La nova Llei de la seguretat social a Andorra

Transcripción

1 4 La nova Llei de la seguretat social a Andorra

2 Banca Privada d Andorra. Octubre de 2009 Edita i coordina: Servei d Estudis de Banca Privada d Andorra Autor: Jordi Alcobé Font Disseny i maquetació: Estudi Juste Calduch Impressió: Impremta Solber ISBN: AND DL: Banca Privada d Andorra no s identifica necessàriament amb les opinions expressades per l autor d aquest quadern, aquestes són responsabilitat del seu autor. Aquest quadern es distribueix únicament amb finalitat informativa.

3 LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 01 Aspectes generals 4 Les branques 4 Les persones assegurades 4 El finançament 5 Les cotitzacions 6 02 La branca general 8 Les prestacions de reembossament 9 Les prestacions d incapacitat temporal 11 Les prestacions de maternitat i de paternitat 13 Les prestacions d invalidesa 13 El capital per defunció 15 Les pensions de viduïtat 16 Les pensions d orfenesa La branca de jubilació 19 El rendiment del punt de jubilació 20 L import de la prestació econòmica 20 La pensió de jubilació abans dels 65 anys 21 La pensió de jubilació després dels 65 anys 22 Les pensions mínimes de jubilació Les prestacions familiars 24 La prestació familiar per fills a càrrec 24 La prestació familiar per naixement o adopció 26 QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 3

4 El 3 d octubre de 2008, el Consell General va aprovar la Llei de la seguretat social, que entra en vigor l 1 de novembre de La nova llei té l objectiu de reformar i d actualitzar el sistema de seguretat social andorrà vigent des de 1968, i de regular cadascuna de les branques de protecció (general, jubilació i prestacions familiars) per tal de garantir la viabilitat de les pensions, millorar el conjunt de prestacions preservant-ne l equilibri i millorar l eficàcia del sistema, racionalitzant-ne l estructura i reordenant-ne els recursos i la gestió. (Exposició de motius de la Llei) Aquest Quadern presenta els principals aspectes relatius a l aplicació de la nova Llei de la seguretat social per tal de donar a conèixer a tots els afectats i interessats per la reforma de la Llei aquells elements que puguin ser del seu interès o que els puguin afectar d una forma particular. El Quadern s ha elaborat amb l objectiu de presentar d una forma simplificada i entenedora el nou règim de seguretat social, il lustrant amb nombrosos exemples i casos pràctics la seva aplicació. Així mateix, es vol precisar que el Quadern s ha elaborat sobre la base de la Llei, que queden algunes qüestions pendents de desenvolupar en els reglaments previstos i que, en el moment de la redacció del Quadern, encara no estaven aprovats. 01 ASPECTES GENERALS 1.1 LES BRANQUES El sistema andorrà de seguretat social s estructura en tres branques: Branca general (antiga branca malaltia ) Branca de jubilació (antiga branca vellesa ) Branca de prestacions familiars (de nova creació) La branca de prestacions familiars constitueix una nova branca del règim de seguretat social andorrà i es caracteritza per ser una branca no contributiva, que atorga prestacions per les quals no s ha cotitzat. 1.2 LES PERSONES ASSEGURADES El règim de la seguretat social és obligatori per als col lectius següents: Persones assalariades i assimilades: s inclouen els assalariats, els socis que treballen a l empresa, el personal de la funció pública, els càrrecs públics i/o polítics remunerats, etc. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 4

5 Persones que realitzen una activitat per compte propi: s inclouen les professions liberals, les persones titulars d un comerç, indústria o d una explotació agrícola o ramadera, els administradors de societats no assalariats, els familiars dels empresaris que exerceixin una activitat en el negoci. Persones pensionades: s inclouen totes aquelles que rebin una pensió de la seguretat social o del Govern. La nova Llei, a diferència del règim vigent fi ns a l actualitat, estableix l afi liació obligatòria a les persones que realitzen una activitat per compte propi (ex: professions liberals, comerciants, etc.) i dels assegurats indirectes. Aquestes persones, si no estaven afi liades al sistema de seguretat social abans de l 1 de novembre de 2009, tenen un termini de 3 anys per afi liar-se (és a dir abans de l 1 de novembre de 2012) i adaptar-se a la nova Llei. Pel que fa a les persones sense activitat (ex: rendistes, etc.), la Llei no permet l afi liació d aquestes persones al nou règim de seguretat social. Tanmateix, les persones que hagin cotitzat com a voluntaris, de forma ininterrompuda i com a mínim els últims 5 anys, poden continuar cotitzant seguint els criteris dels treballadors per compte propi. Per tant, totes les persones que estiguin afi liades a la CASS abans de l 1 de novembre de 2004 i que no tinguin cap activitat poden continuar benefi ciant-se del règim de seguretat social. Per contra, si, per exemple, una persona sense activitat cotitzava com a voluntària a la seguretat social des del 2006, aquesta persona no tindrà més la cobertura de la seguretat social a partir de l 1 de novembre de EL FINANÇAMENT El sistema de seguretat social es finança mitjançant els recursos següents: Les cotitzacions de les persones assegurades Les reserves de les branques i els seus rendiments Els recàrrecs i sancions Els fruits, rendes o interessos dels seus recursos patrimonials En cas que aquests recursos no siguin sufi cients per equilibrar les branques, el pressupost de l Estat ha d aportar el fi nançament necessari per assolir l equilibri. Així mateix, el Govern ha de fi nançar el pagament de totes les prestacions no contributives, incloses les prestacions familiars. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 5

