Guia pel disseny de serveis d informació i assessorament en drogues: una proposta de model funcional

Transcripción

1 Guia pel disseny de serveis d informació i assessorament en drogues: una proposta de model funcional

2 Aquesta publicació és el resultat del treball conjunt de l equip tècnic de l SPOTT- Centre de prevenció i intervenció en drogodependències, SPOTT. Centre de Prevenció i Intervenció en drogodependències Sant Honorat, Barcelona Diputació de Barcelona Gener, 2013 Maquetació i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Dipòsit Legal B

3 Índex Presentació... 5 Introducció... 6 Justificació Aspectes teòrics Situació actual envers el consum de substàncies Què ha canviat? Tipus de consums La prevenció Concepte i tipus de prevenció Àmbits implicats en la prevenció comunitària Factors de protecció i factors de risc Conductes de risc vs. situacions de risc Adolescència Definició Etapes Vulnerabilitat Per què consumeixen els adolescents? Família Definició Tipus de família Funció de la família Estils educatius Aspectes pràctics Les fases per a la creació d un Servei d informació i assessorament en drogues (SIAD)... 25

4 4 1.1 Fases La denominació del Servei La descripció general La justificació i marc de referència Els destinataris La ubicació i cobertura Els objectius i funcions del servei Funcions i activitats del professional El calendari Els mecanismes de funcionament: organització, dependència funcional i coordinació La comunicació i promoció Els recursos El pressupost Seguiment i avaluació Qualitat del servei Principis estratègics Consideracions a tenir en compte en l atenció del servei d informació i assessorament en drogues (SIAD) Les claus per a l èxit del servei. Els obstacles: com evitar-los i superar-los.. 58 Annexos Model d entrevista a informants clau Model d entrevistes informatives del SIAD per a joves i famílies i professionals Model diagrama de Gantt Model recull de l activitat del SIAD Model d enquesta de satisfacció del SIAD Model de memòria del SIAD Model document confidencialitat Glosari Referències bibliogràfiques Webs d interès Ajuntaments amb serveis d informació i assessorament en drogues... 85

5 Presentació Els canvis en els patrons del consum de drogues generen la necessitat d articular respostes innovadores que permetin impulsar actuacions preventives adequades a les necessitats dels ajuntaments i de la ciutadania. La informació i l assessorament en drogodependències és una acció clau, en el marc de la prevenció, davant d un consum estès entre els adolescents i joves d algunes drogues, com el tabac, l alcohol o el cànnabis, i d un consum menys estès, però de risc, d altres substàncies. Amb la finalitat de donar suport als ajuntaments, consells comarcals i altres ens locals, en la seva activitat preventiva, des de l Àrea d Atenció a les Persones hem elaborat aquesta Guia pel disseny de serveis d informació i assessorament en drogues. Es tracta d un document que presenta una proposta de model funcional per a la creació i funcionament d aquests serveis, d acord amb la situació actual. La Guia s ha elaborat des del nostre Centre de prevenció i intervenció en drogodependències (SPOTT), que al llarg de la seva trajectòria de més de 30 anys, ha orientat la seva actuació cap al suport i assessorament comunitari en prevenció, i cap als serveis d informació i assessorament a les famílies, als professionals, als joves i als adolescents. Vull agrair el treball que han fet els professionals d aquest Centre, en el que han aportat la seva experiència i coneixement, que ha permès comptar amb un document final de qualitat que s incorpora als productes que s ofereixen als municipis adherits a la Xarxa local de prevenció de les drogodependències. Estic segur que aquesta Guia serà útil i pràctica pel disseny i consolidació de serveis d informació i assessorament en drogues, accessibles i propers als joves, a les famílies, als professionals i al conjunt de la ciutadania. Josep Oliva i Santiveri Diputat delegat d Igualtat, Ciutadania i Benestar Social

6 Introducció El suport de la Diputació de Barcelona al món local en l àmbit de la prevenció i l abordatge de les drogodependències ha estat sempre una referència pels municipis de la província de Barcelona. La Xarxa local de prevenció de les drogodependències de la Diputació de Barcelona, en el seu document marc Prevenció municipal en drogodependències: un compromís institucional i social estableix les bases tècniques i criteris generals que han de possibilitar el desenvolupament de programes comunitaris. La nostra experiència en assessorament municipal per la redacció, l elaboració i implementació de plans i programes de prevenció de drogodependències, ens ha permès observar, recollir i diagnosticar les mancances i dificultats dels ens locals en la seva tasca. Una de les dificultats explicitades més observades i verbalitzades pels tècnics, són els recursos que facilitin l assessorament i la informació a la població, i és per això, que s ha elaborat el present document, amb la inquietud que esdevingui una eina útil que doni resposta als professionals dels municipis. Paral lelament, i a partir de l experiència que també tenim en l atenció directa, l any 2005 ens vàrem plantejar omplir el buit existent creant el programa d adolescents i joves i les seves famílies, obert a tota la província de Barcelona. És un espai a cavall entre les àrees de prevenció i d assistència, emmarcat entre la prevenció selectiva i la indicada, en el que es realitza un abordatge integral personalitzat, individual i familiar, per tal d aturar o reduir el consum de substàncies. Des del programa d adolescents/joves i les seves famílies hem detectat en els darrers anys un augment progressiu de les demandes sobre casos de consum de drogues en adolescents i joves. La banalització a nivell social del seu consum, especialment el cànnabis, ha generat una gran confusió entre els pares i les mares i la societat en general. Les línies d actuació del nostre programa són les següents: El Servei d informació i assessorament en drogues (SIAD) és un espai de suport, contenció, orientació mitjançant consulta telefònica o presencial adreçat a joves, adolescents, famílies i professionals per donar resposta als dubtes plantejats en relació al consum de drogues. Les intervencions amb adolescents i joves a partir dels 12 anys, consumidors de drogues en diferents situacions de risc (consum puntual o esporàdic que motivaria una intervenció preventiva, situacions d abús puntual, recurrent o consum ha-

7 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 7 bitual) amb l objectiu de donar resposta als nous patrons de consum i als diferents perfils d adolescents i joves. El suport a les famílies d adolescents i joves amb els objectius de reforçar la capacitat dels pares i mares en la seva tasca educativa i oferir-los suport emocional durant tot el procés.

