808 L ESPORT A BARCELONA

Transcripción

1 L ESPORT A BARCELONA Valoració 2013 dels impactes socials, laborals i econòmics octubre

2 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

3 1 PRESENTACIÓ 1. OBJECTIUS Aquest estudi té per objectiu oferir una aproximació de la realitat del sector esportiu de la ciutat a través de mesurar el seu impacte social, laboral i econòmic. En concret, 1. Compilar i sintetitzar en un únic document tota la informació disponible. Disposar d una visió completa de l esport a la ciutat. 2. Millorar el coneixement sobre el perfil d agents i recursos esportius presents a Barcelona. 3. Analitzar els impactes socials, laborals i econòmics directes de l esport a la ciutat. Aquest estudi suposa un primer desplegament de tota la informació sobre l esport a Barcelona. Permet dibuixar els contorns i obtenir una primera radiografia general. No obstant això, donada la heterogeneïtat del sector i dels aspectes tractats, seria necessari un treball específic per cada un dels apartats de l estudi i superar així les dificultats tècniques que implica un treball integral. A l'annex de l informe s adjunten unes notes metodològiquesambunmajordetalldelsaspectestècnicsdela recerca i també un repàs a les fonts d informació que van nodrir el Directori de l Esport 1, punt de partida de l estudi. 1 El Directori de l Esport és un sistema d informació que aplega els agents públics i privats del sector esportiu de la ciutat de Barcelona 3

4 1 PRESENTACIÓ 2. METODOLOGIA 1. Recull i explotació de dades sobre l activitat esportiva a la ciutat A partir de fonts secundàries relacionades amb el sector de l esport (anuaris, observatoris, etc.) Recull d indicadors sobre hàbits esportius procedents d estudis d opinió i altres fonts d informació municipal Explotació estadística de la informació recollida al Directori de l Esport de Barcelona 2013 elaborat recentment per l IBE 2. Realització de l'escombrat telefònic d'una mostra representativa d agents del sector A. Entitats mercantils Univers: Empreses i Autònoms presents en el Directori de l Esport de Barcelona 2013 (1.890 empreses) Mostra: Aleatòria simple. S han dut a terme 251 entrevistes. Marges d error: ±5,76% per a dades globals, en el supòsit de màxima indeterminació p=q=50 i un interval de confiança del 95%, on k=1,96. Mètode entrevista: Entrevista telefònica assistida per ordinador i administrada al domicili social de l'entitat (CATI). Qüestionari: estructurat i tancat de 5 minuts de durada. A part del mostreig, s ha realitzat un seguiment específic a lesempresesmésgransdelaciutat(30aprox.)donatelpes d aquestes societats sobre el conjunt. 4

5 1 PRESENTACIÓ 2. METODOLOGIA B. Entitats no mercantils Univers: Entitats del Tercer Sector presents en el Directori de l Esportde Barcelona 2013 (2.523) Mostra: Aleatòria simple. S han realitzat 248 entrevistes vàlides Marges d error: ±5,91% per a dades globals, en el supòsit de màxima indeterminació p=q=50 i un interval de confiança del 95%, on k=1,96. Mètode entrevista: Entrevista telefònica assistida per ordinador i administrada al domicili social de l'entitat (CATI). Qüestionari: estructurat i tancat de 5 minuts de durada. A part del mostreig, s ha realitzat un seguiment específic a les entitats més grans de la ciutat (30 aprox.) donat el pes d aquestes sobre el conjunt. 5

6 1 PRESENTACIÓ 2. METODOLOGIA 3. Explotació i anàlisi de la informació recollida Normalització de les dades recollides de les diferents fonts d informació Codificació i depuració de les matrius de dades Tabulacions i explotacions estadístiques 4. Valoració 2014 dels impactes socials, laborals i econòmics directes de l esport a la ciutat de Barcelona Estimació dels impactes social, esportiu, mercantil i econòmic de l esport a la ciutat: aproximació en xifres absolutes de la dimensió del sector 6

7 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

8 2 LES GRANS XIFRES DE L IMPACTE DE L ESPORT A LA CIUTAT El món de l esport a Barcelona està format per empreses i 254 professionals autònoms entitats (el 78% clubs o associacions esportives) Entre unes i altres mouen uns Md, als que se l hi ha de sumar el pressupost de les administracions públiques; només amb el pressupost de l Ajuntament superen els Md. Entre el sector mercantil i l associatiu treballen unes persones. El sector associatiu, a més, compta amb l ajuda d uns voluntaris. Hi ha barcelonins i barcelonines majors de 18 anys i escolars d entre 6 i 18 anys que fan esport de forma regular. Hi ha esportistes federats i uns que participen a les activitats amb suport o promogudes per l Institut Barcelona Esports (IBE). A més, a Barcelona existeixen instal lacions on realitzar activitat esportiva, comptant les pròpiament esportives (691), els centres educatius (450) i altres tipus, ubicades en llocs com hotels o comunitats de veïns (307). 8

9 2 L IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL DE L ESPORT A BARCELONA 1. IMPACTE ECONÒMIC M EMPRESES M El 50% de les vendes provenen del 3% de les empreses més grans ENTITATS 800 M Dels quals, 483M corresponen al pressupost del Futbol Club Barcelona SECTOR PÚBLIC 42 M Pressupost de l Ajuntament en matèria d esports Faltaria imputar la part del pressupost de la Generalitat, la Diputació i el govern de l Estat que dediquen a Barcelona Font: explotació de registre mercantil i cens d entitats i enquestes a empreses i entitats 9

10 2 L IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL DE L ESPORT A BARCELONA 2. IMPACTE LABORAL Treballadors voluntaris treballadors Empreses 254 autònoms Treballadors Aprox (52%) a temps parcial Entitats El 73% de les entitats en tenen Font: explotació de registre mercantil i cens d entitats i enquestes a empreses i entitats 10

