MEMÒRIA - PROJECTE D ADEQUACIÓ DE LA NAU GAUDÍ PER A USOS MUSEÍSTICS-

Transcripción

1 Ajuntament de Mataró MEMÒRIA - PROJECTE D ADEQUACIÓ DE LA NAU GAUDÍ PER A USOS MUSEÍSTICS- 1 DADES BÀSIQUES DEL PROJECTE Situació: Tipus d obra Promotor L edifici de la Nau Gaudí està situat a la Plaça d Antoni Gaudí, eixamplament del carrer Cooperativa. Consisteix en adaptar la Nau Gaudí per exposar-hi, de forma rotatòria obres d art de la Fundació Carme i Lluís Bassat. Ajuntament de Mataró Redactors projecte: Mª Dolors Periel -arquitecte redactor- Ramón Teixidor aparellador- Núria Cot delineació- Miquel Coca -tècnic de instal.lacions- Lluís Gibert.Cap del Servei d Obres- 2 CONDICIONS GENERALS 2.1 HISTÒRIA DE LA NAU GAUDÍ La Nau Gaudí que avui coneixem era la sala de blanqueig de cotó de la fàbrica Obrera Mataronense, bastida l any 1883 i que s aguanta sobre 13 característics arcs parabòlics de fusta, amb estructura Philibert de l Orme, construïts amb peces curtes en tres gruixos diferents i subjectades amb cargols. A escassos vint metres de la Nau Gaudí també es conserva una petita edificació gaudiniana molt singular: els lavabos o serveis que l arquitecte va fer construir per donar servei als obrers de la fàbrica. Es tracta d un mòdul de planta circular, que quedava situat davant de la fàbrica i que es va construir l any LES OBRES DE REHABILITACIÓ FINALITZADES el 2008 Les obres van consistir en la rehabilitació integral de la nau, la restitució de la seva estructura i la millora de la urbanització dels seus voltants amb l'objectiu que l'immoble pugui convertir-se en un equipament municipal. Un dels aspectes més destacats del projecte de la rehabilitació de la Nau va estar l'acabament dels arcs parabòlics de fusta que Antoni Gaudí va dissenyar i que en l estat inicial de l edifici estaven incomplets a causa d'unes obres que es van fer a la nau industrial i que van retallar la seva estructura original.

2 Una altra de les mesures que faciliten gaudir de la peculiar estructura de la nau és que dues de les façanes són de vidre i deixen passar la llum, concretament la façana lateral que dóna al carrer Cooperativa i la que dóna a la plaça per la part nord. Pel que fa a la coberta, aquesta està formada per unes característiques teules planes de ceràmica, que es van col locar sobre llistons de fusta i el corresponent aïllament tèrmic. 3 JUSTIFICACIÓ DE LA SOL.LUCIÓ ADOPTADA El projecte preveu la adequació de la nau Gaudí perquè pugui acollir part de les obres de la fundació Carmen i Lluís Bassat, preveient que hi haurà una rotació de les obres exposades. Donada la singularitat arquitectònica de la nau Gaudí s ha previst col locar un tipus de plafons que tinguin un acabat molt neutre. Consisteixen en plans totalment llisos en tota la seva superfície, amb l estructura oculta. Els criteris per la distribució dels panells expositius dins de la Nau Gaudí s ha fet tenint en compte dos criteris: - Un criteri museístic per aconseguir un òptim recorregut per visitar la exposició de les obres. Per aquesta raó s ha treballat conjuntament amb la Fundació Carme i Lluís Bassat perquè la distribució proposada sigui compatible amb el tipus d obra que ells tenen previst exposar. Aquesta distribució no obstant pot ser modificada lleugerament quan es substitueixin les obres exposades, precisament per adaptar-se a les mides d aquestes obres. Aquestes modificacions, però compliran sempre els criteris arquitectònics que s enumeren a continuació. Precisament per permetre aquestes petites modificacions en els panells, s ha buscat una sol.lució en que aquests siguin desmuntables i autoportants, és a dir que no s hagin de fixar al terra en cap cas. - Un criteri arquitectònic de manera que la situació dels panells permeti la visió dels elements arquitectònics principals de l edifici i la comprensió de la nau en el seu conjunt. 3.1 CRITERIS ARQUITECTÒNICS La forma de la nau, ve definida per la forma característica dels arcs estructurals de suport de la coberta. Aquesta arcs, tal i com s indica a les fotos que s adjunten tenen una forma corbada en tota la seva alçada, és a dir, des del nivell del paviment. Això fa imprescindible que per entendre arquitectònicament l interior de la nau aquests arcs quedin vistos en tota la seva dimensió.

