6 Programa quadriennal d inversions

Transcripción

1 6 Programa quadriennal d inversions 6.1 Definició del programa A l inici de cada quadrienni s aprovarà un Programa quadriennal d inversions que determinarà les actuacions que s hauran d executar durant el període. El Programa es durà a terme com segueix: 1. Es determinarà el pressupost que podrà ser destinat durant el quadrienni a obres de millora i conservació extraordinària de carreteres. 2. Es realitzarà un estudi previ de les actuacions del Grup 1, i excepcionalment del Grup 2, per concretar amb suficient precisió el cost, les dades de trànsit i d accidentalitat de les actuacions susceptibles de ser incorporades al programa, així com els seus impactes. 3. Es farà la selecció de les actuacions que es proposaran en el Programa quadriennal d inversions en base als criteris següents: Criteri de seguretat per a disminuir el risc d accidents. Criteri de rendibilitat o funcionalitat per a garantir la rendibilitat socioeconòmica de les inversions. Criteri de benestar social per a reduir els impactes ambientals sobre la població i l entorn de la carretera. 4. Finalment, el Programa quadriennal d inversions serà aprovat pels òrgans de govern de la Diputació de Tarragona. 5. Una vegada aprovat el Programa quadriennal d inversions per part dels òrgans de govern de la Diputació es redactaran, tramitaran i executaran els projectes al llarg dels quatre anys de vigència del Programa en funció de la dificultat tècnica, urbanística i institucional de cadascun. 6.2 Metodologia de priorització L objectiu d aquest punt és definir la metodologia per prioritzar les actuacions necessàries de la xarxa viària d acord amb els criteris definits pel Pla Zonal de Carreteres de la Diputació de Tarragona. L interés d aquestes actuacions es basa en criteris tècnics objectius basats en la rellevància del dèficit observat. Es pretén establir una metodologia que uneixi aquests criteris en funció d elements bàsics de la vialitat com són la seguretat, la funcionalitat i el benestar, obtenint així un model de priorització d actuacions. L anàlisi multicriteri adoptat per la priorització d inversions de la xarxa local de les carreteres de la Diputació de Tarragona es basa en els següents punts: 48

2 1. Determinar els criteris de priorització a seguir per a determinar quines actuacions són prioritàries sobre les altres. 2. Definir indicadors parcials que permetin classificar els trams de xarxa viària d acord amb els criteris definits. Els indicadors es calcularan a partir de paràmetres que es puguin obtenir per a cada tram de la xarxa viària. 3. Definir el pes relatiu dels diferents indicadors per obtenir un únic indicador global de priorització. 6.3 Criteris de priorització d actuacions a la xarxa viària El primer pas per a definir la metodologia de priorització d inversions a la xarxa és identificar quins criteris cal seguir a l hora de considerar que una actuació és prioritària davant d una altra, per finalment fer-ne l anàlisi multicriteri. Els criteris utilitzats per a la priorització són els que s expressen a continuació. 1. Criteri de seguretat: garantir la seguretat per als vehicles que circulen a les carreteres titularitat de la Diputació en termes d accidentalitat. 2. Criteri de funcionalitat: assegurar que les prioritats d actuació aniran acompanyades d un estudi econòmic que garanteixi que amb el mínim de recursos es puguin oferir millores al màxim nombre d usuaris. 3. Criteri de benestar: millorar trams de la xarxa viària no només des del punt de vista dels conductors sinó també enfocats a la població resident a la vora de les vies de la Diputació. Criteri de seguretat El criteri més important i que tindrà un major pes específic a l avaluació és la seguretat. En el seu cas es consideraran dos aspectes: Les característiques geomètriques L accidentalitat de cada tram El primer aspecte analitzarà i classificarà els trams en estudi segons les característiques geomètriques de la carretera, les característiques físiques del medi que les envolta i el volum de vehicles que hi circula. Es prioritzaran els trams amb unes característiques geomètriques més allunyades de les que estableixi el Pla Zonal i que canalitzin un major nombre de vehicles. Els paràmetres utilitzats, seguint els criteris del Pla Zonal, han estat: El relleu (pla/ondulat, accidentat, molt accidentat) L entorn (natural, rural,urbanitzat) L amplada de la via La Intensitat Mitjana Diària de trànsit (IMD) de cada tram El segon aspecte analitza els trams en estudi segons el nombre d accidents que s hi han produït en els darrers anys en funció del trànsit de la via. 49

