18/9/2017. Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "18/9/2017. Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs"

Transcripción

1 Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

2 METAFÍSICA o ONTOLOGIA planteja qüestions sobre la realitat i l existència de les coses (ens o entitats). Intenta donar resposta a les següents preguntes: què hi ha, què és real?, què és la substància?, tota la realitat és material?, què és la matèria?, existeix l ànima o ment?, què és l espai?, què és el temps?, es pot parlar del nores?, és el món quelcom ordenat o manca d estructura?, hi ha un principi de tot o el món ha segut sempre?, existeix Déu? EPISTEMOLOGIA, GNOSEOLOGIA o TEORIA DEL CONEIXEMENT és la part de la filosofia que estudia els problemes relacionats amb el coneixement i prova de respondre preguntes com ara les següents: com coneixem la realitat?, quines són les condicions que fan possible el coneixement de la realitat?, és el mateix conèixer que creure?, hi ha algun límit al nostre coneixement o tot és cognoscible?, podem tindre un coneixement cert?, què és la veritat?, podem atènyer un coneixement vertader?, hi ha veritats absolutes o tota veritat és relativa?, és el mateix conèixer que opinar?, és la ciència l únic coneixement vertader? 2

3 Hi ha una part de l Epistemologia que aborda la reflexió sobre un tipus particular de coneixement, la ciència, donant lloc al que s anomena FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA. Els científics tracten de descobrir com funciona el món. Els filòsofs de la ciència tracten d'entendre com funciona la ciència. Les preguntes que vénen ara són típiques per a un científic: De què és fet un cristall? Quin és l'origen de les marees? Un filòsof de la ciència, en canvi, s'enfronta a qüestions com ara aquestes: Com podem tenir coneixement d'entitats no observables tals com àtoms i electrons? Com podem diferenciar les causes de les meres correlacions? Les bones teories científiques poden emprarse en millorar la qualitat de vida. La filosofia de la ciència ens ajuda a millorar la qualitat del raonament científic. Noretta Koertge, Curs de filosofia de la ciència. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1990, p. 9 S'ocupen del mateix objecte, la ciència i la filosofia de la ciència? Són, per tant, disciplines autònomes, independents una de l'altra? CIENCIA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA Objecte Preguntes Finalitat 3

4 ANTROPOLOGIA estudia l ésser humà (anthropos, home; logos, discurs o teoria) en totes les seues dimensions, de manera que cal distingir entre: ANTROPOLOGIA FÍSICA: és la ciència natural que estudia els trets anatòmics i fisiològics de l ésser humà, així com el procés d hominització o evolució física des dels primers homínids fins a l aparició de l Homo sapiens. ANTROPOLOGIA CULTURAL: és la ciència social que estudia les dimensions socials i culturals de l ésser humà, tant actuals com del passat. ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA: aquesta branca de la filosofia pretén donar resposta a la pregunta: què és l ésser humà?, intentant esbrinar quina és la seua naturalesa o especificitat (és pura matèria o és quelcom més? Es pot parlar d una naturalesa humana?) i definir el concepte de persona, així com establir quin lloc ocupa en l estructura de la realitat. L ésser humà no està fet, no naix acabat i plenament desenvolupat, sinó que ha de fer-se (praxi o acció humana). La filosofia assumeix aquesta dimensió pràctica, permetent o facilitant que l humà s oriente en aquest fer-se a sí mateix (ÈTICA) i amb els altres (POLÍTICA). Aquesta FILOSOFIA PRÀCTICA té a veure amb les obligacions de tota mena (normes): morals, legals i polítiques. D ací que puguem considerar la filosofia com un SABER NORMATIU. 4

