Curs d entrenador Nivell 2. Regles de joc. Part presencial EABQ

Transcripción

1 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial EABQ

2 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 1: Esperit de les regles EABQ

3 Història del basquetbol James Naismith (Springfield,1891)

4 Història del basquetbol El Pare Millan, introductor del joc a Espanya.

5 Història del basquetbol Objectiu de la creació del bàsquet: crear un joc competitiu, complet i que es pogués jugar en un recinte tancat (joc d hivern)

6 Història del basquetbol Objectius de les regles de joc Les Regles varien perquè el joc evoluciona Les Regles es fan per garantir el domini de la tècnica sobre les qualitats físiques Equilibri defensa-atac Major espectacle Fair play

7 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 2: L equip arbitral EABQ

8 L equip arbitral Arbitres (principal i auxiliar/s), anotador, ajudant de l anotador, cronometrador, operador de 24 i comissari tècnic

9 L àrbitre principal: funcions i poders Màxim responsable de l encontre Els seus poders comencen 20 minuts abans de començar el partit, i la seva vinculació finalitza amb la signatura de l acta de joc Tria la pilota de joc d entre les ofertes per l equip local. Si l equip local no en disposa de cap en bon estat pot triarne de l equip visitant Si es constata una protesta per part d'un dels equips, l'àrbitre principal (o el comissari, si n hi hagués) haurà de lliurar immediatament un informe de l'incident a l'autoritat competent en el termini d una hora des de l acabament del partit.

10 Els àrbitres: senyals Puntuació

11 Els àrbitres: senyals Relacionades amb el rellotge

12 Els àrbitres: senyals Administratives

13 Els àrbitres: senyals Violacions

14 Els àrbitres: senyals Faltes: número del jugador Faltes: tipus de falta

15 Els àrbitres: senyals Faltes: nombre de tirs lliures concedits Faltes: direcció de joc

16 Els àrbitres: senyals Administració de tirs lliures dins de l àrea restringida Administració de tirs lliures fora de la zona restringida

17 L anotador: funcions i poders Inscriure els noms i números dels jugadors que entren a jugar al començament del partit. Si es comet una infracció referent a la inscripció, a la substitució o al nombre dels jugadors, ha d'avisar l àrbitre més proper, al més aviat possible. Ha d'advertir immediatament l'àrbitre principal quan s'ha infligit la 5ena falta. Així mateix, quan un entrenador ha d'abandonar el partit. Igualment haurà de notificar quan un jugador hagi comès dues faltes antiesportives i hagi de ser desqualificat. Mourà la fletxa de possessió alterna.

18 L anotador: altres funcions Indicarà el número de faltes de cada jugador (solament FIBA). Notificarà als entrenadors, per mitjà d un àrbitre, que han esgotat els seus temps morts. Col locarà les banderetes de faltes d equip quan aquests cometin la 4a d un període. Efectuarà les substitucions i els temps morts (solament FIBA).

19 El Cronometrador: funcions i poders Mesurarà el temps de joc, temps morts i intervals de joc. S assegurarà que el senyal soni de manera potent i automàtica al final del temps de joc d un període. Emprarà qualsevol mitjà possible per avisar els àrbitres de manera immediata si el senyal no sona o no és escoltat. Avisarà els equips i els àrbitres almenys amb tres minuts d antelació a l inici del tercer període.

20 El Cronometrador: engegarà el rellotge de joc Quan en un salt entre dos, la pilota és colpejada legalment per un saltador. Després d'un únic o darrer tir lliure no encistellat i la pilota continua en joc, la pilota toca un jugador en la pista de joc. Després d'un servei de fora de la banda, si la pilota toca o és tocada de forma legal per un jugador en la pista de joc.

21 El Cronometrador: aturarà el rellotge de joc Quan el temps al final d'un període o d'un període extra. Un àrbitre fa sonar el xiulet quan la pilota és viva. S'anota un tir de camp contra l'equip que hagi demanat un temps mort. Un bàsquet és reeixit en els dos (2) darrers minuts del quart període d'un partit o de qualsevol període extra. Sona el senyal de 24 i un equip té el control de la pilota.

22 El Cronometrador: controlarà els temps morts Indicarà als àrbitres que un equip ha sol licitat temps mort tant bon punt es produeixi una oportunitat. Iniciarà el dispositiu quan l àrbitre fa sonar el xiulet i fa el senyal de temps mort. Farà sonar el seu senyal quan hagin transcorregut 50 segons del temps mort. Farà sonar el senyal quan finalitza el temps mort.

23 El Cronometrador: controlarà els intervals Iniciarà el dispositiu quan faltin 20 per iniciarse el partit. Advertirà als àrbitres quan restin tres minuts per l inici del primer i tercer períodes Farà sonar el senyal abans del primer i tercer períodes quan resti un minut i trenta segons pel seu inici Farà sonar el senyal abans del segon i quart període i cada període extra quan manquin trenta segons pel seu inici Iniciarà el dispositiu tan bon punt finalitzi el període anterior. Farà sonar el senyal i al mateix temps aturarà el dispositiu tan bon punt finalitzi un interval de joc.

24 L operador de 24 : Engegarà o continuarà el compte Quan un jugador obté el control d una pilota viva en la pista de joc.

25 L operador de 24 : Aturarà i tornarà a 24 Un àrbitre faci sonar el seu xiulet per sancionar una falta o una violació. La pilota entra legalment a la cistella. La pilota toca l anella, a no ser que la pilota es quedi enganxada en els suports de la cistella. S atura el joc per una acció relacionada amb l equip que no té el control de pilota. El joc s atura degut a una acció no relacionada amb cap equip a menys que es posi en desavantatge als adversaris.

26 L operador de 24 : Retornarà a 24 i s engegarà Tan aviat com l equip obté el control d una pilota viva a la pista. Recordeu El simple fet que un adversari toqui la pilota no és suficient per tornar a iniciar un nou període de 24 segons si és el mateix equip que conserva el control de la pilota.

