Pla de mobilitat urbana sostenible

Transcripción

1 Pla de urbana sostenible del nucli de Sant Joan

2 Pla de Feu clic urbana aquí sostenible per de editar Sant Joanl'estil...3 Generalitats...3 Objectius...4 Sant Joan...5 Població...5 Economia...8 Índexmotorització Diagnosi de la...10 Vianantsibicicleta...10 SistemaViari...21 Estacionament...32 Transportpúblic Conclusions Propostes de...43 Reordenaciódelacirculacióalcentredelnucli...45 Creacióiregulaciód unazonadecàrregaidescàrregademercaderies...49 Xarxadecaminsescolarssegurs...51 Xarxad aparcamentsespecíficsperabicicletes Estimació

3 i objectius Introducció El municipi de Sant Joan es troba situat en el centre de la Mancomunitat del Pla de Mallorca. Amb una extensió de 38 km 2 presenta una població concentrada en un únic nucli urbà, Sant Joan, i la resta del terme municipal es troba ocupat per terres deconreudesecà. Presenta una situació un tant perifèrica respecte a les grans vies de comunicació per carretera que creuen el Pla de Mallorca: la carretera Inca Manacor i l autovia Palma Manacor. Això ha suposat un cert aïllament i l absència de trànsit de pas en els seus carrers. A més, la línia de ferrocarril Inca Manacor no disposa de parada en el nucli urbà (l estació de tren de Sant Joan es troba al costat de la carretera Sineu SantJoan). El nucli urbà de Sant Joan presenta un estructura compacta que respon al model típic d assentament urbà de la comarca del Pla de Mallorca. 3

4 i objectius Objectius Les pautes de actual es caracteritzen principalment per una excessiu ús, fins i tot poc racional, del vehicle privat a l interior del nucli urbà. El cotxe s ha convertit en el principal dominador de l espai viari urbà i sovint les polítiques locals s han dirigit a reforçar aquesta posició de força front a altres formes de desplaçament més eficients. El present document té com a objectiu bàsic servir com a eina de planificació dels elements que afectin a la urbana dels nuclis que engloben la Mancomunitat Pla de Mallorca. El Pla de urbana sostenible (PMUS) ha de servir per assolir un nou equilibri en els mitjans de transport utilitzats per als ciutadans, reforçant el paper d aquells mitjans de transport més benèvols des del punt de vista social i ambiental: els desplaçaments a peu i en bicicleta. Aquest reforçament s assoleix mitjançant l estudi de la situació actual i la planificació de mesures que ajudin a reorientar les tendències de. 4

5 de Sant Joan Població Segons dades de l Institut Balear d Estadística (IBESTAT) la població que es concentra en Sant Joan és de habitants, representant el 6% dels habitants de tota la Mancomunitat Pla de Mallorca. Existeix una important divergència entre els diferents municipis de la Mancomunitat, on es poden trobar nuclis que no superen els habitants juntament amb municipis on la població és superior als En aquest sentit, Sant Joan es troba dintre del grup de nuclis que aporten menys població al total de la Mancomunitat juntament amb Santa Eugènia, Lloret, Costitx i Ariany. Aquests nuclis, a l igual que Sant Joan, es caracteritzen per no superar els habitants, representant en conjunt aproximadament el 20% del pes demogràfic total de la Mancomunitat. Municipi Població 2008 % Porreres % Algaida % Sineu % Sencelles % Petra % Vilafranca % Montuïri % Maria % Sant Joan % Santa Eugènia % Lloret % Costitx % Ariany 839 2% Mancomunitat % Distribució de la població per municipis. Font: IBESTAT 5 5

6 de Sant Joan Sant Joan, com la resta de municipis del Pla, va patir una pèrdua de població jove en edat de treballar molt important durant l inici i desenvolupament del boom turístic a la dècada dels 60. Aquest fet va condicionar les generacions futures, trobant-se actualment una població envellida, a l igual que a la resta de la comarca. Enaquestcontext,lapiràmidedepoblaciódeSantJoanpresentaunabaseestretarespectealcoscentralilapartsuperior. Això significa que hi ha més població adulta que jove a causa del descens de la natalitat i l èxode rural motivat per la terciarització de l illa. En el cos central de la piràmide destaca la franja d edat entre els anys, ampliada a causa principalment de l arribada d'immigrants en edat de treballar. HOMES DONES 85 i % 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 10% Piràmide poblacional de Sant Joan. Font: IBAE 6 6