3 Es disposa de dades d accidents amb víctimes (ferits lleus, greus i morts) del període a la província de Tarragona. Gràcies a aquesta informació es podrà donar prioritat d actuació a aquells trams amb una major ràtio d accidents/imd dels darrers anys. L indicador utilitzat en termes d accidentalitat serà coherent amb els índex de perillositat emprat per d altres estudis de seguretat viària desenvolupats per la Diputació de Tarragona. Criteri de funcionalitat El criteri de funcionalitat es fixa en la relació entre el cost econòmic de millorar un tram de carretera i el volum de trànsit que hi circula. Aquest criteri està molt relacionat amb la rendibilitat de les actuacions. Podria basar-se en l indicador TIR presentat en l apartat anterior, o bé simplificar-se considerant només el cost de l actuació i el trànsit en el tram d actuació en el moment de l estudi (i no l estalvi de temps i costos que comportaria pel trànsit). Així, es donarà prioritat aquells trams on amb menys inversió es pugui beneficiar a un major nombre d usuaris, independentment dels estalvis que produeixi en cadascun d ells. Criteri de benestar El criteri de benestar tindrà en compte la població resident que visqui al marge d una via amb un elevat volum de trànsit i que sigui susceptible d utilitzar la via amb modes no motoritzats. Es pretén millorar el benestar de la població a partir de pacificar el trànsit en vies amb un nombre considerable d habitants al seu marge. El següent esquema resumeix els aspectes del model multicriteri explicats fins ara. CRITERIS DE PRIORITZACIÓ D ACTUACIONS A LA XARXA VIÀRIA 1) Raons de Seguretat 2) Raons de Funcionalitat 3) Raons de Benestar Criteri principal per a la prioritzacióque téen compte dos aspectes de la via, les condicions de circulació segures a partir de les característiques geomètriques i el grau d accidentalitat en funcióal nombre de sinistres registrats en els darrers anys per a cada tram de carretera Criteri per beneficiar al major nombre d usuaris de la xarxa amb el mínim cost Criteri per millorar els trams de xarxa viària que disposin d un major nombre de residents als seu marge a) Característiques físiques de la carretera Segons les condicions de seguretat de circulacióque proporciona la via en relacióal trànsit que hi circula b) Accidentalitat de la carretera Segons el nombre d accidents que succeeixen en un tram de carretera en relacióal trànsit que hi circula Imatge 2. Esquema del model de priorització d actuacions dels Grups 1 i 2 50

4 6.4 Informació necessària per al càlcul dels indicadors Es disposa d una base georeferenciada (base de l ICC, escala 1:5.000) de la xarxa viària de la província de Tarragona amb informació associada per a cada tram de carretera d acord amb el Catàleg de carreteres de la Diputació de Tarragona. En els estudis previs de les actuacions del Grup 1 i, excepcionalment del Grup 2, que es duran a terme per l elaboració del Programa Quadriennal d Inversions s actualitzarà i completarà la informació d aquests trams amb visites de camp. Característiques físiques de la xarxa i el seu entorn Les dades referents a característiques físiques de la xarxa i el seu entorn de la xarxa local de la Diputació de Tarragona s obtindran del mapa topogràfic 1:5.000 del ICC que conté dades sobre classificació de la xarxa, codificació, estat,etc. Aquesta informació por ampliar-se amb el Catàleg de carreteres de la Diputació de Tarragona, que proporciona informació addicional sobre les amplades, trams de travessera, punts quilomètrics, etc. La base de dades conté, per cada tram de carretera, informació referent a la seva amplada transitable, l entorn on es troba (natural, rural i urbanitzat) i la tipologia de terreny (pla, ondulat o muntanyós). Aquesta caracterització s ha obtingut mitjançant el mapa del Règim del Sòl de Catalunya i el model digital d elevacions. La informació es completarà amb visites de camp. Els mapes 1.1 i 1.2 d aquest document mostren les carreteres per rangs d amplada. Dades de trànsit S ha incorporat la informació del trànsit (IMD) provinent del model SIMCAT (mapa de trànsit 2008) i s ha completat amb els aforaments de la Diputació de Tarragona per a les carreteres locals. Es faran estudis d aforaments específics per als trams amb actuacions del Grup 1 i del Grup 2. Els mapes 3.1 i 3.2 d aquest document mostren les carreteres per rangs d IMD. Dades d accidentalitat Les dades d accidentalitat a les carreteres de la xarxa local de la Diputació de Tarragona s han obtingut de la base de dades del Servei Català de Trànsit. Les dades disponibles corresponen al període amb dades de l any, data i hora de l accident, codi de la carretera i punt quilomètric on es produeix, tipus de vehicle accidentat, nombre d accidents, nombre i tipus de víctimes (mortals, greus i lleus). Aquestes dades es localitzen al graf de carreteres per identificar en quins trams es troben els accidents. S ha utilitzat un procés automatitzat sobre un graf de la Direcció General de Carreteres que mitjançant el codi de la via i el punt quilomètric localitza els trams de xarxa on s ha produït un accident. Posteriorment s agrupen per cada subtram del graf el número total d accidents amb víctimes per al període. Els mapes 4.1 i 4.2 d aquest document mostren l accidentalitat per aquest període representat per punts quilomètrics. 51

5 Població confrontant a la xarxa viària En el marc del present estudi s ha realitzat un treball específic per a distribuir la població actual de cada municipi de la província de Tarragona a la base d edificats del mapa topogràfic de l ICC escala 1: També serà necessari el coneixement del territori amb treballs de camp. Per tal d obtenir una aproximació sistematitzada de la distribució de població, es procedeix a filtrar els edificats habitables: urbà, residencial i aïllat, i associar-hi la població del nucli habitat en funció de l àrea de cada edifici habitat. Es tracta d un indicador aproximat que serveix d orientació per conèixer les afectacions de les vies. La població es distribueix en funció de la superfície del edificat de la següent manera: On, Ae: àrea del edifici Pt: població total del municipi At: àrea total de tots els edificats del municipi Imatge 3. Detall de la distribució de la població als edificis urbans i residencials 52

