GUIA DE SUPORT EN LA GESTIÓ ENERGÈTICA

Transcripción

1 INEM GUIA DE SUPORT EN LA GESTIÓ ENERGÈTICA Per a professionals dels Serveis Socials

2

3 TAULA DE CONTINGUTS Introducció 1. Conceptes bàsics d energia El mercat energètic El mercat de l electricitat El mercat del gas 2. Entendre les factures d energia La factura de l electricitat Potència Energia Impostos Lloguer del comptador La factura del gas Terme fix Terme variable Impostos Lloguer del comptador Preus TUR La factura de l aigua Servei d aigua Servei de clavegueram Cànon de l aigua Altres conceptes Quines tarifes poden ser útils en les llars vulnerables? Bo social Discriminació horària Ajustar la potència contractada 3. Estalvi energètic i millora del confort Il luminació Confort Cuina Electrodomèstics i altres aparells Aigua 4. Casos pràctics

4 GUIA DE SUPORT EN LA GESTIÓ ENERGÈTICA

5 INTRODUCCIÓ El context de crisi econòmica dels últims anys s ha traduït en una reducció dels ingressos de moltes famílies. Això, sumat a l augment exponencial del preu de l energia i a la mala qualitat del parc immobiliari del nostre país ha portat a un creixement de la població que es troba en situació de pobresa energètica o en risc de patir-ne. Així, una família en situació de pobresa energètica és la que, patint un moment personal difícil (econòmic, de salut), no pot sostenir econòmicament les necessitats energètiques familiars i, per tant, viu limitacions en l accés als serveis d'energia que haurien de satisfer les necessitats quotidianes més bàsiques. Actualment no hi ha una definició consensuada del que és la pobresa energètica, però en general entenem que el concepte es refereix a la dificultat o la incapacitat d'accedir a uns serveis energètics bàsics: llum, calefacció, agua calenta, gas o electricitat per cuinar, entre d'altres, a un preu just. Més concretament, entenem que aquesta definició hauria de tenir en compte dos factors: LA SITUACIÓ PERSONAL (Ingressos, privació material) LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DE L HABITATGE (Ubicació, tipus d'habitatge, aïllament, equipaments, superfície) L objectiu d aquesta guia és donar eines als professionals dels serveis socials per fer front a aquest problema i donar suport a les persones que es troben en aquesta situació. La guia s ha estructurat en quatre blocs: Conceptes bàsics d energia. Com entendre les factures dels subministraments energètics. Consells d estalvi que poden ser útils per fer una bona gestió de l energia a les llars vulnerables. Casos pràctics que permeten veure l impacte en l estalvi de la bona gestió energètica a les llars vulnerables. 3

6 1. Conceptes bàsics d energia l energia L energia és la capacitat de generar un treball, és a dir, un moviment, una acció o fins i tot aconseguir la transformació d alguna cosa (per exemple, transformar l electricitat en llum). S expressa en watts hora (Wh) o quilowatts-hora (kwh). LA POTÈNCIA La potència és l energia lliurada o absorbida per un aparell en un temps determinat. És a dir, com més energia per unitat de temps utilitza un aparell, més potència tindrà associada. S expressa en watts (W) o quilowatts (kw). L energia és, doncs, la potència generada o consumida durant un període de temps determinat: ENERGIA (kwh) = Potència (W) x temps (h) Així doncs, per saber l energia que un aparell consumeix només cal multiplicar la seva potència pel temps que està en funcionament. Per exemple, una bombeta de 100 W encesa durant 5 hores haurà consumit 500 Wh o 0,5 kwh. Per tant, el consum d energia es por reduir... ABAIXANT LA POTÈNCIA és a dir, utilitzant aparells més eficients REDUINT EL TEMPS D ÚS és a dir, canviant d hàbits 4

7 El mercat energètic Com arriba a casa nostra, l energia? El circuit de l energia comença als punts de generació, on s esdevé el procés de transformació del recurs energètic (principalment carbó, gas, urani, sol, vent o aigua), en energia elèctrica. Un cop generada, es transporta al lloc de distribució i des d allà es distribueix fins als punts de consum. PUNTS DE GENERACIÓ transport MUNICIPI DISTRIBUCIÓ PUNT DE CONSUM El gas natural segueix el mateix circuit però, a diferència de l electricitat, és una energia primària i, per tant, no necessita cap transformació (es transforma en calor directament a les llars, en general, exceptuant les xarxes urbanes de calefacció o district heating, encara poc esteses). Les comercialitzadores són les encarregades de comprar aquesta energia al mercat majorista i vendre-la als clients. N hi ha més de 100 al mercat lliure i 6 al mercat regulat. Les del mercat regulat són les anomenades comercialitzadores de referència, i donen dret a accedir al «bo social» a les persones que compleixin uns requisits determinats. AIXÍ DONCS, HI HA DUES MODALITATS DE CONTRACTACIÓ: MERCAT REGULAT PVPC (electricitat) TUR (gas) MERCAT LLIURE Al mercat lliure hi ha més de 100 comercialitzadores que ofereixen l energia al preu que elles defineixen o que pacten directament amb el client. 5

