ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 1 INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA I A LA COMPTABILITAT NACIONAL.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 1 INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA I A LA COMPTABILITAT NACIONAL."

Transcripción

1 ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 1 INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA I A LA COMPTABILITAT NACIONAL. 1. Quina és la resposta correcte. Argumenta el perquè les altres són incorrectes. Suposa que a Espanya el PIB de 1988 mesurat en pessetes constants de 1987 va ser de 22 bilions i en pessetes corrents de 24 bilions. El PIB de 1987 a Espanya va ser de 21 bilions. D alta banda es sap que el PIB real de França va créixer un 4% durant el 1988 i que la inflació va ser de 8.5%. Indica quina d aquestes afirmacions es correcte: (a) El PIB real va créixer mes a Espanya, però la inflació va ser més gran a França (b) El PIB real va créixer més a França, però la inflació va ser més gran a Espanya (c) Tant el PIB real com els preus van créixer més a França. (d) Tan el PIB real com els preus van créixer més a Espanya.. 2. Discuteix la veracitat o falsedat de la següent afirmació: La taxa de creixement del PIB real augmenta quan augmenta la taxa de creixement del PIB nominal 3.. Indica quina de les següents afirmacions entre el PIB nominal i el PIB real es certa:: (a) El PIB nominal creix a una taxa menor que el PIB real si els preus baixen (b) En l any base ambdues magnituds són diferents. (c) El PIB nominal creix a una taxa més gran que el PIB real si s han produït més quantitats de tots els béns. 4. El PIB real d un país, en l any t va ser de 1000 u.m. Per altra banda sabem que el PIB real de l any t+1 va ser de 1050 i que la taxa de creixement del PIB nominal va ser de 12%. Amb aquestes dades podem afirmar que: (a) La taxa d inflació d aquest país durant l any t+1 va ser mes gran que durant el període t (b) La taxa de creixement real va ésser del 7%. (c) La taxa d inflació d aquest país durant l any t+1 va ser del 5%. 5. Una economia produeix tres béns: llibres, pa i mongetes. Les produccions i els preus corresponents a 1996 i 1997 són els següents: quantitat preu quantitat preu llibres pa mongetes (a) Quin és el PIB nominal en el 1996? I en el 1997? (b) Utilitzant 1996 com a any base, calcula el PIB real del 1996 i del Quina ha estat la taxa de creixement d aquesta economia?

2 (c) Utilitzant 1997 com a any base, calcula el PIB real del 1996 i del Quina ha estat la taxa de creixement d aquesta economia? (d) Calcula el deflactor del PIB de 1996 i (e) Quina ha estat la taxa d inflació en aquest període?

3 ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 2 LA PRODUCCIÓ I LA DEMANDA AGREGADA. UN MODEL SIMPLE DE RENDA - DESPESA. POLÍTICA FISCAL 1. Suposa una economia descrita pel següent model: Y = C+ I C = cy on 0 < c < 1. La situació de l economia és tal que la demanda agregada és més gran que el nivell de producció. Això implica que: (a) La suma de l estalvi més la inversió és igual a la renda. (b) L estalvi és més gran que la inversió.. (c) La inversió és més gran que l estalvi. 2. Suposem el model simple de renda-despesa on tant la inversió privada (I) com la depesa pública del govern (G) són exògenes. El consum ve determinat per C= c( Y ty + TR). En aquest context una davallada de la despesa pública implicarà: (a) Una disminució de la renda d equilibri del consum i de l estalvi, romanent constant la inversió. (b) Una renda d equilibri constant, una disminució del consum i un augment de la inversió en la mateixa quantia en la que ha baixat la despesa pública. (c) Una disminució de la renda d equilibri, del consum i de la inversió en la mateixa quantia. 3. Considera el següent model: Y = C + I, C = cy, 0 < c < 1, I = vy, 0 < v < 1, (c + v) < 1. a partir d una situació inicial d equilibri, es produeix un augment del paràmetre v (la propensió marginal a invertir). En el nou equilibri: (a) Puja la renda i les variacions de l estalvi i la inversió queden indeterminades. (b) Pugen la inversió i la renda i baixa l estalvi. (c) Pugen l estalvi, la inversió i la renda.. (d) Cap de les anteriors 4. La renda inicial d equilibri és igual a La propensió marginal a consumir és 0.8 i la tarifa impositiva t = 0.2 (a) La inversió davalla en 30 unitats. Quin efecte té sobre la producció d'equilibri? I sobre el pressupost de l'estat?

4 (b)suposa ara que el govern augmenta les transferències per poder arribar de nou al nivell de producció inicial de Calcula quina variació de TR cal per assolir aquest objectiu i calcula que passa amb el pressupost de l'estat. 6. Sigui una economia on només considerem el mercat de béns i serveis sense sector exterior. El consum és igual a C = c(y - ty + TR), on t és la taxa impositiva proporcional sobre la renda (0 < t <1), i TR són les transferències que realitza l Estat als consumidors; la inversió de les empreses és exògena, i la despesa pública del govern és igual a un percentatge del PNB, o sigui que G = g Y (0 < g < 1). En aquest context un increment positiu de les transferències, provocarà un augment més gran del dèficit públic que en el cas de que la despesa pública fos fixada pel govern de manera exògena (o sigui que no depengués del Y). 7. En una economia descrita pel següent model Y = C + I on C = cy, 0 < c < 1, I = N + dy on N és la part exògena de la inversió i es compleix que (c + d) <1. A partir d una situació inicial d equilibri es produeix un descens de la propensió marginal a l estalvi. En la nova situació d equilibri (a) Hauran augmentat els nivells de renta, estalvi i inversió. (b) Els nivells d estalvi i d inversió romanen constants però augmenta el nivell de renda. (c) La devallada de l estalvi queda compensada per l augment de la inversió i el nivell de renta reta constant.

