la Seu d Urgell l Alt Urgell 63 Santuari de Queralt el Berguedà 71 Cabrils el Maresme 73 Torredembarra el Tarragonès 73 Castelló d Empúries l Alt Empordà 75 19

20 Mapa Precipitació acumulada durant la primavera de

21 Mapa Comparativa de la primavera de 2007 amb els valors mitjans climàtics 21

22 5.4 Precipitació durant l estiu de 2007 L estiu de 2007 es pot qualificar de sec a bona part del Principat, especialment a les comarques de la depressió Central, terres de l Ebre, Pirineu i Prepirineu, i litoral del Baix i l Alt Empordà. Fins i tot, es pot qualificar de molt sec (inferior al 30% respecte a la mitjana climàtica) als sectors al voltant de les serres del Montsant i Prades, i comarques de la Ribera d Ebre, la Terra Alta, la Noguera i el Segrià. Fruit de diferents episodis de tempestes, hi ha algunes àrees que es van desmarcar d aquesta tendència general i van enregistrar totals pluviomètrics superiors a la mitjana. Estem parlant de diferents punts del Tarragonès, el Garraf, el Baix Ebre, l àrea a cavall de les comarques de l Anoia i el Bages, i la desembocadura del riu Llobregat. El mapa il lustra la distribució geogràfica un pèl irregular de la precipitació a l estiu de Els sectors més plujosos es concentren a l àrea del Cadí i el nord del Ripollès, amb totals acumulats de més de 225 mm. Apareixen com a màxims secundaris els esmentats del Bages-l Anoia, el Tarragonès i el Garraf-el Baix Llobregat. Tot seguit es mostren les EMA amb les precipitacions estivals més destacades: NOM EMA COMARCA PPT (mm) Molló el Ripollès 292,4 Cadí Nord (2.200 m) Prat d Aguiló la Cerdanya 247,7 Gisclareny el Berguedà 236,6 Malniu (2.310 m) la Cerdanya 213,6 Torredembarra el Tarragonès 210,0 Sasseuva (2.200 m) la Val d Aran 207,0 Viladecans el Baix Llobregat 201,2 Les precipitacions han estat molt minses a comarques com el Priorat, on no s han superat ni els 10 mm. A la taula següent es poden observar les EMA amb els totals pluviomètrics més modestos: NOM EMA COMARCA PPT (mm) Falset el Priorat 7,8 el Masroig el Priorat 8,6 Vinebre la Ribera d'ebre 11,0 Seròs el Segrià 13,7 Albesa la Noguera 13,8 Riba-roja d'ebre la Ribera d'ebre 13,8 De la mateixa manera que en el mapa anterior, la distribució dels percentatges de precipitació estival respecte a la mitjana ha estat força irregular territorialment (mapa 5.4.2). D aquesta manera, el sector a cavall del Tarragonès i el Baix Penedès ha concentrat els percentatges més elevats, lligats a l episodi del 12 d agost, que representa més del doble de la mitjana d estiu. Al Pirineu, tot i concentrar els totals més elevats de Catalunya, no ho han estat prou per assolir els valors mitjans i s han situat al voltant del 60% o 70% de la precipitació mitjana. 22

23 Els percentatges més elevats corresponen a les estacions següents: NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Torredembarra el Tarragonès 213 Viladecans el Baix Llobregat 174 Sant Salvador de Guardiola el Bages 159 Sant Pere de Ribes PN del Garraf el Garraf 159 Òdena l Anoia 149 el Pont de Vilomara el Bages 141 Finalment, a la taula següent queda palès el caràcter extraordinàriament sec de l estiu de 2007 a les comarques del Priorat i la Noguera, on amb prou feines s ha assolit el 10% de la precipitació respecte a la mitjana. NOM EMA COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Falset el Priorat 8 el Masroig el Priorat 12 Albesa la Noguera 14 Algerri la Noguera 14 Os de Balaguer - Monestir d'avellanes la Noguera 16 Montsec d'ares (1.571 m) el Pallars Jussà 17 23

24 Mapa Precipitació acumulada durant l estiu de

25 Mapa Comparativa de l estiu de 2007 amb els valors mitjans climàtics 25