11 2 L IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL DE L ESPORT A BARCELONA 3. IMPACTE SOCIAL % nens i nenes d entre 6 i 18 anys que practiquen esport Font: Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Curs Ajuntament de Barcelona Nens i nenes que durant el curs escolar, fora de l horari lectiu i de forma regular (setmanalment) practiquen esport ,6% Barcelonins/es majors de 18 anys que practiquen esport Font: Enquesta d hàbits esportius de Barcelona S ha extrapolat el resultats de l enquesta en funció dels registres oficials de població de l Ajuntament de Barcelona i s han restat la part proporcional de la població d entre 15 i 18 anys per no duplicar la sobre l enquesta d hàbits escolars. Hi ha esportistes federats (8,6% practicants >15 anys) Font: Enquesta d hàbits esportius de Barcelona persones participen en activitats esportives populars (18,4% del conjunt de la població) Font: Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona

12 2 L IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL DE L ESPORT A BARCELONA 4. LES INSTAL LACIONS I ELS ESPAIS ESPORTIUS A LA CIUTAT instal lacions esportives espais esportius 691 Esportives (44%) 36,0% xarxa bàsica 64,0% xarxa complementària 450 Centres educatius (28,6%) 62,2% xarxa bàsica 37,8% xarxa complementària 307 Altres (19,6%) 24,1% xarxa bàsica 75,9% xarxa complementària Font: Cens d instal lacions esportives del Consell Català de l esport i registres de instal lacions esportives de l Institut Barcelona Esports (IBE) 12

13 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

14 3 LES EMPRESES ESPORTIVES Grandària La majoria de les empreses de l esport a Barcelona són petites; com a terme mig tenen 4 treballadors i facturen uns anuals. Només un 2,4% de les empreses són grans (+ de 200 treballadors). Tot i així, en comparació amb el conjunt d empreses de Catalunya, el sector de l esport de Barcelona té una estructura lleugerament més gran. A Catalunya, el 94,8% de les empreses tenen fins a 10 treballadors; les esportives de Barcelona fins aquest límit de treballadors són el 69,3%. Grans sectors d activitat El sector Serveis dóna feina a 3 de cada 4 professionals de l esport a Barcelona (74%) i concentra el 55,2% de les vendes. Els altres dos grans sectors, comercial i industrial, semblen tenir més valor afegit. El primer ocupa el 22% i factura el 37% i el segon, amb un 3,8% dels treballadors genera el 7,8% de les vendes. Les empreses industrials tenen un volum de vendes mig més elevat (930 m. ), que les comercials (319 m. ) i les de serveis (265 m. ). 14

15 3 LES EMPRESES ESPORTIVES Sectors Hi ha dues activitats que destaquen per damunt de les altres per la quantitat d empreses que aglutinen: Les activitats esportives, d entrenament i gimnàs 2 (41,9%) i el comerç d articles esportius (26,2%). La gestió d instal lacions esportives congrega unes 150 empreses que facturen per terme mig uns a l any amb una plantilla de 4 treballadors. En el seu conjunt, superen els 160 M de vendes i tenen empleades a unes persones. Activitat econòmica El 61% de les prop de 500 empreses dedicades al comerç de productes relacionats amb l esport a Barcelona, només tenen un punt de venta al públic a la ciutat. 1 de cada 4 ven a l estranger (26%); tot i que, per la majoria (61%), les exportacions representen menys de la meitat de la facturació. Aquestes dades, en comparació amb el conjunt de Catalunya on només un 7% de les empreses ven fora d Espanya, posa de manifest una capacitat exportadora notòria. El sector industrial és el que exporta més (82%), seguit del comercial (31%). Les empreses de serveis, menys (20%). Els fabricants exporten des d embarcacions, material electrònic o maquinària esportiva; els comerciants venen indumentària tèxtil o aparells esportius com bicicletes, i els serveis són tan d activitats de clubs i gestió d instal lacions, com de relacions públiques i comunicació i de formació. El 87% de les societats tenen la seu central a la ciutat. Aquest no és un sector molt tecnificat. L ús de les noves tecnologies es centra en la web corporativa i les xarxes socials (79% i 70% respectivament) i, en canvi, destaca la poca utilització que es fa per mirar de millorar i tecnificar la pràctica esportiva (4%). 2 En aquest apartat s inclouen codis CNAE com Activitats de gimnàs, Activitats de manteniment físic, Educació esportiva i recreativa i Activitats dels clubs esportius. 15

16 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 1. IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL PER GRANS SECTORS D ACTIVITAT Núm. empreses Treballadors Vendes empreses treballadors M 75 EMPRESES INDUSTRIALS 3,8% 7,8% 496 EMPRESES COMERCIALS 22,0% 37,0% EMPRESES DE SERVEIS 74,1% 55,2% 150 GESTIÓ D INSTAL LACIONS 6,8% gestionen inst. públiques 13% 12,5% 3 Hi ha 7 empreses que no tenen especificat el seu codi d activitat econòmica (CCAE) 16

17 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 2. EMPRESA TIPUS Retrat robot de l empresa d esports de Barcelona 4 treballadors facturació anual 42% Serveis d activitats 26% Comerç indumentària i complements 61% d aquestes tenen un únic punt de venda 45% constituïdes entre el 2000 i el 2009 i un 21,4% després del El 24,8% són d abans del 2000 Barcelona seu central de l empresa 17

18 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 3. GRANDÀRIA PER NÚMERO DE TREBALLADORS Grandària de les empreses per nombre de treballadors Nombre de treballadors % Total Un 20,3 Fins a 10 49,0 Entre 11 i 50 14,7 Entre 51 i 100 1,6 Entre 101 i 200 1,6 Entre 201 i 500 1,2 Més de 500 1,2 Ns/Nc 10,4 Base 251 Mediana 4,0 Autònoms

19 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 4. GRANDÀRIA PER VOLUM DE VENDES Grandària de les empreses per volum de vendes Volum de vendes Sectors d activitat % Total Indústria Comerç Serveis Fins a ,6 22,7 29,1 44,6 Entre i ,2 9, ,3 Entre i 1 M 4,7 10,7 4,4 4,5 Entre 1M i 3M 8,4 21,3 10,3 6,9 Entre 3M i 6M 2,8 13,3 1,0 2,8 Entre 6M i 10M 0,4 0,0 1,2 0,2 Més de 10M 0,9 1,3 1,0 0,8 Ns/Nc 29,1 21,3 33,1 28,0 Total Mediana