7 Sant Joan Gràfic d evolució de població de Sant Joan. Font: IBAE En el gràfic següent es pot observar l evolució de la població del municipi de Sant Joan durant el període Durant aquests períodes, la dinàmica demogràfica ha registrat diferents tendències. Durant la primera, entre 1996 fins al 2001, el ritme de creixement va ser molt dèbil, amb xifres sempre compreses entre els i habitants, amb ritmes de taxes interanuals inferiors a l 1%. Per altra banda, a partir del 2001 i fins a l actualitat, el comportament poblacional ha estat més dinàmic, producte principalment de l arribada de població immigrant. Així, durant aquest segon període, la taxa de creixement mitjana interanual ha estat del 2,1%, la qual es pot considerar elevada. En conjunt, Sant Joan ha viscut, durant el període analitzat, un augment absolut del 18% en la seva població, valor considerable tenint en compte les característiques formals i funcionals del nucli. 7 7

8 Sant Joan Economia Sant Joan, a l igual que la resta de nuclis de la Mancomunitat del Pla, té un dels índexs d'activitat més baixos de Balears. En base a dades de l IBAE, es poden extreure les xifres relatives a l ocupació de la població activa per sectors econòmic, obtenint d aquesta manera una imatge clara de les característiques de l economia local. Al contrari que molts altres municipis de les Balears, el pes del sector primari en l estructura productiva local és relativament important, representant aquest aproximadament el 10%. 10% 3% No obstant, tot i aquest pes de l activitat primària, s ha de dir que Sant Joan, al igual que la immensa majoria de municipis, es caracteritza per tenir una forta dependència del sector terciari, això és, dels serveis. Així, aquest sector representa el 71% del teixit productiu. A més, el sector de la construcció, a remolc del terciari, significa el 16%. Finalment, amb una presència gairebé anecdòtica (només el 3%), s observen petits negocis destinats a l activitat industrial. 71% 16% Agricultura Indústria Construcció Serveis Distribució de la població activa per sectors de producció de Sant Joan al Font: IBAE 8 8

9 Sant Joan Índex de motorització L Índex de motorització(im) expressa la proporció de turismes per cada habitants existent en els nuclis. El valor mitjà de tots els nuclis que formen part de la Mancomunitat és de 648 tur./1.000 hab. En el gràfic de sota es pot comprovar l evolució de l IM de Sant Joan. Aquest ha experimentat un notable creixement durant els darrers 10 anys. El moment de més creixement dintre d aquest període fou de l any 1999 al 2000, on es varen superar per primera vegada els 700 tur./1000 hab. Actualment Sant Joan presenta un índex de motorització de 772 tur./1000 hab. Aquests valors, superiors a la mitja de les Illes Balears (623 tur./1.000hab) i la Mancomunitat, indiquen que hi ha una notable concentració de vehicle privat en aquest nucli. Això pot provocar problemes de places d aparcament al poble en un futur Mitja de les Illes Balears (623 tur./1.000hab) T uris mes Habitants Índex Motoritz ac ió Evolució de la població, parc de turismes i Índex motorització. Sant Joan ( ). Font: Anuari la Caixa. Elaboració pròpia 9 9

10 Pla de Feu clic urbana aquí sostenible per de editar Sant Joanl'estil V ianantsibicicletes 10

11 3. Diagnosi de la Vianants La vorera no és només la infraestructura que permet els desplaçaments, sinó que també s ha de concebre com un espai de relació per als ciutadans. La vorera permet la a peu, la qual posseeix una sèrie d avantatges que la fan més atractiva que d altres formes de, com per exemple amb vehicle privat. Les característiques físiques que presenta la vorera condicionen la circulació i l'encreuament de vianants. Aquests vendran determinats pel tipus de paviment, l amplària de la vorera, existència/absència de passos de vianants. La idoneïtat de la xarxa ve donada bàsicament per les condicions de circulació i encreuament dels viatges a peu en les voravies. Per tant l amplària d aquestes serà un element clau per definir un sistema òptim. A la taula següent es mostren quines son les amplàries de voreres requerides segons diferents tipus de moviments. Amplària (metres) mínima recomanada Una persona 0,60 0,75 Cadira de rodes / Creuament de dues persones 0,90 1,00 Dues persones en parallel 1,10 1,30 Persona amb cotxet i nin 1,15 1,25 Creuament entre cadira de rodes i persona amb cotxet 1,70 1,80 Dues persones amb nin 1,80 2,25 Dues persones amb paraigües 2,00 2,40 Font: Ministerio de Fomento AMPLÀRIA recomanada: 1,30m mínima: 1,10m AMPLÀRIA recomanada: 2,40m mínima: 2,00m 11

