Unitat 3. L evolució de la població de Catalunya.
|
|
- Arturo López Sandoval
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Unitat 3. L evolució de la població de Catalunya. Idees principals L evolució de la població de Catalunya al llarg del temps ha estat molt variada. Les primeres dades demogràfiques a la baixa edat mitjana estan documentades els fogatges. Fins el S-XVI hi ha una pèrdua important de població a conseqüència de la fam i les epidèmies. A partir del S-XVI i especialment al S-XVIII es dona un recuperació de la població per la disminució dels efectes de les epidèmies i pel desenvolupament agrícola i comercial. Al S-XIX la població va créixer especialment a partir de la segona meitat per efectes de la revolució industrial, per les innovacions agrícoles i tecnològiques, pel desenvolupament industrial i per l impuls comercial. L augment de la població durant el S-XX no ha estat homogeni. Entre va tenir un augment sostingut i va rebre la primera onada migratòria. Entre el es frenar el creixement a causa de la Guerra Civil. Entre es va donar l increment més fort per la segona onada d immigrants de la resta de l Estat. Entre 1975 i l actualitat s ha donat un creixement mot baix per la refrenada de la immigració i per la baixa natalitat. Durant els primers anys del S-XXI es dona una tendència a la recuperació especialment per l augment de la immigració exterior. Històricament a Catalunya la major concentració de població ha estat al litoral. Les comarques més dinàmiques en el seu creixement tenen relació amb: concentració industrial, domini del sector terciari, pas de segona residència a primera. L estancament o baix creixement de la població actual catalana està lligat al baix creixement vegetatiu de la seva població. La natalitat ha baixat molt i la mortalitat s ha incrementat des de Entre es va donar un increment molt gran de població immigrant de l interior de l Estat atrets pel desenvolupament industrial. A partir de 1975 es va reduir la immigració interior fins i tot es va arribar a un saldo migratori negatiu. Actualment la immigració més nombrosa és la procedent de l exterior de l Estat i està creixent molt especialment amb els col lectius que venen d Àfrica i Amèrica del Sud. La piràmide d edats de la població de 2001 mostra l estructura dels grans grups d edat. Es veu el petit increment de població del grup de 0-4 anys; els grups més nombrosos estan compresos entre 25 i 60 anys; i que la població de més de 65 anys superen els menors de 15 anys. A Catalunya els sectors d activitat de la població que ocupa menys població és el primari i que ocupa més és el terciari. Objectius Diferenciar i descriure les característiques de les grans etapes de l evolució de la població catalana Identificar les zones més poblades de Catalunya Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 1 de 10 1
2 Descriure les característiques principals de l evolució de la natalitat a Catalunya Descriure les característiques principals de l evolució de la mortalitat a Catalunya. Identificar les etapes del moviment migratori a Catalunya Diferenciar les característiques pròpies de les migracions interiors i exteriors a Catalunya. Definir el tipus de piràmide de població de 2001 de Catalunya. Descriure la dinàmica de cada gran grup de població. Relacionar l estructura de la piràmide amb alguns dels factors que han intervingut. Descriure la composició dels sectors d activitat econòmica de la població de Catalunya. Apuntar alguns factors que expliquen l evolució de població ocupada. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 2 de 10 2
3 1. Evolució de la població a Catalunya Catalunya té una extensió de ,3 km 2 i hi viuen persones segons el cens de població de De tota manera conèixer amb exactitud l'evolució de la població abans del S-XVIII és difícil doncs no tenim informacions suficients i fiables que ens permetin calcular el volum de població, la seva estructura i la seva dinàmica. L'evolució de la població al llarg del temps ha estat variada. Les primeres dades documentades són els fogatges, que eren recomptes de focs o famílies efectuats a la baixa edat mitjana,, sense saber el nombre exacte de persones de que constaven cada un. La finalitat dels fogatges era contributiva i per això les dades no són totalment fiables. El fogatge de 1376 donava focs i una població aproximada de persones. Fins el segle XVI es registren diferents alts i baixos, però sempre amb una pèrdua de població important a conseqüència de la fam i de les epidèmies. Aquest descens de població es veu al fogatge de 1553 que encara registrava només focs amb una