8 mercat DE l electricitat Mercat lliure La web cnmc.es/ permet comparar els preus de l energia entre les diferents tarifes de les comercialitzadores del mercat lliure i, en funció del consum anual, es pot calcular el preu també anual que caldria pagar en cada cas. Mercat REGULAT En el cas de l electricitat, el mercat regulat només ofereix una tarifa que s anomena «preu voluntari al petit consumidor», PVPC. Hi ha dues modalitats de contractació: A preu variable: El preu varia segons l hora. Si no es té comptador digital amb telemesura, les empreses fan una estimació de la distribució horària del consum diari. A preu FIX ANUAL: Acostuma a sortir uns 100 /any més car, de mitjana. 6 mercat DEL GAS En el cas del gas, al mercat regulat s ofereixen les tarifes TUR 1 i TUR 2 («tarifa d últim recurs»). L elecció d una tarifa o d una altra depèn del consum: TUR 1: Es recomana quan el consum és inferior als kwh anuals. En aquesta tarifa, el terme fix és més baix que el de la TUR 2, però el terme de consum acostuma a ser més car. TUR 2: Es recomana quan el consum és d entre kwh i kwh anuals. En aquest cas, el terme fix és més car, però el de consum és més baix. A grans trets, la TUR 2 es recomana en general quan les llars tenen calefacció de gas, i la TUR 1 per a llars que no en tenen. És bo revisar si realment les llars han contractat la tarifa que els correspon, ja que de vegades aquesta tarifa no s ajusta a les necessitats reals. Si, per exemple, algú sense calefacció de gas té contractada la TUR 2, pagarà el terme fix molt car i en canvi no es beneficiarà del preu més reduït que ofereixen les comercialitzadores de referència pel fet de ser més grans consumidors.

9 FACTURA ENTENDRE LES FACTURES D ENERGIA

10 LA FACTURA DE L ELECTRICITAT A continuació es desglossen els conceptes de la factura elèctrica, on principalment trobem paraules i conceptes com ara potència, energia, impostos i lloguer dels equips. POTÈNCIA w La potència és un terme fix que es paga en cada factura independentment del que s hagi consumit. La potència contractada és el màxim de potència a què es pot arribar en un moment determinat. Com més potència contractada, més electrodomèstics poden funcionar al mateix moment, però més cara serà la factura. Es fa constar en la factura i en el quadre elèctric de la llar. ENERGIA Les xifres que corresponen a l energia varien segons els kwh que consumim i el preu per cada kwh. Aquest terme és el que determina el que paguem pel consum, i per tant el bon ús de l energia a la llar es reflectirà en aquest concepte. La resta de conceptes no depenen del consum energètic que en fem. El preu del kwh depèn de la tarifa contractada que tinguem. Pot ser fix anual o pot ser variable segons el preu del mercat elèctric dia a dia i hora a hora. La resta, que s obté entre la lectura anterior i l actual, ens dóna els kwh consumits durant el període de facturació. És important veure quin és el període de facturació per saber si la factura és mensual o bimensual. Per saber quin és el consum anual o mitjà de la llar podem mirar el gràfic de barres de la factura que indica el consum dels mesos anteriors. Lectures: Les lectures poden ser reals o estimades. Quan se n acumulen d estimades convé regularitzar la lectura al més aviat possible per evitar desajustaments i factures molt elevades quan la lectura real posi els càlculs al dia. IMPOSTOS Els impostos que es paguen i que es reflecteixen en la factura d electricitat són: Impost sobre l electricitat: 5,12 % de la factura IVA: 21 % de la factura 8

11 LLOGuER DEL COMPTADOR FACTURA El comptador pot ser analògic o digital. Abans de l 1 de gener de 2018 tots els comptadors analògics han de ser substituïts per digitals. Podem saber quin comptador tenim si està indicat en la factura, o bé mirant-ho al quadre de comptadors. El cost del lloguer del comptador depèn de si és analògic o digital. El primer surt per uns 50 cèntims mensuals i el segon per un euro i escaig al mes. Comptador analògic de gas. (Thomas Faull / istock.com) Comptador digital de gas. (Sam Jonah / Shutterstock.com) FACTURA FICTÍCIA FACTURA LLOGUER DEL COMPTADOR w POTÈNCIA contractada IMPOST ELECTRICITAT 9