12 Vianants L'anàlisi de l'amplària de les voreres s ha realitzat a partir de l elaboració de seccions de diferents carrers. En total s han seleccionat una mostra de 25 carrers, que representen els principals eixos del nucli i que cobreixen la totalitat del poble. Les seccions completes es poden consultar en l Annex 1. L objectiu és valorar de forma precisa la situació de les voreres a Sant Joan i, per tant, les condicions referentsala apeudinslaciutat.en aquest sentit, la mitjana d amplària de voreres es situa en els 0,82 metres, magnitud que supera l amplària recomanada per la circulació d una persona (0,75m) però que no arriba als mínims d amplada per la circulació de cadires de rodes o el creument de dues persones(0,90). Pelquefaalviallamitjadetotelmunicipiestàenels 5 02 metres. Perfil Amplària mitjana Sant Joan Vorera Vial 0,82 5,02 12

13 Vianants Fent una anàlisi amb més detall, s observa com en els carrers que conformen els eixos principals del nucli (carrer Major i carrer de Palma carrer de Jaume Mas) les voreres presenten unes amplàries suficients per a permetre el creuament de dues persones (1 metre). Atès que aquestes vies divideixen en forma de creu tot el nucli urbà, es pot considerar que hi ha una plataforma adequada per a la distribució dels desplaçaments a peu i la connexió amb els principals punts generadors de de Sant Joan(Ajuntament, Escola, Centre Sanitari, etc.). carrer de Palma carrer Major 13

14 3. Diagnosi de la Distàncies a peu Un altre element a tenir en compte en l estudi de la és l anàlisi de les distàncies a peu pel nucli. Per a tal efecte, s ha elaborat un mapa d isocrones, el qual mostra la distància que es pot recórrer a peu en un temps determinat. S observa com la forma compacta del nucli possibilita els desplaçaments a peu per la majoria de l entramat urbà. Gairebé tot el nucli es pot recórrer a peu en menys de 5 minuts des de la cruïlla entre el carrer Palma i el carrer Major. Els únics sectors que queden més allunyats, és a dir, que estan a més de 5 minuts del centre a peu, són l extrem sud-oest corresponent als carrers de la Consolació,deStaCatalinaThomàsideSolanda.Iala zona sud-est laqual abasta el final del carrer Ramón y Cajal. 3 a peu 5 a peu D aquesta manera es pot afirmar que el poble té una bona configuració per anar a peu, atès que es triguen 11 minuts en recórrer el centre urbà de nord a sud, i 13 minuts d est a oest. 14

15 3. Diagnosi de la Distàncies en bicicleta Al mapa d isocrones en bicicleta s observa com situant el centredelnucli urbà a lacruïlla entre els carrers de Palma i Major quasi tot ell es pot recórrer en 2 minuts en bicicleta. Sumant un minut més s assoleix la resta del nucli urbà de Sant Joan. L eficiència de la bicicleta com a mode de transport urbà queda palesa en els 3 minuts en què es pot recórrer el nucli urbà de nord a sud, i els 4 minuts d est a oest pels seus punts més distants. 2 en bici 3 en bici 15

16 3. Diagnosi de Vianants En el mapa s observa el pendent que tenen els carrers de Sant Joan. Analitzar aquesta variable serveix per esbrinar quins sectors del poble poden ser més inaccessibles, i presentar més impediments per la. El pendent pot ser un factor limitador de la, sobretot a peu, agreujant-se en les franges de major edat. Sant Joan, en termes, és un poble amb molt pendent i que quasi no presenta zones amb terreny pla. En aquest sentit la meitat del nucli té carrers per sobre dels 6%dependent(zonesnordiest). Quasitotalarestadelnucli(47%)estàsituat entreel2%iel 6% de pendent al centre i sud-est del municipi. El sector amb pendents inferiors al 2% és molt escàs i es limita a quatre carrers. A més cal recordar que els sectors nord i oest del nucli, els quals corresponen a les zones amb més pendent, hi ha situats equipaments com l Associació de la 3a Edat i el CEI Sant Vicent de Paül. < 2% 2% -6% > 6 % Pendents mitjanes dels carrers longitud (m) % Pendents inferiors al 2% 343 3% Pendents entre el 2% i el 6% % Pendents superiors al 6% % Total % 16

17 ALTITUD ALTITUD Diagnosi de la 0 0 Pendents En el mapa següent i els gràfics inferiors ens mostren els perfils longitudinals d uns itineraris tipus des de la zona nord fins lazonasud iun altredesdelazonaestfinslazonaoest delpoble.s observa en elsdositinerariseldesnivellquehande salvar els vianants per realitzar aquests desplaçaments. 200 Itinerari LONGITUD Itinerari LONGITUD Itinerari 1 Tram distància dif. altitud pendent P1-P ,6% P2-P ,5% P1 Itinerari 2 Tram distància dif. altitud pendent P1-P ,6% P2-P ,9% P1 P2 P3 P3 Inici d itinerari Fi d itinerari 17