població aproximada de persones. Durant el S-XVI s'inicia una lenta recuperació de la població que s'intensifica durant el S-XVIII d'una banda per la disminució dels efectes de les epidèmies i pel procés de desenvolupament agrícola i comercial. El Cens de Floridablanca de 1787 recull habitants fet que demostra el progressiu increment de població. Durant tot el S-XIX la població va créixer, sobretot a partir de la segona meitat, quan es van consolidar els efectes de la revolució industrial amb les innovacions agrícoles i tecnològiques, el desenvolupament industrial i l'impuls comercial. El Cens de 1857, considerat com el primer cens modern, comptabilitza a Catalunya habitants. Mig segle desprès, al 1900 ja es comptava amb habitants. Aquesta població representava el 10.5% de la població d'espanya. Durant tot el S-XX la població s'ha multiplicat per més de 3. L'augment de la població durant aquest segle no ha estat homogeni, sinó que s'han donat períodes diferents. Entre 1900 i 1930 la població va tenir un augment sostingut i va rebre la primera onada migratòria de la resta de l'estat. Del 1930 al 1950 el creixement, malgrat va ser positiu, es va frenar a causa de la Guerra Civil de 1936 i de les seves conseqüències humanes, econòmiques i polítiques. El creixement més important de població es va donar entre 1950 i 1975, període en què la població de Catalunya va passar de habitants a amb un increment del 75% en 25 anys. El pes d'aquesta població respecte a la total de l'estat espanyol també va augmentar passant de representar el 10.5% al 1900 al 15.7% el Aquest fort increment ve donat per la segona onada d'immigrants que van arribar d'altres zones de l'estat espanyol (al voltant d' persones) i que va modificar l'estructura d'edats de la població i el ritme de creixement natural. El període que va del 1975, o millor dit de finals de la dècada, fins l'actualitat es caracteritza per una refrenada molt important del creixement de població degut principalment per una brusca refrenada de les onades migratòries de l'interior de l'estat espanyol i per un descens progressiu Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 3 de 10 3
4 de les taxes de natalitat. Tot això va generar una caiguda del creixement total fins a límits propers al creixement zero. Com a exemple entre 1981 i 1986 Catalunya va créixer en habitant i entre 1991 i 1996 la població només va augmentar habitants. Però en aquests primers anys del nou segle la tendència és d una petita recuperació, especialment per l'augment de la immigració exterior i de les taxes de natalitat d'aquesta població. Així entre 1996 i el 2001 la població catalana s'ha incrementa en persones. 2. La localització de la població Una característica que s'ha mantingut històricament a Catalunya és la major concentració de població al litoral que a l'interior. L'emigració cap a la plana ha estat una constant i que en alguns moments han estat en forma d'allau. Aquest és el cas del repoblament de la Catalunya Nova al S-XII, l'immigració de francesos al S-XVI i XVII i les immigracions motivades per les transformacions econòmiques produïdes en els S-XVIII-XIX i XX. Com a conseqüència d aquest moviments migratoris interns la distribució de la població en el territori no és homogènia. La màxima concentració de població es dóna en les comarques més properes a la costa a on podem trobar dues grans zones. Una és la formada per les comarques que envolten el Barcelonès i que conformen l'àrea d'influència metropolitana, i l'altra és la que està al voltant de Tarragona. La concentració demogràfica en aquestes àrees ha provocat un buidament de les comarques interiors. Les comarques més dinàmiques, es a dir, les que tenen els increments més grans respecte a la població inicial, són les que dediquen la seva activitat al sector terciari i algunes de l'àrea d'influència de Barcelona on s'estan descentralitzant les activitats industrials o estan passant de ser nuclis de segona residència a primera. D'altra banda, des del 1981, el Barcelonès està perden població. Així, una constant és l'existència d'una densitat humana superior al litoral que a l'interior i una població molt escassa a les comarques pirinenques. L'any 1900 hi havien 12 comarques amb una densitat superior a la mitjana de Catalunya, que llavors era de 61.5 habit./km 2. El 1996 el nombre de comarques que superen la mitjana de Catalunya que és de habitants per km 2 és només de 9 comarques (Baix Camp, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.). D'aquestes comarques 6 tenen una densitat de 500 o més habitants/km Dinàmica actual de les variables demogràfiques a Catalunya. L'estancament de la població actual catalana, iniciat a finals de la dècada dels 70, està lligat bàsicament al baix creixement vegetatiu de la seva població. Però com hem dit, actualment s està donant una tendència suau de creixement de la població que està molt relacionada amb l'increment migratori i amb les elevades taxes de natalitat de la població immigrada. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 4 de 10 4
