PECQ Pla de l Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l aire de Barcelona. 26 d octubre de 2010 LA QUALITAT DE L AIRE

Transcripción

1 PECQ Pla de l Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l aire de Barcelona 26 d octubre de 21 LA QUALITAT DE L AIRE

2 Context L any 22 l Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), en el que es considera que va ser la primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de Barcelona. El PMEB ha estat l instrument que ha marcat l estratègia i el marc general en política energètica de la ciutat en el període Actualment, l Ajuntament de Barcelona, a través de l Agència d Energia, està treballant en un nou pla d energia més ampli que abordi l actual conjuntura no només en matèria d energia sinó també de protecció climàtica i de contaminació de l aire. El nou pla permetrà que la ciutat de Barcelona es posicioni i afronti els reptes de futur en aquest àmbit. PMEB Pla de Millora Energètica de Barcelona Progama d Actuació Municipal 2- PMEB 23 PAM Creació de l Agència d Energia de Barcelona Ost Ordenança Solar Tèrmica Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat Materials per al debat Comissió de Política Mediambiental i de Sostenibilitat Adhesió al Pacte d alcaldes/alcaldesses PECQ Pla de l Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l aire PECQ 2

3 PECQ Introducció El PECQ neix fruit de la necessitat de continuar dotant a l Ajuntament de Barcelona d instruments per a la definició d estratègies que portin a l augment de l eficiència energètica, la presència d energies renovables i la reducció de les emissions de contaminants des de l àmbit local. Reduir l increment de consum d energia del municipi. Reduir l increment de les emissions de gasos d efecte hivernacle associades al municipi. (EFECTE GLOBAL) (EFECTE LOCAL) Millorar la qualitat de l aire del municipi sobre tot en referència als contaminants NOx i Partícules + Millora de la Qualitat de Subministrament energètic. 3

4 PECQ Plantejament global i trets específics Incorporació temàtica del canvi climàtic i de la qualitat de l aire. D aquesta manera, el nou Pla es desenvoluparà en base a tres aspectes clau, entre els quals existeixen relacions directes d impactes però també efectes oposats. Diferenciació clara entre allò que l Ajuntament pot executar directament i allò que l Ajuntament pot promoure però no executar. El Pla s estructura en dos programes paral lels, un a nivell de ciutat i un altre a nivell municipal, que inclou tots els aspectes que depenen directament de l Ajuntament. Això permetrà clarificar l escala d actuació municipal, limitada però no per això poc rellevant. Priorització de la gestió de la demanda en el seu plantejament general i en les seves línies estratègiques, accions i projectes. L Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, vol incidir en la conscienciació de la població i en fer possible el pas de la conscienciació a l acció. Participació dels agents implicats des de les fases inicials i durant tot el procés Aconseguirem un Pla menys analista però molt més executiu 4

5 El Nou Pla d Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l Aire : Principals fites El PECQ neix fruit de la necessitat de continuar dotant a l Ajuntament de Barcelona d instruments per a la definició d estratègies que, des de l àmbit local portin a: Augmentar l eficiència energètica. Augmentar la presència d energies renovables. Reduir les emissions de gasos d efecte hivernacle i de contaminants locals. Donar resposta al Pacte dels Alcaldes Les autoritats locals tenen un paper clau en la mitigació del canvi climàtic. Més de la meitat de les emissions de Gasos d Efecte Hivernacles són generades a les ciutats. El 8% de la població viu i treballa a les ciutats, on es consumeix el 8% de l energia Barcelona ha adquirit el compromís de reduir el 2% de les emissions l any 22 respecte a l any 28. 5

