Llengua catalana. Exercicis de fonètica Alumne/a: 2n Btx Grup: Les vocals

Transcripción

1 L accent Les vocals 1. Consulta el llibre de text (p. 71). Indica els accents lèxics encerclant les síl labes tòniques, després classifica les paraules en àtones (a), tòniques amb accent principal (t 1 ) i tòniques amb accent principal i secundari (t 2 ): Ton germà travessarà els oceans amb una avioneta o amb un veler? No a t 1 sabia si volies que digués que sí o que no. Especialment cal que ens t 2 preocupem per l atmosfera. Volíem estudiar la història dels reis catalanoaragonesos. En aquell període els grans rèptils haurien posat en perill els portaavions moderns? Principalment lluitarem en contra de les plagues del camp i de la sobreexplotació de la mar. 2. Marca els accents lèxics encerclant les síl labes tòniques d aquests versos de Joan Maragall, llegits com si fos un text en prosa. Indica al final de cada vers el nombre de síl labes fonètiques (en una lectura més aviat lenta): Ve / a abeurar-se a la font com ans solia, ( síl labes fonètiques) més no amb el ferm posat d altres vegades ( síl labes fonètiques) ni / amb ses companyes, no: ve tota sola. ( síl labes fonètiques) 3. Indica els accents de dicció o recitació d aquests versos marcant les síl labes tòniques (t) i àtones (a), atenent al ritme dels decasíl labs. Indica, a més, el nombre de síl labes mètriques. Justifica, finalment, les diferències respecte al resultat de l exercici anterior: Ve a abeurar-se a la font com ans solia, ( síl labes mètriques) 1t 2a 3t 4a 5a 6t 7a més no amb el ferm posat d altres vegades ( síl labes mètriques) ni amb ses companyes, no: ve tota sola. ( síl labes mètriques) 4. Posa els accents gràfics que calen: Treballavem al textil. Haviem viatjat fins a Etiopia. Te problemes al timpa de l orella esquerra. Si volguessiu, us reduiriem les dioptries quirurgicament. En Joan i en Ramon no vindran abans de Pasqua. Quina llastima, senyora Gloria! Es una qüestio d accentuacio. No en tindrieu pas un parell mes? Exercicis preparats per Sebastià Bech 1

2 5. Regla de desaccentuació. Els mots amb lexema i morfemes (lèxics o gramaticals) estan formats per una rel (tònica a la darrera síl laba) i per un o diversos morfemes (en molts casos també tònics). En aquest cas apliquem la regla de desaccentuació: es realitza l últim accent i queden subjacents els altres; per exemple: a1.- /llíbr+e/ llibre (l únic accent recau sobre el final de la rel); a2.- /llíbr+ér/ llibrer (es realitza el darrer accent, el del sufix); a3.- /llíbr-ér+ía/ llibreria (es realitza l últim accent, el del sufix); b1.- /cánt+e+s/ cantes (l únic accent recau sobre el final de la rel); b2.- /cánt+á-r/ cantar (es realitza l últim accent, el de la vocal temàtica) b3.- /cánt+á-r+ía+s/ cantaries (es realitza l accent de la marca de condicional). c1.- /trá+í-r/ trair (tra-ir: hiat. La i és tònica); c2.- /trá+í-rá+n/ trairan (tra-i-ran: hiat. La i és vocal: té un accent subjacent); c3.- /trá+í-ció/ traïció (tra-ï-ci-ó: hiat. La i és vocal: té un accent subjacent). Indica l accent realitzat i els accents subjacents de les paraules següents. Parteix els mots en síl labes fonètiques, marca l accent tònic realitzat amb una rodoneta i, finalment, escriu entre parèntesis el nombre de síl labes: d1.- veí / / v e / í... (2s) d2.- veïnes /veín + a + s/ v e ï n e s... ( s) d3.- veïnatge / / v e ï n a t g e... ( s) e1.- illa... / / i l l a... (2s) e2.- illeta... /íll + èt + a/ i l l e t a... (3s) e3.- aïlla... / / a ï l l a... ( s) e4.- aïllaran / / a/ï/lla/ran... ( s) e5.- aïllés... /a + íll + é-s / a ï l l é s... ( s) f1.- sedueixo / / se/du/ei/xo... (4s) f2.- seduir / / s e d u i r... ( s) f3.- seduïssin / / s e d u ï s s i n... ( s) f4.- seduiria / / s e d u i r i a... ( s) f5.- seduiran /sedú + í-rá + n/... se/du/i/ran... (4s) f6.- seduint / / s e d u i n t... ( s) g1.- agrair / / a g r a i r... ( s) g2.- agrairàs /agrá + í-rá + s/ a g r a i r à s... ( s) g3.- agraïssis / / a g r a ï s s i s... ( s) g4.- agraïment. / / a g r a ï m e n t... ( s) Les vocals tòniques 6. Fes els següents exercicis del llibre de text: a.- Pàg. 73. Exercici 3: Discriminació de vocals tòniques / έ / i / é /. b.- Pàg. 73. Exercici 4: Discriminació de vocals tòniques / ɔ / i / ó /. 7. Identifica les vocals tòniques, encercla-les i posa-hi a sota el símbol fonètic corresponent: Busqueu, vosaltres mateixos, imatges o fragments literaris referits a la bellesa natural. Poden ser fotografies vostres o poemes inventats. L única condició és que facin referència a la natura salvatge. IES. Olorda. S. Bech 2

