Presentació del nou equip i línies d actuació del Departament de Cultura. 2 de febrer de 2011

Transcripción

1 Presentació del nou equip i línies d actuació del Departament de Cultura 2 de febrer de 2011

2 Nou equip del Departament Conseller Ferran Mascarell Secretaria General Xavier Solà ICIC Fèlix Riera DG Política Lingüística Yvonne Griley DG Patrimoni Cultural Joan Pluma CPCPTC Lluís Puig DG Cooperació Cultural Norbert Tomàs Direcció de Serveis Pepa Moya Ramon Llull (Generalitat de Catalunya i Govern de les Illes Balears) Vicenç Villatoro

3 Secretaria General de Cultura Francesc Xavier Solà i Cabanes És advocat i músic. Ha exercit d advocat especialista en drets de la propietat intel lectual i ha estat treballant d advocat per a l SGAE. També ha impartit classes sobre drets d autor en diversos Màsters i Postgraus. Ha dirigit els serveis jurídics ( ) de l Associació Catalana de Municipis i Comarques i ha impartit classes en Màster de Dret Local. En l àmbit polític, ha estat Regidor de Joventut i de Cultura de Vic ( ), vicepresident primer del Consell Comarcal d Osona i des del 2007 ocupava el càrrec de Primer Tinent d Alcalde de Vic i regidor d Urbanisme i de Cultura. Anteriorment havia estat president de la Sectorial de Cultura de CDC i de CiU ( ). Ha format part de diverses entitats culturals. Així, ha estat president de la Fundació d Estudis Musicals de Vic; membre de la Fundació l Atlàntida, de la Fundació Universitat de Vic; de la Fundació Festival de Cantonigròs i del Consell d Administració d Eumo Editorial i d Eumo Gràfic. També ha estat vicepresident Primer de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i del Consorci Tranversal. Ha participat en la redacció i esmenes de diversa normativa catalana, com a jurista especialitzat en món local. És membre de la Comissió Territorial d Urbanisme de la Catalunya Central i havia estat membre de la Comissió d Urbanisme de Catalunya, així com director de la Fundació Privada d Habitatge Públic de Catalunya. És autor del manual Sóc Regidor, i ara què? i ha participat en diverses publicacions col lectives: Polítiques locals de Cultura (Diputació de Barcelona 1998), La Gestión Cultural en los Municipios (FEMP2002) i Cultura i Municipi (2005). Ha estat professor de l Escola de Música i Conservatori de Vic i membre, des de la seva fundació, del patronat de la Fundació de l Escola Superior de Música de Catalunya. Ha participat com a intèrpret en més de 20 enregistraments musicals.

4 Institut Català de les Indústries Culturals Fèlix Riera i Prado Cursa els seus estudis a l Institut de RTVE, en l especialitat de producció. Ha desenvolupat la seva activitat professional en els sectors televisiu, cinematogràfic i editorial. Compta amb una llarga trajectòria com a productor en l àmbit audiovisual, de la qual destaquen en cinema les produccions Tot Verí, dirigida per Xavier Ribera, i El Far, dirigida per Manel Balaguer. En televisió, ha produït la sèries Nova Ficció (TVC), Cròniques de la veritat oculta (TVC), Homenots (TVE i TVC), Être Dieu (TVE), Mediterrània (TVC). En l actualitat participa com assessor de continguts de la productora Optima TV, de la qual és soci fundador. En els darrers anys ha estat conseller del Consell de l Audiovisual de Catalunya i responsable del projecte IQUA de seguretat a Internet, així com membre fundador i actualment vocal del Col legi de l Audiovisual de Catalunya i fundador de l Associació Barcelona Audiovisual. Els anys va ser vicepresident de la Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles (FAPAE). En el camp editorial, ha estat fins a l actualitat director editorial de Grup 62 i entre els anys 2004 i 2006 va ser director editorial de l Esfera dels Llibres. És membre fundador del diari digital elsingulardigital.cat. Ha impartit docència a la Universitat Pompeu Fabra des de 1994 fins l any 2008 com a professor associat a la facultat de Comunicació Audiovisual i en l actualitat participa en el Màster de Cine de la Universitat Ramon Llull, i el màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. És també membre fundador del Cercle de Cultura i va ser membre de la comissió Consultiva del Congrés Internacional d Economia i Cultura impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona l any 2009.

