4. L atmosfera. ESO 1 Col legi Sant Josep. L atmosfera terrestre 19/4/2017

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "4. L atmosfera. ESO 1 Col legi Sant Josep. L atmosfera terrestre 19/4/2017"

Transcripción

1 4. L atmosfera ESO 1 Col legi Sant Josep L atmosfera terrestre L atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Està formada per una barreja de gasos anomenada aire. 78 % de nitrogen 21 % Oxigen (ens permet respirar) 1 % d altres gasos (diòxid de carboni, vapor d aigua, ozó,...) 1

2 4.1 Estructura de l atmosfera L atmosfera es divideix en diverses capes. L espai entre capes s anomena pausa. Exosfera: capa més externa i formada per menys gasos. És per on circulen els satèl lits més propers. Termosfera o ionosfera: capa formada per pocs gasos, però que reben totes les radiacions, per això té temperatures molt altres. És la capa on es formen les aurores boreals i australs. Mesosfera: capa intermèdia, on la majoria de meteorits es desintegren. Hi trobem aigua en forma de gel. Estratosfera: capa conté l ozó, per això és l encarregada de filtrar els rajos ultraviolats del Sol. Troposfera: capa que està en contacte amb la superfície terrestre. Conté la majoria de l aire i de l aigua. És la capa on es produeixen els fenòmens atmosfèrics. 4.2 Les funcions de l atmosfera Les funcions més importants de l atmosfera són: Filtra les radiacions solars. Conté el diòxid de carboni per a la fotosíntesi de les plantes. Conté l oxigen per a la respiració. Evita l impacte de meteorits. Conté aigua per a la vida. Regula la temperatura del planeta mitjançant l efecte hivernacle. 2

3 4.3. La pressió atmosfèrica L aire, a causa del seu pes, fa una pressió sobre la superfície terrestre anomenada pressió atmosfèrica. Aquesta pressió depèn: Altitud: a més altitud, menys pressió ja que la columna d aire que tenim a sobre és més petita. Temperatura: a més temperatura, menys pressió perquè els gasos estan més separats i, per tant, l aire pesa menys. Humitat: L aire amb més quantitat de vapor d aigua pesa menys i tendeix a pujar Fenòmens meteorològics o atmosfèrics A) El vent S anomena vent l aire que es mou horitzontalment. El vent es genera quan: L aire que està en contacte amb la superfície terrestre i el mar s escalfa i, com que disminueix la seva densitat, puja cap a zones més altes de la troposfera. L aire fred de les zones més altes de la troposfera, com que és més dens i pesat, baixa cap a la superfície de la Terra. 3

4 I) El vent i la pressió atmosfèrica Anticicló: es produeix quan l aire fred es mou cap al sòl i, per tant, genera una pressió atmosfèrica alta. Depressió: es produeix quan l aire calent de la superfície, puja cap a alçades superiors i genera una pressió atmosfèrica baixa. II) Variables del vent Velocitat del vent: diferència entre les pressions atmosfèriques que es generen. Es mesura amb l anemòmetre. Direcció del vent: depèn d on estiguin situades les zones amb diferència de pressió. A causa de la rotació de la terra, la direcció del vent va variant. Es mesura amb el penell. Brises: vents suaus pròpies de les costes: Brisa marina: de mar cap a terra. Es produeix durant el dia. Brisa terrestre: de terra cap a mar. Es produeix al vespre i nit. B) La humitat La humitat és la quantitat d aigua que conté l atmosfera, gràcies a que el Sol evapora part de l aigua de mars i oceans. La humitat es mesura en grams de vapor per metre cúbic d aire (g/m 3 ). L aparell per mesurar la humitat és l higròmetre o el psicròmetre. 4

5 C) Les boires i els núvols Les boires es produeixen quan, a nivell de terra, l aigua de la humitat condensa en gotes minúscules d aigua líquida. Els núvols es produeixen quan es formen les gotes minúscules perquè l aire ha ascendit en el centre d una depressió o quan el vent ha xocat amb una muntanya i l aire ha pujat. Tenim tres tipus principals de núvols: Cúmuls: la part inferior horitzontal i part superior en forma de cúpula. Estrats: núvols horitzontals en forma de capes. Cirrus: núvols alts, esfilagarsats, que no produeixen pluges. D) La rosada i la gebrada Les rosades es formen quan el vapor d aigua atmosfèric condensa durant la nit. Si després d una rosada, la temperatura baixa per sota els 0ºC, es forma la gebrada. E) Les precipitacions Quan les gotes dels núvols xoquen entre elles, es van unint i creixent, fins que pesen prou per caure per la gravetat. Pluja: les gotes que cauen es troben en forma líquida. Neu: quan la temperatura dels núvols és inferior a 0 ºC, l aigua es congela i forma flocs. Calamarsa: quan els flocs de neu es compacten dins els núvols i forma gel. 5

