DECRET D HABITABILITAT

Transcripción

1 DECRET D HABITABILITAT

2 DECRET D HABITABILITAT. 1.- Introducció A- El decret aborda el valor d ús de l habitatge. - Planteja les prestacions de l habitatge (espais i dotacions) i eludeix repetir altres normatives (CTE, etc) - No diferencia el habitatge públic / privat. Ni el règim d accés (compra o lloguer) - Aquí tractarem de l habitatge de nova construcció, malgrat que el decret s estén a altres situacions. - L àmbit: Catalunya B.- El decret / Llei dret a l habitatge - Recull el mandat de la Llei del Dret al Habitatge aprovada per la Generalitat. - Llei que garanteix la disponibilitat social del parc d habitatges protegits durant tota la vida útil dels edificis residencials. Manteniment del valor d ús de l habitatge protegit durant el major temps possible. (La Wonninget. 1901). Antídot davant la política assistencialista. - Decret ha estat promogut per la Direcció General de Qualitat de l Edificació i Rehabilitació de l Habitatge. C- El procés participatiu. - Enquesta a 600 usuaris d habitatges de promoció pública - Empreses de promoció pública d habitatge: INCASOL; P.M.H.B; IMPSOL, VIMUSA, REGESA,, etc. - Empreses constructores i promotores privades; cooperatives d habitatges; col legis professionals i diferents arquitectes i col lectius professionals.

3 DECRET D HABITABILITAT. 2.- Objectius particulars OBJECTIUS PARTICULARS. a) La superfície de l habitatge entesa com una qüestió de prestacions. - La superfície es el principal responsable de la satisfacció/ insatisfacció dels usuaris. - El miratge del disseny arquitectònic. - El preu de l habitatge / superfície. El preu es fixa atenent la màxima capacitat d endeutament. - La normativa no fixa la superfície mínima dels habitatges, si no les prestacions. (excepte l habitatge per a dues persones). Superfície varia segons la parcel.la / agrupacions. b) Sostenibilitat i tipologies. - L aprofitament de les condicions naturals del clima vers la tipologia. c) L accessibilitat. d) Flexibilitat/ adaptabilitat. Habitatge perfectible. La desjerarquizació de l habitatge e) Espai comú vers espai individual. f) Les dotacions

4 DECRET D HABITABILITAT. 3.- Normativa cost. ESCALES. El decret treu l obligació de l escala a façana. Article El nombre, dimensions, ventilació i característiques de les escales s ha de correspondre amb la regulació específica de seguretat en cas d incendis i seguretat d utilització que determina la normativa vigent.

5 DECRET D HABITABILITAT. 4.- Normativa- cost Article Compartimentació. La compartimentació de l habitatge podrà ser concebuda amb criteris de flexibilitat ( perfectibilitat ), sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació de caràcter fix consistent en l equip de cuina i les cambres higièniques ; els elements que tinguin una funció estructural o siguin elements comuns a l edifici, i els que conformin el tancament amb l exterior. CAMBRES HIGIÈNIQUES - El decret flexibilitza l agrupació de les peces sanitàries i fixa les prestacions mínimes en el nombre d aquestes. Article Els aparells destinats a la higiene es situaran en les cambres higièniques i la seva agrupació es lliure.

6 DECRET D HABITABILITAT. 5.- Sostenibilitat i estalvi energètic - tipologies. SOSTENIBILITAT. ESTALVI ENERGÉTIC El principal criteri de sostenibilitat i d estalvi energètic ha de partir del mateix concepte tipològic. - Relació amb l exterior i de la consideració del control climàtic a partir de mitjans naturals. El decret recull dos aspectes: La ventilació transversal natural i els espais intermedis amb l exterior. Respecte a la ventilació transversal natural: Article 3.2.Sostenibilitat i estalvi energètic. 1.-Els habitatges han de ser concebuts atenent a l aprofitament de les condicions naturals del clima. En particular, disposaran d elements arquitectònics que, tenint en compte la relació interior - exterior, proporcionin una resposta sostenible als requeriments climàtics, i la seva concepció i compartimentació ha de garantir la ventilació transversal natural provocada per la disposició de les façanes i/o patis de ventilació. 2.- Resten exclosos: 2 a.- Planejament anterior 2b.- Sols urbans consolidats 2c.-< 50 m2 3.- Exclosos han de complir: Pati 1,80 diàmetre/ mitjans ventilació forçada mecànica/ natural

7 DECRET D HABITABILITAT 6.- Sostenibilitat i estalvi energètic -tipologies Respecte als espais intermedis amb l exterior. Facilitar els espais intermitjos, en especial aquells que tinguin en compte la relació interior exterior i proporcionin una resposta versàtil als requeriments climàtics. Incentiu : No comptabilitzin com a sostre construït la superfície que no superi el 15 % de la superfície útil interior, i seran aptes a efectes de la ventilació i il luminació de les peces habitables. Espais intermedis amb l exterior. Si els espais intermedis amb l exterior son tancats, han de disposar d una superfície vidrada no inferior al 60% de la seva superfície de façana. La superfície d'il luminació i ventilació no ha de ser inferior a la suma de las superfícies d'il luminació i ventilació de les estances que a ell s obrin. Nota : Respecte a la reducció a no comptabilitzar el sostre dels espais intermedis: Instrucció la conselleria d Urbanisme. Definició.

