UNITAT 4: ART CLÀSSIC:GRÈCIA

Transcripción

1 1

2 CRONOLOGIA UNITAT 4: ART CLÀSSIC:GRÈCIA MARC GEOGRÀFIC I CRONOLOGIA L àmbit de la cultura i de l art grec antic era molt més ampli que el petit estat grec de l actualitat. El nucli bàsic el constituien les terres que envolten la mar Egea: la Península Hel lènica, la costa de l Àsia Menor i les illes que s estenen com un pont entre els dos continents. 2 Les diferents onades colonitzadores van expandir la cultura grega cap a les costes de la mar Negra i arreu de la Mediterrània: est de la Península Ibèrica (Empúries), sud de França (Massalia), sud d Itàlia i Sicília (Tarent i Siracusa). Cal tenir en compte que els ciutadans de les colònies es consideraven plenament grecs: parlaven la mateixa llengua, adoraven els mateixos déus... etc. Finalment les conquestes d Alexandre el Gran, van posar en contacte els grecs amb les cultures del Pròxim Orient i va eixamplar l àmbit de l art hel lènic tot fent possible l aparició de nous centres importants, com ara Alexandria a Egipte. Època Arcaica Des dels primers Jocs Olímpics 776aC fins l any 490 Època clàssica Des de la primera guerra mèdica (490 ac) fins a l any 323 ac. Aquest període el podem dividir en: 1.Període protoclàssic (primera meitat s.v) 2. Primer classicisme (segona meitat del s.v, govern de Pericles a Atenes i guerres del Peloponès). 3. Segon classicisme (del s.iv fins el 323, època de crisis de les polis i d hegemonia d Esparta, Tebes i altres ciutats). Època hel lenística Des de la mort d Alexandre (323 ac) fins a l any 31 ac - Colonització grega. Fundació de Cumes(750), Siracusa(733), Tàrent(780), Bizanci(660), Marsella(600), Empúries(550), etc. - Procés de formació de les ciutats: polis. - La cultura grega s estén arreu de la Mediterrània occidental (Magna Grècia) i comencen a fixar-se les tipologies dels temples, els ordres arquitectònics, l escultura, etc. - Aparició dels primers poemes èpics, la Il liada i l Odissea - Guerres mèdiques: atenesos i espartans van capitanejar els grecs i van refusar els perses a Marató (490 ac) i, més tard, els varen derrotar definitivament a les batalles de Salamina (480 ac) i Platea (479 ac). - Pericles, màxim dirigent de l Atenes democràtica del 443 al 429 a.c. Època de gran vitalitat cultural. Època de l Acropolis, dels grans artistes, de Sòcrates, l època en que Hipòcrates funda l escola de la medicina científica. - Guerra del Peleponès ( ac), derrota d Atenes i hegemonia d Esparta ( ac). Cal destacar que Atenes perd poder polític però no força intel lectual. Els grans filòsofs Plató i Aristòtil són d aquest segle IV. - Regnat d Alexandre el Gran (rei de Macedònia) i conquesta de l imperi persa ( ac). -Amb l acció d Alexandre el Gran, l hel lenisme s estén extraordinàriament i la civilització grega esdevé pràcticament universal. Durant els segles següents, Atenes ja no és la capital cultural. Apareixen nous centre de difusió de saviesa, ciència, art i pensament com Alexandria o Pèrgam. - Al s.ii ac els romans conquereixen i sotmeten Grècia. Macedònia es converteix en província romana l any 148 ac.