20 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 5. ACTIVITATS DE LES EMPRESES Punts de venta a la ciutat Empreses comercials Llocs Total Un 61,4 Dos 3,4 Tres 2,3 De 4 a 9 1,1 10 i més 1,1 Ns/Nc 30,7 Base 88 Activitats principals de les empreses de l esport (segons CCNAE) % Tipus d'activitat Activitat Principal Activitats esportives, gimnàs i d'entreteniment 41,9 Comerç d'articles esportius, culturals, electrònics 26,2 Gestió d'instal lacions esportives 8,0 Publicitat, consultoria i marquèting 5,6 Lloguer i activitats de transport recreatiu 4,1 Formació 2,6 Construcció i serveis immobiliaris 2,6 Fabricació articles d'esport 2,5 Activitats juridiques 1,9 Serveis sanitaris 0,8 Indústria tèxtil 0,8 Serveis informàtics 0,8 Fabricació, venta i reparació de vehicles de motor, navals i accessoris 0,7 Edició 0,7 Serveis turístics 0,4 Altres 0,3 TOTAL Tipus d'activitat dels serveis d'activitat esportives Activitats de gimnàs Activitats de manteniment físic Educació esportiva i recreativa Activitats dels clubs esportius 20

21 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 6. INTERNACIONALITZACIÓ Empreses exportadores Proporció de vendes a l exterior sobre el total Ns/Nc 0,4% Sí 26,3% Més de la meitat 24,2% La meitat 1,5% No 73,3% Base= venen a l exterior (66) Menys de la meitat 60,7% Ns/Nc 13,6% A Catalunya, exporten el 7% de les empreses (Font: Cambra de comerç de Barcelona) 21

22 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 7. ANTIGUITAT I IMPLANTACIÓ A BARCELONA Any de constitució de les empreses % Any constitució TOTAL Abans ,8 Entre 1990 I ,0 Entre 2000 I ,3 Entre 2005 I ,4 Entre 2010 I ,1 A partir ,3 Ns/Nc 9,1 TOTAL % Any d implantació a Barcelona Any d implantació a BCN TOTAL Abans ,5 Entre 1990 I ,5 Entre 2000 I ,7 Entre 2005 I ,9 Entre 2010 I ,2 A partir ,8 Ns/Nc 8,4 Base 251 Motiu de la implantació D on venen les que es traslladen a Barcelona Creació nova empresa 87,6% Trasllat 11,6% Ns/Nc 0,8% % Llocs Total À. M. de Barcelona 44,4 Catalunya 29,6 Espanya 14,8 Fora UE 7,4 No estaven enlloc 3,7 Base: S han traslladat 27 22

23 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 8. IMPLANTACIÓ A BARCELONA La seu de Barcelona Lloc d origen de la matriu Seu central 87,2% Delegació 12,8% % Llocs Total Catalunya 53,1 Espanya 18,8 Fora UE 18,8 UE 9,4 Base. Són delegació 32 23

24 3 LES EMPRESES ESPORTIVES 9. L ÚS DE NOVES TECNOLOGIES Ús de diferents tecnologies Finalitat de l ús de les tecnologies Web corporativa 78,9 Xarxes socials 70,1 Compra per internet 25,9 Venda per internet 13,1 Aplicacions mòbils 10,4 Intranet (web 6,8 Teletreball (treball a 2,0 Aplicacions en el 1,6 Ns/Nc 12, % Màrqueting i promocions Relació amb els clients Gestió i administració de l'empresa Organització interna Pràctica i tecnificació esportiva Ns/Nc 71,7 64,9 15,9 13,1 4,4 12,7 %

25 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

26 4 LES ENTITATS ESPORTIVES Univers Les entitats esportives de Barcelona es divideixen en quatre grans grups 4 : 1. Per una banda, destacada respecte qualsevol altra entitat, el Futbol Club Barcelona, amb 483M de pressupost i 760 treballadors. 2. En segon lloc, un grup de 24 entitats que gestionen conjuntament uns 115 M de pressupost i tenen prop de treballadors. Cada una d elles té un pressupost d entre 3 M i 15 Md i entre 50 i 500 treballadors. En aquest grup, hi ha les grans federacions catalanes (Futbol, Bàsquet, Natació o Tennis), Clubs com l Atlètic Barceloneta, El Club Natació Barcelona o el Reial Club de Tennis Barcelona i gestors com la Fundació Claror o el Col lectiu esport per a tothom 10 Club. 3. En tercer lloc, un grup de 37 entitats mitjanes que tenen un pressupost d entre i 3M d que, en el seu conjunt, congreguen prop de persones remunerades i gestionen uns 45 M d. Entre aquestes, el Club Natació de Montjuic, l Associació Esportiva l Eixample, l Associació Sant Martí l esport, o la Federació Catalana de Vela i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). 4. I per últim, un grup molt heterogeni amb la resta de les entitats (unes 2.455), bona part de les quals no superen els de pressupost anual i no disposen de personal remunerat, tot i que si que compten amb voluntaris. Antiguitat i implantació a Barcelona El 65% de les entitats són d abans de l any 2000 i només unes 115 de després del La pràctica totalitat d aquestes entitats (96%) tenen la seu central a Barcelona. 4 Cal recordar en aquest punt que una entitat gran com és el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona no s ha tingut en compte en aquest estudi per tenir la seu central fora dels límits territorials de la ciutat 26

27 4 LES ENTITATS ESPORTIVES Volum segons esportistes i socis Per terme mig, cada entitat té 80 socis i concentra a 95 esportistes. Ara bé, el 38% de les entitats mobilitzen a menys de 50 esportistes i el 46% entre 50 i 500 esportistes. Per contra, un 7% dinamitza a més de socis. Per altra banda, aproximadament un 77% dels esportistes vinculats a una entitat en són socis. Recursos econòmics El conjunt de les entitats de l esport de Barcelona gestionen 800 M d, inclosos els 483M d del pressupost del FC Barcelona. Ara bé, 1 de cada 2 entitats gestiona menys de o2 de cada 3 (68,5%) no arriben als anuals. El volum d esportistes vinculats a les entitats té relació amb el pressupost que mouen. És un sector amb poca dependència del finançament públic: el 56% de les entitats diuen no disposar de finançament públic, mentre que només el 2,4% tenen una dependència alta dels recursos públics. 27