27 L operador de 24 : Aturarà però no tornarà a 24 Si la posada en joc des de l'exterior l'ha d'efectuar l'equip que abans tenia el control de la pilota com a resultat de què: Una pilota que surt de les línies limítrofes. Un jugador del mateix equip resulta lesionat. Una situació de salt entre dos. Falta doble Una cancel lació d igual sanció contra ambdós equips.

28 L operador de 24 : Aturarà i no mostrarà cap xifra Quan un equip guanya un nou control de la pilota i queden menys de 24 segons en el rellotge de partit a qualsevol període.

29 Regla dels 24 segons per categories cadet i júnior pref. Peus Falta Si resten 14 o més segons l equip que tenia possessió farà el servei amb el mateix temps restant Peus o falta Seguit de servei a la pista del davant de l equip amb possessió de pilota. Si resten 13 o menys segons l equip que tenia possessió farà el servei amb 14 segons Peus o falta 29

30 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 3: Configuració d un equip EABQ

31 Configuració d un equip Jugadors ( ) Entrenadors ( ) Acompanyants ( 5 )

32 Jugador, substitut i exclós Jugador: Jugador facultat per jugar a la pista Substitut: Jugador facultat per jugar preparat per entrar a la pista. Passa a ser jugador quan rep autorització de l àrbitre per entrar a la pista, o durant un temps mort demana substitució a l anotador Exclòs: Quan ha comès 5 faltes Desqualificat: Ha comès una falta desqualificant o dues antiesportives

33 Inscripció de participants Jugador presenta llicència amb fotografia. Jugador presenta llicència sense fotografia. 33

34 Inscripció de participants Jugador no presenta llicència i presenta autorització provisional Autorització Provisional Jugador no presenta ni llicència ni autorització provisional: NO S INSCRIU A L ACTA I NO JUGA Autorització Provisional 34

35 Normes de vestuari Samarreta per dintre. No es pot portar samarreta a sota. (Excepte a competicions FCBQ. En aquest cas, haurà de ser del mateix color que la samarreta de l equip) No es poden dur objectes perillosos pels altres jugadors, ungles llargues, joies ni adornaments al cabell.

36 Entrenador: funcions i poders 20 minuts abans de l hora del partit ell o algú en el seu nom ha de facilitar un llistat de: jugadors, capità, entrenador ajudant i acompanyants. 10 minuts abans de l hora del partit, ell donarà: sortides (cap jugador pot ser canviat si no és per lesió) i conformitat d inscrits. Primer l entrenador de l equip A. Pot sol licitar temps morts. Pot estar dempeus i dirigir l equip. En cas de baralles o intent de baralles pot entrar a la pista amb la intenció de restablir l ordre.

37 Entrenador: funcions i poders Pot dirigir-se a la taula, educadament, amb pilota morta i rellotge aturat. Informa a l àrbitre del capità quan és substituït. Indica el jugador que pot llençar tirs lliures francs. Només pot participar com a tal amb la llicència de l equip que juga el partit, llevat si presenta la de Director Tècnic del Club.

38 Entrenador ajudant: funcions i poders Pot sol licitar temps morts. Exerceix funcions d entrenador si aquest no hi és. Pot estar dempeus, sempre i quan només ho estigui un dels dos entrenadors. No pot dirigir-se als àrbitres. Pot dirigir-se a la taula, educadament, amb pilota morta i rellotge aturat. En cas de baralles o intent de baralles pot entrar a la pista amb la intenció de restablir l ordre. Llicència d entrenador de l equip que juga, llevat si és Director Tècnic.

39 Capità: funcions i poders Representa al seu equip al terreny de joc. Pot demanar informació essencial, educadament amb pilota morta i rellotge aturat. Pot actuar com a entrenador si no hi ha entrenador, ni ajudant o si no poden continuar exercint-hi.

40 Acompanyants d equip: funcions i poders Funcions: les assignades per al entrenador. Màxim 5. No pot demanar temps mort, ni aixecar-se ni anar a la taula. Pot ser qualsevol persona amb llicència de la categoria.

41 Delegat de camp: funcions i poders Facilitar la tasca dels àrbitres i de l equip contrari. Ha de seure a prop de la taula. És obligatori que hi sigui i que l àrbitre informi si no hi és.

42 Directiu: funcions i poders Els directius de Clubs disposen d una llicència que els identifica. Aquesta llicència els hi permet actuar com a delegat de camp de qualsevol categoria del seu club També els hi dona dret a actuar com acompanyant (tant en partits locals com a visitants)

43 Director tècnic: funcions i poders Pot actuar com a entrenador, entrenador ajudant o acompanyant de qualsevol categoria d un club Només existeix a Catalunya

44 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 4: Control de pilota EABQ

45 Control de la pilota Jugador Quan té la pilota a les mans, l aguanta o l està botant o rodant 45

46 Control de la pilota Equip Quan un jugador d aquest equip té, o té el dret sobre, el control de la pilota Quan jugadors d aquest equip s estan passant la pilota 46

47 Control de la pilota Finalitza Quan un adversari obté el control de la pilota. Quan la pilota queda morta. En un llançament a cistella o tir lliure la pilota deixa la mà del tirador 47

48 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 5: Acció contínua i acció de tir EABQ

49 Jugador en acció de tir Inici El jugador comença el moviment ascendent del braç. Final La pilota surt de la mà del llançador. En un tir en suspensió fins que el jugador no torna a tocar amb els dos peus a terra 49

50 Jugador en acció de tir Cop de dits Un cop de dits d un jugador cap a cistella es considera acció de llançament. 50

51 Encistellada i el seu valor Una cistella és reixida quan la passa o es queda dintre de la cistella. Valor (1 punt, 2 punts i 3 punts) Tir lliure a conseqüència de la penalització d una falta: 1 punt. Una cistella des de dins de la línia de 6.25m.: 2 punts. Una cistella des de fora de la línia de 6.25m.: 3 punts. 51