18 3. Diagnosi de la Punts generadors de L oferta d equipaments de Sant Joan és adequada i s ajusta a la magnitud del nucli urbà. En el camp de l educació destaquen els centres de primària CP Son Juny i el CEI Sant Vicent de Paül. Aquests centres estan situats a la zona sudoest i nord del nucli, respectivament. Referent a les instal lacions esportives, Sant Joan compte amb un poliesportiu. Les activitats culturals són ben presents en la realitat social del municipi. Dintre d aquest àmbit cal destacar per exemple la Biblioteca de Sant Joan. Cal fer menció, quant als serveis administratius, a la Casa de la Vila. L ajuntament es troba situat a la cruïlla entre el carrer Major i el carrer del Consistori. Finalment en el camp dels equipaments sanitaris destaquen per una part launitatsanitàriadesantjoanil EscoladelesNinesqueésun edificide façana modernista construït durant la república i emprat per a l ensenyament femení i que actualment s hi ubiquen el servei de correus i centre sanitari. Està situat al Carrer Consolació. Imatge del nou Poliesportiu de Sant Joan Tots aquests equipaments atreuen molta població i per tant generen importants fluxos de És per això que es important tenir-hi especial esment i veure quina problemàtica específica tenen: concentració horària, vulnerabilitat dels escolars i ancians i ubicació inadequada. 18

19 3. Diagnosi de la Punts generadors de De la distribució dels equipaments damunt del plànol de Sant Joan, es pot destacar en primer lloc un repartiment descentrat, heterogeni, que abasta quasi tot el territori. Hi ha equipaments de primera necessitat per quasi tot el territori del nucli. La concentració de serveis destaca a la zona sud mentre que el nord és més deficitari. Un altre aspecte a comentar és la ubicació dels centres escolars ja que estan a carrers relativament amples i amb connexió ràpida i directa amb la xarxa bàsica interna. Tot i que al tractar-se de carrers majoritàriament de doble sentit, poden produir situacions de congestió del trànsit en hores punta del dia (entrades i sortides) de l escola. Aquest aspecte haurà de ser revisat i caldrà adoptar possibles mesures circulatòries per evitar aquests problemes de saturació. Associació 3º Edat CP Son Juny Poliesportiu Biblioteca Escola Ses Nines CEI Sant Vicent de Paul Casa de la Vila Unitat Sanitària Sant Joan Escorxador Cementiri 19 19

20 3. Diagnosi de la Punts generadors de L activitat comercial es concentra als voltants dels carrers Major, Bellavista, Palma, i Consistori, els quals formen part de la xarxa bàsica interna de Sant Joan. Aquests eixos són els principals punts generadors de a dins del nucli urbà i s erigeixen com el centre neuràlgic de l activitat urbana a Sant Joan. La resta d establiments es troben dispersos per la resta del nucli urbà. Cal destacar que la gran majoria d establiments del centre es dediquen al comerç al detall i per tant no precisen de grans logístiques per al seu abastiment (transport de mercaderies, venda, etc.). Establiment comercial 20 20

21 Pla de Feu clic urbana aquí sostenible per de editar Sant Joanl'estil S istemaviari 21

22 3. Diagnosi de la Sistema Circulatori La configuració del sistema circulatori determina quins són els circuits bàsics d entrada i sortida del nucli de Sant Joan i els patrons de. Aquests es poden veurealmapadeladreta. S observa com a Sant Joan hi predominen els carrers d un únic sentit en el centre del nucli, sobretot en les proximitats de l'església Parroquial de Sant Joan Baptista. Aquest fet és important ja que limita notablement les situacions de perill i la fluïdesa del trànsit. Si a més es té present que la morfologia urbana del centre es caracteritza per tenir carrers més estrets que les vies perifèriques, la unidireccionalitat adquireix més importància. Pel que fa a la resta de municipi a mesura que s allunya del centre hi ha predomini del doble sentit atès que els carrers són més amplesqueelsdelcentredelnucliurbà. Sentit únic Doble sentit Els problemes més greus es detecten principalment en el sector nord i nord-est del nucli on els carrers són estrets, de doble sentit i amb possibilitat d aparcar. Una possible reestructuració del sistema circulatori en aquestes zones ajudaria a r la fluïdesa del trànsit

