PRÀCTIQUES EDISON 2007/2008 PRÀCTICA 1. INTRODUCCIÓ

Transcripción

1 PRÀCTICA 1. INTRODUCCIÓ Quan obrim el programa EDISON, veiem que la pantalla del nostre ordinador té una disposició semblant a la següent: A la banda esquerra veiem una finestra que té en el centre un taulell de fusta. És la finestra de treball, on muntarem els circuits. A la dreta del taulell veiem aparells de comandament: polsador (push botton) NO. Interruptor (Switch) de palanca, interruptor de botó, i regleta de connexió( Connector). A l esquerra del taulell apareixen diversos components per a muntar circuits elèctrics. Concretament veiem: bombeta (bulb), pila(battery) de 9V, pila de 1,5V, bateria de 4,5, fusible(fuse), font d alimentació (power supply). Si anem clicant amb el botó esquerra o dret del ratolí a la banda esquerra del taulell o a la banda dreta, veurem que apareixen nous components electrònics. A la banda dreta veiem una finestra amb el fons blanc. És la finestra en la que visualitzarem l esquema -1-

2 amb simbologia electrònica dels damunt del taulell de treball. circuits que muntem MUNTEM EL PRIMER CIRCUIT. Per a començar, muntarem un circuit molt senzill per a veure com funciona el programa. Cliquem damunt de la bombeta, arrosseguem amb el ratolí, i tornant a clicar la deixem damunt del taulell de treball. Veurem que a la finestra de la banda dreta apareix el símbol de la bombeta. Repetim la mateixa operació per a la pila de 1,5V, i l interruptor. Igualment apareixeran els símbols a la finestra de la dreta. Ara cal unir els components que hem posat. Si acostem el ratolí a les bornes de connexió de qualsevol dels components, veurem que apareix un cercle blanc, si premem el botó esquerra del ratolí i arrosseguem veurem que apareix un cable blau, seguim arrossegant fins la borna de connexió d un altre component, i quan veurem el cercle blanc deixarem de prémer el botó del ratolí, la connexió queda completada. Connectem tots els components. -2-

3 Evidentment la bombeta restarà apagada fins que accionem l interruptor. Notaràs que la bombeta il lumina poc. La raó és que la bombeta és de 5,6V, i està connectada a una pila de 1,5 V. Es pot canviar molt fàcilment el voltatge de la bombeta. Si cliquem amb el botó esquerra del ratolí dos cops damunt de la bombeta, apareixerà una finestreta amb les característiques de la bombeta, on es pot canviar el voltatge. EXERCICIS. 1. Dibuixa a la llibreta l esquema elèctric d una bombeta de 4,5V, alimentada per una bateria de 4,5V, i controlada per un interruptor. 2. Explica què passa si connectes una bombeta de 4,5V a una pila de 1,5V. 3. Explica què passa si connectes una bombeta de 4,5V a una pila de 9V. 4. Quina diferència hi ha entre un interruptor i un polsador NO. 5. Quina diferència hi ha entre un polsador NO i un polsador NT. -3-

4 PRÀCTICA 2 MESURA DE LA RESISTÈNCIA ELÈCTRICA Per a mesurar la resistència d un resistor, cal que aquest no estigui connectat a cap circuit. L aparell que podem utilitzar per a mesurar és un Òhmmetre o un multímetre calibrat en forma d'òhmmetre. MULTÍMETREE ÓHMETRE RESISTOR DE 100 Ω El valor del resistor es pot canviar fàcilment; clicant dos cops damunt d ell s obrirà una finestra, on podrem canviar el seu valor. Fixe t que en canviar el valor del resistor, les franges del codi de color han canviat. EXERCICIS: 1. Connecta un resistor de 1000Ω (1K) amb un altre de 500Ω EN SÈRIE. Mesura amb l'òhmmetre quant és la seva resistència equivalent. a. Dibuixa l esquema dels dos resistors connectats en sèrie, amb l'òhmmetre fent la mesura. b. Quant és la resistència equivalent? c. Quina és la fórmula que permet fer el càlcul de resistors en sèrie. -4-