3 CONSIDERACIONS CULTURALS I SOCIALS DE L ART GREC Aproximadament tres segles després de l enfonsament de la civilització micènica, sorgeix a Grècia una cultura que arrribarà a tenir un vigor i una capacitat d interpretació del món que encara avui és la base de la nostra cultura occidental. Els grecs seran els creadors d un seguit de formes i normes que han determinat en gran mesura l evolució de l art fins al segle XXI. D on ve la cultura grega? A Grècia es fonen les aportacions indoeuropees dels pobles del nord (aqueus, doris) portadors de les cultures europees del broze i del ferro, amb l element oriental arribat d Egipte i del Pròxim Orient a través dels intercanvis comercials. A les cultures prehel lèniques ja trobem aquesta barreja d influències que donen lloc a una cultura nova i original que s afermarà encara més amb l enfrontament quasi permanent amb l imperi persa, paradigma de les cultures orientals. 3 Alguns trets fonamentals de la cultura grega que tindran el seu reflexe en l art: 1. Una nova forma d organització política: la polis. A diferència dels imperis teocràtics i centralistes d Egipte o Pérsia, els grecs s organitzen en petites comunitats independents anomenades poleis (en singular polis) el funcionament de les quals no es basa en l obediència a una monarquia o a una casa sacerdotal, sinó en el respecte de les normes emanades de les institucions comunes. Aquesta forma de govern demana, doncs, espais públics per a les activitats comunes. Cal, però, no oblidar que la llibertat del ciutadà d una polis grega es basa en el treball dels esclaus, que realitzen les feines més feixugues i que no tenen cap dret polític. 2. L home és la mesura de totes les coses. Aquesta frase del filòsof Protàgores exemplifica prou bé la importància de l home com a eix central de la cultura grega. L home no resta sotmés a cap poder extrem i superior, ni a una religió jerarquitzada: només és sotmés a l home col lectiu. En l art l home serà el centre i la principal font d inspiració. 3. Grècia és el bressol de la filosofia, del pensament racional. L home mira de comprendre la natura, observar-la, comparar-la...uneix observació i raó per tal d explicar la natura i extreure n principis i normes. Això es veu prou bé a l escultura: es busca la realitat, la semblança amb el natural (la mimesi), però no el retrat individualitzat sinó la idea de l home, el cánon, el model que sintetitza tots els homes. L art grec, és un art basat en la realitat i en la raó. 4. La religiositat grega és un sentiment de relació amb la divinitat. Els déus són molt propers als homes, i sovint aconsellen i ajuden. La religió, juntament amb la llengua, és un dels elements de cohesió de la ciutat i del món hel lènic. 5. La concepció de l art com a recerca de la bellesa definida pels filòsofs neix a Grècia.

4 ARQUITECTURA L arquitectura grega modificà les tècniques constructives anteriors i les adaptà a uns nous principis basats en l ordre i en la raó, amb una preocupació evident per adaptar els edificis a l escala humana. Una altra característica és la recerca constant de la bellesa basada en la perfecció i l equilibri de les formes i de tots els elements que la conformen. 4 L arquitectura grega utilitza un sistema constructiu arquitravat, amb predomini de línies horitzontals i verticals, que es tipifica a partir del temple i que s estructura per la superposició de quatre elements: la plataforma, la columna, l entaulament i la coberta. La plataforma està formada per una sèrie de graons: en la columna s hi deferencien la base, menys en el dòric, el fust i el capitell; en l entaulament l arquitrau, el fris i la cornisa. La coberta és de dos aiguavessos, tancada als costats curts per un frontó triangular. ESTILS ARQUITECTÒNICS Es determinen tres ordres arquitectònics atenent a les diferents èpoques: a) Dòric ( a partir del segle VII a.c.). És e més sobri de formes i el més corpulent i més robust. La seva decoració és austera. b) Jònic (a partir del segle VI a.c.). És el més esbelt en les seves proporcions i el més ric en decoració. D inspiració més femenina, la columna s asimila al cos de la dona i les volutes als rinxols del seu cabell. c) Corinti (a partir del segle IV a.c.). És l ordre més colossal i el més luxòs dels tres.

5 L ORDRE DÒRIC L edifici dòric s alça sobre l estereobat, l esglaó superior del qual s anomena estilobat. La columna dòrica arrenca directament de l estilobat i, per tant, no té base. El fust es compon de tambors sobreposats i no és llis, sinó que és solcat longitudinalment per estries d aresta viva (punxagudes) que normalment són 20. El diàmetre del fust disminueix amb l alçada, però de forma regular, s enxampla cap al centre formant el que anomenem èntasi. A l extrem superior del fust, abans d entroncar-se amb el capitell, s hi tracen s hi tracen tres petits solcs horitzontals que constitueixen l astràgal. El capitell presenta de baix a dalt un fina motllura en forma d anells que s anomena collarí. Pel damunt del collarí, s hi eixampla una mena de coixenet que es diu equí, i la part superior s acaba amb una llosa quadrangular que és l àbac. 5 L arquitrau constitueix el suport horitzontal de l estrcutura superior del temple. És lli, però entre ell i el fris avança un estret filet que s anomena tènia. El fris es desenvolupa al damunt de la tènia i es decora amb tríglifs, entre ells hi ha les mètopes, uns espais intermedis generalment decorats amb relleus escoltòrics. La cornisa és l element horitzontal més alt del temple. La cornisa és a la vegada la base del triangle que formen els dos vessants del teulat. Aquesta estructura triangular és el frontó, la part del qual s anomena timpà que gairbé sempre estava recobert d escultures. Els costats del triangle, anomenats cimaci o cimalls, presenten una forma lleugerament corba i s anomenen també degoters, perquè servien de canal de desguàs de pluges. Les figures que decoraven el cim i els extrems del frontó són les acròteres.

