CRÒNICA DEL VIATGE AL NORD DE PERÚ. NADAL 2014

Transcripción

1 CRÒNICA DEL VIATGE AL NORD DE PERÚ. NADAL 2014 Aeroport de Lima, Perú. 21 de desembre de 2014 Després d un llarg viatge, però no tant feixuc com altres que hem fet amb els nens (es nota que es fan grans), som a Lima, esperant el vol intern fins a Tarapoto, on arribarem després de creuar la gran serralada sud-americana, els Andes. Fa poc més d un any era aquí mateix, acompanyat dels amics ocellaires del Tramuntana Birding Team ( a punt per participar per segon cop consecutiu (el primer havia estat el desembre de 2012) al Birding Rally Challenge organitzat per diferents institucions peruanes per promoure, molt encertadament el turisme ornitològic al millor indret del món per a veure ocells. Certament, el Perú és el país del món amb major nombre d espècies (només per darrera de Colòmbia), amb uns paisatges diversos i heterogenis, dels Andes a l Amazonia, dels deserts als boscos montans, de la costa rocallosa a les pastures i conreus temperats. Tot plegat, amb una seguretat, infraestructures i possibilitats, que el fa incomparable a qualsevol altra destinació turística dins el món de l observació dels ocells. Assegut als bancs de l aeroport, esperant l anunci del vol, sento una sensació de satisfacció i d emoció; tornant del Perú durant el segon viatge vaig prometre que no passaria gaire temps fins que la Mercè, en Ponç i Quim gaudissin de l essència natural d aquest país. I aquí estem, a punt d anar a Tarapoto a trobar-nos amb en Lluís Dalmau i la seva família, sense els quals no seria possible haver fet realitat aquest viatge. Ens esperen dies apassionants, no en tinc cap dubte. Tarapoto. 23 de desembre de 2014 Ens comencem a adaptar als 30 graus, a una gran humitat, a uns horaris diferents dels que arrosseguem venint de 7 hores més a llevant i, de mica en mica, comencem a entrar al món fascinant de la selva amazònica i de la cultura peruana. Després d un primer dia per Tarapoto, ahir vam anar amb en Henry Gonzales (allpagreen2@hotmail.com), el millor guia ornitològic possible de la regió del nord de Perú, a veure ocells. En Henry és una persona extraordinària; el recomanaria a cegues a qualsevol persona que vulgui venir aquí a veure ocells. A més de tenir una habilitat impressionant per trobar-los (i identificar-los, repte gens fàcil en un país amb més de 1800 espècies!), és amable amb els nens, gran coneixedor del país, de la seva natura, els seus hàbitats i paisatges. A més, és un tenaç defensor de les selves, fet que l ha portat a

2 comprar boscos amenaçats amb els estalvis que ha pogut anar fent de mica en mica. Per poc que pugui l ajudaré a conservar aquest reservori de biodiversitat, aquesta joia de natura viva, aquest relicte de patrimoni natural que són les selves amazòniques. Em sorprèn el ritme en el que vaig veient ocells nous; malgrat haver fet dos viatges de hard core birding al Perú durant 10 dies cadascun d ells, en Henry segueix trobant-me espècies noves, bimbos que agraeixo a cada instant. I avui ens hem arribat fins a tocar del Pumarinri ( Aquest és el lodge que té en Lluís al cor de l Amazonia, acaronant el riu Huallaga, poc després de rebre les aigües nodrides del riu Mayo i envoltat de tucanets, barbets, micos udoladors, granotes acolorides, cascades exuberants i una diversitat natural que fa difícil contenir-se l alè. Abans d arribar aquest espectacular lodge, hem agafat un petit corriol que s enfila per la selva, muntanya amunt, tot seguint un torrent que davalla per una vall densa i fresca del riu Ahuashiyacu, tributari del Huallaga. Després de caminar prop d una hora i mitja, i de veure papallones enormes i de colors, gripauets grocs, formigues trinxadores de fulles, enormes flors selvàtiques, colibrís, insectes que semblen fulles o escarabats de la mida d una mà, hem arribats, suats i cansats a quelcom que sembla el paradís. Allà hi hem fet una agraïda capbussada; em sentia en el paradís. Amb els meus fills, amb la Mercè, amb amics com en Lluís i els seus nens, i amb en Henry que no parava d avisar-me de nous tanagers, flycatchers i antbirds que apareixien entre el fullam com per art de màgia. Ha estat un dia sensacional. Ara som de nou a Tarapoto, al Tucan Suites ( que és l altre hotel que té en Lluís, al costat mateix de la casa on viuen ell, la Cristina i els seus tres fills, en Quim, en Lluís i l Ariadna. Si el Pumarinri és tot selva i natura, el Tucan Suites és el més absolut dels conforts en una ciutat, Tarapoto, típica del Perú; relativament petit però activa, amb un bullici de ritme dels motocarros a totes hores pels carrers.