3 8. Identifica les vocals tòniques, encercla-les i posa-hi a sota el símbol fonètic corresponent: Patíeu un amuntegament inaudit. Arribaven incessantment alumnes nouvinguts. Els equipaments es feien petits ràpidament. Els serveis psicopedagògics habitualment no donaven a l abast. El funcionament de la cuina estava afectat per la manca de rentavaixelles eficients. 9. Demostra, amb exemples, que les parelles de sons contraposats corresponen realment a fonemes: [á] / [ú] : [έ] / [ɔ ] : [é] / [ó] : [έ] / [é] : [i ] / [ú] : [ɔ ] / [ó] : Les vocals àtones. Neutralitzacions 10. Fes el següent exercici del llibre de text: a.- Pàg. 73. Exercici 5: Discriminació de vocals tòniques i àtones. 11. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics: E l s s o n s d e l c a t a l à e s c l a s s i f i q u e n, b à s i c a m e n t, e n v o c à l i c s i [ l s nz d l k t l s kl s f k n b z k m n m b k l DZz c o n s o n à n t i c s. L e s v o c a l s s a r t i c u l e n q u a n l a i r e s u r t l l i u r e m e n t k ns n n t ks l z β k l s rt k l ŋ kw n l i Ȏ s rt ʎ u Ȏ m n p e l t r a c t e v o c a l i l e s c o r d e s v o c a l s v i b r e n ; é s a d i r, l e s v o c a l s p l tȏ kt β k l l sk rð z β k lz b βȏ n z ð l z β k l s ó n s o n s s o n o r s. s n s n s n Ȏs] 12. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics: S e m b l a b e n c e r t. N o n e g o q u e e l n o i p o t s e r u n d e l s s o s p i t o s o s. [s mbl β n s rt n n v k l n i p t s u n d l s sp t z s J o c r e c, p e r ò, q u e t i n d r e m p r o v e s c o n t u n d e n t s e n p o q u e s h o r e s. Ȣ kȏ k p Ȏ k t n dȏ m pȏ β s k n t n d nz m p k z Ȏ s I a q u e s t e s e s p e r o d e t o t c o r q u e l e x c u l p a r a n c l a r a m e n t. j k s t z sp Ȏ ð t t k r k l ksk lp Ȏ ŋ kl Ȏ m n Te n d e i x o a p e n s a r q u e l a p e r s o n a a q u i i n c u l p e n p r i m e r s o l t n d ȓ p ns k l p rs n k ŋk lp m pȏ m s l s e r u n i n f o r t u n a t c a p d e t u r c p e r a p a i v a g a r e l s r e c e l s d e l a s u n f rt n t k b d t rk p Ȏ p i β v l r s lz ð l g e n t e n v e r s l a p o l i c i a. Ȣ n mb rz l p l s ] Exercicis preparats per Sebastià Bech 3

4 Les vocals àtones. Casos de manca de neutralització 13. Completa la transcripció fonètica. Indica-hi els sons vocàlics: Operació de duodè. Creació teatral. El dia de Nadal. Els [ p ɾ s ð ð ð ][kɾ s t tɾ l][ l d ð n ð l][ ls teòrics guanys nadalencs. L ideal neoclàssic. Una classe de t ɾ ɡz ɡw ʒ n ð l ŋks] [l ð l n kl s k] [ n kl s ð teoria gramatical. Un aeroport a Sitges. Un vídeo sobre el t ɾ v ɾ m t k l][ n ɾ p rt s dʒ s] [ m b ð s βɾ l barri de Pedralbes. Un bon so estèreo. Un peatge ben real. β r ð p ðɾ lb s] [ m b n s st ɾ ] [ m p dʒ β n r l] Aturar una reacció amb àloe vera. En teoria, l oceà. [ t ɾ u n r ks mb l β ɾ ] [ n t ɾ l s ] 14. Fes el següent exercici del llibre de text: a.- Pàg. 73. Exercici 6 (abans, cal revisar la informació del requadre). La síl laba. Diftongs i hiats 15. Fes els exercicis següents del llibre de text: a.- Pàg. 74. Exercici 14. Transcriu aquí els mots de l exercici i encercla els diftongs. [k ʃ ][r n ][b n dʒ ][k ʃ ][m ɾ ][ v ][ sk ][ ŋk t t] [ mbɾ ] [s k l ] [k ðɾ l t ɾ] [ ð ] [s ns ] [r m ] b.- Pàg. 74. Exercici 15. Classifica els mots en tres grups, segons que la u o la i àtona sigui consonant [w] [j], semivocal [u ] [i ] (diftong decreixent) o semiconsonant [w] (diftong creixent) i, finalment, encercla els diftongs: b1.- Consonant: joiell [ʒujéʎ], b2.- Semivocal: meu [méu ], b3.- Semiconsonant: aiguader [əi v wəðé], Transcriu els mots de l exercici. Després encercla els diftongs decreixents i inscriu dins un triangle el diftongs creixents. Deixeu tres guàrdies. Maquinistes mirant el paisatge. [d ʃ tɾ zv rð s] [m k n st z m ɾ n l p z dz ] Somriure suau. Sereu ferroviaris. En fotocopio quaranta. [s mr ɾ s ] [s ɾ f r β ɾ s] [ f t k p k ɾ n t ] Conduiré un automòbil nou. Hauríeu de veure n quatre. [k n d ɾ n t m β l n ] [ ɾ ð β ɾ ŋ k tɾ ] No amoïnessis les hienes. A continuació, una avioneta. [n m n s z l z n s] [ k n t n s n β n t ] S enlaira amb autoritat. La noia feia vuit acrobàcies. [s nl ɾ mb t ɾ t t] [l n f β t kɾ β s s] IES. Olorda. S. Bech 4

