DOSSIER DE PREMSA PROBLEMES D ESCOLARITZACIÓ A CATALUNYA

Transcripción

1 DOSSIER DE PREMSA PROBLEMES D ESCOLARITZACIÓ A CATALUNYA 18 DE FEBRER DE 2016 Un any més ens trobem a les portes de la preinscripció per al proper curs escolar. I un any més ens trobem davant la incapacitat del Departament d Ensenyament per fer front als problemes d escolarització. Per una banda, la baixada demogràfica serveix d excusa per al tancament de línies de P3, mantenint les elevades ràtios en un percentatge molt important de les línies ofertades. Per altra banda, a la secundària continua arribant l onada del pic demogràfic. Aquest pic no començarà a baixar fins d aquí 4 anys, malgrat que durant un mínim de 5 anys continuarem amb l increment d alumnat. I això en el millor/pitjor dels cassos, és a dir, sense que la demografia comenci a repuntar. Aquest problema a la secundària l hem estat denunciat durant anys, tant des del sindicat com des de les organitzacions de famílies d alumnat. La resposta del Departament ha estat sempre la negació del problema general i la recerca de solucions concretes cada vegada que sorgia la necessitat: Construcció de barracots: 996 mòduls prefabricats instal lats aquest curs per a tots els nivells educatius, incloent 90 centres ubicats totalment en aquest tipus de construccions. Creació de seccions d instituts en altres seus: hem passat de la inexistència d aquestes seccions al curs 10-11, a tenir-ne 33 al i 45 al Eliminació de grups al setembre als centres concertats. Increment de les ràtios. Una enquesta sobre més d un 30% dels centres públics de Catalunya, realitzada per CCOO, determina que tenim, com a mínim, més de alumnes a Catalunya estudiant en aules amb sobre ràtios el present curs Tant a la primària com a la secundària, aquest procés ha comportat la pèrdua de la qualitat educativa que rep el nostre alumnat, així com l empitjorament de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l educació. INCREMENT GRUPS ESCOLARS segons població en edat escolar. Catalunya ANY De 3 a 5 De 6 a 11 De 12 a 15 De 16 a 17 De 18 a 20 De 3 a TOTAL Font: elaboració pròpia CCOO-Educació a partir de dades de l Idescat 1

2 Utilitzant les dades de l Idescat, les ràtios d alumnat per aula determina clarament les necessitats d escolarització: per escolaritzar la població de 3 a 5 anys amb 25 alumnes per aula, el 2015 es necessiten aules (unes 200 més de les existents), i pel 2020 es necessitaran aules menys. En canvi, si reduïm les ràtios a 23 alumnes per aula, el 2020 necessitarem gairebé el mateix nombre d aules que en l actualitat. Aquest és un càlcul amb nombres globals, que no implica el reconeixement que, en algun municipi concret, per una davallada important de la població escolar, pugui ser necessari el tancament d alguna línia. PREVISSIÓ DE PÈRDUES DE P3 A L ESCOLA PÚBLICA. CURS A partir de l acció sindical de CCOO, hem aconseguit la informació de què el Departament té la intenció de reduir les següents línies de P3: SERVEI TERRITORIAL NOMBRE P3 QUE PODEN TANCAR POSSIBLES MUNICIPIS AFECTATS (5-2-16) BAIX LLOBREGAT 19 Abrera, Cornellà de Llobregat, Gavà, La Palma de Cervelló, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, St. Feliu, St. Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Viladecans, Cervelló i Esparraguera C.E. BARCELONA 0 BARCELONA COMARQUES 2 Cubelles i Vilanova i la Geltrú CATALUNYA CENTRAL 4 Berga, Manlleu, Sant Llorenç de Morunys i GIRONA 7 Celrà, Esclanyà, Bàscara, Calldetenes, Blanes i Girona LLEIDA 1 Sant Pere MARESME- -VALLÈS ORIENTAL 12 La Llagosta, Arenys de Munt, Alella, Mollet del Vallès, Montmeló, Canovelles, Vilanova del Vallès, Cardedeu, Canovelles, Premià de Mar i Mataró TARRAGONA 1 Reus TERRES DE L EBRE 1 Amposta VALLÈS OCCIDENTAL 10 Terrassa, Cerdanyola i Badia Del Vallès TOTAL 59 Font: elaboració pròpia CCOO-Educació En el cas que es produeixin aquests tancaments, comportaria la pèrdua de 1 5 docents per cada tancament, més una persona tècnica d educació infantil. En aquest darrer cas, tenim el compromís verbal del Departament d Ensenyament de no amortitzar aquestes places, sinó de redistribuir-les en altres centres propers. En el cas del personal docent d infantil, aquests 59 tancaments produirien l eliminació de 88 9 places docents, amb un estalvi per a l Administració d uns 2 53 Milions d Euros. 2

