VHIO VHIR CED CIMNE CMRB

Transcripción

1 Regenerativa de Barcelona CRAG Centre de Recerca en Agrigenòmica CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacion ntre de Recerca en Sanitat Animal CRESIB Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona CRG Centre de Regulac municacions de Catalunya CVC Centre de Visió per Computador i2cat Internet i Innovació Digital a Catalunya IBEC Institut d talà de Ciències Cardiovasculars ICFO Institut de Ciències Fotòniques ICIQ Institut Català d Investigació Química ICN Instit C Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural IDIBAPS Institut d Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBEL ies IG Institut de Geomàtica IGTP Institut d Investigació Germans Trias i Pujol IMIM Institut de Recerca de l Hospital del M l IR Sant Pau Institut de Recerca de l Hospital de la Santa Creu i Sant Pau IRB Institut de Recerca Biomèdica IREC Institut d Economics VHIO Vall d Hebron Institut d Oncologia VHIR Vall d Hebron Institut de Recerca CED Centre d Estudis Demogràfi ntre de Recerca en Agrigenòmica CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAL Centre de Recerca e ESIB Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona CRG Centre de Regulació Genòmica CRM Centre de Recerc entre de Visió per Computador i2cat Internet i Innovació Digital a Catalunya IBEC Institut de Bioenginyeria de Catalunya IC s ICFO Institut de Ciències Fotòniques ICIQ Institut Català d Investigació Química ICN Institut Català de Nanotecnologia IC Patrimoni Cultural IDIBAPS Institut d Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBELL Institut d Investigació Biomèdic stitut d Investigació Germans Trias i Pujol IMIM Institut de Recerca de l Hospital del Mar IMPPC Institut de Medicina Predicti ospital de la Santa Creu i Sant Pau IRB Institut de Recerca Biomèdica IREC Institut de Recerca en Energia de Catalunya IRT titut d Oncologia VHIR Vall d Hebron Institut de Recerca CED Centre d Estudis Demogràfics CIMNE Centre Internacional d ca CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAL Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CR nternacional de Barcelona CRG Centre de Regulació Genòmica CRM Centre de Recerca Matemàtica CTFC Centre Tecnològ Internet i Innovació Digital a Catalunya IBEC Institut de Bioenginyeria de Catalunya IC3 Institut Català de Ciències del Clim s ICIQ Institut Català d Investigació Química ICN Institut Català de Nanotecnologia ICP Institut Català de Paleontologia Miqu Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBELL Institut d Investigació Biomèdica de Bellvitge IEEC Institut d Estud i Pujol IMIM Institut de Recerca de l Hospital del Mar IMPPC Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer IPHE u IRB Institut de Recerca Biomèdica IREC Institut de Recerca en Energia de Catalunya IRTA Institut de Recerca i Tecnolog ron Institut de Recerca CED Centre d Estudis Demogràfics CIMNE Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyer ològica i Aplicacions Forestals CREAL Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREI Centre de Recerca en Econom Centre de Regulació Genòmica CRM Centre de Recerca Matemàtica CTFC Centre Tecnològic Forestal de Catalunya CTT talunya IBEC Institut de Bioenginyeria de Catalunya IC3 Institut Català de Ciències del Clima ICAC Institut Català d Arqueolog Química ICN Institut Català de Nanotecnologia ICP Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ICRA Institut Català d i i Sunyer IDIBELL Institut d Investigació Biomèdica de Bellvitge IEEC Institut d Estudis Espacials de Catalunya IFAE Institut d ital del Mar IMPPC Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer IPHES Institut Català de Paleoecologia Human IREC Institut de Recerca en Energia de Catalunya IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries MOVE Market entre d Estudis Demogràfics CIMNE Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria CMRB Centre de Medicin ls CREAL Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREI Centre de Recerca en Economia Internacional CReSA Cent nòmica CRM Centre de Recerca Matemàtica CTFC Centre Tecnològic Forestal de Catalunya CTTC Centre Tecnològic d ut de Bioenginyeria de Catalunya IC3 Institut Català de Ciències del Clima ICAC Institut Català d Arqueologia Clàssica ICC titut Català de Nanotecnologia ICP Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ICRA Institut Català de Recerca de l Aigu LL Institut d Investigació Biomèdica de Bellvitge IEEC Institut d Estudis Espacials de Catalunya IFAE Institut de Física d Alte IMPPC Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer centres IPHES Institut Català de Paleoecologia Humana i Evoluc e Recerca en Energia de Catalunya IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries MOVE Markets, Organizations an ràfics CIMNE Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria CMRB Centre de Medicina Regenerativa de Barcelon erca en Epidemiologia Ambiental CREI Centre de Recerca en Economia Internacional CReSA Centre de Recerca en Sanit erca Matemàtica CTFC Centre Tecnològic Forestal de Catalunya CTTC Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalun ya IC3 Institut Català de Ciències del Clima ICAC Institut Català d Arqueologia Clàssica ICCC Institut Català de Cièncie logia ICP Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ICRA Institut Català de Recerca de l Aigua ICRPC Institut Català d Biomèdica de Bellvitge IEEC Institut d Estudis Espacials de Catalunya IFAE Institut de Física d Altes Energies IG Institut d dicina Predictiva i Personalitzada del Càncer IPHES Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social IR Sant Pa ia de Catalunya IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries MOVE Markets, Organizations and Votes in Economi CATALÀ

2 CONTACTE Associació Catalana d Entitats de Recerca (ACER) Att. Sr Andreu Botella Secretari Executiu Parc Mediterrani de la Tecnologia - Edifici ICFO Av. Carl Friedrich Gauss, Castelldefels (Barcelona) Espanya abotella@acer-catalunya.org Tel:

3 índex L ACER Associació Catalana d Entitats de Recerca...4 CENTRES ACER...8 CED Centre d Estudis Demogràfics CIMNE Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria CMRB Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CRAG Centre de Recerca en Agrigenòmica CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAL Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREI Centre de Recerca en Economia Internacional CReSA Centre de Recerca en Sanitat Animal CRESIB Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona CRG Centre de Regulació Genòmica CRM Centre de Recerca Matemàtica CTFC Centre Tecnològic Forestal de Catalunya CTTC Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya CVC Centre de Visió per Computador i2cat Internet i Innovació Digital a Catalunya IBEC Institut de Bioenginyeria de Catalunya IC3 Institut Català de Ciències del Clima ICAC Institut Català d Arqueologia Clàssica ICCC Institut Català de Ciències Cardiovasculars ICFO Institut de Ciències Fotòniques ICIQ Institut Català d Investigació Química ICN Institut Català de Nanotecnologia ICP Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ICRA Institut Català de Recerca de l Aigua ICRPC Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural IDIBAPS Institut d Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBELL Institut d Investigació Biomèdica de Bellvitge IEEC Institut d Estudis Espacials de Catalunya IFAE Institut de Física d Altes Energies IG Institut de Geomàtica IGTP Institut d Investigació Germans Trias i Pujol IMIM Institut de Recerca de l Hospital del Mar IMPPC Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer IPHES Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social IR Sant Pau Institut de Recerca de l Hospital de la Santa Creu i Sant Pau IRB Institut de Recerca Biomèdica IREC Institut de Recerca en Energia de Catalunya IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries MOVE Markets, Organizations and Votes in Economics VHIO Vall d Hebron Institut d Oncologia VHIR Vall d Hebron Institut de Recerca... 50

4 4

5 5 L ACER es una associació de centres de recerca autònoms i amb personalitat jurídica pròpia que tenen la seva seu a Catalunya. L ACER representa el conjunt d entitats associades, promou el seu impacte, visibilitat i projecció a la societat, fomenta les sinergies i les col laboracions entre els associats i els altres agents del sistema de recerca i innovació, i vetlla perquè els centres de recerca tinguin un paper rellevant en la definició de la política científica nacional i internacional. Promou l excel lència a tots els nivells, i l adopció i difusió de bones pràctiques de gestió de la recerca, la transparència i percepció social dels retorns de la recerca. L objectiu global de l associació és contribuir a fer de Catalunya un referent internacional de primera fila en recerca, educació superior i innovació

6 6 L ACER en números 41 Centres de recerca Persones vinculades Investigadors (dels quals, 101 ICREA) +55 ERC Grants actius +25 Empreses Spin off posades en marxa +550 Grans projectes europeus participats +350 Milions d Euros de pressupost de funcionament anual ~1/3 Del seu pressupost prové de l aportació basal de la Generalitat de Catalunya

7 7 Els investigadors i investigadores dels centres associats a l ACER han estat guardonats amb premis i distincions a nivell internacional Entre els quals: Excellence Award in Global Economic Affairs (Kiel Institute for the World Economy), Premi Boehringer-Ingelheim Recerca en PCV2, Young Economist Award (European Economic Association), UNICEF International Award, Rudolf Geigy Award, Premi Fundació Lilly de Recerca Biomèdica Preclínica, Premi de la Societat Isaac Newton al Millor Investigador Jove, ICDAR Best Paper Award, IAPR/ICDAR Young Researcher Award, Jean-Leray Award from the European Society for Biomaterials, Polish Science Prize, OSA Leadership Award, Eli Lilly Young Investigator Award, Olivier Kahn International Award, Giacomo Ciamician Gold Medal (Italian Chemical Society), Medal of the Year (International Association of Advanced Materials), Fabio Frassetto Award, Premi Lilly de Recerca Biomèdica, World Health Summit and Pfizer Award, Josef Steiner Cancer Research Award, Premi Princep d Astúries d Investigació Científica i Tècnica, Diplôme d Honneur Federation of European Biochemical Societies (FEBS), Award Duran i Farrell for Research and Technology...

