BARÒMETRE DEL CICLISTA URBÀ A BARCELONA. Juliol 2018

Transcripción

1 BARÒMETRE DEL CICLISTA URBÀ A BARCELONA Juliol 2018

2 2 Índex de continguts 1. ROL DE LA MOBILITAT CICLISTA 2. SITUACIÓ ACTUAL I CONTEXT 3. OBJECTIUS 4. METODOLOGIA 5. ELS CICLISTES A BARCELONA 6. ELS NO CICLISTES 7. CONCLUSIONS 8. RECOMANACIONS

3 3 1. ROL DE LA MOBILITAT CICLISTA El foment de l ús de la bicicleta aporta novetats a la mobilitat urbana: Més sostenible: una mobilitat de zero emissions que ajuda a millorar la qualitat de l'aire a Barcelona. Més activa: contribueix a un estil de vida més saludable. Més segura: millora la convivència entre tots els usuaris del carrer evitant situacions de risc. Més assequible: genera alternatives accessibles i assequibles per moure's. Més intermodal: sovint vinculada a altres modes de transport durant el viatge.

4 2. SITUACIÓ ACTUAL I CONTEXT Els desplaçaments interns en bicicleta La introducció del servei de bicicleta compartida Bicing (2007) i la posterior ampliació de la xarxa de carrils bici han facilitat l aparició i consolidació d un nou mode de transport a la ciutat, que tot i ser encara minoritari en el repartiment modal, és el que més està creixent en volum de viatges. Creixement dels viatges interns Viatges amb origen i destí a Barcelona (2016) 160% 150% 140% 130% 156,1% Cotxe 9,1% Moto 6,1% Bici 3,0% 1 110% 100% 90% 97,9% 107,3% 101,4% 100,8% TP 34,0% Vianant 47,8% 80% Bici Vianant TP Moto Cotxe En el període la bici té el creixement més fort en els viatges interns a Barcelona, amb un increment del 56,1%, molt per sobre de la resta de modes. Font: Dades Bàsiques de Mobilitat de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) Vianant TP Cotxe Moto Bici Tot i que els viatges en bicicleta són els que més han crescut, la bicicleta representa només el 3,0% del repartiment modal a Barcelona, per sota de vianants (47,8%), transport públic (34,0%), cotxes (9,1%) i motos (6,1%). 4

5 SITUACIÓ ACTUAL I CONTEXT Els desplaçaments interns i de connexió en bicicleta XXXX Dels desplaçaments que es fan en bicicleta, el 92,9% es realitzen a dins de la ciutat de Barcelona i només el 7,1% són viatges de connexió entre Barcelona i altres municipis. El creixement mitjà d'ambdós ha estat del 55,4% entre 2010 i Desplaçaments interns i de connexió en BICICLETA viatges interns en bicicleta, que representen el 3% de tots els desplaçaments a Barcelona Interns Connexió Any Creixement Interns ,1% Connexió ,3% Total ,4% Font: Dades Bàsiques de Mobilitat de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) 5

6 2. SITUACIÓ ACTUAL I CONTEXT L accidentalitat Al període a Barcelona... XXXX Creixement del 109,8% dels accidents amb bicicletes implicades Creixement del 56,1% dels desplaçaments en bici interns Víctimes mortals en accidents de trànsit a Barcelona En 10 anys han mort 8 ciclistes (2,7% del total de víctimes mortals) i 283 persones que es desplaçaven en altres modes de transport Accidents * Amb bicicletes 2,8% 3,0% 2,4% 3,2% 4,1% 3,7% 4,0% 3,9% 4,5% implicades Total Font: Dades Bàsiques de Mobilitat de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) * Accidents amb vehicles implicats Víctimes ciclistes Víctimes totals +109,8% 6

