TEMA INICIAL 1r d ESO

Transcripción

1 IES LA NUCIA DEPARTAMENT DE MÚSICA TEMA INICIAL 1r d ESO CURS ESCOLAR PROFESSOR RAMÓN LORENTE / DANIEL MAHIQUES ALUMNE/A GRUP

2 UNITAT DIDÀCTICA INCIAL ELS ELEMENTS BÀSICS DEL LLENGUATGE MUSICAL OBJECTIUS. 1. Conéixer els elements que intervenen en el llenguatge musical 2. Conéixer el nom de les notes. 3. Conéixer les figures de nota i les seues durades. 4. Ser capaç de llegir el nom de les notes i interpretar fragments rítmics de grau inicial. 5. Conéixer la digitació de la flauta dolça. 6. Interpretar fragments musicals adaptats. 7. Realitzar dictats a una veu. CONTINGUTS 1. Els elements que intervenen en el llenguatge musical. a) Pentagrama b) Clau de sol 2. El nom de les notes. 3. Figures de nota i silencis. 4. La digitació de la flauta dolça. 5. Interpretació de fragments musicals adaptats. 6. Dictats de reconeixement. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Ser capaç de reconèixer i utilitzar els elements que intervenen en el llenguatge musical: Pentagrama, la clau de sol. 2. Conéixer i aplicar el nom de les notes. 3. Reconéixer i saber aplicar en fragments musicals les figures de nota i les seues durades. 4. Conéixer la digitació de la flauta dolça. 5. Interpretar mitjançant la flauta, partitures de grau inicial. 6. Reconèixer fragments musicals senzills, mitjançant dictat melòdics. 2

3 1. DESCOBRIM LA MÚSICA I ELS SEUS ELEMENTS La música és una ciència, és un art, que utilitza un llenguatge internacional, les notes. Per eixe fet podem comparar la música amb qualsevol llengua (angles, àrab, italià, etc...), donat que, cadascuna de les llengües té uns elements que la diferencien de les altres ( alfabet, lèxic, gramàtica...) i tots ells plegats serveixen per poder comunicar-nos. Dins de la música utilitzem diversos elements essencials, per poder començar a enllestir i poder començar a comunicar-nos. En primer lloc, el pentagrama. 1.1 Pentagrama. El pentagrama és l aplec o unió de cinc línies horitzontals i 4 espais on col loquem les notes. Observa l exemple. Act. 1- A continuació i partint del model, dibuixa 1 pentagrames, tenint present el model que t hem proposat anteriorment. 1.2 LES CLAUS. Les claus són els símbols que es col loquen a l inici del pentagrama i serveixen per indicar el nom de les notes. En la música s utilitzen 7 claus diferents, tot i que, nosaltres sols utilitzarem la clau de sol. Observa l exemple. CLAU DE SOL 3

4 Act. 2 - En el següent fragment, realitza diverses claus de sol, partint de l exemple anterior. 1.3 EL NOM DE LES NOTES. Un vegada ja hem conegut els elements inicials de la música, el i la clau de, passem a conèixer el nom de les notes. Si observes el següent fragment musical, veuràs uns símbols, les notes. Si te n adones, les notes comencen per la nota i finalitzen en la nota, tenint pel mig les notes RE MI FA SOL LA, tenint una estructura repetitiva i infinita, tant cap amunt com cap avall. L ordre és el següent. DO-RE-MI-FA-SOL-LA-SI DO RE MI FA SOL-LA-SI DO-RE-MI-FA-SOL-LA-SI...Etc Act. 3 - Partint de l exemple, indica el nom de les següents notes. 4

5 1.3.1 LÍNIES ADDICIONALS Les línies addicionals, són línies que es col loquen per dalt, pel mig i pel baix de les notes. Situades fora del pentagrama, serveixen per prolongar-lo cap a zones més agudes ( línies addicionals superiors) o cap a zones més greus ( línies addicionals inferiors). Les línies addicionals superiors, es col loquen per baix del cap de la nota; Les línies addicionals inferiors, es col loquen per dalt del cap de la nota i tant unes com les altres, seguint aquest patró. Observa els diversos exemples. 5

