EL MEDI AMBIENT: LA FUNCIÓ DE L'AVALUACIÓ AMBIENTAL EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL.

Transcripción

1 Diàleg Dia 4. La planificació territorial en temps de crisi Dimecres 26 de febrer de 2014 EL MEDI AMBIENT: LA FUNCIÓ DE L'AVALUACIÓ AMBIENTAL EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL. Eulàlia Miralles. Ambientòloga. Consultora en sostenibilitat urbana i territorial en Lavola

2 LA FUNCIÓ DE L AVALUACIÓ AMBIENTAL Garantir la integració dels valors i els criteris ambientals en la preparació, l aprovació i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient. (Article 1. Llei 6/2009)

3 MARC GENERAL Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient Sense estar transposada a l ordenament estatal ni català Essent el desplegament metodològic i competencial de la norma una incògnita El DPTOP (Secretaria de Planificació Territorial), va assumir el compromís públic i voluntari d incorporar l avaluació ambiental estratègica com a part intrínseca del procediment d elaboració dels plans territorials parcials. Decret 142/2005, de 12 de juliol, d aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials.

4 MARC GENERAL Tots els PTPs van ser sotmesos al procediment d AAE PLA ANY REDACTOR AAE PTP Alt Pirineu i Aran 2006 DPTOP DPTOP PTP Ponent (Terres de Lleida) 2007 DPTOP Consultoria -DPTOP Ley 9/2006 PTP Comarques Centrals 2008 DPTOP Consultoria PTP Camp de Tarragona 2010 DPTOP Consultoria PT Metropolità de Barcelona 2010 IET BR + DIBA Ley 6/2009 PTP Terres de l'ebre 2010 DPTOP Consultoria PTP Comarques Gironines 2010 DPTOP Consultoria Ley 21/2013

5 MARC GENERAL

6 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL Quins eren els criteris de partida? Criteris de planejament territorial

7 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.

8 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l ordenació del territori.

9 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

10 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 4. Moderar el consum de sòl.

11 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

12 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

13 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 7. Facilitar una política d habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

14 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 8. Propiciar la convivència d activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.

15 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

16 CRITERIS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 10.Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat.

17 IMPACTES AMBIENTALS IDENTIFICATS POSITIUS: Protecció d una xarxa connectada d espais lliures (sòl de protecció especial) Preservació sòls sotmesos a riscos ambientals i/o tecnològics. Contenció del creixement en nuclis urbans (estratègies) Reducció de la mobilitat obligada ( i tots els impactes ambientals associats) Desclassificació de sòls (estratègies de reducció / extinció àrees sòl residencial o d activitat econòmica en discontinuïtat / en àrees de risc / d elevats pendents o impacte paisatgístic. NEGATIUS Nous traçats d infraestructures viàries i ferroviàries La definició del sòl de protecció preventiva per a futurs nous creixements. L Increment del consum de recursos: aigua, energia

18 REQUERIMENTS DERIVATS DE L AVALUACIÓ AMBIENTAL Determinacions per a l avaluació ambiental dels plans derivats del PTP Determinacions per a l avaluació ambiental dels projectes Mesures protectores, correctores i compensatòries (PTMB)

19 SEGUIMENT PTAPiA: Embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic camp-prat- bosc i del paisatge rural. Pressió sobre els corredors de fons de vall. Afectació del canvi climàtic sobre l economia. Consum de sòl i desenvolupament. Fragmentació dels espais oberts. Mobilitat. Es presentaran periòdicament informes de seguiment del Pla. S haurà de preveure l elaboració d un informe d avaluació als 10 anys a comptar des de l aprovació definitiva del Pla *2016+.

20 SEGUIMENT PTP Ponent (Terres de Lleida) Pèrdua de biodiversitat i homogeneïtzació del paisatge rural Consum de sòl per zones urbanes Fragmentació dels espais oberts Evolució dels ambients pseudoestèpics de secà Enlletgiment del territori Mobilitat sostenible Canvi climàtic Creació d un dispositiu dotat dels mitjans tècnics necessaris per a fer un seguiment de l evolució del territori de l àmbit del Pla, mitjançant el qual s avaluaran i analitzaran els canvis que es vagin produint en un seguit de variables relacionades amb les propostes del Pla. Com a mínim es mesuraran les següents variables: Adequació del planejament sectorial i urbanístic al Pla territorial Increment del sòl residencial i per a activitats econòmiques i adequació a les propostes del Pla Increment de la mobilitat territorial Ritme d execució d infraestructures Evolució socioeconòmica (llocs de treball, atur, PIB sectorial) Evolució demogràfica i dotació d habitatge Inversió en infraestructures i equipaments Indicadors ambientals Evolució del paisatge Grau de compliment de la normativa Com a resultat dels treballs de seguiment, es presentaran periòdicament informes de seguiment del Pla. Així mateix, s haurà de preveure l elaboració d un informe d avaluació als 10 anys a comptar des de l aprovació definitiva del Pla [2017].