8 8

9 centres acer 9

10 10 CED CENTRE D ESTUDIS DEMOGRÀFICS Campus UAB - Edifici E Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: demog@ced.uab.es El Centre d Estudis Demogràfics (CED), creat al 1984, és un consorci públic integrat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Disposa d un edifici en el campus de la UAB, a Bellaterra. El CED compta amb més de 60 membres, entre investigadors (alguns adscrits a la UAB), tècnics, personal administratiu, estudiants de postgrau i investigadors visitants. El CED realitza projectes competitius europeus, estatals i autonòmics, i projectes contractats des de l àmbit públic i privat. Les principals línies d investigació són: estudis comparatius internacionals; demografia històrica; distribució espacial de la població; previsions i prospectiva demogràfica; migracions; tipologies familiars; població i habitatge; activitat; població i salut; i usos del temps. El CED ofereix, en col laboració amb la UAB, dos programes de postgrau: el Màster Oficial en Estudis Territorials i de la Població-Demografia (des de 2007) i el Doctorat en Demografia (des de 14), distingit amb la Menció de Qualitat. En aquest programa s han defensat 31 Tesis ( ) i n hi han 25 més en curs. El CED acull, durant els cursos i , la seu de la 7ena. i 8ena. edició de la European Doctoral School of Demography (EDSD). El CED també és membre de la European Doctoral Network Demo-Doc, un programa multinacional de Doctorat en Demografia. El CED forma part de la Population Euro pe: The European Population Partnership, xarxa que agrupa els centres de recerca en demografia més prestigiosos d Europa.

11 CENTRE INTERNACIONAL DE MÈTODES NUMÈRICS EN ENGINYERIA CIMNE 11 El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) va ser creat l any 1987 per Decret de la Generalitat de Catalunya en col laboració amb la UNESCO. CIMNE té personalitat jurídica pròpia, com a consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. La seu central de CIMNE està situada a Barcelona, en un dels edificis del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. CIMNE disposa de seu a Castelldefels, Terrassa, Eivissa, Madrid, Singapur, Washington, Santa Fe (Argentina) i Beijing (Xina). També disposa d espais pel desenvolupament d activitats de R+D+i i de formació a les 30 Aules CIMNE distribuïdes arreu del món. CIMNE desenvolupa projectes de recerca (amb finançament majoritàriament provinent de fons públics obtinguts a través de convocatòries de concurrència competitiva), organitza activitats de formació i de difusió (cursos i seminaris, congressos, workshops, entre d altres) i publica llibres, revistes, monografies i treballs científics. La recerca de CIMNE s estructura així: Recerca bàsica: recerca propera al món acadèmic i universitari. Destaquen la mecànica de sòlids i estructures, la fluido-dinàmica i les matemàtiques (mètodes numèrics i optimització). Recerca sectorial: disciplines més aplicades i relacionades amb el món industrial i/o productiu. Les àrees que s inclouen són: l enginyeria aeroespacial, l enginyeria civil, el medi ambient, l enginyeria biomèdica, l enginyeria naval i els processos de fabricació. Recerca transversal: destaquen la recerca en mètodes de pre i post processament de dades (desenvolupament i millora del software GiD, desenvolupat per CIMNE), eines informàtiques i tècniques d intel ligència artificial. Campus Nord UPC - Edifici C-1 Gran Capitá, s/n Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: cimne@cimne.upc.edu

12 12 CMRB CENTRE DE MEDICINA REGENERATIVA DE BARCELONA Dr. Aiguader, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: cmrb@cmrb.eu El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]) es va crear a través d un conveni de col laboració científica entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) del Ministeri d Economia i Competitivitat, el 15 de juliol de El dia 29 de novembre de 2004 es va constituir la Fundació CMR[B] com a figura jurídica i ens gestor del centre. El seu Patronat està integrat per la Generalitat de Catalunya (departaments de Salut i d Economia i Coneixement), el Instituto de Salud Carlos III, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, l Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Privada Cellex. Ocupa una superfície de m 2 dins del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Està format pel Centre d Investigació i el Banc de Línies Cel lulars, amb el suport de diferents Plataformas Tècniques: Animals Aquàtics, Bioimatge i Histologia, Citometria de flux, Cultiu Cel lular, i Micromanipulació d Embrions. El CMRB té la missió bàsica d investigar amb cèl lules mare embrionàries humanes i cèl lules pluripotents induïdes, així com també amb diferents models d animals, amb la finalitat de conèixer: Els mecanismes bàsics del desenvolupament inicial i de l organogènesi. Aplicació de les línies cel lulars, que es deriven de les cèl lules mare pluripotents, a malalties (medicina regenerativa) en les que hi ha pèrdua de cèl lules (malalties degeneratives).

13 CENTRE DE RECERCA EN AGRIGENÒMICA CRAG 13 El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) és un centre particular dins dels centres CERCA. Té la figura jurídica de consorci públic format inicialment pel CSIC i l IRTA al que la Direcció General de Recerca va decidir donar suport econòmic. Un cop decidida la construcció d una seu pròpia que acolliria els seus grups en el campus de Bellaterra, el consorci es va ampliar amb la Universitat Autònoma i posteriorment amb la Universitat de Barcelona. Actualment hi treballen unes 200 persones que agrupen una gran part de la recerca en Genòmica d espècies d interès agroalimentari que es fa a Catalunya. El CRAG és un centre dedicat a la recerca en plantes i animals de granja fent servir les aproximacions de la Genètica Molecular i la Genòmica. En el Centre s estudien les bases moleculars de fenòmens com la resistència de plantes i animals a malalties, el desenvolupament i la fisiologia de les plantes, la relació entre plantes i patògens o els caràcters de qualitat i seguretat de les espècies de les que ens alimentem. Des del CRAG es coordina el projecte de Genòmica del meló que inclou la producció de la primera seqüència d aquesta espècie. El CRAG té la vocació de fer una recerca de la millor qualitat possible en la frontera del coneixement, però també vol estar al servei de la indústria agroalimentària del nostre entorn. El Centre disposa de plataformes de tecnologies avançades que estan obertes a investigadors dels sectors públic i privat. Campus UAB - Edifici CRAG Bellaterra Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: info@cragenomica.es

14 14 CREAF CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS Campus UAB - Edifici C Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: marta@creaf.uab.cat El CREAF és un centre de recerca públic independent que realitza la seva activitat en l àmbit de l ecologia terrestre. Va ser fundat l any 1987 com un consorci i formen part del seu patronat la Universitat Autònoma de Barcelona, l IRTA, la Generalitat de Catalunya, l Institut d Estudis Catalans, la Universitat de Barcelona i el CSIC. El CREAF té per objectiu generar nou coneixement i desenvolupar eines innovadores en el camp de l ecologia terrestre. Gràcies a una recerca d avantguarda, el centre aporta informació molt valuosa per a la presa de decisions i per a la millora dels sistemes de planificació i gestió ambiental del territori. El CREAF és un centre d excel lència nacional i europea en l estudi del canvi global, la biodiversitat i la dinàmica, funcionament i serveis dels ecosistemes terrestres. L activitat del CREAF s organitza en quatre àrees estratègiques de treball: Biodiversitat Ecologia funcional i canvi global Ecologia forestal i incendis Anàlisis ambiental del territori L ampli ventall d experts en varies temàtiques i perfils professionals permeten al centre donar solucions a problemes globals. El CREAF actua des de la recerca més bàsica, fins al desenvolupament i la implementació dels avenços científics. Amb aquest model de funcionament assegura que el coneixement i els resultats dels científics poden ser traslladats a pràctiques, processos i polítiques efectives.

15 CENTRE DE RECERCA EN EPIDEMIOLOGIA AMBIENTAL CREAL 15 El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) es va crear a finals de l any 2005 i el seu Patronat (Fundació CREAL) està integrat per la Generalitat de Catalunya (Departaments de Salut, d Economia i Coneixement, i de Territori i Sostenibilitat), el Parc de Salut MAR i la Universitat Pompeu Fabra. La missió del CREAL és dur a terme recerca epidemiològica sobre el medi ambient i la salut i oferir un coneixement científic que resulti rellevant per a les polítiques i programes de salut. Actualment aquest centre de recerca compta amb 120 persones agrupades en 6 progra mes de recerca, tres dels quals estudien de manera prioritària problemes de salut rellevants (salut infantil, malalties respira tòries i càncer) i els altres tres es centren en exposicions ambientals (contaminació atmosfèrica, de l aigua i radiacions). El CREAL té un marcat caràcter internacional, amb aproximadament la meitat dels seus membres procedents d al tres països i nombrosos projectes compten amb finançament internacional. Aquest centre de recerca ha participat en 28 projectes europeus del Programa Marc i altres convocatòries. D aquests, 17 estan en període de finançament actiu, incloent-hi una Advanced Grant de l European Research Council. Des dels seus inicis el CREAL ha liderat un total de 6 projectes europeus, 4 dels quals estan en actiu. El CREAL forma part de CERCA i manté estretes aliances internacionals amb altres centres de recerca. L any 2011 aquest centre de recerca va organitzar el 23è Congrés de la Societat Internacional d Epidemiologia Ambiental (ISEE- International Society for Environmental Epidemiology). Doctor Aiguader, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: info@creal.cat

16 16 CREI CENTRE DE RECERCA EN ECONOMIA INTERNACIONAL Universitat Pompeu Fabra Ramon Trias Fargas, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: crei@crei.cat El Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) és un institut de recerca patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La seva seu és al campus principal de la UPF, a Barcelona. Les activitats de recerca del CREI se centren en l economia internacional i la macroeconomia, enteses en un sentit ampli (és a dir, incloent hi creixement, cicles econòmics, economia monetària, macroeconometria, comerç i finances internacionals, geografia econòmica, etc.). L objectiu del CREI és promoure la recerca d acord amb els estàndards acadèmics més alts. També pretén ser un focus de divulgació de noves idees, sempre en connexió amb aquesta dimensió de recerca. El CREI té molt a prop el Departament d Economia i Empresa de la UPF i la Barcelona Graduate School of Economics, amb els quals col labora en moltes activitats de recerca i docència. En general, el CREI vol contribuir a la promoció de la recerca d alta qualitat en economia a Catalunya i Europa. La missió final del CREI és contribuir a una millor comprensió del funcionament de l economia en la societat contemporània. Aquesta comprensió, basada en l estudi rigorós, és necessària per tal d assolir una millora en el disseny de polítiques i institucions que permetin augmentar el creixement econòmic i, en últim terme, el benestar dels ciutadans d arreu del món.

