col lecció eines 22 Model de serveis socials bàsics de Catalunya

Transcripción

1 Model de serveis socials bàsics de Catalunya 22

2 Generalitat de Catalunya, 2015 Avís legal: Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se n citi l autor o autors i l editor, i no es faci un ús comercial de l obra original ni se n creïn obres derivades. La llicència completa es pot consultar a Aquesta proposta s ha elaborat amb la col laboració de la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l Associació Catalana de Municipis, el Col legi Oficial de Treball Social de Catalunya i el Col legi d Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i ha comptat amb el treball complementari de validació dels serveis socials de Barcelona, Mataró, el Prat del Llobregat, Reus el Baix Llobregat, la Garrotxa, el Pla de l Estany-Banyoles, Gironès-Salt i les àrees bàsiques de serveis socials de les Terres de l Ebre. Edita: Departament de Benestar Social i Família Secretaria d Inclusió Social i de Promoció de l Autonomia Personal Passeig del Taulat, Barcelona 1a edició electrònica: octubre de 2015 Maquetació i gràfics: Eduard Bosch Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Benestar Social i Família al nostre catàleg de publicacions:

3 Em plau presentar-vos el número 22 de la col lecció Eines del Departament de Benestar Social i Família. Com el nom de la col lecció indica, amb aquestes publicacions volem oferir instruments, guies de suport i orientació als professionals de l àmbit social perquè puguin exercir la seva tasca amb nous recursos, noves competències i nous enfocaments. En aquesta ocasió plantegem una proposta oberta i ambiciosa d actualització del Model de serveis socials bàsics de Catalunya. El Sistema català de serveis socials és el més descentralitzat de tots els que configuren els pilars del nostre estat del benestar, amb un pes molt important dels ens locals, diversitat de recursos, criteris i models organitzatius, així com un finançament complex que implica diverses administracions. En aquest treball volem establir els mínims necessaris per mantenir la qualitat i un nivell òptim dels serveis i les prestacions, especialment davant l increment de la demanda els darrers anys, la consolidació de nous drets subjectius i les dificultats per reconfigurar aquests serveis socials bàsics. Cal redefinir conceptes, diferenciar funcions i determinar les tasques pròpies de cadascú per evitar distorsions en el bon funcionament del sistema. Catalunya necessita un model cohesionat, coordinat i equilibrat territorialment. Ens motiva el repte d interconnectar més i millor els diferents serveis de protecció social, per tendir cada cop més cap a una atenció centrada en la persona, que tingui en compte totes les seves necessitats amb independència de l Administració prestadora o la comarca de residència. També volem facilitar als agents del sector la planificació, l organització i la gestió dels serveis. Aquesta és una tasca -planificar, cooperar amb els ens locals- que pertoca a la Generalitat i que no volem defugir en absolut. El número de la col lecció Eines que teniu al davant esdevé el document marc d una sèrie de publicacions que s hi vinculen i que apareixeran a continuació per anar concretant el model de cadascun dels serveis socials bàsics que configuren el Sistema català de serveis socials. Gràcies a tots els que hi heu col laborat d una o altra manera, perquè aquest ha estat, és i serà un treball compartit. Neus Munté i Fernàndez Vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família

4 Introducció...5 Aproximació metodològica al Model de serveis socials bàsics Estratègia Les palanques de canvi: processos i recursos Estructura del Model...9 Context Marc normatiu Sistema català de serveis socials Introducció Organització Competències Funcions Coordinació i treball en xarxa La Cartera de serveis socials Els serveis socials bàsics L adaptació a la situació actual...25 Marc estratègic del Model de serveis socials bàsics: punt de partida Missió i visió Principis rectors del Model Valors del Model de serveis socials bàsics Objectius estratègics Les bases del Model de serveis socials bàsics...29 Aspectes clau i línies prioritàries...30 Desenvolupament del Model de serveis socials La persona com a eix vertebrador dels serveis socials bàsics Centralitat de la persona Transversalitat Propostes metodològiques La potenciació del treball comunitari Introducció La dimensió col lectiva del treball comunitari El treball comunitari en la intervenció individualitzada Planificació, avaluació i qualitat Introducció Planificació Metodologia de planificació i avaluació Qualitat Finançament Introducció El contracte programa El copagament Disseny organitzatiu dels serveis socials bàsics Organització El rol dels serveis bàsics d atenció social (SBAS) Recursos humans dels serveis socials bàsics Sistemes d informació Introducció Els sistema d informació social El projecte Hèrcules Gestió del coneixement i comunicació L ètica en els serveis socials bàsics L ètica dels professionals en l àmbit dels serveis socials Els comitès d ètica i els espais de reflexió ètica dels serveis socials...47