6 Al següent exemple, observa l evolució de les diverses notes i la col locació de les línies addicionals. Ja per últim posa el nom dels sons que estiguen incomplets. 1.4 LES FIGURES DE NOTA Ja sabem el nom de les notes i com es col loquen al pentagrama. Per eixe motiu, la nota que està ubicada a la 1a línia, s anomena ; La nota que està a la segona línia, l anomenem i en la 3a línia. De la mateixa forma les notes que les col loquem als espais, s anomenen, FA en el 1r espai; en el 2n espai i DO ( agut) al 3r espai. Ja hem conegut les altures i ara coneixerem les diverses figures i la seua durada. Serà necessari per poder fer cançons amb la flauta. Som-hi!! NOM REDONA BLANCA NEGRA CORXERA SEMICORXERA SÍMBOL DURADA 4 pulsacions 2 pulsacions 1 pulsació 1/2 Pulsació 1/4 Pulsació Act. 4- Al següent pentagrama i sobre la nota SOL ( 2a línia), dibuixa diverses redones. 6

7 Act. 5- Al següent pentagrama i sobre la nota SI ( 3a Línia), dibuixa diverses blanques. Act. 6- Al següent pentagrama i sobre la nota MI ( 1a Línia), dibuixa diverses negres. Act. 7- Al següent pentagrama i sobre la nota SI ( 3a Línia), dibuixa diverses corxeres. Tria tu les notes. A continuació i baix de cadascuna d elles, indica el seu nom. Act.8- Ja per últim completa el següent text. Les figures de nota són, la Redona, la, la Negra, la i la semicorxera. Elles, ens indiquen la durada de les notes. Així, les redones, duraran pulsacions o quatre colpets; La blanca durarà pulsacions o colpets i la que durarà una o colpet sobre la taula. 1.5 ELS SILENCIS De la mateixa forma que les figures de nota, en música, tenim uns símbols que s anomenen silencis i que tenen la mateixa durada, tot i que en este aquest cas, no reproduïm cap nota al llarg d unes pulsacions o sino més bé, hem de fer el cas contrari, esperar en silenci les pulsacions que ens indiquen els símbols en qüestió. Observa el gràfic. SILENCI DE......REDONA...BLANCA...NEGRA...CORXERA...SEMICORXERA SÍMBOL DURADA 4 pulsacions 2 pulsacions 1 pulsació ½ pulsació ¼ Pulsació 7

8 Si te n adones, el silenci de ocupa pulsacions o colpets; Per la seua part el silenci de ocupa pulsacions i el de negra tan sols 1 pulsació. El silenci de redona, s escriu en la línia cap a avall. El silenci de blanca en la 3a línia cap amunt i el silenci de negra que el podem representar amb una mena de 3 ( número 3). Per la seua part els silencis de corxera i semicorxera els podem entendre com una mena de 7 ( número 7). Act. 9- Al següent fragment dibuixa diversos silencis de redona. Act.10- Al següent fragment dibuixa diversos silencis de blanca. Act. 11- Al següent fragment dibuixa diversos silencis de negra. Act. 12- Al següent fragment dibuixa diversos silencis de corxera. 1.6 COMPASSOS. Els compassos, són dos números en forma de fracció, que serveixen per estructurar rítmicament un fragment musical. El numerador ( el número de dalt), ens indica la quantitat de pulsacions que tindrà el fragment determinat; per altra banda el denominador, ens indica el tipus de figura de nota. Per poder saber la figura de nota que representa el denominador, serà precís anar a l esquema de figures de nota i dedicar-li uns minuts. Observa. 8

9 Si te n adones, la figura de dalt, la està representada amb la xifra 1. Les blanques, estan representades amb la xifra ; per la seua part les negres estan representades amb la xifra ; les amb la xifra, les semicorxeres amb la xifra i ja per últim, tot i que no les farem servir, les amb la xifra 32. Per tot açò, el compàs 2/4 ens indicarà que el fragment tindrà dos pulsacions i que cadascuna de les pulsacions, estarà representada per una donat que el 4 representa a les. Completa el gràfic A continuació et deixem altres exemples perquè te n adones. 9