17 CENTRE DE RECERCA EN SANITAT ANIMAL CReSA 17 El Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA és una fundació pública creada l any 19 per a la recerca i el desenvolupament tecnològic, els estudis i l ensenyament en sanitat animal. CReSA agrupa el potencial humà de recerca en sanitat animal de les dues institucions fundadores, i aprofita un nou edifici tecnològicament avançat. La seva Unitat de Biocontenció de nivell de seguretat 3 (NBS3), única a Catalunya, permet treballar amb agents patògens inclosos a la llista de malalties de declaració obligatòria de l Organització Internacional d Epizoòties (OIE). Aquesta Unitat compta amb laboratoris i un estabulari per allotjar porcs, aus, remugants, conills i rosegadors, entre d altres. El CReSA treballa per a millorar la sanitat animal i la qualitat i la seguretat dels productes animals destinats al consum humà. Els investigadors desenvolupen la seva tasca a través de la cerca de vacunes innovadores i eficaces, l estudi de l epidemiologia, la resposta immunològica i els mecanismes patogènics, valoren els riscos per a la salut humana i desenvolupen models d infecció estandarditzats i tècniques diagnòstiques. La seva activitat de recerca s estructura en 4 subprogrames: Epidemiologia veterinària i anàlisi de riscs, Infeccions bacterianes i parasitàries endèmiques, Infeccions transfrontereres, i Infeccions víriques endèmiques. El CReSA també dóna suport a diverses institucions, ja que els seus estudis tenen implicacions per administracions, empreses, productors i consumidors. Per encàrrec del Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ha establert plans de vigilància i control de diverses malalties; pel Departament de Salut col labora en el diagnòstic de malalties espongiformes i en la formació dels veterinaris d escorxador. Campus UAB - Edifici CRESA Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: cresa@cresa.cat

18 18 CRESIB CENTRE DE RECERCA EN SALUT INTERNACIONAL DE BARCELONA Rosselló, 132, 4a Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: info@cresib.cat El CRESIB té com a missió millorar la salut global a través de la recerca i la formació. Fou constituït al juliol de 2006, i té com a patrons a la Universitat de Barcelona, l Hospital Clínic de Barcelona, l Institut d Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i els Departaments de la Generalitat de Catalunya amb competències de salut i recerca. El CRESIB es constituí sobre la base de que la salut és un tema globalitzat, amb problemes que necessiten solucions tant globals com locals, i que la recerca biomèdica i la seva aplicació en el camp de la salut internacional constitueixen un factor clau pel desenvolupament i per la millora del benestar de les poblacions, especialment d aquelles de països amb menys recursos. La recerca a CRESIB adopta una organització matricial per tal de maximitzar la interacció entre investigadors, i coordinar i promoure millor una recerca multidisciplinària i traslacional. Les àrees se centren en disciplines transversals: Salut pública Antropologia mèdica Salut materna i reproductiva Interaccions hoste-patogen Els programes se centren en malalties o grups de malalties: Malària Patologia Importada VIH/sida i malalties de transmissió sexual Infeccions bacterianes i víriques Activitats emergents Les plataformes donen suport a la recerca i desenvolupen recerca pròpia de caràcter metodològic: Unitat de Bioestadística Col laboracions internacionals en recerca

19 CENTRE DE REGULACIÓ GENÒMICA CRG 19 El CRG és un institut internacional de recerca biomèdica d excel lència, creat al desembre de Està constituït com una fundació sense ànim de lucre, i compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d Economia i Coneixement i el Departament de Salut, de la Universitat Pompeu Fabra, i del Ministeri d Economia i Competitivitat. La seva missió és descobrir i fer avançar el coneixement per al benefici de la societat, la salut pública i la prosperitat econòmica. El CRG creu que la medicina del futur depèn de la ciència innovadora actual. Això requereix un equip interdisciplinari centrat en comprendre la complexitat de la vida, del genoma a la cèl lula, fins a un organisme complet i la seva interacció amb l entorn, oferint una visió integradora de les malalties genètiques. Els seus objectius principals són: Convertir-se en un centre de referència a nivell mundial en l àmbit de les ciències biomèdiques. Comunicar i establir un diàleg bilateral amb la societat. Oferir formació avançada a la propera generació de científics. Transformar el nou coneixement en benefici i valor per a la societat i l economia del país. Doctor Aiguader, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: comunicacio@crg.eu

20 20 CRM CENTRE DE RECERCA MATEMÀTICA Campus UAB - Edifici C Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: crm@crm.cat Fundat el 1984 com a centre de l Institut d Estudis Catalans (IEC), ubicat a la UAB, des del 2002 un consorci entre la Generalitat de Catalunya i l IEC. El CRM té implantació interuniversitària en quant de la seva activitat se n beneficia el conjunt de la recerca en matemàtiques a Catalunya. Té dos aspectes ben diferenciats: Com a organitzador d activitats competitives a nivell internacional (programes de recerca intensiva, cursos avançats, congressos, etc.) i com a centre acollidor d investigadors visitants de llarga durada (postdocs, sabàtics, etc.) que col laboren amb investigadors/es catalans/es. Des del 2008 el CRM té els seus propis grups de recerca (predocs, postdocs, sèniors) en àrees aplicades deficitàries a Catalunya: Matemàtica Industrial (modelització de transicions de fase, flux calorífic, fluxos de pel lícula fina i de fluids no newtonians, aplicacions industrials), Biologia Matemàtica (modelització d escales múltiples de creixement tumoral i angiogènesi, cicle cel lular, dinàmica evolutiva de poblacions amb estructura complexa), Sistemes Complexos (modelització i estudi estadístic de desastres naturals i fenòmens meteorològics, estructura de la informació en les comunicacions i llenguatge), Matemàtica Financera (computació numèrica d opcions exòtiques, simulació numèrica d equacions diferencials estocàstiques, inversió de processos estocàstics, mètodes de reducció de variància), Anàlisi Numèrica i Computació Científica (mètodes numèrics per a equacions en derivades parcials, elements finits, disseny i anàlisi de mètodes de solució dels sistemes discrets resultants, aplicacions en Mecànica de Fluids, Mecànica Estructural i Mecànica Estadística), Anàlisi Harmònica i Teoria de l Aproximació (anàlisi i síntesi de senyals, desigualtats amb pesos, aproximació no lineal, compressed sensing)

21 CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA CTFC 21 El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona (Lleida, Espanya), és un centre de recerca que va néixer l any 16 en forma de consorci participat pel Consell Comarcal del Solsonès, la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca, el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. Mitjançant la recerca, i també la transferència i la formació, vol contribuir a la modernització i a la competitivitat del sector forestal, al desenvolupament rural i la gestió sostenible del medi natural. Els tres programes de treball al voltant dels quals actua el CTFC són: Funcionament dels ecosistemes agroforestals Governança i socioeconomia del medi rural Gestió multifuncional del medi natural La seva dinàmica ha estat caracteritzada per un creixement que fa que actualment, la institució compti amb més d un centenar de professionals en plantilla, i amb el suport d administracions, institucions i empreses que col laboren en el seu dia a dia. La transferència de tecnologia en forma de convenis amb el teixit privat i les administracions públiques es complementa amb l organització de seminaris pel gran públic i agents del sector (gestors, propietaris, tècnics, administració i científics, etc.) a nivell nacional i internacional. En l àmbit de la formació, l activitat del CTFC abraça des de la formació de base per a treballadors fins la formació contínua i la formació especialitzada en forma de postgraus i màsters. Crta. de Sant Llorenç de Morunys, Km Solsona (Lleida) Espanya Telèfon: Fax: ctfc@ctfc.es

22 22 CTTC CENTRE TECNOLÒGIC DE TELECOMUNICACIONS DE CATALUNYA Parc Mediterrani de la Tecnologia - Edifici B4 Av. Carl Friedrich Gauss, Castelldefels (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: info@cttc.es El Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) és un dels centres de investigació impulsats per la generalitat de Catalunya fundat en l any L activitat principal del CTTC és el desenvolupament de projectes de recerca bàsica i aplicada, relacionats amb els sistemes de telecomunicacions. A nivell organitzatiu, l activitat d R+D del CTTC es realitza dins de les Unitats de Recerca i d Enginyeria. Les Unitats de Recerca estan estructurades en sis àrees: Comunicacions Ràdio, Xarxes Òptiques, Subsistemes de Comunicaci ons, Tecnologies d Accés, Tecnologies IP i Intelligent Energy [IQe] i la Unitat d en ginyeria s encarrega del desenvolupament de prototipus i demostradors hardware i software, així com de realitzar les activitats de transferència de tecnologia en col laboració amb les àrees d investiga ció. Les activitats estan supervisades per dos comitès externs, el Comitè Científic i el Comitè Empresarial. Els projectes de recerca bàsica normalment estan finançats pel propi centre (projectes interns) i/o amb fons públics (competitius), i els de recerca aplicada, generalment estan finançats mitjançant contractes amb empreses del sector de les Telecomunicacions. Des de la seva creació, el CTTC ha participat en més de 70 projectes nacionals i internacionals. D altra banda també s han aconseguit contractes de transferència de tecnologia amb empreses rellevants del sector. En termes de producció científica, el CTTC genera anualment al voltant de 50 i 150 publicacions en revistes científi ques i congressos nacionals i internacio nals, respectivament. A més, s ha iniciat la creació d un protfoli de drets de propietat industrial i intel lectual mitjançant la sol licitud PCT de 15 patents internacionals, 13 de les quals publicades internacionalment i d elles 11 concedides ( 8 a Europa, 2 els Estats Units i 1 al Japó ).

