Aportació al coneixement de les bardisses humides a Catalunya

Transcripción

1 Butll. nst. Cat. Hist. Nat., 71: SSN: GEA, FLORA ET FAUNA Aportació al coneixement de les bardisses humides a Catalunya Neus Villegas i Alba * Rebut: Acceptat: Resum Aquest treball tracta de les bardisses d ambients frescals que formen la vorada de boscos humits. Descrivim tres noves associacions, de les quals comentem l ecologia i la distribució, la sintaxonomia, la composició florística, l estructura, la fisiognomia i la dinàmica. La comunitat de caràcter més atlàntic, el Rubetum hirto-radulae, és una bardissa lligada sobretot a les fagedes, mentre que el Clematido-Rubetum vigoi mostra un caràcter submediterrani i s estén pel territori de la fageda i pel de la roureda. Totes dues comunitats són pròpies de la muntanya mitjana pirinenca i prepirinenca i d altres àrees del territori de la fageda, mentre que l associació Brachypodio- Rubetum caesii té una distribució més àmplia, des de l estatge montà dels Pirineus fins a la terra baixa mediterrània, i es troba lligada a diversos boscos humits. A banda de la descripció d aquestes tres comunitats, presentem una taula sintètica en la qual incloem altres bardisses relacionades amb aquestes per la seva ecologia, fisiognomia o des del punt de vista sintaxonòmic. MOTS CLAU: bardisses, fitocenologia, fisiognomia, dinàmica, sintaxonomia, Rubus, Querco- Fagetea, Pruno-Rubion ulmifolii, Pruno- Rubion radulae. Abstract A contribution to the study of moist bramble scrub in Catalonia This paper describes the types of bramble scrub found in the cool habitats that form the edges of moist woodlands. We describe three new associations. Rubetum hirto-radulae is the most Atlantic in character and is associated above all with beech forests, whereas Clematido-Rubetum vigoi is Sub- Mediterranean and can be found in both beech and oak climax areas. These two communities are characteristic of the montane belt of the Pyrenees and Pre-Pyrenees and other beech forest climax areas. Brachypodio-Rubetum caesii shows a broader distribution, from the montane stage of the Pyrenees to the Mediterranean lowlands, and is related to various moist woodlands. As well as the description of these three communities and their association tables, we present a synoptic table that includes other types of bramble scrub having a similar ecology and physiognomy or else related syntaxonomically. KEY WORDS: Bramble scrub, phytosociology, physiognomy, dynamics, syntaxonomy, Rubus, Querco-Fagetea, Pruno-Rubion ulmifolii, Pruno-Rubion radulae. * C. De Rubén Darío, 56. Barcelona A/e: neusvillegas@terra.es 59

2 GEA, FLORA ET FAUNA Resumen Aportación al conocimiento de los zarzales húmedos de Cataluña El trabajo que presentamos trata de los zarzales de ambientes frescos que forman la orla de bosques húmedos. Describimos tres nuevas asociaciones, de las cuales comentamos la ecología y distribución, la sintaxonomía, la composición florística, la estructura, la fenología y la dinámica. La comunidad de carácter más atlántico, el Rubetum hirtoradulae, es un zarzal del territorio de los hayedos, mientras que el Clematido-Rubetum vigoi muestra un carácter submediterráneo y se extiende tanto por el de los hayedos como el de los robledales. Las dos comunidades son propias de la montaña media pirenaica y pre-pirenaica, mientras que el Brachypodio-Rubetum caesii tiene una distribución más amplia que las anteriores, desde el piso montano de los Pirineos hasta las tierras bajas mediterráneas y se encuentra al borde de bosques húmedos. Además de la descripción de estas comunidades, presentamos una tabla sintética en la cual incluimos otros zarzales relacionados con éstas por su ecología, fisionomía o desde el aspecto sintaxonómico. PALABRAS CLAVE: zarzales, fitocenología, fisionomía, dinámica, sintaxonomía, Rubus, Querco- Fagetea, Pruno-Rubion ulmifolii, Pruno-Rubion radulae. ntroducció Les bardisses són comunitats arbustives denses que formen el mantell marginal dels boscos i que sovint ocupen també clarianes, vores de camps o de prats de pastura o formen illots enmig d aquests. Es tracta de comunitats dinàmiques, amb gran capacitat de regeneració i d extensió ràpida. Malgrat que sovint són sotmeses a fortes agressions, les bardisses tenen un paper molt important en la protecció i la recuperació dels boscos. L estudi fitocenològic de les bardisses a Catalunya, tot i mancat d un estudi global, té diverses aproximacions parcials (Bolòs & Masalles, 1983; Vigo, 1996; Carrillo & Ninot, 1992). Aquest treball presenta tres noves associacions de bardisses que pertanyen a dues aliances diferents, i duu a terme, també, un repàs exhaustiu de la bibliografia que hi ha sobre bardisses, tant pel que fa als estudis sobre taxonomia dels Rubus, com també als treballs fitosociològics i als estudis locals sobre flora i vegetació. Metodologia L estudi i la caracterització de les comunitats s ha realitzat mitjançant l aixecament d inventaris al camp segons el mètode sigmatista de Braun-Blanquet, amb la comprovació de totes les espècies i una anàlisi i catalogació dels inventaris. L extensió del treball no permet publicar tots els inventaris aixecats; per tant, n hem fet una tria i ordenació per tal de presentar unes taules que siguin prou representatives. La riquesa florística dels inventaris depèn, en part, de la seva situació geogràfica (els inventaris aixecats a la Vall d Aran o a la serralada Transversal són més rics que els de la zona del Montseny, per exemple) i en part també, de la densitat dels esbarzers. Aquests factors creiem que són més determinants que no pas la forma de la parcel la inventariada, que també pot influir en la diversitat florística. Per exemple, els inventaris 3, 7, 8 i 10 de la taula 1, són bandes estretes, d un a dos metres d amplada, i presenten una riquesa específica relativament elevada i similar a la de l inventari 9, de parcel la quadrada. En qualsevol cas, hem tingut molt en compte l homogeneïtat i no incloure les espècies del prat o del bosc ran de la bardissa. Una de les dificultats principals amb què ens hem trobat en l estudi de les bardisses ha estat el coneixement incomplet de la taxonomia dels Rubus, que sovint constitueixen les espècies dominants i característiques d aquestes 60