10 Seguint amb l explicació, totes les xifres són possibles en el numerador, donat que aquest, sols ens indica quantitat de pulsacions. Per altra banda, en el denominador sols poden aparèixer les xifres 1/2/4/8/16 que són les xifres que de forma cronològica representen a les redones, blanques,, corxeres i semicorxeres. Aleshores, qualsevol xifra que no siga les esmentades, no representarà a cap figura de nota i per tant no existirà. Act. 13- Indica el significat dels següents compassos. Al mateix temps indica quin compàs no tindrà cabuda i per tant no existirà EQUIVALÈNCIES Quan parlem d equivalències, fem esment a la relació que existeix entre les diverses figures de nota. Per tot açò, el primer pas per saber quina és la relació que existeix entre les diverses figures de nota, és anar-hi al quadre de figures de nota i veure com evoluciona progressivament. Com ja hem vist anteriorment, les figures de nota es classifiquen en ordre jeràrquic i a mesura que va descendint l esquema es pot comprovar que cada cop, hi ha més figures i que per tant el valor serà menor. D esta forma si volem saber la relació de figures que hi haurà entre les redones i les blanques, serà tan senzill com anar a l esquema, situar-nos a l altura de les redones i descendir progressivament fins a l altura de les blanques. La solució serà dues blanques, donat que cada vegada que descendim un pas en la graella les figures es multipliquen per 2. 10

11 Act. 14 Realitza les següents equivalències. Act. 15 Realitza les següents equivalències. Act. 16 Substitueix la figura del silenci que et donem, per altres figures de silenci equivalents. 11

12 Act Realitza les següents equivalències. Una redona Blanques Una negra Corxeres Una blanca Corxeres Una blanca semicorxeres Una redona negres. 2. INTERPRETACIÓ 2.1 HABILITAT LECTORA En aquest bloc, aprendràs a llegir el nom de les notes sense tindre que apuntar-les!! Com veuràs hi ha 10 exercicis que de la mateixa forma que abans, has d interpretar de forma fluida començat d esquerra a dreta i posteriorment a l inrevés. Ànim i endavant!! 12

13 2.2 INTERPRETACIÓ AMB LA FLAUTA Una vegada hem sigut capaços d entendre els elements basics del llenguatge musical, ara, hem de començar a practicar-los-hi. Per tot açò, cal que coneguem un seguit de qüestions. a) Forma d agafar l instrument La mà esquerra sempre en la part superior, la mà dreta en la part inferior. Observa el gràfic i al mateix temps adona t de la numeració de les falanges ( o dits). Posiciones de los dedos eta 13

14 b) Posicions de la Flauta. flauta c) Exercicis inicials. Per poder interpretar les primeres cançons, cal que et repasses les posicions de les notes que vas a interpretar. Ací de nou te les deixe, ara bé, si observes, veuràs que hi ha una de nova, el RE ( agut). Observa com s interpreta i recorda-te n que les redones duren quatre pulsacions i de forma sistemàtica, després de cada redona, hi trobaràs un silenci de que durà també 4 pulsacions. Et pots recolzar de la gravació. Ànim i endavant. 14

15 EXERCICI núm.1 ( Pista 1) EXERCICI núm.2 ( Pista 2) EXERCICI núm.3 ( pista 3) 15

16 d) Repertori : 16

17 3. ESCOLTA 3.1DICTAT El tercer apartat d este curs anirà centrat en el desenvolupament auditiu. Al llarg del curs anirem fent pràctiques auditives amb audicions i dictats. Els dictats, els vertebrarem en dues vessants, melòdics i rítmics. Per a la realització d estos dictats, hauràs d escoltar prèviament la interpretació del teu professor i posteriorment, hauràs d indicar, quin dels dos fragments ha interpretat. Adona t i escolta. DICTATS MELÒDICS DICTATS RÍTMICS 17

18 PAPER PAUTAT 18

19