Sobre les avellanoses ais Pirineus catalans

Transcripción

1 Sobre les avellanoses ais Pirineus catalans Jordi C A R R E R A S & Josep M. I O T a ABSTRACT CARRERAS, J. & J. M. l O T, 196: About hazel woods in the Catalan Pyrenees. Collect. Bot. 16(2): Pyrenean hazel w o o d s are very similar in their outward appearance, but very different in their floristic composition. In most cases hazel w o o d s may be considered simple variants of diferent kinds of associations (Buxo-Qucrcetum pubescente, Buxo-Fagetum, Brachypodio-Fraxinetum...). However, the meaning and the main species of some hazel w o o d s allow to stablish higher syntaxa than variants. Hepatico-Coryletum Br.-BI. 194 could be an example of the above mentioned in spite of the absence of characteristic species. In the Pyrenean inland valleys we have studied some hazel woods that we have included into the Sallo-Fagetum. Fagus syhatica is not present and Actaea spicata, Paris cuadrifolia,... not very frequent species in thesallo-fagetum, are here very abundant. All these factors have led us to describe a new subassociation of the Sallo-Fagetum that w e have named actaeo-coryletosum. RESUM CARRERAS, J. & J. M. IOT, 196: Sobre les avellanoses ais Pirineus Catalans. Collect. Bot. 16(2): Els b o s q u e t s de Corylus avellana dels Pirineus Catalans representen, malgrat llur fisiognomía uniforme, fases de d e g r a d a d o o de reconstitució de diversos boscos caducifolis. Atenent a aquest fet i a llur composició florística poc específica, sembla convenient de tractar-los com a variants de Corylus del Buxo-Quercetum pubescentis, del Buxo-Fagetum, del Brachypodio-Fraxinetum,... Cal excloure potser d'aquesta generalització Y Hepatico-Coryletum, comunitat de difícil filiació i caracteritzaciósintaxonómiques, propia de l'alta Cerdanya i del Conflent. I el Scillo-Fagetum actaeo-coryletosum, subass. nova, que representa, igual que el síntáxon anterior, una vicariant de les fagedes en valls internes pirinenques amb clima continentalitzat, mancades de faig. Ais Pirineus catalans s o n forja freqüents, bé que sovint no gaire extensos, els bosquets d'avellaners. L'avellaner {Corylus avellana) sol fer-hi un estrat arbustiu superior dens i és ultrapassat de vegades per caducifolis poc o molt isolats. Aquest fet i la presencia regular de l'avellaner a l'estrat arbustiu superior de diversos boscos caducifolis suggereix que les avellanoses deuen ser quasi sempre bosquets secundaris de degradació o de regenerado d'altres comunitats mes complexes. D'altra banda, i malgrat llur fisiognomia externa bastant uniforme, amaguen una diversitat relativament elevada pel que fa a la composició específica. L'anàlisi florística detinguda d'un bon nombre d'aquestes avellanoses, complementada amb la considerado de llur situado biogeogràfica i fitotopogràfica, ens porta a relacionar-íes, en la majoria deis casos, amb diversos tipus de boscos J. C A R R E R A S & J. M. I O T : Departament de Botànica. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. 002-Barcelona.