6 1.4 LES COTITZACIONS La cotització a la seguretat social és obligatòria per a totes les persones que es troben dins del règim de la seguretat social. En el cas de la branca general, la base de cotització difereix en funció de si la persona assegurada és assalariada o realitza una activitat per compte propi: Els assalariats i els empresaris per compte dels quals treballin cotitzen sobre la base del salari global, tal com es defineix en la legislació laboral. Les persones que realitzin una activitat per compte propi cotitzen sobre la base del salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS l any natural immediatament anterior. Aquest salari mitjà era de l any Els percentatges de cotització a la branca general són els següents: Persones assalariades Per compte propi Part empresarial Part assalariada Total Total % de cotització 7% 3% 10% 10% En el cas de la branca de jubilació, les persones assegurades directes poden escollir entre tres classes de cotització, classe A, B o C, per tal d adquirir més punts de jubilació (amb el règim actual desapareixen les classes D i E). La base de cotització és la mateixa que en la branca general. Els percentatges de cotització a la branca jubilació són els següents: Persones assalariades Per compte propi Part empresarial Part assalariada Total Total Classe A 7,5% 2,5% 10,0% 10,0% Classe B 7,5% 5,0% 12,5% 12,5% Classe C 7,5% 7,5% 15,0% 15,0% Respecte al sistema actual, els percentatges de cotització en aquesta branca augmenten en un 2% de la base. Així, amb la classe A, el percentatge de cotització passa del 8% al 10%. Aquest increment del 2% és assumit per l assalariat en un 0,5% i per la part patronal en un 1,5%. Pel que fa a la branca de prestacions familiars, es tracta de prestacions no contributives per a les quals no es requereix una cotització dels assegurats. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 6

7 En resum, amb la nova Llei, el percentatge total de cotitzacions augmenta del 18% al 20%. Aquest es reparteix en un 14,5% per la part patronal i un 5,5% pels assalariats, tal com es mostra en el quadre següent: Part empresarial Part assalariada Total Branca general 7,0% 3,0% 10,0% Branca jubilació 7,5% 2,5% 10,0% Total 14,5% 5,5% 20,0% Nota: El percentatge de cotització de la part assalariada a la branca jubilació correspon a la classe A de cotització. La liquidació de quotes de la seguretat social es fa per mensualitats naturals i vençudes, en el termini dels 15 primers dies naturals següents al període de cotització (fins a l actualitat, el pagament de les cotitzacions s havia d efectuar abans dels 10 primers dies naturals següents al mes de cotització). EXEMPLE: El novembre del 2009, un assalariat té un salari de i, aquell mes, percep unes dietes de 150. La base de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social és doncs de La cotització que haurà de liquidar l empresari abans del 15 de desembre de 2009 serà de 430 (2.150 x 20%). La part que l empresa li retindrà del salari serà de 118,25 (5,5%), mentre que el cost per a l empresa serà de 311,75 (14,5%). En total, aquest assalariat haurà cotitzat 215 a la branca general i 215 a la branca jubilació, i amb aquest import haurà comprat 13 punts de jubilació (amb el règim actual n hauria comprat 16,3). Aplicació particular per als treballadors per compte propi: En l actualitat, les cotitzacions dels treballadors per compte propi són de 249,85 mensuals, atès que la base de cotització correspon al salari mitjà del 1998 incrementat amb els IPC anyals corresponents. Amb la nova Llei, la base de cotització passa a ser el salari mitjà real dels assalariats a la CASS, que per a l any 2008 va ser de mensuals. Així, amb aquesta nova base i el nou percentatge de cotització, la quota mensual per als treballadors per compte propi esdevé de 377,6 (20% de ). QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 7

8 En total, a partir de l 1 de novembre de 2009, l increment de les cotitzacions, juntament amb la modifi cació de la base de càlcul, apuja l import a cotitzar en 127,75 per mes (1.533 anyals), és a dir un 51% aproximadament, respecte al règim vigent. Aquest important augment de la cotització dels treballadors per compte propi es compensa amb el fet que també tindran noves prestacions, que fi ns ara no tenien els voluntaris, com la prestació d incapacitat temporal en períodes de baixa per malaltia o accident de treball. Règim particular dels agricultors i ramaders La nova Llei elimina les reduccions de la quota aplicades als agricultors i ramaders no assalariats. Tanmateix, per als agricultors i ramaders que hagin cotitzat com a no assalariats del sector agrícola durant el termini de 2 anys, com a mínim, immediatament anterior a l 1 de novembre de 2009 (és a dir abans de l 1 de novembre de 2007), es manté aquesta reducció de la cotització. 02 LA BRANCA GENERAL La branca general de la nova Llei substitueix la branca malaltia del règim vigent. S hi inclouen les prestacions de reemborsament de despeses mèdiques, d incapacitat temporal, de maternitat i paternitat, d invalidesa, de defunció i les pensions de reversió (viduïtat i orfenesa). En termes generals, la nova Llei incrementa l import d aquestes prestacions i pensions. Els requisits per a l inici de la cobertura de les prestacions En cas d accident laboral o malaltia professional, les prestacions es cobreixen des del primer dia. En cas d accident no laboral o malaltia comuna, es requereixen uns períodes mínims cotitzats: Per a la primera demanda de prestacions es requereixen almenys 25 dies cotitzats Si s han cotitzat entre 25 dies i 1 any, es requereix haver cotitzat 15 dies durant el mes anterior a la demanda de prestació Si s han cotitzat entre 1 i 3 anys, es requereix haver cotitzat 10 dies durant els 2 mesos anteriors a la demanda de prestació Si s han cotitzat entre 3 i 5 anys, es requereix haver cotitzat 5 dies durant els 3 mesos anteriors a la demanda de prestació Si la cotització és de més de 5 anys: les prestacions es comencen a comptar des del primer dia. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 8

