Apunts del mòdul Aliments i nutrició
|
|
- Aarón Aguilar de la Fuente
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Apunts del mòdul Aliments i nutrició Unitat 4: Dietes Si te n recordes a la unitat 1 parlàvem de les dietes i dels diferents tipus d aliments, segons la seva funció: plàstics, energètics i reguladors. En aquesta unitat aprofundirem en aquests conceptes. Que mengen? Dèiem a la unitat 1 que la dieta és el conjunt d aliments que menja una persona, tant si ens volem aprimar com si no, i que depèn de diversos factors, com de les preferències de cadascú, dels productes que el mercat posa al seu abast, de la cultura i tradició, etc. Ara bé tenir una dieta correcta és una altra cosa, ja que cal tenir en compte tota una sèrie de coses. L alimentació humana ha d ésser equilibrada, variada, agradable i suficient. Alimentació equilibrada Com ja saps els cos humà per sobreviure necessita tota una sèrie de nutrients que han de ser aportats per l alimentació. La dieta, per tant, ha d assegurar no només l aportació d aquestes substàncies sinó que també ha proporcionar els diferents nutrients en les quantitats suficients. La millor manera d assegurar que això sigui així és prendre aliments de cadascun dels sis grups que vàrem estudiar, sense prescindir-ne de cap. D altra banda la dieta ens ha d aportar la quantitat necessària d energia per desenvolupar activitats que duen a terme quotidianament. Tant un excés d energia, que provoca problemes de sobrepès i d obesitat, com una aportació insuficient, que condueixen a una anorèxia, poden portar a problemes greus de salut. Tots els aliments ens aporten energia. Preferentment, però, l organisme per obtenir energia utilitza els aliments energètics, és a dir, els glúcids i els lípids. El valor energètic dels aliments depèn de l energia que s allibera quan es cremen en presència d oxigen. Aquesta energia es mesura en calories. Per expressar l energia que aporta un nutrient s indica les quilocalories que aporten 100 g de l esmentat aliment (Recorda que 1Kal = cal, tot i que en el llenguatge del carrer s utilitza el terme caloria com a sinònim de quilocaloria). Així, per exemple, diem que l arròs bullit aporta 130 Kcal per cada 100 g. Els glúcids i els lípids, com dèiem, són els nutrients que el nostre organisme utilitza com a font d energia. La quantitat d energia que emmagatzemen, però, no és la mateixa: Un gram de lípids proporciona, en cremar-se 9 kcal Un gram de glúcids proporciona, en cremar-se 4 kcal. 1 de 1
2 Els lípids emmagatzemen més del doble d energia que els glúcids. Activitat 1 Per que creus que l energia s emmagatzema en forma de greix. Què creus que passaria si s emmagatzemes en forma de glúcids? Activitat 2 L etiqueta d un determinat aliment ens diu que en cada 100g hi ha 46 g d hidrats de carboni i 4,5 g de lípids. Quina quantitat d energia consumirem si en prenem una ració de 30 g. Una persona consumeix energia per realitzar les activitats diàries, però no només això. Únicament per mantenir-nos vius cal consumir energia. Imagina t una persona estirada e immòbil. Encara que no estigui fent res consumeix energia: batecs del cor, activitat cerebral, respiració, manteniment del cos a una temperatura constant són activitats necessàries per mantenir-se vius i que lògicament consumeixen energia. Anomenen taxa de metabolisme basal a l energia que es consumeix amb l única finalitat de mantenir les constants vitals La taxa de metabolisme basal d una persona depèn de diversos factors com el pes, l alçada, l edat i el sexe. Existeixen diversos mètodes per calcular la taxa de metabolisme basal d una persona. Una d elles és la següent: Homes: Taxa de metabolisme basal = 66 + (13,75 x P) + (5 x H) (6,75 x A) Dones: Taxa de metabolisme basal = 65,6 + (9,5 x P) + (1,8 x H) (4,6 x A) On P és el pes en quilograms, H l alçada en cm i A l edat El resultat s obté en kcal Activitat 3 Calcula la taxa de metabolisme basal s un homa de 1,80 cm d estatura, 77 kg i 28 anys i el d una dona de 1,75 cm d estatural, 62 kg de pes i 40 anys. Ara bé una persona, a més de mantenir les seves constants vitals realitza tota una sèrie d activitats: caminar, menjar, pensar, fer esport, treballar... Activitat Energia consumida (kcal) Una hora de passeig 240 Una hora de tenis 480 Una hora de ciclisme 660 Una hora de cursa de 2