12 La factura del gas A continuació es desglossen els conceptes principals de la factura del gas: el terme fix, el terme variable, els impostos i el lloguer dels equips. Terme fix L anomenat terme fix correspon a la tarifa d accés que tenim contractada, i és el que dóna dret a l usuari a tenir una quantitat determinada de gas a la seva disposició. DEL 6/4/2016 AL 3/6/2016 (59 DIES =1,939726) Consum del gas Impost especial sobre hidrocarburs Terme fix Descompte import terme fix Altres conceptes del gas Lloguer del comptador TOTAL GAS kwh kwh 59 dies 16,64 0, ,00234 /kwh 0, /dia 50,00 % 51,17 2,36 16,64-8,32 2,42 64,27 Terme variable El terme variable correspon al consum, que depèn del preu per kwh i dels kwh consumits durant el període de facturació. DEL 6/4/2016 AL 3/6/2016 (59 DIES =1,939726) Consum del gas Impost especial sobre hidrocarburs Terme fix Descompte import terme fix Altres conceptes del gas Lloguer del comptador kwh kwh 59 dies 16,64 0, ,00234 /kwh 0, /dia 50,00 % 51,17 2,36 16,64-8,32 2,42 TOTAL GAS 64,27 Per saber quin és el consum mitjà o anual és pràctic consultar el gràfic de barres que s inclou en la factura on es representa el consum dels mesos anteriors. CONSUM PERÍODE 10

13 FACTURA IMPOSTOS En la factura del gas, paguem un IVA del 21 %. LLOGuER DEL COMPTADOR El lloguer del comptador de gas generalment és d un euro i escaig mensual. FACTURA Preus TUR El primer trimestre del 2016, els preus de la TUR (tarifa d últim recurs) pel terme fix i el variable van ser aquests: TUR TARIFA TERME FIX ( /MES) TERME VARIABLE ( /KWH) TUR 1 <5.000 kwh/any 4,34 0, TUR 1 <5.000 kwh/any 8,67 0, La tarifa contractada, doncs, canvia en funció del consum esperat de gas. Si la llar disposa de calefacció de gas natural, generalment la tarifa adequada és la TUR 2, si només té consum per cuina i/o aigua calenta, la tarifa que caldria contractar és la TUR 1. 11

14 LA FACTURA DE L AIGUA El subministrament de l aigua és de titularitat pública i les condicions depenen de l ajuntament del municipi. En qualsevol cas, tenen un patró bastant comú que generalment es divideix en el servei d aigua (consum), el servei de clavegueram i la repercussió en el cànon de l aigua. L IVA aplicat, a diferència dels altres subministraments, és d un 10 %. SERVEI D AIGUA L import que es paga per l aigua consumida es divideix en blocs o trams. El tram 1 correspon a un consum mínim d aigua, i consumir aigua dins d aquest tram és el més barat. A partir d aquí poden existir més o menys trams, cadascun d ells proporcionalment més car que l anterior. D aquesta manera, i a diferència de l electricitat i el gas, s intenta garantir que el consum d aigua mínim sigui accessible per a tothom, però a partir d un cert volum el preu augmenta per fomentar el consum responsable d un recurs valuós com és l aigua. Normalment, aquest primer tram de consum és ampliable en funció del nombre de persones que viuen a la llar. Això ho determina la subministradora municipal, de manera que cal consultar-hi quines són les condicions que ofereix d ampliació del tram. SERVEI DE clavegueram Aquest servei fa referència al manteniment del clavegueram al municipi. L import d aquest servei depèn del municipi i pot anar lligat o no al consum d aigua. Alguns municipis inclouen també conceptes relatius a la depuració i el sanejament. Cànon de l aigua És un tribut amb finalitat ecològica. Es destina a finançar la construcció i la gestió d'embassaments i d'obres hidràuliques que garanteixin la conducció d'aigua fins a les poblacions. Es recapta per compte de l Agència Catalana de l Aigua (ACA), organisme de la Generalitat de Catalunya. També està estructurat en trams, de manera que es paga un import diferent per m 3 en cada tram, i la quantitat va augmentant a mesura que es consumeix més i es va saltant de tram. En aquest cas, existeixen opcions per a persones vulnerables, per exemple el cànon social o l ampliació de tram. 12

