- A partir d aquestes característiques, s estableixen els diferents dominis climàtics, que donen lloc a diversos paisatges naturals.

Transcripción

1 Unitat 3.- EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA, DE LES ILLES CANÀRIES I DE LES ILLES BALEARS ELS ELEMENTS I ELS FACTORS DEL CLIMA 1.1- ELS FACTORS DEL CLIMA - Factors geogràfics - Factors termodinàmics 1.2- ELS ELEMENTS DEL CLIMA: - Insolació, nebulositat, Temperatura de l aire, humitat de l aire, boira, calitja, pressió, vent, precipitacions, evaporació, evapotranspiració i aridesa. 2- TIPUS DE TEMPS ATMOSFÈRIC A L EE 3- TIPUS DE CLIMES I PAISATGES A L EE Paisatge i Clima Oceànic 3.2- Paisatge i Clima Mediterrani - Clima mediterrani marítim - Clima mediterrani continentalitzat - Clima mediterrani sec, subdesèrtic o estepari 3.3- Paisatge i Clima de muntanya 3.4- Paisatge i Clima de les Canàries. INTRODUCCIÓ:- - Abans de començar, aclarirem alguns conceptes: - Clima: és la successió habitual dels tipus de temps sobre un lloc. Per conèixer el clima d un territori, s ha d observar al manco, 30 anys. La ciència que estudia el clima és la climatologia. - Temps atmosfèric: és l estat de l atmosfera sobre un lloc en un moment determinat. La ciència que l estudia és la meteorologia (mapes del temps). - Espanya es caracteritza per una gran diversitat de temps atmosfèrics i de climes, resultat de la combinació d una sèrie de factors i d elements climàtics. -Així, per estudiar la diversitat climàtica de l EE hem de tenir en compte: els factors geogràfics (latitud, altitud, continentalitat) i termodinàmics (circulació general de les masses d aire) que incideixen en el clima, i les característiques dels principals elements que l integren (T,H, vents, insolació,...). - A partir d aquestes característiques, s estableixen els diferents dominis climàtics, que donen lloc a diversos paisatges naturals.

2 1- ELS ELEMENTS I ELS FACTORS DEL CLIMA 2 - Els elements, influenciats i combinats amb els factors donen lloc als distints tipus de clima i als distints tipus de temps atmosfèric. - Els factors són els aspectes que exerceixen una influència permanent i inalterable sobre el clima. Els podem dividir en: factors geogràfics i factors termodinàmics. - Són: - latitud, localització de la PI, IB i Canàries, influència de la mar, el relleu; - circulació de l aire en altura (corrent en jet) i circulació de l aire en superfície. - Els elements del clima són els aspectes observables i quantificables de l atmosfera. Els més importants són: insolació, nebulositat, T, H, pressió atmosfèrica, vent, precipitacions, EV, EVT, aridesa ELS FACTORS DEL CLIMA Factors geogràfics, que expliquen els climes espanyols són: a/- La latitud de l EE: - Es troba a la zona temperada de l hemisferi N, fet que determina l existència de 2 estacions ben diferenciades (estiu i hivern) separades x 2 de transició (primavera i tardor). 4 estacions. - Les Canàries, per la seva localització en contacte amb el clima tropical, tenen un menor contrast entre les estacions. b/- La situació de la PI: - Es troba entre 2 masses d aigua de característiques tèrmiques diferents (Atlàntic i Mediterrani) i 2 continents (Europa i Àfrica) - Aquesta localització fa que les terres de l EE siguin un encreuament de masses d aire de característiques diferents. - Les Canàries també reben influències atmosfèriques variades, a causa de la insularitat i de la proximitat a les costes africanes. c/- La influència de la mar: - És escassa a la PI, a causa de la gran amplada, de les costes poc retallades i dels relleus muntanyosos paral lels a la costa. - Aquestes característiques fan que hi hagi grans diferències entre l estreta perifèria, oberta al mar, i les terres interiors, de tendència continental. En canvi, als 2 arxipèlags, la influència de la mar és decisiva pel clima. d/- El relleu: Influeix en el clima de 3 maneres, segons sigui la seva disposició, altura i orientació: - La disposició del relleu té vàries repercussions: - Les serralades paral leles a la costa frenen la influència de la mar (només penetra fàcilment al Guadalquivir). - La posició (O-E) de la majoria dels relleus afavoreix l entrada de masses d aire marítimes de l O (però el caràcter massís de la PI fa que aquestes vegin frenada la seva activitat a mesura que avancen cap a l interior, i que les T s extremin). - Les conques tancades per muntanyes (Duero, Ebre) tenen precipitacions escasses (pq les masses d aire descarreguen la humitat als sistemes muntanyosos que les envolten) i boires freqüents a causa de l estancament de l aire. (pq l aire calent puja i quan puja es refreda) - L altura fa disminuir la T (5ºC cada 100m) i determina precipitacions orogràfiques als vessants de barlovent, precipitacions amagades (roada i gelada) i precipitacions horitzontals (pels niguls). - L orientació crea contrasts climàtics entre solana (zona que rep el sol de ple) i obaga (en ombra).

