Classe 15. Tema 7. El canvi social

Transcripción

1 Classe 15 Tema 7. El canvi social Introducció Què significa? No que qualsevol cosa canviï. De fet, gairebé totes les societats canvien pels sol fet d existir. Canvi social vol dir modificació de les estructures bàsiques de la societat. Modificació de les institucions fonamentals durant un període donat (Giddens) Hi ha ha dues grans teories sobre el canvi social: - Evolucionisme - Materialisme històric Evolucionisme Spencer Símil biològic: la sociologia s ha d emmirallar amb la biologia Progrés = complexitat + diferenciació (Spencer) - Les societats canvien al llarg del temps, però no només canvien sinó que canvien en un sentit positiu - Millora constant - Del més senzill al més complex: les societats es tornen més complexes i més diferenciades (subdivisions) Millor adaptació a l ambient Lluita per la supervivència Hi ha versions unilineals i multilineals 1 UPF

2 Model unilineal: - Les societats evolucionen passant per períodes diferents i successius - Ex: segons aquesta concepció, tota societat acabarà democratitzant-se, secularitzant-se, industrialitzant-se, etc. Model plurilineal: - Societats diferents evolucionen de maneres diferents per anar a parar a objectius diferents - Ex: segons aquesta concepció, no té per què ser així. La Xina pot tenir altres objectius i pot no acabar així Materialisme històric La diferència principal amb les teories evolucionistes és que el que explica el progrés no es la diferenciació i complexitat sinó el: - Desenvolupament forces productives i - Lluita de classes El paper dels avenços tecnològics aplicats a les forces productives El desenvolupament de les forces productives modifica les relacions de producció (Marx), UPF 2

3 Junt al desenvolupament de els forces productives, Marx també va assenyalar el paper de la lluita de classes Les dues teories són monocausals: només atenen a una part dels diferents factors que intervenen en el canvi social: - El factor demogràfic (des de Durkheim a avui dia) - El progrés tecnològic (Marx) - Els valors culturals (Weber, Parsons, Inglehart) - El conflicte. El conflicte com a factor de canvi Sovint el conflicte entre grups s ha entès com un dels principals factors de canvi: - El conflicte entre classes, - El conflicte generacional o Aparició dels joves com a grup social amb objectius i idees pròpies - El conflicte de gènere - Els nous moviments socials Avui cal afegir-hi dos factors més: - El procés de globalització - Els factors ecològics i mediambientals. Els moviments socials Definicions: - L esforç col lectiu per a resistir a determinats canvis o per a promoure'n d altres. - Empreses col lectives per a establir un nou ordre de vida. - Intent col lectiu de produir canvis en les institucions socials, normes, significats i relacions socials. Més enllà dels canvis legislatius i en les polítiques públiques, els MS: - Ofereixen nous marcs d interpretació dels problemes socials i polítics. - Modifiquen l agenda política. - Generen missatges simbòlics que afecten a l imaginari col lectiu. 3 UPF

4 Encara que no assoleixin els seus objectius explícits, els moviments socials provoquen canvis - Exemple: el moviment feminista no ha complert (encara) tots els seus objectius, però ha provocat que mirem la posició de les dones d una manera diferent Podem situar el seu origen en els conflictes de classe que es produeixen a Europa des de la revolució industrial: el moviment obrer i camperol; els moviments sufragistes. Els nous moviments socials: feminisme, ecologisme, pacifisme, veïnal i ciutadà... L altermundisme: moviment de moviments. Altres moviments socials: - ciutadà i veïnal, - de les ocupacions, - l habitatge digne, - afectats per la hipoteca, - pel drets dels immigrants, - gai, lesbià, transsexual.., - 15-M, - pel dret a decidir.. Dels moviments socials en podem estudiar: - les seves idees, propostes i formes d'acció; - els contextos polítics, socials i culturals en els que apareixen i es desenvolupen; - els factors que propicien el seu sorgiment i condicionen la seva dinàmica històrica; - els seus impactes i conseqüències; - els debats i les controvèrsies que es produeixen entre els diferents corrents d'opinió presents en els moviments socials; - els processos de construcció de les identitats col lectives; - les característiques dels activistes i de les xarxes d'organitzacions; - la seva base social i extensió geogràfica; UPF 4

5 - les ideologies, idees i filosofies relacionades amb els moviments socials. Qualsevol perspectiva de canvi social avui s ha d enfrontar amb: - Una qüestió clàssica: construir una societat més justa i més lliure. - Dues qüestions noves: o La existència d una societat mundial (global) o Els límits al creixement. La societat mundial Avui ja no és possible estudiar el món occidental separadament de la resta del món, ni viceversa. Si a començament del S. XX la majoria de la humanitat encara vivia en àmbits locals i amb una consciència molt limitada de l existència d un món més ampli. Avui, gairebé tothom des d arreu del món sap del que passa, o viu els efectes del que passa, a la resta del món. Les societats de la Terra s han fet molt més interdependents que abans. Abans de la revolució industrial la naturalesa dominava la vida. Avui hi ha pocs processos naturals que no es vegin afectats per la activitat humana. Ens enfrontem a nous perills per a la nostra seguretat derivats d aquesta activitat. - Beck, Ulrich, La Sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad, Barcelona Paidós 1998 Els límits del creixement A començaments dels anys 70 ja es va posar en evidència la problemàtica del límits al creixement. - Donella H. Meadows... [et al.], Los Límites del crecimiento: informe al Club de Roma, México, Fondo de Cultura Económica, L'estàndard de consum dels països industrialitzats no sembla generalitzable al conjunt de la humanitat. El consum excessiu constitueix un problema ambiental només comparable amb el causat per l augment de la població. 5 UPF

6 Diòxid de carboni: - Existeix una correlació clarament positiva entre desenvolupament i emissions de CO2. - Els països en vies de desenvolupament, emeten menys d'una tona de CO2 per persona i any. - La mitjana mundial és de 4,5 tones per persona. - Espanya genera el 1,1% de les emissions globals, amb una mitjana de 7,6 tones de CO2 per persona A les emissions de CO2 i el corresponent escalfament global cal afegir-hi: - Canvi climàtic. - El problema energètic (fi del petroli..). - Manca de matèries primeres (inclosa l aigua potable) - Contaminació i residus (inclosos els radioactius) - Desforestació i desertització. - Sobrepoblació. - Pèrdua biodiversitat. Però el contrari del consum excessiu -la pobresa- tampoc és la solució. - La destrucció de selves tropicals per camperols afamats, l augment de les pastures a l Àfrica... - També provoquen desertització... Ecologia i creixement La destrucció ecològica es produeix quan la gent té massa... - O quan té massa poc. - El problema és saber quan es té suficient. Si cal abandonar l objectiu d un creixement econòmic indefinit, caldran noves institucions, nous valors socials, noves formes de vida. - Creixement sostenible. - Menys és millor, si és just. - Una economia que posi la vida al centre. - Democratitzar la democràcia. UPF 6