La immunitat. 4. La Immunitat

Transcripción

1 La immunitat 4. La Immunitat

2 Continguts Introducció : què és la immunitat? ( diapos 4 i 5) Classes d immunitat (diapos 6 a 11) Una mica d història (diapos 12 a 20) Òrgans del Sistema Immunitari (diapos 21 a 35) Els antigens i els anticossos (diapos 36 a 50) Reacció antigen-anticós (diapos 51 a 57) Respostes del sistema immunitari (diapos 21 a 35) 7.1 Resposta inespecífica (procés inflamatori) (diapos 60 a 76) 7.2 Resposta específica (diapos 77 a 85) Resposta humoral Resposta cel lular 8. Altres cèl lules i substàncies que intervenen (diapos 86 a 94) 9. Memòria immunològica : Resposta primària i secundària (diapos 95 a 104) 10. Resum cèl lules S.I. (diapos 105 a 111) 11. Mapes conceptuals i esquemas (diapos 113 a 122)

3 1. Introducció : immunologia i immunitat Què és la immunologia? La immunologia és la ciència que s encarrega d estudiar tot el que es relaciona amb la immunitat i el sistema immunitari. Què és la immunitat? Definim immunitat com un estat de resistència que presenten els organismes en front a les malalties infeccioses. Ser immune a una malaltia és sinònim de NO PODER PATIR LA MALALTIA.

4 1. Introducció : sistema immunitari Què és el sistema immunitari? Conjunt d òrgans, teixits, cèl lules, i molècules implicades en els processos immunitaris. Quina és la seva funció? És capaç de reconèixer partícules estranyes ( antígens) i desencadenar una sèrie de processos per tal de neutralitzar o destruir les partícules estranyes ( antígens ).

5 2. Classes d immunitat ADQUIRIDA

6 Segons el moment en que apareix la immunitat pot ser : Innata: es la què és té des del naixement no requereix el contacte amb un agent extern. No és específica i no té memòria. Adquirida: s'assoleix en un moment donat de la vida, per diversos processos. ( per haver passat una malaltia, per vacunació, a través de la llet materna ). És específica i té memòria

7 Segons el mecanismes d'adquisició, pot ser: Activa, si és el propi organisme el que desencadena la resposta immunitària front a l'antigen, sintetitzant anticossos. (entra un antigen i el cos sintetitza anticossos, queden cèl lules de memòria). Passiva, si l'organisme rep, d un altre ésser viu, els anticossos contra l'antigen ( no ha sintetitzat els anticossos )

8 Per altra banda pot ser: Natural, s adquireix a través d un procés natural, produït a l atzar ( per malaltia) o a través de la mare (embaràs o alletament) Artificial, si és induïda per l'home a través de pràctiques mèdiques ( vacunes).

9 RESUM classes d immunitat

10 3. Una mica d història (l origen de les vacunes )

11 3. Una mica d història A quin científic debem el descubriment de les vacunes?

12 Una mica d història Edward Jenner, a finals del segle XVIII, va aconseguir que persones sanes fossin immunes a la verola. El mètode que va utilitzar era injectar a persones sanes extractes de pústules de vaques malaltes de la verola bovina, malaltia semblant a la dels humans. Les persones injectades no van patir la verola. Jenner acabava d inventar la vacuna.

13

14

15 Ara veurem si heu estat atentents. Haureu de dir el tipus d immnutitat que es produeix en els exemples que segueixen.

16 Digues quin tipus d immunitat correspon a : 1. Un nen al qual li posen la vacuna del xarrampió. 2. Quan a un malalt de la SIDA li donen anticossos per a combatre la malaltia. 3. Una persona després d haver superat la tuberculosi. 4. Un nadó que pren llet materna. 5. Una persona quan no agafa la pesta porcina.

17 Digues quin tipus d immunitat correspon a : 1. Un nen al qual li posen la vacuna del xarrampió. ARTIFICIAL ACTIVA 2. Quan a un malalt de la SIDA li donen anticossos per a combatre la malaltia. ARTIFICIAL PASSIVA 3. Després d haver superat la tuberculosi. NATURAL ACTIVA 4. Un nadó que pren llet materna. NATURAL PASSIVA 5. Una persona quan es fa una ferida i li surt pus. INNATA

18 Però, què és realment el sistema immunitari? Té òrgans propis com el sistema digestiu o respiratori? Quins òrgans formen el sistema immunitari?