52 Encistellada i el seu valor Autocistella Involuntària Serà vàlida i s apunta al capità en pista de l altre equip Voluntària No vàlida, violació Pilota que entra per sota Violació 52

53 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 6: Principis que regeixen el contacte personal EABQ

54 Principis per jutjar els contactes Tot i que el basquetbol és en teoria un esport de NO CONTACTES és obvi que quan hi ha 10 jugadors en una pista movent-se a una gran velocitat i en un espai molt limitat, el contacte no es pot evitar. Per tant els àrbitres davant d aquestes jugades han : d aplicar L ESPERIT i LA INTENCIÓ de les regles de ser coherents en l aplicació del criteri D'AVANTATGE /DESAVANTATGE d'utilitzar el sentit comú, tenint en compte la individualitat de cada partit de ser coherent en l equilibri: CONTROL DEL PARTIT/RITME DEL PARTIT/ FEEL THE GAME 54

55 Principis per jutjar els contactes S han d aplicar aquests principis bàsics quan es jutgen els contactes : Tots els jugadors han d evitar el contacte sempre que sigui possible. Els jugadors tenen dret, amb límits, a un espai del terra de la pista que no estigui ocupat per un adversari. Un jugador que salta té dret a aterrar en un lloc no ocupat prèviament pels adversaris El contacte per darrera no és usual en el basquetbol,- el jugador de darrera és normalment el responsable Si es produeix una falta de contacte, el responsable serà qui l hagi produït 55

56 Principi de verticalitat - 1 A - Si un defensor té una posició legal i el llançador salta cap endavant i es produeix un contacte - FALTA DE L ATACANT B - El principi en A s aplica fins i tot si el defensor salta verticalment, dins del cilindre. 56

57 Principi de verticalitat 2 (1) Si l atacant està pròxim a una línia de fons i (2) Salta obliquament per llançar. Si es produeix un contacte amb un defensor en una posició legal de defensa; FALTA DE L ATACANT 57

58 Principi de verticalitat - 3 (1) Un jugador salta per un llançament i el defensor té els braços dins del cilindre del llançador (2) Es produeix un contacte quan el jugador està saltant- FALTA DEL DEFENSOR 58

59 Principi de verticalitat - 4 (1) El defensor fa una finta i enganya al defensor, qui salta verticalment dins del seu cilindre (2) L atacant decideix driblar i entra dins del cilindre del defensor quan aquest està enlairat, produint un contacte quan està aterrantl atacant és el responsable FALTA DE L ATACANT 59

60 Principi de verticalitat - 5 (1) El jugador atacant està pivotant i el defensor s encorba dins del seu cilindre-no hi ha contacte- NO ÉS FALTA (2) Després de l acció anterior (1), l atacant es posa dret i es produeix un contacte. El defensor és el responsable perquè ha violat el cilindre de l atacant. FALTA DEL DEFENSOR 60

61 Posició legal de defensa Es Considera que un jugador està en una posició legal de defensa si: Esta de cara a l adversari, té els dos peus a terra en posició separada normal. Els límits del cilindre per davant i per darrera. La posició legal s allarga verticalment per sobre del jugador. Pot aixecar els braços o saltar, però ha de mantenir-se sempre dins del cilindre imaginari La distància entre els peus és proporcional a l estatura 61

62 Defensa d un jugador que controla la pilota - 1 Els jugadors amb la pilota han d esperar que els marquin estretament, els defensors no els han de deixar ni temps ni espai quan estableixin les posicions legals de defensa. (1) Un defensor pot establir una posició legal de defensa sobre un jugador que controla la pilota amb només una fracció de segon i amb la distància més curta possible. (2) En cas de contacte el responsable: ÉS L ATACANT 62

63 Defensa d un jugador que controla la pilota - 2 (1) Un atacant rep una passada des de darrera i el defensor estableix una posició legal (2) Si l atacant no es pot aturar, NO és responsabilitat del defensor. si es produeix un falta ÉS FALTA DE L ATACANT 63

64 Defensa d un jugador que controla la pilota - 3 Si un driblador no té la possibilitat de passar sense produir un contacte entre: A - un adversari i la línia de demarcació B - dos adversaris Si es produeix un contacte és RESPONSABILITAT DE L ATACANT 64

65 Defensa d un jugador que controla la pilota - 4 (1) Els defensors que corren darrera dels dribladors han de tenir en compte el temps i la distància per poder aturar-se o canviar de direcció si ho fa el driblador. (2) Si no és així i es produeix un contacte: EL DEFENSOR ÉS EL RESPONSABLE 65

66 Defensa d un jugador que controla la pilota - 5 (1) Si el defensor corre darrera però en paral lel al driblador i: (2) Si el driblador canvia la trajectòria per intentar forçar una falta personal sense permetre temps ni distància: ÉS RESPONSABILITAT DEL DRIBLADOR 66

67 Defensa d un jugador que no controla la pilota - 1 (A) Un defensor pren una posició legal de defensa, permetent que un jugador sense control de la pilota pugui aturar-se o canviar de direcció -si hi ha contacte LA RESPONSABILITAT ÉS DE L ATACANT (B) Un defensor ocupa la seva posició massa tard i no permet al seu adversari la possibilitat d evitar el contacte-si hi ha contacte LA RESPONSABILITAT ÉS DEL DEFENSOR 67

68 Jugador enlairat - 1 (1) Un jugador que s enlaira per llançar té dret a aterrar en un lloc no ocupat prèviament. (2) El defensor avança un pas quan el saltador està enlairat - Es produeix un contacte-el responsable és el defensor FALTA DEL DEFENSOR 68

69 Jugador enlairat - 2 (1) L atacant simula un llançament i el defensor salta, té dret de caure en un lloc que no estigués ocupat abans de deixar el terra. (2) L atacant salta dins de la trajectòria del cilindre del defensor per forçar una falta personal. Contacte produït per l atacant. FALTA DE L ATACANT 69