3 Factors termodinàmics 3 - Són els responsables de la circulació atmosfèrica o successió de masses d aire, que determina els distints tipus de temps atmosfèric i de clima. a/- Circulació en altura: el corrent en jet (= circulació zonal de l oest, jet stream, corrent endoll) - A la part alta de l atmosfera (9-11Km) la circulació de vents és més intensa que a la superfície; forts vents circulen en direcció W-E (com la rotació). - Aquests vents s originen per les diferències de temperatura entre els pols i l Equador. - Aquests fluxos reben el nom de corrent en jet. - Hi ha 2 corrents en jet a cada hemisferi: el subtropical (40º) i el polar (60º). - Per la situació, la PI es troba més propera al tròpic de Càncer, fet que provoca que sigui una zona molt afectada per les altes pressions tropicals. - El corrent en jet separa les baixes pressions que hi ha sobre el pol en altura (que queden a l esquerra de la seva trajectòria) de les altes pressions tropicals (situades a la seva dreta). - El corrent en jet és el responsable del temps en superfície, que depèn de les variacions que experimenta la velocitat del corrent i dels seus desplaçaments estacionals. - La velocitat del corrent en jet és variable: - com més ràpid va, menys ondulacions pateix. - Si va lent, provoca altes o baixes pressions en altura (és més ondulat) originant anticiclons o borrasques en superfície. - El corrent es desplaça cap al sud durant l hivern i cap al nord als mesos d estiu (només afecta a la zona cantàbrica). - Resumint, el corrent en jet fa que hi hagi ha depressions i anticiclons permanents, que es desplacen segons l època de l any.