6 4.5. La contaminació atmosfèrica La contaminació atmosfèrica és l alteració de les propietats físiques o químiques de l atmosfera. A) Contaminants atmosfèrics Segons l origen, classifiquem els contaminants en: Naturals: Erupcions volcàniques, incendis, tempestes elèctriques,... Antropogènics (activitat humana): Indústria, combustibles fòssils, conreus,... Segons l estat físic, classifiquem els contaminants en: Partícules en suspensió o aerosols: Sòlids o líquids de mida molt petita. Ex. Fums, cendres, pol len... Gasos: Són els més habituals. Ex. Òxids de nitrogen, carboni i sofre; compostos halogenats, hidrocarburs,... B) Efectes de la contaminació La contaminació atmosfèrica pot provocar efectes sobre la salut humana, la vegetació i/o els materials. A nivell global, els efectes més importants són: Forat a la capa d ozó: Alguns contaminants destrueixen l ozó (O 3 ), de manera que els rajos ultraviolats del Sol no es filtren correctament i arriben a la Terra provocant greus efectes a la salut humana. Aquest forat es concentra sobre l Antàrtida. Pluja àcida: Alguns gasos contaminants, quan es combinen amb l aigua de l atmosfera, formen àcids i, en ploure, l aigua àcida de la pluja fa malbé estructures metàl liques i calcàries, fa disminuir el ph de llacs alterant els ecosistemes, fa caure les fulles,... 6

7 Efecte hivernacle o escalfament global: El CO 2 fa que no tots els rajos de Sol que entren al planeta, puguin retornar a l espai, així es manté una temperatura agradable tant de dia com de nit. Però l excés de CO 2 fa que es retinguin massa rajos i la temperatura del planeta pugi ràpidament. Això provoca la fosa dels casquets polars, l augment del nivell del mar i la disminució de la salinitat de mars i oceans Recursos energètics de l atmosfera A) Energia eòlica L energia eòlica és una energia renovable que s obté per acció del vent. Aerogeneradors: converteixen l energia eòlica en energia elèctrica. Parc eòlic: zona on hi ha vents constants i on es col loquen els aerogeneradors. Desavantatges: els parcs eòlics provoquen contaminació acústica i poden causar danys a les aus. B) Energia solar L energia solar és una energia renovable que s obté de la radiació solar. Plafons captadors solars: plafons que contenen tubs pels quals circula l aigua i, això, permet tenir aigua calenta. Panells fotovoltaics: converteixen l energia lluminosa en energia elèctrica. 7

Tema: El temps i el clima

Tema: El temps i el clima Tema: El temps i el clima 1. L atmosfera 2. La temperatura 3. La humitat de l aire i les precipitacions 4. La pressió atmosfèrica i el vent Introducció Els fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps

Más detalles

Humitat relativa i condensació

Humitat relativa i condensació Humitat relativa i condensació! Quan tenim una massa d'aire, amb un determinat contingut d'aigua, si aquest aire es refreda la seva humitat relativa augmenta progressivament (ja que la capacitat de l'aire

Más detalles

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o L Atmosfera TEMA 4 o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o Dinàmica atmosfèrica o Climes o

Más detalles

L atmosfera i el clima

L atmosfera i el clima L atmosfera i el clima 2 ATMOSFERA composició Conjunt de situacions capes recursos atmosfèriques mitjanes que es donen anualment en un lloc determinat Nitrogen (78 %) Oxigen (21 %) Argó (0,9 %) Diòxid

Más detalles

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. L ATMOSFERA DE LA TERRA. o La composició de l atmosfera. L atmosfera és la capa més externa. Està composta sobretot d aire però també de gotetes d aigua líquida, pols,