5 2. Connecta un resistor de 3000Ω(3k) en paral lel a un altre de 6000Ω(6k). Mesura amb el Multímetre la resistència equivalent. a. Dibuixa a la llibreta l esquema dels dos resistors connectats en paral lel, amb el multímetre fent la mesura. b. Quant és la resistència equivalent? c. Quina és la fórmula que permet fer el càlcul de resistors en paral lel. d. Demostra que amb la fórmula s obté el valor de la mesura del Multímetre. 3. A la primera pràctica hem vist que podem canviar el voltatge d una bombeta. a. b. c. d. e. f. Quant és la resistència d una bombeta Quant és la resistència d una bombeta Quant és la resistència d una bombeta Quant és la resistència d una bombeta Quant és la resistència d una bombeta Quina relació té la potència d una resistència elèctrica? -5- de 5.6V de 4,5V de 1,5V de 220V de 220V bombeta i 3W? i 3W? i 3W? i 100W? i 60W? amb la

6 PRÀCTICA 3 MESURA DE LA INTENSITAT DEL CORRENT ELÈCTRIC. Per a mesurar la Intensitat del corrent elèctric en un circuit, cal usar un Amperímetre, o un Multímetre calibrat com a Amperímetre. Sabem que el corrent elèctric és la circulació dels electrons a través d un circuit. Per tant per a mesurar la Intensitat del corrent, cal que aquest corrent passi per l aparell de mesura. Per aquesta raó, ha de resultar lògic que, l Amperímetre s ha de connectar en sèrie. Recorda que quan connectis l Amperímetre, el corrent ha d entrar per La borna vermella(+). EXERCICIS. 1. Munta un circuit format per una bateria de 9V i dues bombetes de 9V(3W) en sèrie. a. Quina resistència té una bombeta de 9V(3W) b. Quina és la resistència total del circuit? c. Connecta l amperímetre per a mesurar la Intensitat del corrent elèctric. d. Quant marca l Amperímetre e. Dibuixa el circuit. 2. Canvia les bombetes per unes altres que tinguin 9V i 10W. a. Quant mesura l Amperímetre? 3. Sense canviar la pila, de quant haurien de ser les bombetes per a que il luminin de manera òptima? -6-

7 4) Munta un circuit format per una bateria de 4.5V i dues bombetes: l una de 9V(3W) i l altra de 4.5V(3W) en paral lel. a) Quant mesura la Resistència total del circuit b) Connecta tres Amperímetres per a conèixer el valor de les Intensitats. c) Quant és la Intensitat total que dóna la bateria. d) Quant és la Intensitat que passa per la bombeta de 9V. e) Quant és la Intensitat que circula per la bombeta de 4.5V. f) Comprova que la Intensitat total és la suma de les Intensitats que passen per les bombetes. g) Explica per què una de les bombetes il lumina més que l altra. -7-

8 PRÀCTICA 4 MESURA DE VOLTATGES EN UN CIRCUIT ELÈCTRIC. La mesura de Voltatge (diferència de potencial) en un circuit elèctric es realitza amb la connexió del Voltímetre. Cal dir, que en un circuit elèctric existeixen cables(punts) amb diferent potencial elèctric. El voltímetre mesura la diferència de potencial entre dos punts(cables) del circuit. Per tant, per a conèixer la diferència de potencial entre dos cables d un circuit, cal posar una connexió del voltímetre(la vermella +) en el cable de més potencial i l altra connexió del voltímetre( la blanca -) en el punt(cable) de menys potencial. A aquest tipus de connexió se l anomena paral lela. Si posem les dues connexions del Voltímetre en el mateix cable del circuit, la mesura serà lògicament de 0V. S ha de recordar que hi ha canvi de potencial entre cables, quan existeix un receptor o un generador entre ells. Precisament si posem el Voltímetre connectat abans i després d un receptor o d un generador, sabrem quin és el voltatge que dóna el generador al circuit o el voltatge que consumeix el receptor. El potencial del cable connectat al pol negatiu de la pila és de zero Volts. EXERCICIS. 1) Munta un circuit format per una bateria de 4.5V connectada a dues bombetes de 4.5V(3W) en sèrie. a) Dibuixa l esquema elèctric marcant els cables que tenen diferent potencial. b) Connecta els voltímetres necessaris per a conèixer: el Voltatge que dóna la bateria, els voltatges que consumeixen les bombetes, i els potencials de tots els cables. c) Marca els resultats obtinguts en el circuit. d) Comprova que el Voltatge que dóna la pila és igual al Voltatge que consumeixen les dues bombetes. e) De quin Voltatge hauria de ser la pila per a que les bombetes il luminessin de manera òptima. -8-