19 4. Òrgans del sistema immunitari Aquest són els òrgans del nostre sistema immunitari. Són els òrgans relacionats amb la formació, maduració i acumulació dels LIMFÒCITS.

20 Òrgans del sistema immunitari N hi ha de 2 tipus : - Són òrgans primaris aquells en els quals es produeix la maduració dels limfòcits. - En els òrgans secundaris és on els limfòcits exerceixen la seva funció.

21 Quins són i on estan? Òrgans limfoides primaris : -Medul la òssia -Tim Òrgans limfoides secundaris : -Melsa -Ganglis limfàtics -Teixit limfoide difús o en folicles ( amígdales, apèndix i plaques de Peyer)

22 Òrgans limfoides: resum

23 Anem a veure en detall : Medul la óssia vermella Tim Ganglis limfàtics Melsa

24 La medul la òssia vermella Es troba a l interior dels ossos plans ( crani, costelles, cap d ossos llargs ) Conté les cèl lules mare precursores dels limfòcits. ( cèl lules hematopoètiques = cèl lules mare sanguínies) Aquestes cèl lules mare poden madurar a la pròpia medul la i es formen limfòcits B. Aquestes cèl lules mare poden migrar cap al TIM on es transformen en limfòcits T.

25 El tim Organ en el qual es produeix la maduració definitiva del limfòcits T. Aquests limfòcits es formen a partir de cèl lules mare hematopoètiques. Aquests limfòcits T són sotmesos a una intensa selecció. Només el 5% van als òrgans secundaris a fer la seva funció. La resta (95%) són eliminats per defectuosos.

26 Els ganglis limfàtics La limfa entra pels vasos aferents i surt pel vas eferent La seva funció és filtrar la limfa gràcies a l acció de cèl lules macrofagocitàries que hi ha a l interior. Aquí es produeix l activació dels limfòcits B i T. En els humans se solen trobar als engonals, axiles, cervical Quan s inflamen ens indica l existència d una infecció microbiana.

27 La melsa S encarrega de filtrar la sang. Hi ha zones riques amb limfòcits B i limfòcits T. Es produiex l activació dels limfòcits, quan entren en contacte amb antígens. Funció similar als ganglis. MELSA

28

29 Òrgans primaris Òrgans primaris Òrgans secundaris Quins són? Funció Medul la òssia Tim Formació i maduració de limfòcits Melsa Ganglis limfàtics Teixit limfoide difús o en folicles ( amígdales, apendix i plaques de Peyer) Els limfòcits són activats per antígens ( específics) i reaccionen contra ells. És on els limfòcits fan la seva funció.

30 Òrgan Medul la óssia Tim Melsa Ganglis limfàtics Primari o secundari Funció que fa

31 Òrgan Primari o secundari Funció que fa Medul la óssia primari Maduració del cel lules mare sanguinies. Formació i maduració limfòcits B Tim primari Maduració del cel lules mare sanguínies. Formació i selecció de limfòcits T Melsa secundari Filtrar la sang. Elimina eritròcits i leucòcits defectuosos. Hi ha limfòcits B i T que responen davant la presència d antígens. Ganglis limfàtics secundari Filtrar la limfa, gràcies a les cèl lules fagocitàries. Resposta davant antígens Igual funció que la melsa

32 Imatge resum dels òrgans del sistema immunitari. S observa molt bé la disposició dels ganglis i el sistema limfàtic.

33 5. Antígens i Anticossos

34 Els antígens Què són? Qualsevol substància que sigui capaç de produir una resposta immunitària quan entra en el cos d un organisme ( el cos el reconeix com estrany ). Químicament poden ser proteïnes, polisacàrids, lípids Els antígens s uniran a : anticossos o receptors de la membrana dels limfòcits.

35 Tipus : - Macromolècules de microorganismes (heteroantígens) ( proteïnes de la paret dels bacteris o de la càpsula dels virus, toxines que produeixen els microorganismes - Molècules d una altre individu de la mateixa espècie (Isoantígens) ( grups sanguinis) - Molècules del propi cos ( antiantígens ) ( malalties d antoimmunitat)

36 Com actuen : Els antígens presenten una petita zona (determinant antigènic o epítop) per on s uneix als receptors de membrana del limfòcits o als anticossos. L antigen pot tenir un sol determinant antigènic (univalent) o diversos (polivalent) Els anticossos (en verd) reconeixen les zones antigèniques d un bacteri.

