LOCALITZACIÓ IDENTIFICACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS Mantenir l'estructura i el volum tant de l'edifici com de la tafona i dels elements que la conformen. Especialment, els elements que composen la tafona localitzada a la part posterior. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Av. General Bernat Riera, 55 CODI POSTAL REF CADASTRAL DD5801S0001QL POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Arquitectura regionalista RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres OBSERVACIONS. A l'arxiu Municipal d'andratx apareix com a tafona pública entre els anys 1940 i 1958 (A.M.An. Sig ). Al mateix arxiu hi apareix una nota del 1945 on s'indica que el ptopietari és Bartolomé Borras (A.M.An. Sig. 285). DESCRIPCIÓ. Casal construït entre finals del segle XIX i principis del s. XX situat en el nucli antic d Andratx i destacant la seva presència al carrer Major del poble antic. L'estructura es troba formada per un conjunt de diversos volums entorn a un pati quasi central. No obstant, la gran majoria es troba alineada amb aquest carrer conegut com Carrer Major i actualment carrer Gral. Bernat Riera i fent cantonada amb dos carrers: el carrer del Retir i carrer del Nord. Per tant, la seva volumetria respon a una planta irregular amb un màxima de quatre alçades, coberta complexa amb teula àrab i façanes que miren als carrers Bernat Riera, Retir i Nord. Actualment es objecte d'una reforma de la façana principal que dona al carrer Bernat Riera, encara que es preserva la composició senzilla i tradicional amb els buits seguint uns eixos verticals, paraments aterracat amb morter de color cru, emmarcaments de les obertures, sòcol de pedra enqueixelada i persianes mallorquines de color verd. La façana principal que dona al carrer Gral Bernat Riera encara conserva part de la composició original dels vuits dispossats en planta baixa amb un portal centrat i a banda i banda d'aquest una finestra simètricament. A més, a tocar de l'accés principal hi ha una altra finestra que sembla respondre a una reforma que hauria disminuït la amplada de l'accés principal i hauria fet guanyar a la vivenda una finestra, segurament modificació per tal d'instal lar major luminositat al comerç que es desenvolupava al seu interior. La primera planta s'organitza a partir d'una finestra balconera que no sobresurt de la línia de façana que es situa al mateix eix del portal d'accés a la vivenda i una finestra situada a banda i banda del mateix. Les obertures d'aquest pis gaudeixen d'un emmarcament. La segona planta presenta tres finestres que es localitzen en el mateix eix que la resta d'obertures de la façana, actualment molt modificades per tal d'unir aquest volum amb una ampliació superior. Les altres façanes laterals no presetent cap element singular per a protegir, encara que conserven la composició regionalista del vuit segons eixos verticals que l'atorgen una certa homogeneïtat. Però la singularitat d'aquesta edificació radica en que al seu interior es troba la única tafona conservada dins el casc històric d'andratx. A ella s'accedeix des de la gran portassa ubicada al carrer Nord, que dona accés a una gran sala empedrada i que presenta un mur de càrrega central amb dos grans arcs carpanells que separen en dos espais diferenciats. Una primer sala on localitzam al subsòl els safareigs de triar i una segona sala on es troba el trull i una premsa de biga mecànica del tipus anomenat de "pern" amb dues columnes. No hem pogut documentar més elements relacionats amb la tafona, degut especialment a que l'espai es troba envaït d'objectes que no permeten la seva correcta visualització. HISTÒRIA. Les tafones o trulls estan conformades per un conjunt d'instal lacions relacionades amb l'elaboració de l'oli d'oliva juntament amb l'edifici que les acull. A Mallorca, el conreu d'oliveres per a la producció d'oli es concentra a la Serra de Tramuntana i a Artà. La introducció d'aquest tipus de conreu es remunta a l'època romana o àrab segons les diferents fonts. De fet, la paraula tafona prové de la paraula àrab tahuna, que significa molí. En qualsevol cas, la producció va continuar després de la conquesta catalana arribant al punt més àlgid de producció als segles XVI i XVII. Al llarg del segle XIX es va produïr una certa decadència de la producció a Mallorca, encara que a Andratx va ocòrrer el contrari motivats per les fàbriques de sabò i ja al segle XX la producció va restar quasi de manera testimonial. La tafona consisteix generalment amb un edifici annex, adossat, formant part del conjunt constructiu principal de l explotació. Al seu interior s hi ubiquen tots els elements necessaris per a la transformació de les olives en oli. Aquesta fafona presenta la pecularietat de ser la única conservada dins el nucli històric des Pantaleu i Pou Amunt, a més de ser possiblement part de l'antiga possada de s'alqueria, junt amb l'edifici adossat ( AC 01). I per tant, encara es poden conservar elements arquitectònics de l'edificació anterior de la possada en els seus paraments i subsòl. I gràcies a la documentació oficial de l'ajuntament d'andratx tenim constància del seu ús com tafona pública des de 1940 fins a A mès, la planta baixa que dona al carrer Major va ser la ubicació entre mitjans i finals del segle XX d'un comerç conegut com. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6