9 2) Munta un circuit format per una bateria de 9V i tres bombetes de 3V(3W) connectades en sèrie. a) Dibuixa el circuit b) Connecta els voltímetres necessaris per a saber el voltatge que consumeix cadascuna de les bombetes. (1)Dibuixa en el circuit els voltímetres que has connectat. (2)Quant consumeix cadascuna de les bombetes? (3)Quant consumeixen entre les tres? c) Quanta resistència té el circuit. d) Quanta Intensitat elèctrica circula pel circuit? e) Canvia les bombetes per unes altres de 4.5V (1)Quant consumeix ara cada bombeta? (2)És lògic que il luminin menys? Per què? (3)Quant és la resistència equivalent del circuit? (4)Quant és ara la Intensitat? -9-

10 PRÀCTICA 5 ANÀLISI DE CIRCUITS. EXERCICI 1. CIRCUIT SÈRIE ANALITZA EL SEGÜENT CIRCUIT. R1=1KΩ R2=1,5 KΩ + Vp= 50V R5=5 KΩ R4=2,5 KΩ a) Dibuixa el circuit, i marca els potencials diferents i la Intensitat. b) Mesura quant és la Resistència Total del circuit. c) Mesura la Intensitat Total. d) Calcula quant és la Intensitat Total e) Mesura el Voltatge que consumeix cadascuna de les resistències f) Calcula el valor del Voltatge que consumeix cadascun dels resistors g) Calcula el potencial dels diferents punts del circuit. h) Calcula la potència que dóna la pila i) Calcula la potència que gasta cadascuna de les resistències. EXERCICI 2. CIRCUIT PARAL.LEL ANALITZA EL SEGÜENT CIRCUIT Vp=10V + R1 1KΩ R2 2.5KΩ R3 5KΩ

11 a) Dibuixa el circuit, i marca els potencials diferents i les Intensitats. b) Mesura quant és la Resistència Total del circuit. c) Mesura les Intensitat del circuit. d) Calcula quant són les Intensitats. e) Mesura el Voltatge que consumeix cadascuna de les resistències f) Calcula la potència que dóna la pila g) Calcula la potència que gasta cadascuna de les resistències. EXERCICI 3. CIRCUIT MIXTE ANALITZA EL SEGÜENT CIRCUIT R1=2KΩ R4=3 KΩ R3=1,5 KΩ R2=2KΩ Vp= 9V R5=6 KΩ + a) Dibuixa el circuit i marca els potencials i Intensitats diferents b) Mesura quant és la Resistència Total del circuit c) Mesura les Intensitats del circuit. d) Mesura el Voltatge que consumeix cadascun dels resistors. e) Calcula la potència que dóna la pila f) Calcula la potència que gasta cadascun dels resistors. g) Analitza de manera teòrica el circuit.(ampliació)

12 PRÀCTICA 6 BATERIES.POTÈNCIA RESISTÈNCIA INTERNA (Ri) Una pila ideal es un dispositiu que es capaç de donar tota la Intensitat de corrent elèctric que el receptor sol liciti, per tant, podem dir, que té una potència infinita. La realitat és que una pila (real)té pèrdues (es calenta). Aquestes pèrdues es caracteritzen per la seva resistència interna. De tal manera que a mesura que el receptor necessita més Intensitat, la pila manifesta més pèrdues i queda limitada la potència que és capaç de donar, al no poder mantenir el voltatge nominal a les seves bornes. EXERCICI 1. Si cliquem damunt d'una pila veurem que surt una finestra on podem canviar la seva resistència interna. Agafem dues piles de 9v. A una de les piles li posarem una resistència interna d'1ω, i l'altra pila la deixem amb Ri= 0Ω. Muntarem dos circuits per a poder comparar-los. Un amb pila ideal(ri=0ω) i bombeta(9v 9W), i l'altre amb pila real (Ri=1Ω) i bombeta(9v 9W). Mesurem la Intensitat. a) b) c) d) e) f) Quina Intensitat hi ha en el circuit amb pila ideal? Calcula la potència que dóna la pila Quina Intensitat hi ha en el circuit amb pila real? Quin Voltatge té la pila? Calcula la potència que dóna la pila. Explica per quina raó la bombeta del circuit de la pila ideal il lumina amb més Intensitat. Ara connectem a cada circuit una bombeta(9v 9W) més en paral lel. f) Quina Intensitat marca l'amperímetre en el circuit amb pila ideal? g) Quina és la potència de la pila? h) Quina Intensitat hi ha en el circuit amb pila real? i) Quin és el Voltatge de la pila? j) Quina és la potència de la pila? k) Quina relació hi ha, en el circuit ideal, entre la Intensitat quan hi havia una bombeta i ara que n'hi ha dues? l) Podem dir que s'ha doblat la potència?