Más detalles

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom: TEMA 5 L'ATMOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L ATMOSFERA, UNA ESFERA D AIRE L atmosfera: composició Les capes de l atmosfera 2.- LA DINÀMICA DE L ATMOSFERA La circulació

Más detalles

Ciències naturals: Biologia i Geologia 1r ESO Activ

Ciències naturals: Biologia i Geologia 1r ESO Activ Ciències naturals: Biologia i Geologia 1r ESO Activ itats de Dossier recuperació 1r trimestre Nom i cognoms: Grup: Data: 1.-Defineix els següent termes: Univers: Galàxia: Nebulosa: Estrella: Planeta: Cometa:

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

Formació de núvols i precipitacions:

Formació de núvols i precipitacions: Formació de núvols i precipitacions: Tenim una massa d aire a 20 C i una humitat relativa del 60%, si l aire es refreda, la seva humitat relativa augmenta progressivament, perquè la temperatura ha disminuït

Más detalles

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA? QUÈ ÉS LA TERRA? És el nostre planeta. És un dels planetes més petits del Sistema Solar i el tercer més proper al Sol, a una distància de 150.000.000 de quilòmetres. La temperatura mitjana del planeta

Más detalles

OBSERVACIONS A ULL NU (P i S)

OBSERVACIONS A ULL NU (P i S) OBSERVACIONS A ULL NU (P i S) Una part de les observacions meteorològiques no es poden fer amb aparells, és l'observador qui les fa a ull nu. Tenen tanta importància com les altres, només cal recordar

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom: TEMA 5 L'ATMOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L ATMOSFERA, UNA ESFERA D AIRE L atmosfera: composició Les capes de l atmosfera 2.- LA DINÀMICA DE L ATMOSFERA La circulació

Más detalles

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica. Activitats tema 4 ACTIVITAT 1. Indica quina forma o formes d energia es manifesten en cada cas: a. Cuina vitroceràmica: Energia tèrmica b. Llanterna: Energia radiant c. Un xiquet cantant: Energia d. Un

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

Tema 6: L estructura de La Terra

Tema 6: L estructura de La Terra El nostre planeta està format per : l atmosfera que és la massa externa formada per aire, la hidrosfera cosntituïda per tota l aigua del món, i la geosfera que és l esfera de roca que forma la Terra. Per

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

Unitat 8. El planeta Terra i la mesura del temps. 1 ESO - Naturals. El planeta Terra i la mesura del temps Unitat 8 1 ESO - Naturals 1 / 13

Unitat 8. El planeta Terra i la mesura del temps. 1 ESO - Naturals. El planeta Terra i la mesura del temps Unitat 8 1 ESO - Naturals 1 / 13 Unitat 8 El planeta Terra i la mesura del temps 1 ESO - Naturals El planeta Terra i la mesura del temps Unitat 8 1 ESO - Naturals 1 / 13 1. La forma de la Terra Demoatracó que la Terra és redona Els vaixells

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

Aparell per a demostrar l efecte hivernacle

Aparell per a demostrar l efecte hivernacle Aparell per a demostrar l efecte hivernacle Lluís Nadal Balandras. Institut Lluís de Requesens. Molins de Rei. lnadal@xtec.cat Fonament Les ones electromagnètiques són un conjunt de radiacions formades

Más detalles

Aparell per a demostrar l efecte hivernacle

Aparell per a demostrar l efecte hivernacle Aparell per a demostrar l efecte hivernacle Lluís Nadal Balandras. IES Lluís de Requesens. Molins de Rei. lnadal@xtec.cat Fonament Les ones electromagnètiques són un conjunt de radiacions formades per

Más detalles

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta

Más detalles

Tema 6: la Terra, el nostre planeta

Tema 6: la Terra, el nostre planeta En aquest tema aprendràs que a l univers hi ha milers de milions d astres o cossos celestes com ara estrelles, planetes, satèl lits,... La Terra és un planeta del sistema solar format per roques, aire

Más detalles

Atmosfera: Dinàmica. Radiació emesa. Radiació incident

Atmosfera: Dinàmica. Radiació emesa. Radiació incident Atmosfera: Dinàmica Radiació incident Radiació ona curta Radiació emesa Radiació ona llarga Energia incident (Ri) = Energia emesa (Re+Rr)! La radiació solar arriba a la Terra bàsicament en forma de llum