2 caducifolis potenciáis (rouredes, freixenedes, fagedes,...). L'estrat arbori manca o hi és molt fragmentari i l'estrat arbustiu superior, per contra, presenta un gran desenvolupament. Aquest fet no sembla que provoqui gaires canvis en la composició floristica dels estrats inferiors, si no és, de vegades, un cert empobriment; explicable, en part, per la densa ombra que fan els avellaners. Es podría pensar també que aquest fenomen és provocat per la forra competencia radicular que hi ha entre Corylus avellana i els altres vegetáis, o fins i tot en una inhibició de tipus al-lopàtic per part d'aquell arbust sobre les granes o les plàntules d'altres especies llenyoses. Des del punt de vista fitocenològic cal subordinar, dones, la major pan de comunitats presidides per l'avellaner a diverses associacions de boscos caducifolis. Un punt de vista similar és adoptat per d'altres autors europeus (BRAU-BLAQUET 1 9 2, 0VSTEDAL 1 9 ). Ais Pirineus, com que les diferencies entre cada tipus determinat d'avellanosa i la forma forestal de l'associació a la qual penany son mes aviat negatives (pèrdua o enrariment acusat de cenes especies, sobretot arbòries) que no pas positives (en general, només l'augment de recobriment de Corylus avellana és el tret mes significatiu), es fa difícil de diferenciar aitals comunitats. A mes, els bosquets d'avellaners i les comunitats potenciáis (rouredes, freixenedes, fagedes,...) que les originen sovint es troben fent mosaic. Per tot això, i malgrat que fisiognòmicament la diferencia sigui tan notable, la categoria sintaxonòmica de variant sembla la més adequada per a descriure-les. Tindriem així variants de Corylus avellana de diversos boscos pirinenes: Brachypodio-Fraxinetum, Helleboro-Fagetum, Buxo-Fagetum, Buxo-Quercetumpubescentis,... El Brachypodio-Coryletum Gruber (GRUBER ) sembla que correspon mes aviat, segons la taula no gaire homogènia a panir de la qual es descrivi, a algunes d'aquestes variants de Corylus que acabem de comentar. De tota manera, en alguns casos especiáis, la composició floristica i el significat de cenes avellanoses podrien justificar l'establiment de sintàxons de nivell superior al de variant. Aquest podria ser el cas d'aliò que BRAU-BLAQUET ( ) anomenà Hepatico-Coryletum i que posteriorment tractaren altres autors: BOLOS ( 1 9 7, ), VIGO ( ),... L'observació d'alguns exemples d'aquesta comunitat a l'alta Cerdanya i al Conflent, d'on fou descrita, sembla confirmar que allá representa una vegetació permanent de caducifolis. El fet que es tracti, en cena manera, d'una avanzada extremosa dels boscos caducifolis Valí de la Tet amunt, pot explicar la seva difícil filiació sintaxonòmica. Tot i que no hi prenguin una gran importancia les plantes pròpies de Fagion, la seva situació topogràfica ais vessant, i no a les planes al-luvials, i l'absencia dins seu de plantes pròpies del Fraxino-Carpinion fa incerta la seva inclusió en qualsevol d'aquestes dues aliances. A més, són presents a la comunitat diverses especies acidòfiles (Vacánium myrtillus, Deschampsia flexuosa, Melampyrum pratense,...) que no solen trobar-se als boscos del Fraxino-Capinion i que fan pensar, encara, en els Quercetalia robori-petraeae. Ens sembla que caldria cercar l'explicació del sentit d'aquesta comunitat en els boscos caducifolis que es troben més avall, per la Vali de la Tet, d'algun dels quals podria representar una forma especial d'altitud. En una situació topogràfica similar a les avellanoses de \'Hepatico-Coryletum, i distribui'ts també per les valls interiors pirinenques mancades de fagedes, trobem uns bosquets d'avellaners la composició floristica dels quals els relaciona sobretot amb el Scillo-Fagetum (MULLER, ). Proposem per a aqüestes avellanoses la creació d'una subssociació, actaeo-coryletosum nova (= Actaeo-Coryletum Carreras & inot in Carreras 1 9, CARRERAS, 1 9 ) dins la dita associació. Fisiognòmicament presenten un estrat arbori nul o de recobriment molt baix, format per freixes (Fraxinus excelsior), bedolls (Betula péndula), tells (Tilia platyphyllos), trèmols (Populus tremula),... Per sota d'aquest estrat superior, l'avellaner (Corylus avellana) fa un estrat arbustiu alt ( a m) i continu, i sovint hi ha un segon estrat arbustiu, molt poc dens i alt d'i a 2 m, format per Lonicera xylosteum, Crataegus monogyna, Rosa canina,... El component herbaci de la comunitat és molt rie en especies nemorals i hi destaquen especialment alguns tàxons deis Fagetalia o del Fagion, que solen ser, en canvi, poc abundants o francament rars a les fagedes del Sdllo-Fagetum, com és ara Actaea spicata, Paris quadri/olia, Polygonatum verticillatum,... Cai fer constar també, a part la importancia que ateny Corylus avellana, l'absència absoluta del faig (Fagus sylvatica), que en general evita les valls interiors dels Pirineus, i de les especies més accentuadament oceàniques del