9 Els treballadors per compte propi, a més d aquests requisits de períodes mínims de cotització, han d estar al corrent del pagament de les cotitzacions. La nova Llei redueix els terminis per tenir dret a les prestacions; en particular, el termini mínim de cotització per tenir dret a la primera demanda de prestacions passa de 40 dies cotitzats a 25 dies. 2.1 LES PRESTACIONS DE REEMBOSSAMENT Les prestacions de reembossament estan destinades a compensar a les persones assegurades: Les despeses sanitàries efectuades per cadascun dels professionals de la salut sobre la base d unes tarifes de responsabilitat. Les despeses hospitalàries, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant el període hospitalari. Les despeses d internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats. Les despeses de desplaçament i/o d allotjament de la persona malalta i d un acompanyant. En cas d accident laboral o malaltia professional, les despeses s abonen al 100% de les tarifes de responsabilitat. En cas d accident no laboral o malaltia comuna, les despeses s abonen en els percentatges següents: a) Per les despeses sanitàries, el 75% de les tarifes de responsabilitat. b) Per les despeses d hospitalització i d internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant l hospitalització o l internament, el 90% de les tarifes de responsabilitat. Les tarifes de responsabilitat són el valor assignat als actes sanitaris per a l atenció a les persones malaltes. En cas que l import pagat de la prestació sigui inferior a la tarifa de responsabilitat, el reembossament es fa prenent com a base l import pagat. No tenen dret a les prestacions de reembossament: Els beneficiaris d una pensió de jubilació que no hagin acumulat 500 punts. Els beneficiaris de pensions vitalícies de viduïtat si el cònjuge difunt, en el moment de la seva defunció, no havia acumulat 500 punts. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 9

10 EXEMPLE: Amb el règim actual, s obtindrien 500 punts amb una cotització durant un període de 7 anys amb un salari d uns Per tant, una persona que, en el moment de la seva jubilació, hagi cotitzat 7 anys amb un salari inferior a no té dret a les prestacions de reembossament. Tenen dret a un reembossament del 100% de les tarifes de responsabilitat: Els orfes fins als 18 anys o fins als 25 en cas que cursin estudis en un establiment d ensenyament reconegut Les persones jubilades que tinguin uns ingressos totals inferiors a un import igual o inferior al salari mínim mensual i prèvia sol licitud a la CASS Les persones discapacitades que reben una pensió de solidaritat i les persones que, com a conseqüència d una invalidesa, resten incapacitades per exercir qualsevol activitat professional, i prèvia sol licitud a la CASS Les persones amb recursos econòmics insufi cients, d acord amb els requisits establerts per reglament. Les despeses de tractaments de certes patologies establertes reglamentàriament. Altres supòsits per a determinats col lectius i establerts reglamentàriament. Els actes sanitaris efectuats per professionals de la salut que no tenen o que no s han adherit a un conveni amb la CASS es reembossen al 33% de les tarifes de responsabilitat. Tanmateix, en condicions d urgència justifi cada i a manca d altres professionals convencionats a l àrea geogràfi ca en què s ha produït la urgència, el reembossament de la despesa es fa en les mateixes condicions que si es tractés d un prestador establert a Andorra convencionat. Aquest aspecte aporta una modifi cació important del règim vigent atès que, fi ns a l actualitat, els actes sanitaris efectuats per metges andorrans no convencionats es reembossaven en un 25%, mentre que les despeses sanitàries i hospitalàries a l estranger es reembossaven al 75% i 90%, respectivament, de les tarifes de responsabilitat. Així, la nova Llei no distingeix en funció de si l acte mèdic es realitza a Andorra o a l estranger, sinó segons si el professional de la salut està convencionat o no. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 10

11 Tots els actes de pagament de les prestacions de reembossament es realitzen en règim de tercer pagador, excepte en el cas d accident no laboral o de malaltia comuna, en què la persona assegurada paga als prestadors de la salut i posteriorment demana el reembossament a la CASS. El règim de tercer pagador consisteix en l abonament per part de la CASS al prestador de la salut de totes les despeses que van a càrrec de la CASS. 2.2 LES PRESTACIONS D INCAPACITAT TEMPORAL Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal compensen parcialment la pèrdua d ingressos d una persona assegurada consecutiva a la interrupció temporal de l activitat professional per motiu de malaltia o accident. Les modalitats de pagament són les següents: a) Per malaltia professional i accident laboral Fins al primer mes d atur de treball, la prestació correspon al 66% del salari. A partir del segon mes d atur de treball, la prestació correspon al 80% del salari. Aquestes prestacions es paguen a partir del primer dia de l emissió del certifi cat per part del metge convencionat. El salari que constitueix la base de càlcul de les prestacions correspon al salari global mensual mitjà dels darrers 12 mesos treballats. Per a les persones que realitzin una activitat econòmica per compte propi, s entén el salari global mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS durant l any natural immediatament anterior. b) Per malaltia comuna i accident no laboral Fins al primer mes d atur de treball, la prestació és del 53% del salari. A partir del segon mes d atur de treball, la prestació és del 70% del salari. Aquestes prestacions es paguen a partir del tercer dia de l emissió del certifi cat per part del metge convencionat. Les prestacions econòmiques s estableixen per a un màxim de 12 mesos a comptar de la primera constatació mèdica, prorrogables per a 6 mesos més quan es consideri probable una represa de l activitat durant els propers mesos. La prolongació de les prestacions, passats els 12 mesos, és una decisió expressa de la CASS, que té el dret d efectuar, o de fer efectuar QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 11