3 En la taula següent pots observar el consum diari d energia, tenint en compte totes les activitats que una persona realitza al llarg del dia. Consum diari mitjà (kcal/dia) Edat Dones Homes 0 a 6 mesos a 12 mesos a 3 anys a 6 anys a 10 anys a 14 anys a 18 anys a 50 anys A partir de 50 anys En general podem dir que les necessitats d energia varien en funció de la seva activitat varien entre Energia consumida (kcal/dia) Home a Dona a Dona gestant a Dona lactant a Activitat 4 Com pot ser que una persona que tingui una taxa metabòlica basal de 1530 kcal, consumeixi prop de 2600 kcal Activitat 5 L energia consumida és igual tots els dies? El cos ha de rebre la quantitat necessària de calories de manera que no siguin superiors a les que consumeix. Les dietes que aporten la mateixa quantitat d energia que consumin s anomenen isocalòriques, les que aporten més energia que la que consumin reben el nom d hipercalòriques i les que n aporten menys són les hipocalòriques. Una dieta isocalòrica ha de tenir una proporció idònia dels diferents tipus d aliments, segons s indica en el gràfic següent: 3 de 3
4 Distribució ideal d'aliments de la dieta Proteïnes 10 a 15% Lípids 25 a 30% Glúcids 50 a 60% Quan el cos ingereix una quantitat d energia superior a la que crema l organisme els emmagatzema en forma de greix, cosa que pot conduir a una obesitat. L obesitat L obesitat pot estar produïa per un excés de greix, per una retenció excessiva d aigua o per les dues coses alhora. En l obesitat poden intervenir molts factors: fisiològics, genètics, endocrins, etc. Així hi ha individus que tenen una major facilitat en convertir els glúcids en greix la qual cosa els predisposa a emmagatzemar més quantitat de greix. No obstant també hi ha factors externs que influeixen en l obesitat. Una dieta rica en greixos en els nounats fa augmentar el nombre de cèl lules adiposes, la qual cosa en predisposarà a l obesitat a llarg de la seva vida. Des del punt de vista alimentari si ingerim més energia que la que consumim ens engreixem i si en consumim menys, ens aprimem. Hem de controlar tant el valor energètic dels aliments que consumim con l energia que gastem mitjançant l esport, ja que aquest, a més de permetre cremar l energia que ens sobra, té molts altres efectes beneficiosos sobre el nostre cos. La dieta ha d aportar la quantitat de nutrients i d energia que necessitem. La quantitat d energia ha de ser suficient per tal de mantenir el nostre pes entre uns límits normals i adequats a la complexió física de cada persona. Activitat 6 Explica quins canvis es produeixen en el cos d una persona que està seguint una dieta hipocalòrica. Alimentació variada La millor manera per assolir una alimentació equilibrada és seguir una dieta tant variada com sigui possible, seguint la proporció entre glúcids, lípids i proteines que hem vist abans. Això implica menjar aliments de tots els grups que vàrem estudiar en la unitat 1, però més 4 de 4
5 variada i més recomanable serà una dieta quan major nombre d aliments de cada grup hi intervinguin. Cal evitar, doncs, menjar sempre els mateixos plats, per molt que ens agradin o per molt que siguin més fàcils de preparar. Això ens ajudarà a incorporar la quantitat d aliments reguladors (vitamines i minerals) i de fibra necessaris per al bon funcionament del cos. Alimentació agradable L alimentació humana, però va més enllà de cobrir les necessitats nutritives. L home és capaç de distingir i apreciar els gust i els aromes dels aliments que ingereix. Un mateix aliment pot ser presentat de diverses maneres segons la manera de preparar-lo i tot i que d una manera o d altre tindrà el mateix valor nutritiu i el mateix valor energètic, quan més satisfactori se ns faci un determinat aliment als nostres sentits, més agradable se ns farà l acte de nodrir-nos. Cal tenir cura, doncs, de la presentació dels aliments perquè se ns facin agradables a la vista i saber-los cuinar fins que assoleixin un aspecte i una textura adequada. Tipus de dietes La dieta mediterrània La dieta mediterrània és la dieta que segueixen els països del sud d Europa i que estan banyats pel Mediterrani. És caracteritza per l excel lent qualitat dels seus productes que aporten tota la varietat de nutrients que el nostre cos necessita. Es caracteritza