3 Camí dels Andes. 25 de desembre de 2014 Som l endemà del dia de Nadal i es fa estrany estar a més de 30 graus. Fa calor, xafogor. Els carrers de Tarapoto són un desert. No hi sé veure ni els venedors de petards, joguines i caramels, omnipresents ahir arreu, ni tampoc els venedors de blat de moro, cocos i altre menjar a peu de carretera. El Nadal aquí se celebra de valent. Però, paradoxalment, només durant la nit de Nadal. Ahir tot era festa. Els petards retrunyien entre places i carrers de la ciutat, la gresca dominava per cases i jardins, i el cañazo, un potent aiguardent de canya de sucre, feia decaure n a més abans del que hagués volgut. I avui, mentre enfilem tota la família (on ja incloc en Henry, que no ens abandona ni un instant) el camí cap a ponent, cap a les estribacions dels Andes, estem sols per la carretera. Escric això des de la furgoneta estant, mentre tot trontolla, esquivant sots i sentint com els nens catalano i peruans de tant en tant interrompen els jocs al coi de tablets tot sorprenent-se per un nou paisatge singular. Ahir, mentre en Lluís encara treballava, vàrem endur-nos-els, entre la Mercè, en Henry i jo, tota la tropa jove al Lago Sauce, després de creuar el Huallaga amb un ferry casolà que espantava. Durant aquests mesos, els rius porten un cabal impressionant; de fet, des del Pumarinri estant sorprèn i angoixa veure tanta aigua junta com davalla, bruna i tèrbola, a una velocitat imparable, un cabal que en deu fer vint com l Ebre. És realment una de les imatges que més m ha sorprès fins ara. Un cop arribats al llac, havent trobat una boa de més de dos metres i havent fet uns quants bimbos més, vam agafar una barca per passejar per l estany, entre martinets verds, blauets de dues espècies diferents, hoatzins i, davant la nostra sorpresa vam arribar a un lloc on, a més de fer un bon dinar, banyar-nos i jugar a volei aquàtic, una senyora ens va ensenyar un preciós ocelot que cuidava des que el va trobar malferit de petit. Els felins són espectaculars, són criatures increïblement boniques. Ens va encantar. Al vespre, vam celebrar la nit de Nadal, amb un gran àpat, coets i petards, vi del país (la veritat, no gaire bo), rialles, torrons, fruites delicioses i, per no perdre la tradició, cagant el tió amb un genuí soc amazònic.

4 Ha passat el dia sencer, pràcticament, i el sol s està colgant sobre la plana de l amazonia, que ja hem deixat enrere fa estona, mentre ens enfilem cap a llevant, a cada cop més alçada, entre parets boscoses, denses, impenetrables, del bosc de muntanya. M encanta aquest paisatge. Però avui estem cansats. Hem fet una bona tirada amb cotxe i ara, havent menjat un bon plat de peix, i havent fet el coll d Abra Patricia i el llac de Pomacochas, anem cap a Gocta, on hi passarem tres dies. Gocta, 28 de desembre de 2014 Portem tres dies aïllats en un petit oasi de tranquil litat, bellesa i paisatge sorprenent. Quan en Lluís em parlava de l hotel que tenia a Gocta ( fa un parell d anys, tot passejant per la selva a Madre de Diós, o pels Andes a Machi Pichu, em pensava que exagerava fruit de l orgull que hom pot tenir en portar a terme un projecte de desenvolupament turístic i territorial en un lloc nou, no explotat fins al moment, ni conegut per gaire gent. Però no. Gocta és esplèndid i espectacular. Hi vam arribar ja de fosc, i només se sentia una remor llunyana d aigua que queia lluny, entre la nit emboirada i força més fresca que a la terra baixa. No va ser fins que es va aixecar el dia que vaig adonar-me de la dimensió del que tenia a davant. No debades es tracta de la tercera cascada més alta del món. Emmarcada en un quadre fet a mida, envoltada de boscos densos i encamellada entre dos espadats verticals i blancs, un raig d aigua constant s escola muntanya avall, 771 metres de caiguda lliure fins al fons de la vall. I nosaltres, des d un mirador privilegiat, la podem contemplar i admirar, embadalits com qui mira les flames seductores d un foc a terra, com qui contempla el pas capriciós dels núvols viatgers. T hi pots estar hores, mirant la cascada, a Gocta. Mentrestant, al seu entorn, menjadores perquè colibrís de 5 espècies diferents es deixin contemplar a pocs metres, un petit ramat d alpaques, una piscina deliciosa, molts invertebrats preciosos, papallones enormes, ocells acolorits i cerveses a la fresca, gaudint d aquest indret. Van passant les hores, i Gocta ens va enamorant.