28 4 LES ENTITATS ESPORTIVES Recursos humans Pràcticament la meitat de les entitats (48%) no té cap col laborador remunerat. I la majoria de les que si que en tenen, com a màxim en disposen de 5 (el 51% de les que en tenen). El conjunt del teixit associatiu de Barcelona declara tenir uns treballadors remunerats D aquests, només el 48% (uns 7.300) s hi dediquen a jornada completa; la resta, el 52% (uns 8.000), a temps parcial. Per altra banda, les entitats compten amb un voluntari per cada personal remunerat que tenen. S estima que, en el conjunt de la ciutat, hi ha voluntaris col laborant amb el teixit associatiu de l esport. I és que de fet, 3 de cada 4 entitats compta amb aquesta ajuda desinteressada (73%) i en tenen de mediana uns 10. Competició 8 de cada 10 entitats barcelonines competeixen a nivell federatiu i, d aquestes, 4 de cada 10 ho fan a nivell internacional. 28

29 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 1. ELS GRANS GRUPS D ENTITATS Núm. entitats Treballadors Pressupost entitats FUTBOL CLUB BARCELONA Treballadors 52% a temps parcial 5% 800 M 60% 24 ENTITATS GRANS 15% 14% 37 ENTITATS MITJANES 14,5% 6% ENTITATS PETITES 65,5% 20% 29

30 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 2. ENTITAT TIPUS Retrat robot de les entitats d esports de Barcelona 95 esportistes vinculats a l entitat 80 socis Només la meitat té treballadors (de mediana 5) 10 voluntaris Menys de de pressupost (La meitat de les entitats) El 51% constituïdes abans de i prop d un 25% des del 2005 Barcelona seu central de l entitat 30

31 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 3. TIPOLOGIA I ANTIGUITAT Entitats esportives segons l any de la seva constitució Entitats esportives segons tipus Tipus n Club o associació esportiva Associació cívica o cultural 169 AMPA o APA 86 Federació 85 Associació esportiva escolar 63 Societat esportiva 47 Club universitari 45 Fundació 25 Escola 9 Secció esportiva 8 Unió esportiva de clubs 4 Institució religiosa 3 Altres 14 Total Seu central 96,4% Intervals d'anys % Abans del ,8 Entre 1991 i ,3 Entre 2000 i ,9 Entre 2005 i ,7 Entre 2010 i ,9 Des de ,4 TOTAL 248 La seu de Barcelona és... Ns/Nc 0,4% Delegacio 3,2% 31

32 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 4. VOLUM SEGONS ESPORTISTES I SOCIS Volum d esportistes vinculat a cada entitat Volum de socis Número d'esportistes % Fins a 10 4,6 d'11 a 50 33,3 de 51 a ,5 De 101 a ,1 de 501 a ,1 de 1001 a ,0 Més de ,8 Ns/Nc 0,5 Mediana 95 Base: Sense federacions 218 Número de socis % Fins a 10 13,3 d'11 a 50 30,3 de 51 a ,0 De 101 a ,7 de 501 a ,0 de 1001 a ,6 Més de ,8 Ns/Nc 1,4 Mediana 80 Base: sense federacions 218 Proporció d esportistes que són socis de l entitat Més del 75% 70,2 Entre 51 i 75 3,2 Entre 26 i 50 6,0 Fins a 25% 18,3 Ns/Nc 2, % 32

33 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 5. ELS PRESSUPOSTOS DE LES ENTITATS Pressupost de les entitats esportives segons el volum d esportistes % Per volum d esportistes Intervals d'euros TOTAL Menys de 500 Més de 500 Menys de ,4 63,3 10,0 Entre i ,1 20,2 11,7 Entre i ,7 3,2 21,7 Entre i ,4 1,1 6,7 Entre i 1M 0,8 0,0 3,3 Entre 1M i 3M 0,4 0,0 1,7 Més de 3M 0,8 0,0 3,3 Ns/Nc 19,4 12,2 41,7 Base Més del 75% de 51 a 75% De 26 a 50% de 0 a 25% Zero Ns/Nc Proporció de finançament públic en els pressupostos de les entitats 2,4 2,8 5,6 6,5 26,6 56, % 33

34 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 6. RECURSOS HUMANS Entitats segons si tenen o no personal remunerat No 48,4% Ns/Nc 6,0% Sí 45,5% Volum de personal remunerat % Personal remunerat Total D'1 a 5 51,3 Entre 6 i 9 9,7 Entre 10 i 49 26,5 Entre 50 i 99 8,8 100 i més 3,5 Mediana 5,0 Base (tenen treballadors) 113 Proporció de treballadors a temps complert Temps complert 47,9% Temps parcial 52,1% 34

35 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 7. ELS VOLUNTARIS Entitats que compten amb l ajuda de voluntaris No 27,4% Sí 72,6% Entitats segons el seu número de voluntaris en funció del número de treballadors % Intervals de treballadors Intervals de Entre 10 i Entre 50 i TOTAL D'1 a 5 Entre 6 i i més voluntaris Cap D'1 a 5 19,4 17,2 27,3 10,0 20,0 0,0 23,3 Entre 6 i 9 9,3 5,2 9,1 0,0 0,0 0,0 14,2 Entre 10 i 49 36,7 34,5 36,4 26,7 10,0 25,0 43,3 Entre 50 i 99 2,8 1,7 0,0 0,0 0,0 0,0 4,2 100 i més 3,6 5,2 9,1 6,7 0,0 0,0 0,8 Ns/Nc 0,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 No en tenen 27,4 36,2 18,2 56,7 70,0 75,0 13,3 Mediana 10,0 10,0 15,0 4,0 20,0 10,0 10,0 TOTAL Segons la última dada que ofereix el Servei Català del Voluntariat 1, l any 2000 a Catalunya el 12,8% de la població major de 16 anys havia estat o era voluntària. La proporció era similar a la ciutat de Barcelona, lleugerament superior a la ciutat. Si es convé que a Barcelona eren el 13% i es trasllada aquesta proporció a dia d avui, suposa estimar un total voluntaris a la ciutat. Per tant, els voluntaris amb els que diuen comptar les entitats esportives, representarien el 19% del total