per: Un elevat consum de fruita, verdura fresca, peix, oli vegetal, vi i llegums. Un consum de carn, llet i productes lactis és menor que en d altres regions, però suficient. És una dieta amb aliments de qualitat, variada i equilibrada. Actualment, però, s està detectant un augment en el consum de greixos i de proteïnes i un descens en el consum de glúcids, degut, en molts casos, a la incorporació a les nostres vides d hàbits i costums alimentaris propis d altres cultures. Dietes per aprimar-se Existeixen moltes dietes per aprimar-se, però no totes estan elaborades amb el rigor i la seriositat que caldria, per la qual cosa podrien arribar a comprometre seriosament la nostra salut. En principi una dieta per aprimar-se ha de contenir tots els nutrients necessaris per al funcionament del nostre cos, però menys quantitat d energia i, a més, ha de ser agradable, ja que en cas contrari només ens conduiran al desànim i a veure aquests tipus de dieta amb recel. 5 de 5
6 Cal evitar les dietes que proposen una pèrdua de pes molt ràpida, ja que en la majoria de casos, aquests tipus de dieta només promouen la pèrdua d aigua i no de greix, amb la qual cosa es torna a recuperar el pes inicial molt ràpidament en abandonar la dieta. Activitat 7 Creus que les dietes per aprimar funciones igual per a tothom. Activitat 8 Algunes revistes ofereixen, sobretot a l estiu dietes que permeten perdre pes molt ràpidament. D altres dietes consisteixen en menjar un únic tipus d aliment durant una setmana. Què penses d aquest tipus de dietes? Com i quant menjar Un altre factor molt important en la nostra alimentació és l horari de la ingestió d aliments. De fet la distribució dels àpats al llarg del dia més aconsellable varia d unes regions a altres del planeta (en funció del clima i de l estil de vida) i d una persona a un altre en funció de la seva feina i de la despesa d energia. El més recomanable és fer dos o tres àpats al dia, amb una quantitat d aliments proporcionals a les hores que trigarem en fer el proper àpat. En general, al nostre país, caldria fer un esmorzar més complet, tenint en compte la quantitat d hores que passen des de que esmorzem fins l hora de dinar. Per contrarestar això els dinars acostumen a ser massa abundants, la qual cosa pot interferir en la nostra activitat de desprès de dinar. El sopar sòl ser massa tard. Caldria deixar més estona entre el sopar i l hora d anar a dormir. El consum d aigua L aigua és el component principal de l organisme i representa entre el 6o i 65% del nostre pes. L aigua, a més, té un paper fonamental en el cos humà: Intervé en el metabolismes de proteïnes, lípids i glúcids Transporta els nutrients per construir i reparar teixits Intervé en el transport dels productes que el cos humà ha d eliminar, a través de l orina, suor, etc. Manté constant la temperatura corporal a través de la sudoració. Això fa que es disminueixi la temperatura corporal quan aquesta augmenta a causa de l exercici o la calor. Tot això fa que sigui molt important mantenir constant la quantitat d aigua del cos humà. Una prova de la importància de l aigua és que podem mantenir-nos amb vida durant bastants dies sense menjar, mercès a les nostres reserves d energia, però no podem sobreviure gaire temps sense ingerir aigua 6 de 6
7 S ha calculat que el cos humà perd al dia 2,5 litres d aigua. Aquesta pèrdua d aigua es dóna per diverses vies Orina Evaporació a través dels pulmons i la pell Femtes. Aquestes pèrdues poden augmentar molt quan la calor o l exercici físic ens fa suar molt. Per un correcte funcionament del nostre cos, l aigua perduda s ha de recuperar i això es fa per diversos mecanismes La ingestió de begudes ens aporta més del 50% de l aigua necessària Els aliments contenen uns alts percentatges d aigua. Per tant mitjançant l alimentació es cobreix una part important de les nostres necessitats d aigua Una altra quantitat tot i que petita es produeix en combustió dels àcids grassos i glúcids per obtenir energia que es produeix a l interior de les nostres cèl lules 7 de 7
