MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT

Transcripción

1 UNITAT 11 MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1 BATXILLERAT

2 Mecanismes de transmissió directa L arbre és una peça, generalment cilíndrica, capaç de transmetre un moviment circular i, per tant, també un moment o parell motor. L eix és una peça, que generalment també sol ser cilíndrica, sobre la qual giren unes altres peces d un conjunt mecànic. Arbre Acoblaments Acoblament flexible Acoblament rígid Acoblament amb disc de fricció Junta de Cardan o junta universal Acoblament mòbil

3 Mecanismes articulats (I) El mecanisme de quatre barres articulades és un dispositiu molt simple format per quatre barres unides entre si amb articulacions. Si les barres unides a l estructura giren completament s anomenen manetes, i si només oscil len s anomenen balancins. Quatre barres articulades El mecanisme de biela infinita o jou escocès transforma el moviment circular en moviment rectilini, i viceversa. Jou escocès

4 Mecanismes articulats (II) El mecanisme de biela-maneta transforma el moviment circular en moviment rectilini, i viceversa, de manera il limitada, però tenint en compte que el moviment rectilini és alternatiu. Mecanisme biela-maneta

5 Transmissió mitjançant elements flexibles (I) Les transmissions mitjançant elements flexibles són unions que s utilitzen quan s ha de transmetre el moviment d un eix a un altre que es troba a una certa distància del primer. N hi ha de dos tipus: transmissió per corretja i transmissió per cadena. Representacions de les transmissions Càlcul de velocitats Tipus de corretges de transmissió

6 Transmissió mitjançant elements flexibles (II) Relació de transmissió La relació de transmissió (i) entre dues politges indica el nombre de voltes que fa l eix de sortida per cada volta que fa el d entrada. A partir de la relació de moments es pot afirmar que com més petita sigui la relació de transmissió o més gran sigui la reducció, més gran serà el parell de sortida. En el cas de les corretges trapezials:

7 Transmissió mitjançant engranatges (I) Els engranatges són mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades. Tipus d engranatges Rectes. Helicoïdals. Cònics. Interiors. Pinyó-cremallera. El cargol sense fil. Representacions dels tipus d engranatges

8 Transmissió mitjançant engranatges (II) Càlcul de velocitats i relacions de transmissió ω1 i ω2: velocitats angulars dels engranatges d entrada i sortida. z1 i z2: nombre de dents dels engranatges respectius. La relació de transmissió (i) és la relació que hi ha entre la velocitat de sortida i la d entrada. En el cas de les cremalleres:

9 Característiques geomètriques dels engranatges rectes (I) Diàmetre primitiu (Dp): diàmetre d una Altura del cap de la dent (h1): valor del circumferència teòrica que coincidiria amb el diàmetre de la roda de transmissió si no hi hagués dents als engranatges. Nombre de dents (z). Mòdul (m): relació entre la circumferència primitiva i el nombre de dents. mòdul en mm. Altura del peu de la dent (h2): 1,25 Pas (p): llargada de l arc que hi ha entre dos punts homòlegs de dues dents consecutives, mesurat sobre la circumferència primitiva. Diàmetre exterior (De): diàmetre de la vegades el valor del mòdul en mm. Gruix de la dent: sol ser igual a la meitat del valor del pas en mm. Distància entre eixos (C): distància entre els dos centres dels engranatges. circumferència màxima que arriba fins al cap de les dents.

10 Característiques geomètriques dels engranatges rectes (II) Diàmetre interior o de fons (Di): diàmetre de la circumferència que passa pel fons de les dents. Diàmetre de base (Db): diàmetre de la circumferència a partir de la qual es generen els perfils evolvents de les dents. Recta de pressió: recta normal al punt de tangència, o punt primitiu, entre els dos costats de dues dents en contacte. Angle de pressió (Φ): angle que formen la recta de pressió i la recta perpendicular als radis primitius i que passa pel punt primitiu. Paràmetres de les rodes conduïda i conductora Paràmetres de les rodes dentades

11 Lleves i excèntriques Les lleves i les excèntriques són mecanismes que gairebé sempre transformen el moviment circular en moviment rectilini, però no a l inrevés. Mecanisme lleva-seguidor de rodet Aplicació del mecanisme en l obertura de vàlvules en un motor d explosió

12 Transmissió de moviment mitjançant rosques Les rosques poden servir com a mecanisme de transmissió de moviment. La velocitat de desplaçament (v) depèn del pas de la rosca (p), del nombre de filets i de la velocitat angular (ω).

13 Mecanismes de regulació i mecanismes intermitents Regulador centrífug o de Watt Reguladors de Watt Mecanismes intermitents Carraca de cadell Creu de Malta

14 Trens de mecanismes Els trens de mecanismes són combinacions de mecanismes que funcionen de manera que l element que és impulsat per un mecanisme impulsa el següent. Tren de mecanisme Càlcul de velocitats i relacions de transmissió La relació de transmissió (i) és la relació que hi ha entre la velocitat angular de l eix receptor respecte de l eix motor.

15 Caixes de canvi i de marxes i reductors Canvi de marxes en bicicletes Canvi de marxes als automòbils i en altres màquines Vistes d un con de politges Reductors Els reductors o caixes reductores són uns trens de mecanismes que serveixen per reduir la velocitat angular de manera notable i, consegüentment, augmentar-ne el parell entre un o dos arbres.

16 Embragatges, frens i altres mecanismes (I) Un embragatge és un mecanisme que permet connectar i desconnectar, a voluntat o automàticament, un dispositiu, normalment un arbre, conductor o motriu, amb un altre que és el conduït. Embragatges de fricció i embragatges de dents Embragatge de fricció per disc Embragatge de dents amb inversió de gir

17 Embragatges, frens i altres mecanismes (II) Embragatges hidràulics Principi de funcionament dels embragatges hidràulics Embragatges centrífugs Embragatge centrífug

18 Frens Els frens són dispositius que permeten desaccelerar i, per tant, reduir fins a aturarlo, un mecanisme o una màquina. Dispositius de frenada Frens mecànics Frens de cinta. Frens de sabates o de tambor. Frens de disc. Frens elèctrics. Fre de sabates hidràulic, amb pedal Fre de disc Fre de sabates o de tambor

19 Inversors de gir Els inversors de gir són mecanismes molt importants en tota mena de màquines que funcionen en dos sentits, sobretot les que duen motor d explosió, en què només es pot invertir el sentit de gir mitjançant sistemes mecànics, com ara en els automòbils. Inversor de gir