5 Direcció General de Política Lingüística Yvonne Griley i Martínez Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (UB), Suficiència investigadora en Lingüística General pel Departament de Romàniques de la UB, màster en Lingüística Aplicada pel Departament de Llengua Catalana de la UB i màster en Funció Gerencial a les Administracions Públiques d ESADE. Fins ara ha treballat a la Direcció General d Afers Religiosos com a responsable de coordinació i suport a la gestió. Ha estat subdirectora general de Política Lingüística de 1996 a 2004; vicepresidenta de la subcomissió de Cultura de l Assemblea de les Regions d Europa (ARE) fins al juliol de 2004; membre fins al 2004 del consell d administració del Consorci de Terminologia de Catalunya (TERMCAT); membre i vicepresidenta del consell d administració del Consorci per a la Normalització Lingüística i secretària del Consell Social de la Llengua Catalana. També ha estat impulsora i organitzadora del programa Voluntaris per la Llengua. Professora de llengua i literatura catalanes per a l accés a la universitat a més grans de 25 anys i dels cursos oficials de llengua catalana de l Escola d Administració Pública de Catalunya. Ha estat directora de la Revista Llengua i Ús des de 1996 fins al primer quatrimestre del 2004, i col laboradora habitual de diverses revistes especialitzades, com ara la Revista de Llengua i Dret de l EAPC, la revista Cultura, de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i la revista Llengua i Administració, on ha publicat diversos articles. Militant de CDC des del Consellera Nacional, membre de la Sectorial de Cultura i de la Sectorial d Igualtat i Drets Socials. Ha format part del Secretariat Permanent de la Sectorial de Cultura, dins la qual ha coordinat els temes de política i normalització lingüística. També és membre del Comitè Local de Sant Fost de Campsentelles.

6 Direcció General del Patrimoni Cultural Joan Pluma i Vilanova Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Història Contemporània, i Màster en Direcció d Empreses a la UdG. Des de 2003 i fins a l actualitat ha estat Tinent d Alcalde d Urbanisme i portaveu del grup municipal socialista a l Ajuntament de Girona. Vicepresident de la Diputació de Girona. Ponent de l Àrea de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies. Portaveu del grup socialista a la Diputació de Girona. Diputat des de juny de 2006 fins a l'actualitat. Entre 1991 i 2003 va ser regidor delegat de l Àrea de Cultura i Educació de l'ajuntament de Girona. Vicepresident de la Comissió de Cultura de la Federació de Municipis de Catalunya ( ). Entre juliol de 2000 i juliol de 2003, director de Programes de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació. Membre de l equip redactor del Llibre Blanc de la Cultura Catalana (1999) i autor d articles als llibres Cultura y Corporaciones Locales (1993) i Cultura i Municipi. Polítiques culturals municipals a Catalunya (2007), Ciudades creativas. Vol 1 Cultura, territorio, economía y ciudad (2009). Ha participat com a docent en algunes edicions de diferents programes formatius: mòdul sobre Polítiques Municipals de Patrimoni Cultural dins el Títol d Especialització Professional sobre Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, al Màster sobre Gestió Cultural de l IDEC de la Universitat Pompeu Fabra i en el postgrau sobre Mediació de Conflictes de la UdG. Ha participat en projectes europeus com Itineraris de cultura i ocupació. El rol del tercer sistema en l estratègia europea (Projecte Arciweb UE, 2001), Cultural heritage operations for de the regeneration of urban sites (URBACT UE, 2003) i Prospecció geofísica, recerca i excavació selectiva del subsòl (Article 10. Feder: accions innovadores, 1999). Assessor Tècnic de Coordinació de l Àrea d'afers Socials i Joventut de l'ajuntament de Barcelona ( ).

7 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Lluís Puig i Gordi Té estudis musicals, de dansa, de producció audiovisual i d Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic des del Des de 2001 dirigeix l empresa Vesc (Vèrtex Empresarial de Serveis Culturals SL) dedicada a la cançó, la música i la dansa catalana d arrel tradicional i per extensió de tota la Mediterrània. També ha estat director de la Fira Mediterrània de Manresa ( ) i prèviament havia ocupat el càrrec de cap de l'àrea de Recursos del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ha estat sardanista (Minyons d en Serrat, Asert), dansaire i director de diversos esbarts (Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal, Rubí). Músic del grup folk Ministrils del Raval i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques, com ara Carnavalis, Treure Ball, Ball d en Serrallonga, Atreu o el Grup d'estudis sobre la Festa Major de Terrassa. Ha endegat i dirigit el projecte Casa de la Música de Terrassa (junt amb Salt, Mataró, l Hospitalet de Llobregat i Manresa) i forma part de les taules sectorials d Indústries Culturals i de Música pel Pacte Cívic per a la Cultura de Terrassa. Ha publicat diversos llibres centrats en la cultura tradicional: Terregada, apunts sobre folklore de Terrassa; Crònica i Calendari de Dansa Tradicional; Danses de la Terra de la Biblioteca Joan Amades, Calendari de danses tradicionals catalanes, Les festes a Catalunya. A més, ha produït diversos CD i DVD. És Premi Nacional de Dansa (1984).