70 Jugador enlairat - 3 (1) El jugador atacant rep una passada des de darrera,el defensor ocupa una posició legal després que l atacant ja ha deixat el terra i li deixa lloc perquè aterri. (2) Si després d aterrar, l atacant amb la pilota no es pot aturar i es produeix un contacte- EL RESPONSABLE ÉS L ATACANT 70

71 Jugador enlairat - 4 (1) El jugador atacant rep una passada des de darrera, el defensor ocupa una posició legal després que l atacant ja ha deixat el terra però no li deixa lloc perquè aterri. (2) L atacant no es pot aturar i es produeix un contacte. EL RESPONSABLE ÉS EL DEFENSOR 71

72 Càrrega / bloqueig - 1 (1) Un defensor que ha establert una posició legal de defensa pot moure s lateralment o enrera. També ha d arribar primer al lloc i el contacte ha de ser en el tors. (2) Tots tres elements han estat aplicats per la defensa- CÀRREGA FALTA DE BLOQUEIG 72

73 Càrrega / bloqueig - 2 (1) El defensor ocupa una posició legal de defensa i es mou lateralment mantenint la posició legal. (2) Però el defensor arriba després de l atacant al lloc i el contacte no és en el tors. FALTA DE BLOQUEIG 73

74 Pantalla - 1 A - Es fa una pantalla legaldins del camp de visió de l adversari. El defensor ha d evitar el contacte ja que el jugador a qui li fan la pantalla és el responsable d aquest. B - El jugador que fa la pantalla s està moventno és legal- BLOQUEIG FALTA DE BLOQUEIG DE L ATACANT 74

75 Pantalla - 2 (1) El jugador amb la pilota fa una pantalla per a un company. Ell és el responsable de qualsevol contacte i ha de permetre temps i distància al defensor. (2) Si el jugador que fa la pantalla no permet temps ni distància i es produeix un contacte. FALTA DE BLOQUEIG DE L ATACANT 75

76 Ús il legal de les mans - 1 A - El defensor estira els braços per robar la pilota, si es produeix un contacte, encara que s hagi tocat la pilota- FALTA DEL DEFENSOR B - Si el driblador estira els braços per impedir que el defensor guanyi un avantatge - FALTA DE L ATACANT 76

77 Ús il legal de les mans - 2 A - Si es produeix un bloqueig abans que la pilota deixi les mans d un llançador quan un jugador intenta un bloqueig, aquest pot afectar la precisió del llançament - FALTA DEL DEFENSOR B - Si té lloc un lleuger cop en la mà del llançador per part d un jugador que intenta un bloqueig després que la pilota hagi deixat la mà del llançador. NO ÉS FALTA 77

78 Ús il legal de les mans - 3 Un pivot rep una passada bombada i per desfer-se del defensor li fa una empenta- l atacant guanya un avantatge injust FALTA DE L ATACANT 78

79 Ús il legal de les mans - 4 No és necessari tocar amb la mà quan s està marcant un driblador. Els àrbitres poden impedir això mitjançant una advertència PERÒ si l acció impedeix el moviment: FALTA DEL DEFENSOR 79

80 Ús il legal de les mans - 5 A. El jugador que està llançant estira els braços per protegir la pilota i impedir un bloqueig. Els avantbraços dels dos jugadors contacten accidentalment- NO ÉS FALTA B. El llançador enlairat estira els braços, produeix un contacte i perd l equilibri - DEFENSA LEGAL - FALTA DE L ATACANT 80

81 Joc de pivot La jugada de pivot pot ser agressiva però no dura A - El defensor i l atacant estan lluitant per la posició, cos contra cos amb igualtat de forces. Els dos jugadors accepten això- NO ÉS FALTA B - L atacant usa el seu colze per empènyer al defensor-no hi ha igualtat de forces- posa al defensor en un desavantatge. No és acceptat pel defensor FALTA DE L ATACANT 81

82 Pilota lliure/ rebot -1 (1) Una pilota lliure rodola pel terra i els dos adversaris intenten fer-se amb el control (2) El jugador amb pantalons negres està en posició més favorable i el seu adversari s estira a sobre d ell en un últim intent de fer-se amb el control- FALTA DEL JUGADOR AMB PANTALONS BLANCS 82

83 Pilota lliure/ rebot - 2 A. Un defensor agafa a un adversari mentre el bloqueja- especialment si la pilota bota cap a ell- POSICIÓ GUANYADA: FALTA B. L atacant fa una empenta al defensor, bloquejant-lo per guanyar la posició per al rebot- FALTA 83

84 Pilota lliure/ rebot - 3 A. Un defensor intenta bloquejar un rebot des de darrera de l atacant i es produeix un contacte- FALTA DEL DEFENSOR B. El defensor bloqueja la pilota des de darrera però per sobre de l atacant- NO CONTACTE NO ÉS FALTA 84

85 Defensa per l esquena A. El pivot rep una passada. L adversari intenta assegurar la pilota i contacta amb ell per darrera- EL DEFENSOR ÉS EL REPONSABLE DEL CONTACTE B. El defensor s estira per agafar la pilota des de darrera però no hi ha contacte - JUGADA LEGAL 85

86 Semicercle de no càrrega En qualsevol jugada de penetració cap a l àrea de semicercle de no càrrega, si es produeix un contacte causat per un jugador atacant contra un defensor situat a l interior del semicercle de no càrrega, aquest no s haurà de jutjar com a falta de l atacant, si el contacte es produeix, quan: El jugador atacant controla la pilota mentre està enlairat, i intenta un tir o un passi. El jugador defensor té ambdós peus dintre de l àrea de semicercle de no càrrega, a menys que el jugador atacant utilitzi de manera il legal les seves mans, braços, cames o cos.