5 A un parell d hores de Gocta hi trobem el Machu Pichu del nord, una altra joia de la civilització pre-inca, en concret de la cultura dels Chachapoya, les ruïnes de Kuelap, amb una construcció de pedra tallada, arrenglerada, magistralment ordenada de forma precisa i harmoniosa. Es troba en bones condicions i és el complement ideal d un viatge naturalista al nord del Perú, on hi ha més espècies d ocells que al sud i on, a falta del Machu Pichu, Kuelap ens pot servir per conèixer aquesta peculiar civilització. Ahir vam fer l excursió més llarga del viatge, una bona caminada des de San Pablo fins al peu de les cascades. Com que en Quim encara remuga quan ha de caminar gaire, vàrem llogar un parell de cavalls, que compartien en Quim, l Ariadna, en Lluís petit, en Quim gran i en Ponç peit ; el desnivell és considerable, però res de l altre món. I no hi fa calor, perquè aquí estem a prop de 2000 m., al bell mig dels Andes. El camí és preciós i en un estat excel lent, recorrent la vall just davant per davant de Cocachimba on el Gocta Lodge corona la panoràmica. Els primers moments són per un paisatge obert (segurament abans selva de muntanya, castigada i pasturada ara), però de mica en mica es va forestant, fins arribar al cor d un bosc humit de muntanya impressionant. Allà, picots, quetzals, colibrís, tanagers i moltes, moltes espècies, va ser la delícia d en Henry i jo. A l anada no ens va ploure, però el cel estava molt cobert. Malgrat que no hi vam trobar cap flock anhelat (els ocells a les selves i els boscos solen moure s en grups, en estols, a vegades de 20, 30 o fins a més de 40 espècies, per alimentar-se plegats), vam veure una desena d ocells nous per a mi. L arribada al peu de la cascada és un moment que no oblidaré mai, després d haver creuat una selva fantasmagòrica plujosa, humida i densa en bromèlies i helicònies. Ens vam capbussar sota els esquitxos que el vent ens ruixava, xops, al ritme que el cel començava a amenaçar tempesta. I sí, va començar a ploure de valent. Tota la tornada va ser una pluja continuada, tropical, un altre excel lent record del dia.

6 A mitja tornada, però, i després d una pausa en la tempesta, amb en Henry ens vam creuar amb un dels bird flocks més gros que he vist mai, on hi havia de tot i més. Només allà, 12 espècies més d ocells en poc més de 10 minuts. No donava l abast i en Henry m havia d anar indicant ocells, alguns dels quals em vaig perdre; era impossible abastar-ho tot. Un cop tornats al Gocta Lodge, dutxats, eixuts, nets i polits, contemplem encara un darrer fenomen d aquest paradís; la molesta pluja, que ens ha fet la guitza durant la baixada, ens ha ofert un bonic premi per compensar la incomoditat de tanta humitat per tot el cos. La cascada ha anat creixent, per moments. La inèrcia de l aigua ha fet que la cascada creixi i creixi, sense aturador, i ara és el doble d ampla i sorollosa que el dia que vam arribar. A més, com per art d encanteri, comencin a brotar noves cascades d arreu de la conca i la vall que des de Gocta estant es contempla. Al darrera, a ponent, al sud, al costat de la grossa...és un excel lent comiat de Gocta, un lloc on, n estic segur, tornaré en el futur. Amb en Henry fem un pisco sour de comiat (que bons que són els pisco sours ben frescos!) per celebrar que, fins i tot ell, ha vist una espècie nova (un black and white becard). Abra Patricia, 29 de desembre de 2014 Aquest matí amb en Henry ens hem escapat abans (ens hem llevat a les 4) i amb un taxi hem anat fins a San Lorenzo, on hem caminat i caminat, sota aigua, aigua i més aigua, fins a més de 3600 metres, per veure uns ocells que em vaig deixar perdre quan vam venir durant el Birding Rally Challenge l any passat. Ha estat un absolut festival d ocells nous; això sí, amb fred, pluja i incomoditat constant. Però ha valgut la pena. Més tard ens hem trobat amb la resta de l expedició (la Mercè, en Lluís, la Cristina i tots els nens) a Huembo, el lloc mític per a veure el colibrí cola de espátula. Ha costat, i molt, però al final l hem vist. Es tracta d una de les criatures més fantasioses del món. Com pot un ésser viu ser així? Què l ha portat fins evolucionar en convertir-lo amb una meravella així? Un colibrí minúscul, àgil, de bec prim i llargarut i amb dues plomes a la cua que són 10 vegades més llargues que ell, acabades en una mena de cullera de ploma. No l havia vist mai. M he posat a plorar d emoció, pensant que

7 estava veient allò en companyia d en Ponç, en Quim i la Mercè. És quelcom que mai oblidaré. Però no s acaba aquí, la festa, perquè al vespre, ja a Abra Patricia, hem vist el colibrí pico de espada, una altra delícia d ocell, una altra obra d orfebreria, amb un bec tan llarg que no el pot mantenir recte sinó que, quan reposa, ha de mirar cap amunt per no cansar-li la musculatura del coll. És impressionant, realment. Tinc dues fotos dolentes d ambdós ocells, però és un record testimonial d aquests moments màgics. Si un lloc del nord del Perú és famós a nivell ornitològic, aquest és Abra Patricia. Aquest coll, situat a cavall dels Andes i les estribacions que davallen cap a Aguas Verdes per arribar a la gran plana enorme de l Amazonia (on milers de quilòmetres est enllà ens portaran fins a l Atlàntic), és la transició entre els Andes elevats i els boscos humits de menor alçada. Justament aquest enllaç el converteix en un lloc privilegiat, on el gradient altitudinal permet que ocells (i fauna i flora de tota mena), hi visquin des de cotes baixes fins al capdamunt. No debades és un lloc clau per a fer el rècord del món d ocells vistos en 24 hores, assolit fa poques setmanes pels amics de Lousiana State University, una xifra imponent de 352 espècies fent un recorregut en cotxe entre els Andes i la plana amazònica. Això si, ens ha plogut tot el dia; primer a San Lorenzo i ara a la tarda a Abra Patricia. Hem vist espècies tan interessants com dues Antpitta endèmiques (Rusty-tinged i Pale-billed), el Lulu s Tody-Tyrant, Trilling Tapaculo, White-throated Tyrannulet, Unstreaked Tit-Tyrant, Plain-tailed Wren, Peruvian Wren, Paramo Seedeater, Mountain Velvetbreast, Amethyst-throated Sunangel, Streaked Tuftedcheek i els acolorits i preciosos Lacrimoise Mountain-tanager i un mascle de Plushcap, entre molts d altres. Tot això només a San Lorenzo, malgrat que els boscos que hi ha allà han estat molt castigats i només queden alguns rodals, ja força amunt de la muntanya (on no vam arribar durant la marató de l any passat perquè se ns va fer fosc). I ara, aquí on passem la nit, Abra Patricia, els boscos i selves de muntanya sí que es troben en òptimes condicions. A veure si a la nit deixa de ploure i podem provar de trobar la lechucita bigotuda, un mussol mític, endèmic d aquests boscos i descobert per la ciència fa pocs anys.