Más detalles

ANEM A FER UNA OBSERVACIÓ

ANEM A FER UNA OBSERVACIÓ VISITA A L'ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE GIRONA. 1 ANEM A FER UNA OBSERVACIÓ Tipus d estació: Dia Hora Observem el cel Cobertura de núvols (octaus) Tipus de núvols Dades actuals Temperatura Humitat Direcció

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del 12 al 16 de març de 2011 Secció Meteorològica de l Observatori Fabra

Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del 12 al 16 de març de 2011 Secció Meteorològica de l Observatori Fabra Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del al 6 de març de Secció Meteorològica de l Observatori Fabra Entre les TU del dia de març i les TU del dia 6 de març de l Observatori Fabra

Más detalles

Unitat 11 L atmosfera: estructura, composició i dinàmica. La contaminació atmosfèrica. Mètodes de determinació i de correcció.

Unitat 11 L atmosfera: estructura, composició i dinàmica. La contaminació atmosfèrica. Mètodes de determinació i de correcció. Unitat 11 L atmosfera: estructura, composició i dinàmica. La contaminació atmosfèrica. Mètodes de determinació i de correcció. 1. L atmosfera: composició, estructura i funcions. 2. Balanç energètic global

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Lluís Nadal Balandras. IES Lluís de Requesens. Molins de Rei (Barcelona). CDECT. Barcelona. lnadal@xtec.cat Resum: Mitjançant la formació d escuma

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

Tema 7: El relleu terrestre

Tema 7: El relleu terrestre A la superfície de la Terra s hi produeixen canvis que poden ser fruit de: Processos geològics externs que són conseqüència d agents exteriors de la Terra com l aigua de rius i mars, les glaceres, l aire

Más detalles

Els mapes meteorològics i la previsió del temps

Els mapes meteorològics i la previsió del temps Els mapes meteorològics i la previsió del temps Saber el temps que ens farà (vents, boires, pluges, etc.) és una qüestió que des de sempre ha interessat a Ia humanitat. Les persones que treballen en contacte

Más detalles

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA Elements Substàncies pures Compostos Homogènia Mescles homogènies (dissolucions) MATÈRIA Mescles Heterogènia Mescles heterogènies DISSOLUCIONS Preparació de dissolucions a partir

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

clima tropical. En el clima d'un lloc hi influeixen factors com l'altitud, la latitud, els vents dominants, els corrents marins, etc.

clima tropical. En el clima d'un lloc hi influeixen factors com l'altitud, la latitud, els vents dominants, els corrents marins, etc. Introducció Els fenòmens atmosfèrics (temperatura, humitat, precipitacions, pressió atmosfèrica i vent) influeixen en el temps i en el clima i es produeixen a la troposfera, és a dir, la part baixa de

Más detalles

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE PROCÉS PER FER UN COMENTARI: 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA 2.- ANALITZA LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA

Más detalles

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so TEMA 1: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS 1. Indica les coses que estan formades de matèria: fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so És matèria No és materia 2. Propietats de la matèria.

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

Riscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I)

Riscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I) Riscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I)!El clima mediterrani es caracteritza per: < Manca de pluges a l'estiu amb el juliol i la primer a quinzena de l'agost secs i calorosos < Fortes precipitacions

Más detalles

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tot el que ens envolta és matèria, però... Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

UNITAT 8 EL CLIMA (1)

UNITAT 8 EL CLIMA (1) UNITAT 8 EL CLIMA (1) On no hi ha indicacions, les il lustracions han sigut extretes de: Banco de imágenes y sonidos / http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ 137 138 139 Completa el vocabulari fent un

Más detalles

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és

Más detalles

Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació

Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació Escola Dr. Sobrequés Bescanó Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació En aquest tema aprendràs que : A causa del relleu variat, es donen diferents tipus de clima : el mediterrani d alta

Más detalles

Què són les cèl lules?

Què són les cèl lules? Què són les cèl lules? Per començar, cal que recordis: 1. Omple els buits amb la paraula que correspongui: hidrogen, carboni, inorgànica, orgànica, proteïnes i aigua. La matèria és la constituïda bàsicament

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies

Más detalles

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

LES PROTEÏNES TEMA 4

LES PROTEÏNES TEMA 4 LES PROTEÏNES TEMA 4 1. Composició de les proteïnes Biomolècules formades per: Carboni Hidrogen Oxigen Nitrogen Sovint poden contenir altres elemens: Sofre, Fòsfor, Coure, Magnesi,.. 1. Composició de

Más detalles

X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu. Miquel Erra

X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu. Miquel Erra X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu Miquel Erra Manlleu, 18 de març de 2009 I.C.Q.A. Index Català de Qualitat de l Aire Manlleu Tona Catalunya I.C.Q.A.

