VELA LLEUGERA. Unitat Didàctica :

Transcripción

1 Bloc de continguts 7: Activitats en la natura. Unitat Didàctica : VELA LLEUGERA Una de l activitat important i desconeguda, per a moltes persones del nostre entorn, són totes aquelles que es realitzen en el MAR. Pretenem que la vela lleugera sigui un vehicle d apropament a un medi natural tan proper a nosaltres. 1.- PARTS DE L EMBARCACIÓ. Casc: és el nom que es dóna al cos de l embarcació. Obra viva (carena): a la part submergida del casc. Obra morta: és la part del casc que surt del aigua. Línia de flotació: separació entre obra viva i morta. Eslora: és la longitud d una embarcació. Màniga: amplada de l embarcació, de banda a banda. Calat: distancia vertical entre la quilla i la línia de flotació. Proa: part davantera de l embarcació. Popa: part posterior del vaixell, en el sentit del seu avanç. Costats: cada un dels costats d un vaixell. (Babord = esquerra, Estribord= dreta). Través: part mitja de cada un dels costats. Amura: part del costat, entre el través i la proa. Aleta: part del costat, entre el través i la popa. Coberta: cada un dels nivells o pisos d un vaixell. Sentina: espai interior situat en la part més baixa de l embarcació. Quilla: és la peça que serveix de base a tot el vaixell. Timó: serveix per governar u orientar el vaixell. (Pala, Canya, ) 2.- L APARELL (JARCENA). Constitueix l equip propulsor de les embarcacions a vela i està constituït per diversos elements. 1.- L ARBORADURA: és el conjunt de pals i perxes d un vaixell que serveixen per subjectar, col locar i orientar correctament les veles. Pals: pal major (màstils), col locats verticalment d una embarcació. Creueres: peces col locades horitzontalment en els pals per donar major resistència al pal. 1

2 Carlinga: seient o caixa, sobre el casco del vaixell, en que descansa la coz del pal (extrem inferior). Fogonadura : obertura en la coberta del vaixell, per on passen els pals. Botavara: perxa en horitzontal unida al pal per un extrem i pot girar per a orientar la vela. 2.- La JARCIA : esta constituïda pels caps i cables que formen part del aparell i serveixen per subjectar, sostenir o moure les peces de l arboradura o les veles Jarcia fixa: caps o cables sempre fixos que, serveixen per sostenir fundamentalment els pals (Obencs, estai de proa o popa). Jarcia de labor: està compost per caps movibles que, se utilitzen per hissar, orientar o arriar l aparell. (Drisses, Escotes, Braça, Amantillo, Contra, Trapa), aparell (a un sistema de caps i politges que multipliquen un esforç). 3.- Les VELES: son el conjunto de peces de teixits, subjectes al pal, que serveixen per rebre el vent i proporcionar la força de propulsió a una embarcació. Vela major: vela principal, envergada en el seu pal major. Floc: vela triangular col locada a proa i envergada en l estai. Gènova: floc de gran dimensió. Spinnaker : també anomenat baló, vela molt gran que se situa a proa. Parts de la vela: - Baluma (caient de popa): costat de popa d una vela triangular. - Pujamen (gràtil d escota): costat inferior d una vela. - Gràtil (caient de proa): costat per la que esta se uneix al pal, perxa o estai. - Puny de pena (o drissa): el més alt de la vela triangular. - Puny d amura: el més baix i de proa en les veles triangulars. - Puny d escota: al que va subjecta l escota, de forma directa o indirecta. - Relinga : cabo cosit a un costat de la vela que serveix per reforçar o guiar-lo per les ranures de les perxes. - Sables: tablilla allargada, introduïdes en fundes en la baluma de les veles, amb el fi de ajudar a donar-les forma. - Rizo : tros de cabo utilitzat en disminuir la superfície de les veles. 3.- LA ACCIÓ DEL VENT SOBRE LES VELES. Tan mateix ho sembli, no és l empenta directe del vent sobre les veles el que genera la força propulsora, en realitat, la tècnica de la vela consisteix en orientar 2

3 aquestes de tal forma amb relació al vent que produeix un lleuger canvi en la seva direcció, de forma que aquest circuli al voltant de elles (sense produir turbulències). La massa d aire, relliscant al el llarg d una vela corbada, produeix un augment de pressió en el seu costat convex i una succió o depressió en la cara oposada o còncava. Com resultat de això, en tots i cadascuna dels punts de una vela, se produeix petites forces, pràcticament perpendiculars a elles. Aquestes forces poden considerar-la concentrades en una sola resultant, a la que se denomina EMPENTA VÈLICA. Vent real: el vent existent o que rep un vaixell. Vent aparent o relatiu: és el vent que rep una embarcació combinat amb el seu propi moviment, de distinta intensitat i direcció que el real. Barlovent: part per on ve el vent. Sotavent: part oposada a aquella per on ve el vent. Empenta vèlica. 4.- FORMES DE NAVEGAR A VELA. Un vaixell pot navegar a vela en qualsevol direcció relativa amb respecte al vent, excepte en la que suposa dirigir la proa al mateix vent o, més bé, cap a un sector de aproximadament 90º, centrats en direcció del vent. Navegar en popa (Empopada): una embarcació navega així, quan rep el vent aproximadament por la popa. Navegar a un llarg : quan rep el vent per l aleta. Navegar de través (Través): quan rep el vent per el través, és a dir, formant un angle d uns 90º amb el seu eix longitudinal. Navegar amurat (a estribord o babord): rebre el vent per la banda estribord- babord. Navegar en cenyida (Cenyir): quan el seu rumb forma el menor angle possible amb la direcció del vent. Altres conceptes importants: Bordada: camí recorregut per una embarcació cenyint, en tan no canvií de banda (no viri). Orsar: disminuir l angle que forma el rumb amb la direcció del vent. 3

4 Arribar: el contrari d orsar. Augmentar l angle que forma el rumb i la direcció del vent. 5.- MANIOBRES A VELA La virada pot efectuar-se de dos formes, segons ell, la maniobra rep el nombre de virada per avant o virada enredo. 1.- Virada per avant: és virar de forma que, durant la maniobra, la proa del vaixell passa per la direcció del vent. Execució: a) Ficar el timó a la banda per la que es rep el vent. b) caçar la major al mig i lascar el floc. c) Quan la proa hi hagi passat la línia del vent, caçar el floc i lascar la major. d) Maniobrant amb el timó, dur el vaixell al nou rumb, ajustant el caçat de veles. 2.- Virada enredo: és virar de forma que la popa passi per la direcció del vent. Execució: a) Ficar el timó a la banda contraria a aquella per la que es rep el vent. b) Anar lascant major i floc. c) Quan la popa està passant la línia del vent, canviar les veles de banda ( Trasluchar ). d) Orsar, amb un adequat maneig del timó, caçant les veles simultàniament, fins arribar al nou rumb. Activitats Nom:... Curs: Dibuixa un casc d una embarcació i escriu tots els noms que puguis saber. 4

5 2.- Dibuixa un aparell d una embarcació i enumera tots els elements que coneguis. 3.- Explica una virada per avant. 4.- Què és navegar en cenyida? 5