8 Solucions a les activitats d aprenentatge Activitat 1 Per que creus que l energia s emmagatzema en forma de greix. Què creus que passaria si s emmagatzemes en forma de glúcids? Una determinada quantitat de lípids poden emmagatzemar més del doble d energia que la mateixa quantitat de glúcids. Per tant si l energia s emmagatzemes en forma de glúcids hauríem d emmagatzemar més quantitat de matèria per acumular la mateixa quantitat d energia i per tant pesaríem molt més. Activitat 2 L etiqueta d un determinat aliment ens diu que en cada 100g hi ha 46 g d hidrats de carboni i 4,5 g de lípids. Quina quantitat d energia consumirem si en prenem una ració de 30 g. Energia que aporten els hidrats de carboni per cada 100 g d aliment (Sabem que un gram aporta 4 kcal) 46 g x 4 kcal/g = 184 kcal Energia que aporten els lípids per cada 100 g d aliment (Sabem que un gram aporta 9 kcal) 4,5 g x 9 kcal/g = 40,5 kcal Energia total que aporten 100 g d aliment Energia total que aporten 30 g d aliment 100 g aporten 224,5 kcal 30 g aporten x kcal 30 g d aliment aporten 67, 35 kcal 184 kcal + 40,5 kcal = 224,5 kcal 100 g/ 30 g = 224,5 kcal/x kcal x = (224,5 x 30)/100 = 67,35 k cal Activitat 3 Calcula la taxa de metabolisme basal d un home de 1,80 m d estatura, 77 kg i 28 anys i el d una dona de 1,75 m d estatura, 62 kg de pes i 40 anys. Home: P = 77 kg H = 1,80 m = 180 cm 8 de 8
9 A = 28 anys Taxa de metabolisme basal = 66 + (13,75 x P) + (5 x H) (6,75 x A) Taxa de metabolisme basal = 66 + (13,75 x 77) + (5 x 180) (6,75 x 28) Taxa de metabolisme basal = 2213,75 kcal/dia Dona: P = 62 kg H = 1,75 m cm A = 40 anys Taxa de metabolisme basal = 65,6 + (9,5 x P) + (1,8 x H) (4,6 x A) Taxa de metabolisme basal = 65,6 + (9,5 x 62) + (1,8 x 175) (4,6x 40) Taxa de metabolisme basal = 1153,60 kcal/dia Activitat 4 Com pot ser que una persona que tingui una taxa metabòlica basal de 1530 kcal, consumeixi prop de 2600 kcal La taxa metabòlica basal és l energia consumida quan un cos està totalment en repòs. Podríem dir que és l energia que consumin per mantenir-nos viu. Ara bé una persona a part de mantenir-se viva realitza altres tasques al llarg del dia que consumeixen energia. És per això que l energia que consumeix una persona al llarg del dia és molt superior a la taxa de metabolisme basal. Activitat 5 L energia consumida és igual tots els dies? No. Evidentment l energia que gastem cada dia depèn de les activitats que realitzem cada dia, i lògicament, aquestes activitats varien d un dia a l altre. Fins i tot, com has vist, la taxa de metabolisme basal varia amb l edat. Activitat 6 Explica quins canvis es produeixen en el cos d una persona que està seguint una dieta hipocalòrica. Una dieta és hipocalòrica si la quantitat d energia que ens aporta és inferior a la que el nostre cos consumeix. Quan això succeeix el nostre cos no té suficient amb l energia que li donen els aliments per desenvolupar les tasques a que el sotmetem per la qual cosa ha d utilitzar les reserves energètiques que té emmagatzemades en 9 de 9
10 forma de greix. Aquesta pèrdua de greix implica una pèrdua de per i per tant la persona s aprima. Activitat 7 Creus que les dietes per aprimar funciones igual per a tothom. Les necessitats energètiques i metabòliques varien d una persona a una altre i fins i tot, com hem vist a l activitat 5, varien d un dia a l altra. És per això que quan vulguem perdre pes el millor es posar-nos en mans d un metge especialista que, en funció de les nostres necessitats nutritives, elaborarà la dieta més convenient pel nostre objectiu. Activitat 8 Algunes revistes ofereixen, sobretot a l estiu dietes que permeten perdre pes molt ràpidament. D altres dietes consisteixen en menjar un únic tipus d aliment durant una setmana. Què penses d aquest tipus de dietes? Les dietes que prometen resultats miraculosos en pocs dies acostumen a basar-se en una pèrdua de pes per l eliminació d aigua més que pel consum de greix. En aquests casos el pes perdut es recupera ràpidament en abandonar la dieta. D altra banda les dietes basades en el consum d uns pocs aliments ens poden causar greus carències d alguns nutrients essencials per al nostre organisme, la qual cosa ens pot causar problemes metabòlics importants. 10 de 10
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Más detallesALIMENTS I NUTRIENTS
ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de
Más detallesTEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per
Más detallesLES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detallesQuanta energia ens dóna un esmorzar?