7 2. SITUACIÓ ACTUAL I CONTEXT Desenvolupament actual de la infraestructura VIALS PER CIRCULAR EN BICICLETA Carrils bici Carrers en Zona 30 Carrers 30 Plataforma única km 166 km 355 km 558 km 128 km APARCAMENTS PER A BICICLETES Places aparcament a l espai públic Aparcaments segurs de bicicletes Places en aparcaments B:SM i SABA Places en estacions de transport públic 80 Font: Ajuntament de Barcelona Carrer 30: Tots els carrers (30 km/h) amb un únic carril de circulació, o un carril de circulació per sentit, situats fora de les zones 30 i de les plataformes úniques. La bici té prioritat, excepte amb els vianants. Zona 30: Carrers que pertanyen a un àrea on la velocitat màxima és de 30 km/h. Àmbit senyalitzat amb pintura horitzontal com a mínim als pòrtics d entrada. Plataforma única: Carrers que no presenten desnivell entre vorera i calçada malgrat aquesta última pugui estar segregada mitjançant diferenciació de paviment o mobiliari urbà. (10-20km/h) 7

8 2. SITUACIÓ ACTUAL I CONTEXT Ús actual de la infraestructura Cavallers entre Av. Pedralbes i G. Tablas Ganduxer entre Santa Fe de Nou Mèxic i Diagonal Pau Casals entre Tenor Viñas i Diagonal Rio de Janeiro entre Meridiana i C/ P.Alsamora Les dades d ús real dels carrils bici mostren diferències significatives segons la localització. París entre Av. Tarradellas i Diagonal Diagonal entre Pg. S.Joan i Pg.Gràcia Ús elevat: Diagonal, Marina, Gran Via Gran Via entre P.Espanya i Aribau Marina entre Meridiana i Gran Via Ús mitjà: Esplugues, Rio Janeiro, Pau Casals, París Ús baix: Ganduxer, Cavallers Vehicles observats Cavallers* Diagonal (carril muntanya) Ganduxer Gran Via Pau Rio Esplugues Marina* París (carril mar) Casals Janeiro BCN Bicicletes Altres (patinets, rodes...) Total vehicles observats en 6 hores (bicicletes, (24h) patinets, rodes...) Mitjana de bicicletes per hora (només bicicletes) Elaboració pròpia. Observacions realitzades en hora punta en dies laborables (de 7h a 10h i de 17h a 20h). * Carril bici amb dos sentits 8

9 9 3. OBJECTIUS Crear un observatori de l ús, els hàbits i les necessitats dels ciclistes urbans. Determinar el perfil del ciclista a Barcelona, les principals característiques dels seus desplaçaments quotidians, així com la seva experiència com a usuari de la bicicleta. Identificar les preocupacions / mancances en la infraestructura. Conèixer l'acceptació de diferents polítiques de seguretat viària.

10 4. METODOLOGIA 600 enquestes a ciclistes al carrer als 10 districtes barcelonins Punt Localització Districte Enquestes 1 Plaça dels Àngels / Plaça Vicenç Martorell Ciutat Vella 46 2 Pg. Sant Joan Bosco Sarrià - Sant Gervasi 44 3 Ciutadella Ciutat Vella 43 4 Sagrada Família Eixample 45 5 Ronda Sant Antoni Eixample 44 6 Mercat de Sants Sants - Montjuïc 45 7 Estació Sants - P. Joan Peiró Sants - Montjuïc 46 8 Zona Universitària Les Corts 49 9 Pg. Sant Joan - T. Gràcia Gràcia @, Llacuna - Pere IV Poblenou Passeig Marítim Poblenou Plaça Maragall Horta - Guinardó Plaça Virrei Amat Nou Barris 49 Total 600 Enquestes realitzades els mesos de febrer i març de

11 11 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Districte de residència El 97,5% dels ciclistes enquestats viu a Barcelona. Destaquen els districtes de l Eixample i Montjuïc. Activitat professional El 75,5% són treballadors i el 15,9% estudiants. Aquests perfils mostren que la bicicleta està consolidada a la ciutat com a mitjà de transport. Jubilat 6,8% A l'atur 1,8% Estudiant 15,9% Treballador 75,5%