5 Ja hem vist que les variables demogràfiques que incideixen en el creixement de la població són la natalitat, la mortalitat, l emigració i la immigració. Des del finals del boom demogràfic aquestes variables han canviat molt. La natalitat catalana va tenir les taxes més elevades ( al voltant del 20%o) entre els anys A partir d'aquests anys s'inicià una disminució progressiva de naixements fins arribar a taxes extremadament baixes el 1995 amb un 8.8% o. Les causes d'aquesta caiguda tenen relació amb el descens de la nupcialitat, el retard de l'edat de matrimoni, la reducció de la fecunditat, i el retard de l'edat del primer fill (el 1975 l'edat mitjana de maternitat era de 28 anys i ara és de 31 anys). Tots aquests canvis tenen causes molt complexes però entre d altres es pot dir que tenen relació amb el descens de la immigració a partir de 1975, amb la inseguretat generada per la crisi econòmica i per l'adopció de noves pautes culturals i canvis de rols dins la família. A partir del 1995 sembla que s'està donant una tendència a la recuperació amb una taxa del %o l'any Taxes de natalitat de Catalunya (% 0 ). Mitjanes de cada període La mortalitat del conjunt de la població no ha parat de baixar des de començaments de segle llevat de la epidèmia de grip de 1918 i de la guerra civil de Malgrat s'hauria de diferenciar entre la mortalitat infantil i la mortalitat de la població vella, les taxes generals de mortalitat més baixes és van donar entre 1970 i A partir de 1975 ( amb un 7.9%o)es va donar un progressiu increment d'una banda pel descens de la natalitat i d'altre per l'envelliment de la població, fins arribar a unes taxes que estan al voltant del 9.00%o de l any Taxes de mortalitat de Catalunya (% 0 ). Mitjanes de cada període El creixement natural de la població catalana ha anat baixant des del Així ha passat d un creixement natural del 8.9(% 0 ) entre a un 0.6 del període Algunes zones de Catalunya, àrea de Lleida, àrea de Tortosa i Barcelona ciutat, han tingut un creixement natural negatiu des del període Moviment migratori a Catalunya. Durant les dècades dels anys 50 i 60 es va donar un increment molt gran de població immigrant, atrets pel desenvolupament industrial. Grans contingents de persones vingudes de les comarques més rurals de Catalunya i d'altres zones de l'estat espanyol (Extremadura, Andalusia, Castella - La Manxa, i Galícia entre d'altres) van arribar a les zones metropolitanes especialment a la de Barcelona (comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental). La crisi dels anys 70 i vuitanta va produir un alentiment de la immigració que va passar de les persones de a les Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 5 de 10 5
6 persones entre Posteriorment entre el saldo migratori va ser negatiu, es a dir van marxar de Catalunya més que van venir. Actualment el saldo migratori respecte a la resta de l'estat continua essent negatiu (-0.3%o) encara que molt proper al creixement 0. La immigració externa, procedent de fora de l'estat espanyol durant l'últim quinquenni tendeix a créixer de forma significativa (el 1995 van venir 4975 persones i el 2000 van venir 30543).. Així si tenim present la migració externa i interna tenim que el saldo migratori de Catalunya ha passat de les persones de més en el període a les de més del període Es pot comprovar que la ciutat de Barcelona ha tingut un creixement migratori negatiu des de 1976 fins 1996; és a dir en aquest període marxaven de la ciutat més persones de les que s establien. Entre el creixement migratori ha estat positiu. Aquest increment, en el cas de Barcelona i en general a Catalunya ve donat fonamentalment pels immigrants procedents en gran part de l'àfrica i Amèrica. SALDO MIGRATORI (xifres absolutes i % 0 ) DE CATALUNYA D acord amb el Cens de població de 2001, la quantitat de residents de nacionalitat estrangera a Catalunya és de habitants i això suposa un 4.9% del total de la població resident a Catalunya ( el 1996 era del 1.6%). Els residents estrangers de països de l Àfrica han passat de a l any 2001, i el residents originaris de països d Amèrica del Sud han passat de a en els mateixos períodes. Els residents d