87 Semicercle de no càrrega Es considera que el defensor està dins del semicercle quan té els dos peus dins del semicercle (sense trepitjar la línia) INDINS S ID E OFORA U TS ID E OFORA U TS ID E OFORA U TS ID E FORA O U TS ID E FORA O U TS ID E FORA O U TS ID E

88 Semicercle de no càrrega Exemple 1 A4 fa un tir en suspensió que s inicia fora de la zona semicercle i carrega sobre B4, que està dins de la zona de semicercle. Interpretació oficial S aplica la regla de semicercle de no càrrega i per tant, acció legal per A4.

89 Semicercle de no càrrega Exemple 2 A4 fa un driblatge al llarg de la línia de fons i arriba a la part del darrere del tauler, salta en diagonal o cap enrere i carrega sobre B4 que està en una posició legal de defensa dins de la zona de semicercle. Interpretació oficial Es sanciona una falta de càrrega a A4. La regla de semicercle de no càrrega no s aplica ja que A4 ha entrat a l àrea de semicercle de no càrrega des de la part del terreny de joc directament darrera del tauler i de la seva línia de prolongació imaginària (veure figura).

90 Semicercle de no càrrega Exemple 3 A4 llança un tir a cistella i es produeix una situació de rebot. A5 salta en l aire, atrapa la pilota i després carrega contra B4 que està en una posició legal de defensa dins de la zona de semicercle. Interpretació oficial Es sanciona amb una falta de càrrega a A5 ja que no s aplica la regla de semicercle de no càrrega.

91 Semicercle de no càrrega Exemple 4 A4 va cap a la cistella i es troba en acció de tir. Enlloc de completar el llançament per a un tir de camp, A4 passa la pilota a A5 que el segueix darrere i després A4 carrega contra B4 que està dins de l àrea de semicercle de no càrrega. Al mateix temps, A5 amb la pilota a les mans, està driblant cap a la cistella per anotar. Interpretació oficial Es sanciona una falta de càrrega a A4. La regla de semicercle de no càrrega no s aplica perquè A4 utilitza il.legalment el seu cos per deixar el camí lliure cap a la cistella a A5.

92 Semicercle de no càrrega Exemple 5 A4 dribla cap a la cistella i es troba en acció de tir. Enlloc de completar un llançament per un tir de camp, A4 passa la pilota a A5 que està dret a la cantonada del terreny de joc i després A4 carrega a B4 que està dins de la zona de semicercle de no càrrega. Interpretació oficial Acció legal d A4 perquè s aplica la regla de semicercle de no càrrega.

93 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 7: Faltes EABQ

94 Concepte de falta Una falta és una infracció a les regles que comporta un contacte personal o una conducta antiesportiva. Totes les faltes s anoten a l acta de joc. 94

95 Sancions: faltes personal Banda/Fons (excepte si l equip infractor està en penalització de faltes d equip. Aleshores 2 TLL.) Si el jugador que rep la falta està en acció de tir: Si la cistella entra: Vàlida + 1 tir lliure. Si la cistella no entra: 2 o 3 tirs lliure Si la falta la comet un equip amb control de la pilota, mai es concediran punts o tirs lliures. 95

96 Faltes tècniques - 1 A - Manca de respecte cap a l àrbitre - FALTA TÈCNICA B - Mostrar desacord públicament - FALTA TÈCNICA Els àrbitres poden impedir les faltes tècniques mitjançant l advertiment quan es tracta d infraccions menors PERÒ la propera vegada- S HA DE SANCIONAR No són necessaris els advertiments per a les accions antiesportives o l avantatge injusta. 96

97 Faltes tècniques - 2 A - El jugador demora el joc llançant la pilota fora o posant-la al terra després d una cistella. La primera vegada ha de ser advertit, la propera vegada - TÈCNICA B - El jugador demora el joc agafant la pilota de les mans d un jugador que efectua un servei de banda- TÈCNICA C Si un jugador fa un moviment excessiu dels colzes i no hi ha contacte: TÈCNICA 97

98 Faltes tècniques - 3 Si un jugador es penja de l anella repenjant tot el seu cos: FALTA TÈCNICA A. Quan un jugador es penja momentàniament de l anella durant una esmaixada - IGNORAR B- Però si penja per evitar una lesió a si mateix o a un altre- NO ÉS FALTA TÈCNICA 98

99 Faltes dels membres de la banqueta -1 A. L entrenador és el responsable de la conducta dels membres de la banqueta. B. L entrenador no ha d incitar als espectadors ni pot mostrar el seu desacord amb la decisió de l àrbitre públicament. FALTA TÈCNICA 99

100 Faltes dels membres de la banqueta - 2 A - Els membres de l equip NO HAN d incitar als espectadors FALTA TÈCNICA B-L entrenador s ha d adreçar a la taula d una manera esportiva. Si es descortès o agressiu FALTA TÈCNICA 100

101 Faltes dels membres de la banqueta - 3 A. L entrenador entra a la pista per mostra el seu desacord amb l àrbitre. FALTA TÈCNICA B. Amb permís de l àrbitre l entrenador o els seguidors entren a la pista per atendre un jugador lesionat LEGAL El metge, sense permís: LEGAL 101

102 Faltes dels membres de la banqueta - 4 A. L entrenador o l ajudant no poden MAI dirigir-se a la taula mentre el rellotge està en funcionament- EXCEPTE per demanar un temps mort. B. Quan el rellotge està aturat l entrenador o l ajudant PODEN dirigir-se a la taula per buscar informació sobre- puntuació, temps, nombre de faltes, errors rectificables PERÒ... RESPECTUOSAMENT I SENSE INTERFERIR EN EL PROGRÉS DEL JOC 102

103 Faltes dels membres de la banqueta - 5 Baralles L entrenador i el seu ajudant són els únics que poden entrar en la pista en cas d una baralla, però només per ajudar a restaurar la pau Si els substituts o qualsevol altre membre de la banqueta entren en la pista durant una baralla per qualsevol motiu : Han de ser desqualificats (tipus F). Es concediran dos tirs lliures més possessió de la pilota, no importa el nombre de persones que estiguin implicades. Una sola Falta Tècnica tipus B a l entrenador. 103

