EXAMEN D'ECONOMIA II

Transcripción

1 EXAMEN D'ECONOMIA II DATA: CODI DE LA PROVA: 270/12165/02/0 PROFESSOR: XAVIER LLINÀS GRUP: NOM I COGNOMS: D.N.I.: OBSERVACIONS: LLEGEIXI ATENTAMENT LES INSTRUCCIONS SEGÜENTS I SEGUEIXI-LES AMB TOTA CURA: 1.- Escrigui, en el moment de començar l'exercici, EN EL FULL DE MARQUES, el seu nom i cognoms, D.N.I., grup de classe, identificació de la prova, permutació, patró i el nom del professor corresponent (i si ve al cas, les observacions corresponents). 2.- Faci les marques ben definides amb rotulador o bolígraf omplint els petits rectangles. 3.- Llegeixi atentament les preguntes i fins que no n'estigui totalment segur, no faci els senyals corresponents en el full de marques. 4.- Tingui en compte que només pot assenyalar una resposta correcta; si dubta entre dues opcions, agafi la que cregui millor. 5.- Cada quatre respostes errònies suposarà l'eliminació d'una resposta correcta (cada resposta errònia suposa l'eliminació de 0,25 resposta correcta). 6.- Respongui en full de marques per la columna de l'esquerra (sense possibilitat d'anular la resposta incorrecta). 7.- Procuri no esborrar sobre el full de marques; en conseqüència, no transcrigui les respostes fins que no estigui segur (si s'equivoca demani tippex al professor) 8.- Bona sort.

2 1.- Quina de les següents afirmacions és correcta: a) La demanda d un producte és elàstica si al disminuir el preu, l ingrés total augmenta. b) L' oferta d un producte és elàstica si al disminuir el preu, la quantitat ofertada augmenta en proporció major. c) La demanda és rígida si a l'augmentar el preu en una proporció, la quantitat demandada disminueix en una proporció major. d) L'elasticitat és unitària quan una variació en el preu no afecta a la quantitat demandada. e) Cap de les anteriors és correcta. 2.- En general podem afirmar que: a) Els béns de primera necessitat tenen una demanda més elàstica que els béns de luxe. b) Els béns amb més substitutius en el consum tendeixen a tenir una demanda més elàstica que aquells que no els tenen. c) Els béns que representen una part molt important del pressupost personal tendeixen a tenir una demanda més inelàstica que els que representen una proporció petita. d) Els béns que no tenen béns substitutius en la producció tenen una oferta més elàstica que els que en tenen. e) Totes són correctes. 3.- Si a l incrementar el preu d un bé B, fa que la quantitat demandada d un altre bé A, augmenti, llavors: a) Són substitutius. b) Són complementaris. c) Són béns normals. d) Són béns inferiors. e) La seva demanda és inelàstica. 4.- En termes de corbes d'indiferència un augment de la utilitat total ve representat per: a) Un desplaçament cap a la dreta. b) Un desplaçament cap a l'esquerra. c) Un moviment cap amunt al llarg de la corba. d) Un moviment cap avall al llarg de la corba. e) Un moviment cap el punt mig de la corba. 5.- Es sap que el coeficient d elasticitat creuada de demanda entre dos béns A i B és de +0,5. Aixó vol dir que: a) A i B són béns complementaris. b) A i B són béns substitutius. c) A i B són béns independents. d) A i B són béns inferiors. e) A i B són béns de luxe. 6.- La corba d oferta a curt termini de l empresa que treballa en competència perfecta és: a) La seva corba de costos marginals. b) El tram ascendent de la seva corba de costos marginals. c) El tram de la seva corba de costos marginals que discorre per sobre de la de costos mitjos. d) El tram de la seva corba de costos marginals que discorre per sobre de la de costos variables mitjos. e) La seva corba d ingrés mig.