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Tema 3: Les plantes i els fongs

Tema 3: Les plantes i els fongs En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA

Más detalles

Tema 8.- L'atmosfera

Tema 8.- L'atmosfera Tema 8.- L'atmosfera 1.- Què és l'aire? De què està format? L'aire és una mescla de gasos que forma l'atmosfera, la capa gasosa del nostre planeta. Els gasos que formen l'aire són: Nitrogen (N 2 ) 78,00%

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de

Más detalles

El cicle del carboni

El cicle del carboni El cicle del carboni El cicle i el flux Us heu preguntat mai perquè no s acaba l aire que respirem? Respirem per agafar un gas: l oxigen (O 2 ), i expulsar-ne un altre: el diòxid de carboni (CO 2 ). I

Más detalles

Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial

Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial Biosfera I L autoregulació de les poblacions Nombre d individus Capacitat de sosteniment (K) 3 4 2 1 2 3 Període d assentament Fase de creixement exponencial K limita el creixement i la població s estabilitza

Más detalles

Títol: Autor: àrea: objectius: continguts: nivell: L'ATMOSFERA I EL CLIMA INSTITUT RAMON DE LA TORRE. Adaptació unitat alumnes NEE 1r.ESO.

Títol: Autor: àrea: objectius: continguts: nivell: L'ATMOSFERA I EL CLIMA INSTITUT RAMON DE LA TORRE. Adaptació unitat alumnes NEE 1r.ESO. Títol: Autor: L'ATMOSFERA I EL CLIMA Gustau San Emeterio Quadrat gsaneme@xtec.cat INSTITUT RAMON DE LA TORRE nivell: àrea: objectius: continguts: Adaptació unitat alumnes NEE 1r.ESO. Ciències Socials.

Más detalles

La part gasosa de la Terra

La part gasosa de la Terra La part gasosa de la Terra QÜESTIONS 1. Què és l atmosfera? 2. L aire és un gas; creus que està format per una sola substància o per una mescla de substàncies? 3. Esmenta alguns fenòmens atmosfèrics que

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

3. L ATMOSFERA. Gasos % (en vol) Nitrogen 78 Oxigen 21 Argó 0.93 CO 2 0,033

3. L ATMOSFERA. Gasos % (en vol) Nitrogen 78 Oxigen 21 Argó 0.93 CO 2 0,033 1 3. L ATMOSFERA 1. FORMACIÓ DE L ATMOSFERA L atmosfera és l embolcall gasós que envolta a la Terra. Va començar a formar-se fa uns 4600 milions d anys amb el naixement de la Terra. La major part de l

Más detalles

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 5 Els climes 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Quina funció té l atmosfera? Quines són les seves capes? Què és el clima? Com es pot conèixer el clima d una regió? Què és el temps?

Más detalles

CÀLCUL HIGROTÈRMIC DELS SISTEMES ENVOLVENTS

CÀLCUL HIGROTÈRMIC DELS SISTEMES ENVOLVENTS Formes de transferència d energia: - Conducció Transmisió per contacte - Convecció - Radiació Transmissió Gas a gas o líquid a liquid Transmissió. No estoquen però es veuen Calor Transferència a través

Más detalles

LA TERRA LES CAPES DE LA TERRA

LA TERRA LES CAPES DE LA TERRA Nom: Data: LA TERRA LES CAPES DE LA TERRA Escola Pompeu Fabra Medi 6 La Terra 1 1 LA GEOSFERA És la part rocosa del nostre planeta. Abraça tot el que hi ha als nostres peus fins al centre de la Terra.

