LOCALITZACIÓ IDENTIFICACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 S.XIII - SXVIII CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S hauran de conservar les característiques pròpies de l element en quant LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. C/ General Bernat Riera, 62 CODI POSTAL REF CADASTRAL DD5801S0001TL POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible a ubicació, forma, mesures de les obertures així com de les pròpies de l element en general pel que fa a façanes i interiors. Destacant les diverses voltes, escalinata realitzada amb làpides sepulcrals, restes de la torre de defensa, arcades, rentadors, elements de l'antiga tafona, escuts, rellotge de sòl i la fusteria del primer pis. PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ 1

2 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. s.xiii CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Casal urbà RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres OBSERVACIONS. DESCRIPCIÓ. Gran casal que actualment presenta una planta rectangular amb uns altres volums adossats que configuren un espai en forma de L. Resultat de la unió i de diverses reformes de les cases antigues amb les modificacions i ampliacions posteriors. El casal principal respon a una estructura de tres plantes amb volums annexes de dues alçades i coberta de dos aiguavessos amb teula àrab. Presenta els paraments amb paredat en verd, cadenes cantoneres de marès disposades a salticavall i un referit de morter terròs que diferència la majoria de la façana del sòcol amb el paredat vist. Atorgant un visual que incentiva la seva alçada. La disposició de les obertures en aquesta façana segueix tres eixos verticals a excepció del segon pis que es centra amb dues obertures. I tota aquesta façana queda coronada amb un línia d'imposta creant un petit acroteri on anteriorment hi havia una placa. És en aquesta façana on a la cantonera sudest localitzam un rellotge de sòl de La façana principal que queda alineada amb l'espai públic i on es localitzat l'accés i entrada esglaonada a la rectoria A més amb la darrera intervenció es va realitzar unes rampes d'accés a minusvàlids adossades a aquesta façana que han ocultat part de l'escalinata d'entrada realitzada amb peces de pedra provinents d antigues làpides. Des d'aquest accés s'accedeix al pati que distribueix les diverses entrades a l'edifici, una d'elles amb escales als pisos superiors, i el comuniquen amb la pròpia església. A la planta on s'ubica el pati podem documentar diversos porxos amb arcades, uns antics rentadors i diverses sales amb voltes i altres arcades que podrien correspondre als espais més antics de l'edificació. A més es documenten, per totes les plantes restes de columnes, voltes de canó, portes i ornamentacions amb grafiats de gran valor històric. A la part posterior hi ha un bloc quadrat que probablement fou la base o part d una torre de defensa, documentada des d'època medieval i actualment emprada com accés posterior a un conjunt d'apartaments ubicats al pis superior. El casal va ser objecte d un projecte de reforma i embelliment de façana a l any 2006 (expedient d obra MA7/06 i sense cap control històric o arqueològic) segons el qual es dotà a l edifici de la rampa d accés, de l emmarcament de la majoria d obertures amb referit ressaltat i de fioles. El color predominant és terròs del referit (col locat sobre l acabt antic de pintura blanca i faixes vermelloses), i les persianes, abans verdes, són ara del color de la fusta. HISTÒRIA. Segons la documentació consultada la casa rectoral es documenta des del segle XV en diversos capbreus. I tal com ens descriu Ensenyat només constava d una planta baixa, on localitzàvem un gran departament pel gra, aljub del delme i una tafona, junt amb una torre de defensa a l estil de les alqueries del municipi. Amb les inscripcions que localitzam a l edificació podem veure que al segle XVII ja es varen realitzar certes modificacions i accessos amb portes de arc rodó. No obstant, la gran reforma es va produir a la primera meitat del segle XVIII, documentat amb inscripcions de 1721 i Les obres que descriu Ensenyat es centren en el reforç de les parets existents, l ampliació de l edificació cap a la plaça de l església i l aixecament de dues plantes més. Instal lant a la primera planta les habitacions del capellà, familiars i una per al Bisbe. Diferenciant la segona planta com l àrea on es trobava el dipòsit pels fruits i el gra. Només deixant intacte la tafona i tancant el pati de la casa amb una paret conformant un espai similar a una clastra. Damunt el portal d accés principal es va ubicar el primer escut d armes del poble documentat i uns anys més tard el famós rellotge de Anys més tard es varen anar adossant altres estructures entre aquesta casa rectoral i l església parroquial. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6

3 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA FAÇANA DE L'ENTORN DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LES TEULADES DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració (en cas de ruïna i d acord amb la normativa establerta en el catàleg). Puntualment es podran realitzar modificacions d obertures i d interiors d acord amb la normativa del catàleg. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin canvis de forma, color o textura que afectin l exterior dels elements estructurals i que comportin un contrast significatiu en relació al seu entorn. L autorització d aquestes intervencions requeriran d un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. Instar a l'administració competent per al inici de l'expedient de la figura protectora que es consideri oportuna. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Mantenir de l entorn més immediat: el pati amb el trespol emmacat, l arrambador, l escala de pedra i l escala d accés formada per restes de làpides-. Cal conservar les marjades de la part sud. De la façana cal conservar els elements següents: el rellotge de sol, l escut de pedra, i els paraments en pedra vista. Retirada dels cables que transcorren per la façana nord, de les antenes visibles des de la via pública i supresió o cubrició de les unitat exteriors d aire acondicionat col locades a les terrasses. Es permetrien obres tendents a retornar l acabat original amb faixes de color groguenc i fons blanc. De l interior cal conservar: els arcs i columnes, la pila d aigua, la cisterna i la volta de canó, els rentadors i altres elements decoratius o que puguin localitzar-se relacionats amb la tafona. En cas de reforma, cal realitzar una labor de control arqueològic per tal de destriar els elements originals, especialment a la part de la suposada torre de defensa i ubicacions de làpides i altres elements amb inscripcions. Instar a l'administració competent per al inici de l'expedient de la figura protectora que es consideri oportuna. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 3 de 6

4 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma ( ) Rehabilitació Restauració Altres OBSERVACIONS. En aquesta darrera reforma es va adossar un accés per a minusvàlids sense cap control arqueològic de les làpides sepulcrals antigues utilitzades a l'escalinata d'accés. 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. OBSERVACIONS. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ CATEGORIA DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic Parcial 2014 OBSERVACIONS Aquesta edificació es troba emmarcada dins l'espai protegit del P.E.R.I. "Es Pantaleu" i fins la seva aprovació definitiva nomès es podran realitzar les obres premeses segons les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx i les regulacions de l'articulat 2.2. de la normativa del catàleg. PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 6