12 prèviament, qualsevol control que consideri necessari. Les pròrrogues s atorguen per períodes màxims de 6 mesos i són renovables fins que expiri el tercer any que segueixi la primera constatació mèdica, sempre que la CASS no acordi l alta de la persona assegurada abans d expirar el termini esmentat, amb atorgament de pensió d invalidesa, si correspon. Quan les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deriven d accident no laboral o de malaltia comuna, per tenir-hi dret per un període superior a 12 mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitzacions a la branca general de 24 mesos en els anteriors cinc anys a la data del cessament laboral o de l acabament de l activitat professional, o la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d una persona assegurada directa que ha cotitzat a la branca general durant aquest mateix període. EXEMPLE Una persona que va iniciar la seva activitat laboral a Andorra l any 2000 i que, com a assalariada, està assegurada a la CASS, pateix una malaltia (no derivada de l activitat professional) que l obliga a interrompre la seva activitat professional per un període de 6 mesos. El seu salari global mitjà dels darrers 12 mesos és de La prestació econòmica per incapacitat temporal a què tindrà dret aquesta persona, a partir del tercer dia de l emissió del certificat per part del metge convencionat, serà la següent: 1r mes de baixa: x 53% = 954 Del 2n al 6è mes de baixa: x 70% = La nova Llei incrementa en general les prestacions d incapacitat temporal. Així, respecte al règim vigent, en cas d accident laboral o de malaltia professional, la prestació s incrementa del 50% al 66% del salari per al primer mes de baixa i del 66% al 80% per als mesos següents, de forma automàtica fi ns passats 12 mesos, moment en el qual es poden efectuar pròrrogues per períodes de 6 mesos fi ns a una baixa màxima de 3 anys. En cas d accident no laboral o de malaltia comuna, la prestació s incrementa del 50% al 53% del salari per al primer mes de baixa i del 66% al 70% per als mesos següents, de forma automàtica fi ns passats 12 mesos, moment en el qual es poden efectuar pròrrogues per períodes de 6 mesos fi ns a una baixa màxima de 3 anys. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 12

13 2.3 LES PRESTACIONS DE MATERNITAT I DE PATERNITAT La prestació econòmica per maternitat i paternitat cobreix la pèrdua d ingressos consecutiva al descans pres durant l embaràs i després del part o de l adopció d un infant. La durada de la prestació es fi xa en la legislació laboral i en l actualitat és de 16 setmanes. La prestació econòmica de maternitat és del 100% del salari total. Es creen també les prestacions de paternitat de dues setmanes cobertes al 100% del salari total. 2.4 LES PRESTACIONS D INVALIDESA S inclouen en aquesta categoria de prestacions les invalideses derivades d accident laboral o malaltia professional i les invalideses derivades d accident no laboral o malaltia comuna. L obertura de drets per a les prestacions d invalidesa En cas d accident no laboral o malaltia comuna, per tenir dret a les prestacions d invalidesa, s estableixen uns períodes mínims de cotització abans de la incapacitat, en funció de l edat de la persona assegurada: Si l assegurat té menys de 21 anys, es requereix com a mínim un mes de cotització Si l assegurat té entre 21 i 49 anys, es requereix el nombre mínim de mesos que resulti d aplicar la fórmula (edat x 3) 54 Si l assegurat té entre 50 i 64 anys, es requereixen 8 anys de cotització En cas d accident laboral o malaltia professional, no es requereix un període mínim de cotització. La invalidesa derivada d accident laboral o malaltia professional La invalidesa derivada d accident laboral o malaltia professional és la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, de la seva capacitat de guany resultat d un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional. Després d haver-se fixat el grau d incapacitat, la persona assegurada té dret a un capital o a una pensió calculada d acord amb el seu salari global mensual mitjà dels darrers 12 mesos treballats precedents a la data del fet causant, en funció del percentatge de disminució de la capacitat per exercir una activitat professional. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 13

14 Menys del 10%: capital corresponent a tres vegades el salari Entre el 10% i el 40%: pensió del 50% del percentatge d invalidesa sobre el salari Entre el 41% i el 60%: pensió del 75% del percentatge d invalidesa sobre el salari Superior al 60%: pensió del 100% del percentatge d invalidesa sobre el salari La invalidesa derivada d accident no laboral o malaltia comuna La invalidesa derivada d accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d una deterioració prematura de l organisme, mèdicament comprovada, derivada d una malaltia comuna o d un accident no laboral i que produeix una reducció d almenys el 60% de la seva capacitat de guany. Les persones beneficiàries d una pensió d invalidesa es classifiquen en dues categories: Categoria A: persones assegurades que no requereixen l assistència d una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària. Categoria B: persones assegurades que requereixen l assistència d una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària. Es consideren activitats essencials de la vida diària, entre d altres, la preparació i el consum de l alimentació, la mobilitat elemental, la higiene personal i les possibilitats de vestir-se i despullar-se. Els imports de les pensions corresponents a cadascuna de les categories dels treballadors són els següents: a) Per a les persones assegurades de la categoria A: Si la persona assegurada queda capacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 30% del salari Si la persona assegurada està incapacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 50% del salari Si la persona assegurada està incapacitada per exercir qualsevol activitat professional: 75% del salari b) Les persones assegurades de la categoria B tenen dret a rebre una pensió del 90% del salari. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 14