3 PÈRDUES DE GRUPS A L ESCOLA CONCERTADA. CURS Pel que fa a l escola concertada, com explicarem posteriorment, és impossible realitzar una previsió de tancaments. Únicament podem mostrar l evolució de les unitats concertades del curs actual respecte l anterior: NIVELL EVOLUCIÓ RESPECTE CURS ANTERIOR P3-18 P4 +6 P5-14 1r PRIMÀRIA -17 2n PRIMÀRIA +8 3r PRIMÀRIA +3 4t PRIMÀRIA -1 5è PRIMÀRIA +10 6è PRIMÀRIA +6 1r ESO +11 2n ESO +7 3r ESO +3 4t ESO +11 1r BATX +1 2n BATX = 1r CFGM +4 2n CFGM +5 1r CFGS +4 2n CFGS -4 Font: Departament d Ensenyament TOTAL PER ETAPA LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR. A partir de la LEC, el Govern de la Generalitat no planifica, sinó que únicament programa l oferta educativa. El procediment comença al mes de gener quan els centres concertats poden sol licitar al Departament d'ensenyament la modificació del nombre d'unitats o grups concertats (Decret 56/1993, de 23 de febrer). El Departament autoritza automàticament de manera administrativa tots els grups si compleixen els requisits que determina la normativa vigent amb relació a la titulació acadèmica del professorat, la relació numèrica alumneprofessor, les instal lacions i el nombre de llocs escolars. (Decret 122/2012, de 9 d octubre) Queda la decisió de concertar o no aquests nous grups autoritzats. Els dos requisits per a obtenir un concert són que els centres privats ofereixin ensenyaments obligatoris i satisfacin necessitats d'educació. Això vol dir que té una relació mitjana d'alumnes per unitat escolar no inferior a la que determina el Departament per a cada zona i escolaritza alumnes amb domicili habitual al municipi o a la zona educativa en la proporció que determina el Departament (art LEC). De fet, al mes de gener, és impossible saber del cert si els nous grups acabaran tenint alumnes i d on seran, per això l'aprovació dels augments sol licitats com a modificació del concert tindrà caràcter provisional i produirà efectes des de l'inici del curs acadèmic següent (Decret 56/1993, de 23 de febrer). Tot i així, els centres pre concertats oferiran les places escolars corresponents i hauran d'assolir per a cadascuna d'aquestes unitats o grups, com a mínim, la relació mitjana alumnes/professor 3

