MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE PONTÓS PAU 6. CARRER NOU T.M. DE PONTÓS

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE PONTÓS PAU 6. CARRER NOU T.M. DE PONTÓS"

Rocío Domínguez Henríquez
hace 6 años
Vistas:

1 MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE PONTÓS PAU 6. CARRER NOU T.M. DE PONTÓS PROMOTOR ARQUITECTE REDACTOR AJUNTAMENT DE PONTÓS JOSEP SALLO COLLELL DATA: ABRIL 2013

2 1 1.- MEMÒRIA

3 2 1.- ANTECEDENTS. Les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi de Pontós van ser aprovades definitivament per la Comissió d Urbanisme de Girona el 13 de novembre de Aquests terrenys, qualificats com a sòl no urbanitzable, donen façana a un carrer totalment urbanitzat, en el any 2000 com a conseqüència del desenvolupament de l unitat d actuació UA 4. 2 OBJECTE. L objecte de la present modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament es el següent: - Definir un nou Polígon d actuació urbanística PAU 6. Carrer Nou. - Per la necessitat de dotar al Municipi d habitatge de protecció oficial i d obtenir una oferta real de mercat. - Per poder obtenir la cessió de 6 metres mes per tal de poder ampliar el carrer ja executat, avui te 10 m. en un tram i 11,80 m. en l altre, per tant obtindrem una secció mitja de 17,80, que donarà continuïtat a la secció que es te projectada en un futur desenvolupament urbanístic de caràcter general. 3 PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ. El promotor de la present Modificació Puntual del Pla d Ordenació Urbanística Municipal, POUM, es l Ajuntament de Pontós, a petició de la propietat dels terrenys, d acord l article 41 de la Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació del text refós de la Llei d urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d agost, (en endavant LU), que determina que els particulars poden sol licitar a l Administració la formulació de modificacions del planejament general. La tramitació de l expedient queda regulada per aquest l article JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ. L article 97, 99 i 100 de la Ll.U determinen la Justificació de la modificació de les figures del planejament urbanístic. Per tant es raona i justifica la necessitat de la iniciativa, així com l oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.

4 3 5 CONTINGUT DE LA MODIFICACIÓ. La present modificació puntual de les Normes Subsidiaries consisteix en classificar com a sòl urbà els m2 que en l actualitat estan qualificat com a sòl no urbanitzable b.1 zona agrícola. Aquesta modificació comporta el següent quadre de superfícies: SOL NO URBANITZABLE. ZONA - b.1 PLANEJAMENT VIGENT m2 SOL URBÀ. ZONES VERDES-ESPAIS LLIURES - 2.a SOL URBÀ. EQUIPAMENTS - 3.a SÒL URBÀ.VIALITAT- 1.a SÒL URBÀ. EDIFICACIÓ AILLADA - a.25 MODIFICACIÓ 437 m2 219 m2 705 m m m m2 5 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT. Els terrenys compresos a l àmbit de la modificació de les Normes Subsidiàries, son el 100% propietat de: - SNOWSTORM S.L. B Carrer Paralel, 120, baixos La bisbal d Empordà Girona

5 4 6 INFORME AMBIENTAL. Tal com estableix l article 59.1.f de la Ll U., entre la documentació que ha d acompanyar la modificació del les normes Subsidiàries, hi ha de figurar un informe ambiental. En la Directiva comunitària 2000/24/CE del Parlament europeu i del Consell, relativa a l avaluació del efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, s estableix el contingut d aquests informes. Efectivament, una de les previsions que ha de contenir és la descripció dels impactes més significatius, com ara efectes secundaris pel mediambient, una descripció de les mesures de prevenció, minimització i compensació dels efectes negatius. Caldrà donar compliment al Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, d ordenació ambiental de l enllumenat per la protecció del medi nocturn, i del reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.

6 5 2 - AVALUACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA VIABILITAT ECONÒMICA GARANTIES I OBLIGACIONS.