36 4 LES ENTITATS ESPORTIVES 8. NIVELL DE COMPETICIÓ DE LES ENTITATS Nivell de competició de les entitats Participa a nivell internacional Federatiu 77,5 Social 28,4 Sí 33,3% No 66,7% Escolar 27,5 Cap 4, % Base: Sense les federacions= 218 Només les que competeixen a nivell federatiu=

37 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

38 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES Univers Barcelona compta amb instal lacions esportives, el 44% de les quals són pròpiament complexos esportius, el 28,6% formen part de centres educatius i el 19,6% estan ubicats en altres tipus d infraestructures, com ara comunitats de veïns o complexos turístics o espais oberts com carrils bici. Prop de la meitat de les instal lacions són propietat de l Ajuntament (49,6%). El Districtes amb més instal lacions esportives són Sant Martí, Sarrià Sant Gervasi i l Eixample. A Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris la proporció d instal lacions municipals és destacable. Gestors El 84% de les entitats diuen gestionar instal lacions, tot i que segurament hi hagut confusió entre gestió i ús. D aquestes, el 41% només s ocupa d una instal lació. Per la seva banda, el 27,5% de les empreses gestiona instal lacions i bona part d aquestes (62%) en gestiona una. El 58,5% de les entitats gestionen instal lacions públiques, de les quals normalment paguen lloguer (41% del total). Els centres educatius són els que gestionen més instal lacions (27,5%), seguits pel mateix Ajuntament (17,3%) i un grup d ens privats heterogenis com hotels i comunitats de veïns (9,3%) i, finalment, les entitats esportives (9%). Règim d accés El règim d accés varia substancialment en funció del tipus d instal lació. Les escolars tenen principalment un règim d accés restringit (70%); les esportives, en canvi, o bé s hi accedeix pagant una entrada o quota (38%), o bé són de lliure accés (27%). Finalment, les altres instal lacions poden ser de lliure accés (38%) o restringides (45%). 38

39 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES Destinataris La xarxa d instal lacions de la ciutat està més enfocada a l esport popular i de base que no al de competició. Unes 275 (el 17,5%) contemplen les necessitats dels esportistes de competició. Espais esportius Les instal lacions esportives estan formades per espais esportius, el 43% de xarxa bàsica i el 57% de xarxa complementària. L acondicionament físic, la musculació i els exercicis cardiovasculars són les activitats que tenen més espais on dur se a terme (589). Ara bé, esports col lectius com el bàsquet, voleibol, handbol i futbol sala disposen d una gran quantitat d espais poliesportius a la ciutat, així com també la natació (241) i el tennis (207). 39

40 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 1. UNIVERS 36,0% xarxa bàsica 691 Esportives (44%) espais 64,0% xarxa complementària instal lacions esportives 450 Centres educatius (28,6%) espais 62,2% xarxa bàsica 37,8% xarxa complementària 307 Altres (19,6%) 461 espais 24,1% xarxa bàsica 75,9% xarxa complementària espais esportius 40

41 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 2. TITULARITAT I LOCALITZACIÓ Instal lacions esportives de Barcelona segons titularitat Instal lacions esportives per titularitat Municipals 49,6% Privades 37,0% Ns 7,2% Altres públiques 6,3% Número de instal lacions esportives segons titularitat i districte de BCN Districtes Titularitat Ciutat Vella Eixample Gràcia Horta - Sants - Sarrià -Sant Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Guinardó Montjuich Gervasi En blanc TOTAL Privat Ajuntament Altres AAPP En blanc TOTAL Ratio h. 0,89 0,66 0,47 1,95 1,07 1,22 0,73 1,19 1,01 0,82-0,98 41

42 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 3. GESTORS D INSTAL LACIONS ESPORTIVES Empreses i entitats que gestionen instal lacions *Probablement, algunes entitats han confós ús amb gestió Número d instal lacions gestionades per operador % Gestors núm. Instal lacions Entitats Empreses Una 40,7 17,1 Entre 2 i 5 30,2 6,8 Entre 6 a 10 7,3 1,6 Entre 11 i 50 4,4 1,6 Entre 51 i 100 0,8 Més de 100 0,8 Cap 15,3 72,6 Ns/Nc 0,4 0,4 Mediana 2,0 0,0 Base

43 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 3. GESTORS D INSTAL LACIONS ESPORTIVES Empreses que gestionen instal lacions, en tenen de pròpies, en gestionen de públiques i si paguen lloguer per l ús Entitats que gestionen instal lacions, en tenen de pròpies, en gestionen de públiques i si paguen lloguer per l ús 43

44 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 3. GESTORS D INSTAL LACIONS ESPORTIVES Gestors d instal lacions esportives de Barcelona 44

45 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 4. RÈGIM D ACCÉS A LES INSTAL LACIONS ESPORTIVES Règim d accés a les instal lacions esportives Lliure gratuït 21,6% Restringit 29,9% Accés amb entrada 23,8% Sense informació 24,7% Centres escolars Esportives Resta Lliure gratuït 7,8% Accés amb entrada 15,1% Restringit 70,2% Sense informació 6,9% Lliure gratuït 27,4% Restringit 1,3% Sense informació 33,6% Accés amb entrada 37,8% Lliure gratuït 37,8% Restringit 45,3% Sense informació 5,5% Accés amb entrada 11,4% 45

46 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 5. PRINCIPALS DESTINATARIS Número d instal lacions segons els principals destinataris Destinataris de les instal lacions agrupats Usuaris de les instal lacions esportives n Població en general 484 Escolars 348 Escolars, Esportistes de competició, Població en general 111 Esportistes de competició, Població en general 101 Escolars, Població en general 57 Escolars, Esportistes de competició 42 Esportistes de competició 21 Ns 408 TOTAL Població en general Escolars Esportistes de competició 47,9 35,5 17, % Resposta múltiple 46

47 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 6. ESPAIS ESPORTIUS espais esportius 42,7% Xarxa bàsica 57,3% xarxa complementària Tipus d espai esportiu n Sales Polisportives Pistes Polisportives 590 Piscina coberta 191 Camps Polisportius 111 Pavelló 79 Total Tipus d espai esportiu n Pistes de Petanca 844 Pistes de Tennis 248 Piscina a l'aire lliure 135 Pista de Pàdel 124 Carril o circuit de Bicicleta 101 Pista d'esquaix 74 Frontó 64 Rocòdrom 29 Pistes d'atletisme 18 Camp de Tir 1 Altres espais esportius singulars 67 Altres àrees esportives 67 Altres espais convencionals 49 Altres espais petits 955 Total

48 5 INSTAL LACIONS ESPORTIVES 7. PRINCIPAL ACTIVITAT DELS ESPAIS ESPORTIUS Espais esportius segons activitat principal 48

49 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

50 6 ELS HÀBITS ESPORTIUS A partir de l Enquesta d Hàbits Esportius a Barcelona de l any 2013 i de l Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona (curs ), s han extrapolat alguns resultats per ajudar a dimensionar l impacte social de l activitat esportiva a la ciutat Hi ha prop d un milió de persones que diuen tenir interès en l esport a la ciutat, el 66,6% de la població de 15 anys o més. Aquest públic segueix l actualitat de l esport per TV; el 60% d aquests, a més, també el segueix per la premsa i, més o menys, la meitat ( ) assisteix en viu a espectacles i competicions esportives. Hi ha uns nens i nenes entre 6 i 18 anys que practiquen esport de forma regular (setmanalment) durant el curs i fora de l horari lectiu. I unes persones adultes, el 55,6% de la població de 18 anys i més. Atenció però: Aquest càlcul, així com la segmentació per sexe i edat es fa restant evitant la sobreposició de la població d entre 15 i 18 anys comptabilitzada en els dos estudis. Per la resta d extrapolacions es fa servir el total de la població major de 15 anys que és l univers de l Enquesta d hàbits esportius de la ciutat. Si no tenim en compte el caminar, quan és la principal activitat física que es declara, el número d esportistes a la ciutat l acotem entorn de les persones. Hi ha persones que caminen com a activitat esportiva, unes que fan natació i unes que corren. 50

51 6 ELS HÀBITS ESPORTIUS 1. INTERÈS Persones que tenen interès per l esport Molt Bastant Poc L esport a Barcelona té un públic objectiu de prop d 1M de persones (66,6% de la població de més de 15 anys) Gens Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona 2013 Text pregunta: Em podria dir si, en general, l esport l interessa molt, bastant, poc o gens 51

52 6 ELS HÀBITS ESPORTIUS 2. SEGUIMENT Assistència i seguiment a espectacles esportius Públics dels diferents mitjans Televisió En viu + Televisió + Premsa Televisió + premsa En viu + Televisió En viu Premsa En viu + Premsa Cap Televisió 1M (66,6%) Premsa (42,2%) En viu (35,2%) Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona 2013 Text preguntes: Vostè assisteix a competicions i espectacles esportius? Quan fan esports a la Televisió els mira? S informa sobre l esport mitjançant diaris? 52

53 6 ELS HÀBITS ESPORTIUS 3. PRÀCTICA (76%) Barcelonins/es entre 6 i 18 anys (55,6%) Barcelonins/es majors de 18 anys 5 Practicants d esport per sexe i edat Font: Estudi d hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Curs Pràctica esportiva regular (setmenalment) durant el curs i fora de l horari lectiu Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona 2013 Text preguntes: Em podría dir si vostè practica alguna activitat física? 5 Aquest càlcul total es fa restant la part proporcional de la població d entre 15 i 18 anys que ja està comptabilitzada a l Estudi d hàbits esportius de la població en edat escolar 53

54 6 ELS HÀBITS ESPORTIUS 4. ACTIVITATS Cada activitat pel número de practicants Caminar Natació Correr pel carrer Les activitats eminentment a l aire lliure (caminar, córrer pel carrer, ciclisme i anar amb bicicleta) aglutinen uns practicants Aparells cardiovasculars Futbol Ciclisme Gimnàstiques de manteniment Gimnàstica aerobica i fitness Anar amb bicicleta Si descomptéssim les persones que tenen com a principalment activitat esportiva el caminar, estaríem parlant d uns esportistes a Barcelona Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona 2013 Text preguntes: Quines activitats físiques o esports practica? 54

55 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

56 7 ESDEVENIMENTS ESPORTIUS Segons l Anuari Estadístic de Barcelona, l Institut Barcelona Esports de l Ajuntament va promoure o donar suport el 2013 un total de 93 activitats esportives, amb una participació pròxima als ciutadans. Els actes més habituals i amb més participació són els esdeveniments populars (55) i, entre el 2011 i el 2013, la majoria d esdeveniments tenen un increment important de participació, sobretot les curses atlètiques. Destaca la Cursa de El Corté Inglés amb inscrits; molt més lluny queden els prop dels participants de la Cursa de Bombers, les de la Cursa de les dones, els de la Marató de la ciutat, els de la Jean Bouin i els de la Cursa de la Mercè: tot i ser totes elles xifres força destacables. A la ciutat, també hi ha una sèrie d esdeveniments esportius d alt nivell que ajuden a projectar la a nivell internacional i que, per tant, tenen un impacte que va molt més enllà del simple input de resultats econòmics. Dins de Barcelona o al seu voltant hi ha una sèrie d esdeveniments d alt nivell que ajuden a projectar la a nivell internacional i que, per tant, tenen un impacte que va molt més enllà del simple input econòmic. El Trofeu Compte de Godó, el Trofeu Joan Gamper, la Barcelona World Race o Regata Trofeu Conde de Godó, en serien alguns exemples Alguns no es duen a terme estrictament dins dels límits de la ciutat, però hi tenen molt a veure i hi estan estretament relacionats.. A banda d aquests esdeveniments i aquells que es puguin anar organitzant puntualment (com el Mundial de Bàsquet d aquest 2014), Barcelona és seu d organismes internacionals de gran importància de l esport mundial. Per exemple, tres de les institucions europees més importants de l esport del Bàsquet tenen seu a Barcelona; l Euroleague, l ULEB, l ACB. La mesura de l impacte de totes aquestes activitats mereix una anàlisi particular i monogràfica, doncs segurament caldria estudiar efectes indirectes i induïts i, en aquests moments, no es disposa de la informació necessària per dur ho a terme. 56

57 7 ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 1. ACTIVITATS ORGANITZADES O PROMOGUDES PER L IBE Activitats de l IBE per tipologies 2013 Per tipologies actes participants Populars Ciutats de Barcelona Nacionals locals Internacionals Total Participants en les principals activitatspromogudes per l IBE Actes esportius populars Participants Cursa d El Corte Inglés Cursa de bombers Cursa de les dones Marató de Barcelona Jean Bouin (diverses curses atlètiques) Cursa de la Mercè Mitja marató de Barcelona Sant Silvestre Cursa dels nassos Cursa Dir Guàrdia Urbana TICB triatló Barcelona Nigth Run Caminada internacional de Barcelona Cursa de Sant Antoni Cursa Correbarri Fitness day Festa de la bici (bicicletada) Caminada de Barcelona Caminada Nocturna Caminada de l'olimpisme Caminada de Nadal Caminada del Besos Llobregat Caminada de Gràcia Caminada de Sants Cursa al Castell de Montjuïc Eternal running Caminada Sant Andreu Caminada d'horta Outdoor Sprorts Experience Total

58 7 ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 2. ESDEVENIMENTS, FITES I ORGANITZACIONS D IMPACTE INTERNACIONAL A BARCELONA ESDEVENIMENTS INTERNACIONALS REGULARS Torneig Internacional d'hoquei de Reis Trial i Enduro Indoor Internacional de Barcelona Zurich Marató de Barcelona Barcelona Open Banc Sabadell Trofeu Conde de Godó Barcelona Equestrian Challenge Fórmula 1 Regata Trofeu Conde de Godó Gran Premi Aperol de Catalunya de MotoGP Regata Puig Vela Clàssica Barcelona Trofeu Joan Gamper CSIO Barcelona Garmin Barcelona Triathlon Barcelona World Race Trofeus Internacionals Ciutat de Barcelona FITES ESPORTIVES INTERNACIONALS Celebració de partits de l'nba Mundial de Bàsquet 2014 Candidatura olímpica: Jocs Olímpics d'hivern Barcelona Pirineu 2022 BARCELONA COM A SEU D ORGANITZACIONS ESPORTIVES NACIONALS I INTERNACIONALS Euroleague, ACB, ASOBAL El Museu Olímpic i de l'esport Joan Antoni Samaranch Les fires i els salons de l'esport: Saló Piscina Barcelona, Saló de l'automòbil, Saló Nàutic, entre altres Els congressos de medicina i salut esportiva, dels quals Barcelona és un referent 58

59 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

60 8 FORMACIÓ A Barcelona s ofereixen 70 títols acadèmics relacionats amb l esport. La gran majoria són tècnics i per tant formen part de la formació professional (62). D aquests 43 són de grau Mitjà i 19 de grau Superior. També s ofereixen 3 graus i 5 màsters universitaris. Aquesta oferta prové més des de l àmbit privat (44) que no pas des del públic (18). Els Esports d hivern i el Futbol són les disciplines amb major oferta formativa (15 títols en cada cas), seguides per les activitats físiques i esportives (12). La formació a nivell universitari s assoleix amb títols relacionats amb les ciències de la salut i les ciències socials i jurídiques. 60

61 8 FORMACIÓ 1. OFERTA D ENSENYAMENT Títols acadèmics segons la titularitat del centre d ensenyament Titularitat del centre Títols acadèmics Total Públic Privat Concertat Centre adscrit Grau Mitjà 1r Nivell Grau Mitjà 2n Nivell Grau Superior Total FP Grau universitari Màster universitari Total Universitari Total Oferta formativa per família professional segons el nivell d ensenyament Nivell d'ensenyament Família professional Total FP Universitari Esports d'hivern Futbol i futbol sala Activitats físiques i esportives Muntanya i escalada 8 8 Ciències de la salut 5 5 Esports de vela 4 4 Salvament i socorrisme 4 4 Ciències socials i jurídiques 3 3 Busseig esportiu 2 2 Espeleologia 2 2 Total

62 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

63 9 VALORACIONS I OPINIONS Evolució i expectatives Per 4 de cada 10 empreses la situació econòmica s ha mantingut similar aquest any respecte l anterior, mentre un 31,5% manifesta haver registrat una evolució favorable. La debilitat de la demanda és la principal raó que ha influït en la tendència estable o a la baixa en l àmbit empresarial (27,6%). En canvi, són més del 60% de les entitats les que han mantingut el pressupost estable respecte l any anterior. Els empresaris de l esport de Barcelona no són gaire optimistes de cara al futur immediat. Són menys del 10% els que creuen que tendiran al creixement en el proper any, prop de la meitat (48%) creu que baixarà la facturació, mentre que un 49% preveu una situació estable en l ocupació. Igualment, les entitats no preveuen gaires canvis a nivell pressupostari per l any vinent. 7 de cada 10 diuen que el mantindrà, i només el 13% creu que augmentarà. Només un 18% de les entitats pensa invertir en infraestructures i un 12% en recursos humans Valoració situació esport i coses a millorar La satisfacció amb la situació de l esport és majoritària tant entre els representants de les empreses com els de les entitats. Potser es detecta una mica més de malestar en el sector associatiu que en el mercantil, doncs mentre només un 8% dels empresaris utilitza notes baixes, ho fa el 16% dels representants del teixit associatiu. Tan empreses com entitats coincideixen a encapçalar la llista de les mancances de la ciutat amb les instal lacions. El 29% de les entitats i el 22% de les empreses consideren que n hi hauria d haver hi més i que estiguessin en millor estat. També coincideixen a reclamar una major i millor accés a zones obertes per a la pràctica esportiva, com parcs i jardins (13% respectivament). A partir d aquí, les entitats reclamen més ajudes a nivell econòmic, mentre les empreses major promoció de l esport. Per últim, les entitats relacionen l esport a la ciutat amb conceptes com popular (12,5%), positiu i necessari (10%), Salut (10%), dinàmic (10%) i diversió (10%). Mentre les empreses ho fan sobretot amb salut (19%), dinamisme (11%) i popular (9%). 63