Quanta energia ens dóna un esmorzar? Quanta energia ens dóna un esmorzar? Haureu de fer un treball en grup de 3. A cada grup se li assignarà l estudi del contingut en nutrients i de l aportació energètica
Más detallesProjecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica
Projecte app: ALIMENTACIÓ CARDIOSALUDABLE des del CAP LAURA ILLAMOLA Metge de família 37.535 Diplomada en Nutrició i Dietètica OBJECTIU DE L EXPERIÈNCIA Objectiu principal: Realitzar una app amb consells
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesTema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesEL NOSTRE CREIXEMENT IDEES CLAU
CREIXEM SANS EL NOSTRE CREIXEMENT IDEES CLAU El pes i l alçada van variant amb el creixement Una alimentació saludable influeix favorablement en el pes i l alçada L exercici físic saludable influeix favorablement
Más detallesUnitat 4: LA RESISTÈNCIA
Unitat 4: LA RESISTÈNCIA CONCEPTE La resistència és la capacitat que ens permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més ràpidament després d efectuar una activitat física.
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesINTRODUCCIÓ: Què entenem per Alimentació Quèn entenem per Nutrició Aliments i Nutrients Importancia de realizar una bona alimentació
INTRODUCCIÓ: Què entenem per Alimentació Quèn entenem per Nutrició Aliments i Nutrients Importancia de realizar una bona alimentació ALIMENTS: Classificació (HC, Prot., Lip.,- lactics, hortalizes ) Funció
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesPregunta: Quants menjars s han de fer cada dia?
Pregunta: Quants menjars s han de fer cada dia? Joc: Un esmorzar complet conté... Pregunta: Què porten a l hora del pati els vostres fill/es per a esmorzar? Joc: Què haurien de portar? Pregunta: Cada
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesDIETES AQUESTA DIETA NO ÉS EQUILIBRADA DIETA DE LA CLÍNICA MAYO. Aquesta dieta s ha realitzar durant un període de 14 dies
DIETA DE LA CLÍNICA MAYO Aquesta dieta s ha realitzar durant un període de 14 dies A DIETES Els aliments que s han de menjar són ous (només fins a 6 per dia), carns de tot tipus, formatges, mantega, verdures
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesCom mengen els alumnes de l institut?
1 Com mengen els alumnes de l institut? Aquest estudi sa realitzat amb la col laboració voluntària dels alumnes de ESO 2A, ESO 2C, Optativa de restauració ( 3r), 1 cicle formatiu de cuina i 2 cicle formatiu
Más detallesBaròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012
Generalitat de Catalunya Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012 Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 1. Antecedents Aquesta actuació forma part del
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detalles8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesATENCIÓ HOSPITALÀRIA
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ HOSPITALÀRIA RESULTATS ENQUESTES EN LÍNIA HOSPITAL DOS DE MAIG Subdirecció Gerència d Atenció Ciutadana - Unitat de
Más detallesUnitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria
curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesL activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc
L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc Educació Secundària Obligatòria Consulteu la nostra web: www.centreinteractiudelpeix.org 1. LA PESCA I LA LLOTJA ECOLOGIA DELS ORGANISMES
Más detallesTema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )
Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència
Más detallesIntroducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesMetabolisme i alimentació. Dr. Joan E Bosch
Metabolisme i alimentació Dr. Joan E Bosch Metabolisme i alimentació L organisme ha d introduir de l exterior Oxigen Aliments energia manteniment funcions vitals, activitats substàncies : construcció d
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesBONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL
EDUCACIÓ INFANTIL Nivell: Educació Infantil Durada: 45 minuts. Material: Pintura de dits, mural o paper continu. BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX Objectius 1. Conscienciar els infants de la importància
Más detallesVECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Más detallesTEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesHi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Más detallesBIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans
BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria
curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica * Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla
Más detallesOrigen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4
Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats
Más detallesAdaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica
Más detallesDossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.
1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:
Más detallesUNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
Más detallesMEDI NATURAL. La nutrició. Els aliments.
MEDI NATURAL La nutrició. Els aliments. Nom: Curs: Curs 2014-2015 Resum: Quan mengem ingerim diferents aliments que serveixen per: - Créixer. - Renovar els teixits. - Donar energia. - Mantenir la temperatura.