5 1 Introducció La Llei 12/2007, d 11 d octubre, de serveis socials suposa un pas endavant ja que garanteix el reconeixement del dret subjectiu universal als serveis socials, i es converteix així en el quart pilar de l estat del benestar, juntament amb els drets a la sanitat, l educació i les pensions. L entrada en vigor de la Llei ha permès l estructuració del Sistema català de serveis socials i dóna caràcter normatiu als instruments tècnics que han de regir el funcionament del Sistema, com la Cartera de serveis i el Pla estratègic, que inclou el Pla de qualitat. D altra banda, la Llei 12/2007, d 11 d octubre, de serveis socials integra el Sistema català d autonomia i atenció a la dependència, creat arran de la Llei d àmbit estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, dins el Sistema català de serveis socials. Catalunya es troba en un context d increment de la demanda de serveis socials motivada en gran part per la situació de crisi econòmica del país, amb un elevat índex d atur i un increment de les persones en risc d exclusió social que coincideix amb un augment de les expectatives de la població respecte a la cobertura d uns drets subjectius i amb la implementació de diferents lleis aprovades els darrers anys (promoció de la autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, drets i oportunitats en la infància i adolescència, dret de les dones a eradicar la violència masclista...) Les tensions que han viscut i viuen els serveis socials, i que estan provocant actualment un important esforç d adaptació, obeeixen segurament a una doble causa: D una banda, en part, l important increment de la demanda. D altra banda, una sèrie de dificultats més profundes relacionades amb la configuració mateixa dels serveis socials bàsics o amb la tipologia dels mitjans disponibles. Aquesta segona causa, a la qual tradicionalment no s ha prestat gaire atenció, té més a veure amb una inadequada definició del camp de treball dels serveis socials, com apunten cada vegada més sovint els experts en la matèria. Aquest fet crea dificultats de treball, tant al si dels serveis socials com en la coordinació i cooperació d aquests amb altres àmbits. En aquest context, es fa ara més necessari que mai focalitzar l acció sobre objectius estratègics, estratificar poblacions i dimensionar respostes segons els graus de necessitat, donant un paper més actiu a les persones usuàries dels serveis socials. La necessitat de delimitar l espai dels serveis socials condueix a destacar-ne determinades funcions. Es consideren en aquest cas com a prioritàries les línies d actuació següents: Atenció a les persones que tenen diferents nivells de dependència i que necessiten cures de llarga durada, actuacions de prevenció en aquest camp incloses. Intervenció en l àmbit de la infància i l adolescència, especialment en les situacions en què es produeix un exercici inadequat o problemàtic de la funció parental i de la tutela o pàtria potestat. Orientació i acompanyament de les persones amb dificultats especials d integració social, per fer possible el seu procés de desenvolupament personal i d integració en la vida comunitària. Altres tasques no serien tan pròpies dels serveis socials, tot i que es poden gestionar des d aquest àmbit si es considera que faciliten altres accions que els incumbeixen (exemple: la garantia d ingressos mínims). El problema és que el desenvolupament de tot tipus de tasques no acabi distorsionant les tasques pròpies dels serveis socials. En aquest sentit, és important saber separar amb claredat els conceptes i també saber diferenciar les funcions en la gestió. Per afrontar aquesta situació, Catalunya necessita un sistema de serveis socials cohesionat, coordinat, territorialment equilibrat i amb projecció comuna. Al mateix temps ha de facilitar als agents del sistema la planificació dels serveis, la seva organització i la seva gestió i també mostrar les eines i els mitjans fona- 5