3 TAULA 1. Rubetum hirto-radulae nova. nventari núm % Altitud (m.s.m.) Exposició N NW W NNW NE - - nclinació (º) Superfície (m 2 ) Recobriment total (%) Recobriment arbustiu (%) Recobriment herbaci (%) Alçada mitjana (cm) Espècies característiques i diferencials de l associació: Rubus hirtus Epilobium montanum ,8 Atropa belladonna ,4 Rubus ser. Radula ,9 Espècies de la variant: Pteridium aquilinum ,3 Orchis maculata ,6 Espècies característiques i diferencials de l aliança Pruno-Rubion radulae: Mysotis sylvatica ,6 Rubus castroviejoi ,8 Rubus ser. Hystrix ,6 Lonicera periclymenum ,6 Pulmonaria affinis ,8 Rhamnus frangula ,9 Quercus robur ,9 Espècies característiques de l ordre Prunetalia spinosae: Rubus ulmifolius (godronii) ,2 Rubus vigoi (candicans) ,9 Rosa canina ,9 Clematis vitalba ,5 Crataegus monogyna ,9 Ligustrum vulgare ,8 Cornus sanguinea ,6 Tamus comunis ,6 Prunus spinosa ,8 Rubus idaeus ,4 Evonymus europaeus ,9 Rubus ulmifolius ,9 Espècies de la classe Querco-Fagetea: Fragaria vesca ,3 Geranium robertianum ,3 Viola sylvestris ,6 Satureja vulgaris ,2 Vicia sepium ,2 Lonicera xylosteum ,1 61

4 GEA, FLORA ET FAUNA Companyes: Urtica dioica ,5 Poa trivialis ,2 Holcus lanatus ,6 Cirsium palustre ,5 Prunella vulgaris ,3 Ranunculus repens ,5 Circaea lutetiana ,8 Geranium pyrenaicum ,6 Torilis japonica ,6 Plantago major ,2 Potentilla erecta ,5 Hypericum perforatum ,5 Trifolium repens ,1 Trifolium pratense ,9 Lathyrus pratensis ,2 Cerastium fontanum ,8 Hypericum maculatum ,6 Knautia dipsacifolia ,6 Succisa pratensis ,9 Plantago media ,6 Thymus serpyllum ,9 Leontodon hispidus... 1, ,9 Agrimonia eupatoria ,9 Euphorbia villosa ,9 Phleum pratense ,9 Lotus corniculatus ,6 Achillea millefolium ,4 Galium aparine ,6 Taraxacum officinale ,6 Aconitum vulparia ,7 Lolium perenne ,9 Cirsium eriophorum ,9 Solanum dulcamara ,9 Galeopsis tetrahit ,6 Lapsana communis ,4 Chaerophyllum temulum ,4 Picris hieracioides ,6 Rumex obtusifolius ,9 Geranium pratense ,7 Hieracium solidagineum ,9 Ribes petraeum ,9 Aconitum anthora ,9 Agrostis capillaris ,8 Hedera helix ,5 lex aquifolium ,9 Espècies presents en un o dos inventaris: Carex flacca 1, 3; Verbascum lychnitis 1, 2; Dipsacus fullonum 2; Chaerophyllum aureum 3, 4; Satureja calamintha 4; Conopodium majus 5, 14; Plantago lanceolata 6; Bellis perennis 6; Campanula rotundifolia 7; Leucanthemum vulgare 7; Athyrium filix-femina 7; Lathyrus linifolius 7, 8; Veronica chamaedrys 7, 8; Myrrhis odorata 8; Solidago virgaurea 9; Geranium pusillum 8; Orobanche caryophyllacea 8; Pimpinella major 8; Alchemilla glabra 8; Angelica sylvestris 8; Sedum telephium 8; Hordelymus europaeus 8; Dianthus deltoides 9; Malva moschata 9, 1; Cuscuta europaea 9; Campanula glomerata 9, 10; Geranium phaeum 9; Centaurea nigra 9; Gentiana lutea 9; Pimpinella 62

5 major 9; Silene dioica 9; Viola cornuta 9; Silene vulgaris 10; Stachys alpina 10; Tussilago farfara 12; Lycopus europaeus 13; Alliaria petiolata 13; Arctium minus 13; Bromus hordeaceus 14; Polygala vulgaris 16; Stellaria graminea 16; Mentha longifolia 16. Característiques de la classe presents en un o dos inventaris: Veronica urticifolia, 1; Conopodium majus, 1, 13; Anemone hepatica, 2, 11; Acer opalus, 3, 12; Paris quadrifolia, 3; Arum maculatum, 3; Quercus pubescens, 4; Tilia cordata, 4; Abies alba, 7, 10; Festuca heterophylla, 7, 11; Carex sylvatica, 8, 11; Deschampsia flexuosa, 8; Polystichum aculeatum, 8; Lysimachia nemorum, 8; Primula veris, 9; Campanula trachelium, 10, 11; Luzula sylvatica, 10; Mercurialis perennis, 10, 11; Polystichum setiferum, 11; Rosa arvensis, 12; Castanea sativa, 13; Thalictrum aquilegiifolium, 13; Fraxinus excelsior, 13; Populus tremula, 13; Acer platanoides, 13; Ajuga reptans, 14; Potentilla sterilis, 14; Salix atrocinerea, 17. Procedència dels inventaris: 1. Prop de la Font de l Avet. DG 46. La Garrotxa. 2. Obaga del Ras de la Cau. DG 36. El Ripollès. 3. Pla del Bosc. DG 46. La Garrotxa. 4. Prop de Can Portella. DG 46. Osona. 5. Prop de La Salut de Pallarols. DG 55. La Selva. 6. Collada de Pla Traver. DG 46. La Garrotxa. 7. Bosc de la Baricauba, Behusa. CH 13. La Vall d Aran. 8. Uehls deth Joèu. CH 13. La Vall d Aran. 9. Pla de l Artiga de Lin. CH 13. La Vall d Aran. 10. Bosc de Gèles. CH 13. La Vall d Aran. 11. Puig Jordà. DG 56. La Garrotxa. 12. Vora el Coll de Canes. DG 47. La Garrotxa. 13. Prop de Sta. Fe del Montseny. DG 52. El Vallès Oriental. 14. Prop de La Salut de Pallarols. DG 55. La Selva. 15. Pla del Bosc. DG 46. La Garrotxa. 16. Prop del Pla dels Hortals. DG 46. La Garrotxa. 17. Sota el Coll de Manter. DG 46. La Garrotxa. comunitats. Com a treball previ a l anàlisi dels inventaris, a banda de les consultes bibliogràfiques i d herbaris, hi ha la recol lecció i determinació dels exemplars. Per als Rubus hem seguit les recomanacions de Weber i de Monasterio-Huelín per a l herborització i el procés de premsat, per tal que les característiques taxonòmiques importants no quedin confuses. Cal tenir en compte, a més, l època de recol lecció i la fase del cicle vegetatiu en què es troben els exemplars (Monasterio- Huelín, 1995) i és necessari obtenir mostres de turió del primer any i fulles turionals, així com també tiges floríferes amb flors i fruits. Per a la determinació dels Rubus hem utilitzat, a més de la Flora dels Països Catalans (Bolòs & Vigo, 1984, vol. ), la Flora Manual (Bolòs et al., 1990), Flora Europea (Tutin et al., 1968, vol. ), Flora ibérica (Castroviejo et al., 1998, vol. V) i sobretot els darrers treballs publicats sobre taxonomia dels Rubus (Roselló, 1993; Monasterio-Huelín, 1990, 1992, 1993, 1994, 1995a, 1995b). Ens han estat de gran ajut les determinacions d exemplars i comentaris personals de la doctora Elena Monasterio. La nomenclatura que hem adoptat és la dels darrers treballs publicats sobre Rubus, és a dir, la de Flora ibérica, i hem posat entre parèntesis el nom que figura a la Flora dels Països Catalans, que sol ser el que han utilitzat fins ara els autors del nostre país i, per tant, es pot considerar sinònim o que hi correspon almenys en part. Una altra de les dificultats en l estudi de les bardisses és la dinàmica pròpia de la comunitat, que depèn bàsicament de la dels es- 63