8 30 de desembre, Tarapoto. Avui al matí ens hem llevat encara de nits i hem tingut la sorpresa que la tayra (Eira barbata) que va aparèixer ahir al capvespre s ha mostrat més confiada encara. L hem pogut retratar de ben a prop. Les parets de sota els fanals i llums eren cobertes de papallones nocturnes precioses, i altres insectes de formes diverses i mides ben sorprenents. Això sí, pluja, pluja i més pluja. No hem pogut ni provar de veure o sentir la lechucita bigotuda tot i que, al matí, hem enganxat un parell de flocks amb tants ocells com desitjàvem, una vintena d espècies noves més. A Aguas Verdes, de nou uns estols de warblers, tanagers, algun mountain toucanet, etc. i també la merla d aigua, semblant a la nostra, per les aigües del riu. Segueixo pensant que en Henry és un guia boníssim buscant, trobant, ensenyant i identificant ocells. Hem fet part de la baixada de la carretera, sota l aigua, caminant, mentre en Lluís i els nens ens recollien alguns trams i ens arreceràvem a dins la furgoneta, amb els binocles ben entelats. El més curiós, al cap de pocs quilòmetres, ja a la plana s imposa un sol de justícia, calor i, això sí, menys ocells que els que a la muntanya ens obsequiaven amb diversitat i coloració de tota mena. Després d una altra llarga tirada de cotxe, i aquest cop sense aturar-nos al Puente Quiscarrumi (on a l anada vam contemplar els oilbirds a cor què vols), parem a dinar un excel lent peix a Moyobamba i arribem, ja fosquejant, a Tarapoto. Tornem a casa, després d uns dies andins, més frescos i força durs per als nens (cotxe, revolts, alçada, pluja, caminades, dormir poc, selva, mosquits). Això sí, inoblidables, irrepetibles. I una de bimbos impressionant, com Spotted Tanager, Yellow-throated Buch-Tanager, Green-and-black Fruiteater, Jet Mannakin, Chestnut-crested Cotinga, Versicolored Barbet, Mountain Foliage- Gleaner, White-faced Nunbird, Lanceolated Monklet, Greenish Puffleg, Rufous-capped Thornbird, Green Hermit, Red-billed Parrot, entre molts d altres.

9 1 de gener, Pumarinri, a les ribes del riu Huallaga El cap d any peruà va ser una bona festa. Amb corbates de colors, un excel lent sopar al Tucan Suites i molta gresca i petards, vam dir adéu a un 2014 del que en guardo un gran record. El dia 1 de gener l hem començat bé, anant més enllà de la Cordillera Escalera, fins a la selva baixa, en direcció a l Amazonia. A baix hi feia calor i hi havia poca activitat d ocells. La selva havia estat molt castigada per plantar de tot, com palmerars per fer oli de palma, blat de moro. Decidim tornar aviat i fer una llarga parada a Cordillera Escalera, on tenim la sort de trobarnos, just abans d una severa tempesta que empitjora un esllavissament que ja a l anada ens havia fet perdre molt de temps, un d aquells flocks que deixen agradable just de boca. Efectivament, una trentena d espècies juntes just a tocar del túnel, semblen donar-nos la benvinguda al A més, contemplem perfectament uns mascles de gallito de las rocas, que fins i tot en Quim i en Ponç poden veure i gaudir l estona que volen. Havent-nos escapat al matí cap a la selva baixa, anem a passar el dia, i una de les darreres nits,a l altre paradís d en Lluís (rima i tot!), el Pumarinri, Amazon Lodge. Allò és selva pura, fauna arreu, arbres immensos... però alhora descans, repòs, bons àpats i molta piscina per als 5 nens que ens hi emportem (els dos nostres i els tres d en Lluís i la Cristina, que estan de vacances escolars, mentre els seus pares tornen a treballar, després del parèntesi que han fet per Gocta els darrers dies). Al Pumarinri, a més de lloros, cotorres, rapinyaires, colibrís i tantes i tantes espècies més, fem una excursió amb barca que ens permet fer realitat un dels anhels que teníem la nostra família; veure l hoatzín, aquest ocell d aspecte prehistòric (fins i tot trobem un niu amb un pollet) i, sobretot, veure un ós peresós. Aquest animal és increïble; lent, feixuc, d aspecte estrany, coll llargarut, taques al pelatge, dits i mans arrodonits. En Henry ens n ha trobat dos de diferents enfilats dalt de dues cecròpies, just sobre l aigua. Quins crits d alegria que hem fet tots! Quina il lusió que ens ha fet!