23 CENTRE DE VISIÓ PER COMPUTADOR CVC 23 El Centre de Visió per Computador (CVC) és una institució sense ànim de lucre líder en Recerca i Desenvolupament en el camp de la visió per computador. El CVC va ser fundat l any 15 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la finalitat de fer una investigació d excel lència mitjançant la generació de coneixement de qualitat i la transferència de tecnologia cap a la societat oferint, alhora, valor afegit a las empreses. Està constituït per vuit grups de recerca (quatre dels quals estan reconeguts com a Grups Consolidats per la Generalitat de Catalunya), formats per més de 130 investigadors i especialistes, provinents de més de 20 països diferents. El CVC s ha posicionat com especialista en el camp de la visió per computador i està considerat com un referent de creació de coneixement en aquest camp. Els objectius del Centre són: realitzar investigació d excel lència en visió per computador; contribuir a la innovació de les empreses i a la societat; potenciar l I+D+i de Catalunya; formar a especialistes en el camp de la visió; i col laborar amb empreses i altres centres de recerca per a crear valor afegit. Les activitats del CVC es centren en: Investigació de frontera en: anàlisi d imatges mèdiques, reconeixement d objectes, anàlisi de documents, interpretació d objectes, visió industrial, sistemes avançats a la conducció, vídeo vigilància... Transferència de tecnologia i consultoria. Formació. Les línees estratègiques que defineixen la missió del centre es resumeixen en un model que combina talent científic i tecnològic per afavorir el flux entre investigació bàsica i la transferència del coneixement cap a la societat. Amb aquesta finalitat, el centre es nodreix de personal altament qualificat per a la consecució dels seus objectius. Campus UAB - Edifici O Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: cvc@cvc.uab.es

24 24 I2CAT INTERNET I INNOVACIÓ DIGITAL A CATALUNYA Gran Capità 2-4 Edifici Nexus I, 2ª planta, desp Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: fundacio@i2cat.net i2cat és un centre de recerca i innovació, que té com a finalitat impulsar la recerca i la innovació en l àmbit d Internet, i el desplegament d infraestructures, serveis i aplicacions avançades en la societat del coneixement. i2cat: Genera una recerca de qualitat contrastada en la Internet dels mèdia, de les persones i de les coses posicionant-se en la primera línia de la recerca i dels projectes d innovació internacionals. Crea nous models de recerca i innovació d Internet basats en l usuari. Promou la recerca avançada en l àmbit de les xarxes i les aplicacions potenciant el seu ús en els diferents sectors de la societat catalana. Desenvolupa tecnologies d Internet a Catalunya en el nivell de les aplicacions, dels serveis i de la recerca de tecnologies de xarxa avançada. Participa en projectes de recerca d abast europeu i internacional. Genera plataformes de col laboració entre el sector privat, l Administració i la recerca universitària. Contribueix mitjançant el perfeccionament tecnològic i la innovació a la millora de la competitivitat de les empreses. Promou i fomenta el desenvolupament tecnològic de Catalunya, de caràcter experimental i investigador, amb vocació universal i no discriminatori entre els agents i els operadors del sector. Col labora en forma de xarxa amb altres projectes de recerca nacionals i internacionals de caràcter similar. La Fundació està concebuda a més com un fòrum de trobada d institucions, organitzacions i empreses interessades a participar en un projecte global per al desenvolupament de les infraestructures i els serveis de la societat del coneixement

25 INSTITUT DE BIOENGINYERIA DE CATALUNYA IBEC 25 L Institut de Bioenginyeria de Catalu nya és un centre de recerca multidiscipli nar en bioenginyeria i nanomedicina amb seu a Barcelona, fundat a finals de 2005 pels Departaments d Innovació, Universi tats i Empresa i de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva missió és fer recerca d alta qualitat que generi coneixement i contribueixi a una millor qualitat de vida, la millora de la salut i la creació de riquesa. Els seus 14 grups de recerca estan orga nitzats en sis programes: Biotecnologia cel lular, Biomecànica i biofísica cel lular, Nanobiotecnologia, Biomaterials, implants i enginyeria de teixits, Senyals i instrumen tació mèdica, i Robòtica i imatges biomèdi ques. L institut manté relacions estretes amb centres de recerca internacionals, universi tats, hospitals i empreses per desenvolupar projectes. Els seus 210 investigadors i perso nal de suport provenen de 20 països dife rents, i quatre dels caps de grup són profes sors de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). L administració de l IBEC està formada per 25 treballadors. Els grups de l IBEC obtenen finançament gràcies als seus èxits en convocatòries competitives d organitzacions i agències nacionals i internacionals, des de grans iniciatives como els Programes Marc de la UE, fins independients o de fundacions nacionals. Des del punt de vista institu cional, l IBEC és una peça clau en xarxes i plataformes de bioenginyeria i nanome dicina nacionals i internacionals, como la Plataforma Española de Nanomedicina (NanoMed Spain). L òrgan de govern de l IBEC és el Patronat que presideix el Conseller d una de les dues Conselleries amb alternança bianual, i està format per membres de les quatre insti tucions fundadores. El Patronat nomena el Director i és aconsellat pel Comitè Científic Internacional, format per científics inter nacionals i experts de renom en àrees relevants a les activitats de l IBEC. Baldiri Reixac, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: info@ibecbarcelona.eu

26 26 IC3 INSTITUT CATALÀ DE CIÈNCIES DEL CLIMA Doctor Trueta, 203, 3a planta Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: info@ic3.cat L Institut Català de Ciències del Clima (IC 3 ) es va crear l any 2008 per dur a terme la investigació d excel lència en el camp de les ciències del clima, amb un èmfasi geogràfic especial en la regió del Mediter rani, Amèrica Llatina i Àfrica. El seu objec tiu principal és contribuir a la generació i l avanç del coneixement del clima per a tancar la bretxa entre la física del sistema climàtica i la complexitat de la biosfera, per al benefici de les futures generacions. Amb la finalitat de complir amb aquest objectiu, IC 3 avalua, entén i prediu la vari abilitat climàtica i el canvi climàtic mitjan çant la utilització, recopilació i anàlisi de dades observacionals, el diagnòstic precís de les observacions, i el desen volupament i la millora de les eines per a perfeccionar els models complexos dels components del sistema climàtic i els seus impactes. Per això, l Institut compta amb el seu superordinador ÍTACA, que va ser instal lat exitosament al A més, IC 3 ofereix informació sobre el clima per als seus grups de interès a través d acti vitats de divulgació i el desenvolupament d aplicacions i eines per a l avaluació dels riscos relacionats amb el clima. Actualment l equip de IC 3 consisteix en més de 40 persones de tres continents entre investigadors i personal de suport tècnic i administratiu. Les unitats i els laboratoris estan orga nitzats en àries temàtiques: Dinàmiques i Impactes del Clima Atmosfera i Oceans Predicció Climàtica Complexitat Climàtica Monitoratge Ambiental Les activitats de investigació es comple menten amb la tasca del Laboratori de Divulgació, Comunicació i Educació i estan recolzades per equip de gestió d ad ministració eficaç. Junts, recolzen la col laboració en actualment quinze projectes, dels quals set a nivell europeu, i fomenten l atracció continua de fons competitius a nivell públic i privat.

27 INSTITUT CATALÀ D ARQUEOLOGIA CLÀSSICA ICAC 27 L ICAC és un centre de recerca públic en Arqueologia Clàssica creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya. Té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura clàssiques. L Institut desenvolupa la seva tasca a partir de la col laboració i les sinergies amb les universitats i institucions de recerca de Catalunya que treballen en el mateix camp, amb l objectiu d esdevenir un referent científic internacional en aquest àmbit. La funció de l Institut és desenvolupar recerca d excel lència en el camp de l arqueologia clàssica en un sentit ampli, tant des d una perspectiva geogràfica (l arc mediterrani i l entorn on es van desenvolupar les cultures clàssiques) com cronològica (comprenent les civilitzacions grega i romana, i els altres pobles relacionats directament amb aquestes). L ICAC també té la voluntat d explotar científicament i culturalment la considerable riquesa del patrimoni arqueològic de Catalunya i la de promoure la formació avançada dels investigadors d aquesta àrea i difondre n els resultats. Línies de recerca, programes específics i programes transversals: Actualment, a l ICAC es desenvolupen 4 línies de recerca. A banda de les línies de recerca hi ha també 2 programes específics i 3 programes transversals que desenvolupen disciplines de caràcter metodològic i aplicat afins a l Arqueologia que incideixen en les diferents línies de recerca de l ICAC. Plaça d en Rovellat, s/n Tarragona - Espanya Telèfon: Fax: info@icac.net

28 28 ICCC INSTITUT CATALÀ DE CIÈNCIES CARDIOVASCULARS Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Pavelló del Convent C/ Sant Antoni Maria Claret, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: info@csic.iccc.org Les malalties cardiovasculars segueixen sent, avui dia, una de les principals causes de mortalitat als països industrialitzats. Per aquest motiu la recerca en aquest camp es considera prioritària pels professionals i governs arreu del món. L ICCC, dirigit per la Prof. Lina Badimon, lidera un pla estratègic en ciència cardiovascular amb la missió de perseguir l excellència científica, presència internacional, treball en xarxa a nivell nacional i internacional i generació d innovació. Ubicat dins un edifici modernista totalment reformat de l HSCSP a Barcelona, l ICCC va ser fundat l any 2003 per iniciativa del govern català i va començar les seves activitats científiques al L ICCC està vinculat al CSIC mitjançant un centre mixt anomenat CIC de Barcelona. Els investigadors dels CSIC-ICCC tenen una formació multi-disciplinar i uneixen esforços per avançar en la comprensió de la fisiopatologia cardiovascular amb l objectiu de transferir el més ràpid possible a la indústria els nous resultats cap al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques, la millora dels diagnòstics i l increment de la prevenció de malalties cardiovasculars. La investigació a l ICCC es centra tant en la recerca bàsica com en l aplicada. La recerca bàsica intenta identificar i caracteritzar els gens claus, les proteïnes i els mecanismes cel lulars involucrats en l aterosclerosis i les malalties isquèmiques. A la recerca aplicada el principal objectiu de l ICCC es troba en la identificació, i protecció a través de patents, de noves dianes terapèutiques, el disseny d intervencions amb el propòsit de proveir protecció cardiovascular i la recerca preclínica i clínica en marcadors de pronòstic i diagnòstic de la malaltia. La investigació de l institut té el suport de fons públics, projectes de recerca competitius i contractes amb empreses relacionades. L ICCC és membre del IIB-Sant Pau amb l objectiu de facilitar la cooperació entre la universitat, els hospitals, les institucions de recerca i els centres d atenció mèdica.

