ETAPES EN L ADQUISICIÓ DE LA LECTURA AVALUACIÓ

Transcripción

1 ETAPES EN L ADQUISICIÓ DE LA LECTURA AVALUACIÓ 1

2 ETAPES DE LA LECTURA ETAPA PRÈVIA No distingeix el dibuix de la lletra. Avaluació: Conte amb imatges: On és la Caputxeta? On diu Caputxeta? FASE LOGOGRÀFICA Distingeix lletres de dibuix Avaluació: Conte amb imatges: On és la Caputxeta? On diu Caputxeta? Fa veure que llegeix (Ex.: Mira el cançoner i ressegueix amb el dit) Reconeix logotips i marques, però no reconeix aquelles lletres en altres contextos (Ex.: Cola-cao, Coca-cola, el nom en el penja-robes...) Evolució dins d aquesta etapa i la seva avaluació 1. El text s interpreta en funció de la imatge: utilitza la hipòtesi del nom. El text escrit pren significat segons la imatge que hi ha a prop (Ex.: Aquí hi diu xarop per a la tos quan en realitat apareix el nom del fàrmac) Què és això? Què diu aquí? El nen diu llapis 1.2. S accepta una proposta nova en relació al context. Què és això?... Què diu aquí?... Hi pot dir joguina? 2

3 2. Per llegir coses diferents fan falta paraules diferents: - Què és això? - Llapis. - Què hi diu aquí? - Camió. - Per què? - Perquè hi deia camió. LLAPIS - Què hi diu ara? - Llapis. LLAPIS 3. Lectura amb hipòtesi quantitativa: Paraules llargues per a objectes grossos, Paraules curtes per a objectes petits. Avaluació: Imatges proporcionades d un ós i d una formiga / d un tren i d una bicicleta. Demanar que relacioni imatge paraula. FORMIGA ÓS Quan el text i la imatge no coincideixen en quantitat. - Què és això? - Una pilota. - Què hi diu aquí? - Piiiiloootaaa. - Pilota, pilota, pilota. LA PILOTA ÉS DE COLORS 3

4 FRUITA A cada lletra diu el nom d una fruita. LA FRUITA ÉS BONA I DOLÇA A cada paraula diu el nom d una fruita. 4. Lectura amb hipòtesi qualitativa Reconeix algunes lletres en qualsevol paraula. (Ex.: És la del meu nom, reconeix la B de Berta al rètol de la Biblioteca) Primera relació tira fònica i gràfica Ex.: Què diu aquí? Bolli-cao Bolli Bolli-cao Cao 4.3. Reconeix globalment el nom dels nens de la classe i rètols d ús freqüent independentment d on els trobi (sempre amb el mateix tipus de lletra). Correspon a la fase de desenvolupament d un vocabulari visual Segueix la pista de les lletres conegudes per reconèixer paraules, però no és sistemàtic quan cerca informació en el text escrit, ja que no té prou elements per comprovar les seves hipòtesis. El context continua tenint importància, però no gaire. Es té en compte el valor sonor d algunes lletres (primer les vocals i després les consonants) PERA MADUIXA CIRERES Per què? Per què? Per què? Perquè té una p i una e. No, perquè no té cap i. Perquè té una i. 4

5 FASE ALFABÈTICA Es completa l aprenentatge del codi. És una etapa centrada en la descodificació i la recerca de significat queda en segon terme. Si no pot donar valor sonor a una grafia, no llegeix. 1. S observa una primera fase durant la qual els alumnes estan tan absorts a lletrejar (fet correctament, però de manera molt lenta) que els dificulta totalment la comprensió Necessita descodificar, tanmateix, paraules memoritzades o que ja ha llegit. Ex.: La mare compra pa i el pare compra llet No es fixa en el context o il lustració. 2. Relectura de tot el text per dotar-lo de significat. 3. Arriba a una integració, lletreja o sil labeja, però ja comprèn textos curts. Llegeix en veu baixa i de vegades només movent els llavis. FASE ORTOGRÀFICA El lector és capaç de reconèixer instantàniament morfemes. Paraules, grups sintàctics... amb la mateixa rapidesa que permetria una lectura logogràfica, però amb una precisió absoluta. Creació d un lexicó que inclou dades ortogràfiques, semàntiques, fonèticofonològiques de cada paraula. Ex.: àvia havia a via El lector expert conserva les dues vies per llegir: La via lèxica per a les paraules conegudes Ex.: El nom de l escola el llegim de cop d ull. La via fonològica o de lletreig per a les paraules desconegudes. Ex.: Ragnhild Buterschön (nom d un escultor noruec), el llegim lletrejant. Per arribar a la via lèxica cal passar necessàriament per la via fonològica. Llegeix en silenci i sense moure els llavis. Fa prediccions del contingut. Té una bona comprensió del text. 5

6 LA LECTURA: ETAPES I AVALUACIÓ Alumne/a: Dates observacions ETAPA PRÈVIA No distingeix el dibuix de la lletra. ETAPA PRELOGOGRÀFICA Distingeix les lletres del dibuix. Fa veure que llegeix. Reconeix logotips i marques. Interpreta el text en funció de la imatge: hipòtesi del nom. Accepta una proposta en relació al context. Per llegir coses diferents fan falta paraules diferents. Lectura amb hipòtesi quantitativa. ETAPA LOGOGRÀFICA Lectura amb hipòtesi qualitativa: Reconeix algunes lletres en qualsevol paraula. Inici relació tira fònica tira gràfica. Reconeix globalment alguns noms, rètols... d ús freqüent. Es guia pel valor sonor de les lletres conegudes. FASE ALFABÈTICA Llegeix lletrejant amb molt poca comprensió del text. Rellegeix el text per dotar-lo de significat. Lletreja o sil labeja, però comprèn textos curts. Llegeix en veu baixa o movent els llavis. FASE ORTOGRÀFICA Comença el reconeixement global de paraules i morfemes dins del text. Llegeix en silenci i sense moure els llavis. Fa prediccions del contingut. Té una bona comprensió literal de textos senzills. Bon reconeixement de paraules conegudes i morfemes dins del text. OBSERVACIONS: 6

7 Font: material elaborat a partir de MARUNY, Ll. i altres. Escribir y leer. Ed. Edelvives 7

8 La pilota és de colors. La fruita és bona i dolça. La mare compra pa i el pare compra llet. 8

9 camió camió llapis formiga ós fruita pera maduixa cireres tren bicicleta 9

10 LA PILOTA ÉS DE COLORS. LA FRUITA ÉS BONA I DOLÇA. LA MARE COMPRA PA I EL PARE COMPRA LLET. 10

11 LLAPIS FORMIGA ÓS FRUITA PERA MADUIXA CIRERES TREN BICICLETA 11