EE225. Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx LOCALITZACIÓ IDENTIFICACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament totes les parts que conformen l'element catalogat. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Camí de Can Rodella, cantonada Carrer Porvenir CODI POSTAL REF CADASTRAL A RK POLÍGON. 14 PARCEL LA. 507 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Pt. Central , Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. S. XVIII-XX CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Infraestructura hidràulica RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Sínia tradicional que s'ubica a les afores del nucli urbà de s'arracó, devora el llit del torrent i el camí de Can Rodella. Actualment es troba molt modificada i malauradament gairebé no es conserva cap dels elements originals. Només hi trobam dos elements d'interès: la mota o cintell de planta circular construïda amb una cara exterior de mitjans de marès, que s'eleva uns 50 cm respecte del nivell del terreny i presenta un petit accés esglaonat, i el mur de tancament de la boca del pou, de planta rectangular, construït també amb mitjans de marès i que s'ubica sobre la mota en una posició central. Aquests elements han quedat parcialment emmascarats amb la construcció d'una caseta d'obra i d'un safareig que s'han adossat posteriorment. HISTÒRIA. Les sínies d'extracció d'aigua són un enginy mogut per la força animal amb un origen incert i molt discutit. Segons algunes fonts varen ser inventades pels perses o pels antics egipcis, segons altres, pels romans, i segons uns tercers, foren els àrabs que les inventaren o importaren des de l'orient (la Xina o l'índia). Segurament, a les nostre contrades va ser introduïda pels àrabs,degut a que surten anomenades en documentació del repartiment, encara que en tota la època medieval no eren molt nombroses. La forta expansió es va produir durant els segle XVIII i XIX per cobrir la demanda de productes d'horta que obligava a posar en reguiu noves terres. En el cas del nostre municipi, destaca el procés de dessecació i nova explotació de tots els terrenys de Ses Veles i el Prat del Port d'andratx. Àrea humida i d'aiguamolls documentada fins al segle XVII. Tradicionalment, aquesta tipologia d enginy es fabricà amb fusta i l extracció de l aigua es realitza mitjançant uns receptacles ceràmics coneguts com a cadufs, que varien les seves mesures segons les contrades, els quals dipositen l'aigua dins una pastera. Devers la segona dècada del segle XX es va introduir a Mallorca les primeres sínies de ferro des de la península, especialment de la zona valenciana, per així augmentar la capacitat extractiva d'aigua i ampliar l'àrea de regadiu. A més, de fer una funció per a l'agricultura, les sínies podien subministrar aigua per a diversos processos industrials i, per exemple, l'arxiduc cita l'ús de sínies a les fàbriques de sabó. Per tant, a les nostres contrades tenim documentades sínies des d'època medieval, però el gran desenvolupament es dugué a terme entre el segle XVIII i XIX amb la gran dessecació de les àrees humides dels diversos torrents del municipi, especialment a l'àrea del Port d'andratx. Tot això incentivat per la petita industrialització del nostre municipi envers les fàbriques de sabó i les serradores. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ALZINA OLIVER, M. (2011). 300 Anys de La Racó. S'Arracó - Andratx. Premi Pere Ferrer d'investigació Colec. Arbre de la Mar, nº 36. Ed. Documenta Balear. Ajuntament d'andratx. CAÑELLAS, N. (1993). L'Aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca. CoL. Menjavents, 6. Ed. Documenta Balear. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'ahir. Colecció Imatges d'ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'andratx. PÀGINA 2 de 6

3 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres dirigides a recuperar l'element original amb l'eliminació del cossos disonants afegits en intervencions posteriors que emmascaren i desvirtuen la seva lectura (caseta, safareig, etc). Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'element original. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element. Substitució de certs elements disonants per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'element (en especial, instal.lacions de fontaneria). Retirada de l'excés de vegetació que dificulta la correcta contemplació d'aquest element. ENTORN DE PROTECCIÓ. L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 3 de 6

4 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció ( finals s. XX) Reforma (finals s. XX) Rehabilitació Restauració Altres Al llarg del segle XX aquesta sínia ha sofert un conjunt de modificacions que han afectat a quasi tota la seva estructura i elements. 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6