6 Una vegada estimada la distribució de població a través de la taca urbana es procedeix a estimar quina és la població resident a menys de 25 metres d una carretera de la xarxa local. El primer pas és crear una àrea al voltant dels eixos dels trams viaris de la població en funció de l amplada de la via. El segon pas consisteix a obtenir la distància entre els edificis i els trams viaris per així poder filtrar aquells edificis que es trobin menys d una certa distància de l eix viari. Una vegada obtinguts els edificis que es troben al marge de les carreteres locals es suma la població associada per a cada tram. Les dades per cada subtram de carretera s organitzen amb una única taula que permet comparar i analitzar la informació relacionada tram a tram, així com fer-ne correccions o actualitzar-ne les dades. La taula és un exemple de la base de dades de que es disposa per al càlcul d indicadors. Codi Denominació Tram d'actuació Urbà Interurbà Longitud (km) Amplada (m) IMD (mitjana) Relleu Entorn ACCIDENTS amb vícitmes/any Població a 25 metres Cost de l'actuació (Milers ) T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 008_1 Interurbà 0,2094 6,0 2919,5 Ondulat Urbanitzat 0,143 7,72 180,29 T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 008_3 Interurbà 3,0895 6,0 2906,5 Ondulat Urbanitzat 1,857 68, ,55 T-223 De Vallmoll a la Secuita 017_1 Interurbà 0,9837 7,0 1288,0 Ondulat Rural 0,286 3,70 318,49 T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_5 Interurbà 0,6084 5,0 3721,5 Pla Urbanitzat 0,000 7,26 450,94 T-301 De Tortosa a Benifallet 023_1 Interurbà 0,2488 6,5 1148,5 Pla Rural 0, ,40 155,57 T-301 De Tortosa a Benifallet 023_7 Interurbà 0,8609 6,5 2987,5 Pla Rural 1,429 0,00 693,93 T-321 De la T-310z a Vilanova d'escornalbou 045_1 Interurbà 2,7426 5,5 1150,5 Pla Rural 1,000 7,94 934,03 T-324 Del límit comarca de la Terra Alta a Mòra d'ebre per Miravet 051_2 Interurbà 2,1871 5,5 3033,5 Pla Rural 0,571 14, ,27 T-704 De la N-420 a la TV _2 Interurbà 2,2508 5,5 2869,5 Pla Rural 2,286 20, ,00 T-704 De la N-420 a la TV _1 Interurbà 3,6344 5,5 154,5 Ondulat Natural 0,143 4,92 74,36 TP-2031 De Tarragona a la C _1 Interurbà 2,9000 7,0 2987,0 Pla Rural 2,000 11, ,98 TP-2402 De la Bisbal del Penedès a la C _2 Interurbà 1,2358 6,0 3591,0 Pla Urbanitzat 2,286 3, ,65 TV-2041 De la N-340 a la TV-2042 per Roda de Barà i Bonastre. 179_4 Interurbà 0,0644 6,0 2325,5 Ondulat Rural 0,143 0,00 40,18 TV-2231 De l Argilaga a la N-240 per la Secuita i Perafort. 217_1 Interurbà 1,3306 5,5 2525,0 Pla Urbanitzat 0,714 3, ,37 T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 010_1 Interurbà 1,3581 6,0 2003,0 Pla Rural 1,286 17,90 928,15 T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 010_4 Interurbà 0,2312 6,0 2003,0 Pla Rural 0,000 35,79 146,02 T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_1 Interurbà 0,0768 5,0 2143,0 Pla Urbanitzat 0,000 0,00 56,89 T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_4 Interurbà 2,9549 5,0 1367,5 Pla Urbanitzat 0,857 0, ,60 T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_6 Interurbà 0,7468 5,0 1288,0 Pla Rural 0,286 0,00 544,41 T-320 De Montbrió del Camp a l' estació de Botarell 041_5 Interurbà 0,6302 6,0 2227,0 Pla Rural 0,143 0,00 392,95 T-324 Del límit comarca de la Terra Alta a Mòra d'ebre per Miravet 049_1 Interurbà 2,7972 5,5 1747,0 Pla Rural 1,714 45, ,56 T-342 De Roquetes als Reguers 056_2 Urbà 0,1124 7,0 4012,5 Pla Rural 0,000 71,81 109,71 T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _1 Interurbà 1,2462 5,0 1419,0 Pla Rural 1,143 0,00 785,08 T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _3 Interurbà 1,0946 5,0 2203,0 Pla Rural 0,000 42,01 862,69 T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _5 Interurbà 0,5269 5,0 1734,5 Pla Urbanitzat 0,143 0,00 512,09 T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _1 Interurbà 1,9305 4,5 1698,5 Pla Rural 0,571 6, ,05 T-751 De La Masó a Vallmoll 099_2 Interurbà 0,9562 4,5 1476,5 Pla Rural 0,286 6,46 672,59 T-751 De La Masó a Vallmoll 100_1 Interurbà 1,7371 5,0 1571,0 Pla Rural 1,000 3, ,77 T-3231 D'Almoster a la Selva del Camp 106_1 Interurbà 2,5986 4,5 1382,0 Pla Urbanitzat 0,000 68, ,98 TP-2031 De Tarragona a la C _1 Interurbà 2,6270 6,0 2987,0 Pla Rural 1,286 9, ,99 TP-2031 De Tarragona a la C _2 Interurbà 0,2881 6,0 2987,0 Pla Rural 0,000 0,00 179,64 TP-2031 De Tarragona a la C _1 Interurbà 3,1293 6,0 2987,0 Pla Rural 1,429 0, ,44 TP-2039 Del Catllar a la N _1 Interurbà 1,7314 7,0 4614,0 Ondulat Rural 0,857 66, ,97 TP-2039 Del Catllar a la N _2 Urbà 0,3108 7,0 4614,0 Ondulat Urbanitzat 0,143 75,58 277,08 TP-2039 Del Catllar a la N _3 Interurbà 0,8160 7,0 4614,0 Ondulat Urbanitzat 0,286 25,28 891,94 Taula 19. Exemple de taula de dades per al càlcul d indicadors 53