6 GEA, FLORA ET FAUNA barzers dominants, ja que la seva estructura i el seu creixement condicionen la presència i l abundància d altres espècies arbustives o herbàcies. Per això hem fet un seguiment de la dinàmica de les poblacions de Rubus en algunes de les localitats on hem aixecat els nostres inventaris, per tal de conèixer com es fa l ocupació del terreny per part de diferents espècies d esbarzers i com s estructura la comunitat. Els resultats d aquests treballs no els exposarem en aquest article, però remarquem que els diversos tipus de bardisses mostren una dinàmica diferent, i en general es tracta de comunitats en constant canvi i que, a més, són objecte d una forta acció antropogènica, ja que han estat sempre sotmeses a tallades o cremades més o menys periòdiques, les quals trenquen els processos de successió cap a les comunitats potencials. Resultats i discussió Associació Rubetum hirto-radulae És una bardissa humida que es fa a les vores i clarianes de fagedes i altres boscos territori de la fageda, habitualment en llocs obacs i en zones ombrívoles o de mitja ombra. A la taula 1 presentem una mostra dels inventaris que hem aixecat d aquesta comunitat. La major part provenen de la Vall d Aran i del sistema Transversal, ja que és en aquestes zones on la comunitat es mostra amb més riquesa florística. L inventari tipus és el número 1. Els darrers cinc inventaris corresponen a la variant amb Pteridium aquilinum, que es distingeix per l abundància d aquesta falguera i la presència d Orchis maculata. Pel que fa a la sintaxonomia, creiem que cal situar-la dins de l aliança Pruno-Rubion radulae Weber 1974 (Rubion subatlanticum R. Tx. 1952), pel seu caràcter atlàntic i la presència d espècies com Myosotis sylvatica, Pulmonaria affinis, Lonicera periclymenum i, més rarament, de Quercus robur i Rhamnus frangula. També hi són presents els esbarzers de caràcter atlàntic, com Rubus hirtus, R. ser. Radula i R. ser. Hystrix. Hem considerat com a característiques de l associació les dues espècies de Rubus més constants i, com a diferencials respecte de les altres bardisses de l aliança, Epilobium montanum i Atropa belladonna, no solament per la seva constància i sovint abundància, sinó per la fisiognomia característica que donen a la comunitat i també perquè revelen la seva relació florística i ecològica amb les vorades dels Atropetalia i dels Alliarietalia. Creiem que les quatre espècies que encapçalen la taula diferencien clarament aquesta comunitat de l altra bardissa atlàntica, Lamio- Rubetum, la qual mostra una ecologia i una distribució molt semblants, també amb dominància de Rubus hirtus, però amb diferències en la composició florística i en la fisiognomia. Creiem que la bardissa que Bolòs & Masalles (1983) denominaren «comunitat de Rubus gr. glandulosus», és la mateixa que l associació que descrivim, ja que l hem observada en les mateixes localitats i l esbarzer dominant és R. hirtus, de la sèrie Glandulosi, acompanyat de R. ser. Radula. Els esbarzers d aquesta sèrie són menys freqüents que els de la sèrie Glandulosi i han estat sovint confosos o bé apareixen en els inventaris publicats amb determinació imprecisa. Segons Elena Monasterio, Rubus glandulosus no existeix a la península bèrica, i tots els esbarzers de la sèrie glandulosi cal considerar-los del grup polimorf de R. hirtus. Els esbarzers de la sèrie Radula que hem trobat en la comunitat que descrivim, pertanyen segurament a l espècie R. radula i es diferencien de R. hirtus principalment per la forma i les mides dels agullons i de les glàndules estipitades. Aquestes són més curtes (de 0,25 mm a 0,5 mm) a R. ser. Radula i són menys abundants 64