3 És per aquesta raó que es fa imprescindible que la distribució dels panells de la nova exposició es situïn a la zona central de la nau de manera que no interfereixin en la visió dels arcs i el conjunt de la nau. Per les raons que s han indicat, l alçada màxima dels plafons no superarà els 2,5 m La il luminació dels plafons es farà des del mateix panell, alimentant-se des de arquetes de connexió ja existents situades al terra. No s introdueix cap altre element aeri. 3.2 EXPLICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA Els plafons es situen coincidint amb l eix de simetria de l edifici, també es preveuen plafons perpendiculars a aquest eix, però amb una llargada màxima de 3 m cap a cada costat. Aquests es col loquen entre els arcs, coincidint amb la ubicació de les connexions elèctriques. Com s ha indicat, al col locar els plafons a la part central, amb una alçada màxima de 2,50 m s aconsegueix que aquests plafons, visualment es superposin el mínim possible als arcs de la nau. Al costat de la façana vidriada, no hi ha plafons. Tot i això, donat que la cota interior de l edifici està entre 1 m i 1 5 m per sota de la rasant del carrer Cooperativa, si les exposicions ho requereixen, es podran col locar elements per sota del nivell dels carrer (expositors...), també peces escultòriques i grups de les butaques Torres Clavé actualment existents a la Nau. Els dos últims mòduls oposats als de l entrada no son d exposició, es manté l espai rectangular amb fileres de cadires per fer presentacions sobre la nau, l exposició o altres temes. Per la disposició que s ha previst dels plafons, tots es poden connectar directament a les preses de corrent que existeixen al paviment. La ubicació de la taula de la persona de control de l exposició es podria col locar enfrontada amb la sortida d emergència, així quedaria exent el mòdul ja existent de l accés a la nau i a l hora tindria visió directe de les persones que accedeixen al recinte. Les finestres existents a la façana nord es modifiquen. Es converteixen en tancaments fixes, d aparença similar a la existent però reforçades amb perfileria metàl lica i vidres de seguretat per augmentar la seguretat respecte a la intrusió. El projecte preveu la col locació de cortines motoritzades, tipus helioscreen a la façana vidriada que dóna cap el carrer Cooperativa. També unes làmines de protecció solar al tester sud de la nau. Les dues actuacions són per protegir les obres exposades de la llum solar. També es preveu una instal.lació d alarma de robatori, i càmares.

4 4 DESCRIPCIÓ DELS PLAFONS EXPOSITIUS Els plafons, tindran una aparença de plans llisos i continus en tota la alçada i amplada. Tota la perfileria serà oculta. Els junts entre panells estaran rejuntats de manera que no seran visibles en cap cas, només en els canvis de direcció. Les llums estaran situades a la part superior de cada un dels panells, aquests tenen un perfil superior perquè les conduccions elèctriques sigui ocultes, d aquest perfil surt en voladiu el suport de cada una de les llums. Els plafons d exposicions seran mòduls de 1000x2500 mm. i de 500 x 2500 mm. de 40 mm. de gruix, construïts amb tres planxes de fibres premsades de 3 mm. a les dues cares exteriors i una a l emmacat d estructura interior. A l interior disposarà d una doble armadura de planxes de fibra mitjançant un sistema alveolar de cartró reciclat en forma de niu d abella. Tots aquets elements estaran armats amb coles de base ecològica. Els plafons estaran emmarcats amb una estructura perimetral oculta de perfileria d'alumini extrusionat mecanitzat per l allotjament d elements de connexió en tot el perímetre. L engalzat dels plafons, serà mitjançant un perfil d alumini extrusionat amb fixació en el rasurat de la perfileria oculta del plafó. L acabat final dels plafons es farà amb un laminat de vinil mate antiestàtic de adhesiu acrílic removible amb acabat superficial texturitzat. Tots els plafons disposaran de dos potes anivelladores per ajustar-los a paviments irregulars. 4.1 Estabilitat dels plafons Els plafons no es fixaran en cap cas al paviment. És la pròpia geometria de la la distribució dels panells la que assegura la estabilitat del conjunt. En el cas dels panells lineals aïllats aquests es construeixen amb una estructura de 40 cm de gruix per assegurar la estabilitat. Aparença dels panells expositius 4.2 Sistemes d unió, engalzat i acabat final: La perfileria d alumini per l engalzat dels plafons de cantonada a 90º, serà de secció quadrada de 40x40 mm acabat pintat epoxi de color blanc. La instal.lació inclourà, tots el elements i accessoris pel muntatge de les parets, ganxos de conexió, clips, connectors i cargols. Estarà inclòs el transport, les ajudes a les càrregues, descàrregues i el material necessari per facilitar els treballs de muntatge. 4.3 Eines i elements de muntatge. Es farà el subministre i col locació d un carro elevador pel muntatge dels plafons, un disc per la regulació de les potes dels plafons i un joc de claus i descargoladors específics pel sistema de plafons.