104 Sancions: Falta tècnica 2 tirs lliures + Banda. Si la falta tècnica la comet un jugador se li anota al jugador i compta per les faltes d equip. Si la falta tècnica la comet l entrenador (tipus C), o un substitut o acompanyant (tipus B), se li anota a l entrenador i no comptarà per les faltes d equip. Un entrenador que comet dues faltes tècniques tipus C o 3 tipus B o d altres combinacions de 3, serà desqualificat. 104

105 Faltes antiesportives/ faltes desqualificants -1 Una falta antiesportiva s ha d interpretar de la mateixa forma durant tot el partit. L àrbitre ha de jutjar només l acció. 105

106 Faltes antiesportives/ faltes desqualificants -2 S han d aplicar els següents principis: 1) Si un jugador comet una falta mentre fa un esforç legítim per jugar la pilota: NO ÉS UNA FALTA ANTIESPORTIVA 2) Si, en l esforç per jugar la pilota, el jugador causa un contacte excessiu: FALTA ANTIESPORTIVA 3) Retenir, colpejar o empènyer un jugador que és llunys de la pilota, GENERALMENT FALTA ANTIESPORTIVA 4) Moure s perillosament per sota d un jugador que està enlairat produint un contacte GENERALMENT FALTA ANTIESPORTIVA Un jugador que comet dues faltes antiesportives ha de ser: DESQUALIFICAT (Però no es retira la llicència) 106

107 Faltes antiesportives/ faltes desqualificants -3 Exemples A.Empènyer per darrera a un adversari que està llançant a cistella B. Agafar per darrera a un adversari que té possibilitat de fer bàsquet C. Agafar a un adversari per impedir que es dirigeixi a la cistella 107

108 Faltes antiesportives/ faltes desqualificants -4 Exemples A. Un boxing-in rude que produeix un contacte en moure s perillosament per sota d un jugador enlairat B. Empènyer a un adversari que està lluny de la pilota 108

109 Faltes antiesportives/ faltes desqualificants - 5 Si durant els dos últims minuts del partit, en un servei l equip defensor provoca un contacte il legal mentre el jugador que treu té la pilota a les mans, s ha de considerar com a antiesportiu. Falta Antiesportiva Pilota fora 109

110 Faltes antiesportives/ faltes desqualificants - 6 Si un jugador defensiu contacta amb un adversari per darrere o lateralment en un intent d aturar un contraatac, i no hi ha cap adversari entre el jugador atacant i la cistella de l adversari, llavors es considerarà que aquest contacte és antiesportiu. FALTA ANTIESPORTIVA 110

111 Faltes antiesportives/ faltes desqualificants - 7 A - El defensor agafa el rebot i llavors mou els colzes per desfer-se de l adversari - POT ser FALTA ANTIESPORTIVA Si és flagrant (colpeja l adversari) podria ser DESQUALIFICANT B - Si un jugador colpeja un adversari mentre està lluitant FALTA DESQUALIFICANT 111

112 Falta tècnica durant un interval de joc La conducta dels jugadors i seguidors de l equip ha de ser esportiva durant tot el partit, inclosos els intervals de joc. Són intèrvals de joc: Els 20 minuts abans de l inici del partit. Els espais de temps entre períodes La sanció és de dos tirs lliures i banda (per iniciar aquell període no s utilitzarà l alternança), excepte a l inici del partit on serà de dos tirs lliures i salt entre dos. Durant un interval de joc tots els jugadors en disposició de jugar seran considerats com a jugadors (no com a substituts). 112

113 Sancions: Doble falta - 1 És aquella jugada en la qual dos adversaris es fan falta l un a l altre aproximadament al mateix temps. A. Si un jugador amb la pilota està implicat en una doble falta, O B. Si un equip té el control de la pilota S anotaran les faltes i es reprendrà el joc amb un servei efectuat des del lloc més proper a la infracció per a l equip que tenia el control de la pilota quan s ha produït la falta. 113

114 Sancions: Doble falta - 2 Si la pilota és enlaire perquè s ha produït un llançament quan la falta doble té lloc: A. La pilota entra - el bàsquet puntua. SERVEI DE FONS DE L ADVERSARI B. La pilota no entra- cap equip té el control de la pilota SALT ENTRE DOS -ALTERNANÇA 114

115 Sancions: Falta desqualificant 2 tirs lliures + Banda. Si el jugador que rep la falta està en acció de tir: Si la cistella entra: Vàlida + 1 tir lliure + banda. Si la cistella no entra: 2 o 3 tirs lliures + banda. Cal retirar la llicència federativa i fer informe al dors de l acta. 115

116 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 8: Faltes en situacions especials EABQ

117 Faltes en situacions especials Quan es sanciona més d una falta en un mateix període de joc, cal seguir el següent procediment: 1r Ordenar cronològicament les faltes 2n Compensar les penalitzacions iguals 3r Administrar les sancions per ordre perdent-se les bandes que queden entre sancions 4t Si no quedés res més per administrar, cal procedir igual que a la falta doble. 117

118 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 9: Error rectificable EABQ

119 Definició error rectificable Els àrbitres poden rectificar un error si, per distracció, una regla no ha estat aplicada com a resultat solament de les següents situacions: Concedir un o diversos llançaments lliures no merescuts. No concedir un llançaments lliures merescuts. Concedir o anul lar punts per error. Permetre a un jugador, a qui no correspon, d'intentar uns llançaments lliures. Els errors rectificables no poden ser corregits un cop l àrbitre hagi signat l acta del partit. Tot error u omissió d'enregistrament per part de l'anotador i que impliqui el resultat, el nombre de faltes o el nombre de temps morts poden ser corregits en qualsevol moment pels àrbitres abans de la signatura de l'acta del partit per l'àrbitre principal.