7 6.5 Definició d indicadors S ha definit els següents indicadors per avaluar els tres criteris de priorització: Indicadors relacionats amb un criteri de seguretat: reducció del nombre d accidents a la xarxa i garantir condicions de circulació òptimes i segures: o Indicador de relació entre l amplada de la calçada i el trànsit en funció del tipus de terreny o Indicador de relació entre el nombre d accidents i el trànsit que circula per cada tram Indicador relacionats amb un criteri de funcionalitat: relació entre el cost d inversió i el nombre de persones beneficiades. Indicador relacionats amb un criteri de benestar: població resident al marge de cada tram de carretera. El sistema d indicadors funciona de manera jeràrquica. Els indicadors de seguretat són els que condicionaran de manera més determinant la prioritat de les actuacions on cal intervenir mentre que els indicadors de funcionalitat i benestar ajudaran a acabar d ordenar i prioritzar. Indicadors de seguretat Les vies amb majors problemes de seguretat seran les més prioritàries a l hora de definir actuacions. El grau de seguretat d una via es defineix mitjançant dos indicadors: Indicador de seguretat 1 (IS1) El Pla Zonal estableix amplades mínimes de calçada i plataforma en funció de l entorn de la via, la tipologia de terreny i la intensitat mitjana de vehicles. Els paràmetres mínims establerts en funció de les característiques físiques es sintetitzen a la taula següent: Pla/Ondulat Accidentat Molt accidentat Entorn natural (*) IMD <500 6/6 5/5 5/5 IMD <100 6/6 5/5 5/5 Entorn rural IMD /6 6/6 5,5/5,5 IMD /7 6/7 6/6 IMD > /8 7/8 6/7 Entorn urbanitzat (**) IMD > /8 7/8 6/7 Pla/Ondulat <15%, Accidentat 15% -25%, Molt accidentat >25% (*) IMD > 500 veh/d, s'estudiarà particularment (**) IMD <1500 veh/d, s'estudiarà particularment Taula 20. Amplades (m) de calçada/plataforma segons el relleu, el trànsit i l entorn S analitza cada tram en estudi i es comprova si compleix els paràmetres establerts a la taula anterior. Com més allunyat es trobi dels paràmetres establerts més prioritari serà el seu condicionament. 54

8 Per als trams de carretera que no els compleixin es defineix un indicador de seguretat 1 (IS1) que descrigui el grau de prioritat d actuació a partir de la seva amplada i IMD. Es proposa utilitzar un criteri que simplifiqui la comprensió de l indicador i que es basi en contrastar una sèrie de rangs d IMD amb rangs d amplades i associï a cadascun d ells un grau de prioritat. El grau de prioritat serà directament proporcional al trànsit i inversament proporcional a l amplada. La taula següent mostra com es combinen les dades de trànsit i d amplades amb el grau de prioritat establert: IMD (veh/dia) < >2000 <4 Mitja Alta Alta Alta Alta 4-5 Mitja Mitja Alta Alta Alta Amplada 5-6 Baixa Baixa Mitja Alta Alta (m) 6-7 Sense prioritat Sense prioritat Baixa Mitja Mitja 7-8 Sense prioritat Sense prioritat Sense prioritat Baixa Baixa >8 Sense prioritat Sense prioritat Sense prioritat Sense prioritat Sense prioritat Taula 21. Grau de prioritat (alta, mitja, baixa) en relació a la l amplada de la via i a la intensitat del trànsit (IMD) Indicador de seguretat 2 (IS2) L indicador de seguretat 2 (IS2) es calcula en funció del nombre d accidents esdevinguts a cada tram. El grau de prioritat de l actuació serà proporcional a la ràtio entre els accidents esdevinguts i el volum de vehicles que hi circula. Índex de perillositat IP 5, que relaciona el nombre d accidents amb víctimes amb el trànsit registrat mitjançant la següent expressió: 8 Núm. d' accidentsambvíctimes 10 IP5 = IMD 365 Longitud. tram( km) El número d accidents amb víctimes adoptat en aquest cas es calcula com la mitjana dels accidents del període ( ), accidents a 5 anys. En els estudis previs de les actuacions del Grup 1 i, excepcionalment del Grup 2, que es duran a terme per l elaboració del Programa Quadriennal d Inversions es farà una anàlisi dels accidents i de la seva relació amb les condicions de la via i es corregirà el valor de l IP en funció del resultat d aquesta anàlisi.. 55