Àsia i Oceania han passat de 8360 a persones. El resultat d'aquestes variables demogràfiques queden recollides de forma gràfica en la piràmide de població. Si observen la piràmide de població de 2001 es veu que el nombre de dones (51%) és superior al d'homes (49%) malgrat fins els anys la quantitat d'homes és superior. Es veu que és una població amb tendència a l'envelliment amb una reducció important i progressiva dels grups de 0 a 24 anys. Aquest fet es deu a la baixa de natalitat que es va produir a partir de No obstant, si mirem el grup de 0-4 anys es pot comprovar el petit increment de població respecte al 1996, que es fruit de la recuperació de la natalitat en els últims anys Els grups més nombrosos corresponen a les edats compreses entre 25 i 60 anys que recorden la gran onada immigratòria que també va coincidir amb una època de forta natalitat. Els grups de població majors de 65 anys són nombrosos (17.4%). Es pot comprovar que la població de més de 65 anys superen els menors de 15 anys. Aquest fet es va donar per primera vegada a la població de La tendència és que el col lectiu de les persones velles augmenti amb l'increment de les necessitats específiques d'aquest grup. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 6 de 10 6
7 4. Sectors d activitat de la població ocupada. Segons les dades de l Enquesta de Població Activa, Catalunya compta amb una força de treball de persones de les que el 58%són homes i el 42% dones. Aquesta xifra ha augmentat respecte a 1996 per la immigració i per l increment de participació de la població femenina de més de 16 anys. A Catalunya s ha donat durant aquest segle un procés de disminució de la població dedicada al sector primari. Això no vol dir que l agricultura hagi tingut un retrocés a nivell productiu doncs la producció ha augmentat encara que la població activa del sector agrícola és molt més reduït que a començament de segle. Actualment la població ocupada en aquest sector representa el 2.7% de la població ocupada total. El sector secundari va tenir una baixada a partir de 1982 amb la crisi econòmica però durant els anys amb la progressiva sortida de la crisi torna a incrementar-se. Al 2001 la població ocupada del sector secundari ( treballadors de la indústria i de la construcció) és el 38.8%. Però el que és més manifest, com a país desenvolupat, és la pèrdua de població activa d aquest sector en benefici del sector de serveis (sector terciari) que és qui guanya més població. Actualment la població ocupada d aquest sector representa el 58.4% del total de la població ocupada. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 7 de 10 7
8 Activitats d avaluació continua 1. Relaciona amb fletxes. Les primeres dades documentades sobre la població de Catalunya a la baixa Edat Mitjana Fins el S-XVI es dona una pèrdua de població A partir del S-XVI però sobre tot a partir del S- XVIII es recupera el creixement de la població. Durant el S-XIX la població va tenir un creixement important. Es considerat com el primer cens modern i va comptabilitzar a Catalunya Durant el S-XX la població de Catalunya s ha multiplicat per 3 (aproximadament de 2 a 6 milions) Amb diferents fases: ; de ; de ; de 1975 fins l actualitat Per efectes de la Revolució Industrial i de les innovacions agrícoles i tecnològiques Fogatges Com a conseqüència de la fam i de les epidèmies Disminució dels efectes de les epidemies i pel desenvolupament agrícola i comercial Cens de A quin període d anys es va donar un gran increment de població a Catalunya que va passar de tenir 3.2 a 5.6 milions?. 3. Digues si és veritat (V) o falç (F) Entre el creixement de població catalana es va frenar a causa de la Guerra Civil de (...) Entre la població de Catalunya va augmentar un 75%. (...) A partir de 1975 (o finals dels 70) es caracteritza per una refrenada del creixement degut a l aturada de les onades migratòries i pel descens de les taxes de natalitat. (...) Durant els primers anys del S-XXI s està donant una petita recuperació de la població especialment per l augment de la immigració exterior i de les taxes de natalitat d aquesta població. (...) 4. Aquest text te un error en el seu contingut. Indica l error i fes la correcció. Una característica mantinguda històricament a Catalunya és la major concentració de població al litoral que a l interior. Així, actualment la màxima Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 8 de 10 8