8 Justificació El perquè de la guia i a qui va dirigida Des del seu inici i fins l actualitat l SPOTT ha actuat com un observatori que ha detectat les necessitats i ha recollit les demandes, sempre en una constant transformació per tal d adaptar-se a la realitat social de cada moment i poder donar resposta als nous patrons de consum i problemàtiques associades. El perquè de la guia es desprèn directament de les demandes rebudes per part dels tècnics dels municipis i dels mateixos ciutadans. Entre elles, destaca explícitament la sol licitud de suport en la creació d un servei d aquest tipus. Tal com detallem a continuació, les demandes ens arriben bàsicament de dues vessants: 1. Demandes dels tècnics municipals per al suport i assessorament comunitari i per a la prevenció en l àmbit local D informació i assessorament per part de professionals de municipis de la demarcació de Barcelona, per tal de poder donar resposta a les inquietuds de mares i pares i altres familiars, així com dels joves i de professionals que treballen amb aquest col lectiu. D assessorament per tal de crear un Servei d informació i orientació sobre drogues i conductes associades, que garanteixi la confidencialitat, que sigui gratuït i accessible, adreçat a tota la població. D ajuntaments amb dificultats (de coordinació, pocs recursos...) per endegar projectes de prevenció i que veuen en aquest servei un punt de partida d un posterior programa o pla local. 2. Demandes realitzades per famílies, adolescents, joves i professionals al Servei d informació i assessorament en drogues SIAD de l SPOTT D informació i assessorament per part de les famílies, adolescents/joves i de professionals que treballen amb aquest col lectiu. De professionals d altres àmbits (educatius, serveis socials, sanitat...) per la derivació d adolescents/joves amb consum de drogues i a famílies. De professionals d altres centres especialitzats de drogodependències que no compten amb un programa específic per a adolescents i joves. Hem volgut traslladar aquesta experiència al territori, conscients de la necessitat de molts ajuntaments de donar resposta a les persones que sol liciten orientació i assessorament relacionat amb el consum de drogues.

9 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 9 Les polítiques actuals en matèria de drogues Les polítiques actuals en matèria de drogues, tant l estratègia europea en matèria de lluita contra la droga ( ), com a l àmbit estatal l Estratègia nacional sobre drogues ( ) de la Delegación del Plan Nacional sobre Drogas i l Estratègia nacional de prevenció: consum de drogues i problemes associats a Catalunya, consideren que els programes d intervenció amb menors són prioritaris, essent especialment cabdals la detecció precoç i la intervenció primerenca per assolir bons pronòstics. Consideren a la família com un agent important de prevenció, així com la necessitat de generalitzar les intervencions familiars, i treballar amb la família com l agent educatiu més important en el desenvolupament de l adolescent. També destaquen la necessitat de coordinació entre els diferents agents que interactuen amb els joves, per tal d unir esforços i oferir el mateix missatge. A qui va dirigida la guia? El present document té com a objectiu oferir una eina que faciliti la creació d un Servei d informació i assessorament en drogues (SIAD), i per tal de facilitar que cada ajuntament o ens local pugui adaptar el document a la seva realitat. Als annexos s ha inclòs un conjunt de documents que proporcionen pautes de treball amb la finalitat d orientar la gestió als professionals. Aquesta guia, per tant, està dirigida a tècnics municipals i a professionals que treballen a l àmbit de la prevenció de les drogodependències i pretén esdevenir una eina orientativa per dissenyar i implementar un servei d informació i assessorament en drogues en un territori concret. Al mateix temps vol oferir pautes i recomanacions per tal que qualsevol professional que treballi en l assessorament i l orientació en drogodependències pugui establir una relació òptima i d ajuda amb la persona usuària del servei. Malgrat que el servei d informació i assessorament en drogues que proposem s adreça a tota la població, hem volgut posar l èmfasi en la importància d intervenir abans de la instauració de l addicció, aprofundint en els coneixements i la informació sobre l adolescència, plenament conscients de que el consum de drogues no és exclusiu dels joves i dels adolescents. Aquesta proposta es pot ampliar i extendre en la intervenció amb la població adulta.

10 Aspectes teòrics 1. Situació actual envers el consum de substàncies La situació del fenomen del consum de drogues ha evolucionat en aquests darrers anys envers les substàncies i els seus consumidors. Els canvis en la panoràmica dels consums de drogues, que han afectat al llarg dels anys tant a les drogues consumides com al perfil dels usuaris, generen la necessitat d articular noves respostes que, tenint l àmbit local com a escenari preferent, permetin impulsar actuacions preventives adequades a la situació actual dels consums de drogues. 1.1 Què ha canviat? En especial s han produït canvis molt importants en relació a: El tipus de substància: actualment les substàncies més consumides pels adolescents i joves són el tabac, l alcohol i el cànnabis. El tipus de consum es relaciona amb l oci, el cap de setmana i l ús recreatiu. L edat mitjana d inici se situa en la primera adolescència. El policonsum, el consum d alcohol s associa amb relativa freqüència al consum d altres substàncies especialment el cànnabis i altres. El patró de consum binge drinking. El consum d alcohol ha passat d un model mediterrani a un model anglosaxó: ingesta d alcohol en grans quantitats i en un breu període de temps, principalment en moments d oci i cap de setmana. La baixa percepció del risc percebut pels joves per la gran permissivitat social envers al consum d algunes drogues com el tabac, l alcohol i el cànnabis. Per altra part, els consums ocasionals i els realitzats durant els caps de setmana són consums considerats de poc risc, ja que els adolescents i els joves consideren que controlen el consums durant la setmana. La preocupació social i sanitària pel consum juvenil de drogues que ha augmentat en els darrers anys en espais d oci nocturn. La major accessibilitat a les substàncies.

