LOCALITZACIÓ IDENTIFICACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S hauran de conservar les característiques pròpies de l element en quant a ubicació, forma, mesures de les obertures així com de les pròpies de l element en general pel que fa a façanes i interiors. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. C/ Cala en Basset, 27 CODI POSTAL REF CADASTRAL DD4841N0001PG POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. 31S m E m N Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Arquitectura regionalista amb influències franceses RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Casa d'estiueig unifamiliar aïllada, conformada per un volum rectangular al que se li adossa tant una porxada com un volum que correspon a la cotxera La coberta encara que pareix a doble vessant, correspon a una coberta de quatre vents motivats per els ràfecs d'inspiració de cobertes nord-europees, conegudes com holandeses. Es localitza al nucli urbà de Sant Elm al lloc conegut com es Carregador d'en Guiem Gros. Correspon a un dels singulars testimonis de cases d'estiueig regionalistes de mitjans segle XX, però amb inspiracions d'elements afrancesats o nord-europeius. Aquesta edificació presenta un volum de planta rectangular alineat al carrer de Cala en Basset, dues plantes d'alçada degut a l'adaptació a l'orografia de la parcel la, amb una planta soterrani en forma d'escar atalussat, paraments arrebossats de color blanc, menys a la planta baixa que es troben amb un referit grisenc i una singular fusteria de persianes mallorquines i bigues pintades de color vermell. La planta baixa pareix representar un podi atalussat on localitzam un antic escar allindanat a modo de magatzem i orientat a la torrentera. La façana que dóna al carrer Cala en Basset presenta una disposició en tres trams, una part central estreta amb coberta a doble vessant i una part rectangular a banda i banda amb el doble vessant amb la direcció oposada a la part central. El cos central presenta una entrada coberta per arc de mig punt i un finestró a la part superior també rematat amb arc de mig punt. Als bucs rectangulars hi ha una finestra per pany de paret. La façana que dóna al mar,presenta una porxada d'obra al centre sustentada per un conjunt de quatre columnes molt simples que dóna accés a la terrassa amb balustrada ornamental que s'obre al davant. Aquesta façana presenta un accés centrat i una finestra a banda i banda. A l'extrem oest de la façana que dóna al carrer Cala en Basset, hi ha una cotxera de planta rectangular, sota la qual s'observa part de la planta baixa que correspon a l'escar. No s'ha pogut visitar el interior per tal de destriar els elements singulars a protegir. HISTÒRIA. Encara que el nucli de població de Sant Elm el tenim documentat des del segle XIII, i principalment des de l'any 1303 quan en Jaume II manà construir "una població d'unes 30 cases fetes amb gruixades parets", no es pot xerrar d'un poble fins al segle XIX. És en aquesta època quan comença a existir un petit poblet de pescadors envers el Mollet, i ja serà a principis del s. XX quan s'inicien la construcció de les cases d'estiueig que es desenvolupà gràcies a la millora econòmica del municipi motivada per la petita industrialització, l'activitat marina i les divises que arribaven des dels familiars emigrants principalment a França, però també a Cuba i altres indrets del continent americà. Però el gran creixement urbà de Sant Elm es dugué a terme des de la dècada dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat, gràcies al boom turístic. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ALZINA OLIVER, M.(2011). 300 Anys de La Racó. S'Arracó - Andratx. Premi Pere Ferrer d'investigació Col. Arbre de Mar, nº 36. Documenta Balear Ed. Palma PÀGINA 2 de 6

3 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA FAÇANA DE L'ENTORN DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LES TEULADES DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració (en cas de ruïna i d acord amb la normativa establerta en el catàleg). Puntualment es podran realitzar modificacions d obertures i d interiors d acord amb la normativa del catàleg. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin canvis de forma, color o textura que afectin l exterior dels elements estructurals i que comportin un contrast significatiu en relació al seu entorn. L autorització d aquestes intervencions requeriran d un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir els criteris adients per a cada tipus d actuació plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt conformat pel tancament de la parcel la, reixes, accés, els espais enjardinats, el cos principal d'edificació, la portassa, les construccions complementàries, el porxo i terrasses. Mantenir la volumetria i la unitat de les construccions així com de tots aquells elements que confereixen al conjunt el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic (tals com els porxos, terrasses, balustrades, baranes i ampits, arcs, cornises, ràfecs, fumerals, elements decoratius, reixes, etc). Conservar l'aspecte i composició general de les façanes, principalment pel que fa a la coloració, les ornamentacions i les textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits i dels seus elements originals característics així com dels afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament dels paraments de façana i del tancament de la parcel la, actualment en regular estat de conservació degut principalment a la humitat i a la corrosió marina. No s'ha pogut visitar l'interior d'aquest immoble per la qual cosa es proposa que qualsevol intervenció a realitzar en aquesta construcció quedi supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals. ENTORN DE PROTECCIÓ. L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. DOMINI PÚBLIC MARÍTIMO-TERRESTRE. La utilització del domini públic marítimo-terrestre es regularà mitjançant el que queda especificat en el Títol III de la Llei de Costes. Haurà de quedar garantit el respecte a les servituds de trànsit i accés a la mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les obres a les instal lacions existents, situades en zona de domini públic o de servitud, es realitzaran d acord amb el què s especifica en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de Costes. PÀGINA 3 de 6

4 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ CATEGORIA DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic Parcial 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6