29 INSTITUT DE CIÈNCIES FOTÒNIQUES ICFO 29 L Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) va ser creat l any 2002 per la Generalitat de Catalunya i per la Universitat Politècnica de Catalunya, com a centre de recerca d excel lència dedicat a l estudi de les ciències i tecnologies de la llum, al més alt nivell internacional. El centre té una triple missió: recerca de frontera, formació de científics i tecnòlegs, i transferència de coneixement i tecnologia. La recerca a l ICFO és de frontera i és orientada a programes adreçats a aplicacions de la llum a la salut, les ciències de la vida, la nanomedecina, les energies renovables, les tecnologies de la informació, la seguretat i els processos industrials, entre d altres. El centre acull 250 investigadors i estudiants de doctorat que treballen en 60 laboratoris situats en un edifici de m 2, situat al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels, l àrea metropolitana de Barcelona. El investigadors de l ICFO publiquen a les revistes més prestigioses de l àmbit i col laboren amb un gran nombre d empreses d arreu del mon. L institut promou activament la generació d empreses spinoff per part dels seus investigadors. L ICFO participa en un gran nombre de projectes i xarxes d excel lència internacionals, com ara el consorci LASER- LAB Europe, Photonics4Life Europe i NanoPhotonics for Energy Efficiency. L institut acull el programa NEST finançat per la Fundació Privada Cellex Barcelona. Parc Mediterrani de la Tecnologia Av. Carl Friedrich Gauss, Castelldefels (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: secretariat@icfo.eu

30 30 ICIQ INSTITUT CATALÀ D INVESTIGACIÓ QUÍMICA Av. Països Catalans, Tarragona - Espanya Telèfon: Fax: iciq@iciq.es L any 2000, la Generalitat de Catalunya, sensible a la realitat de la recerca en quími ca a Catalunya i a les necessitats de la indústria química catalana, va decidir crear l Institut Català d Investigació Química (ICIQ). L ICIQ va començar les seves acti vitats el març de 2004 amb l ambició d as solir l excel lència científica en les seves àrees d activitat i de contribuir a la millora de la competitivitat de la indústria química i farmacèutica de Catalunya a través de la transferència de coneixement. La recerca a l ICIQ es focalitza en tres àrees: Catàlisi de processos químics: és la línia més important de l Institut i contempla la recerca de catàlisi del procés químic des de totes les perspectives: homogè nia, heterogènia, enantioselectiva, desen volupament de nous lligands i processos catalítics i disseny i simulació de reactors catalítics. L objectiu general d aquesta línia de recerca és la generació de conei xement que condueixi en darrer terme al desenvolupament de processos i produc tes d utilitat industrial que es caracterit zin per un ús més eficient dels recursos i la minimització dels residus, és a dir, la sostenibilitat com a principi inspirador. Química supramolecular: es treballa en el disseny de receptors moleculars, molè cules autoreplicants o autoensamblants i agregats moleculars amb propietats específiques (sensors, motors molecu lars, etc). També s estudia l àrea de cata litzadors supramoleculars. L objectiu és contribuir al desenvolupament de la nanotecnologia molecular amb una apro ximació bottom-up. Energies renovables: la recerca en aques ta àrea té com objectiu contribuir a desen volupament d energies renovables des de l àrea del coneixement de la química. Actualment, es centra en el descobriment de catalitzadors per a la generació d hi drogen a partir de l aigua i en el desen volupament de cel les solars orgàniques.

31 INSTITUT CATALÀ DE NANOTECNOLOGIA ICN 31 L Institut Català de Nanotecnologia (ICN) és un centre CERCA creat al juliol de 2003 pel DIUE i la UAB. La seva missió és assolir el més alt nivell d excel lència científica i tecnolò gica en nanociència i nanotecnologia. L ICN interactua estretament amb universi tats, centres d investigació, centres de tecno logia, projectes de R+D del sector privat, i amb la comunitat científica i la societat en general. Les activitats d investigació són liderades pels investigadors principals de cada un dels grups de recerca amb notable experiència i renom internacional, i reben recolzament d en ginyers de laboratori especialitzats, tècnics i personal administratiu. Actualment l ICN disposa de 9 grups principals de recerca: 1. Manipulació atòmica i espectroscòpia 2. Nanopartícules inorgàniques 3. Nanoestructures magnètiques 4. Nanobioelectrònica i biosensors 5. Fonònica i nanoestructures fotòniques 6. Física i enginyeria de dispositius nanoelectrònics 7. Nanoelectrònica quàntica 8. Nanociència teòrica i computacional 9. Nanoquímica i materials supramoleculars i 3 divisions tècniques: 1. Microscòpia electrònica 2. Nanofabricació 3. Desenvolupament d instruments per la nanociència L ICN és molt competitiu internacional ment. Està situat entre els primers instituts espanyols de recerca (incloent universitats i fundacions científiques estatals) que reben finançament del 7è. Programa Marc Europeu. Tots els líders de grup, a excepció d un, són professors ICREA. En tres ocasions Investi gadors de l ICN han estat guardonats amb les beques ERC. Dos d aquests científics són encara a l ICN, com a investigadors principals de dos dels grups d investigació de l Institut. L ICN és un centre multicultural, on gaire bé el 50% del personal és d origen estranger, procedent de 27 països diferents. La llengua oficial de l institut és l anglès. Campus UAB - Edifici CM Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: info@icn.cat

32 32 ICP INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA MIQUEL CRUSAFONT Campus UAB - Edifici ICP Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: / Fax: comunicacio@icp.cat L Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) és una fundació privada creada el novembre del 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a patrons. La seva fusió amb l antic Institut de Paleontologia Miquel Crusa font de Sabadell ha permès unir tradició i modernitat en un projecte singular. Amb seu a aquesta universitat i a Sabadell, l ICP centra la investigació en el ric patrimoni paleontològic català, així com també en aquells projectes, fora del nostre entorn, que tenen un especial interès científic. La recerca s estructura en cinc àrees: Mesozoic, Neogen i Quater nari, Paleobiologia i Paleoprimatologia i Paleontologia humana, a més de Paleon tologia virtual, una línia fonamentada en les noves tecnologies (tomografia computeritzada d alta resolució) transversal a totes les altres. L ICP ha tingut clar des dels inicis que també són objectius del centre la conservació del patrimoni paleontològic català així com l amplia ció de les col leccions paleontològiques, sobre les quals es fonamenta part impor tant de la serva recerca. Un altre tret diferencial és la seva passió per divulgar el coneixement que genera a la societat. Per explicar les fites assolides en la recerca paleontològica l Institut disposa d un espai únic, el Museu de l ICP a Sabadell. Les instal lacions de Sabadell acullen també un aparell de tomografia computeritzada que permet treballar amb fòssils de fins a dos metres d alçada i un pes d uns 500 kg. A la UAB, l ICP disposa d un departament especialitzat en la preparació, conservació i restauració de fòssils, amb un dels laboratoris més equipats d Europa.

33 INSTITUT CATALÀ DE RECERCA DE L AIGUA ICRA 33 L Institut Català de Recerca de l Aigua (ICRA) va ser creat el 26 d octubre de 2006 pel govern de la Generalitat de Cata lunya en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). Compta amb l impuls dels seus patrons: el Departament d Economia i Coneixe ment de la Generalitat de Catalunya, l Agència Catalana de l Aigua i la Univer sitat de Girona. La seu de l ICRA amb m 2 és l Edi fici H 2 O, inaugurat el 7 d octubre de 2009 i situat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. L ICRA és un centre multidisciplina ri de recerca en aigua. La recerca que es fa a l ICRA està relacionada amb tots els aspectes relacionats amb l aigua, en especial aquells que tenen a veure amb el seu ús racional i els efectes de l activitat humana sobre els recursos hídrics. Les Àrees de Recerca són tres, i cadas cuna d aquestes àrees es divideix en 4 línies de recerca: AI - ÀREA DE RECERCA DE RECURSOS I ECOSISTEMES, línies: AI1 Processos hidrològics AI2 Sistemes lacustres i embassaments AI3 Sistemes fluvials AI4 Modelització d ecosistemes i conques AII ÀREA DE RECERCA DE QUALITAT DE L AIGUA, línies: AII1 Contaminació química de les masses d aigua AII2 Contaminants en aigües residuals AII3 Qualitat i diversitat microbiològica AII4 Resposta ecotoxicològica de la biota als contaminants AIII ÀREA DE RECERCA DE TECNOLO GIES I AVALUACIÓ, línies: AIII1 Potabilització i distribució AIII2 Tractament/reutilització d aigües residuals AIII3 Modelització i sistemes de gestió AIII4 Operacions unitàries Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona Emili Grahit, Girona - Espanya Telèfon: Fax: info@icra.cat