5 ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 3 EL MERCAT DE DINER. DEMANDA I OFERTA DE DINER. LA POLÍTICA MONETÀRIA. 1. Suposa una economia en la que existeixen: 1. Tres bancs comercials: A, B, C. 2. Un coeficient legal de reserves del 20%. 3. Els bancs comercials no mantenen reserves excedents. Es a dir una vegada cobert el coeficient legal de reserves, dediquen la resta de recursos captats a concedir préstecs. 4. El públic no manté efectiu, diposita tot el diner en els bancs amb els que opera. A partir d una situació d equilibri en el sistema monetari, el banc Central fa una compra de bons a un banc comercial per valor de 100 u.m.. Quina és la variació que es produeix en l oferta monetària (M 1 )? Quin és el valor del multiplicador monetari? 2. Suposa el mateix enunciat del problema anterior però amb el següent canvi: Ara el públic manté efectiu i en concret la relació desitjada és el 25%. Com varia el multiplicador monetari? Com varia M 1? 3. Suposa que l oferta monetària en termes reals.és igual a. M P s = 240 i que la demanda de saldos reals de diner és L = 048. Y 12r. Es demana: (a) Troba l equilibri en el mercat de diner quan Y = 1000 (b) Com varia l equilibri si ara el PIB de l economia passa a ser 2000? 4. Suposa que les autoritats monetàries desitgen mantenir estable la quantitat de diner i que el govern recorre al Banc Central per obtenir un préstec per finançar el dèficit. Quina de les següents alternatives escollirà el banc central per assolir el seu objectiu? (a) Un augment del tipus d interès (o redescompte). (b) Una disminució del coeficient de reserves legals. (c) Una compra de bons en el mercat obert. (d) No farà res, ja que el préstec concedit al govern no afecta a la quantitat de diner.

6 5. Calcular el multiplicador quan el coeficient de reserves requerit és del 1% i el públic decideix mantenir el 25% del seu diner en efectiu. Què hauria de fer el Banc Central Europeu per incrementar la M1 en 10 milions d Euros? 6. Es conegut que durant les festes nadalenques el coeficient d efectiu e (part dels seus dipòsits que desitja mantenir en efectiu E = e D) augmenta, llavors: (a) El multiplicador monetari no es veu afectat. (b) Si a mes a mes també augmenta el coeficient de reserves el multiplicador monetari augmenta (c) El multiplicador monetari disminueix..

7 ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 4 EL MODEL IS-LM AMB PREUS FIXOS 1. Considerem una economia que es caracteritza per les següents relacions macroeconòmiques: Consum... C= 08. Y d Inversió... I = r Impostos... T = 025. Y Despesa pública... G = 100 Transferències... TR = 50 Oferta monetària en termes reals... M = 240 P Demanda de saldos reals de diner... L = 048. Y 12r (a) Troba l expressió de la corva IS. Explica que representa. (b) Troba l expresió de la corba LM. Explica que representa (c) Troba l equilibri d aquesta economia. (d) Obtenir el saldo pressupostari (dèficit públic) associat a l equilibri anterior. s 2 Considerem una economia que es caracteritza per les següents relacions macroeconòmiques: Consum... C= Y d Inversió... I = r Impostos... T = 025. Y Despesa pública... G = 500 Transferències... TR = 100 Oferta monetària en termes reals... M = 400 P Demanda de saldos reals de diner... L = 02. Y 20r (a) Determinar els nivells d equilibri de la renda i del tipus d interès. (b) Associats a aquests nivells d equilibri: 1) Obtenir el valor de la renda disponible, el nivell de consum i l estalvi de les economies domèstiques. 2) Indicar la magnitud de la recaptació impositiva i estudiar el caràcter del dèficit pressupostari. 3) Obtenir el valor de la inversió. (c) Suposa que la despesa pública augmenta en 50 unitats. Calcula la magnitud de l efecte expulsió. s