37 Un antígen ( en vermell) és reconegut pels receptors de membrana dels limfòcits.

38 L antígen té 3 determinants antigènics. Anticós capaç de reconèixer 1 sol antígen.

39 Activitat : Responeu les preguntes Què observem a l esquema? Quants determinants antigènics té cada antigen? Serà monovalent o polivalent? Actuen anticossos o receptors de membrana dels limfòcits?

40 Quants tipus d anticossos tenim? Quants receptors de membrana tenen els limfòcits? Tenim un anticòs per a cada antigen?

41 Teoria de la selecció clonal Els limfòcits tenen anticossos de superfície a les seves membranes que poden actuar contra antígens. Quants receptors tenen? De quants tipus? Sembla ser que aquests anticossos resten preformats i que amb l entrada de l antigen les cèl lules són seleccionades i se ls estimula la seva proliferació i maduració. El limfòcit seleccionat per l antigen comença a dividir-se i produeix nombrosos limfòcits idèntics a l inicial. Són limfòcits clònics (idèntics a l inicial)

42 Els anticossos Són molècules proteiques del grup de les globulines, concretament immunoglobulines (Ig). Formats per 4 cadenes polipeptídiques: dues cadenes lleugeres (L) i dues cadenes pesades (H). Les cadenes H i L estan unides per ponts disulfur. Formen una molècules tridimensional en forma de Y. A la base de les cadenes H hi ha una zona de frontisa, per la qual cosa els braços es poden moure lliurement per tal de facilitar la unió amb els antígens.

43 Imatges d anticossos

44 Tipus d Anticossos ( d immunoglobulines)

45 Tipus d immunoglobulines Hi ha 5 classes d immunoglobulies ( o siguid anticossos). Aquestes són les seves estructures Classe Principals característica IgG Aquests anticosos són secretats per les cèl lules B i són molt importants perquè són els més abundants. Atravessa la placenta i aporten immunitat pasiva al fetus. IgM S utilitzen el les primeres etapes d una invasió. IgA Es troben a secrecions glandulars : llàgrimes,saliva IgE Intervenen en els processos d al lèrgies IgD Es troba a la membrana dels limfòcits B i actuen com a receptor d'antigens.

46

47 Reacció antígen- anticòs

48 Com és la reacció entre un antígen i el seu corresponent anticòs? Quan els antígens reconeixen als anticossos s hi uneixen per mitjà d enllaços Van de Waals i/o forces iòniques en una reacció que rep el nom de antigen-anticós. Ag ( antigen) + Ab (anticós) AgAb ( complex antigen-anticós) És una reacció extraordinàriament específica : un anticós pot reconèixer entre molts determinants antigènics unicament el seu complementari. Aquesta reacció pot ser de 4 tipus.

49 Esquema sobre els tipus de reacció antigen-anticòs. 1. Reacció de precipitació 2. Reacció d aglutinació 3. Reacció de neutralització 4. Reacció d opsonització

50 1.Reacció de precipitació Antígens i anticossos formen complexos tridimensionals insolubles i precipiten

51 2.Reacció d aglutinació Es forma un aglutinat i els microorganismes ja no poden infectar les cèl lules

52 3.Reacció de neutralització S efectua en virus. Quan els anticossos s uneixen als virus, aquests disminueixen la seva capacitat d infecció

53 4.Reacció d opsonització Les cèl lules fagocitàries (macròfags, neutròfils ) fagociten més fàcilment aquells microorganismes que estan recoberts d anticossos. opson ( del grec) significa = llest per a menjar

54 7. Mecanismes de resposta immunitària 7.1 Resposta inespecífica 7.2 Resposta específica

55 7. Mecanismes de resposta immunitària 7.1 Mecanismes de resposta immunitària Inespecífica : Procés inflamatori 7.2 Mecanismes de resposta immunitària específica: resposta humoral ( Limfòcits B Anticossos) resposta cel lular ( Limfòcits T)

56 7.1 Mecanismes de resposta immunitària Inespecífica - Les barreres primàries : pell i secrecions - Resposta inflamatòria ( barrera secundària)