13 m) Si posem dues bombetes més en paral lel es quadriplicaria la potència? n) S'ha doblat la Intensitat en el circuit real? o) Si poséssim dues bombetes més en paral lel es quatriplicaria la potència? CONNEXIÓ SÈRIE La finalitat de la connexió sèrie és la d'augmentar el Voltatge del conjunt,per així poder donar servei a un aparell receptor de més voltatge. EXERCICI 2. Imaginem que tenim una bombeta que necessita 9V per a funcionar correctament, i que disposem de piles de 1,5V ideals. a) Munta el circuit descrit b) Dibuixa el circuit. CONNEXIÓ PARAREL LA Tenint en compte que les piles són reals. finalitat de la connexió paral lela és la d'augmentar càrrega disponible i així augmentar la Intensitat que capaç de donar (potència), o el temps de servei de bateria. La la es la EXERCICI 3. Suposem que una pila de 9V pot donar un servei d'una hora a una bombeta de 9V 9W. a) Munta una bateria que doni un servei de tres hores b) Dibuixa el circuit a la llibreta. EXERCICI 4. Munta una bateria amb 5 piles de 9V i Ri=1Ω en paral lel que alimenten una bombeta de 9v 9W. a) Quanta Intensitat dóna la bateria? b) Quant és el Voltatge de la bateria c) Ha augmentat la potència en relació a l'exercici 1 apartat2? d) Quant és la potència de la pila? CONNEXIÓ MIXTA La realitat de les bateries acostuma a ser una connexió mixta. EXERCICI 5. Munta un circuit amb piles ideals de 9V capaç de donar servei a una bombeta de 18V 18W durant dues hores. a) Dibuixa el circuit a la llibreta b) Quina Intensitat dóna? c) Si les piles fossin reals de 1Ω de resistència Interna. Quant seria la potència?

14 PRÀCTICA 7 COMPONENTS ELECTRÒNICS PASSIUS. RESISTORS RESISTORS FIXOS. CODI DE COLORS. La resistència dels Resistors bobinats (fixos) es marca damunt del resistor segons un codi de línies de colors. 0Negre 1Marró 2Vermell 3Taronja 4Groc 5Verd 6Blau 7Lila 8Gris 9Blanc 0Negre 1Marró 2Vermell 3Taronja 4Groc 5Verd 6Blau 7Lila 8Gris 9Blanc Negre Marró(0) Vermell(00) Taronja(000) Groc(0000) Verd(00000) Blau(000000) porpra2% or(5%) plata(10%) a)un resistor té una resistència Nominal= 100Ω, i una tolerància del 10%(plata). Quin és el marge de valors correcte? b)quines són les franges de color del resistor de resistència Nominal= 100Ω. c)un resistor té les següents franges: marró,negre, vermell, or. 1.Quant és el valor Nominal? 2.Quin és el marge de valors correcte segons la tolerància? d)un resistor de 2.5K de valor Nominal, té una tolerància del 5%(or). Calcula el marge de valors correctes, segons la tolerància. e)un resistor de 5.7MΩ de valor nominal i tolerància del 2%, quines franges de color té?