5 17. Fes el següent exercici del llibre de text: a.- Pàg. 86. Exercici 1. Indica les elisions i sinalefes. 18. Parteix les paraules dins la frase i encercla els diftongs. Transcriu els mots i, finalment, compta el nombre de síl labes: Un / noi (2). Un /no/i alt (3). Ho veu bé ( ). Ho veu amb ulleres ( ). [un nɔ i ] [un nɔ jál] [ β β ] [ β mb ʎ ɾ s] Ho ha vist ( ). No hi ha aigua ( ). Noi o noia, tan li fa ( ). Poma i ametlla ( ). [ β st] [n v ] [n n t n l f ] [p m m ʎʎ ] Dotze homes ( ). Porta un jersei nou ( ). Fa hiat ( ). Feia uns guants! ( ). [d dz m s] [p rt ṉ ʒ ɾs n ] [f t] [f nz ɡ ns] Ho escolta amb atenció ( ). Jeia al ras ( ). Jaieu al ras ( ). [ sk lt mb t ns ] [ʒ l r s] [ʒ l r s] Coeu-hi algun pebrot ( ). S habituaven a l avaluació ( ). [k lv m p βɾ t] [s β t β n l β l s ] 19. Parteix les paraules dins la frase, encercla els diftongs i transcriu fonèticament els mots: Voleu que estudiïn amb il lusió? Diumenge i avui hem de córrer. [b l k st ð n mb ll z ] [d m ṉ ʒ β m d k r ] Una iarda a peu és prou. Plou de forma inapreciable. [ n rð p s pɾ ] [pl ð f rm n pɾ s bbl ] Desitgeu aguantar un altre esglai? Iniciarà ciències socials. [d z dʒ v n t n ltɾ zvɡl ] [ n s ɾ s ns s s ls] Feu nou equacions, nou. Un cuiner increïblement genial. [f n k s ns n ] [ ŋ k n ŋkɾ bbl m ṉ ʒ n l] 20. Encercla els diftongs i separa amb / els hiats. Compta el nombre de síl labes de cada oració o sintagma: Cons-tru/int l au-di/èn-ci/a (8). Sobreimpressió eficient ( ). Infrautilització de l audiofreqüència( ). En deduiran la radioactivitat ( ). Incorporació raonable ( ). Els serveis de contrainformació ( ). Proveiran bé la guardiola ( ). Reutilització de les dessuadores ( ). Oiria l opinió dels arqueòlegs ( ). Contribuiràs al coneixement de la deessa ( ). La seva preeminència inqüestionable ( ). 21. Encercla els diftongs, separa amb / els hiats i, finalment, transcriu fonèticament el text: Si m ho haguessis agraït mai... Reelegiran l actual president. [s m v s z v ɾ dm ][r l ʒ ɾ n l kt l pɾ z ð n] Una insinuació greu contra la Remei. L Andrea deu ser la teva fiola. [ n ns n s v ɾ k n tɾ l r m ][l n dɾ ð s l t β f l ] Intuiran la imprescindible cooperació. Reelegit pel seu [ n t ɾ n l mpɾ s n d bbl k p ɾ s ] [r l ʒ t p l s coeficient inaudit. Teòricament produiria la seva reutilització. k f s n n ð t] [t ɾ k m n pɾ ð ɾ l s β r t l dz s ] Que antiincendis actuï aviat per evitar-nos la ruïna. [k n t ns n d z kt β t p ɾ β t rn z l r n ] Exercicis preparats per Sebastià Bech 5