6 mentals per donar una atenció de qualitat, centrada en la persona, que permeti compartir el coneixement i establir sinergies entre els agents. En definitiva, un model que consolidi el Sistema català de serveis socials, amb capacitat de donar una resposta eficient a les necessitats de la societat catalana d acord amb les seves característiques territorials, i que se situï com a punt de referència en el sector. L objectiu d aquest treball és establir un marc ordenador, comú i comprensible que faciliti i orienti les prioritats que han d abordar els agents que configuren el Sistema català de serveis socials. Per complir aquest objectiu, cal tenir en compte que el Sistema català de serveis socials és el més descentralitzat dels grans sistemes de benestar del nostre país (salut, educació, treball). La seva gestió i responsabilitat és compartida per diferents nivells de l Administració: els ens locals tenen competència en els aspectes més immediats i propers de resposta a les necessitats socials de la ciutadania, i a la Generalitat de Catalunya li correspon la competència de planificació, registres, control i cooperació amb els ens locals. Aquesta situació dificulta l aplicació als Serveis socials bàsics (o SSB) de formes d organització, referents i metodologies provinents d altres àmbits amb els quals hi ha una profunda relació, com ara l educatiu o el sanitari. A l heterogeneïtat de models organitzatius i criteris propis dels diferents ens locals, cal afegir-hi una diversitat de recursos, un sistema tècnic i de coneixement en construcció i un finançament complex a càrrec de diferents administracions. Com construir un model des de la descentralització? Des del consens i trobant un punt d equilibri que tingui en compte les peculiaritats del Sistema de serveis socials. Establerts els mínims, cal avançar cap a una major concreció dels elements tècnics, especialment d aquells que són sistèmics (per exemple, un protocol comú de diagnòstic social). El consens tècnic és bàsic per dotar el sistema d autoritat científica, sobretot en l actual context en què l increment del volum i diversitat de les demandes de serveis està contribuint a visualitzar la necessitat de concentrar esforços en l elaboració d instruments i metodologies generals que puguin ser compartides per tots els professionals dels serveis socials bàsics, però que, alhora, puguin adaptar-se a les diferents realitats del territori. Per tant, no serà objecte d aquest Model el desenvolupament tècnic d eines i metodologies, perquè això ha de ser un repte compartit entre tots els agents que integren el Sistema, sinó l establiment d uns mínims que han de permetre als diferents ens locals comparar i analitzar la seva situació en relació amb uns estàndards prou amplis i flexibles, però alhora, concrets. En aquest sentit, s ha de considerar aquest Model com un primer document que haurà de ser completat amb la publicació dels models dels diferents serveis considerats com a serveis socials bàsics i amb la proposta d aquells desenvolupaments tecnicoprofessionals que tenen més incidència sistèmica. Així doncs, el text que es presenta no respon a cap treball de definició exhaustiva ni a cap disseny tancat i acabat, sinó que pretén establir uns mínims que orientin processos posteriors de desenvolupament i aprofundiment. D altra banda, s hi constata la necessitat d interconnectar i enxarxar els diferents serveis de protecció social (serveis socials bàsics i especialitzats, serveis educatius, sanitaris, ocupacionals i d habitatge, fonamentalment) per anar cap a una atenció centrada en la persona, que tingui en compte totes les seves necessitats a partir d un enfocament holístic. Per elaborar aquest model s ha partit de l anàlisi de les experiències i les iniciatives dutes a terme a Catalunya, i de la valoració de les tendències europees en matèria de serveis socials. A més, hi han col laborat professionals del sector que hi han aportat consideracions quant al procés de definició i d elaboració. Finalment, cal tenir en compte que l actual situació de crisi econòmica i, possiblement, de canvi de paradigma, ens situa en un escenari de replantejament dels models d atenció, dels models organitzatius i de la Cartera de serveis socials. Cal, per tant, avançar sens dubte cap a més simplificació i flexibilitat, tot fugint de plantejaments compartimentats pel finançament o altres criteris. En aquest sentit, es proposa un Model de SSB que defineixi uns mínims necessaris per mantenir una qualitat i un nivell de serveis i prestacions. És un Model que implica la revisió dels models i instruments elaborats amb anterioritat a la crisi i l adaptació a les noves problemàtiques, tot garantint la sostenibilitat del Sistema de serveis socials. 6

7 El Model fixa uns mínims necessaris per dur a terme l acció social, proposa criteris d actuació, orienta i possibilita innovar i introduir canvis en profunditat en els desenvolupaments tecnicoprofessionals que hauran de complementar el mateix Model de SSB. D altra banda, un cop aprovat el Model de SSB, caldrà desplegar una normativa reguladora que concreti els continguts mínims comuns de compliment obligat per a tots els SSB de Catalunya. Els continguts a regular per aquesta normativa són: Drets de les persones Criteris de prestació i d accés als serveis Organització dels equips de treball Requeriments dels equipaments Requisits del sistema d informació 7

8 2 Aproximació metodològica al Model de serveis socials bàsics El Model de serveis socials bàsics a Catalunya vol respondre a la realitat social dels diferents territoris. L objectiu és consolidar un model de serveis socials capaç de donar una resposta eficient a les necessitats de la societat catalana, i especialment dels col lectius més vulnerables; una resposta que millori el benestar i la qualitat de vida de la població i que sigui punt de referència per als professionals. El Model té en compte els diferents agents en el territori organitzats d acord amb els principis de descentralització, desconcentració i eficiència, els quals permeten la consolidació d uns serveis socials bàsics pròxims als ciutadans, eficaços i capaços de fer la seva tasca d acord amb els principis de qualitat, equitat i accessibilitat. L aproximació metodològica que s ha seguit per a la construcció del Model es basa en la formulació del marc estratègic del nou model i de les palanques de canvi que han de permetre arribar a la formulació estratègica definida. Aquestes palanques de canvi s estructuren en processos clau i recursos del sistema. Aproximació metodològica global del Model de serveis socials bàsics de Catalunya Estratègia Missió Visió Principis rectors Valors Objectius estratègics Bases del Model Palanques de canvi Processos Cartera de serveis Model d intervenció Criteris de qualitat i avaluació Recursos Finançament Sistemes d informació Equipaments Planificació Disseny organitzatiu Gestió de coneixement i comunicació 2.1. Estratègia El punt de partida del marc estratègic és l anàlisi prèvia de la situació actual de l estat dels serveis socials a Catalunya, recollida al Model dels SSB en el document Bases del Model. Aquest document va ser elaborat després d un procés de reflexió en el qual van participar 170 professionals del sector, procedents de tot el territori, tant dels ens locals (municipis, consells comarcals i diputacions) com del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, món acadèmic, col legis i associacions professionals, organitzacions sindicals, Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya, així com experts del món de les ciències socials i d altres entitats d iniciativa social. Partint del marc estratègic que ens donava la Llei de serveis socials i el Pla estratègic i Pla de qualitat, les Bases del Model han permès definir els principis rectors, els valors, objectius estratègics i els àmbits de millora del Model. 8