3 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA FAÇANA DE L'ENTORN DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LES TEULADES DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració (en cas de ruïna i d acord amb la normativa establerta en el catàleg). Puntualment es podran realitzar modificacions d obertures i d interiors d acord amb la normativa del catàleg. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin canvis de forma, color o textura que afectin l exterior dels elements estructurals i que comportin un contrast significatiu en relació al seu entorn. L autorització d aquestes intervencions requeriran d un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir els criteris adients per a cada tipus d actuació plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres dirigides a mantenir la volumetria i a no desatendre la unitat de l'edificació així com la integritat de tots aquells elements que confereixen a la construcció el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic (en especial els ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, fumerals, elements decoratius i de remat, etc). Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'edificació. Conservar l'aspecte i composició general de les façanes, principalment pel que fa a la tècnica, materials, coloració, ornamentacions i textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits i dels seus elements originals característics (en especial llindes, ampits, fioles, fusteries, etc) així com dels afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. Retirada de cablejat i d'altres instal lacions que transcorren per les façanes. Substituir certs elements dissonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'edificació (en especial, les canals de plàstic per a la recollida d'aigües pluvials, el morter gris utilitzat en reparacions puntuals, etc). Integrar l'armari de serveis i subministres mitjançant un tractament similar al del parament on s ubica de forma que es redueixi el màxim el seu impacte visual. Possibilitar l'obertura de certs buits de les façanes principal (carrer Bernat Riera) i lateral (carrer Nord) que es troben actualment total o parcialment tapiats, respectant les seves dimensions i proporcions originals. Possibilitar l'obertura de noves finestres a la façana que confronta amb el carrer Retiro, sempre i quan s'integrin en l'estètica original de la construcció. En l'interior, restaurar i conservar el sistema de sostres i parets, els materials, les textures, la morfologia de les obertures i els paviments originals, els arcs, les fusteries o aquells elements que tot i ser producte de reformes posteriors confereixen al lloc el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic. Pel que fa a la tafona, realitzar les obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el seu deteriorament i permetre la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element (fins i tot amb la recuperació els accessoris originals necessaris pel seu correcte funcionament). CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 3 de 6

4 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres OBSERVACIONS. S'ha comprovat que es va desenvolupar un augment de volum a mitjans segle XX i un actual obra de reforma de la façana entre l'any USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. OBSERVACIONS. Tafona pública des de 1940 fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX. Botiga coneguda com Ca Na Llonguera durant la segona meitat del segle XX. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ CATEGORIA DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic Parcial 2014 OBSERVACIONS Aquesta edificació es troba emmarcada dins l'espai protegit del P.E.R.I. "Es Pantaleu" i fins la seva aprovació definitiva nomès es podran realitzar les obres premeses segons les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx i les regulacions de l'articulat 2.2. de la normatuva del catàleg. PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 2 de 6