11 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues Tipus de consum Consumir drogues no implica ser necessàriament addicte o drogodependent. Des que un individu es posa per primera vegada en contacte amb les diferents substàncies fins que desenvolupa un problema d addició, hi ha una sèrie de canvis en relació amb les motivacions per a consumir i en la interiorització d aquests consums en els hàbits de vida, que ens poden donar informacions sobre l abordatge tècnic de cada cas que se ns plantegi. Per tal d entendre i comprendre les relacions que cada individu manté amb les drogues s han definit diferents patrons de consum: 1. Consums experimentals: consums que corresponen a les situacions de contacte inicial amb una o varies substàncies, que no té perquè ser repetit. Les motivacions en aquest estadi d experimentació solen ser: Curiositat Pressió del grup d iguals Atracció per allò prohibit i pel risc i cerca de sensacions Indicadors: sovint l individu desconeix els efectes de la substància i el seu consum es realitza en el marc d un grup que convida a provar-la. 2. Consums ocasionals: correspon a l ús intermitent de les substàncies sense cap periodicitat fixa i amb llargues temporades d abstinència. Les motivacions principals solen ser: Facilitar la comunicació Buscar el plaer o relaxació, etc. Transgredir les normes Indicadors: sovint l individu continua consumint la substància en grup. Tot i que podria estar efectuant les mateixes activitats sense consumir, ja coneix quins són els seus efectes i per aquest motiu les consumeix. 3. Consums habituals: suposa una utilització freqüent de la droga. Segons la substància consumida, la freqüència de consum, les característiques de la persona, l entorn, etc., aquest consum pot portar al consum d altres substàncies. Les motivacions principals solen ser: Intensificar sensacions de plaer Per pertànyer a un grup i ser reconegut per aquest Per mitigar la soledat, l avorriment, l ansietat, etc. Reafirmar la seva independència o el rebuig envers la societat Per reduir la gana, el fred o el cansament

12 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 12 Indicadors: sovint la persona amplia les situacions en les que utilitza les drogues. Aquestes s utilitzen tant en el consum individual com en grup. Els seus efectes són perfectament coneguts i buscats. Com que encara no ha perdut el control sobre la seva conducta, manifesta poder abandonar l hàbit en cas de proposar-s ho. 4. Consums compulsius: la persona necessita la substància i tota la seva vida gira al voltant d aquesta, tot i les complicacions que li comporta aquest consum. Indicadors: S utilitza la substància en quantitats majors o per períodes de temps més llargs del que la persona pretenia en un principi. Pren consciència de les dificultats de controlar l ús de la droga. Gran part del temps s utilitza en activitats relacionades amb l obtenció de la substància i el seu consum. Intoxicació freqüent o símptomes d abstinència quan la persona està desenvolupant les seves tasques obligatòries. Reducció considerable o abandonament d activitats socials, laborals o recreatives. Ús de la substància tot i la consciència dels problemes que aquest consum està causant. Freqüentment tolerància. Es recorre al consum per evitar simptomatologia d abstinència. 2. La prevenció 2.1 Concepte i tipus de prevenció La prevenció es planteja promoure estils de vida que facin que les persones i els grups socials esdevinguin menys proclius a involucrar-se en relacions problemàtiques amb les drogues. Entenem per prevenció aquell conjunt organitzat d estratègies impulsades per una comunitat per anticipar-se a l aparició de consums problemàtics de drogues. Quan s utilitza el concepte prevenció de drogues a nivell general, la majoria de la població ho relaciona amb les drogues il legals, tot i que en analitzar el fenomen s observa com aquelles substàncies que suposen més consum, i també més conseqüències negatives, són precisament les legals (alcohol i tabac) i la droga il legal més socialitzada i normalitzada (cànnabis). Potser per aquesta raó la majoria de programes de prevenció s orienten cap a aquestes tres substàncies.

13 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 13 Gairebé totes les estratègies dissenyades per països europeus que busquen reduir la demanda de drogues, contemplen quatre nivells de prevenció: la universal, la selectiva, la indicada i la determinada. La prevenció universal és la prevenció més general. Té com a objectiu potenciar els factors de protecció fomentant les actituds i els hàbits saludables. S adrecen a tota la població en general i es desenvolupen principalment en el marc escolar, en el de les famílies i en el del lleure. La prevenció selectiva és aquella adreçada a grups de risc o subgrups més vulnerables de la població general que estan sotmesos a factors de risc associats al consum de drogues (Ex: fills de pares consumidors, famílies disfuncionals, etc.). La prevenció indicada va dirigida a aquelles persones que ja han iniciat el consum i presenten signes inicials de problemes greus associats al consum de substàncies i problemes de conducta. La prevenció determinada va adreçada als grups de consumidors amb diagnòstic de drogodependència i/o altres trastorns de salut relacionats. Fer prevenció bàsicament vol dir: Actuar abans que sorgeixi un problema per tal d evitar-ne l aparició. Evitar la progressió des de l inici a l abús o la dependència. Detectar problemes de consum en les seves fases primerenques. Reduir riscos i danys relacionats amb el consum de drogues. Actuar sobre l oferta i la demanda de substàncies que produeixen addicció. Què podem fer els serveis bàsics d atenció social primària davant les drogodependències? PDS, Àmbits implicats en la prevenció comunitària Fer prevenció des d una vessant comunitària implica mobilitzar de manera coordinada un gran nombre d estaments socials. La dinamització social constitueix un procés clau de la prevenció comunitària, implica promoure la participació i corresponsabilitat de la població i agents implicats. Fer prevenció comunitària vol dir sumar esforços i coordinar els recursos presents en una comunitat, comptant amb l acceptació i participació de la població. Per això, cal incorporar a grups, organitzacions i entorn social, coordinant els diversos sectors que integren la comunitat. El model comunitari implica que cadascú assumeixi la responsabilitat que li és pròpia. Prevenir l abús de drogues d acord amb un enfocament comunitari, suposa acotar un marc d actuació caracteritzat per treballar amb i des de la implicació de la mateixa població des de cada àmbit:

14 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 14 La família L escola El sistema de salut Els mitjans de comunicació L empresa Les organitzacions socials L administració Les entitats privades La prevenció d acord amb un model comunitari suposa: Assumir la influència de l entorn microsocial (la família, el grup d amics, el barri, etc.) en l origen i l evolució de l abús de drogues. Acceptar la necessitat d implicar la comunitat organitzada (associacions de pares i mares, clubs de temps lliure, etc.) en la recerca de solucions. Actuar de manera simultània i coherent en els diferents escenaris que donen cos a la comunitat. El model comunitari estableix les indicacions següents: No hi ha professionals sobre els qui pugui recaure la responsabilitat exclusiva de fer-se càrrec de la prevenció. Es tracta d un fenomen vinculat amb els estils de vida, cal que hi facin front tots els sectors que influeixen en la seva configuració: pares, mares, educadors, associacions, etc. L abús de drogues no és una qüestió que les administracions puguin resoldre soles, sinó que és la mateixa societat civil la que ha de mobilitzar-se per fer front a les seves dificultats. Això no obstant, també les administracions, gestores de la vida pública han d assumir aquesta preocupació com a pròpia i han de revestir el seu compromís d un caràcter essencialment pedagògic i complir el conjunt de les responsabilitats que els són pròpies. 2.3 Factors de protecció i factors de risc Tot i que sabem que els factors de risc i protecció són àmpliament coneguts per part dels professionals que treballen en l àmbit de les drogodependències, ens hem plantejat incloure una definició i una classificació en aquesta guia per tal de facilitar a d altres professionals els coneixements, considerem que bàsics, per a formar part d un servei d informació, assessorament i prevenció de drogues i altres conductes de risc.

15 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 15 Incidir en aquests factors, tant pel que fa al diagnòstic de la situació, com pel que fa a la intervenció amb els usuaris. Clayton (1992) defineix el concepte de factor de risc o de protecció com atribut individual, condició situacional, ambient o context que incrementa o redueix la probabilitat de l ús o abús de substàncies psicoactives. Factors de protecció L evidència científica ens diu que hi ha diversos factors de protecció que redueixen les possibilitats de patir problemes amb les drogues i altres conductes de risc en l adolescència. Els denominats factors de protecció són totes aquelles variables que disminueixen la probabilitat d involucrar-se en conductes de risc, ja que fomenten la capacitat de l individu per afrontar de forma adequada les situacions de crisi. Ajuden a desenvolupar les habilitats necessàries per fer front als factors estressors i a les situacions de risc. Factors de risc Són els elements o les condicions físiques, psicològiques i socials que incrementen les possibilitats de que una persona realitzi una conducta de risc. La presència de factors de risc augmentarà la possibilitat de que una persona consumeixi drogues. La presència d algun d aquests factors no vol dir que hagi d haver un problema amb les drogues. Quants més factors de risc hi hagi, més augmenta la probabilitat que sorgeixi un problema.

16 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 16 Classificació dels factors de risc i factors de protecció Existeixen diferents classificacions dels factors de risc i protecció, malgrat això, totes elles inclouen factors individuals, familiars i socials. El que les diferencia és el fet de desglossar els factors en altres subclassificacions. Hem incorporat la classificació del document de treball Detecció i intervenció del consum de drogues en menors d edat. Guia per l elaboració d un protocol d actuació en l àmbit municipal publicat per la Diputació de Barcelona. Factors individuals Factors de risc Poca autonomia en la presa de decisions Dificultat per assumir responsabilitat Baixa autoestima Absència de normes i límits Absència d adults que recolzin Actitud evasiva davant problemes/conflictes Patologia psiquiàtrica Incapacitat d autocontrol: impulsivitat, baixa tolerància a la frustració, etc. Factors de protecció Tolerància a la frustració Disponibilitat d adults que recolzin Concepte de sí mateix positiu Autonomia d acord amb l edat Normes i límits clars i internalitzats Capacitat de reconèixer i expressar sentiments Habilitats socials Responsabilitat Autocontrol emocional i de la conducta Tenir objectius personals i projecte de vida, etc. Factors familiars Factors de risc Actituds i comportaments permissius i/o positius davant les drogues Pèrdua de rols de les figures d autoritat: manca de límits i normes clares Incoherència: excessiva exigència en alguns aspectes i molta tolerància en altres Excés de protecció; disciplina severa Antecedents familiars de consum de drogues, etc. Factors de protecció Límits i normes clares Actituds i comportaments contraris al consum de drogues; rebuig a les conductes de risc Rols clars i presència de figures d autoritat Control adequat sobre les conductes Vincles afectius i comunicació positiva Adequat estil de resolució de conflictes (no violent, agressiu, etc.)