15 El cànon social consisteix en l aplicació d un preu reduït per al primer tram o bloc, sempre que no se superi aquest primer tram. Així doncs, l aplicació del cànon social depèn del consum de la factura: quan una factura emesa a l abonat que gaudeix del cànon social ha superat la dotació del primer tram (i per tant en la factura es fa constar el segon tram del cànon de l aigua), l abonat no gaudirà d aquest preu reduït en aquesta factura, i se li aplicaran les modalitats ordinàries vigents del cànon de l aigua. Aquest fet, però, no cancel la el dret a l'aplicació del cànon social en futures factures si s'ajusten al consum establert. Poden demanar el cànon social les persones físiques titulars d un contracte domèstic d aigua que es trobin en les circumstàncies següents: Sol licitants que formin part d una unitat familiar amb tots els membres en situació d atur. Perceptors d una pensió mínima contributiva o SOVI per jubilació o viduïtat. Perceptors d una pensió mínima contributiva per incapacitat permanent. Perceptors d una pensió no contributiva per jubilació, jubilació per invalidesa i invalidesa. Perceptors del fons del règim Fons d Assistència Social (FAS). Destinataris dels fons de la prestació econòmica de la renda mínima d inserció (RMI). Perceptors del fons de la Llei d Integració Socials dels Minusvàlids (LISMI). Perceptors de les prestacions socials de caràcter econòmic per atendre determinades situacions de necessitats bàsiques (Llei 13/2006, de 27 de juliol). La sol licitud es pot fer telemàticament a: -delaigua-00001?category=75b0b894-a82c-11e3-a c29052e2c. 13

16 L ampliació de tram consisteix a augmentar els m 3 que es poden consumir en el primer bloc o tram, i la poden sol licitar les famílies amb quatre membres o més empadronats a la llar. Límits d aplicació per factura del primer tram del cànon de l'aigua (tram en què té efecte el cànon social): TIPUS D ABONAT Sense ampliació Ampliació a 4 persones MENSUAL BIMESTRAL TRIMESTRAL 9 m 3 18 m 3 27 m 3 12 m 3 24 m 3 36 m 3 Ampliació a 5 persones 15 m 3 30 m 3 45 m 3 Ampliació a 6 persones 18 m 3 36 m 3 54 m 3 Ampliació a 7 persones 21 m 3 42 m 3 63 m 3 Ampliació a n persones 3 n 2 (3n) 3 (3n) Les persones amb grau de disminució superior al 75 % computen com a dues persones per a l ampliació de trams. L ampliació de tram per al cànon de l aigua també es pot sol licitar telemàticament a: /Ampliacio-dels-trams-del-canon-de-laigua-per-unitats-familiars -de-mes-de-tres-membres?category=730e9680-a82c-11e3-a c29052e2c. Altres conceptes Alguns municipis inclouen en la factura de l aigua conceptes que no estan relacionats amb el subministrament de l aigua, com ara la taxa de gestió de residus. També hi ha subministradores que ofereixen descomptes en aquestes taxes en funció del nombre d empadronats a la llar, i també si hi viuen pensionistes, aturats o persones amb discapacitat. Cal informar-se en la comercialitzadora del municipi per veure si ofereixen aquest tipus de descomptes. 14

17 Quines tarifes poden ser útils en les llars vulnerables? Com s ha dit anteriorment, les tarifes del mercat regulat inclouen les d electricitat i les de gas. És important que sempre que es pugui els usuaris dels serveis socials tinguin els seus subministraments contractats en aquest mercat: això els dóna protecció enfront dels possibles talls de subministrament i, a més i en general, la informació del mercat regulat és més accessible. A banda de la protecció, aquestes tarifes solen ser més econòmiques i no poden tenir associats serveis addicionals que fan pujar l import de la factura. L assessoria tarifària és la millor eina d estalvi econòmic per a les famílies vulnerables, ja que permet reduir l import de la factura, i fer-ho més que a través d una reducció del consum. Així, moltes llars vulnerables tenen un consum reduït en detriment del seu confort, i per això mateix sovint no hi ha gaire marge per reduir el consum en aquest tipus de llars. En el cas del subministrament elèctric, hi ha tres opcions principals que permeten reduir el preu de la factura: El bo social La tarifa de discriminació horària L ajustament de la potència contractada En el cas del gas, l únic que es pot fer és contractar la TUR per assegurar que es paga un preu definit per l Estat, i tenir en compte que no permet contractar cap servei addicional. 15