7 als turions, i de color més clar. Els agullons de R. hirtus són aciculars i de mides molt diverses, mentre que a R. ser. Radula no són fins i rectes, sinó més aviat corbats i amb la base mitjanament ampla (de 2 mm a 5 mm). Els aculèols, curts i rectes, sense glàndula, solen ser abundants a R. ser. Radula; els folíols poden ser tomentosos o glabrescents al revers i amb pèls estelats, de manera que sovint són discolors i amb l anvers de color verd més clar que a R. hirtus. A més, R. ser. Radula presenta l eix florífer més tomentós i menys aculeolat i les glàndules curtes i clares són molt més abundants que les llargues i vermelles, i els carpels són glabres. Rubus ser. Hystrix i R. castroviejoi són molt menys freqüents, però estan clarament relacionats amb aquesta comunitat pel seu caràcter atlàntic. Creiem que cal considerar-los diferencials de l aliança Rubion subatlanticum, mentre que els altres Rubus, de caràcter eurosiberià i de llocs menys humits, com R. vigoi (candicans) o R. castellarnaui (bifrons). Rubus ulmifolius també es pot trobar en aquesta comunitat, però són més freqüents els híbrids de llocs humits, que segons Weber (1989) es poden considerar de la sèrie Discolores i s han d anomenar R. x ulmifolius. En els nostres inventaris es tracta dels híbrids que presenten les característiques de R. godronii, nom citat per diversos autors (Bolòs, 1998) que en les darreres publicacions sobre Rubus no s accepta com a vàlid, sinó com a sinònim de R. ulmifolius (Castroviejo et al., 1998; Monasterio-Huelín, 1993). A diferència de les bardisses de l aliança Pruno-Rubion ulmifolii, en aquesta comunitat trobem un nombre elevat d espècies de la classe Querco-Fagetea (45,50 %) i de l ordre Fagetalia (15,87 %), superior al percentatge de les de l ordre Prunetalia (9,52 %). També hi tenen certa importància les espècies dels Alliarietalia (6,34 %). A la taula 2 comparem aquests percentatges amb els d altres bardisses del Lamio-Rubetum i les de l aliança Pruno- Rubion ulmifolii, amb un percentatge més ele- TAULA 2. mportància relativa dels principals grups sintaxonòmics en la composició florística de les associacions descrites i les altres bardisses relacionades. Hem calculat el percentatge d=espècies de cadascun dels ordres més representats a partir dels mateixos inventaris de la taula 5. Relative importance of the main syntaxonomic groups in the species composition of the described communities and the other related bramble brushwoods. We have calculated the species percentage in each of the main orders from the same releves as for table 5. RH CR R LR BR RC CS PP SR Ord. Prunetalia 9,52 15,45 12,70 13,56 27,54 19,05 22,22 19,05 12,04 Ord. Fagetalia 15,87 7,27 3,17 16,95 1,45 2,38 8,33 1,59 20,37 Ord. Quercetalia 4,23 8,18 4,76 4,24 7,25 9,52 0,00 4,76 4,63 Ord. Alliarietalia 6,34 0,91 5,56 6,78 1,45 0,00 2,78 3,17 5,56 RH: Rubetum hirto-radulae. CR: Clematido-Rubetum vigoi. R: Brachypodio-Rubetum caesii. LR: Lamio-Rubetum. BR: Buxo-Rubetum. RC: Rubo-Coriarietum. CS: Clematido-Sambucetum nigrae. PP: Pyro-Paliuretum spinae-christi. SR: Sambuco-Rubetum idaei. 65

8 GEA, FLORA ET FAUNA FGURA 1. Estructura vertical de les comunitats Rubetum hirto-radulae (RH), Clematido-Rubetum vigoi (CR) i Brachypodio-Rubetum caesii (R) en percentatge d espècies i percentatge de recobriment mitjà de cada un dels estrats següents: 1) de 0 cm a 30 cm d alçada; 2) de 30 cm a 60 cm; 3) de 60 cm a 100 cm; 4) més de 100 cm. Vertical structure of the communities Rubetum hirto-radulae (RH), Clematido-Rubetum vigoi (CR) i Brachypodio- Rubetum caesii (R) in percentage of species and medium percentage cover of the following strata: 1) from 0 to 30 cm high; 2) from 30 to 60 cm; 3) from 60 to 100 cm; 4) more than 100 cm. vat d espècies de Prunetalia i menys importància de les de Fagetalia. Pel que fa a l estructura i la fisiognomia, el Rubetum hirto-radulae es caracteritza per ser una comunitat arbustiva amb densitat i alçada mitjana molt variables, segons si es fa al marge del bosc i rep més insolació, o bé s estén dins del bosc, en llocs molt ombrívols. L alçada mitjana és un valor útil per descriure la fisiognomia de la comunitat, però cal tenir en compte que depèn, no solament de les característiques ecològiques de la localitat, sinó també de l època de l any en què es fan els inventaris i de la fase vegetativa dels esbarzers i del grau d expansió de les poblacions. Si observem l estratificació vertical (figura 1), l estrat 3 (de 60 cm a 100 cm), on trobem Rubus hirtus, R. ser. Radula i diverses herbes altes, és el predominant pel que fa a recobriment; és a dir, que l alçada mitjana se situa a l entorn dels 100 cm, malgrat que hi ha variabilitat en aquests valors, com veiem a la taula 1. Les bardisses més altes (per exemple, la de l inventari número 6) solen ser les que tenen arbres o arbustos alts i evidencien una fase avançada de la successió. L espècie dominant, R. hirtus, es troba formant mates que s estenen molt en sentit horitzontal, amb un port no tan elevat com a R. vigoi o R. ulmifolius. Entremig i al costat dels turions creixen nombroses espècies herbàcies en dos estrats: un d inferior, ocupat sobretot per les herbes baixes com Cruciata glabra, Viola sylvestris, Fragaria vesca, i un de superior amb nombroses herbes altes com Atropa belladonna, Epilobium montanum, Digitalis lutea, Doronicum pardalianches, i d altres. El repartiment en percentatges de les diferents formes vitals l hem representat a la figura 2. Destaquem la proporció de geòfits (Orchis maculata, Tamus communis, Helleborus viridis, Pteridium aquilinum, Arum maculatum) i d hemicriptòfits (Myosotis sylvatica, Epilobium montanum, Digitalis lutea, i molts d altres), a 66