9 2.2. Les palanques de canvi: processos i recursos Les palanques de canvi que s han d activar i desenvolupar per permetre l assoliment de la visió estratègica del model s estructuren fonamentalment en els processos i recursos propis de tot sistema de serveis socials. S identifiquen com a processos clau: Definició de la Cartera de serveis socials Model d intervenció, fonamentalment del servei bàsic d atenció social, però també de la resta de serveis que configuren els serveis socials bàsics Criteris de qualitat i avaluació Instruments de planificació, criteris per al disseny organitzatiu Quant als recursos, destaquen: Finançament del sistema Els sistemes d informació Els equipaments Comunicació i gestió del coneixement 2.3. Estructura del Model L estructura que es proposa combina una visió global del Model (document present) i una visió de detall de cadascun dels serveis en què s estructuren els serveis socials bàsics segons la Cartera de serveis socials (a desenvolupar). El Model descriu de manera global i transversal aquells aspectes que són comuns als diferents serveis com la planificació, avaluació i qualitat, els sistemes d informació i/o aspectes de comunicació, gestió del coneixement i innovació. Hi ha altres processos i recursos (prestacions i serveis) que seran específics per a cadascun dels serveis que integren els serveis socials bàsics i que es modelitzaran individualment. Així, quedaria encara pendent de fer el desenvolupament específic de cadascun dels serveis socials bàsics previstos a la Cartera de serveis socials, així com la revisió d aquesta per tal d adequar-la a les necessitats actuals i garantir-ne la sostenibilitat. Aquestes tasques han de començar a partir de la posada en marxa d aquest Model i es prioritzaran els serveis que més incidència tenen en la població, com ara el servei d atenció domiciliària. Menció a banda mereix el Servei bàsic d atenció social que, per la seva importància i el seu caràcter estructural, s ha desenvolupat en paral lel a aquest Model general. Per a cadascun dels serveis que integren els serveis socials bàsics, es definirà: el model d atenció, el disseny organitzatiu, els equipaments, el sistema d informació, i finançament. Aquests serveis són: 1 Serveis bàsics d atenció social 2 Serveis d intervenció socioeducativa no residencial per a infants i joves 3 Serveis d atenció domiciliària 4 Serveis residencials d estada limitada 5 Servei de menjador social 6 Servei d assessorament tècnic als SSB 7 Servei de distribució d aliments 8 Altres serveis que es puguin desenvolupar a la Cartera de serveis Amb referència a aquesta relació, cal puntualitzar que el servei de distribució d aliments, s ha creat mitjançant la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2015, d 11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives. D altra banda, més enllà del debat sobre si es pot considerar un servei social pròpiament dit o és més una actuació pal liativa de situacions de necessitat, l actual context socioeconòmic i la recent creació del Fons europeu d ajut a les persones més desfavorides (FEAD) fan necessari establir i sistematitzar les condicions materials i funcionals de prestació d aquest servei, que ha d actuar en tots els casos en coordinació amb els serveis bàsics d atenció social (o SBAS). 9

10 Aproximació metodològica del detall de cadascun dels subserveis dels serveis socials bàsics Estratègia Processos Recursos Estratègia Planificació avaluació disseny Disseny organitzatiu Model d intervenció Sistema d informació Gestió del coneixement i comunicació Finançament 1. Servei bàsic d atenció social Serveis socials bàsics 2. Serveis d intervenció socioeducativa no residencial 3. Serveis d atenció domiciliària 4. Servei de menjador social 5. Serveis residencials d estada limitada 6. Altres serveis que es puguin desenvolupar a la Cartera de serveis Aquest document abordarà les qüestions del Model des d una perspectiva global, a partir del marc estratègic definit a les bases del Model i de les principals línies d actuació en les palanques de canvi (processos i recursos) que impacten de manera global a tots els subserveis. El document present pren com a referència la Cartera de serveis socials vigent. El Model de serveis socials bàsics, un cop definit el seu marc global en aquest document, s anirà detallant fins a completar tots els serveis que l integren, seguint la mateixa metodologia descrita. No forma part del Model la descripció o el desenvolupament de les eines tècniques necessàries per a la correcta pràctica professional (com ara escales de valoració, models de documents o criteris d intervenció). Tampoc no forma part del Model la descripció o l anàlisi de les prestacions, ja siguin o no de caràcter econòmic, que el sistema de serveis socials posa a l abast dels SSB per atendre les diferents situacions de necessitat. En qualsevol cas, el Departament de Benestar Social i Família col laborarà amb els SSB quant a la difusió, transparència i posada en marxa dels desenvolupaments tecnicoprofessionals. 10