10 Algunes imatges del Pumarinri ens serveixen per fer-nos la idea de fins a quin punt aquesta bonic lodge, integrat en l entorn, es troba al bell mig de la selva, a tocar d un riu com el Huallaga. Aquests dies, per cert, el riu porta molta aigua, és evident que la pluja que hem tingut als Andes que aquí és sol i calor- fa davallar l aigua cap a la gran plana amazònica, a través de rius com el Mayo, el Marañón o, en el nostre cas, el Huallaga. Nuevo Llamas, 3 de gener de 2015 La vida a l Amazonia no és senzilla. Els pobles indígenes viuen des de fa anys, dècades i segles integrats del tot als boscos densos que poblen valls, carenes i muntanyes. El clima és benèvol, l aigua hi és abundant, i conreus i pastures hi creixen amb facilitat. Però hi ha malalties, bestioles molestes, pocs serveis bàsics, accessos dificultosos i molta precarietat. Tot això ho hem pogut veure en un dels milers de poblats que trobem dispersos per la selva, com és Nuevo Lamas, alguns dels habitants del qual ajuden a en Lluís a construir les cabanes del Pumarinri o treballen a les seves instal lacions. Està situat a 800 metres d alçada per sobre de la plana. Els seus habitants hi pugen i hi baixen amb una facilitat admirable per pendents forts i relliscosos, fins i tot els nens més petits, de 3 o 4 anys. Nosaltres hi hem pujat a peu, però en Quim i l Ariadna han agraït el suport d un parell de cavalls que han fet més amè l ascens. Pel camí, amb en Henry hem trobat diversos flocks d interessants ocells o granotes acolorides i verinoses, malgrat que algunes zones de la selva estan talades i castigades amb severitat, per plantar-hi cafè o fer-hi pastures efímeres que ben poc temps duraran. En Lluís tracta molt bé els habitants del poblat. Als nens, cada any per Nadal els regala joguines, pilotes i els convida a un bon àpat al Pumarinri. Enguany hi vam participar, i va ser maco veure en Quim i en Ponç ajudant a repartir regals que tan valoraven i agraïen els nens. Això potser els fa més conscients dels privilegis que tenim al món occidental, on ja no valorem

11 quasi res d allò material. Ara estan treballant en un projecte per desenvolupar el poble a nivell de turisme sostenible i responsable; la idea és que tota la gent que s està uns dies al Pumarinri pugui pujar a Nuevo Lamas a veure com és la vida als nuclis habitats de l Amazonia, durant un dia d excursió. I avui hem pujat tots a dalt a parlar-ne. Ha estat molt interessant, descobrir aquesta realitat. Mentre hi havia la reunió, els 4 nens i també l Ariadna, han fet un partit de futbol en un camp irregular, petit, precari i polsegós, però ben genuí i amb unes panoràmiques immillorables de la selva i el muntanyam amazònic. Un cop feta la llarga i ordenada reunió (un bon exemple de com s organitzen jeràrquicament les tribus), hem visitat una de les cabanes, el que serà també una activitat que faran els visitants quan es desenvolupi el projecte. Allà sí que en Quim i en Ponç crec que s han acabat de fer la idea del que significa viure en aquelles condicions, sense electricitat, nevera, televisió o fogons. Un jaç a terra en una única habitació, quatre pedres i unes brases, una pilota per jugar i algun pòster amb l abecedari penjat a la paret de la sala principal. Crec, però, que encara no s han fet la idea que allò era la casa dels nens amb qui jugaven a futbol, i no pas una cabana com les que els agrada fer a ells al bosc. El Callao, 4 de gener Ens acomiadem del Perú fent una petita escala a les aigües el Pacífic després del vol de Tarapoto a Lima. No podíem deixar de veure, ni que fos per unes hores, aquest bé de Déu de productivitat, única al món, que són aquestes costes. Un litoral fèrtil, on hi bull la vida, on les mines enormes de peix produeixen vida per pingüins, mascarells, corbs marins i altres ocells productors del famós guano, el nitrato de chile que els nostres pares recordes de fa dècades quan s importava cap a Europa. Hi abunden també les foques i els dofins a mar obert. I, evidentment, no podíem deixar de degustar el ceviche, un deliciosa manera de menjar cru el peix. I això estem fent, asseguts en una terrassa a El Callao, degustant calamarsets i productes locals, amb una bona cuzqueña fresca a les mans, tot escoltant músics de carrer, mentre els limeños caminen badocs i endiumenjats pel passeig marítim d aquest port de referència de tot Amèrica del Sud i els pelicans ens sobrevolen. Des del port estant, a més d ocells marins, estols de territs de diferents espècies, gavines, gavians i xatracs, es contempla terra endins les immenses carenes desèrtiques que davallen del vessant occidental dels Andes, la frontera que, precisament, evita la pluja a ponent i la fa present, diària i abundant a llevant, des d on surt la