17 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 17 Factors socials: grup d iguals Factors de risc Excessiva dependència del grup Inclusió en grups tendents a la transgressió i amb actituds positives al consum Dificultat per establir relacions personals Dificultat per identificar-se amb altres grups no relacionats amb el consum Escàs desenvolupament d habilitats socials, etc. Factors de protecció Capacitat crítica i desenvolupament del propi criteri Presa de decisions personals Inclusió en grups amb absència de conductes desadaptatives Model d amics no consumidors Participació en grups de caràcter positiu (associacions, clubs esportius, etc.) Xarxa àmplia d amics Competència social per les relacions personals Desenvolupament adequat de les habilitats socials, etc. Factors socials: escolars Factors de risc Absentisme Fracàs escolar Existència d un clima escolar negatiu o violent, etc. Factors de protecció Vincles afectius positius amb el professorat Suport per part de l escola Regles de conducta clares Participació de l alumnat en les tasques i decisions escolars, etc.

18 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 18 Factors socials: oci i temps lliure Factors de risc No estructurat Implantació del model d ocupació del temps lliure: diversió associada al consum de drogues i alcohol Pautes culturals de diversió associades al «descontrol» Escasses alternatives d ús del temps, etc. Factors de protecció Organitzat Afeccions diverses Accés a activitats i recursos positius per l oci i altres activitats informals Actitud crítica davant el model d ocupació d oci Absència d associació: diversió = consum de drogues Inquietud cultural, esportiva, recreativa, etc. Factors socials: entorn social general Factors de risc Situació socioeconòmica precària Problemes d integració o inclusió social Absència de suport social, pocs recursos comunitaris Degradació de la zona (barris conflictius) Fàcil accés a les substàncies i al tràfic de drogues, etc. Factors de protecció Organització social adequada Cohesió social en el barri Relacions positives amb els veïns Recursos comunitaris suficients per l adolescent, coneixement i fàcil accés a aquests Dificultat d accés a les substàncies Integració i inclusió social, etc. 2.4 Conductes de risc vs. situacions de risc Conductes de risc Són actuacions repetides i fora d uns límits que poden comprometre el desenvolupament psicosocial normal amb repercussions perjudicials per a la vida actual o futura. Sovint algunes conductes de risc del jove són reactives i una manifestació del seu camí cap a l autonomia i la independència. En les conductes de risc existeix consciència del perill que es corre però guanya el sentiment d invulnerabilitat. Situacions de risc Són aquelles circumstàncies que representen un risc per a tota la comunitat o grup social.

19 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues Adolescència 3.1 Definició L OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l adolescència com l etapa en la que es produeixen canvis des de diferents de punt de vista: Biològic: l individu progressa des de l aparició inicial de les característiques sexuals secundàries fins a la maduració sexual. Psicològic: els processos psicològics de l individu i les formes d identificació evolucionen des d un nen fins a un adult. Social: es realitza una transició de l estat de dependència socioeconòmic total a una relativa independència. 3.2 Etapes L etapa de l adolescència també ha sofert canvis al llarg del temps, a l igual que d altres etapes vitals, com l edat adulta i la vellesa. Durant l adolescència es viu una veritable revolució biopsicosocial. És l època de la vida que marca la transició entre la infància i l edat adulta, és difícil d emmarcar en unes edats concretes. No obstant això, l OMS l emmarca en tres etapes: la primera adolescència (dels 10 als 14 anys) l adolescència mitjana (dels 15 als 17 anys) l adolescència tardana (dels 18 fins als 21 anys) 3.3 Vulnerabilitat Durant l adolescència el desenvolupament psicològic, en els aspectes cognitius i emocionals, és més lent que la maduració biològica i corporal, fet que sovint col loca l adolescent davant de riscos no previstos ni reconeguts, a vegades inevitables per a aconseguir el seu lloc en el món dels adults. D altra banda pot ser considerada com un factor de risc davant el consum de drogues i altres conductes problemàtiques com l embaràs precoç i les malalties de transmissió sexual, trastorns de l alimentació, la deserció escolar, la violència i conductes antisocials. Pocs adolescents viuen el seu consum, fins i tot si és freqüent, com a problema. Aquest consum s ha d entendre dins el marc de la seva forma de ser, dels trets de la seva personalitat, dels grups amb qui es mou i del paper que hi té la droga, de quina relació té amb els pares, de la seva adaptació escolar, de la riquesa o la pobresa dels seus interessos i motivacions (esports, afeccions, etc.), de la seva capacitat per a gestionar el malestar emocional, del seu procés de socialització, i d altres situacions vitals.

20 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 20 Cal destacar tres aspectes: A part de ser transitòria, es tracta d una etapa especialment dinàmica i canviant. És un procés en el qual hi ha una dinàmica evolutiva, que es dóna en un marc social i històric concret. Com assenyala Funes Artiaga, J. (2010) «en aquest procés es succeeixen etapes, esdeveniments i circumstàncies, algunes de les quals seran enriquidores i estabilitzadores i d altres problemàtiques». Cada adolescent viu aquesta etapa d una manera particular i subjectiva. Gran part de les dificultats amb que es troba un adolescent en el seu procés evolutiu, sol expressar-se en conductes i comportaments problemàtics el seu àmbit social. 3.4 Per què consumeixen els adolescents? 1. Per «col locar-se». Sempre és temptadora i sobretot per al jove que s obre a la vida la recerca d emocions i situacions de plaer. Passar una bona estona: el motiu més senzill; també el més freqüent i permanent. 2. Per curiositat i avorriment. Molt freqüent a l adolescència, l afany de conèixer i experimentar per ells mateixos allò encara desconegut o no experimentat, és un altre i poderós atractiu que la droga ofereix. Per cercar sensacions noves, perquè veuen que els altres ho fan i se ls desperta la curiositat. 3. Per la influència dels companys. L exemple, la pressió dels amics que afavoreixen la implicació de quants més millor, pot conduir amb facilitat a cedir només per no sentir-se diferents, per no ser rebutjats de la colla. De vegades, són els mateixos amics o companys de col legi els qui fan negoci actuant com a venedors. Element d identificació. 4. Per imitar els adults i introduir-se en el seu món. L adolescent té urgència per incorporar-se al món dels adults. Alguns adults es droguen, i per descomptat, consumir drogues «fa gran», segons el sentir d alguns joves. Element de transgressió. 5. Com una fugida dels problemes de l exterior. La droga és presentada com una manera de fugir de l hostilitat d un ambient advers, ja sigui d una família amb problemes, una inadaptació social, fracàs escolar, etc. 6. Com una fugida dels propis problemes emocionals. La incapacitat per a relacionar-se amb la gent o la manca d autoestima, poden incitar a la fugida pel mitjà que és més a l abast.