23 3. Diagnosi de la Jerarquia viària En la imatge s observa l estructuració de la xarxa viària del nucli de Sant Joan. Presenta una organització simple de les vies, molt comú en les estructures urbanes de dimensions reduïdes i poc flux de moviment. Així doncs podem diferenciar entre dos tipus de vies: les que asseguren la connexió amb el sistema general de carreteres de Mallorca i les que ordenen el trànsit interior del nucli. o xarxa bàsica externa: Ma-3230(SantJoan Petra) Ma-3230 Ma-3230 Ma-3222(Vilafranca Sant Joan) o xarxa bàsica interna: CarrerdePalma Carrer de Manacor Carrer Bellavista Carrer Major Carrer Consistori Carrer Petra Xarxa bàsica externa Xarxa bàsica interna 23

24 3. Diagnosi de la Jerarquia viària Sant Joan presenta una situació un tant allunyada respecte a les grans vies de comunicació que creuen el Pla de Mallorca. Tant en el cas de la carretera Inca Manacor com en l autovia Palma Manacor (Ma-15), aquestesestan relativament prou allunyades de la xarxa interna local i no interfereixen en el trànsit intern. D aquestamaneraeltrànsit depas ésmoltpocimportantilesrelacionsprincipalssónlesquetenencomaorigeni/odestí elmateixnuclidesantjoan. En els darrers anys s han produït una sèrie de millores en la xarxa perifèrica del nucli, com per exemple l ampliació de part delacarreteracomarcalma-3232(sineu SantJoan)amblacreaciódelarotondaenlaconfluènciaamblaMa-3230(carrer de Palma) que té l objectiu de r la connexió amb Montuïri i Sineu, a més d eliminar una cruïlla perillosa. És important destacar el trànsit pesant que circula pel nucli, en especial per la carretera Ma-3230 (Sant Joan Petra) originat principalment per l existència de pedreres i graveres en l entorn pròxim. Serà important disposar de mesures que redueixin els impactes d aquest tipus de trànsit en la xarxa urbana, especialment greus en pobles petits i poc preparats per acollir-lo. 24

25 3. Diagnosi de la Fluxos d entrada i sortida de vehicles Eltreball decampésunapeçafonamentalen l estudidelaurbanaatèsquepermet l obtenciódedadesrealssobre els moviments d entrada i sortida que es realitzen a Sant Joan. En aquest sentit s han efectuat aforaments manuals de vehicles en les principals entrades al poble durant les franges horàries considerades com a puntes : omatí(07:30h 09:30h) otarda(17:00h 19:00h) 2 Els punts escollits per realitzar els aforaments són els següents: opunt1:campdefutbol(moviment SantJoan SineuiPinaivv.) opunt2:carreterapetra-santjoan(moviment SantJoan Petraivv.) opunt 3: Carrer Manacor (moviment Sant Joan Vilafranca i vv.) 1 A continuació s exposen els resultats totals de les dades recollides. 3 25

26 3. Diagnosi de la Fluxos d entrada i sortida de vehicles Punt 1: Camp defutbol (moviment Sant Joan Sineu i Pina i vv.) En aquest punt s observa un màxim de sortides durant les 8:45h. Les entrades del matí en canvi segueixen una tendència més o menys constant. Al capvespre en canvi, apareix una punta molt destacaenlesentradesdeles18h. Aquest aforament registra les entrades des de la carretera de Sineu i correspon als vehicles que provenen de Montuïri o Sineu Matí 07:45 08:00 08:15 08:30 08:45 09:00 09:15 09:30 Tarda 17:00 17:15 17:30 17:45 18:00 18:15 18:30 18:45 Sortides Entrades 26

27 3. Diagnosi de la Fluxos d entrada i sortida de vehicles Punt 2: Carretera Sant Joan-Petra (moviment Sant Joan Petra i vv.) El Punt 2 mostra una tendència més irregular amb diferents puntes durant les dues franges horàries. Són destacables les sortides abans de les 9h. Durant el capvespre les entrades es van fent de forma esglaonada mentre que les sortides segueixen tenint un comportament més inestable Matí 07:45 08:00 08:15 08:30 08:45 09:00 09:15 09:30 Tarda :00 17:15 17:30 17:45 18:00 18:15 18:30 18:45 Entrades Sortides 27