5 ÈTICA o FILOSOFIA MORAL s ocupa de l acció moral i de la justificació dels codis morals de comportament i reflexiona sobre els ideals morals, la felicitat i els valors. Formula preguntes com ara: què són els valors?, podem viure sense normes?, seríem més lliures si no tinguérem deures?, com he d actuar?, què diferencia una acció d'un fet?, hi ha accions objectivament bones o dolentes?, sóc responsable de les conseqüències imprevisibles de les meues accions?, en què consisteix la felicitat?, hi ha alguna vida que siga bona?, he de complir sempre amb les meues obligacions?, és millor l altruisme que l egoisme? FILOSOFIA POLÍTICA té a veure amb qüestions relacionades amb el govern, el ciutadà i l estat. Però, com tota reflexió filosòfica, s aproxima a aquests problemes a través de preguntes molt generals: per què cal obeir les lleis?, cal viure en un estat o es pot prescindir d ell?, què és la llibertat?, és preferible la llibertat a la seguretat?, què és la igualtat?, és desitjable?, pot haver un estat just?, què és el poder? 5

6 Altres branques de la filosofia són: LÒGICA: estudia els raonaments i la correcció o validesa que tenen. El raonament és un procés de pensament a través del qual s intenta provar o refutar alguna tesi mitjançant l ús de raons, per intentar convèncer de la seua veritat o falsedat. La lògica ofereix un conjunt de regles generals que permeten comprovar la validesa d una argumentació tant si es deductiva com si no-, mentre ens prevé dels enganys o fal làcies en què podem caure si no observem aquestes regles, anomenades regles d inferència lògica. ESTÈTICA: Baumgarten ( ) defineix l'estètica com la disciplina filosòfica centrada en la reflexió sobre un tipus d'objectes (artístics o naturals) capaços de produir emocions (experiència estètica) que serveixen per a valorar aquests objectes com a bells, lletjos, sublims... Per tant, aquesta branca de la filosofia pretén donar resposta a preguntes com ara: què és la bellesa?, quina relació hi ha entre la bellesa i l obra d art?, pot ser bell quelcom moralment dolent? Així, podem parlar d una doble dimensió de la racionalitat filosòfica: la filosofia és teòrica quan reflexiona sobre problemes relatius a la realitat i el seu coneixement (ontologia, epistemologia, filosofia de la ciència, antropologia, lògica), mentre que és pràctica quan reflexiona sobre com orientar l acció humana (ètica, política, estètica). 6

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

Millorar la comunicació amb Coaching i PNL

Millorar la comunicació amb Coaching i PNL Millorar la comunicació amb Coaching i PNL PROGRAMACIÓ NEURO - LINGÜÍSTICA - Programació: el nostre cervell funciona com si fos el software que cadascú de nosaltres creem en funció de les nostres circumstàncies,

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

LA DISTINCIÓ ENTRE FILOSOFIA I CIÈNCIA

LA DISTINCIÓ ENTRE FILOSOFIA I CIÈNCIA LA DISTINCIÓ ENTRE FILOSOFIA I CIÈNCIA Bertrand Russell (1872-1970): La manera més directa de definir què és la filosofia és dir que: Filosofia és allò que encara no és ciència. Introducció a la filosofia

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

LA PREGUNTA 5 EN LES ÚLTIMES PROVES PLATÓ

LA PREGUNTA 5 EN LES ÚLTIMES PROVES PLATÓ LA PREGUNTA 5 EN LES ÚLTIMES PROVES PLATÓ PAU setembre 2017: Expliqueu si esteu d acord o en desacord amb l afirmació següent: «Pot ser que en una societat no hi hagi ningú que sigui injust, però que,

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Filosofia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). Opció A Però encara que la raó, ben orientada i informada, pugui preveure suficientment les conseqüències

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

La visió de l'univers a través de la història

La visió de l'univers a través de la història La visió de l'univers a través de la història Les societats primitives ja es preguntaven quin va ser l'origen de l'univers, però les respostes a aquesta pregunta no tenien cap fonament científic, sinó

Más detalles

Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric.

Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric. Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric. Curs: 1º ESO. Continguts Currículum: La Hispania Romana, LA CONQUESTA DE HISPANIA. INTRODUCCIÓ. Un dels trets més significatius de la civilització romana

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA ESTRUCTURES FAMILIARS ACTUALS LA FAMÍLIA AVUI CADA DIA QUE PASSA HI HAN MES

Más detalles

Tecnologia Industrial II Criteris específics de correcció Model 1

Tecnologia Industrial II Criteris específics de correcció Model 1 Prova d accés a la Universitat (2010) Criteris específics de correcció Criteris generals d avaluació Els objectius plantejats per avaluar es poden resumir en els aspectes següents: valorar el coneixement

Más detalles

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables

Más detalles

UNITAT 1 Què és la filosofia

UNITAT 1 Què és la filosofia UNITAT 1 Què és la filosofia A1. De què parlem quan parlem de filosofia? (a) De vegades, en conversacions col loquials, però també en alguns llibres o programes de televisió seriosos, ens trobem amb el

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN 2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes

Más detalles

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d LA NARRACIÓ DEFINICIÓ Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d codi literari i que l emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història

Más detalles

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM, Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser

Más detalles

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU

Más detalles

Com participar en un fòrum

Com participar en un fòrum Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les

Más detalles

EFECTE DELS DESODORANTS I DETERGENTS EN EL CREIXEMENT DELS MICROORGANISMES

EFECTE DELS DESODORANTS I DETERGENTS EN EL CREIXEMENT DELS MICROORGANISMES EFECTE DELS DESODORANTS I DETERGENTS EN EL CREIXEMENT DELS MICROORGANISMES 1.- Objectius Fer atenció al fet que hi ha microorganismes que viuen al cos humà Emfatitzar que l olor corporal es produeix a

Más detalles

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

Geografia Criteris específics de correcció Model 1 Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Criteris específics de correcció L examen de consisteix en tres parts, puntuades respectivament amb 4, 3 i 3 punts. Cal respondre la prova

Más detalles

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. Tema 7 La prehistòria 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. 2. Quin nom rep el primer avantpassat de l ésser humà? 3. Quin

Más detalles

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se

Más detalles

EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres

EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS Organització i grup impulsor Charo Tomàs Núria Gres Dos plans complementaris PLA ESTRATÈGIC 2005-10 PROJECTE DE QUALITAT I MILLORA

Más detalles

Filosofia Sèrie 3. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Fase específica. Convocatòria 2015

Filosofia Sèrie 3. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Fase específica. Convocatòria 2015 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Filosofia Sèrie 3 Fase específica Qualificació 1 2 Qüestions 3 4 5 Suma de notes parcials Qualificació final Qualificació Etiqueta

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics. 2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar

Más detalles

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

QUART d ESO Reunió informativa. Interpretació Tests Psicotècnics El nostre Batxillerat i C.F.

QUART d ESO Reunió informativa. Interpretació Tests Psicotècnics El nostre Batxillerat i C.F. QUART d ESO 2010-2011 Reunió informativa Interpretació Tests Psicotècnics El nostre Batxillerat i C.F. 1 COM INTERPRETAR EL TEST PSICOTÈCNIC? En el nostre cas, és un recurs d'orientació. Ha de ser interpretat

Más detalles

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4 Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 C O N T R O L Fa referència a 2 tipus de MESURES DE CONTROL. a) En l elaboració del propi pmk. Qualitativament i quantitativa. b) En l execució del pmk en cada

Más detalles

Fitxa Tècnica de l Activitat

Fitxa Tècnica de l Activitat Barcelona Activa Capacitació Professional i Ocupació Fitxa Tècnica de l Activitat Descripció/ Objectius de l activitat: És probable que vulguis donar un gir professional a la teva vida i treballar en allò

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

Què és la filosofia?