3 7. A curt termini, l'oferta de tomàquets és inelàstica perquè. a) Els tomàquets no es poden guardar massa temps. b) Als consumidors els és difícil desplaçar la demanda cap a altres vegetals. c) Als pagesos els és fàcil canviar de cultiu. d) No té productes substitutius. 8.- Amb relació a alguns bens, les compres tendeixen a disminuir quan augmenta la renda dels compradors. Aquests bens són coneguts com bens... a) Normals. b) Inversos. c) Mitjos. d) De luxe. e) Cap dels anteriors. 9.- Un monopolista que vol i pot maximitzar els seus beneficis el que farà es igualar l ingrés marginal a: a) El cost mig. b) El cost variable mig. c) El cost total. d) El cost fix mig. e) Cost marginal El monopoli natural es presenta: a) Només en el sector primari i d aquí el nom de natural. b) Quan la demanda és petita i es natural que un sol oferent es faci amb el mercat. c) Quan hi ha importants economies d escala, el que fa natural que tant sols hi hagi un sol oferent. d) Quan hi ha una concessió de l administració, en un servei públic i es fa difícil deixar el servei al joc de la competència, és natural que l administració pensi amb un sol oferent. e) Quan per raons històriques no hi ha més competidors i el monopolista hi ha arribat d una manera natural sense fusions ni adquisicions Un exemple de béns complementaris d oferta són: a) Melons i síndries. b) La pell i la carn. c) Camises de màniga llarga i camises de màniga curta. d) Cafè i sucre. e) Patates i pastanagues Una empresa que s enfronta a una corba trencada de demanda: a) Es una empresa monopolística. b) Es una empresa oligopolística c) Espera que si ella baixa el preu unilateralment les altres la seguiran. d) Si l empresa puja el preu unilateralment probablement les altres no la seguiran. e) Les respostes b), c) i d) són correctes S entén per competència monopolística: a) Un mercat amb molts compradors i molts venedors, però un dels venedors és molt important i actua pràcticament com un monopoli. b) Un mercat on hi ha solament dos oferents que es fan competència. c) Un mercat on hi ha molts oferents i molts demandants, però el producte és diferenciat. d) Un mercat on hi ha monopoli i no hi ha barreres d entrada. e) Les respostes a) i d) són correctes.

4 14.- La corba trencada de demanda: a) Ens mostra el punt d equilibri del monopoli. b) Ens mostra el punt d equilibri de l oligopoli. c) Expressa gràficament el perquè els preus en l oligopoli tenen tendència a no bellugarse. d) Explica el preu òptim pels oligopolistes quan aquests es posen d acord Un consumidor seguirà comprant un bé fins que: a) La seva utilitat marginal iguali el nivell del preu. b) La seva utilitat marginal baixi per sota del nivell del preu. c) La seva utilitat total caigui al nivell del preu. d) La seva utilitat total pugi al nivell del preu. e) La seva utilitat caigui fins a zero Per aconseguir una representació gràfica de com s arriba a determinar la demanda dels factors de la producció es fan servir: a) La corba de possibilitats de producció. b) Les corbes isoquantes i isocost. c) La recta de equidistribució i les corbes d indiferència. d) Les corbes d indiferència i d utilitat. e) Les corbes isoquantes, isocost i la recta de balanç És probable que una millora en la tecnologia que utilitza un productor (venedor) es tradueixi en: a) Un desplaçament de la seva corba d oferta cap a la dreta. b) Un augment de la seva oferta. c) Un desig i possibilitat per la seva part d oferir la mateixa quantitat a un preu més alt. d) Les respostes a) i b) són correctes. e) Totes les anteriors són certes Si a curt termini, una empresa en competència perfecta pot cobrir els seus costos variables mitjos i tant sols una petita fracció dels fixos, hauria de: a) Tancar. b) Augmentar la producció per tal d aprofitar la disminució dels costos fixos mitjos. c) Seguir produint encara que sigui amb pèrdues. d) Pujar el preu per tal de poder cobrir els costos Si una empresa en condicions de competència perfecta ven 10 unitats d un producte homogeni a un preu de mercat de 5 euros per unitat, el seu ingrés marginal és: a) 5 euros. b) 50 euros. c) Més de 5 euros. d) Menys de 5 euros. e) En competència perfecta no te sentit parlar d ingrés marginal Una crítica general al monopoli, quan el comparem amb la competència perfecta és que: a) Restringeix la producció i carrega un preu més elevat. b) Augmenta la producció però a un preu més elevat. c) Restringeix la producció i carrega un preu de competència. d) Carrega un preu excessivament baix (per sota del cost) i produeix un excedent de béns. e) Prescindeix de la consideració del preu i del volum de producció a l hora d assignar els seus recursos.