11 3 Context 3.1. Marc normatiu El desenvolupament normatiu dels serveis socials a Catalunya s inicia amb l Estatut d autonomia de Catalunya de 1979, que en l article 9.25 atribuïa a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d assistència social, la qual cosa va induir el traspàs dels serveis de l Estat en matèria de sanitat i serveis socials mitjançant el Reial Decret 1949/1980, del 31 de juliol. Amb l objectiu de desenvolupar el Sistema català de serveis socials, el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses lleis, algunes de les quals, com la Llei 26/1985, de 27 de setembre, de serveis socials o la Llei 4/1994, d administració institucional, descentralització, desconcentració i coordinació del Sistema català de serveis socials, ja han estat derogades per altres lleis posteriors. A continuació es presenta la normativa actual en matèria de serveis socials bàsics, de les principals lleis i dels articles que afecten els serveis socials bàsics per ordre cronològic. Declaració universal dels drets humans, del 10 de desembre de 1948 Es proclama aquesta Declaració universal de drets humans com l ideal comú a aconseguir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I ensenyament i l educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció. La salut i el benestar Article 25 Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. Carta social europea, del 18 d octubre de 1961 Amb la signatura d aquest document, els governs membres del Consell d Europa, es comprometen a desplegar en comú tots els esforços possibles per millorar el nivell de vida i promoure el benestar de totes les categories de les seves poblacions, tant rurals com urbanes, per mitjà d institucions i activitats apropiades. Dret als beneficis dels serveis socials Article 14 Per garantir l exercici efectiu del dret a beneficiar-se dels serveis socials, les parts contractants es comprometen: 1. A fomentar o organitzar serveis que, utilitzant els mètodes d un servei social, contribueixin al benestar i al desenvolupament dels individus i dels grups en la comunitat, així com a la seva adaptació al mitjà o entorn social. 2. A estimular la participació dels individus i de les organitzacions benèfiques o d una altra classe en la creació i manteniment de tals serveis. Constitució espanyola, del 27 de desembre de 1978 La Constitució espanyola configura un estat de dret democràtic, social i autonòmic (art. 1 i 2). Pel que fa als serveis socials, cal destacar especialment el caràcter social, que representa una assumpció de responsabilitats col lectives davant determinades necessitats dels ciutadans i el reconeixement de l autonomia de les nacionalitats i regions que implicava una descentralització del poder. Protecció de la infància Article 39 Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família i integral dels fills. Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets. 11

12 Atenció als disminuïts físics, sensorials i psíquics Article 49 Duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en el gaudi dels drets que s atorguen a tots els ciutadans. Atenció a la tercera edat Article 50 Garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, també en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure. Desplegament dels drets socials Articles Aquests drets socials per tenir vida necessiten, doncs, lleis de desplegament i mesures de política social, incloent-hi el finançament, que els omplin de contingut, ja siguin a escala estatal o autonòmica, segons correspongui en aplicació dels criteris de repartiment competencial. Organització territorial Article 137 L Estat s organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d autonomia per a la gestió dels interessos respectius. Articles 141, 143 i 144 Així mateix, preveu la possibilitat de crear agrupacions de municipis diferents de la província. Article 140 Es reconeix la garantia de l autonomia dels municipis. Article 148 apartat 1.20.e Les comunitats autònomes podran assumir de forma exclusiva competències en matèria d assistència social. Llei 7/1985, del 2 d abril, reguladora de les bases del règim local Llei que estableix per primera vegada en la legislació espanyola una clara obligació legal local en matèria de serveis socials en termes de prestació de serveis socials, promoció i reinserció social. Prestació de serveis socials Article 25 El municipi exercirà en qualsevol cas, les competències en els termes de la legislació de l Estat i de les Comunitats Autònomes, en prestació de serveis socials i reinserció social. Article 26 A part dels serveis que tots els municipis hagin de prestar per si sols o de forma associada, els municipis amb una població superior als vint mil habitants hauran de prestar els serveis socials. Decret legislatiu 2/2003, del 28 d abril pel qual s aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Aquest decret fa un pas endavant respecte a la Llei 8/1987, del 15 d abril, municipal i de règim local de Catalunya, en la qual es vol recollir en un text actualitzat totes les modificacions produïdes perquè d aquesta manera, pugui continuar prestant un servei adient als electes, als tècnics i als professionals del món local i als ciutadans. En el marc dels serveis socials determina les competències dels ens locals i les formes d agrupació possibles per a la prestació dels serveis. Desplegament dels drets socials Article El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. 2. Els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l abast que fixen aquesta Llei i la legislació sectorial respectiva. 3. El municipi té competències pròpies en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció social. 12

13 Organització territorial Article 67 Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents: Als municipis amb una població superior als vint mil habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d incendis i instal lacions esportives d ús públic. En matèria de protecció civil, han d elaborar els plans bàsics d emergència municipal i els plans d actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris. Estatut d Autonomia de Catalunya L Estatut d Autonomia de 2006 s elabora per tal d adaptar l autogovern de Catalunya al context del segle XXI i respondre a les realitats i necessitats socials respecte a l Estatut anterior de Drets i deures dels ciutadans Capítol I Article 15 El dret de les persones a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. Article 16 El dret a les famílies a rebre prestacions socials i ajuts públics per atendre les càrregues familiars. Article 17 El dret dels menors a rebre l atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18 El dret de les persones grans a viure amb dignitat, lliures d explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l edat. Article 19 El dret de les dones al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. I participar en condicions d igualtat d oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Drets en l àmbit dels serveis socials Article Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l atenció adequada a llur situació, d acord amb les condicions que legalment s estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d una vida digna, d acord amb les condicions que legalment s estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col laboració socials. Principis rectors Capítol V Article Promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d exclusió social. 3. Vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Emprendre les accions necessàries per a establir un règim d acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l impuls i la creació d àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d aquest. 13