18 EL BO SOCIAL El bo social és un descompte aplicat en la factura d electricitat d un 25 % en el terme de potència i un 25 % en el terme d energia. Per poder sol licitar-lo cal que la persona que el demana: Sigui la titular del contracte. Tingui contractada la tarifa PVPC. L habitatge ha de ser la seva residència habitual. Si la potència contractada és inferior als 3 kw, el bo social s aplica automàticament en la factura. Si la potència contractada varia entre 3 i 10 kw el poden sol licitar els titulars del contracte que compleixin un dels tres requisits següents: pensionistes, aturats i famílies nombroses. PENSIONISTES Majors de 60 anys que acreditin: Ser pensionistes del Sistema de la Seguretat Social per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat, i que percebin les quanties mínimes vigents en cada moment per aquestes categories de pensió. Documentació a aportar: Ser beneficiaris de pensions del SOVI (assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa). Ser beneficiaris de pensions no contributives de jubilació i invalidesa. 16 Sol licitud del bo social per a pensionistes (es pot descarregar en l enllaç gencat.cat/doc/doc_ _1.pdf). Fotocòpia del DNI del titular. Certificat d empadronament del titular. Fotocòpia de l última factura. Declaració de veracitat de la documentació presentada ( /doc/ doc_ _1.pdf). Un certificat emès per la Secretaria d Estat de la Seguretat Social que acrediti que pot ser beneficiari del bo social. La Seguretat Social envia una carta a tots els pensionistes beneficiaris del bo social en què s inclou el certificat que han de presentar.

19 ATURATS Els aturats han d acreditar que formen part d una unitat familiar on tots els membres es troben a l atur. INEM Documentació que s ha d aportar: Sol licitud del bo social per a persones en l atur (es pot descarregar en l enllaç _1.pdf). Fotocòpia del DNI del titular. Fotocòpia del llibre de família (només en el cas d unitats familiars de dos o més membres). Un certificat expedit per l Ajuntament amb la llista d empadronats al domicili. Fotocòpia de l última factura. Declaració de veracitat de la documentació presentada ( cat/doc/ doc_ _1.pdf). L autorització de la comprovació de les dades, relatives a la seva condició d aturats, en els registres públics corresponents i, si escau, de les Mutualitats de Previsió Social alternatives. FAMÍLIES NOMBROSES Cal acreditar que efectivament s és família nombrosa segons el que estableix la Llei 40/2003 de protecció a les famílies nombroses. Documentació que cal portar: Sol licitud del bo social per a famílies nombroses (es pot descarregar a _1.pdf). Fotocòpia del DNI del titular. Certificat d empadronament del titular. Fotocòpia de l última factura. Declaració de veracitat de la documentació presentada ( /doc/ doc_ _1.pdf ). Fotocòpia del carnet de família nombrosa. 17

20 Hi ha famílies monoparentals* de categoria especial que disposen del carnet de família nombrosa i que, per tant, poden accedir al bo social a través d aquest requisit. Potència <3 kw Cap tràmit: automàtic BO SOCIAL Potència <10 kw Pensionistes, aturats i famílies nombroses Tramitació *Famílies monoparentals de categoria especial: famílies de dos o més fills/filles; o famílies en què o bé la persona progenitora o bé un fill/filla sigui persona discapacitada o estigui incapacitada per treballar. Un cop recollida, la informació s ha de fer arribar a la comercialitzadora d últim recurs on es té contractat el subministrament elèctric, que ha de ser una de les que es mostren a continuació. COMERCIALITZADORA CORREU ELECTRÒNIC TELÈFON Endesa Energía XXI, S.L.U. bonosocial@endesa.es Gas Natural S.U.R. SDG, S.A. bonosocial@gasnatural.es Iberdrola Comercialización de Último Recurso, S.A.U. Viesgo Comercializadora de Último Recurso, S.A.U. EDP Comercializadora de Último Recurso, S.A. CHC Comercializadora de Referencia, S.L.U. bonosocial@iberdrola.es bono-social@viesgo.es bonosocial@edpenergia.es bonosocial@chcenergia.es Es pot fer personalment, per fax o correu electrònic, o bé per correu postal. Sempre que es pugui, es recomana fer-ho personalment per evitar que faltin documents o que hi pugui haver algun error. D altra banda, anar-hi personalment també permet fer-ne un seguiment més acurat. 18