64 9 VALORACIONS I OPINIONS 1. EVOLUCIÓ RESPECTE L ÚLTIM ANY (EMPRESES I ENTITATS) EMPRESES En l últim any la marxa del seu negoci ha tendit. ENTITAT Respecte l any passat, el seu pressupost d aquest any ha estat... A alça 31,5% Igual 61,3% Ns/Nc 6,4% A la baixa 20,7% Estable 41,4% Més alt 10,1% Ns/Nc 13,7% Més baix 14,9% Debilitat de la demanda Augment de la competència Dificultats financeres Altres Insuficiència d'equipament Ns/Nc 1,3 0,6 9,6 Perquè? 17,3 27,6 55,1 % L evolució és millor per les empreses del sector esportiu que no pel conjunt de les empreses catalanes. Només el 18,9% del conjunt de les empreses catalanes declara una evolució a l alça, un 55,7% estable i un 25,4% a la baixa (Font: Clima empresarial de Catalunya IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona) Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball 64

65 9 VALORACIONS I OPINIONS 2. EXPECTATIVES I TENDÈNCIA FUTUR DE LES EMPRESES En el proper any, creu que la seva empresa tendirà % 100 Marxa general Facturació Persones ocupades Inversió % % % 6, , , , ,4 49, ,8 47, ,4 39, ,6 41,0 A alça Estable A la baixa Ns/Nc 0 Marxa del negoci 0 Facturació 0 Ocupació 0 Inversions En canvi, les empreses del sector esportiu són més pessimistes pel futur immediat que el conjunt de les empreses catalanes. El 17,2% del conjunt de les empreses catalanes espera una evolució a l alça, un 58,6% estable i un 24,2% a la baixa (Font: Clima empresarial de Catalunya IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona) Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball 65

66 9 VALORACIONS I OPINIONS 3. EXPECTATIVES I TENDÈNCIA FUTUR DE LES ENTITATS Respecte l any que ve com creu que serà el pressupost % ,9 69,0 A l'alça Es mantindrà A la baixa Ns/Nc 20 Faran inversions en infraestructures 0 No 82,2% 7,7 Pressupost Faran inversions en Recursos humans No 87,7% Sí 17,8% Sí 12,3% Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball 66

67 9 VALORACIONS I OPINIONS 4. LA SITUACIÓ DE L ESPORT A BARCELONA Valoració de la situació de l esport a la ciutat de Barcelona, de 0 a 10 % ,9 6,5 68,5 61,1 22,6 21, Bé (7 10) Regular / Correcta (5 6) Malament (0 4) Ns/Nc Mitjana 0 8,4 16,4 Empreses Entitats 0 Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball 67

68 9 VALORACIONS I OPINIONS 5. COSES A MILLORAR Coses a millorar % Coses a millorar Entitats Empreses Més i millors instal lacions 28,6 22,3 Ajudes i subvencions 27,8 10,4 Zones obertes i accessibilitat 12,9 12,7 Promoció d'esports 11,7 11,6 Preus 7,3 7,2 Carril bici i seguretat vial 6,4 Suport polític institucional 3,2 Gratuït 2,8 2,8 Normativa, burocràcia 2,4 2,8 Suport a l'educació 2,0 3,6 Organització general; millorar tot 1,6 5,2 Res, tot està bé 0,4 4,0 Altres 2,0 1,6 Ns/Nc 3,6 12,0 Base Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball 68

69 9 VALORACIONS I OPINIONS 6. TAGS PARAULES RELACIONADES AMB L ESPORT A BARCELONA 4,8% Entitats 4,0% 7,3% 5,2% Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball 69

70 9 VALORACIONS I OPINIONS 6. TAGS PARAULES RELACIONADES AMB L ESPORT A BARCELONA Empreses 5,2% 6,0% 14% 7,3% Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball 70

71 VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL 3. LES EMPRESES ESPORTIVES 4. LES ENTITATS ESPORTIVES 5. LES INSTAL LACIONS 6. ELS HÀBITS ESPORTIUS 7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS 8. FORMACIÓ 9. VALORACIONS I OPINIONS ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES Octubre

72 ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES UNIVERS L estudi de l impacte de l esport a la ciutat parteix dels resultats del Directori de l Esport de Barcelona Concretament el Directori incloïa empreses (més 254 professionals autònoms) i entitats esportives. El càlcul dels impactes que es presenten s han dut a terme a partir de l explotació d aquest registre i d una enquesta telefònica a una mostra representativa dels dos grans universos que el composen. De resultes del treball de camp, el Directori de l Esport de Barcelona ha estat depurat i actualment el configuren empreses (més els 254 autònoms) i entitats. A continuació es presenta un recull metodològic de la construcció d aquest Directori. 72

73 ÀNNEX: EL DIRECTORI DE L ESPORT ÀMBITS DE TREBALL El Directori de l Esport a Barcelona, en la seva pretensió d oferir una visió global de l esport a la ciutat, inclou informació sobre diverses àrees de treball, i de les quals es recullen els diferents agents públics i privats que intervenen a Barcelona. Aquestes s han estructurat seguint els criteris de selecció descrits en el quadre que es presenta a continuació: ÀMBITS DE TREBALL (segmentació) Aspectes Criteris de selecció Entitats mercantils Professionals autònoms Entitats esportives Objecte social Domicili social Activitat econòmica Objecte social Domicili social Registres oficials Clubs federats Esport escolar Altres entitats Descripció de l activitat deport... + esport + sport Descripció de l activitat fitne + wellne Seu social o delegacions a la ciutat de Barcelona Producció, comerç i serveis (codis CCAE 2009 relacionats amb l esport) Descripció de l activitat deport... + esport + sport Descripció de l activitat fitne + wellne Lloc de treball fiscal a la ciutat de Barcelona Consell Català de l Esport o Registre d entitats jurídiques Unió de Federacions de Catalunya i/o federacions esportives Consell Escolar de Barcelona + Registre IBE (curs ) Entitats esportives registrades i no federades 73

74 ÀNNEX: EL DIRECTORI DE L ESPORT ÀMBITS DE TREBALL ÀMBITS DE TREBALL (segmentació) Aspectes Criteris d anàlisi Instal lacions esportives Ensenyament esportiu Titularitat pública Titularitat privada Oferta pública Oferta privada Gestió directa i gestió indirecta Consell Català de l Esport (existent) + cens IBE Entitats mercantils i sense ànim de lucre Consell Català de l Esport (act. 2013) Universitat i formació professional Universitat, formació professional i altres empreses mercantils (1) Aquesta cerca no és, en cap cas, exhaustiva, donat que la localització de l àmbit, en la majoria de casos, no es podrà delimitar 74