14 Organització del Govern Article 83 Respecte a l organització del govern i les competències de la Generalitat s estableix que Catalunya s organitza territorialment en municipis i vegueries. L àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col laboració i associació dels municipis. Competències locals Article 84.2.m Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre la regulació i la prestació dels serveis d atenció a les persones, dels serveis socials públics d assistència primària i foment de les polítiques d acolliment dels immigrants. Competències de la Generalitat Article 166 Serveis socials La regulació i l ordenació de l activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d altres sistemes de previsió pública. La regulació i l ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. La regulació i l aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col lectius en situació de pobresa o de necessitat social. La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. Menors La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. Promoció de les famílies i de la infància Desenvolupament de les mesures de protecció social i llur execució. Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 13 de desembre de 2006 La Convenció es va concebre com un instrument de drets humans amb una dimensió explícita de desenvolupament social. S hi adopta una àmplia classificació de les persones amb discapacitat i es reafirma que totes les persones amb tots els tipus de discapacitat han de poder gaudir de tots els drets humans i llibertats fonamentals. S aclareix i precisa com s apliquen a les persones amb discapacitat totes les categories de drets i s indiquen les esferes en les quals és necessari introduir adaptacions perquè les persones amb discapacitat puguin exercir en forma efectiva els seus drets i les esferes en les quals s han vulnerat aquests drets i en les quals ha de reforçar-se la protecció dels drets. Habilitació i rehabilitació Article 26 Les persones amb discapacitat tenen dret a ser independents, a la inclusió social i a participar en la societat. Per garantir aquest dret els Estats es comprometen a: Organitzar i oferir serveis de salut, treball, educació i serveis socials a les persones amb discapacitat. Promoure la formació contínua dels i les professionals que realitzin aquests serveis. Promoure els mitjans tecnològics adients per a la inclusió social de les persones amb discapacitat. Llei 12/2007 de serveis socials La Llei de serveis socials de l 11 d octubre de 2007 regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de garantir-hi l accés universal. En la Llei s estableix un conjunt de drets garantits per a tota la ciutadania en matèria de benestar social i genera, per tant, un conjunt d obligacions per a les administracions públiques encarregades de prestar els serveis vinculats amb l exercici d aquesta garantia de drets. Estructura dels serveis socials Article 15 El sistema públic de serveis socials s organitza en forma de xarxa per treballar en coordinació, en col laboració i amb el diàleg entre tots els actors que intervenen en el procés d atenció a les persones, i s estructura en serveis socials bàsics i en serveis socials especialitzats. La Xarxa de serveis socials d atenció pública és integrada pel conjunt de serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions incloses en aquesta Llei o en la Cartera de serveis socials. 14

15 Definició dels serveis socials bàsics Article 16 Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. Els serveis socials bàsics s organitzen territorialment i estan dotats d un equip multidisciplinari que ha de fomentar el treball i la metodologia interdisciplinaris, integrat pel personal professional necessari per al compliment de llurs funcions, amb l estructura directiva i de suport tècnic i administratiu que s estableixi per reglament. Els serveis socials bàsics inclouen els equips bàsics, els serveis d ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Els serveis socials bàsics tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per a fomentar l autonomia de les persones perquè visquin dignament, atenent les diferents situacions de necessitat en què es troben o que es puguin presentar. Els serveis socials bàsics han de donar respostes en l àmbit propi de la convivència i la relació dels destinataris dels serveis. Funcions Article 17 a) Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària. b) Oferir informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als drets i els recursos socials. c) Valorar i fer diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral. d) Proposar, establir i revisar el programa individual d atenció a la dependència. e) Revisar el programa individual d atenció a la dependència i de promoció de l autonomia personal quan correspongui. f) Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l avaluació. g) Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social. h) Impulsar projectes comunitaris i programes transversals. i) Prestar serveis d ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència. j) Prestar serveis d intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. k) Orientar l accés als serveis socials especialitzats, especialment els d atenció diürna, tecno lògica i residencial. l) Promoure mesures d inserció social, laboral i educativa. m) Gestionar prestacions d urgència social n) Aplicar protocols de prevenció i d atenció davant de maltractaments a persones dels col lectius més vulnerables. o) Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques d àmbit municipal i comarcal i les altres que li siguin atribuïdes. p) Coordinar-se amb els serveis especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats del món associatiu i amb les que actuen en l àmbit dels serveis socials. q) Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials. Competències municipals Article 31 Corresponen als municipis les competències següents: a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial. b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. c) Elaborar plans d actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d actuació de l àrea bàsica corresponent. d) Establir els centres i els serveis corresponents a l àmbit propi dels serveis socials bàsics. e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics. f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l Administració de la Generalitat i l ens local supramunicipal corresponent, d acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. g) Col laborar amb l Administració de la Generalitat en l exercici de les funcions d inspecció i control en matèria de serveis socials. h) Exercir les funcions que li delegui l Administració de la Generalitat. i) Participar en l elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials. j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l àmbit dels serveis socials locals. k) Les que els atribueixen les lleis. Les comarques supleixen els municipis de menys de vint mil habitants en la titularitat de les competències pròpies dels serveis socials bàsics que aquests municipis no estiguin en condicions d assumir directament o mancomunadament. 15

16 Àrea bàsica de serveis socials (ABSS) Article 34 Les àrees bàsiques de serveis socials són la unitat primària de l atenció social als efectes de la prestació dels serveis socials bàsics. L àrea bàsica de serveis socials s organitza sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi. L àrea bàsica de serveis socials ha d agrupar els municipis de menys de vint mil habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l ens associatiu creat especialment amb aquesta finalitat. Els municipis de més de vint mil habitants poden tenir més d una àrea bàsica de serveis socials, en funció del nombre d habitants i de les necessitats socials. Consells municipals de serveis socials Article 54 Els ajuntaments que estiguin legalment obligats a prestar serveis socials han de constituir un consell municipal de serveis socials. Els consells municipals de serveis socials són òrgans col legiats de participació comunitària per a l assessorament i la consulta en matèria de serveis socials en els municipis. Els ajuntaments dels municipis que estiguin organitzats en districtes o entitats municipals descentralitzades poden crear consells de serveis socials en aquests àmbits. La determinació de la composició i el règim de funcionament dels consells municipals de serveis socials i, si escau, dels de districte o dels d entitat municipal descentralitzada és competència del municipi. En els consells municipals de serveis socials i, si escau, en els de districte i en els d entitat municipal descentralitzada, hi ha d haver representants dels ens locals, dels usuaris, de les entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals, de les dones i de les entitats d iniciativa social de llur àmbit territorial. Finançament Article 62 Els ajuntaments i l Administració de la Generalitat comparteixen el finançament dels serveis socials bàsics, incloent-hi els equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. Sens perjudici que els serveis socials bàsics han de tendir a la universalitat i la gratuïtat, l usuari o usuària pot haver de copagar el finançament de la teleassistència i dels serveis d ajuda a domicili. L aportació de la Generalitat als serveis socials bàsics s ha de fixar en els seus pressupostos, d acord amb el que estableixin el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials, i s ha de pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local titular de l àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació no pot ésser inferior, en cap cas, al 66 % del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d ajuda a domicili i de teleassistència que el Pla i la Cartera estableixen per a l àmbit territorial de cada àrea bàsica de serveis socials. El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema d informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d urgència social és a càrrec de l ens local gestor de l àrea bàsica de serveis socials. Si al final de l exercici anual la ràtio de personal dels equips o el volum de l activitat dels diferents serveis, programes i projectes no arriba al mínim que estableix el conveni, l import corresponent s ha de deduir del següent pagament de la Generalitat i s han d adoptar les mesures necessàries per a la prestació del servei públic. Així mateix, la Generalitat ha d incloure uns suplements en els seus pagaments si els ajuts econòmics per a emergències socials que atorga l ens local ho justifiquen. El qual estableix que aquest apartat s ha de complir respectant els termes del conveni quadriennal entre ambdues administracions. L ens local titular de l àrea bàsica de serveis socials pot decidir el sistema de provisió de serveis, per a l ajuda a domicili i la teleassistència, d acord amb les formes de prestació que s estableixin per reglament. Desplegament de la Llei de serveis socials L entrada en vigor de la Llei, ha permès l estructuració del Sistema català de serveis socials i dóna caràcter normatiu als instruments tècnics que han de regir el funcionament del sistema: la Cartera de serveis, el Pla estratègic, el Pla de qualitat. D acord amb el mandat de la Llei 12/2007, el Pla estratègic que inclou el Pla de qualitat de serveis socials de Catalunya així com un document amb el desplegament territorial d ambdós plans. Cartera de serveis socials aprovada pel Decret 142/2010, d 11 d octubre, que modifica la primera Cartera de serveis socials , aprovada pel Decret 151/2008, de 29 de juliol És un catàleg classificat dels serveis i prestacions socials (econòmiques i tecnològiques) del Sistema català de serveis socials. En la Cartera s identifiquen: 1.1 Serveis socials bàsics Servei bàsic d atenció social Serveis d atenció domiciliària Servei d ajuda a domicili Servei de les tecnologies de suport i cura Serveis residencials d estada limitada Servei d acolliment residencial d urgència Servei de residència temporal per a persones adultes en situació d exclusió social Servei de menjador social Servei d assessorament tècnic d atenció social Serveis d intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents Servei de centre obert Serveis de suport als serveis socials bàsics 16