5 4.4 Elements del plafó Panel Mila-wall (o similar) triple capa Serie 100, 40 mm de gruix. Fixacions per penjar les obres amb claus amb resistència de 20 kgr. unitat - Panells 1000x2500 mm., ref: Panell Mila-wall (o similar) doble capa Serie 100, 40 mm de gruix. Fixacions amb clau amb resistència 20 kgr. unitat (9 unitats) - Panells 500x2500 mm., ref: Sistemes de unió, engalzat i acabat final La perfileria d alumini per l engalzat dels plafons de cantonada, per col.locar-los a 90º, serà de secció quadrada de 40x40 mm acabat pintat epoxi de color blanc. Perfil d alumini Mila-wall (o similar) per maxiembrat de panells. - H=2500 mm., ref: (o similar) Perfil cantonada 40x40 / connexió 2 panells 1x90º - H=2500 mm., ref: (o similar) Perfil cantonada 40x40 / conexió 3 paneles 3n T 2x90º - H=2500 mm., ref: (o similar) 5 CRITERIS DE LA INSTAL LACIÓ D ALARMA Estan indicats al pressupost. La empresa instal ladora haurà d estar amb possessió de l autorització D.G.S.E. 6 FOTOS ESTAT ACTUAL

6 7 SEGURETAT I SALUT EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ Atès el que disposa l article 4 del R.D. 1627/1997, de 24 d octubre, pel que s aproven les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció ( que desenvolupa la vigent Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals), cal redactar l Estudi de Seguretat i Salut que s inclou en l annex corresponent.

7 Atès el que disposa l article 7 del dit RD 1627/1997, el contractista adjudicatari de l obra elaborarà el Pla de seguretat i salut en el treball basat en l Estudi de Seguretat i Salut del present projecte. Per la substitució de les finestres, s haurà de fer el desmuntatge i muntatge de cada una d elles el mateix dia per evitar que la nau quedi oberta a l exterior. 8 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA Pel valor econòmic de l obra no fa falta que el contractista tingui cap tipus de classificació 9 TERMINI D EXECUCIÓ DE L OBRA El termini d execució de les obres és de 3 mesos a comptar des de la data de signatura de l acta de comprovació de replanteig. 10 RESUM DE PRESSUPOST PRESSUPOST D EXECUCIÓ ,43 euros 6% Benefici Industrial ,69 euros 13% Despeses Generals ,99 euros SUBTOTAL ,10 euros 16% IVA ,90 euros PRESSUPOST D EXECUCIÓ PER CONTRACTE ,00 euros Pressup. d execució per contracte: Dos-cents noranta quatre mil cent deu euros DILIGÈNCIES D'APROVACIÓ APROVACIÓ INICIAL MATARÓ 20 DE GENER 2010 L ARQUITECTE MUNICIPAL EL SECRETARI GENERAL / per delegació Òrgan i data Mª Dolors Periel APROVACIÓ DEFINITIVA EL SECRETARI GENERAL / per delegació Òrgan i data