15 R2= R1= 18Ω 3Ω R= 9Ω REGULADORS. Podem variar el règim de funcionament d'un receptor (bombeta, motor,...) amb l'ús de Resistors variables: Reòstats, i potenciòmetres. a)munta un circuit que permeti la regulació de llum d'una bombeta, utilitzant un reòstat de 50Ω. 1.Dibuixa el circuit a la llibreta 2.Marca en el circuit els Potencials diferents i les Intensitats 3.Mesura la Intensitat quan el Reòstat està a 5Ω. 4.Mesura la Intensitat quan el reòstat està a 50Ω 5.Quant són el potencials, quan el Reòstat està a 10Ω. b)munta un circuit que permeti la regulació de llum d'una bombeta (9V, 9W), utilitzant un potenciòmetre de 21Ω. 1.Dibuixa el circuit a la llibreta. 2.Marca en el circuit els Potencials diferents i les Intensitats 3.Mesura la Intensitat a la bombeta quan el Potenciòmetre està a 18Ω. 4.Mesura la Intensitat a la bombeta quan el Potenciòmetre està a 3Ω. 5.Analitza Teòricament el següent circuit: R1 44 Ω V1 9V R2 6Ω R 9V

16 PRÀCTICA 8 COMPONENTS ELECTRÒNICS PASSIUS. CONDENSADOR En el funcionament d'un circuit, existeixen dos moments diferents: el Règim transitori, i el Règim Permanent. Règim Transitori: És la reacció del circuit en la seva posada en marxa o quan l'apaguem. Aquest estat pot passar desapercebut, donat que la seva durada no va més enllà de poques mil.lèssimes de segon. Règim Permanent: és l'estat normal del circuit, un cop ha passat el transitori. habitualment estudiem aquest estat. En aquesta pràctica estudiarem el Règim transitori d'un condensador, O sigui la càrrega i la descàrrega. Per a poder observar el transitori cal activar l'opció set continous transcient mode, del CONTROL PANEL. EXERCICI 1. El següent circuit, permet la càrrega i descàrrega del condensador. El temps de càrrega del Condensador és aproximadament: T= 3. R.C. Aquest temps representa la càrrega a un nivell superior al 95%. Munta el circuit format per pila de 9V, commutador, condensador de 1F, Bombeta de 9Ω. U1 J1 1F V1 Key = Space 9V X1 9V a) Dibuixa el circuit a la llibreta b) Calcula el temps de càrrega teòric. c) Col loca un Voltímetre en el Condensador, i Comprova el resultat amb l'edison. d) Quan ha passat el temps de càrrega teòric, quant voltatge hi ha en el Condensador? e) Quin % representa? f) Comprova que el Temps de càrrega és igual que el de descàrrega

17 EXERCICI 2 Munta el circuit format per pila de 9V, commutador, condensador de 0,1F, Bombeta de 3Ω. g) Calcula el temps de càrrega h) Col loca un Voltímetre en el Condensador, i Comprova el resultat amb l'edison. i) Comprova que el Temps de càrrega és igual que el de descàrrega. EXERCICI 3 Calcula les següents associacions de Condensadors a) Sèrie b) Sèrie c) Paral.lel EXERCICI4 Munta amb l'edison un circuit de càrrega i descàrrega d'una bateria de condensadors en paral lel. Pila de 9V, commutador, dos condensadors en paral.lel de 1F cadascun i bombeta de 9Ω. a) Calcula el temps de càrrega b) Comprova amb l'edison el temps de Càrrega. És el doble de temps que en l'exercici1 Podem dir que dos condensadors en paral.lel de 1F, equival a un condensador de 2F?

18 PRÀCTICA 09 COMPONENTS ELECTRÒNICS ACTIUS. EL DÍODE. DÍODE LED. El díode és un component electrònic que pot funcionar en dos estats oposats. Si es polaritza de manera directa, permet el pas del corrent. En canvi si es polaritza de manera inversa, no deixa passar el corrent. EXERCICI 1. POLARITZACIÓ DIRECTA DEL DÍODE. Atenció, qualsevol Díode de Silici necessita aproximadament 0,7V en polarització directa per a permetre el pas del corrent. Per tant, si alimentem un díode a més de 0,7V el podem cremar. Per aquest motiu, els díodes han de tenir una Resistència que absorbeixi tot el voltatge d'alimentació que no necessita el Díode. a) L'EDISON no simula bé aquesta situació. Munta el següent circuit a l'edison: + 9V Quanta Voltatge hi ha al díode? Què creus que li ha passat al díode real en aquesta situació? b) Munta el circuit següent. R= 10Ω + 9V Dibuixa el circuit a la llibreta Marca els potencials diferents, i el corrent. Quanta voltatge hi ha al Díode? Quanta Voltatge hi ha a la resistència? Quanta Intensitat hi ha en el circuit? Quant són els potencials? VD+VR= 9V?