9 FGURA 2. Espectres de formes vitals de les comunitats Rubetum hirto-radulae, Clematido-Rubetum vigoi i Brachypodio-Rubetum caesii en percentatge d espècies de les següents formes biològiques: MP, macrofaneròfits; NP, nanofaneròfits; Psc, faneròfits lianoides; H, hemicriptòfits; Ch, camèfits; Th, teròfits; G, geòfits. Spectra of biological forms of the communities Rubetum hirto-radulae, Clematido-Rubetum vigoi and Brachypodio-Rubetum caesii, in percentage of species of the following growth forms: MP, Macrophanerophyta; NP, nanophanerophyta; Psc, phanerophyta scandentia; H, hemicryptophyta; Ch, chamaephyta; Th, therophyta; G, geophyta. més del dels faneròfits, que es mostren en proporció superior en altres tipus de bardisses, com el Clematido-Rubetum vigoi. La dinàmica de la comunitat està condicionada, d una banda, pel cicle vital dels esbarzers, que en el cas de Rubus hirtus presenta una regeneració a partir de rizomes (la reproducció sexual està molt reduïda) i una expansió vegetativa molt ràpida a partir de les gemmes caulinars, a la qual pot seguir una fase de regressió. D altra banda, la dinàmica també depèn de les condicions ecològiques de l indret. Si la bardissa se situa en una clariana petita i ombrívola, els Rubus s expandeixen ràpidament en sentit horitzontal, amb molt poc creixement en alçada, i la comunitat presenta un baix recobriment de plantes herbàcies. Si se situa a la vora del bosc, on rep insolació una part del dia, observem un creixement vertical més gran i també la comunitat és més rica en plantes herbàcies. En una altra etapa, les espècies arbustives augmenten molt el seu recobriment i s avança cap a la reconstitució de bosc, generalment la fageda. Sovint la bardissa representa una etapa intermèdia entre el falguerar i el bosc (Villegas, 1997); llavors es tracta de la variant amb Pteridium aquilinum, de la qual són una mostra els inventaris 13 a 17 de la taula 1. Malgrat l elevat recobriment dels esbarzers, aquesta comunitat presenta una riquesa florística remarcable, que és superior a la de les altres bardisses, sobretot pel que fa al component herbaci. Associació Clematido-Rubetum vigoi És una bardissa mesòfila que pertany a l aliança Pruno-Rubion ulmifolii i dominada per R. vigoi, esbarzer al qual diversos autors s han referit amb el nom de R. candicans o R. gr. Candicantes (Bolòs et al., 1995; Bolòs, 1998), i és el mateix que Monasterio-Huelín 67

10 GEA, FLORA ET FAUNA va anomenar inicialment R. weberanus (1993). El nom que actualment es considera vàlid és R. vigoi (Roselló et al., 1993). Es troba en ambients més o menys frescals, formant el mantell marginal de rouredes, fagedes o boscos de ribera. Alguna vegada ocupa l interior d aquests boscos, però el més freqüent és que s estengui pels marges dels boscos i també pels prats que hi entren en contacte, on sovint forma illots o bandes. És una comunitat heliòfila i força frescal. Com les bardisses del Pruno-Rubion radulae, és pròpia de la muntanya mitjana, però no estrictament del territori de la fageda, ja que fins i tot penetra a la terra baixa, als marges dels boscos de ribera. És a dir, que, si bé les altituds òptimes per a aquesta comunitat se situen entre els 800 m i els 1500 m, també pot baixar fins als 300 m a les comarques humides del NE de Catalunya, al territori de la roureda o de l alzinar. L esbarzer dominant és R. vigoi i constitueix l espècie diferencial de la comunitat. Hi trobem també Clematis vitalba, Crataegus monogyna i un bon nombre d altres espècies dels Prunetalia spinosae, com ara els esbarzers R. castellarnaui (bifrons) i R. praecox (discolor), que són propis de la muntanya mitjana. Aquests dos esbarzers presenten els turions no pruïnosos i les fulles discolors com R. vigoi, però es distingeixen sobretot per la forma i el color dels agullons i per la inflorescència molt menys densa que a R. vigoi. A R. castellarnaui els agullons són corbats i els pèls són tots simples o fasciculats, mentre que R. praecox presenta pèls estelats i els agullons són més rectes i menys abundants. Aquestes i altres diferències morfològiques que els separen es troben clarament exposades a Roselló et al., En els llocs més humits podem trobar R. hirtus, R. idaeus o R. x ulmifolius (godronii), mentre que en els indrets més secs i assolellats, Rubus ulmifolius també hi pot ser present o, fins i tot, abundant, però no és mai l espècie dominant d aquesta associació, com passa en altres bardisses, com ara el Buxo-Rubetum o el Rubo-Coriarietum. Aquest fet, així com la més gran abundància d espècies de Querco- Fagetea (59,55 %) i una distribució diferent pel que fa als ordres (vegeu la taula 2), separen clarament aquesta associació de les altres bardisses fisiognòmicament semblants. A la taula 3 presentem deu inventaris que hem triat com a més representatius d aquesta associació, que ja va ser apuntada per Vigo (1996) i que va anomenar «bardissa amb R. gr. candicans». L inventari que hem escollit com a tipus és el número 1; tot i que no és el més divers, és el que presenta la composició més habitual i l aspecte més típic. Malgrat el seu caràcter més aviat frescal, creiem que cal situar aquesta comunitat dins de l aliança Pruno-Rubion ulmifolii, ja que els elements d aquesta hi són ben representats, mentre que la presència de plantes d altres aliances és molt escassa. Si bé caldria fer una revisió a fons de les bardisses amb R. ulmifolius, en aquest treball pretenem fer la nostra aportació en el sentit de diferenciar les bardisses amb dominància d R. vigoi. Aquestes mostren una distribució més restringida i un caràcter ecològic particular, a més d un espectre sintaxonòmic diferent de les altres comunitats amb R. ulmifolius. La presència de R. x ulmifolius, R. ser. Coriifolii, R. caesius i R. ser. Radula, ens indica el caràcter més humit i plenament eurosiberià del Clematido-Rubetum vigoi, malgrat que en alguns indrets puguem trobar espècies submediterrànies més termòfiles com la Clematis recta o la Coronilla emerus. El percentatge d espècies de Fagetalia és inferior que en el Rubetum hirto-radulae, però superior al d altres bardisses de l aliança Pruno-Rubion ulmifolii (taula 2). Pel que fa a l estructura i la fisiognomia, es tracta d una bardissa molt densa i d alçada mitjana considerable, habitualment superior a 68

11 TAULA 3. Clematido-Rubetum vigoi nova. nventari núm Altitud (m.s.m.) Superfície (m 2 ) Recobriment total (%) Recobriment arbustiu (%) Recobriment herbaci (%) Alçada mitjana (cm) Característica de l associació: Rubus vigoi Espècies de l aliança Pruno-Rubion ulmifolii i de l ordre Prunetalia: Clematis vitalba Crataegus monogyna Rosa canina Tamus communis Prunus spinosa Cornus sanguinea Ligustrum vulgare Rubus ser. Radula Rubus ulmifolius (godronii) Rubus ulmifolius Rubus castellarnaui (bifrons) Evonymus europaeus Rubus praecox (discolor) Rubus hirtus Rubus idaeus Rosa coriifolia Espècies de la classe Querco-Fagetea: Rubus caesius Helleborus viridis Viola sylvestris Sambucus nigra Viburnum lantana Acer opalus Acer campestre Primula veris Quercus robur Carex sylvatica Poa nemoralis Lilium martagon Lonicera xylosteum Corylus avellana Geranium robertianum Vicia sepium Fragaria vesca