21 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues La família 4.1 Definició La família es pot definir com el sistema que respon a les necessitats biològiques i psicològiques dels seus membres, amb característiques pròpies, amb límits, amb rols i regles internes que determinen els seus patrons d interacció tant en el seu interior com cap a l exterior. Així com aquell sistema que compleix funcions protectores i reguladores que defineixen la seva identitat per mitjà de múltiples processos. De totes les relacions que pot establir un individu, les relacions familiars són les que resulten més significatives i les que condicionaran tant la relació amb altres sistemes com la pròpia salut de cadascun dels seus membres. Quan la família està present realitza tasques variades i imprescindibles per al desenvolupament i maduració de l adolescent i per al procés de socialització. La família és l ambient social bàsic del nen i de l adolescent per ser el lloc on passa la major part del temps. El professor Roberto Secades en el document de treball Estrategias de intervención en el ámbito familiar. Guía para promover la implicación y la participación de la familia en programas preventivos publicat per la Diputació de Barcelona, recalca la importància de l ambient familiar, particularment dels pares com a determinants de l ajust psicològic i social dels fills, una qüestió reconeguda àmpliament pels especialistes. En les conclusions del grup de treball sobre famílies i drogues del Foro de la Sociedad ante las Drogas, organitzat per la Delegación del Plan Nacional sobre Drogas, es destaca el paper que juga la família: La família com un àmbit important d intervenció preventiva. La família com un possible factor en la etiologia del consum de drogues per part dels seus fills. Els factors de risc generats a l escola o en la comunitat poden ser alterats des de la intervenció familiar. La ràpida evolució de les dinàmiques familiars han determinat que la família sigui un subjecte d atenció, com a dipositària de necessitats en si mateixa. 4.2 Tipus de famílies El panorama familiar a la nostra societat ha evolucionat en les últimes tres dècades i ha sofert una sèrie de transformacions significatives que afecten a tots els àmbits de la vida. La diversitat de projectes és tal que ja no podem parlar de la família, sinó que

22 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 22 és més precís que parlem de les famílies. «Hemos pasado de la familia modelo a modelos de familia» (González, 2009). Actualment trobem a la nostra societat una gran diversitat de models de família, sorgint noves dinàmiques i nous patrons de família. Hem passat de la família tradicional o extensiva formada per pares, avis i cosins, a la família nuclear, reduïda i autònoma formada per la parella i els seus fills. Vivim en una societat de grans canvis socials on s han modificat les estructures familiars i s han diversificat les formes de convivència, com a conseqüència de diferents factors: el canvi de rols entre homes i dones, la incorporació de la dona al mercat de treball, la dificultat dels joves per emancipar-se i formar noves famílies, el descens de la natalitat, l augment de les ruptures matrimonials, el retard en contraure matrimoni i tenir fills, així com l aparició de la llei del divorci i les legislacions en matèria de reproducció assistida, o l aprovació durant els anys 80 de la legislació sobre el matrimoni que ha regulat la relació de les parelles de gais i lesbianes. Tots aquests elements han funcionat en la nostra societat com a motor de canvi provocant profundes transformacions en el model familiar convencional, sorgint noves dinàmiques i nous patrons de família. Alguns dels nous models familiars: Famílies monoparentals Les famílies monoparentals estan constituïdes per la mare o el pare i els fills que conviuen amb un o altre. La relació entre la monoparentalitat i el risc específic pel consum de drogues s ha investigat en nombrosos estudis, que en general apunten que viure amb un sol progenitor es relaciona amb un major risc d inici en el consum de drogues en comparació amb famílies constituïdes per ambdos progenitors (Hoffman, 2002). Famílies reconstituïdes o combinades També conegudes com bifocals o multiparentals. En aquest tipus de famílies existeix almenys un fill d una relació anterior i dos adults que formen parella i el seu origen pot ser la ruptura d un matrimoni o parella de fet anterior, o el matrimoni d un vidu o vídua amb fills. Famílies homoparentals o biparenteals Constituïdes per parelles del mateix sexe. Des de 2005 la llei permet que es constitueixin també en matrimoni legal, que poden conviure soles, amb fills propis, adoptats o concebuts. Les noves formes de família homoparentals plantegen noves preguntes. L aspecte més debatut és la possible incidència sobre el desenvolupament dels infants. S han realitzat estudis fora d Espanya (Tasker, 2005) que han trobat que nois i noies que creixen amb pares gais o lesbianes no presenten problemes significatius i específics pel fet de viure en aquest context familiar.