4 b/- Circulació en superfície: centres d acció, masses d aire i fronts Els centres d acció: Són àrees d altes o baixes pressions. - Pressió atmosfèrica = pes de l aire sobre una superfície. - Es mesura amb mb amb el baròmetre i es representa amb isòbares. El valor normal és de mb - Alta pressió o anticicló = zona d altes pressions envoltada per altres zones de pressió més baixa. Els vents circulen en sentit horari (a l hemisferi N). Produeix un temps estable. - Baixa pressió, depressió, borrasca o cicló = zona de baixes pressions envoltada d altres de pressió més alta. Els vents circulen en sentit antihorari. Produeix un temps inestable, freqüentment plujós. - Segons el seu origen, els centres d acció poden ser tèrmics o dinàmics: - Un anticicló tèrmic es forma quan una massa d aire es refreda: l aire fred pesa més, descendeix i exerceix una alta pressió. - Una baixa tèrmica es forma quan l aire s encalenteix: l aire calent pesa menys, s eleva i exerceix una baixa pressió. - Els centres d acció dinàmics es formen a determinades zones en les quals el corrent endoll descriu crestes (àrees anticiclòniques) o tàlvegs (àrees de depressions), que es reflecteixen en superfície. - Els centres d acció de dirigeixen la circulació sobre la PI són: - Centres anticiclònics: anticicló de les Açores (a l estiu es desplaça al N i a l hivern cap al S); anticiclons polars atlàntics, anticicló escandinau anticiclons tèrmics del continent europeu i de l interior de la PI, formats pel refredament del sòl a l hivern. - Centres depressionaris: depressió d Islàndia, depressió del Golf de Gènova (formada quan l aire fred continental europeu arriba al mediterrani, més càlid i humit), depressions tèrmiques del N d Àfrica i de l interior de la PI, formades per l encalentiment del sòl a l estiu. 2- Les masses d aire: Són aire amb característiques concretes de T, H i pressió. - Aquestes característiques les adquireixen a les seves regions d origen. Si es desplacen, modifiquen les seves característiques: - si baixen de latitud, s encalenteixen per la base i s inestabilitzen. - si una massa d aire càlid puja d altitud, es refreda per la base i s estabilitza. - si una massa d aire seca (continental) es desplaça cap a la mar, s humita i inestabilitza. - si una massa d aire humida (marítima) es desplaça cap a un continent, es desseca i estabilitza. - Les principals masses d aire que afecten al territori espanyol provenen de a zona Àrtica (A), de la zona polar (P) i de la zona Tropical (T). - Les A i P donen lloc a masses d aire fredes i, les T a masses d aire càlides. - Totes aquestes masses, segons la regió d origen poden ser masses d aire marítimes humides (m) o masses d aire continentals seques (s). 3- Els fronts: Són superfícies que separen 2 masses d aire de característiques diferents. - Per tant, a cada part del front es produeix un canvi brusc de les propietats de l aire. - A les nostres latituds els fronts més importants són: 1. Front polar atlàntic. Separa les masses d aire tropical i polar. Es configura a qualsevol posició entre els paral lels 35 i 65 N. És el front que més afecta a EE. 2. Front Mediterrani. Es forma per l'estancament d'aire polar continental a la Meditarrània, entre el Golf de Lleó i el de Gènova, amb la conseqüent modificació de les seves característiques. Registra una major freqüència a la tardor. També hi ha un altre front mediterrani en el nord d'àfrica. 3. Front àrtic. És molt poc important i només arriba de forma esporàdica. 4. Front dels alisis. Es forma pel contacte entre l'aire tropical marítim de les Açores i el tropical continental del Sàhara.

5 1.2- ELS ELEMENTS DEL CLIMA 5 - Per determinar el clima d un lloc, s han de realitzar observacions periòdiques de l estat de l atmosfera. Aquests aspectes observables i quantificables de l atmosfera són els elements del clima. - Els més importants són: - La insolació és la quantitat de radiació solar rebuda per la superfície terrestre. A l EE espanyol és elevada, per la latitud, però hi ha diferències entre el vessant cantàbric i les zones meridionals. - La nebulositat és l estat de l atmosfera en el que el cel apareix cobert de boires. A l EE l'àrea amb més nebulositat és el vessant cantàbric i les zones més clares són la Vall del Guadalquivir, la costa sudatlàntica i àrees de Canàries. - La temperatura de l aire, que és el grau de calor de l aire. Es mesura amb ºC i es representa amb isotermes. - Les T mitjanes són més suaus devora la mar i baixen cap a l interior, cap al N i amb l altura. - L amplitud tèrmica anual és la diferència entre la T mitjana del mes més càlid i la del mes més fred. A EE les amplitud més baixes es donen a Canàries i a les costes (ppmt al N peninsular). - Les gelades es produeixen quan la T de l aire baixa de 0ºC. Poden ser per irradiació (pel refredament del sòl que es transmet a l aire que està en contacte amb ell) o per advecció (pq arriba una massa d aire molt freda). A l EE el menor nombre de gelades és a les costes, pq la mar suavitza les T i, el major nombre a la Meseta N i a la vall de l Ebre, on a l hivern són freqüents les inversions tèrmiques. - La humitat és la quantitat de vapor d aigua que conté l aire; prové de la EV. - Depèn de la proximitat a la mar, de la T (quan augmenta la T disminueix la H). - A l EE la mitjana anual és superior al 70% al litoral i a la meseta N (amb variacions entre els màxims hivernals i els mínims estivals). - La boira és la suspensió de diminutes gotes d aigua a la capa inferior de l atmosfera, que limiten la visibilitat a menys d 1 km. - Es produeix quan la H es condensa a la capa inferior de l atmosfera. - Pot ser per irradiació (per pèrdua de calor del sòl, a l hivern) i per advecció (per l arribada de masses d aire càlides i humides sobre un sòl fred, o de masses d aire fredes sobre un sòl més càlid i molt humit, com a un embassament o a un riu).