5 21.- Si un monopoli existent correspon a un monopoli natural, el control de l Estat ha de consistir en primer lloc: a) Regulació de preus. b) Prohibició. c) Nacionalització. d) Lleis antitrust. e) Privatització Un fabricant de calçat redueix el preu en un 15% i experimenta un 30% d increment en la quantitat demandada. Això suggereix que, si totes les coses restants queden igual, l elasticitat de la demanda és: a) 15%. b) 30%. c) 50%. d) 100% Quina de les següents no és una barrera d entrada: a) Economies d escala. b) Diferenciació de productes. c) Normes institucionals. d) Avantatges en certs costos. e) Baix poder adquisitiu dels consumidors En microeconomia, el llarg termini és un període: a) En el que és possible variar la capacitat instal lada. b) Superior a un més. c) Al menys superior a un any. d) Suficientment llarg com per poder establir unes polítiques econòmiques La corba d'oferta d'un producte, en un mercat de monopoli, coincidirà, a curt termini, amb: a) Un monopoli no té corba d'oferta. b) La funció de costos marginals a partir del mínim dels costos variables mitjos. c) La funció de costos marginals en el seu tram creixent. d) La funció de costos marginals a partir dels costos totals mitjos. e) La funció de costos marginals en el seu tram per sobre dels ingressos marginals L'entrada de noves empreses en un sector que treballa en condicions de competència monopolística: a) Provocaria una situació d'ineficiència assignativa. b) Es veu impedida per control de patents. c) Es pot veure impedida per la complexitat del coneixement tecnològic. d) És tan fàcil com en condicions de competència perfecta. e) Provocaria una situació d'ineficiència tècnica Quin dels següents oferents s enfronta a una demanda molt elàstica: a) FECSA b) La gasolinera de l autopista. c) La confiteria del barri. d) Un pagés del maresme productor de flors. e) La companya municipal de transports de Barcelona.

6 28.- La corba de costos mitjos a llarg termini és l envolvent de: a) Les corbes de cost marginal a curt termini. b) Les corbes de cost mig a curt termini. c) Les corbes de cost variable mig a curt termini. d) Les corbes de cost marginal a llarg termini. e) La corba de cost fix és la corba de costos mitjos a llarg termini La característica de la competència monopolística que porta a que a llarg termini els beneficis d una empresa, en aquests tipus de mercat tendeixen a zero: a) La diferenciació del producte. b) El poder de mercat. c) L absència de barreres d entrada i de sortida. d) Els costos publicitaris. e) Els costos de recerca El tractat de Maastrich obligava a: a) La creació d'una moneda única a partir de b) La creació d'una moneda única a partir de c) Que si es volia passar a la tercera fase, el volum acumulat de Deute Públic no havia d'excedir l'1% del PIB. d) El volum acumulat de Deute Públic ho havia de superar el 70% del PIB. e) Que si es volia passar a la tercera fase els tipus d'interès no han d excedir en més d'un 2% la mitjana dels tres països més sanejats El GATT és: a) Acord general pels afers del tercer mon. b) És un organisme de la ONU per assegurar la justícia internacional. c) És una àrea de lliure comerç. d) Acord general sobre aranzels i comerç. e) Acord general sobre transaccions i taxes Un cas de proteccionisme acceptat generalment és el de: a) Establiment d un aranzel compensador de preu, en el cas de que països veïns fabriquin productes similars als tradicionals de la nostra economia a costos inferiors. b) Compensar el possible dumping d altres països. c) En el cas de protegir una indústria naixent. d) L aranzel científic. e) Mai des de el punt de vista doctrinal, es pot admetre mesures proteccionistes Quin país forma part de la zona euro des de l any 2001: a) Gran Bretanya. b) Dinamarca. c) Grècia. d) Suècia. e) Irlanda Les barreres aranzelàries tendeixen a: a) Reduir la eficiència de la producció mundial. b) Reduir el volum de la producció mundial. c) Augmentar els preus en els països que imposen aranzels. d) Reduir l àmbit de la elecció del consumidor. e) Totes les anteriors Una característica d un sistema de canvis flexibles es que: a) Fa reduir l incertesa sobre els tipus de canvi. b) Fa possible un ajust automàtic sense l intervenció del govern. c) Requereix l utilització de fons i reserves internacionals del tipus de les detentades en el Fons Monetari Internacional. d) Les bandes de fluctuació es poden variar mitjançant una devaluació o revaluació.

7 36.- Dumping és sinònim, de: a) Intervenció del Banc Central en defensa de la seva divisa. b) Especulació monetària. c) Barreres no aranzelàries. d) Subvencions a les exportacions. e) Guerra comercial. 37. Si els tipus d'interès d'un país son elevats: a) La moneda nacional tendeix a fer-se mes forta. b) El tipus de canvi de la moneda nacional baixa. c) Les monedes estrangeres tendeixen a fer-se mes fortes que la moneda nacional. d) Les importacions tendeixen a disminuir. e) El tipus de canvi de la moneda del país no te per que variar L establiment d un aranzel redueix la quantitat importada perquè: a) Incrementa el preu d importació. b) Redueix el preu de l interior. c) Augmenta el preu de les exportacions. d) Augmenta el risc de canvi. e) Els aranzels normalment són neutrals El preu en dòlars d un euro està al voltant de: a) 0,50 $. b) 0,65 $. c) 0,80 $ d) 0,95 $ e) 1,10 $ 40.- Si l euro es deprecia amb relació amb el dòlar americà, mantenint-se tota la resta constant, els productes americans són: a) Més barats per als europeus. b) Més barats per als americans. c) Més cars per als americans. d) Més cars per als europeus.