6 El Lluïset lluirà en una final apoteòsica. [ ḻ ʎ z d ʎ ɾ n n f n l p t z k ] 22. Encercla els diftongs i separa amb / els hiats. Parteix les síl labes fonèticament i compta el nombre de síl labes de cada paraula: Lluïssor, pèrdua, intuïssis, aigüera, fluïdesa, escaient, seduint-me, evacuació, freqüent, assaonaria, agraïment, fideuer, suïn, deduiran, quatre, reingrés, radioactiu, niuada, quadrienni, quota, instruíssiu, heroïcitat. 23. Parteix les síl labes fonèticament i ortogràficament (pels llocs on es podria posar un guionet a fi de línia): Partició fonètica A/nhí/drid, anovulació, àvia, inhumà, desentendre s, serra, vosaltres, reinstal lació, hiat, rei,benestant, malagradosos, tothom, nosaltres, anessis, llauna, conscient, usa, bossa, agència, llunyania, subalpí. Partició ortogràfica An-hí-drid, anovulació, àvia, inhumà, desentendre s, serra, vosaltres, reinstal lació, hiat, rei,benestant, malagradosos, tothom, nosaltres, anessis, llauna, conscient, usa, bossa, agència, llunyania, subalpí. 24. La dièresi. a) Per què porten dièresi qüestió, aigües o reïx i no pas boques, guerrer o reixat? b) Per què porten dièresi arruïna, arruïnar o ha fruït i no pas cuina, cuinar o el fruit? c) Per què porten dièresi espaï, espaïs o espaïn i no espai o espais? d) Per què porten dièresi Lluïsa o agraïu i no pas Lluís o agraíeu? e) Per què no porten dièresi trair, trairé, trairia (però sí traïm, traïssis...), egoista, altruista, egoisme, altruista (però sí oïda o ruïna) o Màrius, pòdium...? Casos d estalvi de dièresi: 25. Posa dièresi o accent als mots que n hagin de dur: Agraiment, agrair, agraissim, aillament, aillaran, airos, amoinat, Anton, aprecia, arcaisme, atapeiment, avaluis, cafeina, canvies, cauran, cel lula, ciencia, cientific, cocaina, coia, coissor, conduiras, contagies, continuitat, deduiem, deduint, deduissin, deduiu, descafeinat, desposseit, dioptria, diurn, divorcia, estudia, feinada, fluidesa, fotografiin, futbol. 26. Posa dièresi o accent als mots que n hagin de dur: Heroicitat, heroina, heroisme, hoquei, influint, intuicio, l espai, llengues, lluiment, medium, medul la, memoria, missil, obeint, obeir, obeiras, obeires, obeiria, obeis, obeissin, obeit, obeiu, pausat, perdua, peu, peuc, peulla, piuladissa, posseia, posseieu, posseim, posseint, posseiran, produia, produir, produis, produissim, proteina, proveiment, Ramon, reixi, reptil, reull, roure, seuran, seure, teulada. IES. Olorda. S. Bech 6

7 27. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents: a.- Pàg. 74. Exercici 17: Encercla les síl labes tòniques i accentua les vocals que calgui. b.- Pàg. 74. Exercici 18: Escriu els accents que hi falten (bàsicament: é/è). c.- Pàg. 74. Exercici 19: Escriu els accents que hi falten (é/è). Les consonants Les consonants en posició inicial o d atac 28. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents: a.- Pàg. 73. Exercici 8: Completa el tret fonètic que hi manca. b.- Pàg. 73. Exercici 9: Corregeix la descripció dels sons. c.- Pàg. 73. Exercici 10: Assenyala el mot de la sèrie que no conté el so indicat. 29. Encercla els fonemes oclusius (realitzats com a sons oclusius o aproximants). En els parèntesis finals de cada oració indica n el nombre: Q u an j a no q u ed a ven vi sites a l a c asa, la S ofia a nà a veure la s e va m a r e ( ). Asseguda a l a b utaqueta, a l a vo ra d el b alcó, plorava d e r àbia ( ). T ragué l a maleta d e l arma ri. E s posà a n e tejar-l a ( ). E ll li asseg urava que t robaria l a ma nera de v eu r e s ( ). 30. Encercla les consonants fricatives i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors. En els parèntesis finals de cada oració indica n el nombre: J a no q u ed a c ap visita a la ca sa seva i l a Sofia baixa al j ardí ( ). N o f e ia g en s d e fresca a quel la nit d e j uny ( ). S aixecava s e nse s aber per què una vegada i una altra ( ). Vuit, nou, deu, onze! ( ). 31. Encercla les consonants africades i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors: N o hi ha ca p flet xa indica nt l a c asa d e l m et g e. Vaig fins a la platja b aixant p el c amí de l e s d otze atzava res. N o d es itja v eu re t sunami s. V aig fer un es tudi sobre el t sar. Amb cotxe no arribaràs al des patx. 32. Encercla les consonants nasals i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors. En els parèntesis finals de cada oració indica n el nombre: J a no queda ca p més vi sita. L a Ma ria v a a veure l a s e va m are ( ). T e nia u na soluci ó: f er v enir e l m anyà ( ). Aquest noi f a c o m si la b a nyera li p e rtanyés ( ). La m inyona t irava llen y a a la cu ina e c o nòmi c a ( ). Exercicis preparats per Sebastià Bech 7