9 concentració de població es dóna en les comarques més properes a la costa, com les comarques que envolten Lleida i el Barcelonès. Aquestes dades corresponen a variables demogràfiques. Posa el títol a cada quadre Quadre 1. TITOL: Quadre 2. TITOL: Digues a quin dels dos quadres es refereix aquest text: Les causes d'aquesta caiguda tenen relació amb el descens de la nupcialitat, el retard de l'edat de matrimoni, la reducció de la fecunditat, i el retard de l'edat del primer fill i tot això originat entre d altres factors per la inseguretat generada per la crisi econòmica i per l'adopció de noves pautes culturals i canvis de rols dins la família.. (Quadre...) Amb les dades dels dos quadres digues si el creixement vegetatiu entre 1976 i el 2001 ha disminuït o crescut. Digues quins són els períodes del moviment migratori a Catalunya més diferenciats durant el S-XX. Observa aquestes dades sobre el saldo migratori i digues quines de les següents afirmacions és falsa: Per efecte de la crisi econòmica, entre el saldo migratori va ser negatiu, es a dir van marxar de Catalunya més dels que van venir. El saldo migratori més gran s ha donat entre , sobre tot per l impacte dels immigrants de fora de l Estat. Observa la piràmide de població de Catalunya de 2001 i digues: Quin és el grup de població més nombrós? A partir de quin grup d edat són més nombroses les dones que els homes? Què indica el petit augment del braç de la població de 0-4 anys? Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 9 de 10 9
10 Quines creus que són les causes que el grup de població entre 0-20 anys sigui tant reduït?. El pots relacionar amb alguna de les taules de dades estadístiques de la pregunta 5.? Omple aquest quadre sobre els sectors d activitat de la població ocupada Sector Sector terciari (serveis) % de població ocupada Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 10 de 10 10
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesInforme de població al Vallès Occidental. 2015
Data d edició: Abril 2016 Informe de població al Vallès Occidental. L informe presenta les dades de la població resident a la comarca i els seus municipis a 1 de gener de. Aquestes dades provenen del padró
Más detallesLA POBLACIÓ DE CATALUNYA
LA POBLACIÓ DE CATALUNYA 1. Què és la població d un territori? 2. Què és el creixement natural? 3. Què és el creixement migratori? 4. Què són les migracions? 5. Com poden ser les migracions? 6. Quina diferència
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesEl transport públic guanya quota al cotxe privat
Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,
Más detallesTEMA 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA
TEMA 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA 1.CREIXEMENT I DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA POBLACIÓ 1.1 El creixement demogràfic recent L Estat espanyol sempre ha disposat de recursos demogràfics escassos. L'increment mitjà
Más detallesCreixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya
III. PIB I RENDA El creixement econòmic comparat En el període 1996-02, l economia del Maresme ha crescut a un ritme del anual de mitjana, que s inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l
Más detallesIncidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012
Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesBARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detallesLa nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011
28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se
Más detallesEstadística de la Població de Barcelona
Estadística de la Població de Barcelona Lectura del Padró Municipal d Habitants 01/01/2016 Resum de resultats » 01. PRESENTACIÓ El de l Ajuntament de Barcelona presenta les dades oficials i l anàlisi estadística
Más detallesXERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra
XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i
Más detallesLes funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)
1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Más detallesL exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales
L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales Fermín Ciaurriz Frederic Guerrero-Solé Mercè Oliva Reinald Besalú Observatori de la Producció Audiovisual INTRODUCCIÓ El 2007 va ser un any
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesCatalunya superarà la crisi l any 2016 en termes de PIB i el 2021 en termes d ocupació
La 5 edició de la Memòria Econòmica de Catalunya, patrocinada per Banco Santander, consolida aquesta publicació de referència com la més antiga de Catalunya Catalunya superarà la crisi l any 216 en termes
Más detallesInforme sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detallesEs important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.