23 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 23 Altres: Famílies unipersonals: llars formades per una sola persona. Famílies tardanes, aquelles que estan formades per pares grans amb fills molt petits per l edat que tenen els seus progenitors. Les noves dinàmiques i models familiars generen noves realitats que plantegen respostes ajustades a les seves necessitats. Tenint en compte que totes les formes de família tenen el mateix valor, respecte, protecció i reconeixement o que una major presència de problemes relacionats amb el consum de drogues o d altres conductes problemàtiques poden ser associades no a l estructura familiar en sí, sinó a les condicions que l envolten com les dificultats econòmiques, major estrès de mares monoparentals o altres. La clau de l èxit en la prevenció es troba en la qualitat de vida familiar. 4.3 Funció de la família Per tal de dotar els fills d eines i habilitats per afrontar qualsevol situació vital és necessari educar els fills exercint un equilibri entre les funcions de suport i de control. El suport dels pares i mares dóna resposta a les necessitats bàsiques dels fills, tant físiques (alimentació, sostre, etc.) com afectives. El control respon a la necessitat d orientar la conducta dels fills i establir normes i límits. Els canvis en les formes familiars han provocat, però, canvis en les seves funcions. La funció tradicional d educació i transmissió de valors s ha vist modificada per: Els canvis i la crisi de valors tradicionals han provocat desorientació i confusió sobre els estils educatius. Manca d experiència i de coneixements en relació a l educació dels fills. Disminució del nombre de membres dins de la família. Abans la família extensa contribuïa a la cura i educació dels fills. La incorporació de la dona al treball ha suposat un canvi important en els rols de la família. 4.4 Estils educatius Educar és acompanyar, conduir, dirigir, protegir, prevenir. Folch i Camarasa diu que no es pot no educar, i avui, indubtablement, educar es més difícil a causa de diversos factors que agrupa en tres apartats: a) el món en el qual ens ha tocat viure b) el nostres fills són molt diferents de com érem nosaltres a la seva edat c) la família també ha canviat

24 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 24 L estil educatiu de la família fa referència a les habilitats que han de desplegar els pares pel control de la conducta dels seus fills mitjançant la supervisió, l establiment de normes i límits, la construcció de relacions entre els membres de la família i aplicació de la disciplina mitjançant la negociació, el reforç positiu i el càstig (Hawkins et al. 1992). Està demostrat que el desconeixement de les activitats del fill, l absència de normes clares en el funcionament familiar i l absència o imposició extrema de la disciplina suposa un risc de comportament disfuncional i consum de drogues. Estils educatius Estil permissiu Estil autoritari Estil democràtic Normes Poques Nombroses Suficients i variables i arbitràries i raonables Disciplina Actitud «Blandura» Intransigència Fermesa Tendència emocional Ansietat Ira Autocontrol Afecte Excessiu (sobreprotecció) Deficitari (hostilitat i rebuig) Adequat (comprensió i suport) Excessiva Deficitària Comunicació (irregular i (unilaterai i Adequada inconsistent) problemàtica) En el cas de l estil permissiu, la característica bàsica és l absència de supervisió i control per part dels pares, és el propi fill qui autoregula el seu comportament. El resultat és un adolescent amb baixa tolerància a la frustració, impulsiu i que no assumeix responsabilitats. En l estil autoritari, el control a través d ordres i normes es fa de forma unilateral, sense tenir en compte les opinions del fill. Els pares fixen normes rígides sense la participació del jove. El resultat és un adolescent passiu, submís i amb baixa autoestima. O bé, un adolescent agressiu, rebel que no respecta el drets dels demés. L estil democràtic seria un punt d equilibri entre els anteriors, amb normes que s ajusten en cada cas a les necessitats específiques de l adolescent deixant un marge d autonomia però mantenint el control extern. Els pares exerceixen adequadament el seu paper de figures d autoritat respectant alhora els drets del jove. Promouen la conducta madura, fomentant la iniciativa i l autocontrol. El resultats d aquesta pauta ferma i comprensiva és un adolescent independent, responsable i col laborador. L estil negligent es tracta de pares que no són ni receptius ni afectuosos. Són indiferents i amb molt poca implicació en l educació dels seus fills. Poc sensibles als seus interessos i a les seves necessitats emocionals. La criança dels fills es viu com una càrrega. No existeixen ni normes ni límits.

25 Aspectes pràctics 1. Les fases per a la creació d un servei d informació i assessorament en drogues (SIAD) A partir de l esquema que ens ofereix Mercè Janer Armeijach, Taller de formació: Gestió de projectes, aspectes tècnics i relacionals desenvoluparem cada fase necessària per al disseny del Servei d informació i assessorament en drogues (SIAD). En primer lloc oferim l esquema que us pot servir de guia per tal de dissenyar el vostre SIAD propi. Seguidament mostrem a partir del mateix esquema orientacions generals, però bàsiques per tal d ajudar-vos en el disseny del vostre servei. 1. La denominació del servei: convé pensar en algun nom i fins i tot en el símbol que l identifiqui. 2. La descripció general: resum molt breu dels aspectes bàsics del servei. És la presentació del mateix, i ha de contenir la idea del que es vol fer. 3. La justificació i marc de referència: per què es fa el servei, quina situació tracta de pal liar, de quin programa en forma part, on s inscriu etc. 4. Els destinataris directes: a qui s adreça el servei, quin és el nombre de destinataris reals, quines característiques bàsiques en defineixen el seu perfil. 5. La ubicació i cobertura: on s instal larà el servei i quina cobertura i zona d influència tindrà. 6. Els objectius: què es vol aconseguir amb el SIAD al territori concret. Quins efectes i resultats s esperen per modificar la situació de partença. 7. Funcions i activitats del professional: perfils professionals de l equip i descripció de les seves funcions i accions concretes. 8. El calendari: temporalització del procés. 9. Els mecanismes de funcionament: organització, dependència funcional i coordinació: definir molt bé com s articularà tècnicament el servei segons: Estructura interna: organigrama, equip del projecte. Responsabilitats dels membres del projecte. Espais de coordinació i seguiment: reunions previstes, participants i funcions. Relacions externes: altres àrees municipals, entitats, administracions, altres institucions, serveis i departaments.