8 33. Encercla les consonants laterals, bategants i vibrants i, a sota, escriu-hi el símbol fonètic corresponent entre claudàtors: I els ciris encesos, d escassa llum, regalimaven cera, que es fixava al terra. Una marededéu amb cara de nena, protectora dels mariners en perill, vigilava pesqueres llunyanes. 34. Encercla les consonants sordes i transcriu-les a sota mateix: Així que quan la seva mare li va dir que ja podia preparar-se la roba per anar a ca la Fineta, la Teresa va trobar, ben endreçat, ficat sota d una pila de roba blanca, el cor de sabó. Això la va pertorbar i va baixar un moment al carrer. Oclusives, fricatives i africades en posició final o de coda 35. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Transcriu-ne, a sota, la pronunciació: + Con.Sorda (Pausa) +Con.Sonora #+Vocal a.- /sáb/: Sap cantar. Ho sap. Sap nedar. Sap això. [sá kan tá] [u sá ] [sá nəðá] [sá əʃɔ ] b.- /táp/: Tap tou Té el tap. Un tap vell. Tap estret [tá tó u ] [té l tá ] [un tá bərmέʎ] [tá əstɾέt] c.- /fɾέd/: Fred sec. Feia fred. Fred natural. Fred hivernal. [fɾέ sέk] [fέjə fɾέ ] [fɾέ nətuɾál] [fɾέ iβərnál] d.- /sét/: Set pisos. En duu set. Set mesos. Set homes. [sέ pi zus] [en duu sέ ] [sέ mézus] [sέ ɔ məs] e.- /ɡɾɔ ɡ/: Groc safrà Quin groc! Groc gira-sol. Groc aigualit. [ɡɾɔ səfɾá] [kí ŋ ɡɾɔ ] [ɡɾɔ ʒì ɾəsɔ l] [ɡɾɔ əi v wəl í t] f.- /súk/: Suc fred. Un suc! Suc natural. Suc agradós. [sú fɾέt] [un sú ] [sú nətuɾá l] [sú əv ɾəðós] g.- /bóʃ/: Boix salvatge. Aquest boix. Boix grèvol. Boix alt. [bó səlβádʒə] [əkέ t bó ] [bó v ɾέβul] [bó ál] h.- /rɔ ʒ/: Roig suau. Ben roig. Roig dominant. Roig intens. [rɔ suáu ] [bén rɔ ] [rɔ duminán] [rɔ in tέns] i.- /báf/: Baf pudent. Quin baf! Baf molest. Baf humit. [bá puðén] [k í m bá ] [bá mulést] [bá umi t] j.- /mi dʒ/: Mig preu. Només mig. Mig dia. Mig obligat. [m í pɾέu ] [numéz m í ] [m í di ə] [m í oβliv át] k.- /despátʃ/: Despatx teu. Al despatx! Despatx buit. Despatx obert [dəspá téu ] [əl dəspá ] [dəspá bú i t] [dəspá uβέrt] IES. Olorda. S. Bech 8

9 36. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Comprova si se sonoritzen o si s ensordeixen. Transcriu-ho tot: D u e s d i ò p t r i e s m é s! E l s m a g s? H i c a p s d i n s? E s t i c f l u i x. [ d ð m ][ ] [ d ] [ ] B e n e ï t s r a i g s d e l l u m! P r o d u e i x m a s s a. A b s t i n è n c i a a b s o l u t a? [ b d ] [ ð ] [ ] E l p l e c m é s l l a r g. V a i g m a l a m e n t? D u c p o c v i. E l s c o n d u e i x b é. [ ǩ l p l m é á ] [b ] [d ] [ d β ] U n e m p a t x d e m a d u i x e s! S a p s t o r n a r? U n c l u b s e n y o r. [ n mp d ð ] [ rn ] [ ŋ ] ] 37. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Comprova si se sonoritzen o si s ensordeixen. Transcriu-les totes: É s u n v e r b a u x i l i a r? E l s h a s p e r d u t s a R e u s? H a v i a c o n t i n g u t à c i d a c e t i l s a l i c í l i c. É s b e n a b s u r d a i x ò. F u i g a m b l E d u a r d. Q u e s ó c d e p o c s a m i c s? D e s d a v u i m a t e i x o b r i r à s a l e s d e u. D o s t a p s d a m p o l l a. E l g o l f a b a n s e r a a P a r e t s d e l V a l l è s. O b s e r v a e l s r e t r a t s a b s o r t a. D o s a n y s. U n s p a n y s b a r a t s. 38. Encercla les consonants oclusives, fricatives i africades en posició de neutralització. Comprova si se sonoritzen o si s ensordeixen. Transcriu tot el fragment: V e i g t r e s c l o t s o b e r t s a l m i g d e l c a r r e r. V o l s u n e s b r u s e s N a f - N a f? E l d e s p a t x M a s i R o i g e l s o f e r e i x e l t e m p s. L l i g a t o t s e l s c a p s i n c o n n e x o s d e l a q ü e s t i ó. É s u n f a x ú n i c. H e m b u s c a t l e s o r a c i o n s s u b s t a n t i v e s. E l s p a r c s a n t i c s i v e l l s f i n s i t o t p e r d e n e l b u f e s m o r t e ï t d e l a b r i s a. D o s a n y s a B r u s s e l l e s. 39. Encercla la essa de la segona síl laba. Transcriu-la fonèticament i llegeix-la en veu alta: E ls socis / els oci s. El s savi s / el s avis. L es ones / l es zones. L es oques / les soques. Els sobres / e ls obres. Els ovnis / e ls somnis. E ls ser v ei s / el s h er b ei s. El s ants / els sants. Els arbres / els sabres. E ls ous / els sous. Exercicis preparats per Sebastià Bech 9