9 L Estudi d accidentalitat de la Diputació de Tarragona defineix 6 graus de perillositat segons l IP: Rangs Perillositat Sense accidents Sense accidents <=25 Perillositat molt baixa Perillositat baixa Perillositat mitjana Perillositat alta >200 Perillositat molt alta Taula 22. Grau de perillositat en funció dels rangs de l índex de perillositat Aquests graus s han simplificat en 4: sense accidents, perillositat baixa, perillositat mitjana i perillositat alta. Rangs Perillositat Perillositat AGRUPAT Sense accidents Sense accidents Sense accidents <=25 Perillositat molt baixa Perillositat baixa Perillositat baixa Perillositat mitjana Perillositat mitjana Perillositat alta Perillositat alta >200 Perillositat molt alta Taula 23. Grau de perillositat en funció dels rangs amb la nova metodologia Així s han agrupat en un sol nivell els nivells de perillositat baixa i molt baixa i els nivells de perillositat alta i molt alta. Indicador de seguretat global (ISG) Els dos indicadors de seguretat IS1 i IS2 es combinen per tal d obtenir un únic indicador de seguretat (ISG) La taula següent mostra el grau de prioritat conjunt en funció del grau de prioritat dels indicadors IS1 i IS2: Perillositat alta Indicador 2 Accidentalitat Perillositat mitja Perillositat baixa Sense accidents Alta Alta Alta Mitjana Mitjana Indicador 1 Mitja Alta Mitjana Baixa Baixa IMD/amplada Baixa Alta Mitjana Baixa Baixa Sense prioritat Alta Mitjana Baixa Sense prioritat Taula 24. Grau de prioritat (alta, mitja, baixa) en relació als indicadors de seguretat 1 i 2 56

10 Indicador de seguretat en interseccions (ISI) Pel que fa a l anàlisi de la seguretat a les interseccions, es calcula el ràtio entre el número d accidents a 100 metres d una intersecció i la IMD de la via principal de la intersecció: On, ISI: Indicador de seguretat en funció del número d accidents a 100m d una intersecció ACC100: número total d accidents amb víctimes de 2006 a 2011 a 100 metres d una intersecció IMD: Intensitat Mitjana Diària en milers de vehicles, de la via principal de la intersecció Els valors alts d aquest indicador senyalen interseccions amb una elevada accidentalitat en el seu àmbit d influència, per tant, a major valor de l indicador més prioritat d actuació. Per a definir a partir de quin valor de l indicador es considera si la prioritat és baixa, mitja o alta s ha calculat el valor que pren l indicador per a totes les interseccions amb dèficit de la xarxa local de Tarragona i s ha analitzat el resultat. El gràfic següent mostra el resultat del càlcul de l indicador per a cada tram: Indicador de seguretat a les interseccions Accidents a 100 metres/imd de la via principal Alta Mitja Baixa Interseccions Figura 16. Resultat d aplicar l indicador de seguretat a totes les interseccions amb dèficit de la xarxa local 57

11 D acord amb el resultat es proposa adoptar els següents rangs a l hora de definir el nivell de prioritat de les actuacions: Rang (Accidents/IMD) Nivell de prioritat <0.01 Sense Prioritat Indicador 0, Baixa Seguretat Interseccions Mitja >500 Alta Taula 25. Grau de prioritat (alta, mitja, baixa) en relació als accidents i la IMD Aquest indicador ISI és específic per a les interseccions. Indicador de funcionalitat L indicador de funcionalitat depèn del cost de condicionament d una via en proporció al volum de trànsit que hi circula. L indicador de funcionalitat és el quocient entre els vehicles quilòmetre del tram i el cost global del condicionament. On, IF: Indicador de funcionalitat Cost: cost en milers d euros de l actuació IMD: Intensitat Mitjana Diària en milers de vehicles km: longitud del subtram de carretera Valors alts d aquest indicador senyalen vies amb una elevada utilització (trànsit) per cada euro que s hi inverteix, per tant, a major valor de l indicador més prioritat d actuació. Per a definir a partir de quin valor de l indicador es considera si la prioritat és baixa, mitja o alta s ha calculat el valor que pren l indicador per a tots els trams amb dèficit de la xarxa local de Tarragona i s ha analitzat el resultat. 58