Más detalles

2 ESO - Física i Química

2 ESO - Física i Química 2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................

Más detalles

L ATMOSFERA TERRESTRE

L ATMOSFERA TERRESTRE 8 L ATMOSFERA TERRESTRE Núvols de tempesta observats des d un avió. 10 Quan observem el cel en un dia clar admirem el color blau que té. Però el color del cel, de l atmosfera, varia entre l aurora i el

Más detalles

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de

Más detalles

Índex de diapositives

Índex de diapositives Índex de diapositives Què en saps? Energia solar fotovoltaica La central elèctrica I Centrals fotovoltaiques La central elèctrica II Centrals eòliques I La turbina Centrals eòliques II Turbines hidràuliques

Más detalles

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover Química i medi ambient Dr. Èric Jover Índex Tot és química Química i canvi climàtic Química i biocombustibles L ozó o un compost químic esquizofrènic Tot és química Tot és química Tot és química Objectiu

Más detalles

TEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids.

TEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids. TEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids. La pressió és una magnitud escalar que mesurala força per unitat

Más detalles

La tecnociència de l'ictíneo

La tecnociència de l'ictíneo Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però

Más detalles

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:

Más detalles

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:

Más detalles

Unitat 3. Cinètica química

Unitat 3. Cinètica química 1.- VELOCITAT DE REACCIÓ Unitat 3. Cinètica química Una reacció espontània pot ser molt lenta i per tant inviable en la pràctica. El temps és important en les reaccions. Cinètica: estudia la velocitat

Más detalles

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR Les característiques més importants. MERCURI És el planeta més petit del Sistema Solar i el més proper al Sol. Des de la Terra a l alba i al crepuscle es veu molt brillant.

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

Variació periòdica de les propietats dels elements

Variació periòdica de les propietats dels elements Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període

Más detalles

Introducció a l energia

Introducció a l energia Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ Energia 1: Introducció a l energia Autoria: Cristina Montoya Amb la col laboració del CEE Escola Vida Montserrat

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

La matèria: com es presenta

La matèria: com es presenta 3 La matèria: com es presenta PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa La matèria: com es presenta Les substàncies pures Les mescles Les mescles La separació de mescles Homogènies

Más detalles

Estructura interna de la Terra TECTÒNICA DE PLAQUES

Estructura interna de la Terra TECTÒNICA DE PLAQUES Estructura interna de la Terra TECTÒNICA DE PLAQUES La Terra com a planeta La Terra és el tercer planeta en distància respecte el Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Más detalles

Física i Química 4t ESO. Curs

Física i Química 4t ESO. Curs Física i Química 4t ESO. Curs 2017-18 David Pedret Dossier recuperació 2r trimestre Nom i cognoms : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2017-2018 DATA: Física i Química 4 ESO DOSSIER RECUPERACIÓ

Más detalles

Matèria és. Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:

Matèria és. Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples: TEMA 2: LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA. 1. QUÈ ÉS LA MATÈRIA? Matèria és Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:.. Un

Más detalles

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma Energia i humanitat UNITAT DIDÀCTICA 4: LES FONTS D ENERGIA - Primeres energies: Foc i energia de sang (muscular) - Vent (veles dels vaixells) - Energia hidràulica (molins, fargues,...) - Màquina de vapor

Más detalles

L Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA

L Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA L Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA 1. Les fonts de la contaminació de l'aire FONTS NATURALS Quantitativament + importants que les antròpiques, però repartides per tot el planeta. Les + importants:

Más detalles

12. AMPLIACIONS I MILLORES

12. AMPLIACIONS I MILLORES 12. AMPLIACIONS I MILLORES Mejorar es cambiar; ser perfecto es cambiar a menudo 12 AMPLIACIONS I MILLORES 12.1 INTRODUCCIÓ... 2 12.2 AMPLIACIONS I MILLORES... 3 12.2.1 Granja solar... 3 12.2.2 Cogeneració...

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta?

Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Riscos del planeta: 1. Aigua 2. Terratrèmols 3. Volcans Recursos limitats:1. Aliments 2. Aigua 3. Energia Impactes ambientals: 1. Canvi climàtic 2. Pluja

Más detalles

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC ELEMENTS I COMPOSTOS ESQUEMES - Tema 5 [1] ELEMENTS Substància pura formada per àtoms iguals. No es poden separar en altres més senzilles per mètodes químics ordinaris. COMPOSTOS Substància pura formada

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

LA MATÈRIA TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA.

LA MATÈRIA TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA. TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA. LA MATÈRIA Tots els cossos són formats per matèria. La matèria és composta per àtoms, unes partícules molt petites, invisibles. Un àtom d una

Más detalles

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles