Ja s ha après ha après la taula del vuit. Va es va baixar del taxi. S han Han pujat al cotxe i s han han marxat ràpidament

Transcripción

1 1. Verbs pronominals Els verbs pronominals són els que es conjuguen amb el pronom: adonar-se, anar-se'n. Hi ha un conjunt de verbs que es pronominalitzen incorrectament a causa de la interferència amb el castellà. Els principals són els següents: Aprendre Baixar Callar Caure Conèixer Demanar Estar (=romandre) Fer "simular" Fer l orni Fumar Marxar Passar Prendre (=consumir) Pujar Quedar (=esdevenir) Riure Saber Témer Trobar Venir Ja s ha après ha après la taula del vuit. Va es va baixar del taxi. Calla! Calla t M He He caigut per l'escala. Es va Va caure al carrer Ens Coneixem bé la ciutat. Em Demano aquest seient. Es va estar Va estar als Alps durant tot l hivern No et facis el graciós. En algunes situacions va bé fer-se fer l orni Em Fumo un paquet cada dia. Es va Va marxar sense acomiadar-se. EI temps es passa volant. Passeu-vos Passeu per casa a veure els avis Mai no m ha passat pel cap Ens Prenem un te? S han Han pujat al cotxe i s han han marxat ràpidament Ens vam Vam quedar a les fosques. Sempre es riu. T ho Ho saps tot. Em Temo el pitjor. M he He trobat un amic de la infantesa Em vinc amb nosaltres.

2 2. Verbs transitius Són transitius, entre altres, els verbs anomenar, apropiar-se, abominar, apassionar, concernir, emprenyar, entusiasmar, molestar, preocupar, encantar, deixar* i, per tant, tenen un complement directe sense preposició o, si és en forma de pronom de tercera persona singular, el o la i no pas li. Té l especialitat d apropiar-se de les idees dels altres. Li El molesta molt haver de donar comptes de tot el que fa. Ha fet un viatge amb el qual que sempre havia somniat. Cal anar amb compte de no ometre el complement directe quan s utilitza un verb transitiu que n ha de portar. Vull aprofitar per recordar-vos Vull aprofitar l avinentesa / l ocasió per recordar-vos que els programes començaran al gener. Has encertat de ple Ho has encertat [o L has encertada] de ple decidint-te per aquest color. Hi ha una sèrie de verbs als quals s afegeix impròpiament la preposició amb, cosa que fa que esdevinguin incorrectes (complir amb, consultar amb), que s agafi una construcció forastera (poder amb, atrevir-se amb) o que es canviï el sentit d una de catalana (fer-se amb, quedar-se amb, acabar amb). En alguns casos simplement s ha de treure la preposició, ja que són verbs transitius; en altres, s ha de canviar l estructura de la frase. Complirà amb Complirà totes les obligacions del contracte d arrendament. Hi ha gent que vol sortir perquè no pot amb no aguanta [o resisteix] l espectacle. No pot amb no pot dominar les criatures. Aquell noi només s atreveix amb planta cara als més petits. Si voleu seguir aquest curs, heu de fer-vos amb heu de tenir aquest llibre serà S han fet amb Han aconseguit dues entrades per al concert de diumenge. Jo em quedo amb quedo els segells que no tinc i et dono els. ( Quedar-se amb és correcte quan introdueix un c.companyia: Es queda amb l avi.)

3 3. Construccions amb gerundi El gerundi és la forma no personal del verb que té valor adverbial. És correcte quan indica una acció simultània o anterior a la del verb principal, cas en què la frase del gerundi es pot anteposar a la principal sense que canviï el significat. Estudia bellugant-se sense parar. Sempre tindran mal de ventre, menjant tan de pressa. És incorrecte quan indica una acció posterior a la del verb principal, tant si expressa coordinació com si expressa conseqüència o finalitat, cas en què no es pot anteposar la frase de gerundi sense que canviï el significat. Van fer molta propaganda de la pel lícula aconseguint i van aconseguir que hi hagués un gran nombre d'espectadors. També és incorrecte quan fa d'adjectiu d'un nom. Un estudiant va emetre un missatge criticant en què critica les intervencions al fòrum. Si heu canviat d'adreça, cal que ens feu arribar un missatge indicant amb indicació de [o en què indiqueu] les noves dades. L adverbi tot anteposat a un gerundi emfasitza la idea de simultaneïtat o la d oposició. Per tant, s ha d evitar l abús que es fa actualment d aquesta construcció, amb la falsa idea que és més genuïna, i reservar-la per als casos en què es vol posar èmfasi en la simultaneïtat o l oposició i prou. Tot fent el sord, sempre se n surt S ha de substituir la construcció incorrecta tot i + gerundi per gerundi + i tot o tot i + infinitiu. Tot i havent plegat Havent plegat d estudiar jove i tot [o Tot i haver plegat d estudiar jove], no va perdre Aquestes medecines, tot i essent beneficioses tot i ser beneficioses per a algú [o essent beneficioses per a algú i tot], no s han de vendre lliurement.

4 4. Construccions de + infinitiu i ser de + infinitiu No són admissibles les construccions de + infinitiu amb valor condicional i ser de + infinitiu en el sentit de caldre o haver de, sinó que s han de substituir per frases condicionals i per verbs conjugats o els verbs caldre o haver de + infinitiu, respectivament. De no tenir Si no teniu la documentació que es demana, ho heu d indicar a la sol licitud De no haver-se presentat En cas que no s hagués presentat a judici, la policia l hauria anat a buscar. És de preveure Preveiem que ens hi posaran entrebancs. És de suposar Suposem [o Cal suposar o S ha de suposar o Se suposa] que a hores d ara tothom ha trobat el seu lloc. 5. No s ha de fer servir l infinitiu en comptes de l imperatiu per a expressar ordres (o el subjuntiu per a les ordres negatives). Per a obtenir més informació d aquest tema, veure vegeu l apartat 5. No fumar No fumeu a l interior. 6. No s ha de fer servir el present d indicatiu en comptes del futur quan es fa referència a una acció futura sense que hi hagi una anticipació imaginària dels fets. Avui és divendres? Doncs ens veiem veurem dilluns. Sabent que tens aquest disc, un dia te l demano demanaré. 7. El verb haver-hi El verb haver-hi és impersonal i transitiu. Per tant, no canvia de nombre, sinó que és invariable (hi ha, hi havia, hi haurà, hi pot haver, etc.), ja que el verb no concorda amb el complement directe. De totes les intervencions que hi han hi ha hagut, la més interessant ha estat l última. No hi han hi ha prou cadires per a tot aquest públic. Hi deuen haver Hi deu haver molts llibres, en aquesta biblioteca. No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi perquè haver, sense el pronom, significa tenir (No n ha pogut haver mai) o fer (Temps ha que no en sé res). Van dir que no havia hi havia crisi al sector. Podria haver Hi podria haver algú que atengués les queixes dels estudiants. Sembla que haurà hi haurà molta gent a la inauguració,.

5 8. Verb portar + temporal En contextos formals evitarem la construcció portar temps... Porta mitja hora esperant Fa mitja hora que espera Porten deu minuts de la segona part És el minut deu de la segona part En el que portem de curs, n'hem parlat tres vegades Des que vam començar el curs, n'hem parlat tres vegades Porta molt temps sabent-ho Fa un any que està de gira