7 6 1.- GENERALITATS L abast de la modificació que delimita un polígon d actuació urbanística (PAU) anomenat Pau 6. Carrer Nou comporta l obligació de l avaluació econòmica de la promoció, i l estudi i la justificació de la seva viabilitat, així com el pressupost de les obres i els serveis. Així en acompliment d aquesta normativa es relacionen a continuació els costos de la implantació dels serveis. L estudi econòmic presenta l avaluació aproximada de les despeses generades per la urbanització als efectes de valorar les garanties que s han de dipositar per a obtenir les corresponents llicències d edificació. 2.- COST D URBANITZACIÓ. La poca entitat de les obres, atès que es tracta d un sòl ja urbanitzat i de l actuació ens permet fer una valoració dels costos de la implantació dels serveis en funció dels m2. de vial i dels m2. de zona verda. Així doncs prenent un cost de 40 per m2. de vial, atès que es tracta d una urbanització nomes de pavimentació, donat que es una ampliació del vial existent i ja urbanitzat per la mateixa propietat, i per tant disposa de tots els serveis. 7 per m2. de zona verda en resulta un pressupost aproximat de les obres d urbanització de: 705 x 40 /m2. = , x 7 /m2. = 3.059,00 TOTAL , GARANTIA EXIGIBLE ALS PROMOTORS. Atès que la promoció serà d iniciativa privada serà requisit previ a l atorgament de les corresponents llicències d edificació assegurar l obligació d urbanitzar mitjançant la constitució de la garantia corresponent a l import de , OBLIGACIONS. S acompliran les obligacions del promotor respecte a l Ajuntament, resultants del desenvolupament urbanístic de la present modificació que son: Cessió de 437,00 m2. de sistema de zones verdes i espais lliures públics (Article 100 de la Ll.U). Cessió de 219,00 m2 de sistema d equipaments públics (Article 100 de la LlU) Cessió del 15% de l aprofitament urbanístic (Article 99 de la Ll.U).

8 7 Reserva per a la construcció d habitatges de protecció pública, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui d ús residencial. El 20% habitatges amb protecció oficial de règim general i/o règim especial i un 10% a habitatges amb protecció oficial de preu concertat. Disposició Transitòria Tercera 3.b.

9 8 3- NORMATIVA URBANÍSTICA.

10 9 NORMATIVA URBANÍSTICA. 1. Les ordenances que fixa la pressent modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament per a la nova zona a.25, s afegiran a l Article 28. Paràmetres que regulen l edificació, i a l article 29. Usos permesos, dins el Capítol 2. Zona d ordenació per edificació aïllada en parcel.la. a.2, de les vigents Normes Subsidiàries. Afegit a l article 28. Paràmetres que regulen l edificació. a.25 Parcel.la mínima 400 m2 façana mínima 13 m. Edificabilitat 0,50 m2/m2 Alçada Reguladora máxima 6,50 m. Alçada Reguladora máxima PB + 1 La planta pis será com a máxim el 50% de la planta baixa Ocupació máxima 40% Separacions mínimes Façana/Veïns/Fondo 1,5/ 1,5 / 5 Afegit a l article 29. Usos permesos S admeten els usos residencials, comercials, sanitaris, socio-culturals, i industrials en la categoria màxima de tallers petits i tallers artesanals. S admet un habitatge unifamiliar aïllat per cada parcel.la mínima, excepte en el 30% del sostre que es qualifica com d ús residencial per habitatges de protecció pública, on s admet l ús bifamiliar amb un màxim de dos habitatges aparellats en una parcel.la mínima. 2. Els sistemes generals en sòl urbà (Sistema viari, Espais verds i Equipaments públics) estan regulats per l article 19, Títol V, de les vigents Normes Subsidiàries de Planejament. 3. Les zones d espai lliure privat estan regulades per els articles 36 i 37, Capítol 4, de les vigents Normes Subsidiàries de Planejament. Josep Salló i Collell. Pontós, abril de 2013 Arquitecte redactor

11 PLÀNOLS

Documentos relacionados

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials