Orientacions per a les PAU de la matèria de biologia. Bloc 2- Immunologia
|
|
- María Josefa Romero Villalba
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Orientacions per a les PAU de la matèria de biologia. Bloc 2-1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del sistema immunitari. Òrgans del sistema immunitari. Antígens i anticossos: concepte del que és propi i del que és estrany. Des del punt de vista biològic s'entén per immunitat la resistència que presenten els organismes a les infeccions i a l'entrada de substàncies estranyes. Aquesta resistència pot dependre de simples barreres defensives, com és el cas dels organismes més senzills, o bé de dispositius més elaborats que requereixen una activitat coordinada de diferents estructures de l' organisme, com en els vertebrats. Així, en els animals superiors (Cordats) la immunitat consistiria en un conjunt complex de mecanismes pels quals l organisme reconeix tots els seus tipus cel lulars i estableix un equilibri entre ells, rebutjant aquells tipus cel lulars que li són estranys o que pertorben l equilibri cel lular i el medi intern. En canvi, en els animals més simples i en els vegetals només s haurien desenvolupat els mecanismes de rebuig dels elements estranys.
2 Pel que fa als éssers vius més complexos, com els humans, les estructures encarregades de la defensa de l' organisme ocupen, en conjunt, el mateix volum que el fetge o el cervell, però es troben disperses per tot el cos i reben el nom de SISTEMA IMMUNITARI. S'estableixen dos tipus d'immunitat: La immunitat innata, natural o inespecífica La immunitat adquirida, adaptativa o específica BARRERES PELL MEMBRANES MUCOSES Si l'invasor travessa les barreres, el cos respon amb DEFENSES INESPECÍFIQUES FAGOCITOSI CÈL LULES ASSASINES NATURALS INFLAMACIÓ FEBRE Si les defenses inespecífiques són insuficients, el cos respon amb: RESPOSTA IMMUNITÀRIA ESPECÍFICA IMMUNITAT CEL LULAR IMMUNITAT HUMORAL
3 LA IMMUNITAT NATURAL, INNATA O INESPECÍFICA La proporcionen un conjunt de mecanismes, presents des del naixement, que tenen la finalitat d'impedir l'entrada dels agents infecciosos o bé destruir-los en les primeres fases de la invasió. Aquest mecanismes són els diferents teguments que recobreixen els organismes, els cilis que presenten algunes cèl lules epitelials, les diverses secrecions, com ara la saliva i els sucs gàstrics i la pròpia flora bacteriana de l'organisme. Un cop superades aquestes barreres, intervenen els fagocits (diversos tipus de glòbuls blancs, com ara neutròfils, monòcits i macròfags que actuen fagocitant els elements estranys) i un grup de proteïnes sèriques, les quals formen el sistema de complement, que destrueixen els gèrmens en el punt de penetració i provoquen una inflamació per activar l'acció defensiva i limitar la infecció en aquella zona. La resposta inflamatòria es caracteritza per augment d'irrigació, escalfor, vermellor, dolor i inflor de la zona afectada. LA IMMUNITAT ADQUIRIDA, ADAPTATIVA O ESPECÍFICA. Consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per eliminar tots els agents que aconsegueixen superar els mecanismes inespecífics. Algunes de les cèl lules immunitàries conserven memòria de l'antigen (tot allò que l'organisme reconeix com estrany). Això permet que, en un segon contacte amb l'element estrany,la resposta immunitària sigui més efectiva pel que fa a rapidesa i intensitat. Aquests mecanismes tenen la capacitat de reconèixer l'antigen i de desenvolupar accions cel lulars( Limfòcits T) i humorals (els anticossos, proteïnes produïdes pels limfòcits B) específiques per inhibir-lo. Això és possible perquè tant els limfòcits T com els anticossos estan concebuts per reconèixer un sol tipus d'antigen. Característiques: Memòria, Especificitat, Diversitat i Tolerància respecte a les estructures pròpies. El sistema immunitari té la capacitat de discriminar entre allò que pertany al propi cos i allò que li és estrany. RESUM: 1.- Innata: es posseeix des del naixement. 2.- Adquirida: s'assoleix en un moment donat de la vida, i pot ser de diferents tipus. Segons el mecanismes d'adquisició, pot ser: activa, si és el propi organisme el que desencadena la resposta immunitària front a l'antigen, sintetitzant anticossos. passiva, si l'organisme rep, d'altre ser viu, els anticossos contra l'antigen. Per altra banda, també si és adquirida pot ser: natural, si les propietats de defensives s'adquireixen a l'atzar. artificial, si és induïda per l'home a través de pràctiques mèdiques. Al següent quadre es resumeixen aquests conceptes amb algun exemple.
4 BARRERES PRIMÀRIES. Pell i mucoses La primera barrera està conformada pels epitelis de la pell i les mucoses respiratòries i gastrointestinals. La pell intacta és impermeable a la major part de microorganismes. L acidesa de la suor i les secrecions de les glàndules sebàcies controlen el creixement de fongs. Tot això es veu acompanyat d una descamació contínua que elimina possibles infeccions. Si un agent infecciós aconsegueix superar les capes més externes de la pell (epidermis) actuen les primeres cèl lules defensives a la dermis. Són els macròfags, que exerceixen una funció fagocitària, i els mastòcits que estimulen el procés inflamatori. Les mucoses respiratòries entre nas i bronquis contenen nombroses cèl lules secretores de mucus. La pols i els gèrmens inhalats són capturats i desplaçats cap a la faringe on són deglutits, o bé s eliminen amb la tos o els esternuts. Les secrecions àcides dels conductes digestius, com l estómac, contribueixen a formar un ambient desfavorable per a la proliferació de microorganismes. Al còlon, epiteli de la pell i mucoses respiratòries hi trobem la línia de defensa més eficaç: la flora bacteriana, en mutualisme amb l hostatger, impedint la proliferació de patògens ja que entren en competència pels nutrients o alliberen substàncies inhibidores del creixement
5 Imatge extreta de recursos.cnice.mec.es ÒRGANS DEL SISTEMA IMMUNITARI: ÒRGANS LIMFÀTICS Són els òrgans relacionats amb la formació, la maduració o l acumulació de limfòcits. Als òrgans limfàtics primaris (medul la òssia vermella i tim) es produeix la maduració definitiva dels limfòcits. En canvi als òrgans limfàtics secundaris (melsa, ganglis limfàtics i teixit limfoide amb fol licles limfàtics) és on els limfòcits exerceixen la seva funció reaccionant contra antígens específics. La medul la òssia vermella es troba a l interior dels ossos plans com els del crani, als ossos curts com les costelles o sobretot a les epífisis dels ossos llargs com el fèmur. Conté cèl lules mares precursores dels limfòcits. Aquestes cèl lules mares poden madurar a la mateixa medul la òssia i es transformen en limfòcits B, o migren al tim on es transformen en limfòcits T. A la medul la òssia és on es produeix la sang (hematopoesi) gràcies a les cèl lules mare hematopoètiques que conté que originen els tres tipus de cèl lules sanguínies: els leucòcits (glòbuls blancs), els eritròcits (glòbuls vermells) i els trombòcits (que originaran les plaquetes).
6 eb/alumno/2bachillerato/inmune/contenidos4.htm Aquest teixit es pot trasplantar, ja que es pot extreure d'un os de donant viu, generalment de l'estèrnum o del maluc, mitjançant una punció i una aspiració seguida de la transfusió al sistema circulatori del receptor, sempre que hi hagi compatibilitat dels sistemes HLA (compatibilitat d'òrgans entre el donant i el receptor). Llavors, les cèl lules mare injectades s'incorporaran en la medul la òssia dels ossos del receptor. És el procés que rep el nom de trasplantament de medul la òssia. El tim és una petita glàndula situada sota l'estèrnum. ric en limfòcits immadurs que reben el nom de timòcits. Els timòcits arriben al tim procedents de la medul la òssia durant l'etapa fetal. Al tim té lloc la seva maduració que els converteix en limfòcits T durant les primeres etapes de la vida. En la pubertat, quan s'ha completat la maduració del sistema immunitari, el tim inicia un procés d'involució que dura uns quans anys i que el porta a desaparèixer o a esdevenir rudimentari en l'individu adult. La melsa conté limfòcits B i T i a més, és el lloc on es destrueixen els eritròcits i els leucòcits defectuosos. ato/inmune/contenidos4.htm Els ganglis limfàtics s encarreguen de filtrar la limfa gràcies a l acció de cèl lules fagocitàries que hi ha a l interior. A l espècie humana es troben concentrats en els engonals, les aixelles, la zona cervical i la subclavicular. Quan s inflama és indici de l existència d una infecció i de l acció de l aparell immunològic. ca.wikipedia.org
7 En diferents parts del cos hi ha limfòcits, cèl lules plasmàtiques i fagòcits aïllats o en forma d agregats anomenats fol licles limfàtics. Les estructures més importants són les amígdales, l apèndix i les plaques de Peyer de l'intestí prim. ELS ANTÍGENS Qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària rep el nom d antigen. Generalment són macromolècules alienes a l organisme (heteroantígens) que pertanyen a microorganismes patògens. a/respuesta-humoral/reaccion.html Isoantígens: Molècules procedents d individus de la mateixa espècie (sistema ABO) st.blogspot.com. Autoantígens: Molècules del mateix individu
8 PARTS D'UN ANTIGEN: DETERMINANT ANTIGÈNIC Zona de la molècula de l antigen per la qual s uneix a l'anticòs; segons el determinant els antígens poden ser monovalents (un punt d unió) i polivalents (molts punts d unió) oks/brock/chapter20/deluxe.html HAPTENS Petites molècules que tenen capacitat per unir-se a anticossos específics però que per si soles no tenen capacitat immunogènica.
9 ANTICOSSOS Són molècules proteiques del tipus de les globulines per la qual cosa reben el nom d immunoglobulines (Ig) produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens. Els anticossos es troben en dos formes: en forma soluble secretada a la sang i altres fluids del cos, i en forma unida a la membrana cel lular, ancorada a la superfície d'un limfòcit B. ANTICOSSOS DE SUPERFÍCIE Romanen adherits a la superfície de la membrana dels limfòcits B ANTICOSSOS LLIURES Són segregats a l exterior de la cèl lula com a anticossos solubles circulants a la sang. Són segregats per les cèl lules plasmàtiques que tenen el RER molt desenvolupat. Estructura Quatre cadenes polipeptídiques: dues lleugeres i dues pesants. Les cadenes H (pesants) i L (lleugeres) estan unides per ponts disulfur. La molècula té un aspecte tridimensional en forma d Y, que es compon d una tija formada per una part de les cadenes pesants amb els radicals COOH terminals i per dos braços formats per les altres cadenes pesants i per les dues cadenes lleugeres, totes amb el radical amino NH2 terminals. Els extrems aminats de les cadenes H i L s anomena zona variable de la Ig. El lloc d unió amb l'anticòs es pot considerar com un forat entre les porcions variables d una cadena H i una L. Així doncs, un anticòs té dues zones d unió amb l antigen, són bivalents. Imatge extreta de recursos.cnice.mec.es CLASSES D'ANTICOSSOS EN ELS MAMÍFERS IgG o gammaglobulines: Són els més nombrosos. Proporciona la major part de la protecció immunitària basada en anticossos contra els patògens invasors. És l'únic anticòs capaç de creuar la placenta per proporcionar al fetus una immunitat passiva. IgM: Són els primers que es produeixen davant l exposició inicial a un antigen. S'expressa a la superfície dels limfòcits B i en forma de secreció. Elimina els patògens als estadis immediats de la resposta immunitària mitjançada pels limfòcits B (humoral), fins que existeixen prou IgGs.
10 IgA: Es troba a les mucoses, com el tub digestiu, el tracte digestiu i el tracte urogenital. N'impedeix la colonització per part de patògens. També es troba a la saliva, les llàgrimes i la llet. IgE: Són els causants dels fenòmens d al lèrgia. S'uneix a un al lergogen i desencadena l'alliberament d'histamina per part dels mastòcits i basòfils. També protegeix contra cucs paràsits. IgD: La seva funció consisteix principalment en servir de receptor d'antígens en limfòcits B que no han estat exposats als antígens.
Unitat 1 : EL SISTEMA IMMUNITARI
Unitat 1 : EL SISTEMA IMMUNITARI 1.Què és la immunitat? Per impedir els efectes tòxics dels microorganismes (virus, bacteris, protozous i fongs), o les molècules tòxiques que aquests produeixen, els animals
EL PROCÉS IMMUNITARI
EL PROCÉS IMMUNITARI I. LA DEFENSA DELS ORGANISMES DAVANT DE COSSOS ESTRANYS 1 Les barreres primàries La pell Secreció de glàndules sebàcies i suor Secrecions mucoses (vies respiratòries, urogenitals i
immunologia sistema immunitari
La immunologia La immunologia és la ciència que estudia el sistema immunitari, què és el conjunt d'òrgans, teixits, cèl lules (leucòcits) i molècules que treballen coordinadament per defensar-nos de les
Teixits i òrgans limfoides
Teixits i òrgans limfoides Teixits i òrgans relacionats amb la formació, la maduració i l'acumulació de limfòcits. Des d'un punt de vista funcional es divideixen en: Primaris medul la òssia vermella tim
La immunitat. 4. La Immunitat
La immunitat 4. La Immunitat Continguts 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Introducció : què és la immunitat? ( diapos 4 i 5) Classes d immunitat (diapos 6 a 11) Una mica d història (diapos 12 a 20) Òrgans del Sistema
SOLUCIONS UNITAT 10. TEST UNITAT: 37. d) 38. e) 39. d) 40. b) 41. a) 42. e) 43. a) 44. e) 45. a) 46. c) 47. e) 48. d) 49. b) 50. b) 51.
SOLUCIONS UNITAT 10 TEST UNITAT: 37. d) 38. e) 39. d) 40. b) 41. 42. e) 43. 44. e) 45. 46. c) 47. e) 48. d) 49. b) 50. b) 51. d) PREPARA LA SELECTIVITAT 52. Explica què vol dir bacteris resistents als
Dossier de recuperació del 2n trimestre. Biologia i Geologia 3r ESO B
Dossier de recuperació del 2n trimestre Biologia i Geologia 3r ESO B Professora: Ana Durbán Nom i cognoms: Grup: Data: 1.- Completa el text amb aquestes paraules: moltes / pluricel lular / eucariotes /
ELS MICROORGANISMES. LA INFECCIÓ I LA IMMUNITAT LOS MICROORGANISMOS. LA INFECCIÓN Y LA INMUNIDAD
JUNIO 2002 ELS MICROORGANISMES. LA INFECCIÓ I LA IMMUNITAT LOS MICROORGANISMOS. LA INFECCIÓN Y LA INMUNIDAD 1) Definiu els conceptes següents: 1) Infecció. 2) Virulència. 3) Toxina. Define los conceptos
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per
FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA
FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA 3 r ESO NOM: GRUP: Alumnes suspesos: Presentareu la feina al setembre, el dia de l examen. RECORDEU! Només tindreu dret a fer l examen si heu fet la feina d estiu. Aquestes feines
2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius.
L ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ 1- Quina diferència hi ha entre teixit, òrgan i sistema. 2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius. 3- Indica el nivell d organització al que pertanyen:
DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO.
DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO. Les taules i dibuixos feu-les al mateix dossier i les respostes més llargues contesteu-les a part. Podeu buscar la informació
BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans
BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden
L APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl lules
Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...
NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l
Els teixits del cos humà
Els teixits del cos humà Els teixits són grups de cèl lules de característiques semblants que treballen conjuntament per complir amb una determinada funció. Existeixen quatre tipus bàsics de teixits: Teixit
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
Perquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:
Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3)
Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3) Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes La membrana plasmàtica. El transport a través de la membrana. Membranes de secreció:
L'APARELL DIGESTIU NOM I COGNOMS: CURS:
L'APARELL DIGESTIU NOM I COGNOMS: CURS: Funcions L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les
Tema 2: Els éssers vius
En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals
L APARELL RESPIRATORI
L APARELL RESPIRATORI Consta de: a. Vies respiratòries b. Pulmons a. Vies respiratòries Les vies respiratòries estan recobertes per un teixit que té uns petits pèls anomenats cilis i unes glàndules productores
Parts i funcions del sistema nerviós
Parts i funcions del sistema nerviós El sistema nerviós està format per dues grans parts: El sistema nerviós central: es compon de l'encèfal i la medul.la espinal i es troba protegit dins dels ossos del
El càncer i el reconeixement immunitari
El càncer i el reconeixement immunitari El càncer: concepte El terme càncer s'utilitza, en general per referir-se a un conjunt de malalties caracteritzades per una proliferació ràpida de cèl lules anormals
1. A. Digues què significa que les cèl lules humanes tenen organització eucariota.
BIOLOGIA 1ª AVALUACIÓ 1. A. Digues què significa que les cèl lules humanes tenen organització eucariota. 2. Fes una taula amb els diferents orgànuls cel lulars i la funció que realitzen. 3. Dibuixa una
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina
Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Els enzims al lostèrics són els que poden
Les barreres secundàries: defenses internes
Les barreres secundàries: defenses internes Quan els microorganismes aconsegueixen vèncer les dificultats que representa travessar les barreres primàries i penetren a l'interior de l'animal es posen en
Juny Nom El següent dibuix representa una regió cel lular propera a la membrana plasmàtica.
Seminari de Biologia i Geologia IES La Llauna Juny 2007 Biologia 1r Batxillerat La Veu del genoma Nom... 1.- El següent dibuix representa una regió cel lular propera a la membrana plasmàtica. a) Fes una
Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (2)
Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (2) Orgànuls cel lulars delimitats per membranes El reticle endoplasmàtic. L'aparell de Golgi. Lisosomes. Vacúols. Lisosomes. Peroxisomes i glioxisomes. Orgànuls
L APARELL DIGESTIU. estómac intestí gruixut intestí prim LA BOCA. arrel EL PROCÉS DE LA DIGESTIÓ
L APARELL DIGESTIU 1. Escriu cada nom al lloc corresponent. boca faringe esòfag 2. Pinta el dibuix. rosa: la faringe taronja: l esòfag verd: l estómac blau fosc: l intestí gruixut estómac intestí gruixut
Què són les cèl lules?
Què són les cèl lules? Per començar, cal que recordis: 1. Omple els buits amb la paraula que correspongui: hidrogen, carboni, inorgànica, orgànica, proteïnes i aigua. La matèria és la constituïda bàsicament
ACTIVITATS D APRENENTATGE
ACTIVITATS D APRENENTATGE 101 Activitat 1 Indica les afirmacions correctes. 1.- El cuc de terra, si es fragmenta en dues parts, cada una d elles és capaç de produir un nou individu. Aquest tipus de reproducció
Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau
Ritmes Circadians Dra. Maria Mercè Tor i Palau Aula d extensió Universitària-UdL, Curs 2017-2018 Què son els ritmes Circadians? Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari. Responen
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS
Tema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA.
REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA. Guía didàctica. A partir del tutorial a http://www.biocourse.com/ui/swf/ilabs/lac_operon.swf, l alumnat podrà treballar el model de l operó, analitzant
Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball
Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball Activitat 1 Obriu l animació següent: No toqueu el cursor! Descriviu què es veu a la pantalla: A l extrem superior esquerra
Reaccions redox i metabolisme cel lular
Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons
LES PROTEÏNES TEMA 4
LES PROTEÏNES TEMA 4 1. Composició de les proteïnes Biomolècules formades per: Carboni Hidrogen Oxigen Nitrogen Sovint poden contenir altres elemens: Sofre, Fòsfor, Coure, Magnesi,.. 1. Composició de
LA REPRODUCCIÓ HUMANA
LA REPRODUCCIÓ HUMANA 1. CARACTERÍSTIQUES Fecundació...: l espermatozoide de l home fecunda l òvul dins del cos de la dona. La cèl lula inicial que es forma és el......: Naixem després de desenvolupar-nos
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Els cicles biològics
Els cicles biològics Un cicle biològic és la seqüència de fases de la vida reproductiva d'un organisme: des de la seva concepció fins a la producció de la seva pròpia descendència. Cicle de vida humà:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Tema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Biologia Sèrie 2 INSTRUCCIONS
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2013 Biologia Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS DE
Anomalies del sistema immunitari
Anomalies del sistema immunitari Les reaccions immunològiques tenen l'objectiu d'eliminar els antígens estranys sense produir cap dany a la persona. Malgrat tot, de vegades les respostes immunològiques,
DOSSIER D ESTIU DE NATURALS. 1. Posa el nom als següents planetes (plutó ja no compta):
INS PERE BORRELL Alumne: Ciències naturals Curs: 1r A DOSSIER D ESTIU DE NATURALS 1. Posa el nom als següents planetes (plutó ja no compta): 2. Defineix: Meteorit: Satèl lit: Asteroide: Estel fugaç: 2.
CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?
CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? 1.* Digueu si les afirmacions següents són certes o falses. 1.1. A mitjan segle XVI ja es va comercialitzar el primer microscopi. 1.2.