28 3. Diagnosi de la Fluxos d entrada i sortida de vehicles Punt 3: Carrer de Manacor (moviment Sant Joan Vilafranca i vv.) És el Punt que concentra més moviments i correspon a l enllaç amb la Ma-15 (rotonda de Vilafranca). Tant les sortides com les entrades del matí tenen una evolució bastant gradual, i el màxim de les sortides es troba a les 7:45h, degut principalment a motius laborals. Al capvespre els moviments més important són les sortides, principalment a les 18h. Això es pot deure tant a motius laborals com a desplaçaments per oci o gestions a altres nuclis(p.ex.: Manacor) Matí 07:45 08:00 08:15 08:30 08:45 09:00 09:15 09:30 Tarda :00 17:15 17:30 17:45 18:00 18:15 18:30 18:45 Entrades Sortides 28

29 3. Diagnosi de la Fluxos d entrada i sortida de vehicles Els gràfics circulars inferiors mostren la distribució de les entrades i de les sortides dels diferents punts aforats. D aquesta manera es pot comparar el percentatge de vehicles que circulen per cada punt, en relació als altres punts d aforament. El primer gràfic és el de les entrades a Sant Joan, en el qual es pot veure com hi ha un repartiment gairebé equitatiu entre les entrades pel Punt 1 i elpunt 3 (40,6% i 40,9% respectivament). Això es produeix atès que aquestsdos punts són els enllaços mésdirectesamblama-15(punt3)ilacarreterainca Sineu(Punt1). En les sortides hi ha un major predomini de la relació Sant Joan Vilafranca (Punt 3), tot i que el Punt 1 també presenta percentatges importants. La relació Sant Joan Petra(Punt 2) mostra sempre uns valors molt residuals. Amb aquests resultats es pot afirmar que la majoria de moviments es realitzen per la part oest del nucli, sobretot per la major proximitat de les grans vies de comunicació. Entrades Sortides 40,9% 48,3% 36,3% 40,6% 18,5% 15,4% Punt 1 (Sant Joan Sineu/Pina) Punt 2 (Sant Joan Petra) Punt 3 (Sant Joan Vilafranca) 29

30 3. Diagnosi de la Fluxos d entrada i sortida de vehicles 40,3% 21,5% Entrades matí 38,2% 47,5% Distribució de sortides de vehicles al matí Sortides matí 14,2% 38,3% Analitzant les dades d entrades i sortides, per franges horàries, s observa com també hi ha un repartiment equitatiu dels moviments entre el Punt 1 i el Punt 3 al matí, mentre que a la tarda la relació Sant Joan Vilfranca adquireix major importància. Entrades tarda Distribució de sortides vehicles a horabaixa Sortides tarda 41,3% 49,3% 34,1% 42,4% 16,3% 16,7% Punt 1 (Sant Joan Sineu/Pina) Punt 2 (Sant Joan Petra) Punt 3 (Sant Joan Vilafranca) 30

31 3. Diagnosi de la Fluxos d entrada i sortida de vehicles A continuació es presenta la taula resum amb els resultats obtinguts de la campanya d aforaments realitzats en el nucli de Sant Joan: Punts aforats Volum Matí Mitjana/hora Volum Horabaixa Mitjana/hora Total zona Moviment 1 Sant Joan-Sineu/Pina Moviment 2 Sant Joan-Petra Moviment 3 Sant Joan-Vilafranca Total Pel que fa al repartiment global d entrades i sortides a tots els punts aforats, es mostra una clara vocació generadora de desplaçaments cap enfora. El motiu principal probablement és l existència de viatges de retorn que no han quedat registrats durant els treballs de camp(especialment al migdia). 52% 48% % entrades % sortides 31

32 Pla de Feu clic urbana aquí sostenible per de editar Sant Joanl'estil E stacionament 32

33 3. Diagnosi de la Estacionament En el mapa següent es mostra l inventari d oferta d estacionament en superfície segons tipologia. Les zones on no està permès l aparcament estan situades al nord i part del centre del nucli urbà. Els aparcaments prohibits abracen trams de la xarxa bàsica interna com per exemple els carrers de Palma, Major, del Consistori i Bellavista. Cal dir que al sud també hi ha aparcament prohibit al darrer tram del carrer de Manacor el qual connecta amb una important artèria d entrada i sortida del poblecoméslama És important que les vies simples tenguin una bona connexió ambelsistemageneraldecarreterespertaldeteniruntrànsit fluid, i això s aconsegueix a través de restriccions en l estacionament. Tot i això s observa com hi ha una major oferta d estacionament (lliure i alternant) a mesura que s allunya del centre en direcció cap al sector sud del poble. Això es deu a que són sectors de nova creació que tenen vies mésamplesqueelcascanticilazonanordonhihaelscarrers més antics del municipi i per tant els més estrets. Per percentatges l estacionament permès (lliure i alternant) representael89%mentrequeelprohibitel11%. Lliure Prohibit Alternant Ens constata que hi ha una oferta d estacionament en calçada suficient. Tipologia aparcament nº places % Aparcament lliure % Aparcament prohibit % Aparcament alternant % Total % 33