34 34 ICRPC INSTITUT CATALÀ DE RECERCA EN PATRIMONI CULTURAL Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona Edifici Narcís Monturiol Emili Grahit 101, 91 Bloc C 1a planta Girona - Espanya Telèfon: Fax: icrpc@icrpc.cat L Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) va ser creat el novembre de 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona. Catalunya disposa d un important volum de patrimoni cultural relacionat amb períodes històrics diferents, des de la prehistòria fins a l època contemporània. Alhora, disposa d un notable nombre de centres, molts dels quals amb una àmplia i reconeguda trajectòria i de caracterís tiques ben diverses, dedicats a la gestió d aquest patrimoni. El ventall de possibi litats d ús del patrimoni cultural a Cata lunya és ampli i molt diversificat, i el volum de persones que per uns motius o altres utilitzen el patrimoni cultural és elevat. Tot això fa que l àmbit del patrimoni cultural cada vegada es tingui més en conside ració, i aquest fet comporta que sigui imprescindible una recerca específica en aquest camp. L ICRPC és un centre que treballa per impulsar la recerca en l àmbit patrimonial i vol constituir un punt de referència i de suport per als diversos agents vinculats al patrimoni cultural. L activitat principal de l Institut se centra en el desenvolupament de projectes de recerca, ja sigui impulsats pel propi Institut o en col laboració amb altres institucions o entitats. Al mateix temps, treballa també en la projecció de la recerca en aquest àmbit al conjunt de la societat. Un altre dels objectius de l Insti tut és impulsar, col laborar i participar en els programes de formació en patrimoni cultural. Les línies de recerca que desplega l ICRPC són les següents: Els processos de patrimonialització Els usos del patrimoni cultural La museologia La gestió de les organitzacions patrimonials

35 INSTITUT D INVESTIGACIONS BIOMÈDIQUES AUGUST PI I SUNYER IDIBAPS 35 L IDIBAPS és un consorci públic que assu meix el compromís d impulsar la recer ca translacional, la innovació i l avenç tecnològic en el camp de la biomedici na. L IDIBAPS organitza la seva recer ca en 5 àrees temàtiques, dins les quals s agrupen uns 60 equips, i a través de programes que giren al voltant de malal ties d alta prevalença, morbilitat i morta litat. Impulsos recents com l edifici Centre Esther Koplowitz (CEK) o les reformes dels espais de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, que es convertiran en el nou edifici Centre d In vestigació Biomèdica CELLEX, facilitaran que l IDIBAPS segueixi consolidant-se com a potència científica europea. Segons el SCImago Institutions Rankings, un treball estadístic que analit za el volum i la qualitat de la producció científica de les principals institucions de recerca entre els anys 2005 i 2009, l IDI BAPS es troba en la posició 175 en el rànquing mundial de centres I+D classi ficats per excel lència científica. Aquest Institut és el centre de recerca biomèdica amb major producció científica a Catalu nya (840 articles originals al 2010), amb un índex d impacte normalitzat de L IDIBAPS encapçala xarxes de recerca a Espanya, com els CIBERs de malalties hepàtiques, respiratòries i metabòliques, i a Europa, on lidera nombrosos projec tes de recerca finançats per la Comissió Europea. Els científics de l IDIBAPS provenen de l Hospital Clínic de Barcelona, de la Facultat de Medicina de la UB, de l Ins titut d Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC i del propi IDIBAPS (investigadors dels Programes Ramon y Cajal, Miguel Servet, ICREA o ISIS). Junts persegueixen la integració de la recerca clínica de qualitat amb la recerca bàsica d alt nivell per transferir amb eficiència els avenços científics cap a la consulta mèdi ca. Millorar la salut de les persones és l objectiu final. Rosselló Barcelona - Espanya Telèfon: lgonza@clinic.ub.es

36 36 IDIBELL INSTITUT D INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA DE BELLVITGE Hospital Duran i Reynals Gran Via de l Hospitalet, Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: info@idibell.cat L Institut d Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca sanitària orientat a generar i explotar coneixement avançat sobre problemes mèdics. L IDIBELL contribueix al desenvolupament de solucions innovadores en col laboració amb la resta d agents del sistema. El centre està ubicat al campus de Bellvitge, una de les àrees de l Estat amb un nivell clínic i universitari més elevat. En aquest entorn privilegiat, l IDIBELL té l oportunitat de desenvolupar activitats de recerca orientades a solucionar els problemes de salut de les persones. L IDIBELL es va crear l any 2004 a partir de la fusió de diverses entitats. Està participat per l Hospital Universitari de Bellvitge, l Institut Català d Oncologia i la Universitat de Barcelona. El centre està integrat en el parc empresarial de l Hospitalet Biopol H. L actiu principal de l IDIBELL són les persones que en formen part. A l institut treballen més de 800 investigadors organitzats en grups multidisciplinaris que coneixen les necessitats dels pacients. Alguns dels científics més reconeguts del centre són George Thomas, Manel Esteller, Xavier Bosch, Gabriel Capellá, Josep Maria Grinyó, Isidre Ferrer, Aurora Pujol, Francesc Gudiol i Montse Sánchez-Céspedes. La recerca de l IDIBELL s articula al voltant de sis àrees: 9 Càncer i Genètica Molecular Humana 9 Neurociències 9 Patologia Infecciosa i Trasplantaments 9 Factors de Creixement, Hormones i Diabetis 9 Malalties Inflamatòries, Cròniques i Degeneratives 9 Epigenètica i Biologia del Càncer En el darrer rànking internacional Scimago d institucions de recerca, l institut de recerca de Bellvitge ocupa la posició 115 d entre tots els centres de recerca del món, amb un impacte normalitzat de 2.25.

37 INSTITUT D ESTUDIS ESPACIALS DE CATALUNYA IEEC 37 L Institut d Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) va ésser creat el 6 de febrer de 16 a iniciativa de la Fundació Catalana per a a la Recerca i la Innovació. Els seus principis fundacionals eren i són impulsar la recerca espacial a Catalunya, fomentar la col laboració institucional en aquest camp i donar una imatge de marca a les activitats del sector a Catalunya. L IEEC és administrativament una funda ció privada sense afany de lucre. En el Patronat hi estan representats el Departament d Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Les Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el CSIC. L IEEC és una confederació de quatre unitats de recerca, cadascuna creada per una de les institucions cientifico acadèmi ques del Patronat. Aquestes unitats són: 9 Institut de Ciències de l Espai (ICE-CSIC) 9 Institut de Ciències del Cosmos (ICC-UB) 9 Centre de Recerca de l Aeronàutica i de l Espai (CRAE-UPC) 9 Centre d Estudis i Recerca Espacial (CERES-UAB) Les grans àrees de treball són: 9 Recerca bàsica: i) Astrofísica i Cosmologia. ii) Sistema Solar. iii) Física Fona mental (ones gravitacionals i micrograve tat). iv) Geociències. 9 Recerca aplicada i instrumentació: i) Processat de senyal i dades. ii) Comunicacions. iii) Components i subsistemes per a l espai. iv) Navegació per satèl lit. v) Astronàutica. vi) Instrumentació astronòmica. vii) Instrumentació d observació de la Terra. L IEEC publica sistemàticament en les revistes internacionals més reconegu des i l mpacte dels seus articles és nota ble. Actualment participa a les missions espacials GAIA i LISA pathfinder i dispo sa de tres telescopis, al Montsec, a La Palma i a l Antàrtida. Edifici Nexus Gran Capità, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: ieec@ieec.frc.es Telescopi Joan Oró. Telescopi òptic de 80 cm de diàmetre, propietat del Consorci del Montsec, desenvolupat i operat per l IEEC

38 38 IFAE INSTITUT DE FÍSICA D ALTES ENERGIES Campus UAB - Edifici CN Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: gaya@ifae.es L IFAE (Institut de Física d Altes Energies), consorci de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va posar en marxa el 11; és doncs un dels primers centres d investigació cata lans amb personalitat jurídica pròpia. La missió de l IFAE és la investiga ció bàsica en Física i Astrofísica d Altes Ener gies i en Cosmologia Observacional, tant pel que fa al vessant experimental com al teòric. La instrumentació en el nostre camp de recerca és altament sofisticada, i és dissenyada i construïda pels propis investigadors. Aquest modus operandi porta a la constitució d equips interdisci plinars de físics, enginyers i informàtics, amb el valor afegit de poder aplicar tecno logies punteres a temes d interés general, com el diagnòstic per radioimatges. L IFAE participa en projectes internaci onals capdavanters, amb quatre línies de recerca experimentals que es correspo nen amb les activitats de la divisió teòrica: A la frontera de les altes energies, al Large Hadron Collider de Ginebra, i al Tevatron de Chicago; Amb experiments sobre la naturale sa dels neutrins, al Japó i al laboratori subterrani de Canfranc; Estudiant els fenòmens més energètics de l Univers, observant raigs gamma amb dos grans telescopis a les Canàri es, i amb un futur conjunt de dotzenes de telescopis; Amb observacions astronòmiques (a Xile i a les Canàries) buscant entendre la naturalesa de la miste riosa energia fosca. Las activitats en física mèdica han produït tres patents, uns aparells per a mamografies digitals d alt rendiment, i ara s enfoquen al desenvolupament d un nou mètode de tomografia per emissió de positrons (PET) finançat amb una Advan ced Grant de l European Research Council.