12 Selva que hem pogut gaudir durant aquestes dues setmanes. Els Andes dominen Perú, com una columna vertebral que sustenta tot un continent, que li dóna vida i força, identitat i recursos. Diem adéu als Andes, primer des de terra estant, admirant-los des de ben a prop del mar. D aquí a poques hores ens enlairarem, els sobrevolarem i qui sap quan els tornarem a veure... Han estat uns dies que no oblidarem, de ben segur. Ni en Quim amb els seus 5 anys. Per la descoberta del país, junts amb família, com ens agrada. Per l amistat amb en Lluís, la Cristina, l Ariadna, en Lluís i en Quim. Per les moltes hores junts amb el millor guia i persona- possible per muntanyes, valls, rius, selves i llacs, en Henry. Pels ocells de colors, els cants potents i misteriosos durant els despertars a la selva, els insectes enormes, les papallones sorprenents. El menjar esplèndid. El Nadal diferent, càlid i amb tradicions semblants però amb més coets, petards i amb vivències tropicals. I, un cop més, per haver descobert un país gràcies a amics d allà; aquesta és l única manera de veritat de viatjar, on no et sents un mer turista i on vius l autenticitat del lloc. M agradaria com ja hem parlat amb en Lluís de projectes de futur-, contribuir humilment a la tasca que hi fa molta gent salvaguardant les selves i la seva gent, els seus animals i els seus paisatges. Tot dinant al Callao imaginava -amb ulls del nen que una i altra vegada havia llegit Les set boles de cristall i El temple del Sol -, que veuria arribar des de l horitzó en Tintín a bord del Pachacamac, per rescatar el seu estimat professor Tornasol. Però aquest cop, en Tintín no aniria cap al Cusco i el Machu Pichu, sinó que es perdria nord enllà, als boscos selvàtics de Tarapoto, embarcant-se al Huallaga o trobant pobles mil lenaris a Kuelap, darreres les aigües del salt de Gocta... Llistat d espècies d aus observades (les subratllades les noves per a mi en aquest viatge ( bimbos ) 1) Great Tinamou 2) Little Tinamou 3) Comb Duck

13 4) Masked Duck 5) Speckled Chachalaca 6) Starred Wood-Quail 7) Andean Guan 8) Wattled Guan 9) Peruvian Pelican 10) Peruvian Booby 11) Guanay Cormorant 12) Neotropical Cormorant 13) Cocoi Heron 14) Fasciated Tiger-Heron 15) Cattle Egret 16) Great Egret 17) Capped Heron 18) Black-crowned Night-Heron 19) Snowy Egret 20) Striated Heron 21) Green Ibis 22) Black Vulture 23) Turkey Vulture 24) Greater Yellow-headed Vulture 25) Swallow-tailed Kite 26) Black-and-white Hawk-Eagle 27) Pearl Kite 28) Laughing Falcon 29) Double-toothed Kite 30) Hook-billed Kite 31) White Hawk 32) Solitary Eagle 33) Short-tailed Hawk

14 34) Roadside Hawk 35) White-rumped Hawk 36) Osprey 37) Mountain Caracara 38) Yellow-headed Caracara 39) American Kestrel 40) Peregrine Falcon 41) Gray-necked Wood-Rail 42) Blackish Rail 43) Rufous-sided Crake 44) Gray-breasted Crake 45) Russet-crowned Crake 46) Common Moorhen 47) Andean Lapwing 48) Pied Lapwing 49) Snowy Plover 50) Sanderling 51) Ruddy Turnstone 52) Kelp Gull 53) Belcher s Gull 54) Gray Gull 55) Laughing Gull 56) Franklin s Gull 57) Gray-hooded Gull 58) Elegant Tern 59) Band-tailed Pigeon 60) Plumbeous Pigeon 61) Pale-vented Pigeon 62) Eared Dove 63) West Peruvian Dove

15 64) Rock Pigeon 65) Ruddy Ground-Dove 66) White-tipped Dove 67) Gray-fronted Dove 68) White-throated Quail-Dove 69) White-eyed Parakeet 70) Dusky-headed Parakeet 71) Rose-fronted Parakeet 72) Maroon-tailed Parakeet 73) Amazon Red-fronted Parakeet 74) White-winged Parakeet 75) Cobalt-winged Parakeet 76) Speckle-faced Parrot 77) Red-billed Parrot 78) Orange-winged Parrot 79) Scaly-naped Parrot 80) Striped Cuckoo 81) Squirrel Cuckoo 82) Greater Ani 83) Smooth-billed Ani 84) Hoatzin 85) Pheasent Cuckoo 86) Ferruginous Pygmy-Owl 87) Oilbird 88) Sand-colored Nighthawk 89) Ladder-tailed Nighjar 90) White-collared Swift 91) Chestnut-collared Swift 92) Gray-rumped Swift 93) Fork-tailed Palm-Swift