15 EXEMPLE: Un assegurat de 35 anys pateix un accident de cotxe que li produeix una situació d invalidesa que li impedeix continuar exercint la seva activitat professional. Tanmateix, l assegurat no necessita l assistència d una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària. Aquesta persona està afiliada a la CASS des dels 30 anys, moment en què va iniciar la seva activitat laboral a Andorra. D acord amb la nova Llei, el període mínim de cotització que es requereix a l assegurat per beneficiar-se de la pensió d invalidesa és el resultat d aplicar la fórmula (edat x 3) 54, és a dir 51 mesos (35 x 3 54) o 4 anys i 3 mesos, per la qual cosa té dret a sol licitar la pensió. El salari mitjà mensual dels últims 12 mesos treballats, anteriors a l accident, era de Així doncs, aquest assegurat forma part de la categoria A de les persones beneficiàries d una pensió d invalidesa derivada d accident no laboral i té dret a un pensió del 50% del seu salari mitjà, és a dir de mensuals. En el supòsit que, posteriorment a l accident, aquesta persona realitzés una altra activitat professional i que n obtingués un salari de mensuals, la pensió d invalidesa es reduiria en 500 per tal que la suma del nou salari i l import de la pensió no superi el salari que rebia abans de l accident. 2.5 EL CAPITAL PER DEFUNCIÓ El capital per defunció és un import que es lliura als parents o a qualsevol altra persona que han assumit les despeses relacionades amb l òbit de l assegurat. L import del capital per defunció és equivalent a tres vegades el salari global mensual mitjà cotitzat per al conjunt de les persones assalariades a la CASS de l any immediatament anterior al fet causant. EXEMPLE: Per a l any 2009, el capital per defunció és de (1.888 x 3). QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 15

16 2.6 LES PENSIONS DE VIDUÏTAT Les pensions de viduïtat estan destinades a compensar al cònjuge o a la parella de fet supervivent la pèrdua de guanys resultants de la defunció de la persona assegurada. Requisits per generar el dret a la pensió de viduïtat Té dret a la pensió de viduïtat, a la mort de la persona assegurada difunta, el cònjuge supervivent o la parella de fet, quan es compleixen els requisits següents: En cas de defunció per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, la persona assegurada difunta ha d haver cotitzat almenys: 36 mensualitats en els últims 48 mesos a la branca general, si tenia menys de 30 anys, o 60 mensualitats en els últims 72 mesos, si tenia 30 anys o més en el moment de la defunció. Quan la mort sigui per motiu d un accident laboral o d una malaltia professional, no es requereix un període mínim de cotització. L import de la pensió de viduïtat L import de la pensió de viduïtat és del 50% del salari, amb un mínim del 60% i un màxim del 120% del salari mínim ofi cial. Les vídues o els vidus d edat inferior a 55 anys en el moment de la defunció de la persona assegurada cobren una pensió de viduïtat que s atorga per a una durada limitada calculada en funció del salari de la persona difunta. La durada de la pensió és la següent: 30 mesos, per a les vídues o els vidus de menys de 30 anys 54 mesos, per a les vídues o els vidus de 30 anys o més i de menys de 45 anys 60 mesos, per a les vídues o vidus de 45 anys o més i de menys de 55 anys Les vídues o vidus de 55 anys o més en el moment de la defunció de l assegurat cobren una pensió vitalícia igual al 50% de la pensió o del capital de jubilació que cobrava o que hagués correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació. Les pensions de viduïtat s extingeixen a la mort del beneficiari o si contrau matrimoni o formalitza una parella de fet. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 16