12 GEA, FLORA ET FAUNA Euphorbia amygdaloides Geum urbanum Brachypodium sylvaticum Campanula trachelium Stellaria holostea Satureja vulgaris Helleborus foetidus Buxus sempervirens Daphne laureola Ulmus glabra Polystichum setiferum Valeriana officinalis Característiques de la classe presents en un o dos inventaris: Castanea sativa 2, 3; Tila cordata 3; Sorbus aria 5; Acer monspessulanus 5; Phyteuma spicatum 5; Campanula persicifolia 5; Cruciata glabra 5, 9; Cardamine impatiens 5, 9; Stachys officinalis 5, 9; Fagus sylvatica 5, 9; Melica uniflora 6; Salix caprea 6; Arabis turrita 6; Fraxinus excelsior 6, 9; Ranunculus friesianus 7, 9; Quercus pubescens 8; Daphe mezereum 9; Clematis recta, Scrophularia alpestris 10; Coronilla emerus 10; Veronica urticifolia 10; Sambucus racemosa 10. Companyes: Urtica dioica Taraxacum officinale Hedera helix Pteridium aquilinum Dactylis glomerata Achillea millefolium Companyes presents en un o dos inventaris: Cerastium vulgare, (1); Ononis spinosa, (1); Veronica chamaedrys, (1); Potentilla erecta, (1); Pimpinella saxifraga, (1); Eryngium campestre, (1); Vicia cracca, (1); Knautia dipsacifolia, (1); Hieracium pilosella, (1); Echium vulgare, (1); Agrimonia eupatoria, (1 i 2); Centaurea jacea, (1 i 2); Potentilla erecta, (1 i 9); Hypericum perforatum, (2 i 5); Medicago lupulina, (2); Plantago major, (3); Robinia pseudoacacia, (3); Lolium perenne, (4); Pimpinella major, (4 i 5); Cirsium vulgare, (4 i 6); Potentilla reptans, (4 i 8); Achillea millefolium, (4 i 8); Solidago virgaurea, (5); Cirsium monspessulanum, (5); Satureja calamintha subsp. sylvatica, (6); Hypericum montanum, (6); Dianthus hyssopyfolius, (6); Pyrus malus, (7); Salvia glutinosa, (7); Picris hieracioides, (8); Convolvulus arvensis, (8); Onobrychis supina, (8); Brachypodium phoenicoides, (8); Succisa pratensis, (9); Cirsium palustre, (9); Orchis maculata, (9). Procedència dels inventaris: 1. Prop de Sant Miquel de Castelló (Falgars). Vora fageda. DG 56. La Garrotxa. 2. Prop de Can Batet. Vora roureda. DG 66. La Garrotxa. 3. Les Rosquelles (Viladrau). Vora freixeneda. DG 43. Osona. 4. Sota el Santuari de Cabrera. Solell rocós. DG 55. La Garrotxa. 5. Obaga de Cabrera. Vora fageda. DG 55. La Garrotxa. 6. Baga de la Faja. Vora fageda. DG 55. La Garrotxa. 7. Sota Can Palleu. Vora fageda amb roures. DG 66. La Garrotxa. 8. Entre El Portús i el Coll de Canes. Clariana de roureda. DG 47. El Ripollès. 9. Vora el Pla del Bosc. Vorada de fageda i prat. DG 46. La Garrotxa. 10. El Bac de Roques Blanques. Clariana de pineda de pi roig. DG 28. El Ripollès. 70

13 100 cm, i amb un component arbustiu important. L estrat predominant és el 4 (figura 1), tant en percentatge d espècies, com en recobriment, a diferència de les altres dues bardisses que descrivim. Fisiognòmicament s assembla més al Buxo-Rubetum ulmifolii i al Rubo- Coriarietum myrtifoliae, amb una proporció molt elevada de faneròfits (figura 2). Tanmateix, no és menyspreable la representació dels camèfits (Helleborus foetidus, Euphorbia amygdaloides i altres) o dels geòfits (com Tamus communis, Helleborus viridis, Pteridium aquilinum). El percentatge d hemicriptòfits hi és lleugerament inferior al de les altres associacions que descrivim, però superior al d altres bardisses de l aliança, mentre que els faneròfits lianoides hi mostren una proporció més elevada. La dinàmica d aquesta comunitat va molt lligada a les característiques de R. vigoi, amb turions molt vigorosos de ràpid creixement vertical, dels quals neixen nombroses tiges floríferes que solen durar diversos anys i produeixen gran quantitat de flors i fruits. Quan se situen enmig dels prats, la fase de creixement no és tan ràpida com a la vora del bosc, però la seva persistència és superior. Tanmateix, aquests illots solen ser tallats o cremats per mantenir l àrea de pastura, i és sobretot en els marges on la bardissa pot continuar el seu procés de reconstitució del bosc, passant per una fase amb gran densitat d esbarzers i d altres arbustos com Prunus spinosa, Crataegus monogyna, Ligustrum vulgare o Rosa canina, com observem per exemple a les bardisses dels inventaris 1 i 2 de la taula 3. Brachypodio-Rubetum caesii És una bardissa amb dominància de Rubus caesius, lligada als llocs humits, amb aigua freàtica o prop d un curs d aigua. No és tan freqüent com les altres dues que hem descrit, però té una distribució més àmplia: des de la terra baixa mediterrània fins a la muntanya mitjana pirinenca. Creiem que corresponen a aquesta associació tres inventaris de la vall de Boí (Carrillo & Ninot, 1992), sota el nom de «comunitat de Rubus caesius». Molt sovint trobem aquesta bardissa a la vora dels boscos de ribera, però també es pot trobar en el marge de fagedes o a curta distància d aquests boscos, tot i que no és habitual trobar-la a dins. És freqüent que R. caesius formi part dels boscos de ribera i de vegades amb una abundància remarcable, però sense formar una veritable bardissa. També aquest Rubus sol ser molt abundant en alguns herbassars dels Alliarietalia (Font et al., 1988), però amb absència de les plantes de Prunetalia que, en canvi, tenen importància en la comunitat que descrivim. A la taula 4 mostrem deu inventaris d aquesta comunitat que, per la seva àmplia distribució, mostra molta variabilitat específica. L inventari tipus és el número 1, ja que és molt representatiu pel que fa a la fisiognomia i a l ecologia, i també mostra una certa riquesa florística. Sovint la densitat dels esbarzers impedeix una diversitat més gran, com per exemple a l inventari 5. Si bé Brachypodium sylvaticum no és una espècie exclusiva de l associació, el fet de ser-hi sempre present i sovint abundant ens serveix per diferenciar aquesta bardissa de les altres de l aliança, on aquest tàxon hi és només ocasionalment. A banda de les dues espècies diferencials, Rubus caesius i Brachypodium sylvaticum, també hi trobem una sèrie d espècies de l aliança Pruno-Rubion ulmifolii, amb força constància, com Clematis vitalba i Cornus sanguinea. Altres espècies d aquesta aliança hi són sovint presents, mentre que els elements de les bardisses atlàntiques hi són rars, així com les espècies característiques dels Sambuco- 71