8 3. És cert que en el context del model IS-LM vist a classe, un augment de la despesa pública té més efectes sobre la renda si es finança amb emissió de diner que si es finança amb emissió de deute públic?. Raona la teva resposta. 4 Sigui una economia sense sector exterior, descrita per les següents equacions de comportament: C= cy d, on 0< c < 1; Yd = ( Y T + TR); T = ty on 0< t < 1; I = A br ; L= ky hr, on C és consum, T són els impostos, I és la inversió privada, A és la part fixa de la inversió privada i L és la demanda de saldos reals de diner. Les variables exògenes del model són: TR, G, P, M s (transferències, despesa pública, preus i oferta nominal de diner). (a) Troba l'expressió analítica de la corba IS. Què és el que expressa la corba IS? (b) Troba l'expressió analítica de la corba LM. Què és el que expressa la corba LM? (c) Suposa que el govern decideix una subvenció a la inversió de les empreses, de tal manera que es produeix un increment de A (part fixa de la inversió) positiu ( A > 0 ). Analitza l impacte d aquesta mesura sobre els valors d equilibri de la renda, del tipus d interès, de la Inversió privada. Què passarà amb el dèficit públic del govern? (d) Què és l efecte expulsió? Comenta que passa amb aquest efecte al prendre l anterior mesura. 5 Sigui una economia amb sector exterior, descrita per les següents equacions de comportament: C = cy d, amb 0 < c < 1; Y = d ( Y T + TR); T = ty amb 0< t < 1; I = N ny ; L= ky hr,on C és consum, T són els impostos, I és la inversió privada, N és la part fixa de la inversió privada i L és la demanda de diner de saldos reals de diner. Les variables exògenes del model són: TR, P, M, G ( transferències, preus, oferta nominal de diner, despesa pública). (a) Troba l'expressió analítica de la corba IS. Què és el que expressa la corba IS? (b) Troba l'expressió analítica de la corba LM. Què és el que expressa la corba LM? (c) En que consisteix l efecte expulsió? Quantifica aquest efecte en aquest context. (d) Discuteix l efectivitat de la política fiscal dins aquest context. s 6 Sigui una economia amb sector exterior, descrita per les següents equacions de comportament: C = cy d, amb 0 < c < 1; Y = d ( Y T + TR); T = ty amb 0 < t < 1; I = N br + py, L= L hr, on C és consum, T són els impostos, I és la inversió privada, N és la part fixa de la inversió privada, L és la demanda de saldos reals de diner. Les variables exògenes del model són: s TR, P, M, G. (transferències, preus, oferta nominal de diner, despesa pública). (a) Troba l'expressió analítica de la corba IS. Què és el que expressa la corba IS? (b) Troba l'expressió analítica de la corba LM. Què és el que expressa la corba LM? (c) Discuteix l efectivitat de la política fiscal i monetària en aquest context econòmic. Amb què modificaria la teva resposta el fet de que ara suposem que I = N + py? (Nota: utilitza gràfics per justificar la teva resposta)

9 ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 5 DEMANDA I OFERTA AGREGADA: MODEL KEYNESSIÀ I MODEL CLÀSSIC. 1 Les funcions de comportament d'una economia són les següents: En el mercat de béns i serveis: C = ,8 Yd I = 600 0,02 r G = 400 t = 0,25 En el mercat monetari: Ms = L = 60 Y - r Es demana: (a) Quina serà la demanda agregada? (b) Si l'oferta agregada és Y = 1.500, quins són els valors de preus i renda d'equilibri? (c) Si la funció d'oferta agregada fos: Y = 50 P, quins serien en aquest cas els valors de preus i renda d'equilibri? 2. Discuteix la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: (a) Suposa una economia descrita pel model d oferta clàssica. Un increment del preus de l economia no aconsegueix fer variar l oferta agregada perquè no aconsegueix reduir el salari nominal. (b) Suposa una economia descrita pel model d oferta clàssica. Un increment de la despesa pública no aconsegueix fer variar el nivell de renda perquè la disminució de la inversió compensa exactament a l augment de la despesa publica. 3. Suposa una economia descrita pel model d oferta clàssica. Una reducció del coeficient de reserves dels bancs comercials implica: (a) Un augment del nivell de preus, mantenint-se constant el tipus d interès (b) Una davallada del tipus d interès i un augment del nivell de preus (c) Una baixada del tipus d interès, mantenint-se constant el nivell de preus. 4. Suposa una economia descrita pel model d oferta clàssica. En aquest context el govern desitja augmentar el nivell de consum. Indica quina de les següents mesures aconseguirà aquest objectiu

10 (a) Un augment de la quantitat de diner. (b) Un reducció del tipus impositiu. (c) Una disminució de la despesa pública.

11 ANÀLISI ECONÒMICA Llista de Problemes 6 UNA INTRODUCCIÓ A LES ECONOMIES OBERTES: BALANÇA DE PAGAMENTS I TIPUS DE CANVI. EL MODEL DE MUNDELL-FLEMING. 1. Indica quina de les següents operacions augmenten o disminueixen les reserves de divises d un país (suposarem que els ingressos i els pagaments derivats de les transaccions es realitzen al comptat): (a) Un augment de les exportacions de béns. (b) La compra per part de no residents d accions d empreses nacionals. (c) La venda per part de residents nacionals d accions d empreses estrangeres a residents de la resta del món. (d) L amortització de deute pública nacional en poder de no residents. 2. Indica els apunts comptables que es realitzaran en la balança de pagaments al produir-se les següents operacions: (a) Un resident en els EEUU compra una lletra del tresor emesa pel govern espanyol i la paga al comptat. (b) Un resident en la UM (unió monetària) es compra un apartament a NY i el paga al comptat. (c) Un resident argentí que treballa a Espanya, envia una transferència a la seva família a l Argentina. (d) Una empresa espanyola realitza una inversió en els EE.UU. i la finança amb un préstec a tres mesos que demana a un banc dels EE.UU. 3. Suposeu una economia en la que el seu Banc Central ha fixat el tipus de canvi de la moneda pròpia i la moneda d un altre país en la paritat 1 a 1 (això vol dir que 1 unitat de la moneda nacional costa 1 unitat de la moneda de l altre país). Si observa que en el mercat de divises aquest tipus de canvi baixa fins al valor 0.9 (ara 1 unitat de la moneda nacional costa 0,90 unitats de la moneda de l altre país), quin tipus de mesura hauria de prendre per recuperar el valor inicial de 1? (a) Comprar moneda pròpia en el mercat de divises (b) Comprar moneda de l altre país en el mercat de divises (c) No es necessària cap mesura, ja que en un sistema de tipus de canvi fix el tipus de canvi recupera el seu valor inicial sense que calgui una intervenció del Banc Central. (d) Cap de les anteriors 4. A principi de la dècada dels vuitanta, es va adoptar als EE.UU. una combinació poc habitual de polítiques econòmiques: una política monetària restrictiva i una política fiscal expansiva. El principal objectiu del president del FED, Paul Volcker, era reduir la elevada taxa d inflació heretada de la dècada dels setanta. Al mateix temps, el President Ronald Reagan