120 Definició error rectificable Quan pot ser corregit un error: MORTA VIVA RELLOTGE MORTA VIVA ENGEGAT L ERROR ÉS RECTIFICABLE L ERROR NO ÉS RECTIFICABLE ES COMET L ERROR TOTS ELS ERRORS PASSEN DURANT UNA PILOTA MORTA La pilota passa a estar viva El rellotge es posa o continua en marxa Pilota morta Pilota viva L error és rectificable L error és rectificable L error és rectificable L error ja no és rectificable

121 Definició error rectificable Seran vàlides les faltes comeses, els punts aconseguits, el temps transcorregut i tota altra activitat addicional que pugui haver ocorregut després de l error i abans del seu descobriment. Després de corregir l error, i si aquest Reglament no indica el contrari, es reprendrà el joc des del punt on s ha aturat per corregir l error. Un cop s hagi detectat un error que es pot corregir: Si el jugador involucrat en la correcció de l error es troba a la banqueta ha de tornar a entrar a la pista. Si el jugador ha estat substituït per lesió, perquè ha comès la seva cinquena falta o perquè ha estat desqualificat, el seu substitut haurà de participar en la correcció de l error.

122 Situacions error rectificable Un àrbitre pot aturar el joc tan bon punt descobreixi un error rectificable, a condició que això no posi un dels equips en situació de desavantatge. Seran vàlides les faltes comeses, els punts aconseguits, el temps transcorregut i tota altra activitat addicional que pugui haver ocorregut després de l error i abans del seu descobriment. Després de corregir l error, i si aquest Reglament no indica el contrari, es reprendrà el joc des del punt on s ha aturat per corregir l error. Un cop s hagi detectat un error que es pot corregir: Si el jugador involucrat en la correcció de l error es troba a la banqueta ha de tornar a entrar a la pista. Si el jugador ha estat substituït per lesió, perquè ha comès la seva cinquena falta o perquè ha estat desqualificat, el seu substitut haurà de participar en la correcció de l error.

123 Represa del joc Un àrbitre pot aturar el joc tan bon punt descobreixi un error rectificable, a condició que això no posi un dels equips en situació de desavantatge. Seran vàlides les faltes comeses, els punts aconseguits, el temps transcorregut i tota altra activitat addicional que pugui haver ocorregut després de l error i abans del seu descobriment. Després de corregir l error, i si aquest Reglament no indica el contrari, es reprendrà el joc des del punt on s ha aturat per corregir l error. Un cop s hagi detectat un error que es pot corregir: Si el jugador involucrat en la correcció de l error es troba a la banqueta ha de tornar a entrar a la pista. Si el jugador ha estat substituït per lesió, perquè ha comès la seva cinquena falta o perquè ha estat desqualificat, el seu substitut haurà de participar en la correcció de l error.

124 Exemples d error rectificable Concedir tirs lliures no merescuts Es cancel laran els tirs lliures llançats com a resultat d un error i el partit es reprendrà de la següent manera: - Si el rellotge del partit no s ha engegat, es concedirà un servei des de la línia de banda a l alçada de la prolongació de la línia de tirs lliures a l equip al que se li han cancel lat els tirs lliures. - Si el rellotge del partit s ha engegat després de l error i: L equip amb control de la pilota (o amb dret a aquest) en el moment de descobrir-se l error és el mateix que tenia el control de la pilota en produir-se l error, o cap equip té el control de la pilota en descobrir l error, es concedirà la pilota a l equip que tenia el dret a la possessió de la pilota en produir-se l error. Si el rellotge del partit s ha engegat i en descobrir-se l error l equip que controla la pilota (o té dret a aquesta) és l equip contrari al que tenia el control de la pilota quan s ha produït l error, es produeix una situació de salt. Si el rellotge del partit s ha engegat i en descobrir-se l error s han concedit un o diversos tirs lliures com a resultat d una falta, s administraran els tirs lliures i es concedirà un servei a l equip que controlava la pilota en produir-se l error.

125 Exemples d error rectificable No concedir un o diversos tirs lliures als qui en tenien dret - Si la possessió de la pilota no ha canviat des que s ha comès l error, el joc es reprendrà després de la correcció de l error com després d un tir lliure normal. - Si el mateix equip aconsegueix una cistella després que se li ha concedit per error un servei, s ignorarà l error. Permetre al jugador equivocat llançar un tir lliure - Es cancel laran els tirs lliures, així com la possessió de la pilota si forma part de la penalització. - Es concedirà la pilota als adversaris perquè efectuïn un servei a l alçada de la prolongació de la línia de tirs lliures, excepte si s han d aplicar penalitzacions per altres infraccions.

126 QUAN ES DESCOBREIX L'ERROR Pilota morta. Es produeix l'error Exemple 1 Durant la 3a. Falta d'equip, els àrbitres concedeixen 2 tirs lliures en lloc de la banda que corresponia Un ju La pilota passa a estar viva L'últim tir lliure és reeixit. La pilota es posa a disposició del jugador que treu de fons. L'últim La disp qu el rellotge s'engega L'error es pot rectificar Un jugador de pista toca legalment la pilota Un jug leg...continua engegat Els jugadors juguen amb la pilota La pilota passa a estar morta Es sanciona falta amb els tirs lliures. La La pilota torna a estar viva L'error ja NO es pot rectificar La pilota es posa a disposició del tirador L