14 GEA, FLORA ET FAUNA TAULA 4. Brachypodio-Rubetum caesii nova. nventari núm Altitud (m.s.m.) Superfície (m 2 ) Recobriment total (%) Recobriment arbustiu (%) Recobriment herbaci (%) Alçada mitjana (cm) Espècies diferencials de l associació: Rubus caesius Brachypodium sylvaticum Espècies característiques de l aliança Pruno-Rubion radulae i de l ordre Prunetalia: Clematis vitalba Cornus sanguinea Ligustrum vulgare Tamus communis Crataegus monogyna Rubus ser. Radula Rubus hirtus Rubus castroviejoi Prunus spinosa Rubus ulmifolius Coriaria myrtifolia Lonicera xylosteum Rubus ser. Corylifolii Rubus vigoi Rosa canina Rubus ulmifolius Espècies de la classe Querco-Fagetea: Corylus avellana Euphorbia amygdaloides Vicia sepium Fragaria vesca Stachys officinalis Sambucus nigra Ulmus minor Lithospermum purpurocaeruleum Característiques de la classe presents en un o dos inventaris: Scrophularia nodosa 1; Acer opalus 1; Festuca heterophylla 1; Campanula trachelium 1; Potentilla sterilis 1; Valeriana officinalis 1; Sorbus aria 1; Primula veris 1; Cruciata glabra 1; Pulmonaria longifolia 1; Conopodium majus 1; Fraxinus excelsior (pl.) 1; Lilium martagon 1; Helleborus foetidus 1, 4; Geranium robertianum 1, 10; Viola sylvestris 1, 10; Quercus pubescens 2; Acer campestre 2, 6; Aquilegia vulgaris 3, 4; Alnus glutinosa 3, 5; Populus nigra 4; Salix elaeagnos, 4; Ranunculus nemorosus 8. Companyes: Achillea millefolium Trifolium pratense Centaurea jacea

15 Taraxacum officinale Urtica dioica Pteridium aquilinum Picris hieracioides Chaerophyllum hirsutum Festuca arundinacea Prunella grandiflora Sanguisorba minor Dactylis glomerata Arrhenatherum elatius Lathyrus pratensis Hypericum perforatum Origanum vulgare Potentilla reptans Sedum sediforme Conyza canadensis Daucus carota Dianthus requienii Euphorbia plathyphyllos Picris hieracioides Molinia caerulea Tussilago farfara Artemisia vulgaris Verbena officinalis Trifolium repens Galeopsis tetrahit Artemisia verlotiorum Mercurialis annua Holcus lanatus Poa trivialis Galium aparine Knautia arvernensis catalaunica Tussilago farfara Artemisia vulgaris Verbena officinalis Trifolium repens Galeopsis tetrahit Artemisia verlotiorum Mercurialis annua Holcus lanatus Poa trivialis Galium aparine Knautia arvernensis catalaunica Galium lucidum Companyes presents en un o dos inventaris: Leucanthemum vulgare, (1); Equisetum telmateia, (1); Ranunculus repens, (1); Succisa pratensis, (1); Potentilla reptans, (1 i 6); Geranium pyrenaicum, (1 i 8); Plantago major, (1 i 9); Aster pilosus, (2); Sonchus tenerrimus, (2); Psoralea bituminosa, (2); Agrimonia eupatoria, (2); Helianthemum nummularium, (2); Satureja calamintha subsp. ascendens, (2); Budleja davidii, (3); Galeopsis ladanum, (3 i 4); Galium maritimum, (3 i 4); Eupatorium cannabinum, (3 i 6); Coronilla emerus, (3 i 10); Centaurium erythaea, (4); Lolium perenne, (5); Cruciata laevipes, (5); Mentha suaveolens, (5); Chenopodium album, (5 i 7); Vicia cracca, (6); Plantago lanceolata, (6); Diplotaxis erucoides, (7); Foeniculum vulgare, (7); Rumex crispus, (8); 73