34 3. Diagnosi de la Estacionament El mapa següent mostra la distribució dels guals permanents. La situació registrada és del tot irregular, atès que els espais viaris reservats per a entrada/sortida de vehicles en cotxeries particulars no es troben registrats i generen incongruències en l aplicació de la normativa de circulació i estacionament. Així i tot es pot considerar que hi ha una bona reserva d estacionament particular, especialment en els carrers més estrets i pròxims al centre i constitueix una base a tenir en compte a l hora de programar actuacions que comportin l eliminació de places d aparcament en calçada i/o la prohibició de circulació en determinats carrers. En aquest sentit, l estructura tradicional de les vivendes del Pla de Mallorca, on és habitual trobar cases baixes amb garatge propi, facilita l execució de polítiques de reestructuració de l oferta d estacionament en calçada. Tipologia aparcament nº places % Guals permanents autoritzats 0 0% Guals permanents no autoritzats % Total % 34

35 3. Diagnosi de la Punts de càrrega i descàrrega L abastiment i distribució de mercaderies és un element molt important a tenir en compte en el moment de planificar la del nucli. Aquest tipus de moviments presenten una problemàtica específica que pot generar situacions de congestió puntuals. A Sant Joan, la majoria dels establiments són de petit comerç, serveis personals o restauració, que es caracteritzen per no precisar de grans logístiques per al seu abastiment. Estudiant la ubicació dels punts de càrrega i descàrrega existents al nucli (mapa de l esquerra) es comprova com la seva situació central permet una bona cobertura pels establiments del centre. Per calcular l àrea de cobertura s ha estimat un radi d uns 100 metres. Tot i així es convenient analitzar la possibilitat d establir altres zones de càrrega i descàrrega pels establiments allunyats del centre. Establiment comercial Punt de càrrega i descàrrega Àrea de 100m de radi 35

36 Pla de Feu clic urbana aquí sostenible per de editar Sant Joanl'estil T ransportpúblic

37 3. Diagnosi de la Mobilitat en transport públic L oferta de transport públic a Sant Joan es concreta en el servei llançadora bus+tren que connecta el nucli amb l estació de trendesantjoan(carreterasineu SantJoan). Aquesta línia (L406) integra en el mateixtítoleldesplaçament amb bus i en tren ipertant permet els viatges directes cap als principals nuclis de l illa: Palma, Inca i Manacor. A l any 2008 hi va haver viatgers que varen realitzar transbordament amb el bitllet de bus+tren. D aquest nombre total de passatgers el 57% va anar a l estació Intermodal de Palma, el 15% a l estació de Manacor i el 8% a l estació d Inca. Per altra banda, l 11% correspon a viatges entre Sant Joan i l Estació de Sant Joanquenohanfetservireltren,mentrequeel8%restantsónviatgersquetenencomadestinacióaltresnuclisdel illa. L obertura d aquest servei ha permès r la connectivitat amb altres nuclis i facilitar la interurbana als grups de població amb més dificultats (estudiants, gent gran, persones sense carnet i/o cotxe, etc.). L oferta d expedicions diàries és la següent: Dillunsadissabte:14exp.(7persentit) Diumengesifestius:8exp.(4persentit) Per tant existeix un servei de transport públic amb un número adequat d expedicions. Recorregut de la línia Situació de la parada 37 37

38 3. Diagnosi de la Mobilitat en transport públic A partir d aquesta distribució percentual del total de viatgers que van desplaçar-se en el servei de bus+tren, s obté que, en termes absoluts, el nombre de viatges per destinacióéslareflectidaalatauladeladreta: Destinació Viatges/any % Sant Joan Estació ,1% Palma ,8% Manacor ,5% Inca 538 8,4% Altres 520 8,2% Total ,0% En base a les xifres anteriors es pot estimar el nombre real de desplaçaments diaris amb origen a Sant Joan. Abans de realitzar aquests càlculs, s han considerat les següents hipòtesis: -Elsviatgersquefanúsdelsserveisónhabitualsiresidentsalnucli. -Unanydisposade250diesfeiners. -Cada usuari realitza, generalment, dos trajectes per dia(anada i tornada). D aquesta manera, els resultats obtinguts apunten a les següents dinàmiques en termes de viatges i viatgers per dia feiner: Destinació Viatges/any % Viatges/dia Viatgers/dia Sant Joan Estació ,1% 2,8 1,4 Palma ,8% 14,5 7,2 Manacor ,5% 4,0 2,0 Inca 538 8,4% 2,2 1,1 Altres 520 8,2% 2,1 1,0 Total ,0% 25,5 12,7 Si a les dades exposades anteriorment s hi afegeix que no tots els viatgers són residents a Sant Joan i que part dels viatges es poden fer en dies no feiners, es conclou que les xifres obtingudes poden ser encara més baixes. Així, queda palesa l escassa rellevància del servei de bus+tren en la distribució modal de la a Sant Joan. 38