4 per unitat fixada pel Departament d'ensenyament (Decret 56/1993, de 23 de febrer). La legislació preveu que als centres que no hagin assolit aquesta relació se'ls denegarà la modificació del concert sol licitada. Fins quan esperarà la Generalitat per confirmar o denegar el concert concedit provisionalment? En el cas dels centres de secundària, després de l avaluació de setembre i del període extraordinari de matrícula. El Departament, doncs, incorpora aquests nous grups pre concertats al mapa escolar que, desproveït de qualsevol funció planificadora, és l instrument que reflecteix l oferta del sistema educatiu i l activitat educativa no universitària, i és la base a partir de la qual s ha d elaborar la programació (art. 8.2 LEC). Amb tots aquests grups ofertats des de la concertada i fins arribar a tenir una plaça per a cada alumne d ensenyaments bàsics, el Departament crea centres de titularitat de la Generalitat, en modifica la composició i, si escau, els suprimeix (art. 45 LEC). Per tant, la Generalitat no treu cap plaça pública a la preinscripció si hi ha un centre privat que la vulgui ofertar. Els grups de la pública que sobrin se suprimeixen al febrer, mentre que els grups de la privada mantenen la possibilitat de matricular fins al setembre. El professorat que sobra s envia cap a un altre centre o a l atur en el cas del personal interí. A partir d aquest moment, el Departament ha de regular un procediment únic d accés als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics (Art. 4.2 LEC). El procediment únic no garanteix, en les condicions normatives que hem descrit fins ara, l equitat en l accés als centres per a l alumnat. Moltes escoles públiques ja no poden ser objecte del dret d elecció de centre perquè el seu titular ha tancat els grups abans del procés de preinscripció. El sistema descrit afavoreix la matriculació a la concertada, però els grups pre concertats no s'omplen en molts llocs. Per què? Perquè s ha configurat efectivament un model de mercat que es desenvolupa en un context de pobresa, de baixada demogràfica i de valors culturals en canvi. Els poders públics estan obligats per la LEC, l Estatut de Catalunya i la Constitució a garantir la gratuïtat de l escolaritat des dels tres als divuit anys. Tots els pares i les mares sabem que aquest és un dret conculcat. El Departament, complint la seva pròpia normativa, retira el concert dels grups que no s han omplert, just després de tancar la matrícula, de tal manera que les condicions que les famílies havien contractat mitjançat la matrícula s alteren substancialment. Les escoles concertades perden alhora credibilitat i diners. I en el procés, es van perdent contractacions de professorat. Consulteu la infografia a l annex del dossier LLIBERTAT D ELECCIÓ DE CENTRE? La llibertat d elecció de centre és un dret reconegut per les lleis educatives: LODE, LOMCE i LEC. A la Constitució Espanyola, aquest dret no està reconegut explícitament. Des de CCOO considerem que, amb el sistema de programació escolar i del procés de matriculació, aquesta llibertat s ha convertint en la llibertat d elecció de l alumnat per part d alguns centres. El model educatiu de mercat, sobretot si té un sistema de preus variables, produeix la segregació de la població escolar per nivell socioeconòmic. 4

5 En el moment de la publicació de l oferta educativa assistim astorats a la competència ferotge entre centres per tenir un grup més, o un alumnat més triat. La segregació que genera la selecció de l alumnat no és un valor educatiu. Al contrari, opera contra la creativitat, contra la cooperació, contra la solidaritat, contra la pròpia construcció del coneixement. I crea, en l últim graó de segmentació, escoles marcades per la pobresa i l exclusió, un cul de sac que podria ser evitat en sistemes de col laboració i compensació. Fins i tot la OCDE ho certifica en el seu estudi d aquest 2016, Estudiants de baix rendiment Consulteu aquí l estudi de l OCDE EL POSICIONAMENT DE CCOO Cal modificar la legislació catalana perquè els poders públics garanteixin el dret universal a l educació. L educació pública té el redactat legislatiu més favorable en la Constitució Espanyola que ordena als poders públics garantir el dret a l educació mitjançat la creació de centres, la participació efectiva de tot els sectors implicats i la gratuïtat. No es pot deixar la garantia del dret a l educació al mercat. El mercat garanteix drets mercantils (de pagament). Els drets de ciutadania, equitatius, només poden ser garantits pels poders públics vetllant els interessos de l alumnat i de la societat a la que va dirigida l educació. Cal recuperar el mapa escolar com a instrument de planificació, amb la participació efectiva dels poders públics locals i de la comunitat educativa. La planificació ha de comprendre l assignació de recursos, els valors pedagògics i socials de cada projecte, les accions de seguiment i actuacions a curt, mitjà i llarg termini. Les comissions d escolarització han de poder intervenir en la planificació de la seva zona de competència, a més d exercir la supervisió dels processos d admissió. Cal modificar la legislació catalana per tal que, mentre existeixi el dret a la llibertat d elecció de centre, no es puguin eliminar grups de titularitat pública abans del període de preinscripció. No poden forçar-se canvis de condicions o de centre després de la matrícula, que és un compromís mutu. La permanència en el centre ha de garantir-se per a tota l etapa educativa. En els grups d educació infantil de tres i quatre anys, en davallada demogràfica, no es poden admetre tancaments d aules ni augments de ràtio. Al contrari, cal promoure la reducció d alumnes per classe, com a element de qualitat en els primers aprenentatges, atesa la importància d aquesta etapa educativa en l èxit escolar i social posterior de l alumnat. L increment d alumnat a l ESO no es pot resoldre amb increments de ràtio i barracots, ni amb derivacions forçoses entre centres al setembre, que són solucions que menyspreen els nostres adolescents. El Departament d Ensenyament ha de construir o ampliar les instal lacions necessàries. També és aconsellable crear instituts-escola, per aprofitar espais, i per les seves possibilitats pedagògiques. És una estructura majoritària a les escoles concertades i incomprensiblement infrautilitzada a les escoles públiques. El curs se n van crear 19, i només s ha incrementat un més el present curs