6 1.1 Antecedents 1.2 Plantejament general 1.3 Objectius del Pla 2.1 Diagnosi 2.2 Escenaris 2.3 Línies estratègiques, projectes i accions 2.4 Implementació de les estratègies 2.5 Seguiment i estimació pressupostària 2.1 Diagnosi 2.2 Escenaris 2.3 Línies estratègiques, projectes i accions 2.4 Implementació de les estratègies 2.5 Seguiment i estimació pressupostària PECQ Pla d Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l Aire de Barcelona PECQ Estructura. Pla ciutat. S inclou l anàlisi dels següents sectors de la ciutat: Pla d energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona Introducció 2 Programa de ciutat 3 Programa municipal Transport i mobilitat: caracterització parc vehicles i anàlisi de sector i proposta de projectes innovadors en el transport. Millora eficiència en l edificació: mesures de rehabilitació amb criteris energètics i simulació energètica de l impacte d aplicació d aquestes individual i col lectivament. Sector industrial: anàlisi, comptabilització i proposta d accions en la indústria de Barcelona. Comportament social envers l energia: caracterització de la població de Barcelona en funció del nivell de consum energètic i la seva consciència mediambiental, identificant segments de població (conscienciat, passiu, dinàmic i còmode), palanques de canvi (conscienciació, suport i incentivació) i proposant mesures per tal de disminuir el consum domèstic. Base per a definir l estratègia de comunicació del PECQ. Anàlisi de l economia de Barcelona: definició d un model prospectiu a l horitzó 22 com a base al PECQ 21-2 i anàlisi de l impacte econòmic de l aplicació del PECQ. Altres: Residus, Simulador Immissions, Eficiència energètica en el planejament urbanístic, Gestió de la qualitat de subministrament dels serveis bàsics. 6

7 1.1 Antecedents 1.2 Plantejament general 1.3 Objectius del Pla 2.1 Diagnosi 2.2 Escenaris 2.3 Línies estratègiques, projectes i accions 2.4 Implementació de les estratègies 2.5 Seguiment i estimació pressupostària 2.1 Diagnosi 2.2 Escenaris 2.3 Línies estratègiques, projectes i accions 2.4 Implementació de les estratègies 2.5 Seguiment i estimació pressupostària PECQ Pla d Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l Aire de Barcelona PECQ Estructura. Pla municipal. A nivell municipal, es considera: Sectors municipals: Gestió, tractament i anàlisi de les dades de consums energètics anuals i emissions de gasos d efecte hivernacles per l elaboració de propostes de plans d acció, en: - Edificis i equipaments municipals - Enllumenat públic - Flotes municipals - Altres serveis AJ Generació energètica: energies renovables i tecnologies d alta eficiència a la ciutat de Barcelona. Empreses de serveis energètics: Avaluació de barreres tècniques i jurídiques per a la contractació d ESES a l Ajuntament Pla d energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona Introducció 2 Programa de ciutat 3 Programa municipal Treballant des de la Transversalitat amb altres plans i actors municipals: Pla d Eficiència energètica en edificis municipals Pla del Verd Urbà Pla de Mobilitat Urbana Pla Director d Infraestructures Projecte d Avaluació de la Qualitat dels Servies de Subministrament Elèctric a Barcelona Pla de Turisme [Responsable Enllumenat: eficiència instal lacions existents, noves tecnologies, etc TMB: millors tecnologies disponibles per a la reducció de l impacte, etc. Qualitat Atmosfèrica: control emissions, modelització immisions, etc. Mobilitat: reducció del consum energètic derivat de l ús del transport privat Serveis Generals: eficiència i control (monitorització) dels equipaments municipals, per esdevenir referent en matèria d actuacions positives. Agència de Salut Pública: efecte de la contaminació sobre la salut pública IMEB (Consorci d Educació): fer incís en l aspecte clau de l'educació ambiental. A+S, Esports,... 7

8 Per què un Pla d Energia que contempla la Qualitat de l Aire? Barcelona, al igual que ciutats com París, Londres, Berlín o Rotterdam, superen els límits de concentració en mitjana anual de NO X i PM 1 (partícules menors de 1 micres) establerts per la UE per a la protecció de la salut, fet que requereix que s adoptin mesures a tots els nivells, des de fabricants de vehicles fins a legisladors, tot per millorar la qualitat de l aire de les Àrees Metropolitanes. Des de l any 21 els límits europeus de màxima concentració mitjana anual són 4 µg/m 3 en el cas dels NO 2 i les PM 1. Això ha derivat a que diferents ciutats desenvolupin tota un sèrie de mesures d actuació, moltes d aquestes centrades en els vehicles ja que és un dels principals focus emissors de contaminants locals. 8