19 EXERCICI 2. POLARITZACIÓ INVERSA DEL DÍODE. a) Munta el següent circuit. R= 10Ω + 9V Dibuixa el circuit a la llibreta Marca els punts de potencial diferent Quant és el voltatge al Díode Quant és el voltatge a la resistència Quant és la Intensitat del corrent elèctric? Calcula els potencials diferents del circuit. EXERCICI 3. POLARITZACIÓ DIRECTA DEL LED. En el cas dels Leds només té sentit quan es polaritzen en directa, ja que llavors emeten llum. Com qualsevol díode ha d'anar acompanyat d'un resistor, altrament el malmetrem. a) Munta el següent circuit. R =1k Ω R =1k Ω R =1k Ω V= 9V + b) A la llibreta, omple la següent taula. LED VLlindar[V] Iled [ma] PLed[mW] VERMELL GROC VERD

20 PRÀCTICA 10 COMPONENTS ELECTRÒNICS ACTIUS. LABORATORI D'ELECTRÒNICA. EXERCICI 1. En les properes pràctiques utilitzarem dos aparells molt importants en un laboratori d'electrònica: el generador de senyal, i l'oscil loscopi. El generador de senyal permet, entre altres coses obtenir un senyal tipus ona, de la qual podem triar la seva freqüència i amplitud ( a més a més de la fase). La freqüència (f) d'un senyal periòdic és el número d'oscil lacions en un segon. Es mesura en Hetz. Per exemple: f= 50 Hz vol dir 50 oscil lacions en un Segon. El període (T) del senyal és el temps que triga en fer-se una oscil lació. Per exemple: si un senyal té una freqüència VMaxim de 2 Hz (dos oscil lacions en un t [Segons] 1 segon), vol dir que una oscil.lació oscil lació es farà en mig segon: T=0,5 Segons. Figura 1 a) Quant és la freqüència i període del senyal de la Figura1. L'oscil loscopi permet visualitzar els senyals elèctrics. Podem calibrar l'oscil loscopi per a poder veure el senyal de manera adequada, modificant l'amplitud de la graduació, i el temps d'escombrat. A més aquest oscil loscopi té dos canals, amb els que podrem veure dos senyals simultàniament

21 b) Selecciona el generador de senyal, i l'oscil loscopi. Tria en el generador un senyal de f= 500 Hz Amplitud= 10V, i visualitza'l en l'oscil loscopi pel canal A. El millor és calibrar el temps d'escombrat en 8ms, llavors cada graduació horitzontal equival a 1 ms. Tanmateix si posem l'amplitud en 10, llavors cada graduació vertical serà de 2,5V. A la llibreta completa el senyal que visualitzes a l'oscil loscopi A Time 8 ms c) Tria un senyal de 50Hz, i amplitud 220V.Visualitza'l a l'oscil loscopi. Recomanació a l'oscil loscopi: temps= 40ms. Amplitud= 220V. 1. Dibuixa el senyal que veus a la llibreta. Indica la graduació de temps i d'amplitud. 2. Quant és el Període del senyal? d) Tria un senyal de 5MHz de freqüència, i Amplitud 10V. Visualitza'l a l'oscil loscopi. (Oscil loscopi: temps= 4nS) 1. Dibuixa el senyal que veus a la llibreta. Indica la graduació de temps i d'amplitud. 2. Quant és el Període del senyal?