10 Oclusives sonores inicials de síl laba: oclusives o aproximants? 40. Indica, a sota i d acord amb el context, el so que pren el fonema oclusiu marcat: (pausa) C. Oclusiva Cons. Nasal Posició: coda /bp/ Bull-los. Va! Pot voler futbol Canviar. Cap joc. /dt/ Dinem ja! És capdavanter. Vam dormir. Ha tret zero. [ ] [ ] [ ] [ ] /gk/ Guarda ls. Cap gos. Un got! Ja sec bé! [ ] [ ] [ ] [ ] Vocal Vocal Voc [ɾ] Voc Semivoc Voc Voc CFric _ Voc Vocal [r] Voc Voc [l] Voc Voc Semicons /b/ No va. Quin abús! Et desvies Àrbitre serbi Obre: era blau. [ ] /d/ L Aïda, audaç? Obeeix de pressa. Ardor d estómac Té draps blaus. [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] /g/ Aguanta la gossa. Dos guants! Bon argument! Un aglà d or? [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] 41. Encercla els fonemes oclusius i indica, a sota, el so que prenen: Li venien ganes de beure un got d aigua. Sense badar boca li va allargar el braç i li va donar el gerro. Digué: Aquest fil ens lligarà ; i se l ficà a dins de la gorra. Agafa el vestit, deixa els enagos damunt del balancí i després duu la roba bruta a baix de tot. Rigué dissimulant, però no pogué evitar que li pugés la vergonya a les galtes. 42. Transcriu fonèticament les oracions següents: Cada vegada arribava més tard a casa. Faltava sovint a brodar. [ká ə ə á ə mé k ][f ] Volia que em comprés unes mitges de llana a la seva botiga. [ ] Ho sabia de sobres:hi havia un mal galant. Pobra filla seva! [ ][ ] Aquells ulls vellutats i aquell riure encomanadís l enamoraven. [ ] Veig el cambrer com serveix uns pastissets i ensaïmades. [ ] Segueix aquelles ombres, però mai no sabràs on s amaguen ells. [ ] IES. Olorda. S. Bech 10

11 Oclusives: Geminació, emmudiment / sensibilització i altres assimilacions 43. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (suposant una elocució emfàtica i una altra de ràpida i distesa, però també correcta): Tipus d elocució Tipus d elocució emfàtica ràpida i distesa emfàtica ràpida i distesa bm [ ] subministra [ ] subministra pm [ ] capmàs [ ] capmàs dm [ ] admira [ ] admira tm [ ] atmosfèric [ ] atmosfèric gm [ ] segment [ ] segment cm [ ] dracma [ ] dracma bn [ ] abnegat [ ] abnegat pn [ ] hipnotitzar [ ] hipnotitzar dn [ ] [ ] tn [ ] etnòleg [ ] etnòleg gn [ ] magnètic [ ] magnètic cn [ ] tecnologia [ ] tecnologia tl [ ] atletisme [ ] atletisme tll [ʎʎ] revetlla [ ] revetlla 44. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (suposant una elocució ràpida i distesa, però correcta): Cal triplicar el ritme. Se submergia de forma inimitable a l atlàntic. [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] Què subministreu als atletes vietnamites?l Ignasi és innocent. [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] Admeto que no és subnormal. És un enigma com va ablanir-lo. [ ] [ ] [ ] [ ] L administrador arreglarà els obstacles. Estudia aritmètica. [ ] [ ] [ ] Les regles permeten ampliar la rotllana. Costum ètnic. [ ] [ ] [ ] [ ] En el segle XX un nucli científic treballava sobre l hipnotisme. [ ] [ ] [ ] Bitllet. Astigmatisme. Diable. Aglà. Tricicle. Espatlla. Cable. [ ] 45. Transcriu fonèticament els grups finals de les paraules següents: -lb [ ] calb -ld [ ] herald -lc [ ] solc -lp [ ] talp -lt [ ] indult -ng [ ] fang -mb [ ] tomb -nd [ ] fecund -ng [ ][ ] sang i fetge -mp [ ] llamp -nt [ ] anant -nc [ ] blanc -rb [ ] barb, verb -nt [ ] anant-hi -nc [ ] [ ] cinc o sis -rp [ ] esquerp -nt [ ] [ ] Sant Antoni -rc [ ] porc -rps [ ] esquerps -rd [ ] verd -rg [ ] llarg -sp [ ] cresp -rt [ ] sort, port -sc [ ] risc -rds [ ] [ ] records -st [ ] trist, llest Exercicis preparats per Sebastià Bech 11