6 6 - La calitja és una bruma seca que redueix la visibilitat, quan hi ha gran quantitat de fines partícules de pols a les capes baixes de l atmosfera. - a l EE, es forma a l Espanya seca a l estiu, en situació anticiclònica, quan els sòls estan ressecs i les partícules que contenen són moltes i es mantenen en suspensió per moviments ascendents ocasionats pel fort encalentiment del sòl. - La rosada són gotetes d aigua que es dipositen a la superfície del sòl i de les plantes, procedents de la condensació del vapor d aigua de l atmosfera. Es forma por la nit, en temps clar i tranquil, quan el fred del sòl es transmet a l aire i es condensa el vapor d aigua de les capes inferiors (gotetes). - La pressió atmosfèrica depèn de les característiques de les masses d aire. - A l EE, a l hivern dominen les altes pressions; a la tardor i a la primavera les baixes; i a l estiu també les altes (però hem de tenir en compte que a l interior es produeixen baixes tèrmiques per l encalentiment del sòl). - Els vents són moviments horitzontals d aire. Es produeixen com a conseqüència de les diferències de pressió. - Van des de altes a baixes pressions. - L EE, per la seva latitud es troba a una àrea de vents de ponent, però existeixen nombrosos vents locals (tramuntana, cierzo, levante,...). Les diferències de pressió originen també vents alternants, com les brises marines i de muntanya. - La precipitació és la caiguda d aigua procedent dels niguls, tant de forma sòlida com líquida. Es mesura en mm o litres per m2. es representen amb isoietes. - Les precipitacions s originen per elevació, refredament i condensació del vapor d aigua contingut a l aire. - Segons la causa de l elevació de l aire, la precipitació pot ser orogràfica (l aire puja pel relleu), convectiva (l aire puja per l encalentiment del sòl) o de front (quan 2 masses d aire de característiques diferents entren en contacte, la freda es posa baix de la càlida, obligantla a pujar). - A l EE, les precipitacions es caracteritzen per un volum anual modest i per una gran variabilitat interanual, estacional i espacial, en funció de la diversa influència de factors, com la latitud, l obertura a la mar i el relleu.

7 7 - L evaporació de l aigua és el procés pel qual aquesta es transforma en vapor a T ambient. La velocitat d EV augmenta ppmt per les altes T (és major a l estiu i a les hores centrals del dia). - L evapotranspiració és la pèrdua d humitat de la superfície terrestre a causa de la insolació i de la transpiració de les plantes i del sòl. - L aridesa és la relació entre el calor i la humitat a un espai concret. Augmenta amb la T i amb la manca de precipitacions. Els ppals índex que s usen per calcular-la són el de Gaussen i el de Lautensach-Meyer.

8 2- TIPUS DE TEMPS ATMOSFÈRIC A L EE 8 - Com a resultat de la circulació en altura i en superfície es donen situacions atmosfèriques que es reprodueixen al llarg de l any, que provoquen els distints tipus de temps atmosfèric. - Distingim: A/- Els tipus de temps a la península i les Balears A L HIVERN El descens en latitud del corrent en jet (jet stream) i de l anticicló de les Açores fan que el front polar i les borrasques atlàntiques tinguin més incidència (situacions de l oest i SO). Però predomina el temps anticiclònic, causat pels anticiclons tèrmics, ja siguin generats a: l interior peninsular, al centre d Europa (situació del NE) al pol nord (situacions del N i NO) A L ESTIU L anticicló de les Açores puja en latitud, fent que dominin els tipus anticiclònics calorosos i secs. Ocasionalment poden produir-se tempestes per l escalfament del sòl, o per la irrupció de masses d aire fred en altura, que provoquen gran inestabilitat. També per l entrada d anticiclons del nord d Àfrica A LA TARDOR I PRIMAVERA El temps atmosfèric és variable, es combinen situacions anticiclòniques semblants a les de l hivern o estiu i precipitacions lligades al pas de borrasques atlàntiques, vents humits de l est a la Mediterrània, i fenòmens de gota freda B/- Els tipus de temps a les Canàries El temps habitual ve determinat per l anticicló de les Açores i el vent alisi del NE, que dóna lloc a temps estable (tiempo de alisios) Però quan l anticicló es mou a l hivern pot entrar aire polar marí, donant lloc a temporals molt intensos... i a l estiu entrades d aire sec saharià, donant lloc a onades de calor (tiempo del sur)

9 3- TIPUS DE CLIMA I PAISATGES A L EE. 9 - El territori espanyol es caracteritza per una àmplia diversitat de climes, que determinen en gran mesura les formacions vegetals que s hi localitzen. - També determinen les formacions vegetals el relleu, els sòls, la posició geogràfica, la insularitat i factors humans (introducció d espècies, degradació de la vegetació existent). - Els climes que podem distingir a l EE són: clima oceànic, mediterrani (marítim, continentalitzat i sec) i clima de muntanya.