57 Barreres primàries Pell i secrecions

58 Barreres primàries La pell. Presenta una capa externa de cèl lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. A més, en les seves capes profundes presenta glàndules sebàcies que segreguen una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid gras que manté la pell impermeable evitant així l'entrada de microbis. També la flora bacteriana de la pell impedeix que s hi estableixin altres microorganismes ( competència)

59 Les glàndules lacrimals i la saliva contenen lisozim ( un enzim capaç de destruir la mureïna de les parets bacterianes ), té pertant acció actibacteriana

60 Les cèl lules productores de mucus de l'interior del nas i de les vies respiratòries. ( els microbis queden el els mucus i els eliminen en la tos o esternuts) Les glàndules gàstriques secretores d'àcid clorhídric. Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments. Les secrecions àcides de la vagina. La flora bacteriana pròpia del tub digestiu.

61 I els nostres propis bacteris El cos humà esta format aproximadament por 100 bilions de cèl lules. D aquestes aproximadament 90 bilions son cel.lules bacterianas. És a dir per cada cèl lula humana existeixen 10 cèl lulas bacterianes en el nostre cos, la majoria d ellas es localitzen a l intestí. Tots els bacteris del nostre cos fan un pes aproximat d entre 1 i 2 kg. A la nostra mà habiten unes 150 espècies diferents de bacteries. Són també les nostres defenses

62 I si un microorganisme patogen és capaç de passar les nostres barreres?

63 Barreres secundàries : procés inflamatori Quan els microorganismes aconsegueixen passar les barreres defensives primàries i entren a l interior de l organisme actua la barrera secundària cel lular o defensa fagocítica o procés inflamatori. Les cèl lules que hi intervenen són : - Monòcits ( que es transformen en macròfags) i neutròfils. Produiexen el que direm resposta imflamatòria

64 Els monòcits Abundància : 2-8% del total de leucòcits. Es troben al flux sanguini, però poden migrar a altres òrgans i teixits ( ganglis, pulmons, medul la ) i es transformen en cèl lules amb capacitat fagocitària: macròfags. Macròfag = És un glòbul blanc o leucòcit MACRÒFAG atrapant bacteris

65 Els neutròfils o micròfags Abundància del %. Es troben al flux sanguini i són atrets per les substàncies químiques que alliberen els teixits infectats ( atracció quimiotàctica). Tenen moviment ameboide i són capaços de sortir del vasos sanguinis( diapedesi).

66 Es produiex un procés de fagocitosi. Per facilitar el procés hi ha : - Dilatació dels vasos sanguinis ( arriba més sang i més cèl lules fagocitàries). Això produiex envermelliment de la zona. - Augment de la permeabilitat vascular - Augment de la temperatura - Aparició de dolor

67 Procés inflamatori : més informació Es produeix la inflamació de la zona. Reacció consistent que els capil lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). A més, certes substàncies produïdes pels microbis irriten les terminacions nervioses i apareix dolor, altres substàncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).

68 Procés inflamatori : més detallat

69 Recordatori de la Fagocitosi

70 Us ha picat alguna vegada un mosquit? Qui té la culpa de la vermellor que es forma?

71 Quan ens pica un mosquit o ens fem una ferida es produeix un procés inflamatori. El nostre sistema immunitari reconeix com un antigen estrany, la saliva del mosquit i reacciona amb les nostres cèl lules defensives. El resultat és un procés inflamatori.

72 Les 5 característiques d una inflamació aguda

73 7.2 Mecanismes de Resposta immunitària específica Pot ser de 2 tipus : - Resposta immunitària cel lular - Resposta immunitària humoral Les cèl lules que intervenen en els dos tipus de respostes són els LIMFÒCITS.

74

75 Incís : Els limfòcits Abundància : entre 20-40%, es troben a la sang o la limfa. Provenen de cel lules mare de la medul la òssia vermella. Hi ha 2 tipus : limfòcits T (madures al tim i limfòcits B ( maduren als ossos). Funció : responsables de la resposta immunitària específica. Limfòcits B (resposta humoral) Limfòcits T ( resposta cel lular)

76 7.2.1 Resposta immunitària humoral : acció de limfòcits B Els limfòcits B tenen proteïnes a la membrana externa ( anticossos de superfície). Aquests anticossos reaccionen davant l entrada d un antigen específic. Això provoca que els limfòcits B s activin. Els limfòcits B es converteixen en cèl lules plasmàtiques ( cèl lules amb gran quantitat de reticle endoplasmàtic) Aquestes cèl lules plasmàtiques produiexen els anticossos.