12 El gràfic següent mostra, de manera ordenada, el resultat del càlcul de l indicador per a cada tram: Indicador de funcionalitat IF (Vehicles*km/Cost) Alta Mitja Baixa Trams Figura 17. Resultat d aplicar l indicador de funcionalitat a tots els trams amb dèficit de la xarxa local D acord amb el resultat es proposa adoptar els següents rangs a l hora de definir el nivell de prioritat de les actuacions: Rang (veh*km/cost) Nivell de prioritat <0.01 Sense Prioritat Indicador 0,01-1 Baixa Funcionalitat 1-3 Mitja >3 Alta Taula 26. Grau de prioritat (alta, mitja, baixa) en relació als vehicles per quilòmetre i el cost 59

13 Indicador de Benestar L indicador de benestar es defineix en funció de la població resident a menys de 25 metres del tram en estudi i del volum de trànsit que hi circula. Es prioritzaran els trams amb molt trànsit i molta població afectada. Es preveu que aquests els trams amb un elevat volum de població associada tindran una major afluència de vianants, ciclistes i per tant serà prioritari realitzar-hi actuacions de condicionament. A més, el soroll provocat pel trànsit serà més crític en trams amb població resident al seu marge. L indicador de benestar es defineix com: On, IB: Indicador de Benestar P25: Població a 25 metres de la carretera IMD: Intensitat Mitjana Diària en milers de vehicles IB=P 25 *IMD Els valors alts d aquest indicador senyalen vies amb un elevat nombre de residents al seu marge, per tant, a major valor de l indicador més prioritat d actuació. Per a definir a partir de quin valor de l indicador es considera si la prioritat és baixa, mitja o alta s ha calculat el valor que pren l indicador per a tots els trams amb dèficit de la xarxa local de Tarragona i s ha analitzat el resultat. El gràfic següent mostra, de manera ordenada, el resultat del càlcul de l indicador per a cada tram: Indicador de benestar Població a 25 metres *IMD Alta Mitja Baixa Trams Figura 18. Resultat d aplicar l indicador de benestar a tots els trams amb dèficit de la xarxa local 60

14 D acord amb el resultat es proposa adoptar els següents rangs a l hora de definir el nivell de prioritat de les actuacions: Rang (Població a 25m*IMD) Nivell de prioritat <=0 Sense Prioritat Indicador 0,01-87 Baixa Benestar Mitja >550 Alta Taula 27. Grau de prioritat (alta, mitja, baixa) en relació als habitants propers a la carretera En els estudis previs de les actuacions del Grup 1 i, excepcionalment del Grup 2, que es duran a terme per l elaboració del Programa Quadriennal d Inversions es faran visites a obra, es valorarà la interacció del trànsit amb modes no motoritzats i es corregirà l indicador de benestar en funció d aquesta valoració. A continuació es mostra una taula d exemple de resultats dels indicadors per cada criteri, calculats per a diferents actuacions (aquests resultats seran revisats en la redacció del Pla Quadriennal a partir d informació de treball de camp). Codi Denominació Tram d'actuació Índex de Perillositat Indicador de funcionalitat (VehKm/Cost) Indicador de benestar (Habitants a 25 metres*milers de vehicles) Indicador de Seguretat 1 Indicador de Seguretat 2 T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 008_1 64,01 3,392 22,548 Mitja Perillositat mitja T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 008_3 56,66 4, ,322 Mitja Perillositat mitja T-223 De Vallmoll a la Secuita 017_1 61,78 3,978 4,764 Sense prioritat Perillositat mitja T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_5 0,00 5,021 27,024 Alta Sense accidents T-301 De Tortosa a Benifallet 023_1 136,97 1, ,613 Baixa Perillositat alta T-301 De Tortosa a Benifallet 023_7 152,18 3,706 0,000 Mitja Perillositat alta T-321 De la T-310z a Vilanova d'escornalbou 045_1 86,83 3,378 9,140 Mitja Perillositat mitja T-324 Del límit comarca de la Terra Alta a Mòra d'ebre per Miravet 051_2 23,60 4,603 44,125 Alta Perillositat baixa T-704 De la N-420 a la TV _2 96,96 3,910 59,255 Alta Perillositat mitja T-704 De la N-420 a la TV _1 69,70 7,552 0,761 Baixa Perillositat mitja TP-2031 De Tarragona a la C _1 63,26 4,765 33,688 Baixa Perillositat mitja TP-2402 De la Bisbal del Penedès a la C _2 141,11 4,430 12,626 Mitja Perillositat alta TV-2041 De la N-340 a la TV-2042 per Roda de Barà i Bonastre. 179_4 261,16 3,730 0,000 Mitja Perillositat alta TV-2231 De l Argilaga a la N-240 per la Secuita i Perafort. 217_1 58,25 3,136 9,976 Alta Perillositat mitja T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 010_1 129,50 2,931 35,852 Mitja Perillositat alta T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar 010_4 0,00 3,172 71,690 Mitja Sense accidents T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_1 0,00 2,891 0,000 Alta Sense accidents T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_4 58,11 2,060 0,000 Mitja Perillositat mitja T-223 De Vallmoll a la Secuita 018_6 81,38 1,767 0,000 Mitja Perillositat mitja T-320 De Montbrió del Camp a l' estació de Botarell 041_5 27,89 3,572 0,000 Mitja Perillositat baixa T-324 Del límit comarca de la Terra Alta a Mòra d'ebre per Miravet 049_1 96,11 2,684 79,318 Alta Perillositat mitja T-342 De Roquetes als Reguers 056_2 0,00 4, ,137 Baixa Sense accidents T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _1 177,06 2,253 0,000 Mitja Perillositat alta T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _3 0,00 2,795 92,553 Alta Sense accidents T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _5 42,82 1,785 0,000 Alta Perillositat baixa T-722 De La Pobla de Mafumet a la C _1 47,75 2,588 11,615 Alta Perillositat baixa T-751 De La Masó a Vallmoll 099_2 55,44 2,099 9,540 Alta Perillositat mitja T-751 De La Masó a Vallmoll 100_1 100,39 2,323 5,786 Alta Perillositat alta T-3231 D'Almoster a la Selva del Camp 106_1 0,00 1,598 94,667 Alta Sense accidents TP-2031 De Tarragona a la C _1 44,89 4,791 28,282 Mitja Perillositat baixa TP-2031 De Tarragona a la C _2 0,00 4,791 0,000 Mitja Sense accidents TP-2031 De Tarragona a la C _1 41,87 4,412 0,000 Mitja Perillositat baixa TP-2039 Del Catllar a la N _1 29,39 5, ,947 Baixa Perillositat baixa TP-2039 Del Catllar a la N _2 27,29 5, ,724 Baixa Perillositat baixa Taula 28. Exemple de taula de resultats dels d indicadors 61