10 PAISATGE I CLIMA OCEÀNIC - (=climes d influència atlàntica): Al N de la PI: vessant cantàbric i Galícia i al litoral oest de la PI (Portugal) A/- Clima: - Les precipitacions són abundants i regulars (+ 800 mm/any, plou dies/any); les màximes precipitacions es donen a l hivern i les mínimes a l estiu (anticicló Açores). - Les temperatures són suaus, i l amplitud tèrmica baixa (- de 15ºC), però hi ha diferències entre la costa i l interior (són més suaus al litoral, per l efecte regulador de la mar): - A la costa, la influència de la mar determina estius frescs i hiverns moderats = oceànic marítim - Cap a l interior, així com disminueix la influència marina, la T a l hivern és més freda (baixa de 6ºC). = oceànic submarítim B/- Vegetació: vegetació eurosiberiana. - Distingim les següents formacions: 1.- Bosc caducifoli - Constituït per alts arbres, de tronc recte i llis i gran fulla, que cau a la tardor. - Aquests boscos són de poques espècies que apareixen associades formant grans masses. - Les espècies més característiques són el roure i el faig, que poden aparèixer associats. - El faig: - s estén principalment des de la Serralada Cantàbrica i fins a Navarra. - Es troba a majors altituds que el roure (el faig no aguanta la calor i requereix molta humitat). - El roure: - Les seves àrees principals són Galícia i àrees de la serralada Cantàbrica; però també a i alguns sectors del Sistema Central i del Sistema Ibèric. - El sotabosc és pobre, a causa del fullatge espès dels arbres que no deixa penetrar la claror. - Altres espècies secundàries que trobam són: castany, reboll - L àrea de bosc caducifoli natural ha anat perdent extensió, per diverses causes: - pèrdua d ús tradicional, - substitució de llenya per gas, gasoil o carbó, - incendis, - cremades controlades per obtenir pastures,... - Per altra banda s han repoblat àrees amb eucaliptus i pins, pel seu millor aprofitament. - Aquestes espècies suposen un greu problema, pq contribueixen a l acidificació i empobriment dels sòls i, a més, prenen més ràpidament en cas d incendi. 2.- Landa - La landa és una densa vegetació de matoll, de diferents altures (pot assolir 4 metres). - Les principals espècies són: bruc, ginesta, argelaga. - Apareix com a degradació del bosc caducifoli o com a vegetació supraforestal entre els 1600 i 2000 metres 3.- Praderies - Els prats ocupen grans extensions. - Hi abunda la vegetació herbàcia i les pastures.

11 3.2- PAISATGE I CLIMA MEDITERRANI 11 - Ocupa l àrea més extensa de la PI: al S de la zona del clima oceànic, les IB i Ceuta i Melilla (també ocupa l E de Portugal). A- Clima: - Les precipitacions són escasses i irregulars. (- 800 mm/any). o La distribució es caracteritza per la sequera a l estiu o Els màxims són a la primavera i a la tardor, a excepció de les zones d influència atlàntica, que són a l hivern. o Sovint són en forma de fortes tormentes, que, unides a una important desforestació de les vessants, causen una gran erosió del sòl. - Les temperatures varien entre la costa i l interior i de N a S. - Aquest clima presenta 3 subtipus: 2a - Clima mediterrani marítim - Inclou la costa mediterrània (menys el SE), la costa sud-atlàntica, les IB, Ceuta i Melilla. - Les precipitacions són escasses (entre 800 i 300 mm/any) i presenten diferències entre la costa mediterrània i la sud-atlàntica: - A la costa mediterrània són menors i el màxim principal es dóna a la tardor. - A la costa sud-atlàntica, són més abundants i el màxim ppal és a l hivern o tardor. - Les temperatures augmenten de N a S - estius calorosos (+ 22ºC) i hiverns suaus, (cap mes té T mitjana inferior a 10ºC). 2b- Clima mediterrani continentalitzat (=climes interiors) - Es situa a l interior peninsular, menys a la zona de la Vall de l Ebre. - són zones aïllades de la influència marítima, que li donen caràcter continentalitzat. - Les precipitacions, també entre 800 i 300 mm/any, mostren algunes diferències: - Són menors al centre de les depressions castellanes i de l Ebre, a causa de que estan encaixades en el relleu. El màxim té lloc a les estacions equinoccials, sobretot a la primavera. - Al sector occidental de l interior de la península, les precipitacions són més abundants. El màxim té lloc principalment a l hivern. - Les temperatures presenten amplituds altes, (+ de 16ºC). En funció de les característiques tèrmiques es poden distingir els següents subtipus: - Submeseta N i terres altes de Guadalajara, Teruel i Cuenca: estius frescs i hiverns freds amb freqüents gelades i boires. - Submeseta sud i voltants de la vall de l Ebre: estius calorosos (mitjana del mes + càlid igual o superior a 22ºC) i hiverns freds, però amb menor incidència de gelades. - Extremadura i interior d Andalusia, amb estiu calorós i hivern moderat (mes + fred entre 6 i 10ºC) Resumint: com + al sud les temperatures són més altes, tant a l estiu com a l hivern. 2c- Clima mediterrani sec, subdesèrtic o estepari - Es situa al SE peninsular (sud Alacant-Almería), a la zona central de la vall de l Ebre i a Zamora. - Les precipitacions són inferiors a 300 mm/any: caràcter estepari a aq àrees. - Les temperatures permeten distingir entre: - L estepa càlida de la zona litoral del SE, amb mitjanes anuals entorn als 17-18ºC i hiverns molt suaus (no baixen dels 10ºC) - L estepa freda del SE interior (E de la Manxa i Albacete) i de la zona mitjana de la vall de l Ebre, amb T mitjana anual inferior a 17ºC i hiverns moderats o freds (entre 6 i 10ºC i entre 6 i 3ºC, respectivament) Resumint, a les zones de costa (litoral SE) les temperatures són més altes (hiverns suaus), i a les zones interiors (del litoral SE i a la vall de l Ebre) les temperatures són més baixes (hiverns moderats o freds, respectivament).

12 B- Vegetació mediterrània: 12 - Les formacions vegetals s han adaptat a la sequera estival mitjançant diversos sistemes: arrels esteses o profundes, fulles perennes i esclerofil les (dures i coriàcies), sistemes per disminuir l EVT (petit tamany de les fulles, protectors de resina, espines,...) 1.- Bosc perennifoli o escleròfil. - És un bosc sempre verd; les espècies més característiques són l alzina i la surera. - La surera: - requereix T i pluges + elevades q l alzina i està adaptada a sòls silicis (àcids). - L àrea principal de sureres és la zona d Extremadura. devesa - L alzina: - s estén per la major part de la PI (a excepció de conques hidrogràfiques i Galícia) i a la Serra de Tramuntana. - El pi: - és una formació vegetal secundària, adaptada a condicions extremes de calor, fred, humitat i aridesa, i a sòls diversos. - s ha estès per àmplies zones com a resultat de l acció antròpica. 2.- Matollars: màquia, garriga, estepa - La regressió del bosc perennifoli per l acció humana ha generat una gran expansió del matoll, ocupant grans extensions. - Es localitzen principalment al vessant est de la PI i a les IB. - La composició d aquestes formacions varia segons el grau d aridesa i el tipus de sòls: - màquia: - formació arbustiva densa, quasi impenetrable, de més de 2 metres d altura i a sòls silicis. - està formada per matolls escleròfils: bruc, llentiscles, estepa, ginesta. - garriga: - formada per arbusts i matolls de poca alçada, que deixen espais sense cobrir, on apareix roca i a sòls calcaris. - Les espècies característiques són: romaní, espígol, farigola, mata, càrritx, estepes. - estepa: - es localitza a la zona semiàrida del SE peninsular, on la sequera no permet el creixement dels arbres i a zones on la garriga ha estat degradada per l acció antròpica. - està formada per arbusts espinosos, baixos i discontinus, que deixen al descobert sòls pobres. - Les espècies més característiques són: farigola, esparreguera, espart, garballó.