77

78 7.2.2 Resposta immunitària cel lular: acció dels limfòcits T Els limfòcits T a la superfície de les membranes tenen receptors capaços de reconèixer antígens. Quan un antígen ha estat reconegut per un limfòcit T es posen en marxa tot un seguit de procesos amb la intervenció de diferents limfòcits. Quin són aquests limfòcits i què fan?

79 Limfòcits que intervenen Limfòcits T citotòxics o T CD8 Destrueixen cèl lules infectades per virus i/o cèl lules tumorals. Ho fan gràcies a la lliberació de citotòxines. Activen els limfòcits B. Limfòcits T col laboradors o helpers Iniciar la proliferació de limfòcits T citotòxics. o T CD4 Activen els macròfags sanguinis. Limfòcits T supressors Inhibeixen l activitat dels helpers i d aquesta manera s atura la producció d anticossos.

80 Limfòcits que intervenen

81 COMPARACIÓ RESPOSTA HUMORAL I RESPOSTA CEL LULAR

82 8. Altres cèl lules i/o substàncies que intervenen en les respostes del sistema immunitari

83 Altres cèl lules i/o substàncies que intervenen en les respostes del sistema immunitari són : - Cèl lules NK ( natural killers) Cèl lules presentadores d antígens El sistema complement Els interferons

84 Cel lules NK ( natural killer) Són un tipus de limfòcit s encareguen de destruir cèl lues canceroses o cèl lules infectades per virus. Actuen de manera poc específica, especialment en processos inflamatoris. No tenen receptors a la membrana.

85 Cèl lules presentadores d antígens Hi ha un tipus de cèl lules com són macròfags, cèl lules dendrítiques que són capaces d activar els limfòcits T. Com ho fan? 1- capten molècules d antígen per endocitosi. 2- transformen aquestes molècules en pèptids senzills 3- aquests pèptids els incorporen a la seva membrana (associats a molècules MHC) 4- aquests pèptids queden exposats i són presentats als limfòcits T.

86 El sistema del complement Completa i augment els mecanismes de resposta immunitària. Són proteïnes del grups de les globulines que es troben sempre presents al plasma. Funcions : - provocar la lisi de microorganismes amb anticossos adherids. - actua en l alliberació d histamina per part dels mastòcits. - provoquen efectes quimiotàctics sobre els micròfags - intervenen en el procés inflamatori.

87 L interferó Són proteïnes produïdes pels limfòcits T, per les cèl lules NK, per leucòcits Interfereixen en la replicació dels virus a l interior de les cèl lules.

88 Imatge Resum

89 Una bonica història per a defensar-nos del estranys

90 Vídeo resum: sistema immune Sistema immunològico: un sistema casi perfecto ( redes)

91 El sistema immunitari té memòria. Què significa exactament això? Com ho fa? La resposta està en les anomenades CÈL LULES DE MEMÒRIA.

92 9. Memòria Immunològica: resposta primària i resposta secundaria

93 9. Resposta immunitària primària i secundària

94 Resposta primària És la que es produiex en el 1r contacte amb un antigen determinat. Al cap d una dies del contacte comencen a aparèixer anticossos a la sang de la persona infectada. La produció d anticossos augmenta exponencialment fins arribar a la fase estacionària en la qual comencen a baixar. Els anticossos són del tipus IgG i IgM. Al cap d un temps ( setmanas) els anticossos son imperceptibles a la sang. La persona infectada ha vençut la malaltia.

95 Resposta secundària Es produiex quan hi ha un 2n contacte d un antigen amb un organisme. La resposta és diferent de la primària en : - té menys temps de retard entre l entrada de l antigen i la producció d anticossos. - els valors de concentració dels anticossos (Ig) són més elevats - la persistència a la sang és superior ( de mesos a anys) RESPOSTA MÉS RÀPIDA, MÉS INTENSA I DE MÉS DURADA

96 Quina és la causa d això? La causa és la MEMÒRIA IMMUNOLÒGICA. Alguns limfòcits B després del 1r contacte amb l antigen es transformen en cèl lules de memòria. Aquestes cèl lules de memòria es troben a la sang i als ganglis limfàtics i detecten ràpidament la 2a entrada i posen en marxa la producció d anticossos. ( especialment IgG)

97 1r contacte amb antigen : -Producció d anticossos -Produció de cèl lules de memòria 2n contacte amb antigen: - Actuació de cèl lules de memòria.

