INICIS I PROCÉS DE CREIXEMENT DE LA UNIÓ EUROPEA

Transcripción

1 LA UNIÓ EUROPEA - Inicis i procés de creixement - Criteris per a l adhesió dels països - Institucions comunitàries - Fons de finançament - Espanya a la UE INICIS I PROCÉS DE CREIXEMENT DE LA UNIÓ EUROPEA Després de la Segona Guerra mundial, Europa va perdre el seu paper d hegemonia en el món; ara les dues grans potències eren els Estats Units i la Unió Soviètica. Aquest enfonsament polític i econòmic, juntament amb les dures repercussions de la guerra, posaren en evidència la necessitat d intensificar el diàleg i la cooperació entre els països europeus. El 1949 es fundà el Consell d Europa, institució que agrupa els països democràtics amb finalitats de col laboració política, cultural i social; els seus convenis per a la protecció dels drets humans, les llibertats fonamentals o el drets socials han inspirat les legislacions dels diversos estats i la comunitària. Des del 2007, la Unió Europea està constituïda per 27 països. El primer pas per a la construcció de la unitat europea va esser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l Acer (CECA) Aquest tractat va esser signat a París el 1951 per França, República Federal d Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. S establia la lliure circulació de mercaderies, persones i capitals del sector del carbó i de l acer. El 1957, els membres de la CECA decidiren ampliar l acord a tota l economia. Se signà el Tractat de Roma que suposà la creació de les principals institucions de la UE, el naixement de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l Energia Atòmica (EURATOM). La CEE es fundà amb la intenció d aconseguir la integració econòmica dels països socis amb la creació d un Mercat Comú. Els seus objectius principals eren: - Suprimir progressivament les barreres duaneres entre els Estats membres, garantint la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i de serveis. - Adoptar polítiques econòmiques comunes, bàsicament en els sectors agrícola i pesquer, i ampliar progressivament les cooperacions en altres àmbits. - Iniciar un programa d ajudes per a sectors i regions amb dificultats econòmiques. - Defensar el medi ambient. La EURATOM es creà per a controlar la utilització pacífica de l energia nuclear i per a fomentar la seva investigació. El 1970, Espanya signà un acord preferencial amb la CEE. El 1973, s annexionaren Irlanda, Dinamarca i el Regne Unit.

2 El entrà Grècia i el 1986, Espanya i Portugal. Aquests països pertanyen al sud mediterrani el que va dur dificultats en la política agrària comunitària. L Acta Única Europea, que va ser signada el 1986 i entrà en vigor el 1987, constituí la primera gran reforma dels tractats de París i Roma, reflectint la necessitat de convertir la Comunitat en una gran unitat econòmica. Neix la CE. El 1990, la reunificació d Alemanya suposà la incorporació dels antics territoris de la RDA a la Comunitat. El 1992 se signà el tractat de Maastricht, el tractat de la Unió Europea (UE). S annexionaren Àustria, Suècia i Finlàndia. Neix així l Europa dels quinze. El tractat de Maastricht és en realitat, una reelaboració del tractat de Roma. La finalitat és la unió política de tots els països que composen la Unió Europea. Conserva les mateixes institucions però modifica alguns objectius: - Dotar a la Unió d una moneda única, l euro, i d un banc central europeu destinat a garantir l estabilitat monetària. - Iniciar una política exterior i de seguretat comunes (PESC) i de col laboració entre governs en matèria de justícia i política interior. - Establir una ciutadania de la Unió. - Intensificar la política de cohesió econòmica i social. - Protegir el medi ambient. El 1999 entrà en vigor el tractat d Amsterdam que va afirmar els principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans i el 2001 el de Niza on es fixaren les condicions d ampliació als països de l est d Europa i va reestructurar totes les institucions europees. El 2004 ingressaren en la UE deu nous països de l est d Europa: Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta. L 1 de gener de 2007 s integraren Bulgària i Romania. Són països majoritàriament agrícoles, sobretot de cereals. La mà d obra és molt barata fet que explica la deslocalització industrial que s està produint des d altres països comunitaris. La indústria necessita una profunda reconversió per esser competitiva; la repercussió en la distribució de les subvencions comunitàries serà gran ja que en rebran la major part; pateixen una inestabilitat econòmica i per tant no han ingressat automàticament a l euro, només Eslovènia l adoptà el 2007 i Malta el Els països candidats a l adhesió són Croacia, Macedònia i Turquia. CRITERIS PER A L ADHESIÓ DELS PAÏSOS A LA UE - Criteris polítics: esser un estat democràtic amb garanties constitucionals i respecte als drets humans. - Criteris econòmics: tenir una economia de mercat. - Adaptació al marc institucional comunitari.

3 LES INSTITUCIONS COMUNITÀRIES Les institucions principals de la UE van ser creades pel Tractat de Roma, però amb el temps han anat ampliant les seves funcions:

4 FONS DE FINANÇAMENT DE LA UE Són ajudes econòmiques per reduir les diferències entre estats i entre regions. Són els fons Estructurals i el fons de Cohesió. Els fons Estructurals es destinen al desenvolupament regional. Són tres: El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El Fons Europeu d Orientació i Garantia Agrària (FEOGA). El Fons Social Europeu (FSE). Instrument Financer d Orientació de la Pesca (IFOP) El fons de Cohesió finança exclusivament projectes de caràcter mediambiental i xarxes transeuropees d infraestructures i transport. Els països més afavorits pels Fons de Cohesió han anat canviant al llarg del temps, ja que es destinen als de renda més baixa. Fins a la gran ampliació del 2004, Espanya, Itàlia, Grècia, Irlanda i Portugal van ser els països que van rebre més recursos, però actualment, i fins el 2013, els beneficiaris principals seran les economies de l Est d Europa ja que els seus nivells de renda per habitant són molt baixos. ESPANYA A LA UNIÓ EUROPEA Espanya no formà part de la Comunitat Europea fins el 1986; la raó principal d aquest retard va esser el caràcter antidemocràtic del règim franquista. Aquesta incorporació tardana suposà un clar retrocés en comparació amb altres països; va esser necessari un gran esforç per posar-se al nivell de l Europa desenvolupada el que suposà situacions conflictives però necessàries per arribar als efectes positius de la integració. Les repercussions per a Espanya de la integració són: - Espanya forma part de les institucions comunitàries. - La participació d Espanya en la política econòmica de la UE implica la lliure circulació de mercaderies i de capitals i l acceptació de les directrius comunitàries en els sectors econòmics (PAC, normativa de pesca, reestructuració industrial, mercat únic...), en la moneda única (l Euro) i en el Banc Central Europeu. A més Espanya ha rebut un elevat percentatge dels fons Estructurals (FEOGA; FEDER, FSE) i del fons de Cohesió per corregir els desequilibris econòmics tant regionals com en relació als altres països comunitaris. Espanya s ha beneficiat molt dels fons de Cohesió ja que dins l Europa del Quinze era dels països amb un PIB més baix; l ampliació cap a l est li ha suposat una reducció d aquest ajut. - Els espanyols tenen la ciutadania europea el que permet la llibertat de circulació i de residència i poder participar en les eleccions municipals i europees. - Espanya participa en els programes socials i culturals comunitaris com les ajudes financeres (atur, immigrants...), protecció dels consumidors, programes d intercanvi d estudiants, protecció del medi ambient. - Espanya participa en la política exterior i de seguretat comunitària. - Espanya ha sortit de la situació d espai perifèric i ocupa un lloc entre els països rics del món encara que a distància dels països capdavanters.

5