21 DISCRIMINACIÓ HORÀRIA La tarifa de discriminació horària es pot sol licitar en qualsevol comercialitzadora, sigui de mercat lliure o regulat, i la pot demanar qualsevol persona sense necessitat de complir cap requisit. La particularitat d aquesta tarifa és que l energia consumida té dos preus diferents en funció de l hora del dia. El període pic (més car) va de les 12 h a les 22 h a l hivern i de les 13 h a les 23 h a l estiu. El període vall (més barat) correspon a la resta d hores del dia. PIC VALL HIVERN ESTIU El gran avantatge d aquesta tarifa és que el període vall és un 54 % inferior a la tarifa horària, mentre que el període pic és només un 16 % superior a la tarifa horària. Això, sumat al fet que hi ha més hores en període vall que en període pic, fa que, si més d un 27 % del consum té lloc en les hores vall, ja surti a compte tenir contractada aquesta tarifa. Tenint en compte que hi ha consums que són estables durant tot el dia, com ara és el de la nevera, només traslladant el consum de les rentadores, el rentaplats i l assecadora a les hores vall ja n hi ha prou. Per fer el canvi només cal trucar a la comercialitzadora i sol licitar-lo. 0,15 0,1 0,05 0 PREU EN /KW H HORA PUNTA HORA VALL 19

22 Ajustar la potència contractada La potència és un terme fix que es paga amb cada factura independentment del que s hagi consumit. La potència que convé contractar depèn de la simultaneïtat de l ús dels nostres equips elèctrics i de la il luminació. Per calcular la potència necessària en una llar s han de sumar les potències dels electrodomèstics que han de funcionar al mateix temps, i afegir-hi un quilowatt d il luminació i standby. Com més alta és la potència contractada, més equips es poden usar alhora. La potència, però, és un preu fix mensual. Per tant, com més elevada sigui, més pagarem en la factura, encara que no l hàgim utilitzat tota i fins i tot si aquell mes no hem estat a casa. BOMBETES 60W,11 W NEVERA 200 W RENTAVAIXELLES W PLANXA W TELEVISOR 300 W CUINA ELÈCTRICA W Cada esglaó menys de potència pot representar aproximadament 50 d estalvi anuals. Per exemple, en una llar amb la potència contractada de 5,7 kw s està pagant 307 anuals. Si aquesta potència es redueix a 4,6 kw, l estalvi serà de 61 anuals. Per tant, si fem gestió, és a dir, si vigilem quins electrodomèstics fem funcionar al mateix temps, podrem reduir la potència i generar un estalvi econòmic. 20 Un cop fet el sumatori de potències s ha de triar el graó superior més pròxim de la taula de potències normalitzades, que és el següent: ICP (A) POTÈNCIA (220 V) COST ( /ANY) 10 2,2 kw 118 /any 15 3,3 kw 176 /any 20 4,4 kw 235 /any 25 5,5 kw 294 /any 30 6,6 kw 353 /any 35 7,7 kw 412 /any 40 8,8 kw 471 /any 45 9,9 kw 529 /any

23 Passos per reduir la potència? Avaluar la potència que cal contractar Hi ha pàgines web que ajuden a triar quina és la potència adequada. Comprovar que la instal lació és correcta Si l habitatge té més de 20 anys ha de passar una inspecció, es requereix un nou butlletí elèctric que pot valdre entre 80 i 130. Si la instal lació és correcta es pot continuar amb la sol licitud. Si no, es requereixen reformes de la instal lació i el cost és molt elevat. Trucar a la comercialitzadora i sol licitar la reducció S ha d indicar quina és la potència contractada escollida. En un termini de 5 dies ha de venir un tècnic al domicili per canviar l ICP (Interruptor de Control de Potència) del comptador. Fer la reducció de potència té un cost de 10,94 (IVA inclòs) i només se n pot fer una a l any; per tant, s ha de triar bé quina és la potència que més ens convé. 21

24 3. Estalvi energètic i millora del confort

25 Estalvi energètic i millora del confort L estructura tarifària dels subministraments energètics fa que estalviar a través de la gestió energètica de la llar no sigui una feina fàcil. Si ens fixem en una factura d electricitat qualsevol veurem que el que paguem pel consum és una part petita de l import total. A més, en el cas de persones usuàries de serveis socials, el consum és encara més reduït perquè es priven de l energia per por que els arribin factures que no podran pagar. És per això que en aquest apartat no només es parla de com reduir el consum, sinó també de com es pot millorar el confort sense augmentar el consum de la llar. Il luminació Aprofitar al màxim la llum natural és una mesura fàcil i efectiva per evitar consumir massa en il luminació, i també ho és apagar els llums en les estances que no es fan servir. Les làmpades halògenes i incandescents tenen un consum molt elevat, i per això es recomana canviar-les per noves tecnologies com les LED o les de baix consum. Per amortitzar abans la inversió, convé prioritzar el canvi de les bombetes que es fan servir més. 23