39 INSTITUT DE GEOMÀTICA IG 39 L Institut de Geomàtica és un centre de recer ca, format en consorci per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. La missió de l Institut és el foment i el desen volupament de la Geomàtica, a través de la recerca aplicada i de la docència, en benefici de la societat. Entenem per Geomàtica el conjunt discipli nari de ciències i tecnologies que tracten de l estudi, l adquisició, l emmagatzematge, l or ganització, l anàlisi, la disseminació, la gestió i l explotació de la informació espacial referen ciada geogràficament. Les disciplines geomà tiques inclouen entre d altres la cartografia, la fotogrametria, la teledetecció, la geodèsia, la topografia i els sistemes d informació geogràfica. Els termes de referència de l especialitat de l Institut de Geomàtica són: Geodèsia Integrada i Navegació: navegació integrada robusta i de precisió, posicionament i determinació de trajectò ries, cinemàticament, robusta i de precisió, orientació i calibratge de sensors robusta i de precisió, noves plataformes i paradigmes per a l ad quisició de geoinformació d alta resolució. Teledetecció Activa: Algorismes i mètodes d anàlisi: SAR interfe romètric (InSAR), diferencial (DInSAR) i SAR terrestre Mesura de deformacions amb DInSAR, amb èmfasi en els temes d avaluació de la quali tat de les mesures i validació de la tècnica DInSAR Tècniques de teledetecció actives terrestres: làser escàner i SAR terrestre Geo-Visualització i Modelatge 3D: Assimilació i interpretació de dades geoes pacials en models 3D. Representació de geoinformació en models 3D geoespacials, anàlisi i aplicacions (gestió infraestructures, models 3D de ciutats, medi ambient...). Interacció, realitat augmentada i realitat mixta de dades geoespacial. Parc Mediterrani de la Tecnologia Av. Carl Friedrich Gauss, Castelldefels (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: info@ideg.es

40 40 IGTP INSTITUT D INVESTIGACIÓ GERMANS TRIAS I PUJOL Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Ctra. de Can Ruti. Camí de les Escoles, s/n Badalona (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: mtarraga.germanstrias@gencat.cat L Institut d Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) és el resultat de reunir tota l activi tat científica desenvolupada a l entorn de l Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTP). Quan l hospital va obrir les seves portes, l any 1983, es va iniciar l activitat investiga dora i deu anys més tard la Unitat d Inves tigació IGTP fa ser acreditada com a part de la Red Española de Unidades de Inves tigación (REUNI). El creixement de l activitat investigadora va conduir a la creació de la Fundació IGTP. L IGTP té un acord marc amb la Univer sitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb totes les institucions amb activitat sanitària i de recerca al voltant del HUGTP (IRSI-Caixa, BST, l ICO, Institut Guttmann i l IMPPC). A l edifici dels laboratoris d investigació (3.000 m 2 ), inaugurat l any 2006, es troben les plataformes tecnològiques: Genòmica, Proteòmica, Citometria, Microscòpia, Crio biologia, Biobanc i els laboratoris generals per a recerca bàsica. L any 2008, l IGTP va ser acreditat per l ISCIII com un dels cinc primers Instituts d Investigació Sanitària (Institut de Recerca d Excel lència) a Espanya L IGTP té un Centre de Models Experi mentals en Animals disponible, totalment equipat i amb un estabulari de seguretat P3. L any 2010 va iniciar l activitat la Unitat d In novació per ajudar en el desenvolupament dels coneixements generats potencialment transferibles. La Unitat Polivalent d Investigació Clínica de 400 m 2, inaugurada el 2011, permet realit zar tot tipus d investigació clínica (incloent la fase I) tant en forma ambulatòria com en règim d hospitalització de dia o de 24 hores. El IGTP implementa la recerca transla cional en línies prioritzades en àrees com neurociències, cardiociències, malalties cròniques de base immune, infeccions, càncer salut pública i internacional, tecno logies aplicades a la biomedicina i serveis sanitaris.

41 INSTITUT DE RECERCA HOSPITAL DEL MAR IMIM 41 L IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) és un centre públic, depenent del Parc de Salut Mar que, durant els darrers 20 anys s ha dedicat a la recerca cien tífica en el camp de la Biomedicina i les Ciències de la Salut, així com a la forma ció de personal investigador qualificat en aquests àmbits. És un centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i des d octubre de 2006 està ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Està format per més de 350 persones, entre personal contractat i col laboradors, amb una composició mixta d investiga dors de l IMIM i d investigadors clínics d altres centres del Parc de Salut Mar. Una part important del seu pressupost prové de fons de finançament externs compe titius gestionats a través de la Fundació IMIM. La recerca que realitza s estructura en cinc programes multidisciplinaris:càncer, Epidemiologia i Salut Pública, Processos inflamatoris i cardiovasculars, Informàtica Biomèdica i Neuropsicofarmacologia. La producció científica generada com a fruit d aquesta recerca inclou prop de 500 publicacions anuals en revistes inter nacionals indexades al Science Citation Index (SCI) i al Social Sciences Citation Index (SSCI), i unes 200 d àmbit nacional. Això fa que l IMIM estigui situat en la 4a posició d Espanya en Biomedicina segons l índex normalitzat de factor d impacte (SCIMAGO). Actualment s està en procés d acredita ció de l Instituto de Investigación Sanitaria Hospital del Mar, amb l objectiu d integrar la recerca clínica, epidemiològica i bàsica de qualitat i aconseguir una transferència efectiva del coneixement sobre la salut a la població. Doctor Aiguader, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: info@imim.es

42 42 IMPPC INSTITUT DE MEDICINA PREDICTIVA I PERSONALITZADA DEL CÀNCER Ctra. Can Ruti, Camí de les Escoles, s/n Badalona (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: info@imppc.org L Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) és un centre d investigació biomèdica creat per la Generalitat de Catalunya dins del programa CERCA (Centres d Investigació de Catalunya) en Es va inaugurar a juny L institut té com a patrons, la Gene ralitat i les següents institucions: Conse jo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ajuntament de Badalona, Institut Català de la Salut (ICS), Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP), i Fundació Institut d Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP). El director, Dr. Manuel Perucho es va anomenar en 2007 després de treballar durant molts anys en alguns dels centres més prestigiosos del món. La missió de l IMPPC és la de d agru par un conjunt multidisciplinari i internaci onal d equips d investigadors que treballin per desenvolupar un nou model medici na predictiva i personalitzada, centrant la seva activitat en el càncer. Les línies de recerca actuals estan organitzats en quatre programes: Genètica i epigenètica del càncer, Càncer hereditari (Conjunt amb l Institut Català d Oncologia), Biologia integrativa del càncer i el Programa de genòmica i epigenòmica de predicció del càncer. De moment el centre té deu grups amb una previsió de tenir-ne 16 en Està situat en el campus de Can Rutí molt a prop de l Hospital Germans Trias i Pujol i altres centres de recerca a Badalona.

43 INSTITUT CATALÀ DE PALEOECOLOGIA HUMANA I EVOLUCIÓ SOCIAL IPHES 43 L Institut Català de Paleoecologia Huma na i Evolució Social (IPHES) és un centre de recerca en ciències de la vida i de la terra creat l any 2006, a Tarragona, i que pertany a la xarxa CERCA de la Generali tat. Participa en el debat científic d avant guarda internacional generant conei xement en l àrea de la Paleoecologia Humana i Evolució Social. La Paleoecologia Humana és l Eco logia Humana al llarg del temps, cosa que ens permet prospectar l evolució de les societats humanes. Sobre la base d aquesta recerca s imparteixen activitats docents de tercer cicle a la Universitat Rovira i Virgili (URV) com un màster Eras mus Mundus en partenariat amb centres internacionals referents en el seu àmbit, així com activitats de socialització del coneixement. Està constituït com a Fundació i els seus Patrons són la Generalitat de Cata lunya, la URV i l Ajuntament de Tarrago na. Consta d una seixantena de membres entre personal investigador, tècnic i d ad ministració. El pressupost per a l anualitat 2011 va ser d un milió vuit-cents mil euros. Els principals objectius científics són: Estudiar els canvis de l evolució i comportament humà a través dels treballs de camp i laboratori i la recerca. Treballar preferentment en els àmbits del coneixement empíric de l arqueolo gia, geologia, biologia i botànica, amb una visió científica evolucionista oberta i transdisciplinar. Fomentar i aplicar un pensament i acció científics a partir del continuum evolutiu de la història humana i de les interaccions amb el seu entorn. Aplicar el coneixement d espècie a l àm bit social a partir del desenvolupament de conceptes i models sorgits d una concep ció evolucionista del fet humà. Marcel li Domingo, s/n - Edifici W3 Campus Sescelades Tarragona - Espanya Telèfons: info@iphes.cat

44 44 IR SANT PAU INSTITUT DE RECERCA DE L HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU Pavelló de Sant Frederic, planta 1 Recinte Històric Hospital de la Santa Creu i Sant Pau C/ Sant Antoni Maria Claret, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: santpau@santpau.cat L Institut de Recerca de l Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, creat el 4 de juny de 12, és una fundació privada de caire científic que té per missió promou re la recerca bàsica, clínica, epidemiolò gica i de serveis sanitaris en el camp de les ciències de la salut i la biomedicina, amb el darrer objectiu de contribuir a la millora de la salut de la població. El 10 de desembre de 2003, la Generalitat de Catalunya va aprovar l adscripció de l Ins titut de Recerca de l Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a Institut Universitari de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Patronat, màxim òrgan de govern de la Fundació de Gestió de l Institut, està integrat per la Molt Il lustre Administra ció i la Fundació de Gestió Sanitària de l Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona, i l Acadè mia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. L Institut de Recerca canalitza les demandes i necessitats de la comunitat científica, vetlla per l equitat en l assigna ció de les necessitats dels investigadors (espais, personal, recursos materials, etc.) i promou la difusió dels resultats de la recerca a la pràctica clínica. Actual ment, l Institut és un dels centres catalans més actius en la producció de treballs de recerca, sobretot pel que fa a la investi gació translacional i la integració de nous descobriments a la pràctica assistencial.