17 EXEMPLE: Una persona assalariada de 52 anys mor per causa d un accident de trànsit i deixa una vídua de 47 anys i dos fills orfes, l un menor i l altre de 21 anys que estudia a la UAB. En el moment de la defunció, aquesta persona portava cotitzant a la CASS un període de 10 anys. Els ingressos mitjans mensuals del difunt de l any anterior a la defunció van ser de D acord amb aquesta situació, en primer lloc cal saber si la vídua té dret a una pensió de viduïtat. Atès que el difunt tenia més de 30 anys en el moment de la defunció, el requisit per generar dret a la pensió de viduïtat és el d haver cotitzat almenys 60 mensualitats (5 anys) durant els últims 72 mesos (6 anys). En aquest cas, el requisit es compleix i la vídua té dret a la pensió de viduïtat. En segon lloc, l import de la pensió correspon al 50% del salari, és a dir a Tanmateix, la Llei estableix un mínim del 60% i un màxim del 120% del salari mínim oficial. L any 2009, el salari mínim oficial d Andorra és de 915,2, el que representa una banda màxima de (915,2 x 120%). Així doncs, l import de la pensió es fixaria en Per últim, cal considerar que la vídua, en tenir menys de 55 anys, no té dret a una pensió vitalícia, sinó temporal. La durada de la pensió seria en aquest cas de 60 mesos (5 anys), atès que és el període que correspon en cas d edat del beneficiari entre 45 i 55 anys en el moment de la defunció del seu marit. Les pensions mínimes de viduïtat Tenen dret a percebre una pensió mínima de viduïtat els vidus i les vídues quan es compleixin tots i cadascun dels requisits següents: a) El vidu o la vídua ha de tenir una edat de 55 anys o més b) La suma de les bases de cotització (salari) de la persona assegurada difunta ha de ser igual o superior a la que resulta de sumar 240 mensualitats (20 anys) del salari mínim que estigui vigent en cada moment c) La pensió de viduïtat que correspondria ha de ser inferior al 50% del salari mínim mensual oficial vigent d) La persona beneficiària ha de mantenir la seva residència a Andorra e) Els ingressos de la persona beneficiària han de ser inferiors al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant l any natural immediatament anterior (1.888 l any 2008) QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 17

18 Si es compleixen les condicions esmentades, la pensió de viduïtat és del 50% del salari mínim ofi cial. La diferència entre la pensió mínima i la pensió de viduïtat que correspondria es denomina part no contributiva de la pensió de viduïtat i el seu finançament va a càrrec del pressupost del Govern. 2.7 LES PENSIONS D ORFENESA Les pensions d orfenesa estan destinades a compensar als fills menors (o d edat inferior a 25 anys si cursen estudis o són discapacitats) la pèrdua de guanys resultants de la defunció de la persona assegurada. Requisits per generar el dret a la pensió d orfenesa Tenen dret a la pensió d orfenesa els menors de 18 anys següents: Els fills d una persona assegurada difunta Els fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o a la parella de fet si convivien i depenien econòmicament del difunt i no cobraven cap altra pensió d orfenesa generada pel progenitor Els fills entre 18 i 25 anys també tenen dret a la pensió d orfenesa si es compleixen els següents requisits: Estudien en un establiment d ensenyament reconegut i no perceben rendes regulars d una quantitat igual o superior al salari mínim oficial en còmput anyal Són discapacitats i no cobren una pensió de solidaritat, d acord amb el que es regula a la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, o una pensió derivada de la situació de discapacitat fora d Andorra L import de la pensió d orfenesa L import de la pensió d orfenesa per a cada orfe és igual al 30% del salari mínim ofi cial. EXEMPLE: En l exemple proposat per a les pensions de viduïtat, la persona assegurada difunta tenia dos fills, l un menor i l altre de 21 anys, que estudia a la UAB. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 18

19 En els dos casos es compleixen les condicions perquè els fills tinguin dret a la pensió d orfenesa. L import de la pensió d orfenesa per a cada fill seria l any 2009 de 274,56 (30% x 915,2 ). 03 LA BRANCA DE JUBILACIÓ La branca jubilació constitueix un dels sistemes principals de protecció social de la població major de 65 anys. Garantir la viabilitat del sistema a llarg termini, d acord amb l evolució de la població i de la seva esperança de vida, és un dels objectius dels estats que tenen regulats sistemes de pensions de jubilació. En el cas d Andorra, malgrat l envelliment de la població per l increment de l esperança de vida en els últims 40 anys, la branca de jubilació ha generat sempre un superàvit que ha permès l acumulació de reserves importants per fer front als compromisos futurs. Aquest superàvit s ha mantingut gràcies a una població jove i a una elevada rotació dels assegurats en el sistema. És per això que des de 1968 fins a l actualitat el rendiment del punt s ha pogut mantenir en un 15,625%, és a dir que totes les cotitzacions aportades a la branca jubilació (un 8% del salari) es recuperen, de mitjana, en 6,4 anys un cop arribada l edat de jubilació (és a dir als 71,4 anys) i les pensions que rep durant els anys que visqui de més representen unes rendes per a les quals no ha cotitzat. El canvi més signifi catiu de la nova Llei respecte a la branca de jubilació es troba en l increment de les cotitzacions que passen del 8% al 10% del salari, així com en la disminució del rendiment del punt fi ns al 12,5%. D aquesta forma, a partir de l 1 de novembre de 2009, totes les cotitzacions que s efectuïn a la branca de jubilació es recuperen, de mitjana, en 8 anys un cop arribada l edat de jubilació (és a dir als 73 anys) i les pensions que es rebin durant els anys que es visqui de més representen unes rendes per a les quals no s ha cotitzat. Requisits de les persones beneficiàries de la branca de jubilació Per tenir dret al capital per jubilació, la persona assegurada ha d haver complert 65 anys i ha d haver cotitzat a la branca de jubilació més d un any i menys de set anys a Andorra. Per tenir dret a la pensió per jubilació, la persona assegurada ha d haver complert 65 anys i cotitzat a la branca de jubilació més de 12 anys a Andorra. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 19