ELS ENZIMS. TEMA 1 - part 2
ELS ENZIMS TEMA 1 - part 2 2. El control del metabolisme Control bioquímic del metabolisme quines reaccions s han de donar i quines no BIOCATALITZADORS o ENZIMS Un catalitzador és una substància, generalment
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS UD 10 1. LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS És: HETERÒTROFA: Obtenen matèria orgànica de l exterior alimentant-se d altres éssers vius. AERÒBICA Utilitza oxigen per a trencar molècules de
BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR
BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el
Tema 1: La salut i la prevenció
El malestar, el dolor, el mareig, la febre són símptomes de que hi ha alguna cosa al nostre cos que no funciona correctament: estem malalts. A fi d evitar-ho és important tenir cura de la nostra alimentació,
REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS
REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS Primer de batxillerat Institut Narcís Oller Xavier Salat Reproducció. Concepte La reproducció són el conjunt d'activitats que duen a terme els organismes amb la finalitat
L APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació
LA CÈL LULA EUCARIOTA ORGÀNULS CARACTERÍSTIQUES FUNCIONS IMATGE
LA CÈL LULA EUCARIOTA ORGÀNULS CARACTERÍSTIQUES FUNCIONS IMATGE Membrana cel lular Estructura externa que envolta la Formada per una doble capa de lípids on s hi insereixen molècules de proteïnes i lípids.
LES PROTEÏNES 1er Batxillerat
LES PROTEÏNES 1er Batxillerat Les proteïnes 3 Els aminoàcids. Propietats i classificació. Pèptids. L'enllaç peptídic. Les proteïnes. Estructures. Les proteïnes. Propietats, funcions i classificació. Les
Enllaços intermoleculars
D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de
L APARELL DIGESTIU. L aparell digestiu consta de : a) Tub digestiu. b) Glàndules acompanyants. c) Vàlvules
L APARELL DIGESTIU L aparell digestiu consta de : a) Tub digestiu b) Glàndules acompanyants c) Vàlvules a) Tub digestiu 1. cavitat bucal 2. faringe 3. esòfag 4. estómac 5. intestí prim (duode, jejú, ili)
3. L àcid ribonucleic
3. L àcid ribonucleic L'àcid ribonucleic o ARN està constituït per nucleòtids de ribosa, amb les bases adenina, guanina, citosinai uracil. Per tant, no té timinacoml'adn. Aquests ribonucleòtids s'uneixen
Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (1)
Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (1) Orgànuls cel lulars delimitats per membranes El reticle endoplasmàtic. L'aparell de Golgi. Lisosomes. Vacúols. Lisosomes. Peroxisomes i glioxisomes. Orgànuls
Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Sistema immunitari i immunitat
Sistema immunitari i immunitat És un sistema de defensa basat en una sèrie de respostes complexes i coordinades per a controlar i eliminar al patogen El sistema immunitari està format per un conjunt d
LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat
LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat La duplicació del DNA i la biosíntesi de les proteïnes La duplicació del DNA. Investigacions i propietats. Mecanismes de la duplicació.
CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
LA CIÈNCIA I LA SALUD
LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses
La grip. Enric Martí i Razvan Fumea
La grip La grip és una malaltia infecciosa, causada per un virus, que afecta l aparell respiratori de les aus i els mamífers. Aquest virus causa cada any la mort de 500.000 aprox. de persones tot i que
Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:
LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,
ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:
ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,
VACUNES, DE QUÈ PARLAM? Coordinació de vacunes de les Illes Balears Direcció General de Salut Pública i Participació
VACUNES, DE QUÈ PARLAM? Coordinació de vacunes de les Illes Balears Direcció General de Salut Pública i Participació JUNY 2016 ORÍGENS La vacunació és una de les estratègies més eficients i efectives en
operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals.
Sèrie 2, Pregunta 4A En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals. 1) A partir de la informació nutricional de l etiqueta: [1 punt] a) Escriviu en la taula següent les molècules
Subatòmic Atòmic Molecular Cel lular Pluricel lular Població Ecosistema
El cos humà 1. Classifica les estructures segons el nivell d organització: protons, mitocondri, fetge, nitrogen, greixos, ramat d ovelles, electrons, aparell de Golgi, formiguer, fageda, pulmons, oxigen,
LES PROTEÏNES TEMA 4
LES PROTEÏNES TEMA 4 4. Les propietats de les proteïnes Les propietats d'una proteina depenen sobretot dels seus radicals R. Les principals son: La solubilitat. La desnaturalització. L especificitat.