15 6.6 Definició de l indicador global Finalment, a través d una anàlisi multicriteri es defineix un indicador global de prioritat que relaciona l indicador de seguretat, el de funcionalitat i el de benestar. S ha donat un major pes específic a l indicador de seguretat, que combina les característiques físiques de la carretera (amplada) i l accidentalitat que presenta la carretera. La taula següent presenta com es combinen els graus de prioritat per criteris de seguretat, funcionalitat i benestar per obtenir un únic grau de prioritat global. Seguretat Funcionalitat Benestar Prioritat global ALTA ALTA ALTA ALTA ALTA ALTA MITJA ALTA ALTA ALTA BAIXA ALTA ALTA ALTA SENSE PRIORITAT ALTA ALTA MITJA ALTA ALTA ALTA MITJA MITJA ALTA ALTA MITJA BAIXA MITJA ALTA MITJA SENSE PRIORITAT MITJA ALTA BAIXA ALTA MITJA ALTA BAIXA MITJA MITJA ALTA BAIXA BAIXA MITJA ALTA BAIXA SENSE PRIORITAT MITJA ALTA SENSE PRIORITAT ALTA BAIXA ALTA SENSE PRIORITAT MITJA BAIXA ALTA SENSE PRIORITAT BAIXA BAIXA ALTA SENSE PRIORITAT SENSE PRIORITAT BAIXA MITJA ALTA ALTA ALTA MITJA ALTA MITJA ALTA MITJA ALTA BAIXA ALTA MITJA ALTA SENSE PRIORITAT MITJA MITJA MITJA ALTA MITJA MITJA MITJA MITJA MITJA MITJA MITJA BAIXA MITJA MITJA MITJA SENSE PRIORITAT MITJA MITJA BAIXA ALTA MITJA MITJA BAIXA MITJA MITJA MITJA BAIXA BAIXA MITJA MITJA BAIXA SENSE PRIORITAT BAIXA MITJA SENSE PRIORITAT ALTA BAIXA MITJA SENSE PRIORITAT MITJA BAIXA MITJA SENSE PRIORITAT BAIXA BAIXA MITJA SENSE PRIORITAT SENSE PRIORITAT BAIXA BAIXA ALTA ALTA MITJA BAIXA ALTA MITJA MITJA BAIXA ALTA BAIXA MITJA BAIXA ALTA SENSE PRIORITAT MITJA BAIXA MITJA ALTA MITJA BAIXA MITJA MITJA BAIXA BAIXA MITJA BAIXA BAIXA BAIXA MITJA SENSE PRIORITAT BAIXA BAIXA BAIXA ALTA BAIXA BAIXA BAIXA MITJA BAIXA BAIXA BAIXA BAIXA BAIXA BAIXA BAIXA SENSE PRIORITAT BAIXA BAIXA SENSE PRIORITAT ALTA BAIXA BAIXA SENSE PRIORITAT MITJA BAIXA BAIXA SENSE PRIORITAT BAIXA BAIXA BAIXA SENSE PRIORITAT SENSE PRIORITAT BAIXA Taula 29. Grau de prioritat (alta, mitja, baixa) en relació als indicadors de seguretat, funcionalitat i benestar 62