6 No es poden suprimir més llocs de treball a l educació. Els canvis demogràfics no suposen pèrdua global d alumnat, sinó un increment suau fins al Cal negociar processos de mobilitat, de formació, o d altres mecanismes que permetin adaptar la plantilla a l increment d alumnat de la secundària i la reducció d alumnat a l educació infantil. Així mateix, s ha de contractar el personal necessari en funció dels increments d alumnes i per a la recuperació dels estàndards de qualitat. En conseqüència, les administracions han de començar a dissenyar ofertes públiques d ocupació que permetin fer front a les necessitats reals de l educació a Catalunya. Aquestes propostes demanen temps per a la negociació, la planificació i les construccions necessàries. Per aquest motiu, la Federació d Educació de CCOO requereix al Departament d Ensenyament per a què el proper curs , no es tanqui cap aula de P3 i es redueixin les ràtios a 20 alumnes per aula, com a mostra de bona voluntat per iniciar la interlocució amb el conjunt de la Comunitat Educativa. Pel que fa a la problemàtica per escolaritzar l alumnat de secundària de molts municipis, exigim que el Departament consensuï les possibles solucions temporals amb el conjunt de la Comunitat Educativa afectada. CCOO hem treballat els darrers mesos per solucionar aquesta problemàtica: participant en mobilitzacions amb la comunitat educativa, presentant mocions als ajuntaments, requerint a les associacions de municipis i les diputacions, difonent la problemàtica als centres educatius... I ara, a mitjans de febrer de 2016, comencem a veure els fruits quan el Departament ha permès ofertar moltes línies que pensava eliminar abans de la preinscripció. Continuant la lluita aconseguirem l Educació que volem. RECULL DE LEGISLACIÓ LLEI D EDUCACIÓ DE CATALUNYA (LEC) Art Tothom té dret a accedir en condicions d igualtat al sistema educatiu. També té dret a l elecció de centre, en el marc de l oferta eductiva. 2. El Govern ha de garantir l exercici efectiu del dret a l educació mitjançant la programació general de l ensenyament. El govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a l educació en condicions d igualtat i el dret a l elecció de centre, ha de regular un procediment únic d accés als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics. Art Són gratuïts i universals els ensenyaments següents: a) El segon cicle d educació infantil b) L educació primària c) L educació secundària obligatòria d) Els PQPI e) La formació professional de grau mitjà. 6

7 Art 8.2. El mapa escolar és l instrument que reflecteix l oferta del sistema educatiu i l activitat educativa no universitària, i és la base a partir de la qual s ha d elaborar la programació a què es fa referència en l article 44. La informació que conté el mapa escolar ha d ésser actualitzada regularment. Art Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l Estatut i la regulació orgànica del dret a l educació, tenen dret a: a) Accedir a l educació en condicions d igualtat i gaudir de la igualtat d oportunitats. Art 42. a. En el sistema educatiu de Catalunya, definit per l article 8, s estableix un model educatiu d interès públic d acord amb l article 21 de l Estatut. b. El govern de la Generalitat, per a desplegar el que estableix l apartat 1, ha de regular i sostenir el Servei d Educació de Catalunya, que, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l accés a una educació de qualitat i en condicions d igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts. Art La prestació del Servei d educació de Catalunya s ordena d acord amb: b. El principi d accés dels alumnes en condicions d igualtat. c. El principi de coeducació per mitjà de l escolarització mixta, que ha de ser objecte d atenció preferent. Art 44. Programació de l oferta educativa 1. Correspon al Departament aprovar la programació de l oferta educativa. 2. La programació de l oferta educativa té per objecte establir, amb caràcter territorial, les necessitats d escolarització que ha de satisfer el Servei d Educació de Catalunya per a garantir el dret a l educació de tothom, harmonitzant-ho amb els drets individuals dels alumnes i de les mares, els pares o tutors. Aquesta programació ha de garantir la qualitat de l educació i una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques de suport educatiu que propiciï la cohesió social. 3. Correspon al Govern determinar els criteris de programació i el procediment, que ha d establir la participació i la consulta dels ens locals, dels sectors educatius, i dels titulars dels centres concertats, i si escau, dels sectors productius. En establir els criteris de programació cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar i l articulació del territori en zones educatives i llurs necessitats d escolarització. 4. El Departament, en el marc de la programació educativa, ha de determinar periòdicament l oferta de llocs escolars tenint en compte l oferta existent de 7

