Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. Àrea de marjades camí de Morella-S'Almudaina TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de protegir les marjades, així com els elements etnològics associats a aquests camps marjats, com les sinies i els forns de ciment. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Carretera Palma-Port d Andratx- Cova Rotja (MA1022) CODI POSTAL REF CADASTRAL. POLÍGON. 12,13,16 PARCEL LA. ZONA Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica TIPUS D'ACCÉS Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible COORDENADES UTM. Pt. Central Son Pericases: , Pt. Central Morella Port: , Pt. Central Morella Andratx: , PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Àrea de Marjades DESCRIPCIÓ. L àrea de marjades del camí de Morella es troba configurada pels camps marjats situats entre la carretera des Port i la línia de carenes formada pel puig de cala Moragues, el puig d'en Vic, la serra de Son Nadal i el puig de Morella. Es tracta d una extensa àrea on pot diferenciar-se clarament la zona muntanyosa de les planes al luvials del torrent de s Estret. Aquesta diferenciació física es reflecteix en l esglaonament, les planes al luvials presenten un marjament menys dens i molt geometritzat pel fet que generalment les marjades delimiten propietats. A la part muntanyosa, conformada per petites elevacions a la meitat oriental (puig de Morella) i relleus més esquerps a la meitat occidental (puig de cala Moragues, puig d'en Vic), la major densitat de marges s explica per la necessitat de salvar més rost. La progressiva parcel lació de les grans propietats de la contrada ha donat lloc a una adaptació del marjament a l extensió superficial de cada parcel la i a diferències constructives fruit de les diverses etapes d expansió del marjament. Actualment l àrea es troba fortament afectada pel procés urbanitzador especialment amb l extensió de sòl urbanitzable del Port; però també cal remarcar la progressiva rehabilitació de cases arreu de la contrada com habitatges secundaris o permanents. Les àrees muntanyoses i més elevades són les que presenten un marjament de menys qualitat tècnica, que es pot caracteritzar per una adaptació al relleu i uns paredats antics o poc adobats. Les parts baixes dels costers i les planes presenten majoritàriament disposicions paral leles contínues que es diferencien unes d altres principalment per les dimensions dels marges i el tipus de paredat. En aquesta contrada és especialment singular la heterogeneïtat de paredats, poden observar-se graus d adobament des de paredats antics fins a quasi enqueixelats, fins i tot en un mateix camp marjat, la qual cosa explica diferents etapes de construcció. El pedreny emprat és majoritàriament l arenisca. Pel que fa a l estat de conservació, les zones més degradades (63,4%) es relacionen amb les restes de camps marjats que romanen dins les urbanitzacions de Son Borràs, i amb les parts muntanyoses més elevades on el marjament es troba totalment abandonat i cobert de pinar. El bon estat de conservació (36,6%) es veu lligat a les zones al luvials i a les parts baixes dels costers on es manté l activitat agrícola i l ús residencial. És també remarcable la nombrosa presència de sínies a les planes al luvials, on els freàtics es troben a un nivell poc profund. Cal destacar les sínies de Son Alegre, can Joan Pere, can Xesca, etc. Entre la urbanització de Son Borràs i el puig des Revellar existeixen tres comellars amb les parts superiors dels costers en mal estat de conservació i la resta molt ben conservat. L accés a les petites propietats i el marjament es troba vertebrat des de la carretera MA-1022 mitjançant diversos camins que remunten pel fons dels comellars. Si bé tots els camps marjats ben conservats presenten un gran interès constructiu, els sectors d estudi formen part dels camps més singulars: En el comellar de s Almudaina un seguit de marges amb funció de parat adapten la seva longitud al traçat del camí en base a plantes curvilínies o rectilínies. Els caracteritza l arenisca emprada en els paredats i la presència en alguns casos de braó. Un element força esmentable és la connexió del camí amb les pedreres i un forn de ciment del coster occidental, així com un aljub excavat a la terra. Es tracta de marjades abandonades amb ametller i garrover, colonitzades per diferents espècies de la màquia i de garrigues i fenassars; entre les pedres dels marges hi ha qualque petita liana. Els sectors de Ca na Roca i Can Perico Seguí, dos camps marjats molt pròxims i de gran qualitat tècnica, es diferencien principalment pel fet d utilitzar lloses col locades de forma obliqua en alguns trams de paredat, mentre que a l'altre sector és de pedra massiva molt adobada. Ambdós camps presenten un sistema de pujadors molt desenvolupat i uns marges de considerable dimensió. Can Perica és un indret singular tant pel que fa en aquesta àrea com per a la resta del municipi i de la Serra. És un exemple paradigmàtic de la disposició paral lela contínua i d un grau d adobament del paredat associat més sovint als marges de carreteres que als marges de conreu. Es tracta d un camp marjat totalment adaptat a l extensió de la parcel la i que és destacable també per l alçària dels marges. La propietat de Son Alegre, encara que presenta bona part del seu marjament en mal estat, conserva alguns indrets interessants a la zona de secà per la combinació de trams quasi enqueixelats i poc adobats en un mateix marge, la qual cosa indica clarament que sofriren reparacions en diferents èpoques. HISTÒRIA. El municipi d'andratx, al igual que els altres municipis ubicats a la Serra de Tramuntana, conserva una gran part de la seva superfície marjada i representa un percentatge significatiu del seu territori. Concretament, el nostre municipi comte amb uns 28 km² de superfície marjada que representa el 34 % del total de la seva extensió. Situades entre els 5 i els 875 metres sobre el nivell de la mar, es concentren majoritàriament a les valls i comes properes als nuclis de població, encara que trobam espais de marjades dins zones muntanyoses i litorals relacionades amb les explotacions de roters. La documentació històrica i arqueològica ens indica l'existència d'aquests espais marjats des d'època medieval amb un augment considerable amb la instal lació de roters a les zones més marginals des del segle XVII-XVIII. Tradicionalment, el marjament es dedicava al conreu arbori i herbaci de secà, si bé a les ribes dels torrents més importants existia una zona de reguiu, abastida per nombroses fonts documentades des de l'època islàmica. Altres marjaments es troben en relació tant amb la regulació o l'aprofitament dels recursos hídrics com amb l'explotació dels recursos naturals. El règim de propietat tradicional fou la gran possessió (Son Fortuny, s Alqueria, Son Castell, Son Orlandis...), encara que des del segle XVI es començà a segregar parcel les més petites d'aquests grans espais (alqueria El Port), donant com a resultat espais de rafals o petites explotacions rústiques amb la seva peculiar tipologia de marjades. Al llarg del XIX com a resultat de la inversió en terres dels emigrants andritxols i qualque indiano es procedir a modificar grans àrees de marjades (Son Mas) quedant com a resultat uns paredats quasi enqueixelats coronats amb rasants i de traçat rectilini o angular. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (1997). La Pedra en sec. Obra, Paisatge i patrimoni. IV Congrés Internacional de la Construcció de Pedra en Sec. Palma: Consell Insular de Mallorca. A.A.V.V. (1999). Catàleg i anàlisi dels camps marjats del terme d Andratx. Palma de Mallorca. Ed. Consell Insular de Mallorca. Fodesma. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6

3 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest conjunt. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest conjunt. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen les marjades i la resta d'elements relacionats. Protegir l'entorn més immediat. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 3 de 6

4 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 6