12 volia complir la seva promesa electoral de baixar els impostos i elevar la despesa destinada a defensa. Com a conseqüència d aquestes polítiques el tipus de cavi entre el dòlar i el yen va passar de 218 a 248 i el del dólar-marco aleman va passar de 1,83 a 2,42 (el dòlar es va apreciar) Pronostica el model Mundell-Fleming (sota els supòsits vistos a classe) aquesta pujada del tipus de canvi? Raona la teva resposta en gràfics Recordeu que les equacions IS-LM del model Mundell-Fleming eren respectivament: * Y = c( Y T + TR) + I( r ) + G + XN( e) M * = L( r, Y ) P i que XN = X Q, i r* és el tipus d interès mundial que està donat (ja que existeix perfecte mobilitat de capital).

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia

Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia Tema 5. Dades macroeconòmiques Què és la Macroeconomia? La Macroeconomia és una de les àrees de la ciència econòmica que es preocupa per l evolució d una economia. El seu

Más detalles

1. Considere una economía cerrada, con sector público e impuestos sobre la renta (t > 0) en el marco del modelo renta-gasto (45º). Si el gobierno decide disminuir el gasto (G) en 100 u.m. y disminuir la

Más detalles

Sector de la producció. dèficit públic. despesa públ ica. importacions. inversió. Sector de la despesa

Sector de la producció. dèficit públic. despesa públ ica. importacions. inversió. Sector de la despesa TRES IDENTITATS MACROECONÒMIQUES FONAMENTALS A escala microeconòmica, la despesa que fa un consumidor en un determinat bé és, a la vegada, l ingrés que obté el venedor del bé. El flux circular és expressió

Más detalles

Examen Macroeconomia 2 Gener 2005

Examen Macroeconomia 2 Gener 2005 Examen Macroeconomia 2 Gener 2005 1. Considere una economía cerrada, sin sector público, en el marco del modelo renta-gasto (45º). Si la inversión planeada es mayor que el ahorro planeado, se puede asegurar

Más detalles

taxa (%) anys taxa (%) anys taxa (%) anys

taxa (%) anys taxa (%) anys taxa (%) anys Llista d exercicis 1 Agregats macroeconòmics 1. PIB i deflactor del PIB. Per a cada període t, calcula: (i) el PIB nominal; (ii) el PIB real a preus constants del període t = 2; (iii) el deflactor del

Más detalles

Curs 04 / de maig de 2005

Curs 04 / de maig de 2005 24 de maig de 2005 Preguntes Nom i Cognoms: Grup: _1r C_ [01] Es demana que determinis si es produiria un moviment o un desplaçament de la corba d oferta o demanda i, en tot cas, cap a quin sentit es desplaçaria

Más detalles

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 3. La restricció pressupostària Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona La restricció pressupostària Per desgràcia, no totes les cistelles de consum són assequibles al consumidor.

Más detalles

PROGRAMA D assignatures

PROGRAMA D assignatures PROGRAMA D assignatures 24782 INTRODUCCIÓ A L ECONOMIA Curs Acadèmic 2007-2008 Núm.Crèdits Totals 9 Núm.Crèdits Teòrics Núm.Crèdits Pràctics JOAN RIPOLL ALCON Llicenciat en Administració I Direcció d Empreses.

Más detalles

10. EL MERCAT DE BÉNS I SERVEIS. LA PRODUCCIÓ I LA DEMANDA AGREGADA: UN MODEL SIMPLE DE RENDA - DESPESA.

10. EL MERCAT DE BÉNS I SERVEIS. LA PRODUCCIÓ I LA DEMANDA AGREGADA: UN MODEL SIMPLE DE RENDA - DESPESA. 10 EL MERCAT DE BÉNS I SERVEIS LA PRODUCCIÓ I LA DEMANDA AGREGADA: UN MODEL SIMPLE DE RENDA - DESPESA Programa detallat: 101 Alguns conceptes previs 102 Components de la demanda agregada o despesa 103

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que

Más detalles

APARTAT (A) PREGUNTES DE TEORIA

APARTAT (A) PREGUNTES DE TEORIA Nom L'examen està format per dos apartats: (A) SET PREGUNTES DE TEORIA valor 2 5/10 de la nota (B) CINC PLANTEJAMENTS PRÀCTICS AMB TRETZE PREGUNTES EN TOTAL Valor 7 5/10 APARTAT (A) PREGUNTES DE TEORIA