12 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Ús de la bici i mode de transport anterior Antiguitat en l ús de la bicicleta Entre els ciclistes amb menys d 1 any d antiguitat, predomina l ús del Bicing. Aquest servei és un incentiu per començar a desplaçar-se en bicicleta. A Barcelona, el ciclisme està consolidat. Més de la meitat fa més de 2 anys que es desplacen en bici. Les dones són usuàries més recents: el 50% té experiència de menys de 2 anys. El 17% de més de 5 anys (enfront 28% homes). El 80% dels joves menors de 20 anys fa menys de 2 que és ciclista. 100% 100% Mode de transport que feia servir abans El 64% dels ciclistes feien servir el transport públic i el 15% anava a peu. El 18% es desplaçava en vehicle privat motoritzat (cotxe o moto). Aquest és el canvi modal més interessant perquè millora la congestió i la qualitat de l aire. 70% 80% 60% 50% 60% 40% 40% 30% 10% 0% 0% 66% 34% 49% 31% 13% 14% 36% 8% 31% 32% 24% 30% 24% 18% 15% 9% 9% 12% 7% 8% 9% 2% Menys de d'1 2 km 1 -Entre 2 anys 2 i 5 km 2-5 anys Entre 55 i kmanys Més Més de 10 de km 10 any anys Bici Privada Bicing 80% 60% 40% 0% 64% Transport públic 15% A peu 18% Veh privat motoritzat 3% Altres 12

13 13 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Motiu del desplaçament en bicicleta El 57% dels enquestats afirmen que fan servir la bicicleta per anar a la feina o al centre d estudis. El 26% diu que es mou en bicicleta per qualsevol desplaçament que hagi de fer. Mode de transport complementari a Barcelona El 9% afirma que es desplaça exclusivament en bicicleta i a peu. El 70% combina la bicicleta amb el transport públic, l 11% amb el transport públic i el vehicle privat, i el 10% només amb el vehicle privat. Oci, gestions, compres 17% Feina/Estudis + Oci, gestions, compres 26% Feina/Estudis 57% El 83% dels ciclistes fan servir la bicicleta per als seus desplaçaments quotidians 100% 80% 60% 40% 9% 70% 11% 10% 0% A peu TP TP + Privat Veh privat

14 14 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Número de viatges en bicicleta en un dia habitual El 72% dels ciclistes fan un únic viatge d anada i tornada al dia. El promig de viatges per ciclista és de 2,6 desplaçaments al dia. 80% 70% 60% 50% 40% 30% 10% 0% 72% 4% 2 viatges 3 viatges 4 viatges Més de 4 viatges Segons el nombre de desplaçaments diaris en bici i el volum de viatges per ciclista, en un dia tipus (laboracle, sense pluja, etc.) es mouen en bicicleta unes persones a la ciutat. 4% Distància i durada del viatge La bicicleta privada recorre més distància i fa trajectes de més durada. 70% 60% 50% 40% 30% 10% 0% 60% 50% 40% 30% 10% 0% 23% 49% 66% 24% Menys de 2 km Entre 2 i 5 km Entre 5 i 10 km Més de 10 km 15% 19% Bici Privada 45% 54% Bicing 29% 9% 23% 7% 11% Menys de 10 min Entre 10 i 20 min Entre 20 i 30 min Més de 30 min Bici Privada Bicing 2% 4%

15 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Si no hi ha infraestructura exclusiva per a bicis... El 45% afirma que circula per la calçada, compartint espai amb el vehicle motoritzat. El 29% circula per voreres amples, compartint l espai dedicat als vianants. Només el 5% reconeix que va per voreres estretes, on no està permesa la circulació en bicicleta. El 52% dels homes circula per la calçada quan no hi ha carril bici. Elles prefereixen baixar de la bici o fer més volta per trobar carril. Els majors de 60 anys són els que més baixen de la bicicleta en cas de no tenir espai exclusiu per a ciclistes. On pernocta la bicicleta El 83% dels ciclistes guarden la bicicleta a casa a la nit (el 70,4% a dins del domicili i el 12,6% en un pàrquing a casa). Un 1,8% la deixa en un pàrquing de pagament. Només el 13,4% la deixa al carrer (aparcaments en U o mobiliari urbà). Casa - dins domicili 70,4% 50% 45% Casa - pàrquing propi 12,6% 40% Pàrquing privat - BSM/SABA 1,8% 30% 29% Carrer - Bicibox 0,3% 10% 0% 5% Calçada Vorera ampla Vorera estreta 15% Baixa de la bici 6% Fa més volta per trobar carril bici Carrer - U 12,5% Carrer - Mobiliari urbà 0,9% NC 1,5% 0% 40% 60% 80% 100% 15