17 Pla estratègic dels serveis socials de Catalunya , aprovat el dia 3 d agost de 2010 per Acord de Govern i prèviament ratificat per la Comissió de Benestar Social del Parlament de Catalunya, per unanimitat És, tal com s estableix en l article 37 de la Llei de serveis socials, l instrument per a l ordenació de les mesures, els recursos i les accions necessaris per a assolir els objectius de la política de serveis socials. Així mateix, estableix que ha de contenir l anàlisi de les necessitats i de la demanda social de prestacions així com una avaluació de la situació de partida de l oferta de serveis socials. El Pla estratègic de serveis socials és l eina que ha de facilitar el desenvolupament i l avaluació del Sistema català de serveis socials i concreta el reconeixement del dret als serveis socials de totes les persones d acord amb la voluntat que expressa la Llei de serveis socials: igualtat en l accés, defensa de la igualtat d oportunitats, foment de la solidaritat, atenció prioritària a les persones que viuen situacions de necessitat social, garantir la llibertat, la dignitat i el benestar de les persones. El Pla estratègic de serveis socials de Catalunya (PESSC), s estructura entorn a 5 eixos estratègics, que es desenvolupen mitjançant línies d actuació. El procés d elaboració del Model de serveis socials bàsics de Catalunya queda recollit a l eix 3 d aquest Pla estratègic, La vertebració del sistema i el treball en xarxa. Xarxa de serveis socials d atenció pública (XSSAP): mecanisme executor del sistema públic. Està composta pel conjunt de serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions incloses a la Cartera de serveis socials. Mecanismes d interrelació: sistemes d acreditació per a la prestació privada de serveis de titularitat pública i relacions de col laboració per a l impuls de projectes de l àmbit social, per part d entitats d iniciativa social, especialment les de foment del voluntariat. Sistema d informació social (SIS): tots els agents han d aportar i compartir informació mitjançant el SIS, per tal de garantir la disponibilitat d informació relativa a les prestacions i a la Cartera, i poder gestionar, planificar i avaluar. Contracte programa (CP): eina de relació i col laboració interadministrativa entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals. Serveis socials bàsics (SSB): inclouen les prestacions de servei recollides a la Cartera de serveis socials com a serveis socials bàsics, la prestació econòmica d urgència social i també el desenvolupament de projectes comunitaris i preventius amb l objectiu d atendre les necessitats socials latents en els seus territoris. Àrees bàsiques de serveis socials (ABSS): són l estructura d accés universal amb capacitat per atendre totes les persones. Es configuren com un element clau per assolir la missió i la visió del Sistema. Les ABSS disposen d equips polivalents i multidisciplinaris que inclouen perfils directius, tècnics, auxiliars i de suport administratiu que s organitzen a l entorn d una estructura jeràrquica i funcional que formalitza els processos de decisió, distribueix els àmbits de treball, i facilita la coordinació i la comunicació internes. Les principals funcions a desenvolupar són: informació, primera acollida, diagnòstic de les necessitats, tractament social, educatiu i de la dependència, derivació, seguiment i accions preventives i comunitàries i atenció a urgències. També identifica, les relacions internes de la ABSS, amb els agents del Sistema i altres sistemes de benestar. Pla de qualitat dels serveis socials de Catalunya El Pla de qualitat és l instrument bàsic per assegurar el desenvolupament i aplicació dels criteris de qualitat identificat per la Llei i forma part del Pla estratègic de serveis socials de Catalunya (PESSC). El Pla de qualitat estableix un marc conceptual que fixa una definició de la qualitat des de tres perspectives: La qualitat de servei definida com a valoració que les persones destinatàries d un servei fan del grau de satisfacció obtingut en relació amb les seves necessitats i expectatives; per tant es requereix informació sistemàtica sobre aquestes necessitats i expectatives i millorar els processos de treball, i simplificar i/o agilitzar els procediments. En aquest punt es defineixen accions claus per: avaluar la satisfacció de les persones usuàries, promoure la transparència de la Xarxa de serveis socials d atenció pública (XSSAP) i dissenyar un eina per copsar les necessitats socials de Catalunya. La qualitat tècnica fa referència a l adequada utilització dels avenços científics en la prestació dels serveis. En aquest sentit, per millorar la qualitat tècnica del Sistema català de serveis socials s identifica la necessitat d establir estàndards de qualitat per a les prestacions de la Cartera de serveis socials i desenvolupar sistemes d avaluació i validació dels nivells de qualitat en la prestació de serveis socials i disposar d elements per a la identificació i difusió de bones pràctiques i la gestió del coneixement generat en el Sistema. La qualitat en la gestió es defineix com l aplicació d elements que permetin aconseguir uns bons resultats de manera sostinguda i sostenible en el temps. Com a elements claus d aquest punt hi ha: promoure el rol de lideratge entre les persones amb responsabilitat en els diferents nivells de la XSSAP, augmentar els serveis de la XSSAP que utilitzin metodologies de gestió reconegudes en els models de qualitat i excel lència, i disposar d informes periòdics de la seva gestió. El Pla de qualitat forma part del PESSC que, per respondre a la seva estructura, es complementa amb els eixos següents: La qualitat en l ocupació que consisteix a facilitar que els professionals disposin d eines per millorar la seva pràctica, com per exemple, plans de formació específics. La qualitat en la millora contínua que implica el desenvolupament de sistemàtiques orientades a l aprenentatge, la innovació i la millora en la gestió i prestació dels serveis. 17