Más detalles

BLAT (u) (1) PINYA TROPICAL

BLAT (u) (1) PINYA TROPICAL 2n Trimestre, Curs 2012 / 13 6 de març de 2013 Nom i Cognoms:... Grup:... NOTA D AUTOAVALUACIÓ: [ ] PREGUNTES (si no s indica el contrari, cada pregunta val un punt) [01] Un grup de joves decideixen viure

Más detalles

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 5 Funcions d Informació i altres funcions d interès Les funcions d Informació s utilitzen per obtenir dades sobre les cel les, el seu contingut, la seva ubicació, si donen

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies

Más detalles

El diagrama de Swan 26 abril 2017

El diagrama de Swan 26 abril 2017 El diagrama de Swan 1 26 abril 2017 Equilibri intern i equilibri extern L equilibri intern requereix plena ocupació dels recursos (taxa d atur suficientment baixa) i estabilitat de preus (taxa d inflació

Más detalles

Tema 1. Principis bàsics d economia

Tema 1. Principis bàsics d economia Tema 1. Principis bàsics d economia Conceptes introductoris: - Mercat: situació en la que es determina el preu d un bé o servei i la quantitat que s ha de produir - Agents que determinen el preu i la quantitat:

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 2)

SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 2) SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 2) 1. Amb la informació que apareix a continuació sobre l activitat d una empresa: a) Confecciona l esquema de treball del compte de resultats de l empresa. b) Calcula els percentatges

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Matemàtiques aplicades a les ciències socials Sèrie 4 Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les respostes,

Más detalles

i i r + π e (1) i = i r + π e (2) i = i r + π (3)

i i r + π e (1) i = i r + π e (2) i = i r + π (3) TAXA D INTERÈS REAL http://en.wikipedia.org/wiki/fisher_equation Taxa d interès real La taxa d interès real d una economia és la taxa d interès (nominal) expressada en béns (o, més específicament, en termes

Más detalles

PREGUNTES TIPUS TEST ( 25% de penalització per cada quatre respostes errònies ) [ ]

PREGUNTES TIPUS TEST ( 25% de penalització per cada quatre respostes errònies ) [ ] 29 de febrer de 2008 PREGUNTES TIPUS TEST ( 25% de penalització per cada quatre respostes errònies ) [ ] 1) Quins dels següents elements creus que augmentaran la productivitat del factor treball? a. L

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la

Más detalles

1. Hi ha un. d utilitat de. (i) maximitzar sotmès a. Lagrangià. (iii) 0. . Per tant,. Salari. Atès. Macroeconomia

1. Hi ha un. d utilitat de. (i) maximitzar sotmès a. Lagrangià. (iii) 0. . Per tant,. Salari. Atès. Macroeconomia Macroeconomia Avançada Examen de 30 de d gener de 2014 1. Hi ha un únic bé, que es pot produir mitjançant capital i treball. La funció de producció del bé és 2 / /. Els mercats de capital i treball són

Más detalles

Control de Classe, Curs 05/06 24 de gener de 2006 Nom i Cognoms:

Control de Classe, Curs 05/06 24 de gener de 2006 Nom i Cognoms: 24 de gener de 2006 Nom i Cognoms: PREGUNTES [01] Una empresa fabrica un producte en lots de producció de 1000 unitats. Per a la fabricació de cada lot de producció els costos totals són els següents:

Más detalles

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital Classe 3 Tema 1. El sistema econòmic espanyol Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital Funció de producció Cobb-Douglas Funció de producció Cobb-Douglas

Más detalles

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT El patrimoni empresarial El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats

Más detalles

TEMA 4 : Programació lineal

TEMA 4 : Programació lineal TEMA 4 : Programació lineal 4.1. SISTEMES D INEQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITA La solució d aquest sistema és l intersecció de les regions que correspon a la solució de cadascuna de les inequacions

Más detalles

Economia de l Empresa Criteris específics de correcció Model 1

Economia de l Empresa Criteris específics de correcció Model 1 Prova d accés a la Universitat (2010) Economia de l Empresa Criteris específics de correcció Model 1 1. Puntuació Ambdues opcions de l examen consten de cinc qüestions: dues de pràctica (resolució de dos

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

SERVEIS EDUCATIUS I CONTROL DE GESTIÓ EN EL CONTEXT D ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA

SERVEIS EDUCATIUS I CONTROL DE GESTIÓ EN EL CONTEXT D ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA SERVEIS EDUCATIUS I CONTROL DE GESTIÓ EN EL CONTEXT D ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA Maite Carol Juny 2014 LA GESTIÓ ECONÒMICA DEL SERVEIS EDUCATIUS LOCALS: UNA NECESSITAT PER A GARANTIR UN SERVEI DE QUALITAT

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 009 SÈRIE 4 QÜESTIONS 1. Considereu el sistema d inequacions següent: x 0, y 0 x+ 5y 10 3x+ 4y 1 a) Dibuixeu la regió de solucions

Más detalles

Producte Interior Brut per Càpita en Paritat de Poder Adquisitiu ( ) (Versió Corregida) 1 Data de publicació: dijous 6 d agost del 2015

Producte Interior Brut per Càpita en Paritat de Poder Adquisitiu ( ) (Versió Corregida) 1 Data de publicació: dijous 6 d agost del 2015 Producte Interior Brut per Càpita en Paritat de Poder Adquisitiu (22-214) (Versió Corregida) 1 Data de publicació: dijous 6 d agost del 215 www.estadistica.ad Resum El Producte Interior Brut (PIB) per

Más detalles

La Regla de la despesa. Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015

La Regla de la despesa. Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015 La Regla de la despesa Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015 Què és la regla de la despesa? La regla de la despesaconsisteixen que

Más detalles

1.LA PRODUCCIÓ I LA DEMANDA AGREGADA. UN MODEL SIMPLE DE RENDA-DESPESA. LA POLÍTICA FISCAL.