13 PAISATGE I CLIMA DE MUNTANYA: a altituds superiors a 1000 m.. A/- Clima: - A mesura que augmenta l altitud, les precipitacions augmenten i les temperatures disminueixen. - Les precipitacions solen superar els 1000 mm/any. - Les temperatures es caracteritzen per una mitjana anual baixa (- de 10ºC), estius frescs (- de 22ºC) i hiverns freds, fets que fan que siguin freqüents les precipitacions en forma de neu. - Aquestes característiques mostren algunes variacions: - Les muntanyes del N peninsular (clima oceànic, Pirineus i S. Cantàbrica), no tenen cap mes sec i presenten estius frescs. - Les muntanyes del centre i sud peninsular (clima mediterrani) tenen menys pluges a l estiu, podent haver-hi 1 o 2 mesos secs, i tenen T estivals més altes, superant els 22ºC a alguns sectors. Resumint, a les zones de muntanya de clima oceànic hi plou més i les T hi són més baixes. B/- Vegetació - La vegetació es disposa en pisos altitudinals. - cada pis té una determinada formació vegetal, en funció de l altura. - Els pisos estan condicionats per les característiques climàtiques. En distingim: 1.- Muntanya alpina o pirenaica - Als Pirineus. - Per sobre el bosc d alzines o roures, es distingeixen els següents pisos: - Pis subalpí: - entre els 1200 i els 2400 metres - s hi troben coníferes: avet, pins, faig - el sotabosc és arbustiu. - Pis alpí: - entre els 2400 i els 3000 metres - domini de praderia (7 o 8 mesos està cobert de neu) i roquissars. - Pis nival: - per damunt els 3000 metres. - la neu es manté gran part de l any. - la vegetació és pràcticament inexistent: trobam líquens i molses. 2.- Resta de muntanyes peninsulars - no hi trobam l estatge de coníferes (pis subalpí) - es passa directament del bosc característic de la zona (caducifoli a la zona atlàntica i perennifoli a la mediterrània) al pis supraforestal, format per arbusts. - sobre el pis supraforestal hi trobam praderies (a la zona mediterrània només a valls i a zones més humides).

14 PAISATGE I CLIMA DE LES CANÀRIES. A/- Clima: - El domini climàtic de les Canàries és original, a causa de diferents factors: - La seva localització, a l extrem sud de la zona temperada, en contacte amb el domini tropical i prop de les costes africanes, fa que es mesclin variades influències. - El corrent fred de les Canàries, entre les illes i el continent africà, refreda les aigües superficials i augmenta l estabilitat de l aire a l estiu. - El relleu fa disminuir la T i provoca, a les vessants exposades als alisis, importants precipitacions i nebulositat abundant. - La influència de tots aquests factors dóna lloc a un tipus de clima caracteritzat per: - Les precipitacions: - són molt escasses a les zones baixes mm/any, amb màxim a l hivern. - a les zones altes, en canvi, les precipitacions són molt elevades; poden arribar als 1000 mm/any. - Les temperatures: - a les zones baixes són càlides durant tot l any (+ de 17ºC). - A les zones altes les T disminueixen. B/- Vegetació: de gran riquesa: gran quantitat d endemismes (com a les IB) - L originalitat d aquest paisatge ve determinada pel relleu, que dóna lloc a diferents pisos: - Pis basal: - des del nivell de la mar fins a metres - àrea determinada per l arides - predomini de matolls: cardassa i tabaiba. - Pis intermig: - entre els 200 i els 800 metres - condicionat pel descens tèrmic i l augment de la humitat - hi trobam fassers, savines i drago. - Pis termocanari: - entre els 800 i 1200 metres - la vegetació s adapta a les boires, a la menor insolació i T - format per laurisilva i, on aquesta s ha degradat, ciprellar - Pis canari: - entre els 1200 i els 2200 metres. - condicions d aridesa i fred. - vegetació dominada pel bosc de coníferes (pi canari). - Pis supracanari: - per damunt els 200 metres: només a Tenerife i La Palma. - la vegetació és pobra; destaca, però la riquesa florística: violetes del Teide.

15 * falta clima mediterrani sec 15