45 INSTITUT DE RECERCA BIOMÈDICA IRB BARCELONA 45 L Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) és una institució de recer ca independent i sense afany de lucre dedicada a la ciència biomèdica bàsica i aplicada, que té per objectiu contribuir a la millora de la qualitat de vida per mitjà de l aplicació dels avenços en aquest àmbit. L IRB Barcelona està impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona i va entrar en funcionament com a fundació privada l octubre de Les principals missions del centre són promoure la recerca multidisciplinà ria d excel lència en la interfície entre la biolo gia, la química i la medicina, fomentar la col laboració amb entitats locals i insti tuts de recerca internacionals, propor cionar una formació d alt nivell en cièn cies biomèdiques a estudiants, visitants i personal propi, promoure la innova ció i la transferència de tecnologia, i acti var un diàleg obert amb el públic a través d acti vitats educatives i de divulgació. L IRB Barcelona estructura la recerca actual en cinc programes amb interessos compartits: Biologia Cel lular i del Desen volupament, Biologia Estructural i Compu tacional, Medicina Molecular, Química i Farmacologia Molecular, i Oncologia. Els grups de recerca reben el suport i assessorament tècnic de sis plataformes científiques pròpies d alt rendiment, que complementen els serveis i plataformes de l entorn. L IRB Barcelona està ubicat en el PCB, un entorn en el qual convergeixen la recerca pública de primera qualitat i el sector privat en un estimulant ambient de primera línia científica. És un dels vuit centres de recerca a Espanya que ha estat reconegut amb el distintiu de Centre d Excel lència Severo Ochoa del Ministeri d Economia i Competitivitat. Parc Científic de Barcelona Baldiri Reixac, Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: info@irbbarcelona.org

46 46 IREC INSTITUT DE RECERCA EN ENERGIA DE CATALUNYA Jardins de les Dones de Negre, 1, 2a pl Sant Adrià del Besòs (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: L IREC és el centre de recerca de refe rència del sector de l energia a Catalu nya. Creat l any 2008, està especialitzat en activitats de recerca i de desenvolu pament de tecnologia relacionades amb l estalvi i l eficiència energètica i amb les energies renovables. Més concretament, té línies de treball a les tecnologies rela cionades amb microxarxes, vehicles elèctrics, emmagatzematge d energia, eficiència en l edificació, bioenergia i biocombustibles, i energia eòlica marina. El centre també disposa d una àrea d electricitat i electrònica de potència i d una altra àrea destinada a la recerca, el disseny i la caracterització de materials per a l energia. El centre es desenvoluparà de manera progressiva fins a l any 2014, data en què comptarà amb 160 investiga dors altament qualificats. L IREC, presidit pel conseller d Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena i López, té una seu a Barcelona i una altra a Tarra gona. Té com a patrons la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d Empresa i Ocupació i del Departament d Economia i Coneixement, i el Govern de l Estat, a través del Centre d Investi gacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i l Institut per a la Diversificació i l Estalvi d Energia (IDAE). Entre la resta dels seus membres cal esmentar la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili i les companyies Endesa, Gas Natural Fenosa, Fundació Repsol, Enagás, Companyia Logística d Hidrocarburs (CLH) i Alstom.

47 INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIES IRTA 47 L Institut de Recerca i Tecnologia Agroa limentàries (IRTA) va ser creat l any 1985 per a contribuir a la modernització, a la millora i l impuls de la competitivitat; al desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari, agroforestal, aqüícola i pesquer, i també dels directament o indi rectament relacionats amb el proveïment d aliments sans i de qualitat als consumi dors finals; a la seguretat alimentària i a la transformació dels aliments, i, en gene ral, a la millora del benestar i la salut de la població. Adscrit al Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, és un organisme públic que vol esdevenir l aliat estratègic del sector agroalimentari i ser el referent científic, el motor d innovació i de transferència tecnològica d aquest sector. Disposa de 10 centres propis i 9 de consorciats amb les Universitats catala nes i amb d altres institucions que formen un sistema cooperatiu per a la recerca agroalimentària distribuït per 26 municipis d arreu de Catalunya. Un capital humà que a l IRTA supo sa 608 persones, dels que 214 són investigadors, realitzen la seva tasca de R+D+i mitjançant 20 programes científics en els àmbits de la Producció Vegetal, Producció Animal, Indústries Alimentàries, Media Ambient i Canvi Global i de l Eco nomia Agrària. La recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica són els eixos fonamentals de la seva activitat que va des de la recerca agronòmica en cereals, fruiters, ramaderia, aqüicultura, genòmi ca, residus, ús eficient de l aigua, etc., fins la transformació i elaboració dels productes agroalimentaris a punt per a ser consumits. Passeig de Gràcia, 44, 3a pl Barcelona - Espanya Telèfon: Fax: irta@irta.cat

48 48 MOVE MARKETS, ORGANIZATIONS AND VOTES IN ECONOMICS Campus UAB - Edifici B Bellaterra (Barcelona) Espanya Telèfon: Fax: info@movebarcelona.eu MOVE (Markets, Organizations and Votes in Economics) és un consorci públic de recerca en economia creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb el suport, als seus inicis, del Ministerio de Ciencia e Innovación. Funciona des de l estiu de 2009 sota la direcció del Catedràtic d Economia Salvador Barberà. MOVE té la seva seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i manté forts lligams amb la Unitat de Fonaments d Anàlisi Econòmica (UAB) i amb l Institut d Anàlisi Econòmica, IAE (CSIC). Actualment el MOVE està format per quatre grups de recerca: Economia de la Ciència i la Innovació, el Disseny de Mecanismes, l Economia Quantitativa i Immigració i Desenvolupament. La seva missió és promoure investigació de frontera, proporcionant un entorn de recerca estimulant. MOVE també té com a objectiu construir una plataforma on els investigadors i el públic en general, especialment els responsables polítics, puguin interactuar. Amb aquesta finalitat, MOVE té el compromís d organitzar workshops i conferències, compta amb un programa actiu d investigadors visitants i creix mitjançant la contractació d investigadors de primera línia internacional. Els membres de MOVE també participen en el programa de postgrau del Departament d Economia de la UAB impartint docència i dirigint els estudiants. Situat a Barcelona, un dels llocs de recerca en economia més actius d Europa, MOVE té com a objectiu expandir aquest destacat grup d investigadors d institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, l Institut d Anàlisi Econòmica (IAE), la Barcelona Graduate School of Economics, el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i la Universitat Pompeu Fabra.

49 VALL D HEBRON INSTITUT D ONCOLOGIA VHIO 49 VHIO: Avancem en el tractament perso nalitzat i específic contra el càncer El progrés en la investigació només pot revertir en un benefici real per als pacients amb càncer en un entorn que ofereixi la infraestructura apropiada, la competència i la cooperació necessària entre tots els professionals implicats (oncòlegs, cirur gians, radioterapeutes, patòlegs, investi gadors, etc.). Des de la seva creació en l any 2006, el Vall d Hebron Institut d Oncologia (VHIO) emplaçat a Barcelona, Espanya, ha anat creixent i estructurant-se sobre la base d aquesta única finalitat. Mitjançant l adopció d un model d investigació pura ment translacional, VHIO és una prova del principi anomenat «del laboratori al pacient», un terme que descriu el procés pel qual les investigacions portades a terme en el laboratori s apliquen de forma més directa als pacients i, al revés, les mostres clíniques dels pacients són utilitzades per al desenvolupament de la investigació. L enfocament translacional no és nou però facilita enormement l estudi directe i detallat de cada pacient i de cada tumor. La fortalesa del VHIO radica en la seva capacitat de «traduir» els resultats de la investigació a millores en el diagnòstic i tractament dels pacients amb càncer amb major rapidesa i dinamisme. Gràcies a la possibilitat de treballar directament amb els pacients, els nostres equips multidisci plinaris s esforcen per augmentar la seva supervivència i millorar la seva qualitat de vida i, al fer-lo, transformen els projectes d investigació en tractaments personalit zats més efectius. Per a descobrir més sobre VHIO visiti el nostre web: Passeig Vall d Hebron, 119 Edifici Maternoinfantil Planta Barcelona - Espanya Telèfon: info@vhio.net

50 50 VHIR VALL D HEBRON INSTITUT DE RECERCA Passeig Vall d Hebron, Barcelona - Espanya Telèfon: direccio@vhir.org Vall d'hebron Institut de Recerca VHIR El 14 es va crear la Fundació per a la Recerca i la Docència de l Hospital Universitari Vall d Hebron amb l objec tiu de promoure la recerca mitjançant el suport als investigadors. A partir d aquest embrió, al llarg dels anys es van anar ampliant el nombre de laboratoris i afegint serveis per recolzar la recerca. El 2002 es divideix la recerca i la docència, i es crea la Fundació Institut de Recerca. En els darrers anys la recerca ha rebut un impuls important per part de l Hospital i la Funda ció. El 2009 s aconsegueix l Acreditació com a Institut d investigació sanitària per part del Ministeri de Sanitat. El Vall d Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un centre capdavanter en recer ca biomèdica en l àmbit català, espanyol i europeu, i per la seva relació privilegia da amb un hospital de tercer nivell acon segueix una posició altament competi tiva tot aprofundint la seva col laboració amb altres parcs científics, universitats, i instituts de recerca. Orientem la recerca a la resolució de problemes de salut huma na i a la millora assistencial. A la vegada, promovem les tasques de valorització i transferència dels resultats de la recer ca al sector productiu i posem la innova ció en el centre de la nostra activitat. Pel que fa a les nostres línies d investigació, comptem amb grups de recerca i inves tigadors molt consolidats en les àrees d Oncologia, Endocrinologia i Nefrologia, Malalties Cardiovasculars, Neurocièn cies, Malalties Digestives i Hepàtiques, Malalties Infeccioses, Malalties respira tòries i sistèmiques, Malalties Ginecològi ques, Pediàtriques i Cirurgia Experimen tal, Epidemiologia, Farmacologia, Noves Teràpies i Àrees de Suport a la Recerca Clínica i Nanomedicina.

51 Coordinació: Andreu Botella Disseny i maquetació: MineralGràfics Associació Catalana d Entitats de Recerca (ACER). Prohibida la seva reproducció total o parcial, per qualsevol mitjà, sense autorització expressa per escrit.