21 SEGUIMENT Comarques Centrals: Planejament territorial i sectorial Planejament i desenvolupament urbanístic Mobilitat territorial Execució d infraestructures Evolució socioeconòmica (llocs de treball, atur, PIB sectorial) Evolució demogràfica i dotació d habitatge Sòl residencial i per a activitats econòmiques Inversió en infraestructures i equipaments Indicadors ambientals Evolució del paisatge Normativa d obligat compliment Indicadors d assoliment dels objectius ambientals (ISA) Creació d un dispositiu dotat dels mitjans tècnics necessaris per a fer un seguiment de l evolució del territori sota la vigència del Pla... s hauran de presentar periòdicament informes sobre el seguiment del Pla S ha d elaborar un informe d avaluació general als 10 anys a comptar des de l aprovació definitiva del Pla. [2018]. La Secretaria de Planejament Territorial serà l encarregada de nomenar al Director/a ambiental del Pla, que serà l encarregat de portar a terme les tasques de seguiment ambiental d aquest.

22 SEGUIMENT Camp de Tarragona: Es considera important revisar a mitjà termini, per exemple a meitat del període de vigència del Pla l evolució i els escenaris demogràfics en l horitzó del 2026 per tal d introduir si s escau i de forma coherent amb la resta de planificació sectorial les correccions o ajustos necessaris en relació a les estratègies d assentaments i/o de les infraestructures de mobilitat Es presentaran periòdicament informes de seguiment del Pla. S haurà de preveure l elaboració d un informe d avaluació als 10 anys a comptar des de l aprovació definitiva del Pla * La Secretaria per a la Planificació Territorial nomenarà al Director/a ambiental del Pla, que serà l encarregat/de de portar a terme les tasques de seguiment ambiental i de presentar els informes periòdics específics del seguiment ambiental. L ISA defineix alguns indicadors particulars per monitoritzar l evolució territorial i ambiental del Camp de Tarragona sota la vigència del Pla. Aquests indicadors s haurien de calcular, orientativament cada 5 anys, tot i que alguns admeten un càlcul anual.

23 SEGUIMENT Àmbit Metropolità: Es realitzaran informes periòdics de seguiment del Pla cada 5 anys i un informe d avaluació general als 10 anys de l aprovació del Pla, tal i com assenyala l article 1.12 de les Normes d Ordenació Territorial. el seguiment es realitzarà mitjançant la Comissió d Ordenació Territorial Metropolitana. L òrgan ambiental ha de participar d aquest seguiment, donant compte dels informes de seguiment, amb la mateixa periodicitat (5 anys). Requeriments per als informes de seguiment...

24 SEGUIMENT Terres de l Ebre:

25 SEGUIMENT Comarques Gironines:.

26 CONCLUSIONS Quina és la funció i el valor de l'avaluació ambiental en la planificació territorial i el desenvolupament urbanístic en un context de crisi? La funció és la mateixa que en un context de no-crisi: Auto obligar-se fer una anàlisi sistemàtica de l ajust del Pla a uns objectius i criteris ambientals establerts des de l inici del procés de planificació. Fer públic l anàlisi ambiental realitzat (fase de consultes i participació, document de referència, exposició pública de l ISA) Passar acta (memòria ambiental) dels resultats del procés d avaluació ambiental al llarg de les diferents fases d elaboració i tramitació del Pla. Tenim uns plans ben fets i ben avaluats ambientalment Hem integrat formalment la variable ambiental en la redacció dels plans.

27 CONCLUSIONS L AA pot evitar que possibles plans urbanístics exprés elaborats bàsicament com a resposta al context de crisi actual pensant en el curt termini (revitalització del sector, creació de llocs de treball ) puguin tenir efectes ambientals futurs no desitjats. Però... Quin està essent l efecte dels plans territorials avaluats? La integració de la variable ambiental ha de produir-se en tot el cicle de vida dels plans. El seguiment dels plans i de la seva avaluació ambiental és una de les assignatures pendents. I en temps de crisi... Quina està essent l evolució de les variables ambientals i territorials del país? Quin valor prenen els indicadors proposats pel seguiment en l AA? Es podran establir els mecanismes i instruments de seguiment que s estableixen en els PTPs? Es faran els informes de seguiment?

28 CONCLUSIONS Proliferaran les declaracions d actuacions urbanístiques d interès públic en espais naturals protegits? Les determinacions dels PTPs i de les seves avaluacions ambientals es mantindran vinculants per al planejament i projectes urbanístics que es desenvolupin en el territori?...

29 CONCLUSIONS

30 moltes gràcies!