Biologia i geologia. 4t ESO. Activitats de. Dossier recuperació 1r trimestre. Nom i cognoms: Grup: Data:
Biologia i geologia Activitats de 4t ESO Dossier recuperació 1r trimestre Nom i cognoms: Grup: Data: 1. La reproducció cel lular 1. Quina és la diferència essencial entre les cèl lules procariotes i les
Com funciona el sistema immunitari (?)
Curs d Immunodeficiències Primàries (SCP-SCI) Com funciona el sistema immunitari (?) Manel Juan i Otero Servei d'immunologia Centre de Diagnòstic Biomèdic -CDB- Hospital Clínic 20 de Abril de 2015; 16:40
LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat
LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat La duplicació del DNA i la biosíntesi de les proteïnes La duplicació del DNA. Investigacions i propietats. Mecanismes de la duplicació.
ALIMENTS I NUTRIENTS
ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies
INTERVALS. Toni González
INTERVALS Toni González 1 2 INTERVALS Anomenem interval a la diferència d'altura que hi ha entre dues notes i serveix per saber si una nota és més greu o més aguda que una altra i quan més greu o més aguda
Característiques. Els enzims. Classificació
Característiques Tema 1. Enzims 2. Es defineixen com a biocatalitzadors i són els responsables de les reaccions metabòliques. Els enzims 2. Fan que les reaccions químiques es realitzin a grans velocitats
ENZIMS. Variació de la velocitat de reacció segons la concentració de substrat
ENZIMS A Definició: Els enzims són proteïnes amb funció catalítica que intervenen en la major part de les reaccions metabòliques. B Composició: 1 Cadena polipeptídica 2 Heteroproteïna: part proteica (apoenzim)
L'aparell reproductor: La Reproducció Humana
L'aparell reproductor: La Reproducció Humana En el cas dels humans tenim el que s'anomena dimorfisme sexual: la forma del cos és clarament diferent entre l'home i la dona. Els caràcters sexuals permeten
Segon principi de la termodinàmica
Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica
Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Pruebas de Acceso para mayores de 25 y 45 años
Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Pruebas de Acceso para mayores de 25 y 45 años Convocatòria: Convocatoria: 2016 Assignatura: BIOLOGIA Asignatura: BIOLOGÍA INSTRUCCIONS: Heu de contestar un
UNITAT 4: La geosfera 1. *Omple el dibuix sobre l estructura interna de la Terra:
Dossier de recuperació de ciències de la natura de 1r ESO Per tal de recuperar la matèria de ciències experimentals de 1r d ESO que t ha quedat pendent, aquí tens una proposta de quadern que hauràs d imprimir
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula
El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts
Manuel López Naval Pàgina 1
Manuel López Naval Cicle cel lular Consta de dos períodes de duració desigual Interfase: o període llarg : o període curt Interfase Ocupa la major part de la vida de la cèl lula Augmenta de mida Fa les
Bell-lloc Exercicis 1
Bell-lloc Exercicis 1 Bell-lloc Exercicis 2 1. INTRODUCCIÓ. 1. Fes un resum d aquest apartat dels apunts a la llibreta. 2. Observa aquesta fotografia. Aquest animal no ha tingut massa sort. Però sabries
SNC: Encèfali Medul laespinal
1. ENCÉFAL SNC: Encèfali Medul laespinal Telencèfal: Percep i fa conscients les sensacions i elabora les respostes voluntàries. A l escorça cerebral hi resideixen els processos relacionats amb la intel
ACTIVITATS RECUPERACIÓ BIOLOGIA TERCER ESO NOM I COGNOMS... ACTIVITATS REFORÇ BIOLOGIA.
ACTIVITATS REFORÇ BIOLOGIA. 1.- COMPLETEU: El elements químics que formen la matèria dels éssers vius s anomenen...els 4 principals són...si aquest elements s uneixen formen les...que poden ser inorgàniques
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 3.- ELS AMFIBIS (quadern 4) 3.1 Característiques dels amfibis 3.2 - Principals tipus d'amfibis 3.3 La metamorfosi de la granota