8 centres públics i centres privats concertats. A partir d aquesta programació, correspon al Departament establir nous llocs escolars del Servei d Educació de Catalunya, d acord amb els criteris fixats per aquest article i, en tot cas, tenint en compte les disposicions pressupostàries. Art 45 Incorporació de centres i llocs escolars a la prestació del Servei d Educació de Catalunya 1. El Govern, en el marc de la programació de l oferta eductiva, crea centres de titularitat de la Generalitat, en modifica la composició i, si escau, els suprimeix. Correspon als ens locals oferir terrenys suficients i adequats per a construir-hi aquests centres. Així mateix, per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local. 2. En el marc de la programació educativa, d acord amb l article 21,3 de l Estatut, els centres privats que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats d escolarització es poden vincular, si escau, a la prestació del Servei d Educació de Catalunya per mitjà de l accés al concert educatiu, amb les condicions i els requisits establerts legalment. El compliment dels requisits que han donat lloc al concert educatiu s ha de mantenir durant tota la vigència del concert. Article 205.3: "Als efectes del que disposa l'apartat 2, es considera que un centre docent privat satisfà necessitats d'escolarització si compleix les condicions següents: a) Té una relació mitjana d'alumnes per unitat escolar no inferior a la que determina el Departament per a cada zona. b) Escolaritza alumnes amb domicili habitual al municipi o a la zona educativa en la proporció que determina el Departament, atenent els criteris de programació de l'oferta educativa a què fa referència l'article 44". LEY ORGÁNICA DE LA EDUCACIÓN (LOE) art Els dos requisits essencials per a obtenir un concert són, en definitiva, que els centres privats ofereixin ensenyaments obligatoris i satisfacin necessitats d'educació DECRET 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius Article Els centres concertats poden sol licitar al Departament d'ensenyament, durant el mes de gener de cada any, la modificació del nombre d'unitats o grups concertats, 8

9 dins de la quantitat que tinguin autoritzada, si és el cas, classificada, en el moment de la sol licitud. Aquesta sol licitud haurà de ser presentada a la Delegació Territorial corresponent del Departament d'ensenyament. També podran sol licitar, amb la mateixa forma i termini, l'increment o la reducció, si és el cas, del personal complementari. 2. El conseller d'ensenyament aprovarà o denegarà, a proposta de la Direcció General competent, la modificació del concert en el termini assenyalat a l'article 10.2 anterior. La manca de resolució expressa en el termini establert a l'article 10.2 tindrà efectes desestimatoris de la sol licitud de modificació del concert. 3. L'aprovació dels augments sol licitats com a modificació del concert tindrà caràcter provisional i produirà efectes des de l'inici del curs acadèmic següent. 4. Els centres als quals se'ls hagi concedit provisionalment l'augment de les unitats o els grups concertats oferiran les places escolars corresponents a l'increment en la matriculació per al curs a què afecti l'ampliació i hauran d'assolir per a cadascuna d'aquestes unitats o grups, com a mínim, la relació mitjana alumnes/professor per unitat fixada pel Departament d'ensenyament. 5. Als centres que assoleixin la relació establerta d'acord amb el que preveu l'apartat anterior, se'ls confirmarà definitivament l'augment d'unitats o grups mitjançant la modificació del seu concert educatiu. Als centres que no hagin assolit aquesta relació se'ls denegarà la modificació del concert sol licitada. ESTATUT DE CATALUNYA Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d igualtat. La Generalitat ha d establir un model d interès públic que garanteixi aquests drets. DECRET 122/2012, DE 9 D'OCTUBRE, DEL PROCEDIMENT D'AUTORITZACIÓ I DE COMUNICACIÓ PRÈVIA PER A L'OBERTURA DE CENTRES EDUCATIUS PRIVATS. 3. Els centres s autoritzen o, si s escau, inicien l activitat d acord amb el procediment de comunicació prèvia, si compleixen els requisits que determina la normativa vigent amb relació a la titulació acadèmica del professorat, la relació numèrica alumne-professor, les instal lacions i el nombre de llocs escolars. 9