16 La taula següent mostra el resultat d aplicar aquesta anàlsi multicriteri, com exemple il lustratiu: Codi Denominació Prioritat seguretat Prioritat funcionalitat Prioritat benestar Prioritat global T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar Mitja Alta Baixa aaltab ALTA T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar Mitja Alta Mitja aaltam ALTA T-223 De Vallmoll a la Secuita Mitja Alta Baixa aaltab ALTA T-223 De Vallmoll a la Secuita Mitja Alta Baixa aaltab ALTA T-301 De Tortosa a Benifallet Alta Mitja Mitja MitjaM ALTA T-301 De Tortosa a Benifallet Alta Alta Sense prioritat Sense ALTA T-321 De la T-310z a Vilanova d'escornalbou Mitja Alta Baixa aaltab ALTA T-324 Del límit comarca de la Terra Alta a Mòra d'ebre per Miravet Mitja Alta Baixa aaltab ALTA T-704 De la N-420 a la TV-7041 Alta Alta Baixa aaltaba ALTA T-704 De la N-420 a la TV-7041 Mitja Alta Baixa aaltab ALTA TP-2031 De Tarragona a la C-51. Mitja Alta Baixa aaltab ALTA TP-2402 De la Bisbal del Penedès a la C-51. Alta Alta Baixa aaltaba ALTA TV-2041 De la N-340 a la TV-2042 per Roda de Barà i Bonastre. Alta Alta Sense prioritat Sense ALTA TV-2231 De l Argilaga a la N-240 per la Secuita i Perafort. Alta Alta Baixa aaltaba ALTA T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar Alta Mitja Baixa MitjaB MITJA T-203 De la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar Baixa Alta Baixa aaltab MITJA T-223 De Vallmoll a la Secuita Mitja Mitja Sense prioritat asense MITJA T-223 De Vallmoll a la Secuita Mitja Mitja Sense prioritat asense MITJA T-223 De Vallmoll a la Secuita Mitja Mitja Sense prioritat asense MITJA T-320 De Montbrió del Camp a l' estació de Botarell Baixa Alta Sense prioritat asense MITJA T-324 Del límit comarca de la Terra Alta a Mòra d'ebre per Miravet Alta Mitja Baixa MitjaB MITJA T-342 De Roquetes als Reguers Baixa Alta Mitja aaltam MITJA T-722 De La Pobla de Mafumet a la C-37 Alta Mitja Sense prioritat asense MITJA T-722 De La Pobla de Mafumet a la C-37 Mitja Mitja Mitja amitjam MITJA T-722 De La Pobla de Mafumet a la C-37 Mitja Mitja Sense prioritat asense MITJA T-722 De La Pobla de Mafumet a la C-37 Mitja Mitja Baixa amitjab MITJA T-751 De La Masó a Vallmoll Alta Mitja Baixa MitjaB MITJA T-751 De La Masó a Vallmoll Alta Mitja Baixa MitjaB MITJA T-3231 D'Almoster a la Selva del Camp Mitja Mitja Mitja amitjam MITJA TP-2031 De Tarragona a la C-51. Baixa Alta Baixa aaltab MITJA TP-2031 De Tarragona a la C-51. Baixa Alta Sense prioritat asense MITJA TP-2031 De Tarragona a la C-51. Baixa Alta Sense prioritat asense MITJA Taula 30. Exemple de taula de resultats de les prioritats 63

17 A continuació es mostra un esquema resum de com es relacionen cadascun dels criteris, indicadors i prioritats per arribar a l indicador global. Criteris Indicadors Prioritats SEGURETAT 1. Dèficit d amplada en relació al trànsit 2. Accidents en relació al trànsit Alta Mitja Baixa Sense prioritat FUNCIONALITAT Trànsit en relacióal cost de l actuació Alta Mitja Baixa Sense prioritat Prioritat global BENESTAR Convivència del trànsit de vianants i vehicles Alta Mitja Baixa Sense prioritat Imatge 4. Esquema del model multicriteri de les actuacions dels Grup 1 i 2 El model multicriteri permet veure fàcilment quins són els indicadors parcials per cada tram de carretera, quina prioritat té cada actuació, i el resultat global obtingut. 64

18 6.7 Sistema de priorització d actuacions S ha desenvolupat un aplicatiu sobre aquest full de càlcul interactiu que integra tots els criteris metodològics descrits en el present informe, i agrupa els resultats en llistats i en una sèrie de gràfics. Imatge 5.Aplicatiu per al càlcul d indicadors 65

19 L aplicatiu inclou els llistats de tots els trams de carretera amb les dades de les característiques físiques, dades de trànsit i els càlculs dels indicadors. Imatge 6.Llistat de dades associades al tram dins l aplicatiu 66

20 La imatge que es mostra a continuació representa els rangs i els punts de tall de l indicador de funcionalitat que utilitza l aplicatiu segons les dades associades. Imatge 7.Rangs de l indicador de funcionalitat 67

21 Per tal d analitzar els resultats, es genera un full amb taules i gràfics de les prioritats agregades per a totes les carreteres. Imatge 8.Gràfics dels resultats agregats Els resultats d aquests càlculs són provisionals i actualment estan en fase de validació.. 68