6 L ORDRE JÒNIC La columna jònica es distingueix de la dòrica, sobretot perquè té base. Aquesta base està formada per una llosa quadrada que s anomena plint i d una combinació d un seguit de moltllures convexes, cadascuna de la qual s anomena tor. Normalment hi ha dos tors separats per una motllura còncava que s anomena escòcia. 6 El fust és més esbelt que el dòric, no té èntasi. Té 24 estries que acaben en aresta roma i es corben en rodó pels seus extrems. El capitell consta d equí, decorat amb òvuls i fletxes. Damunt l equí hi trobem un coixinet ondulant acabat amb volutes que s obren cap enfora i van a enrotllar-se suament sobre el fust. Remata el capitell un àbac força reduït en forma de petit coixinet. L arquitrau consta de tres franges sobreposades una damunt l altra, més petita la de sota, una altra de mitjana i sobresortint lleugerament la gran. Aquestes franges són coronades per una tira decorada amb filets d òvuls i fletxes. El fris mostra una decoració amb relleus continus. La cornisa és pràcticament igual que la dòrica. Acostuma a presentar un segon co decorat de forma més prominent. Al frontó hi ha també el cimall o cimaci, de secció corba, amb el timpà i les acròteres com al dòric.

7 L ORDRE CORINTI Més que un ordre, el corinti és simplement una llarga columna que acaba amb un capitell ben peculiar. Es caracteritza tot ell per la gran monumentalitat. L edifici corinti segueix pràcticament les normes del jònic. És una creació dels últims temps de l art grec. Els qui l utilitzaran normalment seran els romans. 7 La columna presenta una base molt motllurada. El fust és acabnalat com a l ordre jònic (estria roma). El seu capitell té la forma tronco-cònica, format per una triple franja de fulles d acant, de les quals emergeixen dos parells de volutes que sostenen l àbac, al centre del qual s incrusta un floró.

8 ARQUITECTURA RELIGIOSA El temple és la construcció religiosa més destacada. A l interior del temple s hi guardava la imatge divina. En un principi es van construir de fusta, però al s. VIII a.c. es van començar a construir amb pedra, principalment amb marbre blanc policromat (blau, vermell i daurat que s ha perdut amb el temps). La forma més comuna del temple grec és una estructura de planta rectangular dividida en tres espais ben diferenciats: 8 a) Pronaos, una entrada que dóna accés al lloc sagrat del temple. b) Naos o cel la, espai sagrat, a l interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat. c) Opistòdom, una cambra o nau posterior adossada a l altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se solia guardar el tresor del temple. Els temples reben noms diferents segons les seves dimensions. Per exemple, segons el nombre de construïdes a les façanes o als costats més curts, es parla de temple dístil, de dues; tetràstil, de quatre; hexàstil, de sis; octàstil, de vuit, o decàstil de deu. També hi ha temples perípters, que tenen el perímetre envoltat de columnes: monòpter, si té una sola filera de columnes; dípter, si n hi ha dues; i pseudoperípter, si les columnes estan adossades al mur. Altres tipus de temple són l amfipròstil, quan només té columnes a les dues façanes del temple; el pròstil, quan només n hi ha en un dels pòrtics, i l àpter in antis, quan les columnes, que en aquest cas reben el nom d antes, estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic. Tot i que no són tan freqüents, també hi ha temples de planta circular, anomenats thólos.

9 ARQUITECTURA CIVIL L edifici públic més significatiu de l arquitectura grega va ser el teatre. El teatre era el lloc on es representaven les tragèdies i les comèdies. Així doncs, les seves característiques estaven als servei de la visibilitat i de l acústica. Els teatres es construïen aprofitant els desnivell d una muntanya. Aquest desnivell servia per disposar-hi les grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l escena, on es feia la representació teatral, i l orquestra, un espai central circular situat entre les grades i l escena destinat al cor. 9 A més del teatre, també van ser importants els pòrtics coberts (estoa), els estadis, on es feien competicions atlètiques, i els gimnasos o palestres, on es practicaven exercicis de lluita i gimnàstics, tot i que posteriorment també van ser utilitzats com a espai educatiu i social.