10 DECRET 84/2010, DE 29 DE JUNY, DE MAPA ESCOLAR Art 1. Definició 1. El mapa escolar és l instrument digitalitzat que reflecteix l oferta dels ensenyaments compresos en el sistema educatiu de Catalunya i l activitat educativa no universitària, els centres que els imparteixen i els serveis educatius, qualsevol que siguin les persones destinatàries de l ensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finançament. 2. El mapa escolar constitueix, també, la base per a la programació de l oferta educativa per tal d establir, amb caràcter territorial, les necessitats d escolarització que ha de satisfer el Servei d Educació de Catalunya. RESOLUCIÓ ENS/280/2015, de 18 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes als centres del Servei d'educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs (en tràmit de publicació al DOGC al del curs ) 2.5 Modificació de l oferta i oferta final. El nombre de grups i places, el pot modificar la direcció general competent vistes les dades de preinscripció, les necessitats d escolarització i escoltats els òrgans de garanties d admissió. Annex 1. 3 Calendari de preinscripció i matrícula Publicació de l oferta inicial: entre el 4 i el 10 de març de Període de presentació de sol licituds: del 10 al 17 de març de 2015, ambdós inclosos. Es pot enviar la sol licitud per Internet fins a les 24 h del dia 16 de març de Publicació de la llista de sol licituds de preinscripció al centre amb el barem provisional: 27 de març de Termini de reclamació del barem provisional: 7 al 9 d abril de Sorteig del número de desempat: 7 d abril de 2015, a les 11 h als Serveis Centrals del Departament d Ensenyament (Via Augusta, 202, Barcelona). Publicació de la llista de sol licituds de preinscripció al centre amb el barem definitiu: 14 d abril de Publicació de l oferta final: 5 de maig de Publicació de les llistes de l alumnat admès i, si escau, de la llista d espera: 12 de maig de Període de matrícula per a l alumnat preinscrit amb plaça assignada al segon cicle de l educació infantil, a l educació primària o al primer curs de l educació secundària obligatòria: del 8 al 12 de juny de 2015, ambdós inclosos. Període de matrícula ordinària per a l alumnat preinscrit amb plaça al segon, tercer i quart curs de l educació secundària obligatòria o de confirmació de plaça assignada a l educació secundària obligatòria en cas de l alumnat 10

11 pendent de l avaluació de setembre: del 25 al 30 de juny de 2015, ambdós inclosos. Confirmació de la matrícula, per part del centre a l eina de gestió, per al 2n cicle d educació infantil i l educació primària: fins al 23 de juny de Ajustament de la previsió de matrícula per a l ESO: de l 1 al 6 de juliol de Període de matrícula extraordinària per a l alumnat d educació secundària obligatòria pendent de l avaluació de setembre: del 8 al 10 de setembre de 2015, ambdós inclosos. Després de l avaluació de setembre i del període extraordinari de matrícula, els centres confirmaran la matrícula de l educació secundària obligatòria del 14 al 18 de setembre de 2015 en l aplicació informàtica corresponent. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 27.5 Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l educació, mitjançant una programació general de l ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents LLEI 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. Addicional Trenta-unena. Concerts amb els centres educatius de titularitat privada El Govern, d acord amb la programació educativa, la disponibilitat pressupostària i la normativa aplicable, ha de renovar o establir concerts amb els centres educatius de titularitat privada que imparteixen les etapes d educació obligatòria o els altres ensenyaments declarats universals i gratuïts, i satisfan necessitats d escolarització. Aquestes renovacions o concertacions han de tenir en compte les condicions establertes pels articles 43.d i de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d educació. 11

12 Annex 1 12