8 DECRET D HABITABILITAT 7.- Accessibilitat Extensió del Decret 135/1995, cara a universalitzar l ús de l habitatge. - Accessibilitat a tots els habitatges.. - Tots els habitatges practicables. Article 3.4.-Accessibilitat 1.a.- Cercle d 1,20 a la cuina. 1.b.- Cercle d 1,20 a la dotació mínima higiènica 1.c.- Porta d accés al habitatge i estances practicables de 0,80 m. 1.d.- Passadís 1 + 1,20 (Gir de portes) 1.e.- Habitatge de 1 habitació. Practicable. A partir de dues habitacions, dues practicables. Duplex ( habitatge amb nivells): Accés, cuina, dotació sanitària i una estança.

9 DECRET D HABITABILITAT. 8.- Flexibilitat FLEXIBILITAT /ADAPTABILITAT/ DESJERARQUITZACIÓ -Inicialment. Flexibilitat de l habitatge basada en la compartimentació ambigua i la polivalència d usos. Desjerarquització habitacions.

10 DECRET D HABITABILITAT. 9.- Flexibilitat FLEXIBILITAT vers PROJECTE. Article Compartimentació. 1.- La compartimentació de l habitatge serà lliure, amb la única limitació que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents. Article Espais d ús comú. El conjunt de l EMC es pot reduir fins a un 10% en la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment igual en la resta de les habitacions del propi habitatge. Article Habitacions Les habitacions poden reduir fins a un 10 % la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d habitacions del propi habitatge Diferenciació entre alçada mínima habitable i alçada mínima construïda Article Alçada mínima habitable L alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mínim de 2,50 m. Article Alçada mínima construïda Als edificis d obra nova l alçada lliure entre forjats ha de ser com a mínim de 2,70 m.

11 DECRET D HABITABILITAT 10.- Espais per l emmagatzematge La falta d espai per emmagatzemar provoca que sovint una de les habitacions es transformi en espai d emmagatzematge. Es proposa que la superfície a l emmagatzematge sigui una prestació obligatòria de l habitatge amb independència de les establertes per les habitacions.. La normativa preveu un ràtio de 0,50 m2 per persona destinat al emmagatzematge personal), i una dotació constant per habitatge de 0,70 m2. Article Espais per a l emmagatzematge. 4.- Els espais destinats a l emmagatzematge es poden situar fora de les habitacions, i les seves superfície es comptabilitzaran amb independència de les superfícies dels espais on s ubiquin.

12 DECRET D HABITABILITAT 11.- Espai col.lectiu i/o individual - La normativa pretén equilibrar la relació entre l espai col lectiu i/o individual potenciant el paper de les habitacions (incrementades per les superfícies d emmagatzematge ) i facilitant l articulació entre les peces d ús col lectiu. - Qualificar l espai de la cuina, potenciant l ús compartit amb el menjador, com a lloc de treball i trobada. Nº d habitacions EMC Habitacions Emmagatzematge 1 20 m2 (63%) 10 m2 1, = 1,70 m m2 (51%) 10 m m2 2, = 2,70 m m2 (46%) 10 m2 + 8 m2 + 8m2 3,00 + 0,70 = 3,70 m m2 (44%) 10 m2 + 8 m2 + 8 m2+8 m2 3,00 + 0,70 = 3,70 m2 S eliminen les habitacions individuals de 6 m2.( Mínim 8 m2, independentment del nombre de persones) EMC diàmetre >3,00 m ; habitació > 9 m2 diàmetre > 2,60 m; habitació < 9 m2 diàmetre > 2,00 m. Article Espais d ús comú. 6.- En el cas de que l espai de la cuina s integri a la zona de menjador (M) o de l estar- menjador (EM), la superfície vertical oberta que relacioni aquests espais no ha de ser inferior a 3,5 m2. Article Estenedor 2.-. No haurà d interferir en les llums directes de cap obertura necessària per la il.luminacio o ventilació exigides als espais d ús comú o habitacions.

13 DECRET D HABITABILITAT La qüestió de la roba/ espais comunitaris RENTAT / ASSECATGE DE LA ROBA. El rentat de roba (amb possibilitat d assecatge no natural), no ha de trobar el seu lloc natural dins de la cuina/ Relació amb l exterior. Assimilar aquesta funció integrada al nucli de cambres higièniques prop de les habitacions. Previsió d una cambra específica pel rentat de roba. La qüestió de l assecat de la roba :Oberta a solucions (patis finestra estenedor; col lectius, etc..) ESPAIS D ÚS COMUNITARI. La normativa pretén establir les mínimes dotacions col lectives a nivell de conjunt d habitatges i de cada escala dedicades a l ús veïnal i al manteniment de l edifici. A partir de vuit habitatges = 3 m2 + 0,20 m2 per habitatge.