16 16 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Per què fa servir la bicicleta com a mode de transport Els motius més rellevants per moure's en bicicleta són la comoditat (61,2%) i la conscienciació per reduir les emissions en els desplaçaments (58%). La rapidesa se situa com el tercer motiu més habitual per utilitzar la bicicleta a Barcelona: el 45,3% dels ciclistes trien aquest mitjà de transport perquè consideren que ofereix un temps de viatge competitiu. És molt complicat aparcar el cotxe Faig esport / motiu salut No tinc cotxe/moto Estalvi 10,0% 18,7% 24,7% 32,8% Rapidesa 45,3% Contamino menys Comoditat 58,0% 61,2% 0% 10% 30% 40% 50% 60% 70%

17 17 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Li han posat una multa El 9% ha estat multat alguna vegada. S ha de multar? El 83% dels ciclistes estan a favor de les sancions en cas d incompliment de la normativa, tal i com es fa amb la resta de vehicles a la ciutat. Dones: 7% Homes: 12% Dones: 86% Homes: 80% Si 9% No 17% No 91% Si 83%

18 18 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Ús del mòbil i auriculars L ús d auriculars està més estès que l ús del mòbil entre els ciclistes enquestats. El 24% reconeix que fa servir auriculars mentre circula en bicicleta. El 10% reconeix utilitzar el mòbil. 100% 80% 60% 40% 0% 90% 10% Mòbil 76% 24% Auriculars Si No

19 19 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Ús del mòbil i auriculars (desagregació per gènere i edat) Les dones utilitzen menys el mòbil (10 punts menys) i els auriculars (5 punts menys) que els homes. 100% Mòbil Els més joves utilitzen els dos dispositius. Destaca l ús dels auriculars: el 62% dels ciclistes de menys de 20 anys fan servir auriculars mentre van en bicicleta. 80% 60% 69% 85% 90% 96% 97% 98% 40% 100% 31% 80% 0% 15% 10% 4% 3% 2% anys anys anys anys anys + 61 anys 60% 95% 85% 78% 73% 100% Auriculars 40% 80% 38% 0% 22% 27% 15% 5% Dona Home Dona Home Mòbil Auricular 60% 40% 0% 61% 73% 88% 93% 96% 62% 39% 27% 12% 7% 4% anys anys anys anys anys + 61 anys

20 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Accidentalitat El 45% dels ciclistes han tingut un ensurt l últim any. El 12% dels ciclistes han tingut algun accident a la seva vida mentre anaven en bicicleta. Només el 9% de les dones ha tingut un accident alguna vegada, enfront del 14% dels homes. Implicats en cas d accident amb danys personals En el 44% dels accidents no hi ha cap altra persona implicada a part del ciclista. En el 19% dels accidents hi ha un vianant implicat. En el 22% hi ha un vehicle privat motoritzat implicat. Els accidents més habituals són els de ciclistes sols, seguits de ciclistes amb vianants. 100% 100% 80% 55% 80% 60% 40% 88% 60% 40% 44% 0% 45% Ensurt l'últim any Si No 12% Accident alguna vegada 0% 19% 14% 8% 7% 5% Sol Vianant Cotxe Moto Taxi Altre ciclista 3% Altres 20

21 21 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Vulnerabilitat circulant en bicicleta Un de cada tres ciclistes (33%) se sent vulnerable quan circula per Barcelona. No 67% Si 33% Els ciclistes han valorat de l 1 al 10 la inseguretat que els generen els diferents modes de transport amb els que conviuen. Els modes de transport motoritzats són els que generen més inseguretat. Cotxes i camions (6,3 punts) Els que menys inseguretat generen són els modes no motoritzats i el tramvia. Altres bicicletes i tramvia (4,2) Patinets elèctrics, segways, etc. (3,8) Vianants (3,4) Modes de transport que generen inseguretat Vianants Patinets elèctrics, segways, Altres bicis circulant Tram Vehicles mal estacionats Motos Taxi Bus Furgoneta Camió Cotxes 3,4 3,8 4,2 4,2 4,6 5,4 5,5 5,6 5,8 6,3 6,