16 94) Pale-tailed Barbthroat 95) Planalto Hermit 96) Green Hermit 97) Reddish Hermit 98) Black-throated Hermit 99) Long-tailed Hermit 100) Koepcke s Hermit 101) Gray-breasted Sabrewing 102) Black-throated Mango 103) Fork-tailed Woodnymph 104) Blue-tailed Emerald 105) Gould s Jewelfront 106) Sparkling Violetear 107) Green Violetear 108) Golden-tailed Sapphire 109) White-bellied Hummingbird 110) Andean Emerald 111) Marvelous Spatuletail!! 112) Many-spotted Hummingbird 113) Black-throated Brilliant 114) Fawn-breasted Brilliant 115) Chestnut-breasted Coronet 116) Bronzy Inca 117) Collared Inca 118) Mountain Velvetbreast 119) Long-tailed Sylph 120) Amethyst-throated Sunagel 121) Royal Sunangel 122) Sapphire-vented Puffleg 123) Greenish Puffleg

17 124) Black-tailed Trainbearer 125) Rufous-capped Thornbill 126) Long-billed Starthroat 127) Green-backed Trogon 128) Violaceous Trogon 129) Golden-headed Quetzal 130) Amazon Kingfisher 131) Ringed Kingsfisher 132) Bluish-fronted Jacamar 133) Chestnut-capped Puffbird 134) Lanceolated Monklet 135) White-chested Puffbird 136) White-faced Nunbird 137) Black-fronted Nunbird 138) Rufous-capped Nunlet 139) Versicolored Barbet 140) Gilded Barbet 141) Lemon-throated Barbet 142) Lettered Araçari 143) Chestnut-eared Araçari 144) Many-banded Araçari 145) Emerald Toucanet 146) Chestnut-tipped Toucanet 147) Golden-collared Toucanet 148) Black-throated Toucan 149) White-throated Toucan 150) Channel-billed Toucan 151) Lafresnaye s Piculet 152) Speckle-chested Piculet 153) Yellow-tufted Woodpecker

18 154) Red-stained Woodpecker 155) Crimson-mantled Woodpecker 156) Yellow-throated Woodpecker 157) White-throated Woodpecker 158) Chestnut Woodpecker 159) Red-necked Woodpecker 160) Lineated Woodpecker 161) Wedge-billed Woodcreeper 162) Plain-brown Woodcreeper 163) Strong-billed Woodcreeper 164) Buff-throated Woodcreeper 165) Amazonian Woodcreeper 166) Tyrannine Woodcreeper 167) Olive-backed Woodcreeper 168) Olivaceus Woodcreeper 169) Azara s Spinetail 170) Rufous Spinetail 171) Rufous-fronted Thornbird 172) Rusty-winged Barbtail 173) Pearled Treerunner 174) Montane Foliage-Gleaner 175) Buff-fronted Foliage-Gleaner 176) Point-tailed Palmcreeper 177) Streaked Tuftedcheek 178) Pale-legged Hornero 179) Great Antshrike 180) Barred Antshrike 181) Plain-winged Antshrike 182) Spot-winged Antshrike 183) Northern Slaty-Antshrike

19 184) Gray Antwren 185) Long-winged Antwren 186) Rufous-winged Antwren 187) Peruvian Warbling-Antbird 188) Dot-winged Antbird 189) Blackish Antbird 190) Black Antbird 191) Spot-winged Antbird 192) Rusty-winged Antpitta 193) Pale-billed Antpitta 194) Rusty-breasted Antpitta 195) Ochre-fronted Antpitta 196) Blackish Tapaculo 197) Trilling Tapaculo 198) White-crowned Tapaculo 199) Tawny-rumped Tyrannulet 200) Ashy-headed Tyrannulet 201) Marbled-faced Bristle-Tyrant 202) Slaty-capped Flycatcher 203) Mottle-cheecked Tyrannulet 204) Golden-faced Tyrannulet 205) Mishana Tyrannulet 206) Gray Elaenia 207) Mottle-backed Elaenia 208) Highland Elaenia 209) Sierran Elaenia 210) Torrent Tyrannulet 211) Southern Beardless-Tyrannulet 212) Mouse-colored Tyrannulet 213) White-lored Tyrannulet

20 214) White-throated Tyrannulet 215) Sulphur-bellied Tyrannulet 216) Rufous-winged Tyrannulet 217) Unstreaked Tit-Tyrant 218) Rufous-headed Pygmy-Tyrant 219) Streak-necked Flycatcher 220) Ochre-bellied Flycatcher 221) Cinnamon Flycatcher 222) Short-tailed Pygmy-Tyrant 223) Scale-crested Pygmy-Tyrant 224) Double-banded Pygmy-Tyrant 225) Pearly-vented Tody-Tyrant 226) Black-throated Tody-Tyrant 227) Rusty-fronted Tody- Flycatcher 228) Lulu s Tody- Flycatcher 229) Common Tody- Flycatcher 230) Yellow-breasted Flycatcher 231) Ochraceous-breasted Flycatcher 232) Alder Flycatcher 233) Western Wood-Pewee 234) Eastern Wood-Pewee 235) Tropical Pewee 236) Olive-sided Pewee 237) Black Phoebe 238) Streaked-throated Bush-Tyrant 239) Cliff Flycatcher 240) Brown-backed Chat-Tyrant 241) Piratic Flycatcher 242) Sulphur-bellied Flycatcher 243) Dusky-chested Flycatcher