3 Taula n. 1 S c i l l o - F a g e t u m Br.-Bl. 2 subass. actaeo-coryletosum nova ú m e r o de l'inventari A l t i t u d (m. s. m. ) Exposició Inclinació ( ) Estrat arbori Alçada (m) Estrat arbustiu alt Alçada (m) Estât arbustiu baix Alçada (m) Estrat herbaci Superficie estudiada ( m ) E W 13 W E -W 9 W 00 E , S S % Caractéristiques de l'associació i d e l'aliança (Fagion) Paris quadri/olia Actaea spicata Polygonatum vertiallatum Melica nutans Galium odoratum Pulmonaria affinis Milium effusum Caractéristiques i diferenciáis de l ' o r d r e (Fagetalia) H elleborus viridis s u b s p. occidentalis Dryopteris filix-mas Phyteuma spicatum Ranunculus nemorosus cf

4 Fraxinus excelsior Moehringia trinervia Stellaria montanum Doronicum (dif.) pardalianches A thyrium nemorosa Epilobium Prunus Festuca Campanula trachelium.2.2 (plant.).2 glutinosa uniflora Monotropa avium Mélica atroánerea Alnus impatiens nidus-avis Prunus (dif.) martagón alba saxatilis Cardamine eottia alpinum Lilium 4.3 padus heterophylla Salix muralis Rubus filix-femina Mycelis Ribes holostea Anemone Abies (dif.) hypopitys subsp.hypophegea Lathyrus vemus Veronica urticifolia Symphytum tuberosum C a r a c t é r i s t i q u e s de la classe (Querco-Fagetea) Coylus Hepática Viola Poa avellana nobilis sylvestris nemoralis Lonicera Primula subsp. Crataegus Rosa gr. xylosteum 3 veris columnae monogyna canina

5 Brachypodium sylvaticum Rhamnus catharticus Viburnum lantana Buxus sempervirens Arabis insititia Epipactis vulgaris Prunus turrita Aquilegia helleborine Companyes Vida sepium Luzula nivea Knautia arvernensis Betula pendula Oxalis acetosella vesca Fragaria Geranium robertianum Cruciata glabra Hieracium gr. Sorbus murorum sylvaticum Geum.2.2 hirsutum dioica Conopodium majus Melampyrum officinalis Lathyrus pratensis Galium aparine Polypodium vulgare Taraxacum Crepis vulgare lampsanoides Deschampsia Convallaria Thalictrum idaeus flexuosa majalis aquilegifolium.2 7 latifolium Valeriana pratense Laserpitium chamaedrys Chaerophyllum urbanum Veronica Riibus aucuparia Geranium Urtica 3.3