20 En cas que la persona assegurada hagi cotitzat entre 7 i 12 anys a Andorra: Té dret al capital per jubilació sempre que com a mínim el 60% de les mensualitats cotitzades s hagin realitzat en períodes diferents als 15 anys anteriors a la data de sol licitud de la prestació Té dret a la pensió per jubilació sempre que com a mínim el 60% de les mensualitats cotitzades s hagin realitzat dins dels 15 anys immediatament anteriors a la data de sol licitud de la prestació Les persones que han cotitzat menys d un any no tenen dret a rebre cap prestació econòmica per jubilació. 3.1 EL RENDIMENT DEL PUNT DE JUBILACIÓ La nova Llei estableix el rendiment del punt en un 12,5% que equival a una recuperació de totes les cotitzacions efectuades a la branca de jubilació en 8 anys (factor de conversió). 3.2 L IMPORT DE LA PRESTACIÓ ECONÒMICA El pagament del capital de jubilació consisteix a retornar a la persona assegurada les cotitzacions que hagi efectuat, actualitzades amb l IPC. EXEMPLE: Una persona estrangera que va treballar a Andorra entre els anys 2001 i 2005 compleix els 65 anys i agafa la seva jubilació el Durant el període treballat, el seu sou mitjà va ser de al mes. Les cotitzacions a la branca de jubilació (classe A) van ser del 8% del sou, és a dir de 160 al mes. L import total de les cotitzacions durant els 5 anys cotitzats va ser de En haver cotitzat únicament 5 anys, aquesta persona no té dret a la pensió de jubilació sinó al capital de jubilació. La prestació econòmica que té dret a rebre és d , que correspon a la suma de les cotitzacions efectuades actualitzades amb l IPC de cada any. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 20

21 L import anyal de la pensió de jubilació de la persona assegurada es calcula multiplicant el nombre de punts adquirits pel valor del punt anomenat preu de venda. Durant la percepció d una pensió de jubilació es manté l obligació de cotitzar a la branca general. El percentatge és un 10% que es distribueix en un 3% que assumeix el pensionista (la CASS li descompta directament de la pensió) i un 7% que paga directament la CASS. EXEMPLE Una persona es jubila l any 2009 i disposa de punts en el moment de la seva jubilació. El preu de venda del punt l any 2009 és de 2,062. La pensió de jubilació d aquesta persona seria la següent: x 2,062 = / any (859,16 / mes) Sobre aquesta pensió, la CASS li descomptarà un 3% corresponent a la cotització a la branca general que assumeix el pensionista. 3.3 LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ ABANS DELS 65 ANYS Té dret a jubilar-se abans dels 65 anys tota persona assegurada que hagi complert els 58 anys i que tingui cotitzats més de 40 anys a Andorra. En aquest cas, la pensió es calcula segons l edat en què l assegurat s aculli a la jubilació anticipada, aplicant a l import generat els coeficients tècnics següents: Edat Coefi cient 0,65 0,69 0,73 0,78 0,83 0,88 0,93 1 EXEMPLE: Una persona assalariada de 60 anys va iniciar la seva activitat laboral a Andorra als 20 anys. D acord amb la Llei, en haver cotitzat 40 anys i tenir més de 58 anys, té dret a sol licitar la jubilació. Si la pensió calculada d acord amb els punts adquirits fos de 1.500, l import de la pensió a què tindria dret als 60 anys seria la següent: x 0,73 = Aquest import s actualitzarà anyalment en funció de l IPC. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 21

22 3.4 LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ DESPRÉS DELS 65 ANYS La persona assegurada pot optar per ajornar el cobrament de la pensió de jubilació fi ns a un màxim de 7 anys (és a dir els 72 anys). Per ajornar el cobrament de la pensió de jubilació, la persona assegurada ha d haver cotitzat a Andorra un mínim de 7 anys durant els 10 anys immediatament anteriors a complir els 65 anys i continuar cotitzant a la branca general i a la branca de jubilació fins al moment de la jubilació efectiva. La pensió es calcula segons l edat en què l assegurat s aculli a la jubilació, aplicant a l import generat els coeficients tècnics següents: Edat Coefi cient 1 1,05 1,12 1,24 1,26 1,35 1,44 1,54 EXEMPLE: Si un assegurat es jubila als 70 anys i la pensió que li correspon teòricament en aquell moment és de 1.000, aquest import és multiplica pel coeficient d 1,35 i la pensió a atorgar seria de (1.000 x 1,35) a partir dels 70 anys. 3.5 LES PENSIONS MÍNIMES DE JUBILACIÓ Tenen dret a percebre un complement no contributiu de la pensió de jubilació les persones assegurades que compleixen, en el moment de fer efectiu el seu dret a la pensió de jubilació, els requisits següents: a) Haver cotitzat a la branca de jubilació a Andorra durant un període igual o superior a 20 anys b) La suma de les seves bases de cotització ha de ser igual o superior a la que resulta de sumar 20 anys del salari mínim que estigui vigent en cada moment c) La pensió resultant dels punts adquirits ha de ser inferior al 50% del salari mínim mensual oficial vigent d) Residir legalment al Principat d Andorra e) Els ingressos de la persona interessada han de ser inferiors al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant l any natural immediatament anterior QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 22

