18/9/2017. Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

Transcripción

1 Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

2 METAFÍSICA o ONTOLOGIA planteja qüestions sobre la realitat i l existència de les coses (ens o entitats). Intenta donar resposta a les següents preguntes: què hi ha, què és real?, què és la substància?, tota la realitat és material?, què és la matèria?, existeix l ànima o ment?, què és l espai?, què és el temps?, es pot parlar del nores?, és el món quelcom ordenat o manca d estructura?, hi ha un principi de tot o el món ha segut sempre?, existeix Déu? EPISTEMOLOGIA, GNOSEOLOGIA o TEORIA DEL CONEIXEMENT és la part de la filosofia que estudia els problemes relacionats amb el coneixement i prova de respondre preguntes com ara les següents: com coneixem la realitat?, quines són les condicions que fan possible el coneixement de la realitat?, és el mateix conèixer que creure?, hi ha algun límit al nostre coneixement o tot és cognoscible?, podem tindre un coneixement cert?, què és la veritat?, podem atènyer un coneixement vertader?, hi ha veritats absolutes o tota veritat és relativa?, és el mateix conèixer que opinar?, és la ciència l únic coneixement vertader? 2

3 Hi ha una part de l Epistemologia que aborda la reflexió sobre un tipus particular de coneixement, la ciència, donant lloc al que s anomena FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA. Els científics tracten de descobrir com funciona el món. Els filòsofs de la ciència tracten d'entendre com funciona la ciència. Les preguntes que vénen ara són típiques per a un científic: De què és fet un cristall? Quin és l'origen de les marees? Un filòsof de la ciència, en canvi, s'enfronta a qüestions com ara aquestes: Com podem tenir coneixement d'entitats no observables tals com àtoms i electrons? Com podem diferenciar les causes de les meres correlacions? Les bones teories científiques poden emprarse en millorar la qualitat de vida. La filosofia de la ciència ens ajuda a millorar la qualitat del raonament científic. Noretta Koertge, Curs de filosofia de la ciència. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1990, p. 9 S'ocupen del mateix objecte, la ciència i la filosofia de la ciència? Són, per tant, disciplines autònomes, independents una de l'altra? CIENCIA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA Objecte Preguntes Finalitat 3

4 ANTROPOLOGIA estudia l ésser humà (anthropos, home; logos, discurs o teoria) en totes les seues dimensions, de manera que cal distingir entre: ANTROPOLOGIA FÍSICA: és la ciència natural que estudia els trets anatòmics i fisiològics de l ésser humà, així com el procés d hominització o evolució física des dels primers homínids fins a l aparició de l Homo sapiens. ANTROPOLOGIA CULTURAL: és la ciència social que estudia les dimensions socials i culturals de l ésser humà, tant actuals com del passat. ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA: aquesta branca de la filosofia pretén donar resposta a la pregunta: què és l ésser humà?, intentant esbrinar quina és la seua naturalesa o especificitat (és pura matèria o és quelcom més? Es pot parlar d una naturalesa humana?) i definir el concepte de persona, així com establir quin lloc ocupa en l estructura de la realitat. L ésser humà no està fet, no naix acabat i plenament desenvolupat, sinó que ha de fer-se (praxi o acció humana). La filosofia assumeix aquesta dimensió pràctica, permetent o facilitant que l humà s oriente en aquest fer-se a sí mateix (ÈTICA) i amb els altres (POLÍTICA). Aquesta FILOSOFIA PRÀCTICA té a veure amb les obligacions de tota mena (normes): morals, legals i polítiques. D ací que puguem considerar la filosofia com un SABER NORMATIU. 4

5 ÈTICA o FILOSOFIA MORAL s ocupa de l acció moral i de la justificació dels codis morals de comportament i reflexiona sobre els ideals morals, la felicitat i els valors. Formula preguntes com ara: què són els valors?, podem viure sense normes?, seríem més lliures si no tinguérem deures?, com he d actuar?, què diferencia una acció d'un fet?, hi ha accions objectivament bones o dolentes?, sóc responsable de les conseqüències imprevisibles de les meues accions?, en què consisteix la felicitat?, hi ha alguna vida que siga bona?, he de complir sempre amb les meues obligacions?, és millor l altruisme que l egoisme? FILOSOFIA POLÍTICA té a veure amb qüestions relacionades amb el govern, el ciutadà i l estat. Però, com tota reflexió filosòfica, s aproxima a aquests problemes a través de preguntes molt generals: per què cal obeir les lleis?, cal viure en un estat o es pot prescindir d ell?, què és la llibertat?, és preferible la llibertat a la seguretat?, què és la igualtat?, és desitjable?, pot haver un estat just?, què és el poder? 5

6 Altres branques de la filosofia són: LÒGICA: estudia els raonaments i la correcció o validesa que tenen. El raonament és un procés de pensament a través del qual s intenta provar o refutar alguna tesi mitjançant l ús de raons, per intentar convèncer de la seua veritat o falsedat. La lògica ofereix un conjunt de regles generals que permeten comprovar la validesa d una argumentació tant si es deductiva com si no-, mentre ens prevé dels enganys o fal làcies en què podem caure si no observem aquestes regles, anomenades regles d inferència lògica. ESTÈTICA: Baumgarten ( ) defineix l'estètica com la disciplina filosòfica centrada en la reflexió sobre un tipus d'objectes (artístics o naturals) capaços de produir emocions (experiència estètica) que serveixen per a valorar aquests objectes com a bells, lletjos, sublims... Per tant, aquesta branca de la filosofia pretén donar resposta a preguntes com ara: què és la bellesa?, quina relació hi ha entre la bellesa i l obra d art?, pot ser bell quelcom moralment dolent? Així, podem parlar d una doble dimensió de la racionalitat filosòfica: la filosofia és teòrica quan reflexiona sobre problemes relatius a la realitat i el seu coneixement (ontologia, epistemologia, filosofia de la ciència, antropologia, lògica), mentre que és pràctica quan reflexiona sobre com orientar l acció humana (ètica, política, estètica). 6