10 PERÍODE ARCAIC (segles VII-VI a.c.) UNITAT 4: ART CLÀSSIC:GRÈCIA ESCULTURA L escultura grega es va realitzar sobretot en bronze i en marbre, tot i que també es van utilitzar pedres de menys qualitat, i altres materials com fusta, or i vori. Es distingeixen dues tipologies escultòriques principals: a) El relleu, utilitzat en la decoració de timpans i frisos en temples i altars. b) L escultura exempta, que es va convertir en el reflex de l evolució del cànon de bellesa hel lènic, basat en diferents conceptes com ara la proporció, l equilibri, la simetria, l expressivitat, el volum i el dinamisme. 10 El tema central de l escultura grega va ser sempre la figura humana, amb la qual van ser representats els diferents déus i deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, a més dels atletes, la representació dels quals va ser considerada durant molt de temps el model paradigmàtic de la bellesa física i espiritual. Una altra característica de l escultura hel lènica va ser la policromia amb què estaven recobertes totes les peces, i que amb el pas del temps s ha perdut. S hi distingeixen tres grans etapes: arcaica, clàssica i hel lenística. - Representació de figures humanes: kouroi i korai. - Influència egípcia. - Frontalitat i rigidesa. - Cama avançada. - Braços enganxats al cos. - Somriure arcaic. - Músculs esquemàtics. - Ulls ametllats. - Policromia.

11 PERÍODE CLÀSSIC (segles V-IV a.c.) UNITAT 4: ART CLÀSSIC:GRÈCIA - Preocupació dels artistes (POLICLET, MIRÓ i FÍDIES) per reproduir l anatomia humana amb proporcions equilibrades. Ideal de bellesa. - Postures més naturals. - Flexibilitat anatòmica: contrapposto. - Transparència als vestits de les dones, els homes van nus. - Es perd la rigidesa i la frontalitat. - Braços separats del cos. - Dinamisme i moviment. - S adquireixen cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos. - Cap al segle IV a.c. preocupació per reflectir els sentiments i les emocions per mitjà de l expressivitat dels rostres. 11

12 PERÍODE HEL LENÍSTIC (segles IV-I a.c.) UNITAT 4: ART CLÀSSIC:GRÈCIA - Trenca amb la serenitat i l equilibri clàssics. Teatralitat. - Valora el phátos, intensitat extrema dels sentiments. - Més moviment i dinamisme. - Importància als escultòrics. - Influència de les cultures asiàtiques. Grandiositat. - Temes anecdòtics. - Busquen provocar sensacions immediates. - Els artistes es recreen en el seu art. Busquen resoldre problemes tècnics. 12

13 CERÀMICA I PINTURA No podem fer un estudi evolutiu de la pintura grega ja que no tenim gaires pintures que s hagin conservar. Coneixem la pintura grega a través de la ceràmica i la seva decoració. En l evolució de la ceràmica s hi poden distingir tres grans períodes: 1. Ceràmica geomètrica (segles X-VIII a.c.). Es reelaboren les formes de la ceràmica micènica i s enriqueix la decoració amb sanefes geomètriques i lineals d un gran dinamisme, disposades en franges paral leles. A partir del segle VIII a.c, la figura humana, esquematitzada, guanya importància fins a ocupar un lloc d importància en la ceràmica Ceràmica arcaica (segles VII-V a.c.). La figura humana és cada vegada més gran i està representada amb més detalls. Trobem dues fases: o La ceràmica de figures negres sobre fons vermell (ceràmica àtica), en que es representen, principalment, escenes mitològiques dels poemes èpics d Homer. o La ceràmica de figures vermelles sobre fons negre, decorada amb escenes de temàtica més quotidiana, que exhibeixen una preocupació més gran pel realisme i el detall Ceràmica clàssica (segle V a.c.), etapa en que domina la decoració de figures vermelles sobre fons negre. La figura ocupa tot l espai compositiu i la representació escènica és més complexa i més propera a la pintura. Entre altres

14 tècniques pictòriques, destaquen l ús d escorços i ombres i una expressió més emotiva en els personatges. 14 EL MOSAIC El mosaic és una tècnica artística destinada a la decoració de terres i murs en àmbits privats i monuments públics. La primera vegada que es va fer servir va ser a Mesopotàmia cap al segle V a.c. Des d allà es va estendre cap a Grècia on va tenir el seu moment d esplendor a l època hel lenística. Trobem dos tipus de mosaic: a) El mosaic de còdols: fet amb pedres naturals blanques o una mica acolorides que es troben a les platges o a la llera dels rius. Alguns dels més importants s han conservat a Olint (nord de Grècia) i a Pel la (Macedònia). Són es cenes mitològiques i de caça. b) El mosaic de tessel les (opus tesselatum) està format per petites peces de pedra de diferents colors tallades. Aquesta tècnica va anar substituint progressivament el mosaic de còdols. Més endavant es van fer servir tessel les molt petites (0,5-1cm). El resultat era molt proper a la pintura. Aquest tipus de mosaic fet amb tessel les diminutes rep el nom d opus vermiculatum. Amdues tècniques també van ser utilitzades pels romans.

15 Tot i que els mosaics de tessel les més antics s han trobat a Morgantina (Sicília), és a la ciutat grega de Delos on s ha conservat el nombre més gran de paviments decorats amb mosaics. 15