39 3. Diagnosi de la Mobilitat en transport públic Pelquefaalavariable temps i cost,lesdiferènciesentreeltransportpúblicielvehicleprivatsóntambéimportants.les següents taules indiquen la relació entre Sant Joan i els nuclis de Palma, Manacor i Inca en termes de temps de desplaçament i cost total del viatge: Vehicle Privat Transport Públic B+T Temps Temps Destinació Cost ( ) (minuts) (minuts) Cost ( ) Palma 44 8,9 65 1,8 Manacor 24 4,3 26 1,25 Inca 30 5,1 26 1,25 S ha de dir que als temps de desplaçament en vehicle privat s han afegit una sèrie de minuts addicionals per cercar aparcament (s ha aplicat 7 minuts a Palma i 5 minuts per al cas de Manacor i Inca). Per altra banda, el cost econòmic es basa en un preu mig de 0,25 /Km. En relació amb el bus+tren, el temps ja inclou el desplaçament en autobús entre Sant Joan i l Estació (10 minuts), mentre que el cost es refereix al preu del bitllet senzill. Cal recordar que els valors calculats relatius al temps són orientatius, podent oscil lar força en funció de cada cas. Com a conclusió, s obté que les diferències temporals entre el vehicle privat i el transport públic són relativament similars, a excepció feta del desplaçament entre Sant Joan i Palma, on el servei de bus+tren triga entre 15 i 20 minuts més. Si, a més, s afegeix que el cost del transport públic és entre un 70% i un 80% inferior al cost derivat del desplaçament en vehicle privat, s obté que el servei de bus+tren és una bona alternativa. 39

40 3. Diagnosi de la Mobilitat en transport públic Un altre aspecte a remarcar referent al servei de tren, és l elevat nombre d expedicions (17/sentit/dia), amb un interval de pas de 60 minuts. El nombre d expedicions es manté sempre igual, amb independència del tipus de dia (feiner, dissabte, diumenge o festiu). Origen Destinació Primer Darrera Minut de Expedicions sortida sortida pas/hora /dia Sant Joan Palma 6:38 22:38 Minut Sant Joan Manacor 6:59 22:59 Minut Sant Joan Inca 6:38 22:38 Minut Palma Sant Joan 6:09 22:09 Minut Manacor Sant Joan 6:22 22:22 Minut Inca Sant Joan 6:44 22:44 Minut Pel que fa al servei d autobús que permet enllaçar el nucli amb l Estació, línia 406, aquest dona cobertura a les sortides/arribades dels tren que connecten amb Palma i Manacor, distribuint-se el servei de la següent manera: Exp./dia feiner i Exp./dia Viatge en autobús Viatge en tren dissabte festiu Sant Joan - Est. Sant Joan Est. Sant Joan - Palma 6 3 Sant Joan - Est. Sant Joan Est. Sant Joan - Manacor 7 4 Palma - Est. Sant Joan Est. Sant Joan - Sant Joan 6 3 Manacor - Est. Sant Joan Est. Sant Joan - Sant Joan

41 Pla de Feu clic urbana aquí sostenible per de editar Sant Joanl'estil c onclusions 41

42 4. Conclusions Sant Joan disposa d una morfologia urbana compacta i de dimensions aptes per als desplaçaments a peu o en bicicleta. Els carrers al voltant del centre presenten voreres de dimensions òptimes per als vianants. La configuració circulatòria dels carrers pròxims a l escola genera problemes puntuals de congestió. La majoria d entrades al nucli es produeixen per les carreteres de Sineu i de Vilafranca. L oferta d estacionament en calçada és àmplia i correcte. A destacar la presència d un elevat número de guals permanents sense regularitzar. Les connexions en transport públic amb els principals nuclis de l illa (Palma, Manacor, Inca) són bones, existint un servei de bus+trenqueenllaçaambl EstaciódeSantJoanenfunciódel horadepasdelserveidetren. Tot i que el transport públic pot competir en termes d horaris, temps i preu amb el vehicle privat, les xifres de demanda anuals indiquen un ús realment baix per part dels residents