12 46. Encercla les consonats oclusives en posició postsil làbica o de coda. D acord amb una elocució curosa del Principat, indica a sota la pronunciació de tots els grups consonàntics finals. Si no es pronuncia alguna consonant, marca l emmudiment amb [Ø] i, si alguna consonant muda es recupera (sensibilització), subratlla tot el mot: Ti n c p o c t i n t. E r a v e r d i m o l t a l t. É s a l c a m p a m b e l s e u n e t. [ŋ ø] L a c o rd é s a m a rg : a t e m p t a c o n t r a l a s u p e r v i v è n c i a d e l s i s a r d s. [ ] [ ] [ ] [ ] E r a u n a s s u m p t e i m p o r t a n t. H i h a c e n t h o m e s e s c o r c o l l a n t - h o. [ ] [ ] [ ] [ ] A l m e r c a t d e S a n t A n d r e u f a n d e s c o m p t e s a l s c l i e n t s. L l a r g o [ ] [ ] [ ] [ ] l l a r g s. Q u a n t é s? F u i g a m b e l r e m o l c s e n s e r u m b. A l v o l t a n t d e l g o r g h i h a v i n t a r b r e s d e r i b e r a. Vi v i n t a l c a m p, p o t s t r o b a r [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] g e r d s. A l p o r t, a n a n t - h i a m b t e m p s... H a n c o n c e d i t u n i n d u l t a u n g r a n d r a m a t u rg. L a s s a l t a l a p o r t e r i a c o n t r à r i a i n t e r r o m p [ ] [ ] [ ] e l s a t a c s d e l c o n t r i n c a n t. E stà l laurant solcs molt profunds. L e mp el t va durar de N adal a Sant Esteve. Va caure un llamp. [ ] [ ] [ ] Fricatives: assimilacions, emmudiments i simplificacions. 47. Transcriu fonèticament els elements marcats de les seqüències següents (d acord amb l elocució proposada): Tipus d elocució Tipus d elocució emfàtica ràpida i distesa emfàtica ràpida i distesa -s s- [ ] sis-cents [ ] sis-cents -s s- [ ] vas sortir [ ] vas sortir -s z- [ ] les zetes [ ] les zetes -s z- [ ] vas zonificar [ ] vas zonificar -s ȓ- [ ] les xarxes [ ] les xarxes -s ȓ- [ ] has xarrupat [ ] has xarrupat -s Ȣ- [ ] les joies [ ] les joies -s Ȣ- [ ] has jurat [ ] has jurat -s r- [ ] els rumors [ ] els rumors -s r- [ ] vas resar [ ] vas resar -st [ ] aquest gos [ ] aquest gos -st [ ] aquest ase [ ] aquest ase - ȓ [ ] banys petits [ ] banys petits - ȓ [ ] anys alegres [ ] anys alegres IES. Olorda. S. Bech 12