Què és la filosofia? 1 Què és la filosofia? A1. De què parlem quan parlem de filosofia? (a) De vegades, en conversacions col loquials, però també en alguns llibres o programes de televisió seriosos, ens trobem amb el terme

Más detalles

2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ

2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ 2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ Es construeix una pila amb els elèctrodes següents: un elèctrode de zinc en una solució de sulfat de zinc i un elèctrode de coure en una solució de sulfat de coure.

Más detalles

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 Comitè d Àrbitres Federació Catalana de Basquetbol Índex 1. Introducció 2. Motivació 3. Mètode 4. Objectius 5. Els mentors 6. Els mentoritzats 7. Els responsables

Más detalles

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida? L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS

COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS Introducció Mitjançant aquest document s explica breument la forma de procedir per donar d alta o modificar una sol licitud. Per poder emplenar

Más detalles

Família i Escola Junts X l educació

Família i Escola Junts X l educació Presentació del web Família i Escola Junts X l educació Amb la col laboració del Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya 15 de setembre de 2011

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

Decret relatiu a la venda de proximitat de productes agroalimentaris. 1 d agost de 2012

Decret relatiu a la venda de proximitat de productes agroalimentaris. 1 d agost de 2012 Decret relatiu a la venda de proximitat de productes agroalimentaris 1 d agost de 2012 Article 2: Definicions 1/2 Al efectes d aquest decret s enten per: Venda proximitat: venda de productes agroalimentaris

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2012

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2012 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 SÈRIE 3 L examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada

Más detalles

S hereta el càncer de mama?

S hereta el càncer de mama? S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el

Más detalles

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques

Más detalles

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

EL PORTAL DE CONCILIACIONS EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Recursos humans i responsabilitat social corporativa Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat

Más detalles

Índex de diapositives

Índex de diapositives Índex de diapositives Què en saps de? La construcció El mètode de projectes Pla de treball Diagrama del mètode de projectes L avaluació del projecte Activitat 2 La documentació Descripció i anàlisi del

Más detalles

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

ESFORÇOS I ESTRUCTURES ESORÇOS I ESTRUCTURES Observa el teu voltant...alguna vegada t has fixat en que tot allò que t envolta posseeix una estructura? Pensa en el teu cos...si no tinguessis l esquelet, què passaria? Podries

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

Com preparar-se per a una entrevista de feina

Com preparar-se per a una entrevista de feina Com preparar-se per a una entrevista de feina Guia d orientació 5 Introducció L entrevista de feina acostuma a ser l últim obstacle que cal superar en els processos de selecció que les empreses duen a

Más detalles

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES La llengua, com a codi i sistema de comunicació verbal, es produeix i s utilitza de maneres diferents. Per això en qualsevol llengua hi ha diverses varietats lingüístiques.

Más detalles

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Setembre de 2008 14/04/08 Finalitat de l educació infantil En els centres educatius es contribuirà

Más detalles

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016) Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016) ÍNDEX 1. Objectiu de l estudi 2. Metodologia 3. Procés metodològic 4. Habitatge 5. Situació Laboral 6 Conciliació 7. Oci

Más detalles

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Convocatòria: 2013 Assignatura: FILOSOFIA I) CARACTERÍSTIQUES DE LA PROVA La prova de l examen es realitzarà a partir de les lectures dels cinc textos bàsics

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

FABRICAR UNA AU DIGITALMENT

FABRICAR UNA AU DIGITALMENT FABRICAR UNA AU DIGITALMENT Juny 2014 La idea El projecte 1. Observar i fer recerca d imatges científiques i artístiques sobre les aus (veure annex 1). 2. Documentar les imatges triades (referència,

Más detalles

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA:

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA: Espai LÀBORA Barcelona Taller Entrevista de selecció per competències 8 de Juny 2015 Entitats promotores del Programa LÀBORA: Aspectes previs Professionals competents La selecció per competències Objectius

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012)

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) 999999 Aferrau una etiqueta identificativa amb codi de barres Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) Contestau les preguntes següents, incloeu en la resposta les explicacions

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions. UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,

Más detalles