1.LA PRODUCCIÓ I LA DEMANDA AGREGADA. UN MODEL SIMPLE DE RENDA-DESPESA. LA POLÍTICA FISCAL. LA PRODUCCIÓ I LA DEMANDA AGREGADA UN MODEL SIMPLE DE RENDA-DESPESA LA POLÍTICA FISCAL Programa Detallat: 2 Introducció: alguns conceptes bàsics 22 Components de la demanda agregada 23 La demanda agregada

Más detalles

La política econòmica del règim de Franco. ELS ANYS 40: la postguerra, autarquia i racionament

La política econòmica del règim de Franco. ELS ANYS 40: la postguerra, autarquia i racionament La política econòmica del règim de Franco ELS ANYS 40: la postguerra, autarquia i racionament L economia de postguerra El 5 de juny de 1939, Franco anunciava que la reconstrucció de l economia nacional

Más detalles

Proporcionalitat i percentatges

Proporcionalitat i percentatges Proporcionalitat i percentatges Proporcions... 2 Propietats de les proporcions... 2 Càlul del quart proporcional... 3 Proporcionalitat directa... 3 Proporcionalitat inversa... 5 El tant per cent... 6 Coneixement

Más detalles

LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA

LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de

Más detalles

MACROECONOMIA. Diplomatura en Ciències Empresarials

MACROECONOMIA. Diplomatura en Ciències Empresarials Diplomatura en Ciències Empresarials 2011-12 Característiques de l assignatura Enfocament metodològic Les activitats presencials que es realitzaran a classe seran: Exposició per part del professor dels

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 2012-2013 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup Activitat 1: El telèfon mòbil Observa la figura següent, que representa la càrrega que queda

Más detalles

Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2004 Pautes de correcció

Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2004 Pautes de correcció Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 SÈRIE 3 1) El Fons Monetari Internacional és una institució d àmbit internacional creada després de la segona guerra mundial (1945)

Más detalles

TEST MACROECONOMIA-2, GENER

TEST MACROECONOMIA-2, GENER TEST MACROECONOMIA-2, GENER 2003 1. Considere una economía abierta, con propensión marginal a importar positiva, con sector público e impuestos sobre la renta (t > 0) en el marco del modelo renta-gasto

Más detalles

1) Llegueix la següent classificació dels béns econòmics i posa un exemple de cadascun:

1) Llegueix la següent classificació dels béns econòmics i posa un exemple de cadascun: LA EMANA. ACTIVITATS 1) Llegueix la següent classificació dels béns econòmics i posa un exemple de cadascun: CLASSIFICACIÓ ELS BÉNS ECONÒMICS BÉNS E CONSUM: Satisfan directament una necessitat de les famílies

Más detalles

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de gener del 2017

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de gener del 2017 Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de gener del 2017 Data de publicació: dijous 16/02/2017 www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de gener del 2017 és del +1,3% (gener : -0,6%).

Más detalles

Macroeconomia. Óscar Bajo Rubio M. Antònia Monés Farré. XP04/01071/01285

Macroeconomia. Óscar Bajo Rubio M. Antònia Monés Farré.   XP04/01071/01285 Macroeconomia Óscar Bajo Rubio M. Antònia Monés Farré XP04/01071/01285 www.uoc.edu Universitat Oberta de Catalunya XP04/01071/01285 Macroeconomia Óscar Bajo Rubio Catedràtic de Fonaments de l Anàlisi Econòmica

Más detalles

TEMA 5: La competència perfecta 1

TEMA 5: La competència perfecta 1 TEMA 5: La competència perfecta 1 1. Que en l equilibri a llarg termini en competència perfecta no hi hagi beneficis extraordinaris ni pèrdues es deu a: a) Que el preu és constant. b) La lliure concurrència.

Más detalles

Orígens i Accionistes. Fundada al 1998 Accionistes: Empreses que la formen: VAL Telecomunicaciones Multitel Ferrovial BSCH

Orígens i Accionistes. Fundada al 1998 Accionistes: Empreses que la formen: VAL Telecomunicaciones Multitel Ferrovial BSCH Orígens i Accionistes Fundada al 1998 Accionistes: Nacionals VAL Telecomunicaciones Multitel Ferrovial BSCH Internacionals Bank of America Caisse de Dépôt et Placement du Quebec GE Capital Inversió: més

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres

Más detalles

INFORME SOBRE EL COMPLIMENT DE L'OBJECTIU D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA

INFORME SOBRE EL COMPLIMENT DE L'OBJECTIU D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA INFORME SOBRE EL COMPLIMENT DE L'OBJECTIU D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA Amb motiu de l aprovació del pressupost municipal i de conformitat amb l article 16.2 del Reial Decret 1463/2007, de 2 de novembre,

Más detalles

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009 Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 02 (bloc 3)

SOLUCIONARI Unitat 02 (bloc 3) SOLUCIONARI Unitat 02 (bloc 3) 1. Classifica les fonts següents de finançament segons els diferents criteris: a) Descompte d una lletra b) Reserva legal c) Amortitzacions d) Capital social e) Emprèstit

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 3)

SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 3) SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 3) 1. Explica la relació que hi ha entre el cicle llarg de l empresa i l amortització. El cicle llarg o cicle de l immobilitzat comença amb la sortida de recursos dineraris

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

TAXA DE CANVI

TAXA DE CANVI TAXA DE CANVI http://en.wikipedia.org/wiki/exchange_rate Taxa de canvi Una taxa de canvi (nominal) és el preu relatiu de dues monedes: quantes unitats d una moneda són necessàries per a adquirir una unitat

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

SICALWIN. Modificacions Informes Trimestrals de Morositat 2015.

SICALWIN. Modificacions Informes Trimestrals de Morositat 2015. SICALWIN Modificacions Informes Trimestrals de Morositat 2015. Abril 2015 Índex 1. Introducció... 3 2. Obtenció dels informes a Sicalwin... 4 2.1. Pagaments realitzats en el trimestre... 5 2.2. Interessos

Más detalles

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del 2016

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del 2016 Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del Data de publicació: dijous 12/01/2017 www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de desembre del és del +0,4% (desembre 2015: -0,9%).

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Lectures: Problemes i Qüestions:

Lectures: Problemes i Qüestions: MACROECONOMIA - II Lectures: L.L. Pasinetti (1974) La teoría de la Demanda Efectiva De la dinámica económica clásica a la keynesiana Problemes i Qüestions: MODEL RENDA-DESPESA I EXTENSIONS, MODEL NEOCLÀSSIC

Más detalles

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de novembre del 2017

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de novembre del 2017 Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de novembre del Data de publicació: dijous 14/12/ www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de novembre del és del +2,6% (novembre 2016: -0,1%).

Más detalles

Tema 5. La funció de demanda individual: estàtica comparativa. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 5. La funció de demanda individual: estàtica comparativa. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 5. La funció de demanda individual: estàtica comparativa Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Estàtica comparativa x x ( p, p, m) * 1 1 1 2 x x ( p, p, m) * 2 2 1 2 x x ( p, p,

Más detalles

U2. Termodinàmica química

U2. Termodinàmica química U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació

Más detalles

Introducció a la Macroeconomia M

Introducció a la Macroeconomia M Introducció a la Macroeconomia M3 2013 14 Preguntes de múltiples opcions de la Llista d exercicis 7 1. Segons la dicotomia clàssica, una reducció de l estoc monetari causa (a) una reducció de la taxa d

Más detalles

FEM EMPRESA ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D EMPRESES

FEM EMPRESA ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D EMPRESES FEM EMPRESA UD 1 L EMPRESA NOM DE L EMPRESA: ANY DE FUNDACIÓ: SECTOR AL QUE PERTANY: ACTIVITAT: LOGOTIP FACTORS PRODUCTIUS que utilitza BÉNS I SERVEIS que ofereix CLASSIFICAR FACTORS PRODUCTIUS MATERIALS

Más detalles

5. LES CORBES DE COSTOS I LA DECISIÓ DE PRODUIR.

5. LES CORBES DE COSTOS I LA DECISIÓ DE PRODUIR. 5. LES CORBES DE COSTOS I LA DECISIÓ DE PRODUIR. Programa detallat: 5.1. La funció de cost total 5.2. Costos a llarg termini: cost mig i cost marginal 5.3. Costos a curt termini: cost variable mig 5.4.

Más detalles

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN OPCIÓ A

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN OPCIÓ A COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JULIOL

Más detalles

Enquesta ADEPG de Clima Empresarial

Enquesta ADEPG de Clima Empresarial Enquesta ADEPG de Clima Empresarial 4t trimestre 2016 Les empreses tanquen 2016 amb millors resultats Els resultats de la quarta onada del 2016 de l Enquesta de Clima Empresarial de l ADEPG conclouen que

Más detalles

La Balança Comercial dels Productes Lactis Exercici econòmic Observatori de la llet.- DAR

La Balança Comercial dels Productes Lactis Exercici econòmic Observatori de la llet.- DAR La Balança Comercial dels Productes Lactis Exercici econòmic Observatori de la llet.- DAR Abril 2008 . L Observatori de la llet que ha de subministrar a la Taula Sectorial de la llet informació sobre la

Más detalles

GERÈNCIA: joc d empreses

GERÈNCIA: joc d empreses Introducció Gerència és un model que simula el comportament d unes empreses que competeixen en un mercat. Les condicions no seran exactament les reals perquè, com a tot model, a Gerència simplificarem

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 5

SOLUCIONARI Unitat 5 SOLUCIONARI Unitat 5 Comencem Escriu tres equacions que no tinguin solució en el conjunt. Resposta oberta. Per exemple: a) x b) 5x 0 c) x Estableix tres equacions que no tinguin solució en el conjunt.

Más detalles

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 01 (bloc 3)

SOLUCIONARI Unitat 01 (bloc 3) SOLUCIONARI Unitat 01 (bloc 3) 1. Explica la importància de l estalvi per a la inversió. L estalvi de les famílies proporciona recursos financers, que altres agents econòmics utilitzen per fer les inversions.

Más detalles

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida 4 d octubre de 2011 CCOO TERRES DE LLEIDA 1 L OCUPACIÓ A LLEIDA. SETEMBRE DEL 2011

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de febrer del 2016

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de febrer del 2016 Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de febrer del Data de publicació: dijous 10/02/ www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de febrer del és del -0,5% (gener ; -0,6%). Índex 1.

Más detalles

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida 4 de maig de 2011 CCOO TERRES DE LLEIDA 1 L OCUPACIÓ A LLEIDA. ABRIL DE 2011 ATUR REGISTRAT

Más detalles

EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA.

EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA. EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA. Fa pocs mesos la Tresoreria General de la Seguretat Social va posar en marxa el control del compliment, per part de les

Más detalles

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS En aquest recurs treballaràs la representació i interpretació de gràfiques a partir de les despeses d aigua, llum, gas i telèfon d una família. Resol les activitats que tens

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu

Más detalles

Lliçons de Teoria Econòmica per a la Crisi

Lliçons de Teoria Econòmica per a la Crisi Lliçons de Teoria Econòmica per a la Crisi Timothy Jerome Kehoe University of Minnesota i Federal Reserve Bank of Minneapolis Inauguració del Curs de la Facultat d'economia i Empresa de la UAB Octubre

Más detalles

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem

Más detalles

Observatori socioeconòmic

Observatori socioeconòmic ce bservatori socioeconòmic CERDANYLA DEL VALLÈS MAIG 2016 BSERVATRI SCIECNÒMIC DE CERDANYLA DEL VALLÈS INDICADRS SCIECNÒMICS, CERDANYLA A través d aquest informe, podrem consultar mensualment els indicadors

Más detalles

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013 Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva

Más detalles

7. OPERACIONS DE TANCAMENT DE L EXERCICI 7.1 ESQUEMA DE LES OPERACIONS PREVIES AL TANCAMENT PERIODIFICACIONS

7. OPERACIONS DE TANCAMENT DE L EXERCICI 7.1 ESQUEMA DE LES OPERACIONS PREVIES AL TANCAMENT PERIODIFICACIONS 7. OPERACIONS DE TANCAMENT DE L EXERCICI 7.1 ESQUEMA DE LES OPERACIONS PREVIES AL TANCAMENT 7.1.4. PERIODIFICACIONS MARIA PETRA SAIZ ANTÓN 1.DESPESES I INGRESSOS ANTICIPATS. Despeses no financeres anticipades

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

INDICADORS JUNY 2018

INDICADORS JUNY 2018 INDICADORS JUNY 218 ÍNDEX Creació i dissolució de societats mercantils 3 Empreses en concurs 4 Índex de producció industrial i de la xifra de negocis del sector serveis 5 Cartera de comandes. Estadística

Más detalles

Control 3r Trimestre, Curs 03 / de maig 2 004

Control 3r Trimestre, Curs 03 / de maig 2 004 31 de maig 2 004 CONCEPTES Nom i Cognoms: Grup: 1) Què mesura l'elasticitat preu de la demanda? a) El grau en què la quantitat demandada (variació percentual) respon a la variació (percentual) del preu

Más detalles

INSTITUT TORREDEMBARRA. 1r BATXILLERAT. ECONOMIA.. ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ SETEMBRE

INSTITUT TORREDEMBARRA. 1r BATXILLERAT. ECONOMIA.. ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ SETEMBRE BLOC 1 INSTITUT TORREDEMBARRA. 1r BATXILLERAT. ECONOMIA.. 1.- Elaborar el diagrama de flux circular de la renda a partir de les següents dades. Detalla l import del flux de cada agent que intervé a les

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,

Más detalles

Part I: Trie tres preguntes de les sis plantejades a continuació. La puntuació màxima de cadascuna d'elles és d'1,5 punts.

Part I: Trie tres preguntes de les sis plantejades a continuació. La puntuació màxima de cadascuna d'elles és d'1,5 punts. EXAMEN DE LA FASE LOCAL (COMUNITAT VALENCIANA) Castelló, 24 de març de 2018 La duració de l examen és de 2 hores i 30 minuts Part I: Trie tres preguntes de les sis plantejades a continuació. La puntuació

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

INEQUACIONS I SISTEMES D'INEQUACIONS

INEQUACIONS I SISTEMES D'INEQUACIONS INEQUACIONS I SISTEMES D'INEQUACIONS 1- La mare de la Marta la fa anar a comprar quilos de taronges i ampolles de llet. Per això li dóna 40. Quan la Marta torna, ha perdut el canvi (o almenys, això és

Más detalles

Comptabilitat General i Anàlisi de balanços Consorci-2016 Programes formatius 1 Comptabilitat general i Anàlisi de Balanços Accions formatives que composen l itinerari: Aquest itinerari està composat per

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. (1798 1857) Es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases

Más detalles

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d. Dossier d equacions de primer grau 1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: Solucions: Equació / Identitat / Identitat / Identitat 2. Indica els elements d aquestes equacions (membres,

Más detalles

Exercici 1. Models de Rebut

Exercici 1. Models de Rebut Exercici 1 La diferencia entre els rebuts que es relacionen i el que hem vist a classe és en la distribució de les dades, que en els exemples que veurem més endavant està ben organitzada i ben enquadrada.

Más detalles