98 Gràfics Resum El que determina la 2a resposta és la producció de IgG

99 Comparació resposta primària i resposta secundària

100 I aquestes cèl lules de memòria són la causa de la immunitat per vacunació. (IMMUNITAT ARTICIFIAL ACTIVA) Una vacuna és un preparat que conté els antígens d un determinat patògen. Ela antígens no poden ser ni tòxics ni patogènics, però sí han de provocar la resposta immunitària primària i produir cèl lules de memòria. Si posteriorment es produiex l entrada d un patògen, serà el 2n contacte i per tant es donara una resposta immunitària secundària.

101 10. Resum cèl lules del sistema immunitari Aquí teniu un resum de les cèl lules que intervenen en defensa en l organisme i que han sortir al llarg del tema. Recordeu que totes són : LEUCÒCITS O GLÒBULS BLANCS!

102 Granulòcits Monòcits/Macròfags Neutròfils Mastòcits Limfòcits B Cèl lules Plasmàtiques Cèl lules presentadores d antígens Cèl lules dentrítiques Limfòcits T Limfòcits T citotòxics Limfòcits T helpers Limfòcits T supressors Cèl lules NK ( natural killers) Cèl lules de memòria Cèl lules!

103 Orígen cèl lules sanguínies ERITRÒCITS O HEMATIES (TiB) LEUCÒCITS

104 Aquest grup són les cèl lules que donen la resposta INESPECÍFICA (resposta inflamatòria) Aquest grup són les cèl lules que donen la resposta ESPECÍFICA (humoral i cel lular) Totes les cèl lules que intervenen en la nostra defensa proveven de cèl lules situades a la medul la òssia vermella.

105

106 Tipus de cèl lules

107 Idees pel Carnaval!!!!

108 Si heu arribat fins aquí i encara teniu el cap al lloc és que sou unes. SUPERALUMNES.! Les millors!!!! A continuació teniu alguns esquemes, resums que m han semblant interessants, per si els voleu mirar

109 11. Alguns esquemes resum

110

111

112

113

114 Més informació sobre les classes d anticossos ( no cal estudiar-les!!)

115 Tipus d immunoglobulines : IgG, IgM, IgA, IgE, IgD Ig G. Aquests anticosos són secretats per les cèl lules B i són molt importants perquè són els més abundants. Atravessa la placenta i aporten immunitat pasiva al fetus. * Neutralització de toxines i altres elements patogens. * Opsonització d'antígens: facilita la feina de fagocitosi de bacteris per part dels macròfags i neutròfils * Activació del complement. * Citotoxicitat cel lular mitjançada per anticossos, facilita la feina de les cèl lules NK (natural killer). * Immunitat neonatal: transferència d anticossos materns a través de la placenta i de l intestí * Regulació del sitema inmunitari. Inhibició de l activació dels limfòcits.

116 Ig E. Es troba principalment als teixits superficials i es important per la defensa contra helmints (cucs parasits). També está relacionat amb les reacciones al lérgiques. Funcions. * S'uneix als antigens i desencadena l'alliberament d'histamina, per part dels mastòcits i els basòfils. Ig M. Aquest anticosos són pentamers i s'utilitzen en les primeres etapes d'una invasió, es troben especialment als teixits, pero també hi ha un percentatge en la sang.. * Neutralització de toxines y altres elements patogens. * Activació de la vía clásica del complement. * Opsonització de toxines y formació d'agregats. ens en les primeres etapes

117 IgA. Es troba a les secreccions glandulars: saliva, llàgrimes, secrecions intestinals, respiratories i llet materna. També es troba a les mucoses (intestins, pulmons, urogenitals) per previndre la colonització per patògens. Funcions: * Neutralitzación de toxines y altres elements patogens. * Activació del complement. IgD. Es troba a la membrana de les cèl lules B. Funció: * Actúa com a receptor d'antigens.

118 The end!!!!