26 confort Per millorar el confort cal fer més estanca la llar i millorar-ne l aïllament per evitar que hi entri el fred o en surti l escalfor. Els tancaments de portes i finestres són llocs per on és fàcil que s infiltri l aire fred. Per aïllar els tancaments de la llar i evitar les filtracions i els corrents d aire amb mesures de baix cost o sense cost hi ha diverses opcions que no s exclouen: Col locar rivets als marcs de les finestres i posar làmines amb efecte de doble vidre. Col locar un sota porta a la part inferior de la porta d entrada. Recobrir les caixes de les persianes amb material aïllant. Utilitzar cortines gruixudes i els porticons o les persianes al vespre. o C o f Controlar la temperatura també és imprescindible quan es tracta de mantenir un nivell adequat de confort i no malbaratar energia. Si la calefacció no té termòstat s hi pot posar un termòmetre. Les habitacions que es fan servir durant el dia han de tenir una temperatura superior a la dels dormitoris. Tot i que la sensació de confort és subjectiva, es pot afirmar que una temperatura entre 19 i 21 ºC a l hivern és adequada per a tothom, en els espais que es fan servir més, i entre 15 i 17 ºC als dormitoris. Per aprofitar més l escalfor dels radiadors es pot col locar una làmina reflectora darrere dels radiadors. Si són radiadors elèctrics s han de posar sota les finestres. Evitar la humitat és també un punt bàsic per mantenir els nivells de confort en la llar. L habitatge s ha de ventilar 10 minuts al dia amb la calefacció apagada, si es passa d aquest temps la casa es refreda i després costa més d escalfar. D altra banda, s ha d evitar estendre la roba a dins de casa perquè genera humitat. 24

27 Cuina La nevera és l electrodomèstic que més consumeix perquè està engegat totes les hores del dia i tots els dies de l any. Per això mateix és important reduir-ne el consum al màxim. Alguns consells per estalviar són: Tenir-la a la temperatura adequada (nevera 5 ºC i congelador -18 ºC). Separar-la un mínim de 5 cm de la paret per evitar que s escalfi més fàcilment. Tenir-la neta per dins i per fora, i el congelador sense gel. No s hi ha de posar aliments calents. Millor descongelar els aliments a la nevera. Assegurar que la goma del tancament de la porta està en bon estat, i si no ho està canviar-la. Pel que fa als fogons, s han de fer servir olles i paelles adients a la mida del fogó, i tapar les olles per aprofitar-ne l escalfor que hi hagi. Al seu torn, el forn s ha d utilitzar tan poc com sigui possible perquè és un gran consumidor d energia, i no s ha d obrir innecessàriament quan està en funcionament. El rentaplats ha d estar ple i s han d usar programes de baixa temperatura. Per a l assecat, es pot parar el programa i deixar que s assequi tot sol. 25

28 Electrodomèstics i altres aparells La rentadora és un altre gran consumidor d energia, però si es posa ben plena i amb aigua freda pot consumir molt menys del que gasta si es fa funcionar amb aigua calenta. Els standby i els consums fantasma, juntament amb la nevera, són els principals causants del consum bàsic o passiu de la llar. Si reduïm aquests consums ho fem durant totes les hores de tots els dies de l any, i per tant l impacte serà significatiu a llarg termini. Per fer-ho, s han d apagar els standby de la TV, les pantalles, etc. i utilitzar regletes en tots els aparells electrònics o desconnectar-los, ja que tenen consum encara que estiguin apagats. AIGUA Reduir el consum d aigua també ens ajuda a estalviar energia. A la dutxa, hi podem posar un rellotge de sorra per controlar que no ens hi estem més de 5 o 10 minuts. També es poden instal lar perlitzadors a les aixetes per reduir-ne el cabal o posar, per exemple, una ampolla plena d aigua al dipòsit del vàter per tal de reduir el volum d aigua que cal per omplir-la. 26