16 GEA, FLORA ET FAUNA Chaerophyllum aureum, (8); Solidago canadensis, (8); mbromus hordeaceus, (8); Bromus sterilis, (8); Laserpitium latifolium, (8); Blackstonia perfoliata, (9); Smilax aspera, (9); Medicago lupulina, (9); Euphorbia cyparissias, (10); Scabiosa columbaria, (10); Dorycnium hirsutum, (10). Procedència dels inventaris: 1. Torrent de Pujalriu (Pruït). Vora fageda. DG 55. Osona. 2. Prop del Pla (Sant Miquel de Pineda). Vora el riu Brugent. DG 56. La Selva. 3. Riu Borró. Prop de Can Cervosa del Pla. Clariana de bosc de ribera. DG 77. La Garrotxa. 4. Riu Borró. Prop de Can Simó. Clariana de bosc de ribera. DG 77. La Garrotxa. 5. Sobre Querabs. Vora camí. DG 38. El Ripollès. 6. Aigües de Ribes. Prop del riu Freser. DG 38. El Ripollès. 7. La Gleva. Sobre el riu Ter. DG 35. Osona. 8. Prop del Pont de Ribamala. Vora el riu Ter. DG 37. El Ripollès. 9. Camí del Sot del Bac (Figaró). Vora alzinar frescal. GD 32. El Vallès Oriental. 10. Sota el poble de Gréixer. Vora el riu Gréixer. DG 08. El Berguedà. Salicion. Per tant, situem aquesta associació dins de l aliança Pruno-Rubion ulmifolii, tenint en compte que hi ha molta variabilitat a causa de la seva àmplia distribució. A terra baixa (inventaris 3 i 4 de la taula 4) trobem plantes més termòfiles com Coriaria myrtifolia, Galium maritimum o Smilax aspera, mentre que a la muntanya mitjana hi podem trobar Scrophularia nodosa, Rubus hirtus, Rubus castroviejoi, Pulmonaria longifolia, etc. Creiem que és a la muntanya mitjana on la comunitat té el seu punt òptim, amb nombroses espècies de l ordre i de la classe. Si bé hi ha molta variabilitat florística, la fisiognomia és molt homogènia en tot el ventall de localitats que hem estudiat. A més, és força diferent de la de les altres bardisses de l aliança, tant per la seva alçada mitjana més baixa, com per la feble proporció de faneròfits (figura 2). Els camèfits i els teròfits hi són més ben representats i també hi són importants els hemicriptòfits, sobretot els més baixos, com Stachys officinalis, Cruciata glabra, i Galeopsis tetrahit. També la seva estructura és molt homogènia en totes les localitats estudiades i és diferent de la de la majoria de bardisses. Com veiem a la figura 1, no hi ha notables diferències entre la proporció específica i la del recobriment. Els estrats inferiors presenten percentatges més elevats que a les altres bardisses de l aliança, sobretot l estrat 2 (de 30 cm a 60 cm), ja que aquí se situa Rubus caesius, que és un esbarzer amb predomini de creixement horitzontal. Les peculiaritats de l espècie dominant condicionen també la dinàmica d aquesta comunitat, amb fases d extensió i regressió molt ràpides. La permanència i l abundància d altres espècies de Prunetalia, sobretot Crataegus monogyna, Ligustrum vulgare i Cornus sanguinea, són el que fan avançar la successió. Comparació florística La taula sintètica resumida (taula 5) ens pot ser una guia per comparar florísticament les comunitats. No hi hem inclòs les bardisses més seques, ni les que hi estan poc relacionades florísticament o ecològica. Hem agrupat els tàxons característics de cada sintàxon, (segons Bolòs, 2001 i Bolòs et al., 1990) per tal de fer més clara la distribució d aquests en les diferents comunitats. De l aliança Sambuco-Salicion hem inclòs a la taula l associació Sambuco-Rubetum idaei perquè està molt relacionada amb el Rubetum hirto-radulae, tant des del punt de vista ecològic, com florístic. Així mateix, observem 74

17 TAULA 5. Taula sintètica de les comunitats estudiades i les altres bardisses relacionades. Remarquem amb negreta, per a cada comunitat, les espècies amb el recobriment mitjà més elevat (superior al 50 %). Les xifres romanes sintetitzen la freqüència de cada planta: ) l espècie és present en menys del 20 % dels inventaris; ) entre el 21 % i el 40 %; ) entre el 41 % i el 60 %; V) entre el 61 % i el 80 %; i V) en més del 80 %. No s hi han inclòs les companyes amb freqüències i. Al final de la taula escrivim el significat de les abreviatures i les fonts d on hem extret els inventaris. Hem elaborat aquesta taula a partir d inventaris propis i d altres que hem extret de la bibliografia que indiquem al peu de la taula. Summarized synthetic table of the studied communities and the other related bramble brushwoods. n bold characters, the species with major cover in each community (more than 50 % of plant cover). Roman figures refer to the species frequency: ) the species is present in less than 20 % of the relevés; ) from 21 % to 40 %; ) from 41 % to 60 %; V) from 61 % to 80 %; V) in more than 80 %. The companions with frequency or have been omitted. Below the table we find the meaning of the abbreviations and the bibliography from where we have extracted the releves. RH CR R LR BR RC CS PP SR NÚM. D NVENTARS Espècies característiques de l aliança Pruno-Rubion radulae: Lamium maculatum Rhamnus frangula Rubus hirtus V Rubus praecox (discolor) Rubus ser. Hystrix Rubus ulmifolius (godronii) Espècies característiques de l aliança Pruno-Rubion ulmifolii: Coriaria myrtifolia V Lathyrus latifolius Paliurus spina-christi V Pyracantha coccinea Rosa agrestis Rosa pouzinii Rubus canescens Rubus ulmifolius V V V V Espècies característiques de l aliança Sambuco-Salicion capreae: Rubus idaeus V Salix caprea Sambucus racemosus Espècies característiques de l aliança Berberidion vulgaris: Rhamnus alpina Rosa coriifolia Rosa glauca Rosa rubiginosa Espècies característiques de l ordre Prunetalia spinosae: Clematis vitalba V V V V V V Crataegus monogyna V V V Evonymus europaeus V Ligustrum vulgare Prunus spinosa V V V Pyrus malus Rhamnus cathartica Rosa canina Rosa micrantha Rosa tomentosa Rubus castellarnaui (bifrons) Rubus castroviejoi 75

18 GEA, FLORA ET FAUNA Rubus ser. Radula Rubus vigoi (candicans) V Sambucus nigra V Tamus comunis Espècies característiques de l aliança Fagion sylvaticae i de l ordre Fagetalia: Acer platanoides Actaea spicata Anemone nemorosa Arum maculatum Athyrium filix femina Carex sylvatica Daphne mezereum Dryopteris filix-mas Fagus sylvatica Festuca heterophylla Galium odoratum Geranium nodosum Helleborus viridis Lamium galeobdolon Lilium martagon Luzula sylvatica Lysimachia nemorum Melica uniflora Mercurialis perennis Moehringia trinervia Mycelis muralis Mysotis sylvatica V Oxalis acetosella Paris quadrifolia Phyteuma spicatum Poa nemoralis Polygonatum multiflorum Polygonatum verticillatum Prenanthes purpurea Pulmonaria affinis Ranunculus serpens Rosa arvensis Thalictrum aquilegiifolium Ulmus glabra Veronica urticifolia Espècies característiques de l aliança Quercion roboris: Lonicera periclymenum Quercus robur Espècies característiques de l aliança Quercion pubescenti-sessiliflorae: Acer monspessulanum Acer opalus Amelanchier ovalis Buxus sempervirens Coronilla emerus Daphne laureola Helleborus foetidus Melitis melissophyllum Primula veris Prunus mahaleb Quercus pubescens Sorbus aria 76