Más detallesLA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
Más detallesALIMENTACIÓ ESPORTIVA EN EL JUDO. Barcelona, 17 de març de 2012
ALIMENTACIÓ ESPORTIVA EN EL JUDO Barcelona, 17 de març de 2012 Alimentació i Nutrició Humana Nutrients Aliments Proteïnes Carbohidrats Greixos Vitamines Minerals Aigua Làctics Aliments proteics Fruits
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25
TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesENQUESTES SATISFACCIÓ 2014
ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesUtilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia
Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesXERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra
XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i
Más detallesQüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili
Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta
Más detallesEXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS
1 EXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS La composició de les dissolucions es pot expressar en termes qualitatius o quantitatius. Les expressions quantitatives de la composició
Más detallesTema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Más detallesA. L índex de massa corporal. m és la massa de la persona expressada en quilograms h és l alçada de la persona expressada en metres
CONTROL DEL PES CORPORAL Revisió 5 / Octubre 2015 A. L índex de massa corporal L' índex de massa corporal (IMC) és un valor numèric calculat a partir dels paràmetres corporals d una persona (pes i alçada)
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesGUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
Más detallesTema 5: El sistema solar i l univers
Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes
Más detallesNOVES DIRECTRIUS NUTRICIONISTES PER UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE
NOVES DIRECTRIUS NUTRICIONISTES PER UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE L ALIMENTACIÓ SALUDABLE I LA PROTEÏNA VEGETAL 1. La proteïna vegetal és tot el que té origen vegetal? No, hi ha productes
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesFísica o química 2 La cera i el gel
Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència
Más detallesQuina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT
MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ
Más detallesALIMENTACIÓ I HIDRATACIÓ
ALIMENTACIÓ I HIDRATACIÓ 1. ALIMENTACIÓ Una dieta equilibrada i sana és la millor garantia per al bon funcionamient del nostre cos i pel correcte rendiment de l esportista. Amb una alimentació adequada
Más detallesU.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:
U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 4: LES ESCALES - 2 1. Cita 10 objectes que tu consideris que ens cal dibuixar-los
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesEFECTE DELS DESODORANTS I DETERGENTS EN EL CREIXEMENT DELS MICROORGANISMES
EFECTE DELS DESODORANTS I DETERGENTS EN EL CREIXEMENT DELS MICROORGANISMES 1.- Objectius Fer atenció al fet que hi ha microorganismes que viuen al cos humà Emfatitzar que l olor corporal es produeix a
Más detallesELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se
Más detallesTEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 3.- ELS AMFIBIS (quadern 4) 3.1 Característiques dels amfibis 3.2 - Principals tipus d'amfibis 3.3 La metamorfosi de la granota
Más detallesGuia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres
Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables
Más detallesUnitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )
Unitat 8 Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg. 188-240) Index D1 8.1. Reacció química i energia 8.2. Velocitat de les reaccions químiques 8.3. Reaccions àcid-base 8.3.1.
Más detallesFLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL
FLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL PRESSUPOST I LA PLANIFICACIÓ PROCÉS Realitzar el pressupost i la planificació amb la mateixa codificació d unitats d obra i activitats. 1. Donar d alta a Presto
Más detallesTALLER DE SALUT Sessió 5 DORMIR I DESCANSAR. ACTIVITATS RECREATIVES.
TALLER DE SALUT TALLER DE SALUT Sessió 5 DORMIR I DESCANSAR. ACTIVITATS RECREATIVES 2 1a PART DORMIR I DESCANSAR 3 EL SON És un estat durant el qual es produeixen canvis, tant en funcions corporals com
Más detallesAPRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)
APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE
Más detallesCOMPOST. diari del. Seguiment del procés de l autocompostatge
diari del COMPOST Seguiment del procés de l autocompostatge Consulta els experts: Telèfon: 93 727 35 34, ext. 166 Adreça electrònica: compostatge@ccvoc.cat Nom del centre: Municipi: Qui és el grup responsable?
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 85 Activitat 1 Calcula l àrea de la figura prenent com a unitat d àrea la quadrícula que hi ha indicada: Activitat Ens referirem a la unitat d àrea amb el símbol
Más detallesL ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear
L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta
Más detalles1. INTRODUCCIÓ A L ELECTRICITAT. MAGNITUDS ELÈCTRIQUES FONAMENTALS.
1. INTRODUCCIÓ A L ELECTRICITAT. MAGNITUDS ELÈCTRIQUES FONAMENTALS. 1.1. Magnituds elèctriques fonamentals 1.1.1. La tensió. La tensió es l energia amb la qual s impulsen els electrons a través del circuit.
Más detalles