9 On estem? La Qualitat de l Aire a Barcelona_NOx. Dades 29 MITJANA ANUAL DE NO 2. Evolució històrica de les estacions de la XVPCA l'hospitalet de Llobregat (av. T. Gornal) 42 Cornella de Llobregat (Allende - Bonvei) El prat de Llobregat (Plaça església) Barcelona (Sants) NO Barcelona (Gràcia - St. Gervasi) Barcelona (Parc vall d'hebron) Montcada i Reixac (pl. Lluís Companys) Sta. Coloma de Gramenet (Balldovina) Badalona (Pep Ventura/Montroig - Ausiàs Marc) Evolució anual de les immissions en mitjana anual de NO 2 de la XVPCA de les estacions de Barcelona i properes (la última columna correspon a les dades de 29), sent la línia vermella horitzontal de la gràfica el límit de 4 µg/m 3 que s ha de complir a partir de 21 establert per la UE (al 29 el límit és de 42 µg/m 3 ), es pot observar com la majoria superen aquesta línia. Barcelona (Eixample) Barcelona (Ciutadella) Barcelona (Poblenou) St. Adrià de Besòs (Olímpic) 9

10 On estem? La Qualitat de l Aire a Barcelona_PM1. Dades MITJANA ANUAL DE PM 1. Evolució històrica de les estacions de la XVPCA l'hospitalet de Llobregat (av. T. Gornal) El prat de Llobregat (Plaça església) Barcelona (Sants) PM Barcelona (Gràcia - St. Gervasi) Barcelona (Parc vall d'hebron) Montcada i Reixac (Ajuntament) Sta. Coloma de Gramenet (Ajuntament) Evolució anual de les immissions en mitjana anual de PM 1 de la XVPCA de les estacions de Barcelona i properes (la última columna correspon a les dades de 29), sent la línia vermella horitzontal de la gràfica el límit de 4 µg/m 3 establert per la UE. Respecte al número de superacions límit de 35 vegades a l any el valor mig diari de 5 µg/m 3 al 29 es superen les estacions de la XVPCA de Barcelona: Sants: 95 vegades, Poblenou: 83 vegades, Port Vell: 42 v., parc Vall d'hebron: 42 v., Gràcia - St. Gervasi: 41 v.,, pl. Universitat: 4 v. Barcelona (Eixample) Barcelona (Poblenou) St. Adrià de Besòs (Olímpic) Badalona (Guardia Urbana) 1

11 On estem? La Qualitat de l Aire a Barcelona_NOx i PM1. Dades 28 11

12 Per què un Pla d Energia que contempla la Qualitat de l Aire? Des de fa anys l Ajuntament de Barcelona i altres administracions competents, venen actuant sobre la millora de la qualitat atmosfèrica mitjançant diverses mesures. Per exemple, s ha incidit moltíssim en els focus industrials, s ha modernitzat la planta de valorització energètica de residus així com el canvi de tecnologia de les centrals tèrmiques de cicle combinat del l entorn del Besòs. La ciutat ha promogut les energies renovables com per exemple l Ordenança Solar Tèrmica, i ha desenvolupat el PMEB - Pla de Millora Energètica de Barcelona. S ha potenciat el transport col lectiu amb la integració tarifaria i la millora de les xarxes de transport (bus, metro). També s ha apostat per un canvi en els modes de transport dels ciutadans, ampliant la xarxa de carrils bici i potenciant el servei del Bicing, a més d aplicar-se mesures de gestió de l aparcament a gran part de la ciutat. 12

13 Per què un Pla d Energia que contempla la Qualitat de l Aire? Tot i això, com s ha vist, encara queda camí per recórrer ja que la ciutat no se situa dins els estàndards de qualitat de l aire marcats per Europa, per tant caldria anar més enllà i afrontar la problemàtica des de un nou front, la pròpia font emissora, i per tant caldria endegar polítiques orientades per una banda als vehicles que realment contaminen a la ciutat (ja que el transport és el principal focus d emissió de contaminants locals), així com actuar amb altres sectors. El PECQ es planteja aquests reptes i els aborda mitjançant l establiment de mesures i projectes. 13

14 Eines per a la Modelització de la dispersió de contaminants a Barcelona Mapes de dades Estructurals Orografia Meteorologia Alçada edificis Contaminació de Fons Mapes Emissions Mapa Immissió 14

15 Modelització dispersió de contaminants a Barcelona Mapa d immissió de NO2 de Barcelona (28) 15

16 Modelització dispersió de contaminants a Barcelona Mapa d immissió de PM1 de Barcelona (28) 16

17 4 Objectius PECQ Pla d Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l Aire de Barcelona PECQ_Propostes Municipal Residencial Programes: - Gestió - Eficiència energètica - Energies Renovables - Emissions Locals Port i Aeroport 4 Programes Xarxes Reducció Consum Energètic Reducció Emissions de CO 2 Millorar la Qualitat de l'aire 22% General 115 projectes Millorar la Qualitat del Subministrament Comerços i Serveis Residus Generació Renovable Transports 17