6 Companyes presents a dos inventaris: Saxifraga granulata en 1 i, Digitalis lutea en 2 i 3, Rosa mollis en 2 i 3, Myosotis sp. en 2 i 3, Equisetum arvense en 2 i 3, Alliaria petiolata en 2 i, Ranunculus auricomus en 2 i, Lathyrus montanus en 4 i en 6, Platanthera chlorantha cf en 4 i 6, Polygonum bistorta en i, Filipendula ulmaria en i 9, Cystopteris fragilis en 7 i 1 1. Companyes presents en un sol inventari. 1 : Trifolium pratense, Heracleum sphondylium subsp. maximum. 2: Campanula patula, Galeopsis tetrahit. 3 : Campanula persicifolia, Lapsana communis, Achillea millefolium, Silene dioica, Rumex acetosa. 4: Rhytidiadelpbus tnquetrus, Vaccinium myrtillus, Torilis sp. : Salix caprea. 6: Populus tremula, Succisa pratensis, Solidago virgaurea, Hypericum maculatum, Cbaerophyllum aureum. : Dactylis glomerata, Crocus vernus. Astrantia major, Festuca nigrescens, Hieracium gr. sabaudum, Lonicera nigra. 9 Pinus sylvestris, Prenanthespurpurea, Silene nutans. 11 : Ribespetraeum 3.3, Lonicera alpígena, Equisetum hyemale, Lamium maculatum. 12: Teucrium scorodonia, Cruciata laevipes, Carex gr. muricata, Viola cf. hirta, Clinopodium vulgare. Procedencia deis inventaris: I : Sota Canturri (Alt Urgell), C G 9. Esquists. 2, 3 i 4 : Obaga de Romadriu (Pallars Sobirà), C H 0. Esquists., 6, 7 i : Vora el Barrane de la Mata, Espot (Pallars Sobirà), C H 4 1. Materials morrènics. 9: Cap a la Pietà del Solau, de Son del Pi (Pallars Sobirà), CH. : Obaga de la Vali de Baiasca (Pallars Sobirà), C H 4 0. Esquists. I I : Solell del Riu Escrita, sota St. Maurici (Pallars Sobirà), C H 3 1. Materials morrènics. 12: Sota la Solana de Sorpe, vora el Riu Bonaigua (Pallars Sobirà), C H 4 2. Scillo-Fagetum c o m Scilla lilio-byacinthus, Cardamine europaea, Potentilla sterilis, Cardamineflexuosa,... heptaphyllos, Arum maculatum, Sanícula C o m a moites de les formacions silvàtiques humides més o menys influ'ides per l'home о pel bestiar, s'hi fan t a m b é algunes especies рос o molt ruderals (Unica dioica, Geum urbanum,...). El Scillo-Fagetum actaeo-coryletosum és una comunitat permanent propia de les raconades obagues de l'estatge m o n t a superior, on fa claps relativament petits entre m i 00 ( ) m d'altitud. Li cal un ambient humit i frese i, per això, es troba sovint ais fondais entre les pinèdes de pi roig (Hylocomio-Pinetum catalaunicae) i els bosquets de ribera (Alno-Ulmion,...). Els indrets especiáis que o c u p a serien segurament recoberts per fagedes si el clima excessivament continental de la part central dels Pirineus ibèrics no limités la i m p l a n t a d o de Fagus sylvatica. A més altitud, aqüestes avellanoses poden ser substituïdes per avetoses del Scillo-Fagetum abietetosum. Presentem una taula de 12 inventaris presos al Pallars Sobirà i a l'ait Urgell, territori d'on coneixem de m o m e n t aquesta nova subassociació (inventan tipus, el n. 6 de la taula). BIBLIOGRAFÍA BOLOS, O. DE, 197: Datos sobre la vegetación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonación altitudinal en el Valle de Aran. Collect. Bot. (Barcelona) (2): BOLOS, O. DE, 1973 : Observations sur les forêts caducifoliées humides des Pyrénées catalanes. Actes I V Congrès Int. Et. Pyr. Jaca: 6-. BRAU-BLAQUET, J., (avec la colaboration de ROUSSIE,. et EGRE, R. ). 192 : Les groupements végétaux de la France méditerranéenne. Montpellier. è m e

7 C A R R E R A S, J., 1 9 : E s t u d i s s o b r e l a f l o r a i la v e g e t a c ï ô d e Sant J o a n d e l ' E r m i d e la Vall de S a n t a M a g d a l e n a ( P i r i n e u s c a t a l a n s ). R e s u m d e la tesî d o c t o r a l. U n i v e r s i t ä t d e B a r c e l o n a. GRUBER, M., : L a v é g é t a t i o n d e s P y r é n é e s a r i è g e o i s e s et c a t a l a n e s o c c i d e n t a l e s. Facult. S e i e n. T e c h. St. J é r ô m e. Aix-Marseille. MULLER, S., 192: Contribution à la s y n s y s t é m a t i q u e d e s hêtraies d ' E u r o p e o c c i d e n t a l e et c e n t r a l e. D o c. p h y t o s o c i o l. 7: V S T E D A L, D. O., 1 9 : T h e v é g é t a t i o n of L i n d a s and A u s t h r e i m, w e s t e r n o r w a y. P h y t o c o e n o l o g i a, 1 3 ( 3 ) : V l G O i B O A D A, J., 1969: L o s b o s q u e s d e los pisos m o n t a n o y s u b a l p i n o en los Pirineos o r i e n t a l e s. A c t e s I V ^ m c C o n g r è s Int. Et. P y r. T o u l o u s e : (Rebut: 24 de febrer de Î96) ^ Fîg. 1. S e c c i ó - S d ' u n a vall i n t e r i o r p i r i n e n c a, en la q u a i es pot a p r e c i a r la s i t u a c i ó del Sillo-Fagetum 1. Scropbulario-Alnetum; 4. Polygono-Trisetion; 2. Scillo-Fagetum. Mesobromion. actaeo-coryletosum; 3. Hylocomio-Pinetum catalaunicae actaeo-coryletosum: lathyretosum montani;