22 22 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Valoració de la seguretat i la infraestructura Els ciclistes valoren positivament tant la infraestructura ciclista com la convivència amb la resta d usuaris del carrer. La seguretat que proporcionen els estacionaments en U del carrer és l únic aspecte que suspèn (4,3 punts sobre 10). La continuïtat de la xarxa és el segon aspecte pitjor valorat, tot i que supera l'aprovat (5,7 punts). Seguretat dels aparcaments U Continuitat de la xarxa Convivència amb resta d'usuaris Parada anticipada semàfors Senyalització pels ciclistes Carrils bici segregats del trànsit Manteniment carrils bici Carrils bici bi-direccionals Amplada dels carrils bici 4,3 5,7 6,3 6,4 6,9 6,9 6,9 7,0 7,

23 RECOMANABLE OBLIGATORI 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Portes els següents elements quan circules? Tot i ser obligatori per Normativa, el 6% dels ciclistes no tenen timbre, el 9% no porten llum al darrere i el 13% no porten llum al davant. El 35% dels enquestats afirmen que porten casc, tot i que no és obligatori més enllà dels 16 anys. El 70% reconeix que no porta elements reflectants a la nit. Les dones porten més elements de seguretat, excepte recanvis i eines per la bici. Timbre 94% 6% Manteniment de la bicicleta Pràcticament la meitat dels ciclistes (49%) no fan manteniment de la seva bicicleta. El 38% només l arregla si requereix unareparació. El 13% fa una revisió general 1 cop l any. Revisió general 1 cop a l'any 13% Llum vermella al darrere Llum blanca davantera Casc Elements reflectants a la nit 35% 30% 91% 87% 65% 70% 9% 13% Si no funciona bé 38% No 49% Recanvis/Eines per la bici 12% 88% 0% 40% 60% 80% 100% Si No 23

24 24 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Robatoris en els últims 5 anys Al 7% dels ciclistes enquestats li han robat la bicicleta en els darrers 5 anys. A l 11% li han robat algun component de la bici. Normativa de circulació de la bicicleta El 46% admet que no coneix la Normativa de circulació de la bicicleta de Barcelona. Si, components 11% Si, la bici 7% No 82% Si 54% No 46%

25 25 5. ELS CICLISTES A BARCELONA Perfil del ciclista a Barcelona Valoració de noves propostes De les noves propostes que es podrien implantar a la ciutat per millorar la circulació ciclista, la que assoleix més puntuació és limitar la velocitat del trànsit en l àmbit urbà a 30km/h per a tots els vehicles (6,8 punts sobre 10). En segon lloc, fer obligatori l ús del casc per als adults obté una valoració de 6,5 punts. Límit 30km/h a la ciutat 6,8 Casc obligatori des dels 16 anys 6,5 Assegurança obligatòria Cursos en circulació real (no obligatoris) Matrícula obligatòria 5,1 5,0 4,

26 6. ELS NO CICLISTES El 15% estaria disposat a canviar de mode de transport cap a la bicicleta No 85% Sí 15% Motius per NO canviar cap a la bicicleta El 52% està content amb el mode de transport que fa servir actualment. El 16% fa recorreguts massa llargs i el 10% fa un recorregut amb molt desnivell. A l 11% no li agrada anar en bicicleta. Motius per SÍ canviar cap a la bicicleta De les persones que estarien disposades a canviar cap a la bici, el 26% l agafaria si pogués deixar-la al carrer amb seguretat. El 21% necessita incentius per part de l empresa, econòmics o de temps. El 21% aniria en bicicleta si hi hagués més carril bici. Content amb mitjà de transport actual 52,6% Seguretat per deixar la bici al carrer 26,1% Recorreguts molt llargs 16,7% Perquè no li agrada anar en bici 11,4% Incentius de l'empresa (temps-diners) 21,7% Molt desnivell al recorregut habitual Recorregut molt curt, va a peu Considera la bici perillosa 10,3% 3,8% 2,6% Més carrils bici a la ciutat Millor servei BICING (disponibilitat, més cobertura i elèctriques) 17,4% 21,7% Va en taxi No sap anar en bicicleta 1,3% 1,2% Millor convivència amb cotxes, motos, vianants 8,7% 0% 10% 30% 40% 50% 60% 0% 5% 10% 15% 25% 30% 26