127 ESCOBREIX Exemple 1 ROR QUAN ES DESCOBREIX L'ERROR r Durant la 3a. Falta d'equip, els àrbitres concedeixen 2 tirs lliures en lloc de la banda que Pilota morta. corresponia Es produeix l'error L'últim tir lliure és reeixit. La pilota es posa a disposició La pilota passa del a jugador que treu de fons. estar viva Exemple 1 Exemple 2 Durant la Durant Un jugador la 3a. Falta equivocat d'equip, tira els per error els tirs lliures concede àrbitres concedeixen 2 tirs tirs lliure Un jugador equivocat tira per er lliures en lloc de la banda que corresponia L'últim tir lliure és reeixit. La pilota La pilota es posa a Es falla l'últim tir lliure. La L'últim tir lliure és reeixit. del jugad L'últim disposició tir lliure del és jugador reeixit. La pilota rebota a la cistella. La pilota es posa a Es falla pilota que es treu posa de a fons. disposició disposició del jugador pilota r del jugador que treu de fons. que treu de fons. E Exemple 2 L'error es pot el rellotge rectificar s'engega Un jugador de L'error pista toca legalment la es pilota pot rectificar Un jugador de pista toca Un legalment jugador de la pista pilotatoca legalment la pilota La pilota és tocada per un jugador Un jugador durant de el pista rebottoca legalment la pilota Un jug La leg pil un juga t Els jugadors juguen amb la pilota...continua engegat Els juga Els jugadors juguen amb la pilota Els jugadors juguen amb la Els jugadors juguen amb pilota Es sanciona falta amb els tirs La pilota passa a lliures. estar morta La pilota surt fora de banda. Es sanciona una Es san Es sanciona falta violació amb els o tirs una faltala pilota surt fora de banda. E lliures. violació o una fa tar L'error ja NO es La pilota es posa a disposició La pilota torna a estar L'error ja pot rectificar del tirador NO es viva pot rectificar La La pilota La es pilota posa es a disposició posa a disposició del tirador disposi La pilota es posa a disposic del tirador treu

128 QUAN ES DESCOBREIX Exemple 2 L'ERROR Exemple 1 3 Exemple Pilota morta. Un jugador equivocat tira per error els tirs lliures Es produeix l'error Durant la 3a. Falta d'equip, els Durant la 5a. Falta d'equip, es La pilota no entra àrbitres concedeixen 2 tirs concedeix banda en lloc dels Un jugador l'àrbitre equivocat de tira cua, per lliures en lloc de la banda que tirs lliures que corresponien bàsqu corresponia L'últim tir lliure és reeixit. La pilota es posa La pilota a passa Es falla a l'últim tir lliure. La disposició del jugador estar viva pilota rebota a la cistella. que treu de fons. L'últim tir lliure és reeixit. L'últim La pilota tir lliure es és posa reeixit. a La disposició La pilota es posa La pilota es posa a Es fa del pilota jugador es posa que a disposició ha de servir de del jugador que ha disposició del jugador pilota del jugador que banda/fons treu de fons. banda/f que treu de fons. L'error Un jugador de pista toca el rellotge La pilota és tocada es per legalment la pilotas'engega un jugador durant pot el rebot rectificar Un Un jugador jugador de pista de toca pista toca Un jugador de Un pista jugador toca La dep legalment la pilota la pilota legalment la pilota legalment un jug la Els jugadors...continua juguen engegat amb la pilota Els Els jugadors juguen juguen amb la amb la pilota pilota Els jugadors jug Els jugadors juguen am pilota La pilota surt fora La pilota de banda. passa a Es sanciona una violació estar o morta una falta Es sanciona Es sanciona falta amb salt els entre tirs dos La pilota surt fora de banda. Una cistella é lliures. (alternança) violació o una f La pilota torna a estar La pilota es posa a disposició del L'error tirador ja NO es viva pot rectificar La pilota es posa a La pilota es posa a disposició disposició del jugador que del tirador treu de banda/fons La pilota es La pilota disposició es posa a dispos del ju treu de ban

129 QUAN ES DESCOBREIX Exemple 3 L'ERROR Exemple 1 4 Exemp r els tirs lliures Durant la 5a. Falta d'equip, es Pilota morta. concedeix banda en lloc dels Es produeix l'error tirs lliures que corresponien Durant la 3a. Falta d'equip, els La pilota no entra a la cistella i àrbitres concedeixen 2 tirs l'àrbitre de cua, concedeix Un jugador equivocat tira p lliures en lloc de la banda que bàsquet corresponia últim tir lliure. La ota a la cistella. La pilota es posa a disposició La del pilota jugador passa que a ha de servir de estar vivabanda/fons La pilota es posa a disposició L'últim tir lliure és reeixit. L'últim tir lliure és reeixit. La del pilota jugador es posa que a disposició ha de servir de La pilota es posa a del jugador banda/fons disposició del jugador que treu de fons. que treu de fons. E p és tocada per r durant el rebot L'error el Un rellotge jugador de pista es toca s'engega legalment la pilota pot rectificar Un Un jugador jugador de pista de pista toca toca Un jugador de pista toca legalment legalment la pilota la pilota legalment la pilota L un a pilota Els jugadors juguen amb la...continua engegat pilota Els jugadors juguen amb la Els jugadors juguen amb la pilota pilota Els jugadors jugue sanciona una Es sanciona salt entre dos La pilota passa a (alternança) estar morta Es sanciona Una cistella falta amb és els reeixida tirs lliures. La pilota surt fora de ban violació o u del tirador La pilota es posa a La pilota disposició torna a estar del jugador L'error ja que NO es viva treu de banda/fons pot rectificar La pilota es posa a La disposició pilota es posa del a disposició jugador que treu del de tirador banda/fons La pilota es posa a dis

130 Curs d entrenador Nivell 2 Regles de joc Part presencial TEMA 10: Baralles EABQ

131 Faltes dels membres de la banqueta - 5 Baralles L entrenador i el seu ajudant són els únics que poden entrar en la pista en cas d una baralla, però només per ajudar a restaurar la pau Si els substituts o qualsevol altre membre de la banqueta entren en la pista durant una baralla per qualsevol motiu : Han de ser desqualificats (tipus F). Es concediran dos tirs lliures més possessió de la pilota, no importa el nombre de persones que estiguin implicades. Una sola Falta Tècnica tipus B a l entrenador. 131