21 244) Gray-capped Flycatcher 245) Boat-billed Flycatcher 246) Lesser Kiskadee 247) Great Kiskadee 248) Social Flycatcher 249) Eastern Kingbird 250) Sulphury Flycatcher 251) Tropical Kingbird 252) Short-crested Flycatcher 253) Pale-edge Flycatcher 254) Dusky-capped Flycatcher 255) Rufous Casiornis 256) Black-and-white Becard 257) Barred Becard 258) Cinnamon Attila 259) Masked Tityra 260) Screaming Piha 261) Red-crested Cotinga 262) Chestnut-crested Cotinga 263) Barred Fruiteater 264) Green-and-black Fruiteater 265) Andean Cock-of-the-rock 266) Fiery-capped Manakin 267) Sulphur-bellied Manakin 268) Jet Manakin 269) Blue-crowned Manakin 270) Golden-headed Manakin 271) Red-eyed Vireo 272) Slaty-capped Shrike-Vireo 273) Brown-capped Vireo

22 274) Rufous-browed Peppershrike 275) Tawny-crowned Greenlet 276) Dusky-capped Greenlet 277) Lemon-chested Greenlet 278) Ashy-headed Greenlet 279) Violaceus Jay 280) Green Jay 281) Brown-chested Martin 282) Blue-and-white Swallow 283) White-banded Swallow 284) Barn Swallow 285) Southern rough-winged Swallow 286) White-winged Swallow 287) Gray-breasted Wood-Wren 288) White-breasted Wood-Wren 289) Chestnut-breasted Wren 290) Gray-mantled Wren 291) Scaly-breasted Wren 292) Plain-tailed Wren 293) Peruvian Wren 294) Sedge Wren 295) Mountain Wren 296) House Wren 297) Black-capped Donacobius 298) Andean Solitaire 299) Marañon Thrush 300) Slaty-backed Nightingale-Thrush 301) Swainson s Thrush 302) Chiguanco Thrush 303) Great Thrush

23 304) Glossy-backed Thrush 305) Black-billed Thrush 306) Pale-breasted Thrush 307) White-capped Dipper 308) Silver-beaked Tanager 309) Magpie Tanager 310) Drab Hemispingus 311) Yellow-backed Tanager 312) Buff-bellied Tanager 313) White-lined Tanager 314) White-shouldered Tanager 315) Fulvous Shirke- Tanager 316) Fawn-breasted Tanager 317) Carmiol s Tanager 318) Palm Tanager 319) Blue-gray Tanager 320) Yellow-throated Bush- Tanager 321) Common Bush- Tanager 322) Grass-green Tanager 323) Lacrimoise Mountain-Tanager 324) Silver-backed Tanager 325) Flame-faced Tanager 326) Blue-and-black Tanager 327) Beryl-sprangled Tanager 328) Saffron-crowned Tanager 329) Spotted Tanager 330) Bay-headed Tanager 331) Yellow-bellied Tanager 332) Dotted Tanager 333) Green-and-gold Tanager

24 334) Turquoise Tanager 335) Paradise Tanager 336) Swallow Tanager 337) Green Honeycreeper 338) Cinereous Conebill 339) Black-faced Dacnis 340) Blue Dacnis 341) Red-legged Honeycreeper 342) Purple Honeycreeper 343) Chestnut-vented Conebill 344) Summer Tanager 345) Masked Flowerpiercer 346) Plushcap 347) Moustached Flowerpiercer 348) Black-throated Flowerpiercer 349) White-sided Flowerpiercer 350) Yello-browed Sparrow 351) Paramo Seedeater 352) Saffron Finch 353) Blue-black Grassquit 354) Dull-colored Grassquit 355) Chestnut-bellied Seedeater 356) Chestnut-bellied Seed-Finch 357) Black-billed Seed-Finch 358) Red-capped Cardinal 359) Chestnut-capped Brush-Finch 360) Yellow-breasted Brush-Finch 361) Golden-bellied Grosbeak 362) Rufous-collared Sparrow 363) Grayish Saltator

25 364) Buff-throated Saltator 365) Streaked Saltator 366) Cerulean Warbler 367) Tropical Parula 368) Blackburnian Warbler 369) Canada Warbler 370) Slate-throated Redstart 371) Spectacled Redsart 372) Bananaquit 373) Citrine Warbler 374) Three-striped Warbler 375) Russet-crowned Warbler 376) Russet-backed Oropendola 377) Crested Oropendola 378) Olive Oropendola 379) Yellow-rumped Cacique 380) Yellow-billed Cacique 381) Mountain Cacique 382) Giant Cowbird 383) Shiny Cowbird 384) Scrub Blackbird 385) Solitary Black Cacique 386) Oriole Blackbird 387) Peruvian Meadowlark 388) Hooded Siskin 389) Chestnut-breasted Chlorophonia 390) Blue-napped Chlorophonia 391) Rufous-bellied Euphonia 392) Thick-billed Euphonia 393) Orange-bellied Euphonia

26 394) Golden-bellied Euphonia 395) Bronze-green Euphonia 396) House Sparrow