18 PECQ_Propostes: Els sectors d actuació per a la millora de la Qualitat de l Aire Transport i Mobilitat Flotes Municipals Aeroport Port General 18

19 Flota de Vehicles: Nova Contracta de Neteja i Recollida Vehicles: 799 Recollida: 38 Neteja: Mobilitat: 21 Mveh-km/any Recollida: 15 Mveh-km/any Neteja: 5 Mveh-km/any Consum Energètic: 77,5 GWh/any Recollida: 66,5 GWh/any Neteja: 11 GWh/any Emissions CO 2 : 2. tco 2 /any Recollida: 15 tco 2 /any Neteja: 5 tco 2 /any Emissions NOx: 8. kg NOx /any Recollida: 71. kg NOx /any Neteja: 9. kg NOx /any Emissions PM 1 : 6.3 kg PM 1 /any Recollida: 5.3 kg PM 1 /any Neteja: 1. kg PM 1 /any 87% diesel 1% GNC/GNL 2% elèctric 1% híbrid 5 fraccions recollida selectiva (+1) Més freqüència recollida Més freqüència neteja Predomini GNC en Recollida de Residus: més consum energètic Predomini GNC en Recollida de Residus: menys contaminants locals Electrificació en Neteja 37% bio-diesel 39% GNC 22% elèctric 2% híbrid (BD) Vehicles: 115 Recollida: 59 Neteja: Mobilitat: 27 Mveh-km/any Recollida: 2 Mveh-km/any Neteja: 7 Mveh-km/any Consum Energètic: 17 GWh/any Recollida: 97 GWh/any Neteja: 1 GWh/any Emissions CO 2 : 22. tco 2 /any Recollida: 2. tco 2 /any Neteja: 2. tco 2 /any Emissions NOx: 51.5 kg NOx /any Recollida: 48. kg NOx /any Neteja: 3.5 kg NOx /any Emissions PM 1 : 21 kg PM 1 /any Recollida: 16 kg PM 1 /any Neteja: 51 kg PM 1 /any +44% +2% +38% +1% -35% -95%

20 PECQ_Propostes: Línies Estratègiques Transport i Mobilitat A Assolir i marcar els objectius del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona i assumir tots els objectius del Pacte per la Mobilitat de Barcelona, en especial aquells relacionats amb la millora del transport col lectiu i la presència de la bicicleta C Reduir la presència dels vehicles més contaminants a la ciutat, apostant per propulsions més netes B Informació i Comunicació 2

21 PECQ_Propostes: Projectes Transport i Mobilitat Vehicles més contaminants Transport Públic Mercaderies Altres Control dels vehicles més contaminants; Acords sectorials per a reduïr l ús del gasoil; Etiqueta Ambiental que premii els vehicles més nets; Afavorir l entrada de noves tecnologies menys contaminants (en especial, la moto) Prova pilot de la gestió dels trànsit amb control semafòric amb criteris ambientals.; Reducció de la circulació de taxis en buit.; Millorar la infraestructura viària i de mobiliari urbà de les parades de TMB.; Model de xarxa de bus de TMB més eficient (RETBus) Microplataformes de distribució; Incrementar la distribució nocturna amb vehicles de gran tonatge (25 Tn); Reformular les restriccions de vehicles de gran tonatge per les rondes Revisió i aplicació del Pla Estratègic de la bicicleta; Xarxa de punts de recàrrega públics per vehicles elèctrics; Projectes del Pla de Mobilitat Urbana [PMU] de Barcelona; Acord per arribar a una tarifació variable segon ocupació i tipus de vehicle a les entrades de peatges de Barcelona 21

22 4 Objectius PECQ Pla d Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l Aire de Barcelona PECQ_Resultats teòrics Emissions PM 1 : -56% respecte 28 Emissions NOx: -25% respecte 28 Port i Aeroport Municipal 4 Programes Residencial Xarxes Reducció Consum Energètic Reducció Emissions de CO 2 Millorar la Qualitat de l'aire 22% General 115 projectes Millorar la Qualitat del Subministrament Comerços i Serveis Residus Generació Renovable Transports 22

23 Gràcies