27 27 7. CONCLUSIONS La mobilitat ciclista és el mode de transport que mostra l increment més notable. Des de l any 2010 hi ha hagut un augment continuat del seu ús. L ús dels carrils bici és molt divers, amb zones molt utilitzades i d altres residuals. De mitjana, en un dia tipus unes persones es mouen en bicicleta a Barcelona, amb una mitjana de 2,6 desplaçaments per persona. Una àmplia majoria (83%) utilitza la bicicleta com a mitjà de transport per als desplaçaments quotidians (anar i tornar de la feina o dels estudis). El 50% dels ciclistes fa menys de 2 anys que s ha incorporat a aquest mode de transport. El 80% dels ciclistes ja es movia abans en modes sostenibles (transport públic i a peu), mentre que el 18% prové del cotxe o la moto. La distància recorreguda per trajecte varia en funció de si s utilitza la bicicleta pública (el 89% fa menys de 5 Km) o privada (el 69% fa menys de 5 km), degut a les penalitzacions tarifàries del Bicing. Els robatoris de bicicletes (el 7% l han patit) o dels elements de la bici (11%) actuen com a element dissuasori en l ús habitual d aquest mode de transport. Entre els no ciclistes, una millora de la seguretat en l estacionament al carrer seria el principal motiu per canviar a la bicicleta.

28 28 7. CONCLUSIONS Entre els ciclistes, un 83% guarda la bicicleta al domicili o al pàrquing privat durant la nit. La seguretat dels aparcaments en U del carrer és l únic aspecte que suspèn per part dels ciclistes. 1 de cada 3 dels ciclistes se sent insegur. El 83% dels ciclistes estan a favor de sancionar els usuaris que no compleixin la normativa. El 45% ha tingut algun ensurt l'últim any. Aspectes de millora dels hàbits dels ciclistes urbans: Un 5% reconeix circular per voreres estretes El 10% reconeix parlar pel mòbil Un 24% reconeix fer servir auriculars mentre circula Un 65% no fa servir el casc El 9% no porta llum al darrere i el 13% no porta llum davanter El 70% no fa servir elements reflectants El 46% admet que no coneix la normativa (ordenança municipal)

29 29 8. RECOMANACIONS Desplegament de la xarxa ciclista Cal centrar-se en consolidar els carrils bici existents i resoldre les problemàtiques puntuals que s han creat, abans que prioritzar l extensió de la xarxa, amb l objectiu d evitar la generació d un sentiment advers cap a la mobilitat ciclista. En alguns punts, la manera com s ha implantat el carril bici ha generat més congestió i, en conseqüència, més emissions contaminants i soroll. En altres zones s ha reduït l espai d aparcament i de càrrega i descàrrega, el que provoca que alguns vehicles s aturin sobre el carril bici. Seguretat viària i personal Establir un sistema de responsabilitat civil obligatòria, en línia amb el que es fa en altres països europeus. Prioritzar els carrils de sentit únic abans que els bidireccionals, i instal lar semaforització pròpia per als ciclistes a tots els carrils bici. Protegir els carrils bici per evitar lesions amb el mobiliari en cas de caiguda. Promoure l ús del casc i altres bones pràctiques de seguretat (elements reflectants, etc.). Fer campanyes informatives sobre la normativa ciclista i campanyes de convivència per a tots els modes de transport.

30 30 8. RECOMANACIONS Seguretat de les bicicletes Millorar la seguretat dels estacionaments al carrer per evitar el robatori de bicicletes (places subterrànies, Bicibox, etc.). Crear estacionaments específics massius i vigilats en hubs de mobilitat (Sants, Plaça Catalunya, etc.). Impulsar el registre de bicicletes per minimitzar el risc de robatoris i poder recuperar les bicis robades. Promoció de l ús de la bicicleta Augmentar l horari de tarifa plana del Bicing de 30 minuts a 45 min. Connectar la xarxa de carrils bici amb les escoles. Establir incentius fiscals municipals per promoure l ús de la bici per anar a la feina. Modificar la normativa per a que hi hagi un espai mínim d aparcaments de bicicletes en vivendes de nova construcció.

31 MOLTES GRÀCIES