13 Nasals: manteniment d oposició i neutralitzacions (assimilacions) 48. Transcriu fonèticament les consonants nasals en els diferents contextos. Després, respon les preguntes del final de l exercici: Nasals en posició d atac /m/ /n/ / / Situació de la nasal [ ] mó ra, mas [ ] nora, nas, nap [ ] nyora, nyap Inicial de mot [ ] la cama [ ] la cana [ ] la canya Inicial de síl laba Nasals en posició de coda /m/ /n/ / / Situació de la nasal [ ] el rem [ ] el ren [ ] el reny Final absolut [ ] els rems [ ] els rens [ ] els renys Final + s [ ] comte [n ] conte [ ] reny terrible Davant de t o d [ ] somriu [ ] enrarir [ ] reny raonable Davant de r [ ] premsa [ ] conscient [ ] bany sa Davant de s o z [m] có m vell [m] con vell [ ] bany vell Davant de bilabial [ ] có m foradat [ ] con foradat [ ] bany foradat Davant labiodental [ ] ɡemma [ ] perenne Geminació [ ] subministrar [ ] hipnosi Nasalització (e. ràpida) a.- En posició de coda quina consonant nasal no es neutralitza mai? b.- Els fonemes /-m/ i /-n/ finals de síl laba o de mot és neutralitzen de vegades? quins contextos ho fan (davant de quines consonants)? En 49. Transcriu fonèticament les consonants nasals finals en posició de coda en els diferents contextos. Després, respon les preguntes del final de l exercici: Nasal bilabial Nasal labiodental Nasal dental Nasal alveolar Nasal prepalatal Nasal velar un matalàs bon forat en dóna en sap un bon gerro un gos vam volar havíem fet vam trobar som socis vam girar no som gals van volar havien fet van trobar són socis van girar no són gals [ ], [ ] [ ], [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] amb vinagre amb fideus amb tren amb sabó amb gerd amb gots en vinagre en fideus en tren en sabó en gerd en gots a.- Quina consonat sofreix més assimilacions? b.- Per quina raó de vegades no es neutralitzen /-m/ i /-n/ davant de consonants labials o bilabials com a vam volar / van volar; havíem fet / havien fet? c.- Davant de quines consonats es confonen fonèticament amb i en? Exercicis preparats per Sebastià Bech 13

14 50. Transcriu fonèticament les seqüències següents. L Ignasi és innocent? Qui han ferit en baralles inconfessables? Congelaran carn d aviram. No hi confien gaire en paraules. Em fa un pastís. S han fet sang? No en fan de fang avui. Jo ho comprenc: ell no ho comprèn. Tinc tint. No va de pams ni de pans, sinó de panys! Cinc o sis anys més. Admet la insubmissió. Les impremtes han sofert atemptats enguany. Escriu un conte infantil ben enginyós. Té un somni: una lluita abnegada per l amnistia. 51. Escriu correctament les paraules transcrites a continuació: [ c o f íɾ m a u ] [ε mfəzi] [ənrík] [simtuma tik] [ə funsa ] [ənrəunəðo ɾə] [ə fila ] [kunne ktə] [i fini t] [kumta bblə] [sirku fəɾε nsiə] [ku fo n] [ə fitea tɾə] [ka mbi] [impɾe mtə] [immura l] [ku fia nsə] [tɾəmbíə] [immɔ bblə] [pre msə] [a nnə] [kumta l] [əŋnε s] [ind í ŋnə] Consonants laterals: Manteniment d oposició i assimilacions 52. Transcriu fonèticament les laterals en els diferents contextos. Després, respon les preguntes del final de l exercici: /l/ /ʎ/ Situació de la nasal [ ] local, lɔ ɡica [ ] lloc, llauna Inicial de mot [ ] la cola [ ] la colla Inicial de síl laba /l/ /ʎ/ Situació de la nasal [ ] el cel, vol sol, els vels [ ] cadell, coll, molls Final absolut (+ s) [ ] el dia, adulta, culte [ ] coll tort, ball de bastons Davant de t o d [ ] el xiulet, el ɡerani [ ] ell lluirá Davant de c. palatal [ ] el mal abdominal sempre [ ] el bell moll nou Davant d altres sons. [ ] el til ler [ ] butlleta, Vall-llosera Geminació [ ] l atleta Geminació (e. ràpida) a.- En algun context s arriben a neutralitzar les dues laterals? b.- La lateral palatal /ʎ/ sempre manté la mateixa pronunciació? c.- En paraules com alba o balma la /l/ és especialment velar, pròxima a la /w/? IES. Olorda. S. Bech 14

15 Exercicis de repàs: diferents tipus d assimilació 53. Fes, al mateix llibre de text, els exercicis següents: a.- Pàg. 86. Exercicis del 2 al 7 (ambdós inclosos). b.- Pàg. 87. Exercicis del 8 a l 11 (ambdós inclosos). 54. Omple aquesta graella amb els mots que es donen més avall, els quals contenen (marcat) el so corresponent a cada casella. Indica el símbol fonètic i escriu-hi el mot que hi ha d anar, com als exemples. Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar Labiovelar Oclusiu sord [ ] [ ] [ ] Oclusiu sonor [ ] [ ] [ ] Aproximant (sonor) [ ] [ ] [ ] [v ] cega [ ] Fricatiu sord [ ] [ ] [ ] xàfec Fricatiu sonor [ ] [ ] [ ] Africat sord [ ] [ ] Africat sonor [ ] [d ʒ] Nasal (sonor) [ ] [ ] enfila [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] Lateral (sonor) [ ] [ ] [ ] [ʎ] [ ] Bategant (sonor) [ ] Vibrant (sonor) [ ] Llistat: abús, àlgid, altre, banya, bata, boia, bola, canvi, cara, carro, casa, casa, cega, cera, couen, dorm, dotze, enfila, enginy, entra, fada, far, fletxa, gerro, gos, llavi, mena, mitja, món, oncle, sal, sopa, tsar, uf això, xàfec, Exercicis preparats per Sebastià Bech 15