26 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues La comunicació i promoció: com es donarà a conèixer el SIAD, és a dir, establir un pla de comunicació: a qui, què, com, amb què, quan, etc, es vol comunicar i promocionar el servei. 11. Els recursos: humans (personal específic, remunerat, voluntari, titulació, capacitació, hores de dedicació del projecte...), les infrastructures i instal lacions, els recursos materials (material fungible, de difusió, publicitat i propaganda del servei...), els recursos i mitjans tècnics necessaris (ordinadors, telèfons, impressores, fax...) i altres recursos (suport tècnic i assessorament). 12. El pressupost: quant costarà i com es finançarà el servei. 13. Seguiment i avaluació: s han assolit els objectius previstos? Conèixer si ha passat allò que havia de passar. Convé revisar els indicadors relacionats amb cadascun dels objectius específics. 1.1 Fases 1. La denominació del servei És essencial trobar el nom adequat per definir la seva identitat. El nom juga un paper decisiu a l hora de fer arribar el servei que volem oferir així com el símbol o el logotip que l identifiqui. 2. La descripció general Entenem per servei allò que oferim al ciutadà per satisfer una necessitat o demanda concreta. El Servei d informació i assessorament en drogues (SIAD) és un recurs de primera atenció especialitzat en orientar, assessorar i donar resposta a les diferents demandes d informació, prevenció i atenció, davant els dubtes plantejats en relació a les drogues i a les conductes de risc associades, que s ubicarà per cobrir una franja de territori concreta i que pot ser un municipi o varis associats. 3. La justificació i marc de referència Prèviament a la posada en marxa del servei cal realitzar una diagnosi de la situació que ens permetrà conèixer quina és la nostra realitat. És a partir d aquesta realitat que podrem definir què és el que volem abordar, planificar de quina manera ho volem fer i justificar així les nostres accions. El tipus i la magnitud dels problemes depenen del context on es produeixen. Per tant, s ha de situar el problema en un espai geogràfic poblacional local i en un context global, així com en un període de temps determinat.

27 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 27 S ha d explicar en funció dels factors causals i associats més importants, ja que les accions que treballen aquests factors seran més efectives que les que actuïn sobre les conseqüències manifestes. Estaríem parlant doncs, d intervencions anticipatòries o de caràcter preventiu. La diagnosi ha de donar els elements essencials per una correcta caracterització del problema i l ha d emmarcar en el context on es localitzarà el projecte, incorporant aspectes com: La delimitació territorial, ambiental i productiva de l àrea La població segons edat, sexe, situació laboral, nivell educatiu, sòcioeconòmic, i altres variables que puguin ser significatives en relació al projecte procés històric de la població: evolució i canvi de població, tipologia d oci i temps lliure, etc. Les organitzacions i els recursos social existents a l àrea, sobretot aquells vinculats al problema: associacions de mares i pares, punts d informació juvenil, etc. El context polític, legal i l estructura governamental. La diagnosi també és el primer pas del procés d avaluació. En moltes ocasions se la pot anomenar avaluació diagnòstica, ja que serà una aportació molt important a l hora de construir una línia base i de fer una comparativa amb els resultats extrets en altres moments de l avaluació. Quan la diagnosi es realitza participativament, amb els punts de vista i coneixements de tots els agents implicats en el projecte i sobretot en el cas de la comunitat o col lectiu afectat, els resultats són molt més rellevants i eficaços a l hora de fonamentar les accions que se n derivaran. En cas que el municipi tingui ja un pla local de prevenció de drogodependències molt probablement la idea de posar en marxa un servei d aquestes característiques serà fruit del treball comunitari que haurà detectat la necessitat d accessibilitat de la població general en relació als recursos d informació i/o tractament del consum de drogues. Per realitzar el diagnòstic podem utilitzar diferents tècniques en funció dels recursos, capacitats tècniques i característiques del municipi. Distingim entre dues categories: Tècniques quantitatives i estadístiques, que ens ofereixen informació concreta sobre la població a través de taxes, índex i dades quantitatives en general. Tècniques qualitatives, orientades a recollir opinions, percepcions, i que ens ajudaran a crear la implicació entre els agents socials. A l hora de conèixer i apropar-nos a la situació real en el nostre territori podem diferenciar entre dades qualitatives preexistents és a dir, informació qualitativa recollida en el passat i que està disponible, i dades qualitatives primàries que són recollides per realitzar el diagnòstic de necessitats.

28 Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 28 Com a tècniques per la realització de diagnosi participatives, podem utilitzar les entrevistes a informants clau. 1 La realització d entrevistes a informants clau ens permet recollir informació sobre el consum de drogues en el territori. Aquestes entrevistes aporten un component participatiu al procés de recollida d informació i poden afavorir la implicació dels agents socials en el projecte, en la mesura que entre els informants seleccionats s incloguin persones amb ascendència o representativitat: professionals de la salut, tècnics de serveis socials, tècnics de joventut, representants de l àmbit educatiu, representants d associacions de pares i mares, etc. El primer element que cal tenir en compte és la selecció dels d informants. Alguns d ells poden ser, entre d altres: Representants polítics Persones coneixedores de la realitat local Professionals de la salut Tècnics de serveis socials Representants de l àmbit educatiu Representants d associacions de pares i mares d alumnes Representants d entitats Representants dels mitjans de comunicació locals Moments de la diagnosi Realitat Descripció Percepció Interpretació El que tenim i el que no tenim Valor i possibilitats que atorga la comunitat Analitzar causes, condicionats, estructura Accions Ajust Alternatives Dissenyar allò que es vol Prioritzar/Ordenar/Preveure 1. Vegeu l annex 1: Model d entrevista a informants clau