23 El complement no contributiu és igual a la diferència entre la quantitat que li correspondria a la persona assegurada de la pensió de jubilació d acord amb els punts adquirits i el 50% del salari mínim mensual oficial vigent. Així, els assegurats que hagin cotitzat 20 anys a la seguretat social tindran dret a rebre el 50% del salari mínim en el moment de la seva jubilació i aquest percentatge s incrementa en un 2,5% per any fi ns garantir el 100% del salari mínim amb 40 anys de cotització. La taula següent mostra la pensió mínima de jubilació assegurada en funció dels anys de cotització: Anys de cotització % sobre salari mínim assegurat Anys de cotització % sobre salari mínim assegurat 20 50,0% 30 75,0% 21 52,5% 31 77,5% 22 55,0% 32 80,0% 23 57,5% 33 82,5% 24 60,0% 34 85,0% 25 62,5% 35 87,5% 26 65,0% 36 90,0% 27 67,5% 37 92,5% 28 70,0% 38 95,0% 29 72,5% 39 97,5% ,0% La diferència entre la pensió mínima i la pensió de jubilació que correspondria a l assegurat es finança a càrrec del pressupost de Govern com a pensió no contributiva. EXEMPLE: Després de cotitzar durant 30 anys a la CASS, un assegurat té dret a cobrar un import de 500 de pensió en complir els 65 anys. D acord amb les pensions mínimes de jubilació, es garanteix a aquest assegurat el 75% del salari mínim, és a dir 686,4 amb dades actuals. Per tant, 500 d aquest import aniran a càrrec de la CASS (part contributiva) i 186,4 seran finançats a càrrec del pressupost de Govern (part no contributiva). QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 23

24 04 LES PRESTACIONS FAMILIARS La branca de prestacions familiars inclou les prestacions econòmiques destinades a compensar parcialment a les famílies amb ingressos econòmics limitats les despeses derivades dels fills i de les persones amb discapacitat a càrrec, així com les despeses que s ocasionen a la família pel naixement o adopció d un fill. 4.1 LA PRESTACIÓ FAMILIAR PER FILLS A CÀRREC Tenen dret a rebre la prestació familiar per fills a càrrec els assalariats, les persones que realitzen una activitat per compte propi i aquelles que rebin una pensió, que tenen a càrrec més d un fill menor de 18 anys, o de 25 en el cas dels estudiants, o sense límit d edat si el fill a càrrec està discapacitat sense possibilitat de poder treballar regularment. Els requisits per tenir dret a la prestació La prestació es paga mentre les persones beneficiàries compleixin els requisits següents: Afiliació i alta a la seguretat social amb una antelació mínima de 36 mesos i una cotització de 24 mesos almenys anteriors al moment en què es té dret a rebre la prestació Residència legal al Principat d Andorra amb una antelació mínima de 7 anys de forma ininterrompuda i immediatament anterior al moment en què es té dret a la prestació Els ingressos totals anyals percebuts pel nucli familiar han de ser inferiors a 1,5 vegades el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS de l any anterior. Aquest import s incrementa en un 15% per cada fill a càrrec a partir del segon fill Import de la prestació La prestació familiar per fill a càrrec consisteix en una pensió mensual que és d un import del 10% del salari mínim oficial mensual per cada fill a càrrec a partir del segon fill QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 24

25 EXEMPLE: Per a l any 2008, el salari global mensual mitjà de les persones assalariades a la CASS va ser de 1.888, per la qual cosa els llindars d ingressos màxims del nucli familiar per tenir dret a la prestació haurien estat els següents: Fills Ingressos mensuals llar Ingressos anyals llar Així doncs, una família amb 3 fills hauria de tenir un salari mensual inferior a per tenir dret a la prestació per fills a càrrec. L 1 de gener de 2009, el salari mínim oficial mensual es va fixar en 915,20. Amb aquest import, la prestació mensual seria de 91,52 per fill, d acord amb la taula següent: Prestació Fills mensual 2 91, , , , , , , , ,68 D acord amb aquests càlculs, una família amb 3 fills a càrrec que compleixi amb els requisits per tenir dret a la prestació rebria un import de 183,04 mensuals. QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 25

26 4.2 LA PRESTACIÓ FAMILIAR PER NAIXEMENT O ADOPCIÓ Tenen dret a la prestació familiar per naixement o adopció els assalariats, les persones que realitzen una activitat per compte propi i aquelles que reben una pensió, que tinguin un fill per naixement o adopció. Els requisits per tenir dret a la prestació La prestació es paga quan les persones beneficiàries compleixen els requisits següents: Afiliació i alta a la seguretat social amb una antelació mínima de 36 mesos i una cotització de 24 mesos almenys anteriors al part o a l arribada efectiva de l infant adoptat a la família. Residència legal al Principat d Andorra amb una antelació mínima de 7 anys de forma ininterrompuda i immediatament anterior al moment en què es té dret a la prestació. Els ingressos totals, en còmput anyal, percebuts pel nucli familiar han de ser inferiors a un import equivalent a 1,5 vegades el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS de l any anterior. Import de la prestació La prestació econòmica per naixement o adopció d un fi ll és del 50% del salari mínim ofi cial mensual. En cas de part o adopció múltiple, la prestació es paga per cada un dels fills. EXEMPLE: Una parella amb uns ingressos de al mes esperen un fill per al desembre del Atès que el salari dels dos pares és inferior a 1,5 vegades el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS (2.832 l any 2008), tenen dret a la prestació familiar per naixement. L import a cobrar en el moment del naixement del fill serà de 457,6, que correspon al 50% del salari mínim oficial mensual vigent el QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 26

27 QUADERNS D ACTUALITAT ECONÒMICA LA NOVA LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL A ANDORRA 27

28 Banca Privada d Andorra Servei d Estudis Av. Carlemany, 119 AD700 Escaldes-Engordany Principat d Andorra s.estudis@bpa.ad