Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. Àrea de marjades de camí vell de Cala LLamp TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de protegir les marjades, així com els elements etnològics associats a aquestes. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Carretera Port d'andratx- Camp de Mar (MA1020) CODI POSTAL REF CADASTRAL. POLÍGON. 11 PARCEL LA. ZONA Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica TIPUS D'ACCÉS Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible COORDENADES UTM. Pt. Central 1: , Pt. Central 2: , Pt. Central 3: , PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Àrea de Marjades RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Aquesta àrea de marjades es situa al llarg de les zones del coll Baix, el coll d'en Boix i el camí vell de Cala Llamp, presentant tot un seguit de camps marjats singulars per la utilització del marès com a element constructiu, litologia poc comuna en els marges de la Serra, i que marquen la parcel lació en petites explotacions agràries. Aquest factor han donat lloc a una marjament fortament influenciat per qüestions de propietat: les dimensions dels marges i disposicions s'adapten a la forma i extensió de cada parcel la; el pedreny i el paredat reflecteixen la mà del marger que els va bastir. En temes generals, les parcel les més petites presenten disposicions més geomètriques, en canvi els camps més extensos permeten una major adaptació al relleu. Els aspectes més interessants del marjament de la contrada són la reconversió d'antigues pedreres d'extracció de marès en camps marjats i la utilització d'aquest pedreny per pujar el marge. Al llarg del camí Vell de cala Llamp és on millor pot observar-se la reutilització de pedreres en camps de conreu: els glaons obtinguts de l activitat extractiva es varen reblir de terra i es bastiren marges per contenir-la; en molts de casos l assentament del marge el constitueix el mateix glaó de marès de l antiga pedrera i, en altres, paretons aïllats de marès s integren dins els paredats dels marges formant blocs compactes. La utilització del propi pedreny de la contrada, el marès, a bona part del marjament dóna lloc a uns paredats peculiars, tant pel cromatisme com per les característiques físiques d aquest tipus de pedra. L ús de peces tallades de marès procedents de pedreres (cantons) es localitza a pocs camps marjats, majoritàriament es va emprar el pedreny de pitjor qualitat de les primeres capes dels afloraments. La crosta superficial és la més irregular i dóna lloc a un paredat poc adobat, les capes més internes són més compactes i afavoreixen un paredat més adobat. HISTÒRIA. El municipi d'andratx, al igual que els altres municipis ubicats a la Serra de Tramuntana, conserva una gran part de la seva superfície marjada i representa un percentatge significatiu del seu territori. Concretament, el nostre municipi comte amb uns 28 km² de superfície marjada que representa el 34 % del total de la seva extensió. Situades entre els 5 i els 875 metres sobre el nivell de la mar, es concentren majoritàriament a les valls i comes properes als nuclis de població, encara que trobam espais de marjades dins zones muntanyoses i litorals relacionades amb les explotacions de roters. La documentació històrica i arqueològica ens indica l'existència d'aquests espais marjats des d'època medieval amb un augment considerable amb la instal lació de roters a les zones més marginals des del segle XVII- XVIII. Tradicionalment, el marjament es dedicava al conreu arbori i herbaci de secà, si bé a les ribes dels torrents més importants existia una zona de reguiu, abastida per nombroses fonts documentades des de l'època islàmica. Altres marjaments es troben en relació tant amb la regulació o l'aprofitament dels recursos hídrics com amb l'explotació dels recursos naturals. El règim de propietat tradicional fou la gran possessió (Son Fortuny, s Alqueria, Son Castell, Son Orlandis...), encara que des del segle XVI es començà a segregar parcel les més petites d'aquests grans espais (alqueria El Port), donant com a resultat espais de rafals o petites explotacions rústiques amb la seva peculiar tipologia de marjades. Al llarg del XIX com a resultat de la inversió en terres dels emigrants andritxols i qualque indiano es procedir a modificar grans àrees de marjades (Son Mas) quedant com a resultat uns paredats quasi enqueixelats coronats amb rasants i de traçat rectilini o angular. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (1997). La Pedra en sec. Obra, Paisatge i patrimoni. IV Congrés Internacional de la Construcció de Pedra en Sec. Palma: Consell Insular de Mallorca. A.A.V.V. (1999). Catàleg i anàlisi dels camps marjats del terme d Andratx. Palma de Mallorca. Ed. Consell Insular de Mallorca. Fodesma. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6

3 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest conjunt. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest conjunt. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen les marjades i la resta d'elements relacionats. Protegir l'entorn més immediat. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 3 de 6

4 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 6