1 CÀLCUL VECTORIAL Abans de començar a parlar de vectors i ficar-nos plenament en el seu estudi, hem de saber distingir els dos tipus de magnituds que defineixen la física: 1. Magnituds escalars: magnituds
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesEstudi d opinió de la ciutadania. Baròmetre: la percepció del turisme a Barcelona
Estudi d opinió de la ciutadania Baròmetre: la percepció del turisme a Barcelona Síntesi >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Más detallesInforme: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL
Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesInfants i famílies a Barcelona
Infants i famílies a Barcelona Els infants i les seves mares: una visió sociodemogràfica Les famílies dels infants i adolescents. On viuen? Com són les seves famílies? Educació Salut i estils de vida Vulnerabilitat
Más detallesLa salut a Barcelona 2010
La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:
Más detallesPERE A. SALVÀ TOMÀS UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS CICLE DE CONFERÈNCIES 30 ANYS D INESE PALMA,18 de novembre 2010
PERE A. SALVÀ TOMÀS UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS CICLE DE CONFERÈNCIES 30 ANYS D INESE PALMA,18 de novembre 2010 QUANS SOM? Les Illes Balears registraren segons el Padró de Població del 1 de gener
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detalles2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis.
Dossier de laboratori 2n ESO INS Terra Alta Pràctica: CONEGUEM LES ROQUES 1. Com ja saps les roques estan classificades en sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Explica breument com s han format
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesSITUACIÓ LABORAL DE LES INDÚSTRIES TÈXTILS AL MARESME
Informació anual SITUACIÓ LABORAL DE LES INDÚSTRIES TÈXTILS AL MARESME Anualitat 2015 Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Abril 2016 PRESENTACIÓ En aquest document analitzem l evolució de
Más detallesCol legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA
Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals
Más detalles11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA
11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA Present i futur de la previsió social. L actuari en el desenvolupament de la previsió social complementaria. Francesc Durán President Grup de Treball sobre
Más detallesRemodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)
Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detalles- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT
Más detallesAnàlisis de l increment del nombre de morts a Catalunya per accident de trànsit el 2015
Anàlisis de l increment del nombre de morts a Catalunya per accident de trànsit el 2015 El 2015 han mort 172 persones a les carreteres de Catalunya, un 22,8% més que al 2014. Catalunya s allunya de l objectiu
Más detallescompetència matemàtica
avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un
Más detallesGUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR
GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesSERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES
SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES. Les funcions i tasques a desenvolupar s articulen dintre de les pròpies atribuïdes a l EAIA en el seu Decret de creació 338/1986 de 18 de novembre (DOGC
Más detallesPoc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però
PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesObsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.
Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és
Más detallesLa volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?
I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Pregunta 1ª-3 punts; pregunta 2ª-2 punts; pregunta 3ª-2 punts; pregunta 4ª-3 punts Pregunta 1ª-3 puntos; pregunta 2ª-2 puntos; pregunta 3ª-2 puntos; pregunta 4ª-3 puntos EJERCICIO 1 1. Elabore un mapa
Más detallesBreu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades
Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detalles1 Com es representa el territori?
Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents
Más detallesTipus de Currículum Vitae
El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista
Más detallesTEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT
TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt
Más detallesFORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo
FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència
Más detallesLa ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016
Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Más detallesVALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.
VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. Existeix una massa patrimonial a l actiu que s anomena Existències. Compren el valor de les mercaderies (i altres bens) que
Más detallesResumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detallesRECERCA EN OLI D OLIVA
Parc Mediterrani de la Tecnologia Edifici ESAB C/ Esteve Terrades, 8 08860 Castelldefels RECERCA EN OLI D OLIVA Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari () CONSTANTÍ, dimarts 29 d
Más detallesTasca 2: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS
TEMA 7: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS Tasca 2: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS Sóller a finals del segle XIX. Gravat de l Arxiduc Lluís Salvador d Àustria La població a les Illes Balears és de 1,100.503
Más detallesReflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya
Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Ferran Ferrer 9 gener 2008 IV edició de Tribuna edu21 Esquema Consideracions prèvies Reflexions sobre l educacil educació a Catalunya Propostes
Más detalleswww.valls.cat Troba'ns a VisitaValls
www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una
Más detallesTEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS
TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS Què són els jocs i esports alternatius? Tenen les següents característiques: Tenen un caràcter lúdic o recreatiu. Tenen regles simples. S'usen materials no convencionals.
Más detallesTASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN
TEMA 1 : LA POBLACIÓ MUNDIAL TASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A LA TERRA Actualment es calcula que som uns 7.000.000.000 d'habitants sobre la Terra. Però la població
Más detallesEL SORGO FARRATGER COM A CONREU ENERGÈTIC
titulo de la presentacion EL SORGO FARRATGER COM A CONREU ENERGÈTIC Annabel Salvadó, Laura Rovira i Joan Serra ACTUACIONS 1- Avaluació de varietats de sorgo farratger per la producció de biomassa amb fins
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA. 2007-2013 Introducció En el darrer informe sobre l Evolució de les desigualtats socials a Catalunya
Más detallesOBRA DEL MES: GALATEA DE LES ESFERES (1952)
OBRA DEL MES: GALATEA DE LES ESFERES (1952) A partir dels anys quaranta i cinquanta, Dalí manifesta una curiositat cada cop més gran per alguns descobriments recents de la ciència, especialment pels relacionats
Más detallesActivitat Cost Energètic
Part 1. Article cost energètic. Contesta les preguntes següents: 1. Què hem de tenir en compte per saber què paguem per un PC? Para poder saber cuánto pagamos por un PC necesitamos saber dos cosas: cuánto
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detallesA.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT
A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT PLA DE MILLORA URBANA PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte
Más detallesEstadística Demogràfica. La població estrangera 2004
Estadística Demogràfica La població estrangera 2004 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Generalitat de Catalunya Via Laietana, 58 08003 Barcelona http://www.idescat.net 1a. edició:
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de
Más detallesLa indústria en l activitat econòmica del Baix Llobregat
NOTES INFORMATIVES desembre de 212 La indústria en l activitat econòmica del Baix Llobregat La indústria ha tingut en el Baix Llobregat un dels principals pols dinàmics del sector en el conjunt de Catalunya.
Más detallesPREGUNTES TIPUS TEST ( 25% de penalització per cada quatre respostes errònies ) [ ]
29 de febrer de 2008 PREGUNTES TIPUS TEST ( 25% de penalització per cada quatre respostes errònies ) [ ] 1) Quins dels següents elements creus que augmentaran la productivitat del factor treball? a. L
Más detallesPROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS
PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut
Más detallesCarreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012
Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no
Más detallesCONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.
CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. 1. Les fases de en l avaluació de les activitats i les infraestructures D acord amb les instruccions
Más detallesTEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES
TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES
Más detallesPLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET
PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d
Más detallesPENJAR FOTOS A INTERNET PICASA
PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa
Más detallesRESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS
RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,
Más detalles3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES
r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ
Más detallesL ús eficient de l energia a la llar
L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar Introducció Eficiència energètica a la llar Calefacció Aigua calenta sanitària Electrodomèstics Il luminació Eficiència energètica
Más detallesTallers de. dels nens
Tallers de coneixement i desenvolupament dels nens de 3 a 6 anys 2014-15 TALLERS DE CONEIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DELS NENS DE 3 A 6 ANYS Els Tallers de coneixement i desenvolupament dels nens de 3 a 6
Más detallesUniversitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi
Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i
Más detallesUNITAT 3. Forces i les lleis de Newton
Generalitat de Catalunya Departament d educació i universitats IES FLIX DEPARTAMENT DE CIÈNCIES BLOC 2_ Objectius 1ER BAT. 1. OBJECTIUS UNITAT 3. Forces i les lleis de Newton Comprendre el concepte de
Más detallesPolígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».
Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.
Más detalles