8 Direcció General de Cooperació Cultural Norbert Tomàs i Bilbeny Té estudis d Història de l Art, Belles Arts i musicals. La seva formació artística el vincula al món cultural i associatiu del país. Al llarg de més de 30 anys d experiència associativa ha realitzat tota mena de tasques de gestió i direcció. Ha estat membre organitzador de nombrosíssimes activitats culturals arreu de la geografia catalana, espanyola i de l estranger. Ha estat membre fundador i secretari del Consell Català de la Música ( ) i membre de la Plataforma per a la creació del Consell de les Arts de Catalunya ( ). També ha presidit l Associació de Fotògrafs Professionals d Espanya ( ) i ha estat membre del Comitè Organitzador de Sonimagfoto ( ). Ha format part dels equips directius de diferents entitats culturals: Joventuts Musicals de Barcelona; Associació Amics de la Música de Barcelona, Joventuts Musicals de Catalunya; Associació Orquestra de Cambra Catalana; Consell de la Joventut de Barcelona; Cercle Artístic de Sant Lluc; Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya. Es professionalitza com a fotògraf i realitza reportatges fotogràfics en l àmbit de la música i la cultura. L any 1996 inaugura el seu estudi-plató, treballant principalment per editorials, immobiliàries, industrials i clients directes de l àmbit de la música i les belles arts. Al seu estudi han treballat prestigiosos fotògrafs i productores, rodant-se spots i videoclips de reconeguts músics i models. Paral lelament realitza exposicions de pintura, fotografia i performance. Les seves obres han estat publicades per diverses editorials i mitjans. Recentment ha editat el llibre documental i d obra personal Escenografies de l oblit. Darrerament s ha incorporat al Secretariat de Cultura de CDC per tal d elaborar un projecte polític de cultura.

9 Direcció de Serveis Pepa Moya i González Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i procuradora de Tribunals. Postgrau de Desenvolupament Directiu, Lideratge i Innovació als serveis públics ESADE. Ha estat cap del Servei de Suport Jurídic de la Direcció General d Atenció a la Infància i Adolescència; subdirectora general de Recursos Humans i Organització de la Direcció de Serveis del Departament de Cultura i subdirectora general i d Administració i Gestió de la Direcció General del Patrimoni Cultural. També a Cultura va ser nomenada cap del Servei de la Secretaria Administrativa de la Subdirecció General d Administració de la Secretaria General. Al Departament d Ensenyament, ha estat cap del Servei Normatiu i d Assessorament Jurídic de la Subdirecció General d Assessoria Jurídica de la Secretaria General i també cap de la Secció de Programació de Professorat d Ensenyaments Secundaris i de Règim Especial de la Direcció General de Recursos Humans. També ha exercit d advocada a Catalana de Gas i Electricitat S.A, avui, Gas Natural, i a Promotora Mediterránea S.A. Actualment, treballava al Servei d Ocupació de Catalunya.

10 Institut Ramon Llull (Generalitat de Catalunya i Govern de les Illes Balears) Vicenç Villatoro i Lamolla Escriptor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació. Va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ( ) i director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya ( ). Entre els anys 1999 i 2002, va ser diputat al Parlament de Catalunya per CiU. Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, Avui i TV3. A El Correo Catalán va ser cap de la secció de Cultura i espectacles. Va ser director de l Avui entre 1993 i Ha estat cap de la secció de Cultura de TV3, director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3 i presentador del programa Millenium i De llibres. És membre del Consell d administració de BarcelonaTV. També en el món del periodisme, ha col laborat com a articulista en diversos mitjans (Avui, El Periódico, El País, El temps, Catalunya Ràdio i Com Ràdio, entre d altres) i ha estat professor de Gèneres d Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de l UAB. Com a escriptor ha publicat una dotzena de novel les, entre les quals Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, etc. L any 2004 va guanyar el premi Carlemany amb la novel la La derrota de l àngel i el 2010 el Ramon Llull amb Tenim un nom. Ha publicat llibres de poesia, memorialístics, de divulgació i d assaig polític. Entre d altres ocupacions en l'àmbit cultural, també ha estat director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2000 i el 2002 i comissari de les exposicions Escolta, Espanya, Catalunya, tierra de acogida i Veus.

11 Línies d actuació 1. Reordenació de l administració cultural pública Simplificació d estructures Adaptació a les necessitats dels ciutadans Eficiència (Aquests tres criteris s aplicaran, per exemple, en la creació de la Finestreta única de subvencions, que ha de simplificar els processos de subvenció actuals per fer-los més eficients i respondre a les necessitats del sector)

12 Línies d actuació 2. Desplegament d un Acord per la Cultura Pacte entre administracions Marc d entesa entre sector públic i sector privat Cinema Audiovisual Teatre Dansa Circ Llibre Arts visuals Música Arquitectura Cultura digital Patrimoni Cooperació per a la internacionalització Plantejament estratègic dels objectius i les línies d actuació a un, quatre i deu anys Projecte compartit

13 Línies d actuació 3. Ampliació del concepte de cultura Creativitat: Talent i iniciativa creativa de la societat civil. Progrés. Invertir en cultura és invertir en progrés. Quant més culte és un país, més capacitat té per encarar un futur de progrés econòmic. Comunitat. La cultura, i la llengua catalana com a part central de la nostra cultura, són elements constitutius de la consciència de pertànyer a una comunitat Identitat. La cultura té la capacitat de transformar la vivència personal en una vivència més àmplia i col lectiva. És el nostre patrimoni cultural, material i immaterial, el que fa sòlida la nostra identitat. Centralitat social de la cultura.

14 Presentació del nou equip i línies d actuació del Departament de Cultura 2 de febrer de 2011