22 PRÀCTICA 11 COMPONENTS ELECTRÒNICS ACTIUS. Díodes. Circuits limitadors Els components electrònics actius permeten modificar la forma d'un senyal elèctric. CIRCUITS LIMITADORS POLARITZATS. Amb l'ús de díodes es pot retallar la forma d'un senyal elèctric. Per exemple: si tenim un senyal elèctric tipus ona, podem retallar aquest senyal i deixar-lo limitat a uns valors Màxim i mínim inferiors als originals. EXERCICI 1. Per aquesta pràctica cal tenir activat el CONTROL PANEL a CONTINOUS TRANSCIENT MODE. Munta el següent circuit limitador positiu: R = 100Ω VA VB VMax =10V VC f = 50KHz 4,5V + OSCIL LOSCOPI VD Per a que el Díode entri en conducció cal que VB= 0,7+4,5= 5,2 V. En el moment en que l'ona d'entrada supera els 5,2V el Díode entra en conducció, i a la sortida es mantindran els 5,2V. Mentre l'ona és inferior a 5,2V el díode roman tallat, i per tant a la sortida hi haurà l'ona d'entrada. 1..Quant és el Valor Màxim? 2. Quant és el valor mínim? 3. Dibuixa el senyal que veus a l'oscil loscopi a la llibreta 4. Quant és el Període(T) del senyal 5. Connecta l'oscil loscopi a la R, i dibuixa el senyal a la llibreta

23 EXERCICI 2. Munta el següent circuit limitador negatiu. VA R = 100Ω VMax =10V VB VC f = 50KHz 4,5V OSCIL LOSCOP + VD 1. Quanta Voltatge hi ha a VC? 2. Quanta Voltatge cal que hi hagi a VB per a que el díode entri en conducció? 3. Quant és el Valor Màxim? 4. Quant és el valor mínim? 5. Dibuixa el senyal que veus a l'oscil loscopi a la llibreta. 6. Quant és el Període(T) del senyal EXERCICI3 1. Dibuixa un circuit electrònic que permeti retallar la part positiva i la negativa a la vegada 2. Munta el circuit a l'edison 3. Quant és el Valor Màxim? 4. Quant és el valor mínim? 5. Dibuixa el senyal que veus a l'oscil loscopi 6. Quin és el Període del senyal

24 PRÀCTICA 12 COMPONENTS ELECTRÒNICS ACTIUS. DÍODES. CIRCUIT RECTIFICADOR.FILTRAT.ESTABILITZADOR Una de les funcions primordials dels díodes és la de poder rectificar el corrent altern, eliminant el semiperíode negatiu. En molts casos, un corrent altern rectificat, és suficient per accionar motors de CC, tals com els motors de les màquines de tren. Per a aplicacions en aparells electrònics, a més caldrà filtrar i estabilitzar el senyal. EXERCICI 1. Circuit rectificador de mitja ona + RL= 10Ω VMax =20V Vo f = 50 Hz 1. Dibuixa el circuit a la llibreta. 2. Connecta l'oscil loscopi a RL. Dibuixa el senyal de sortida. Quant és el Voltatge Màxim? Quina freqüència té aquest senyal. 3.Afegeix un condensador de C= 1mF en paral lel a la RL per a que filtri el senyal. Dibuixa el senyal a la llibreta De quan és l'arrissat d'aquest senyal Continu. Connecta el canal B de l'oscil loscopi a la sortida del generador de senyal, i observa com es carrega i descarrega el condensador. 4. Què caldria afegir al circuit per a tenir un senyal quasi pla. 5. Dibuixa a la llibreta el circuit afegint el Condensador i l'estabilitzador

25 EXERCICI 2. Circuit rectificador d'ona Completa D1 VMax =10V D3 D2 D4 + f = 50KHz RL=100Ω Vo - 1. Dibuixa el circuit a la llibreta. 2. Connecta l'oscil loscopi a RL. Dibuixa el senyal de sortida. Quant és el Voltatge Màxim? Quina freqüència té aquest senyal. Quins Díodes estan conduint en el semiperíode positiu. Assenyala en el circuit el pas del corrent elèctric des del generador de senyal. Quins Díodes estan conduint en el semiperíode negatiu. Assenyala en el circuit el pas del corrent elèctric des del generador de senyal 3.Afegeix un condensador de C= 1mF en paral lel a la RL per a que filtri el senyal. Dibuixa el senyal a la llibreta De quan és l'arrissat d'aquest senyal Continu. Connecta el canal B de l'oscil loscopi a la sortida del generador de senyal, i observa com es carrega i descarrega el condensador. 4. Què caldria afegir al circuit per a tenir un senyal quasi pla? 5. Dibuixa el circuit afegint el Condensador i l'estabilitzador. EXERCICI 3. Canvia el Condensador de l'exercici 2 per un altre de C=10mF. 1. De quant és ara l'arrissat?