29 INEM o C o f 4. CASOS PRÀCTICS

30 CAS1 o C o f INEM 28 Perfil socioeconòmic Una llar amb un matrimoni i els seus tres fills menors d edat. Només un dels membres de la parella treballa, l altre està a l atur, però tot i així aconsegueixen fer front a les factures que els arriben a final de mes. D altra banda, un dels fills es posa malalt sovint, refredats amb febre. Condicions de l habitatge i hàbits El pis és un baix que té mancances estructurals i de tancaments. A causa del mal aïllament hi ha filtracions d aire que fan que la temperatura de l habitatge no sigui l adequada. Per escalfar-se utilitzen radiadors elèctrics, molt ineficients i, per tant, grans consumidors d energia. Com que la llar no té gas natural, no tenen gaires més alternatives. Fan un ús intensiu de la televisió. D altra banda, la majoria de bombetes són incandescents (consumeixen molt) i els electrodomèstics no són d alta eficiència energètica. Per escalfar aigua tenen un escalfador dels elèctrics, que són poc eficients i gasten molta energia. Tenen contractat el subministrament elèctric al mercat lliure amb una potència de 4,6 kw. Per al gas tenen una tarifa de mercat lliure, que inclou uns serveis addicionals que estableixen una permanència en aquella companyia i amb aquell règim de contractació.

31 Actuació que s ha fet a la llar en relació als subministraments d energia CANVI D HÀBITS Reducció del temps d ús de la televisió i els ordinadors. Canviar les cortines per unes de més gruixudes que evitin l entrada de fred. Fer ús de regletes i apagar els standby per reduir el consum base de la llar. Situar els radiadors sota les finestres per evitar l entrada d aire fred. Aprofitar l aigua de la dutxa. INSTAL LACIÓ DE MATERIAL Rellotge de sorra per a la dutxa i reductor del cabal per estalviar aigua calentai, per tant, energia. Endoll programable per al termoelèctric. Termòmetre per controlar la temperatura de la llar. Quatre bombetes de baix consum per substituir les incandescents que tenen un ús més intensiu. ASSESSORIA TARIFÀRIA FACTURA Contractació de la tarifa PVPC al mercat regulat. Sol licitud del bo social per condició de família nombrosa. Sol licitud de la tarifa de discriminació horària. No s ha pogut fer cap canvi en la contractació de gas per evitar recàrrecs associats a la permanència. La família haurà de sol licitar el canvi a mercat lliure un cop acabi aquest període. La potència contractada s ha deixat igual perquè ja està ben ajustada. IMPACTE DE L ACTUACIÓ ESTALVI ANUAL PREVIST Gràcies a la reducció del consum d energia (12 % del consum) Gràcies a l assessoria tarifària TOTAL

32 CAS 2 30 o Perfil socioeconòmic Una llar amb una dona separada i el seu fill, menor d edat, a càrrec. Ella treballa però només cobra 700 al mes, i és l únic ingrés que té. El pis on viuen és de lloguer. Les factures d electricitat són molt elevades. Condicions de l habitatge i hàbits L habitatge és de mala qualitat energètica. Hi ha molta humitat i filtracions, fins al punt que quan plou es fan bassals a sota la finestra. La humitat també fa que el guix de les parets estigui caient, i no resisteixi ni la instal lació de cortines per aïllar una mica les finestres. El radiador elèctric que tenen funciona tota la nit perquè el menor no passi fred. Per a la il luminació fan servir halògens, que consumeixen molt. Posa força rentadores amb el programa de 30 ºC. Tenen contractat el subministrament elèctric al mercat lliure amb una potència de 5,7 kw. No tenen gas i tampoc fan servir butà, a la llar tot és elèctric. 30

33 Actuació que s ha fet a la llar en relació als subministraments d energia CANVI D HÀBITS Airejar 10 minuts al dia per reduir la humitat. Fer ús de les persianes quan no es necessiti llum natural, per aïllar les finestres. Utilitzar regletes i apagar els standby per reduir el consum base de la llar. Situar els radiadors sota les finestres per evitar l entrada d aire fred. Posar la rentadora amb aigua freda, i només quan estigui plena. INSTAL LACIÓ DE MATERIAL Rivets i sota portes per evitar l entrada d aire fred. Deshumidificador per reduir la humitat. S han tapat les infiltracions d aire de les finestres amb silicona. Reductor de cabal a la dutxa. ASSESSORIA TARIFÀRIA FACTURA Malgrat la seva situació, no compleix cap dels requisits del bo social i per tant no el pot sol licitar. Es fa el canvi a tarifa regulada d electricitat (PVPC). Se sol licita la tarifa de discriminació horària, tot emfatitzant que s ha de desplaçar tot el consum possible en hores vall. La potència es deixa tal com estava perquè a la llar tot és elèctric. IMPACTE DE L ACTUACIÓ ESTALVI ANUAL PREVIST Gràcies a la reducció del consum d energia (18 % del consum) Gràcies a l assessoria tarifària TOTAL

34